Inici Notícies

Notícies

Aleatori

El Consell Comarcal posa en marxa un nou recurs per conèixer l’impacte del turisme estranger a tots els municipis del Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha presentat “Turistes estrangers al Maresme“, un nou recurs estadístic que aporta informació amb periodicitat mensual sobre el nombre de turistes estrangers que han visitat cada municipi de la comarca, així com el seu país de procedència.

La consellera delegada de Teixit Productiu del Consell Comarcal i presidenta del Consorci de Turisme, Carme Ponsa, considera que aquest nou recurs serà de gran utilitat tant per a les administracions com per al sector turístic. “En una comarca, com el Maresme, on el turisme té un elevat pes és important disposar d’informació actualitzada que ens ajudi a fer un seguiment, valorar i dissenyar campanyes i productes específics per fer més atractiva l’estada de les persones que ens visiten“.

Ponsa ha afegit que tot i que són els municipis del Maresme Nord els principals receptors de turisme estranger, les dades indiquen que cada vegada hi ha més visitants que trien localitats de la comarca que, fins ara, no havien tingut tradició turística. En aquest sentit, el nou recurs que ofereix el Consell Comarcal “és important perquè acosta la lupa als 30 municipis permetent fer una cerca localitzada de les dades i evolució en cadascun d’ells“.

“Turistes estrangers al Maresme” presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada. També poden conèixer el país de procedència dels visitants.

574.615 turistes estrangers fins al mes de setembre

Segons les darreres dades incorporades a l’informe “Turistes estrangers al Maresme”, la comarca pot igualar o superar les xifres de l’any passat. L’any 2022 ens van visitar 649.334 turistes procedents d’altres països i els registres fins al mes de setembre ja computen 574.615 visitants.

Aquest mes d’agost el Maresme ha rebut 131.754 turistes estrangers, una mica menys dels que havia rebut al juliol (-0,39%; -522 persones) però, 15.522 més dels que van visitar la comarca l’agost de 2022.

Els països emissors principals han estat França (22,8%), el Regne Unit (17,1%), els Països Baixos (14,0%) i Alemanya (13,7%).

Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar són els municipis que han rebut més turistes estrangers aquest agost i n’han acumulat, respectivament, el 21,8%, 19,2% i 16,0% del total del mes. En concret, a Santa Susanna es van registrar 28.759 turistes estrangers; 25.280 a Calella i 21.096 a Malgrat de Mar.

Els increments interanuals més intensos -en termes relatius- s’han experimentat a Sant Cebrià de Vallalta (90,70%), Teià (83,54%) i Vilassar de Dalt (82,56%). En termes absoluts, s’han registrat a Santa Susanna (+5.541), Mataró (+2.672) i Calella (+2.336). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”

La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme va augmentar un 9,3% l’any 2006

 


L’any 2006 es va tancar amb un total de 6.147 accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Aquesta xifra representa un increment de la sinistralitat laboral d’un 9,3% respecte a l’any anterior. Tot i això, la part positiva és la disminució dels accidents mortals. Els 2004 i 2005 van perdre la vida, cada any, 5 treballadors a causa d’un accident laboral. Aquesta xifra es va reduir l’any 2006 i es van registrar 3 víctimes mortals. Aquestes dades de sinistralitat laboral han estat recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme


L’any 2006 es van registrar a la comarca del Maresme 524 accidents laborals més que l’any anterior. Concretament, es van comptabilitzar 6.147 davant dels 5.623 de l’any 2005. El 99,1% dels accidents van provocar ferides de pronòstic lleu als treballadors i treballadores afectades, el 0,8% van ser greus i el 0,1% mortals. En comparació amb les xifres de 2005, els accidents lleus van experimentar un increment del 9,9%, mentre que els greus van disminuir un 30,1% i els mortals es van reduir d’un 40%. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents va tenir lloc en activitats del sector serveis (40,6%). El 30,2% es va produir a la construcció, el 27,1% a la indústria i el 2,1% a l’agricultura. Fent la comparació amb el 2005, s’observa que la construcció ha registrat el major augment de la sinistralitat amb un increment relatiu del 20,9%. També hi ha hagut un increment en els serveis (7,8%) i en la indústria (1,5%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una reducció del 3,1%.

