Inici Notícies

Notícies

Aleatori

Puja l’atur al Maresme en els sectors serveis, agricultura i col·lectiu SOA

 

Les estadístiques situen octubre com un mes en què pugen les xifres d’atur. Aquest no ha estat cap excepció. Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local, indiquen un increment de la desocupació al Maresme del 2,48%. La xifra total de persones demandants de feina a la comarca s’ha incrementat en 709. Totes elles dels sectors serveis, agricultura i col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Tal com recull el Report d’Atur del mes d’octubre, al Maresme hi ha 29.318 persones inscrites als Serveis d’ocupació, una xifra que representa una taxa d’atur comarcal del 14,75%. El 67% dels demandants de feina es concentren en el sector serveis i, dins d’aquest, és el col·lectiu de dones el majoritari (62,1%). Justament, el sector serveis és el que durant el mes d’octubre ha contribuït més a l’increment de l’atur. També ha augmentat la xifra de desocupació a l’agricultura i dins del col·lectiu SOA. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una reducció percentual respectivament de l’1,69 i l’1,16%.

Les comparatives són més optimistes si es fa la comparativa interanual. L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que l’atur al Maresme s’ha reduït d’un 12,07% respecte al mateix període de 2015. Tots els sectors econòmics comptabilitzen disminucions que oscil·len entre el 20,07% registrat a la construcció i el 9,21% del col·lectiu SOA.

La comparativa interanual també és positiva a gairebé la totalitat de municipis, a excepció de Santa Susanna que registra un increment de l’atur de l’1,03% i Òrrius que no experimenta cap variació. L’anàlisi mensual, en canvi, és més desigual. L’atur ha augmentat en 23 dels 30 municipis. Han reduït la xifra d’aturats Alella, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Pel que fa a la taxa d’atur al Maresme, també hi ha importants diferències entre municipis. Els que tenen un percentatge més elevat de població activa desocupada són Pineda de Mar (19,55%), Sant Iscle de Vallalta (18,97%), Santa Susanna (18,36%), Tordera (18,13%), Mataró (17,82%) i  Sant Cebrià de Vallalta (17,02%). Els que comptabilitzen un percentatge d’atur inferior al 10% són: Alella (7,94%), Cabrera de Mar (8,26%), Teià (8,53%), Tiana (8,74%), Cabrils (9,50%), Sant Vicenç de Montalt (9,66%) i Vilassar de Mar (9,76%). 

Podeu ampliar aquesta informació amb la següent infografia interactiva. També podeu accedir directament a les taules excel amb les dades CLICANT AQUÍ

 

ALERTA METEOROLÒGICA AL MARESME PER FORTS VENTS

 


La comarca del Maresme està en alerta per l’arribada de forts vents que, segons les previsions, superaran els 74 kilòmetres per hora. Aquesta situació es produirà a partir de les 21.00h d’avui, dimarts 4 de març, i es perllongarà fins a les 24.00h del dimecres, 5 de març. El servei de meteorologia METEOMAR del Consell Comarcal del Maresme ha alertat les policies locals perquè prenguin les mesures de prevenció adients.

El POESIA i+ recupera la presencialitat arribant a espais singulars de 9 municipis del Maresme

Del 30 de juny a l’11 de juliol torna el POESIA i +, el festival d’irradiació poètica del Maresme organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac en col·laboració amb diferents ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme.

En la seva 16ª edició, el Poesia i +, un dels festivals de poesia més importants de Catalunya i cita ineludible de la creació contemporània, recupera la presencialitat fent arribar els espectacles programats a espais singulars de 9 municipis maresmencs.

Entre el 30 de juny i l’11 de juliol acolliran recitals, concerts, performances i altres propostes artístiques Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

Després de 15 edicions, el Poesia i + ha consolidat un model de festival que aposta per la distància curta, el creuament interdisciplinari, la força de la paraula i la defensa de l’entorn natural. Així, l’edició d’enguany acull les noves veus de la poesia i un seguit de propostes musicals, artístiques i teatrals que exploren nous territoris.

EL PROGRAMA

L’edició 2021 del Poesia i+ presenta una programació que comptarà amb una cinquantena de poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències. Així, el públic del festival podrà gaudir de l’actuació de les poetes Laia Llobera, Míriam Cano i Jaume Coll Mariné, tres de les veus més potents i personals de la poesia catalana actual; de Maria Arnal i Marcel Bagés, en un format íntim i exclusiu per al Poesia i +; o de Nacho Vegas, en una actuació de caràcter íntim i que serà una de les poques oportunitats de veure’l a Catalunya aquest any en format de recital. 

Pel que fa a la poesia, el festival fa una aposta decidida per una nova generació de poetes, amb noms com Gabriel Ventura, Jaume Coll Mariné, Míriam Cano, Adrián Salcedo, Chantal Poch o Oriol Sauleda.

També destaca la proposta de veus que no acostumen a tenir cabuda a les programacions habituals, com són Silvie Rothkovic + Nunavut, Teresa d’Arenys, Andeu Gomila o Sònia Moya.

El Poesia i + va més enllà de les propostes estrictament de poesia i enguany, a banda dels espectacles de músics consolidats com Pau Vallvé, Joan Miquel Oliver o Ferran Palau, inclou a la seva programació propostes musicals de l’escena independent i d’una nova fornada d’artistes. Entre aquestes, hi ha Ikram Bouloum, cantant i productora catalana de família marroquina que acaba de publicar un nou EP (Ha-bb5) i que està cridada a ser un dels referents de l’escena catalana; Lu Rois, que presentarà el seu treball Microcosmos; Anna