Indústria Nàutica (Ref.7)

 
      
           

Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).

 
                                  

Energia, aigua i residus

 


Quant al subsector de l’Energia, aigua i residus, va formalitzar un total de 710 contractes, només el 0,68% dels formalitzats al Maresme l’any 2016. El pes de la contractació indefinida no fou gaire elevat en el seu conjunt. L’activitat que més contractes va generar fou la dels les Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus; activitats de valorització amb 557, el 78,45% del subsector. Ara bé, aquella activitat amb un major pes de la contractació indefinida fou la de Recollida i tractament d’aigües residuals amb un pes del 40,91% en relació a la pròpia activitat.

Aquest subsector va fer contractes per a 41 ocupacions diferents. La que va tenir més contractes va ser la dels escombradors i similars. 209 contractes, una concentració del 29,44% de la contractació del sector i un 7,2% de contractes indefinits.


De fet, cap de les ocupacions amb 10 contractes o més va arribar al llindar del 50% de contractes indefinits. La que més s’hi acostà fou la de dels tècnics en instal·lacions de tractaments de residus, d’aigües residuals i altres operadors de plantes similars amb un 32,3%.


 


 

Chayma Bensaed Cheddad

Ingrid Vega Jimenez

El Consell Comarcal activa l’espai web “drets energètics” per facilitar que les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la reducció de les factures i evitar els talls de l’aigua, la llum o el gas

En els 5 anys que porta en funcionament la Unitat d’Assessorament en Drets Energètics (UADE) que ofereix el Consell Comarcal als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme s’han tramitat 1.175 recursos per facilitar que les persones vulnerables puguin obtenir factures energètiques més econòmiques o, en el cas d’impagaments, evitar el tall dels subministres bàsics: l’aigua, la llum i el gas. Gairebé el 42% de les sol·licituds es van cursar l’any passat.

Aquest increment, acompanyat de la falta d’informació i de les dificultats de la ciutadania per accedir als canals directes per presentar les seves sol·licituds, han conduït el Consell Comarcal del Maresme a publicar el web “Drets energètics“. En aquesta guia pràctica s’informa de la vulnerabilitat energètica i de la protecció legal de les persones i famílies que pateixen aquestes situacions.

A més, marca l’itinerari que han de seguir les persones que tenen dificultats per fer front a les factures energètiques per obtenir l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial (RER), un document que s’emet des dels serveis socials municipals i indispensable perquè les companyies comercialitzadores d’aigua, llum o gas aturin qualsevol procediment de tall.

L’espai “drets energètics” també informa dels ajuts que hi ha a l’abast per aconseguir reduïr les factures d’aigua, com estalviar en la factura del gas i com sol·licitar el Bo Social Elèctric o el Bo Tèrmic.

En el cas de l’AIGUA, hi ha dos tipus d’ajudes genèriques: la Tarifa Social del Cànon de l’aigua que cobra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’ampliació dels trams de l’aigua que es pot sol·licitar per aquells habitatges en què hi convisquin 4 o més persones o en aquells amb persones amb un grau de discapacitat del 75% o superior.

Pel que fa a al GAS, a banda de comparar els preus que ofereixen les diferents companyies (es pot utilitzar el comparador de tarifes d’energia de la web oficial de la Comissió Nacional de los Mercados y la Competencia), tothom pot sol·licitar una tarifa regulada (tarifa TUR “ultimo recurso).

Quant a LA LLUM, les persones titulars d’un contracte poden comprovar en aquest web si tenen dret al Bo Social Elèctric. La seva tramitació és més complexa i només es pot sol·licitar si es té contractada una de les companyies subministradores que estan dins del Mercat Regulat. Això sí, una vegada s’ha obtingut el Bo Social Elèctric automàticament s’aconsegueix el Bo Tèrmic, una ajuda econòmica adreçada a famílies amb pocs recursos que cobreix les despeses ocasionades per l’ús de calefacció, aigua calenta i cuina, independentment de quin sigui el sistema tèrmic utilitzat.

Per facilitar que tota la informació continguda al portal “drets energètics” arribi al major nombre possible de persones, el Consell Comarcal ha editat uns fulls informatius que es repartiran els propers dies als ajuntaments de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS) del Maresme.

Treball en xarxa per agilitzar l’atenció a les víctimes de les violències masclistes

Els protocols d’abordatge de les violències masclistes s’han posat a prova durant el període de confinament i de desescalada. La mobilitat reduïda ha obligat moltes dones a conviure 24 hores amb el seu agressor i, a la vegada, ha fet aflorar situacions latents de violència. També ha sigut un repte per als serveis i les entitats d’atenció a les dones que s’han hagut de reinventar per continuar mantenint l’atenció a les víctimes.

La incidència de la pandèmia en les violències masclistes a la comarca es va posar sobre la taula a la jornada “Abordatge de les violències masclistes al Maresme en temps de COVID-19” que es va celebrar ahir amb una nodrida representació de les entitats de la comarca, de les institucions (Consell Comarcal, Institut Català de les Dones i Diputació de Barcelona) i dels agents i serveis d’atenció i intervenció (SIAD, SIE, Mossos d’Esquadra…).

Les dades i experiències presentades es van complementar amb la lectura interseccional i des d’un vessant feminista que va fer la Vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Laia Rosich.

Tal i com va dir la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, “la pandèmia ha obligat a un desplegament de recursos d’emergència per protegir les dones que conviuen amb potencials agressors. Però al mateix temps ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema de benestar”. Una visió compartida per les dones que van prendre la paraula i que van incidir en la necessitat d’unir esforços i potenciar el treball en xarxa.

En aquest sentit, la directora de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, va destacar que la primera mesura que va implementar el Govern de la Generalitat per assegurar l’assistència a les dones víctimes de violència masclista va ser la de “multiplicar els esforços de coordinació a tots els nivells: entre departaments, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les entitats municipalistes, dels diputacions, consells comarcals, municipis… a qui us he d’agrair la vostra implicació”.

La diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, també va ressaltar la necessitat de treballar en xarxa perquè “juntes som més fortes” i va agraïr al Consell Comarcal la feina de suport que està duent a terme des de 2002.

Igualment, les entitats i els propis serveis d’intervenció van coincidir a assenyalar que una de les lliçons que ens està deixant la pandèmia és que davant de l’objectiu compartit de protegir les dones que pateixen violències masclistes, cal treballar conjuntament des dels diferents àmbits afectats. Una forma de treball que, en el cas del Maresme, ja està definida en el Protocol comarcal d’abordatge de les violències masclistes.

Gràcies a això, tant el SIAD com el SIE van explicar qu han pogut mantenir i incrementar les atencions a dones en un període tant complicat com el del confinament i la desescalada. Les atencions del SIAD Maresme van augmentar un 25% i les intervencions del SIE un 50%.

Les associacions del Maresme contra la violència masclista:

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

Premià de Mar s’incorpora al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El conveni subscrit entre el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Premià de Mar permetrà a la població jove d’aquest municipi accedir al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, des de la seva creació, ha esdevingut punt de referència per a aquelles persones joves que volen fer una estada a l’estranger en les diferents modalitats existents: estudis, treball, intercanvis, estades solidàries …

El Servei, que justament aquest 2022 celebra els 10 anys d’existència, ofereix informació i assessorament personalitzat. L’objectiu és que el jovent que vol emprendre l’aventura de fer una estada a l’estranger tingui, prèviament, tota la informació per assegurar-se que l’experiència respondrà als seus objectius.

Les assessories de mobilitat internacional es fan en format online i també presencial amb descentralització territorial al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró i, des d’aquest any, Calella.

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

123...174Pàgina 1 de 174
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats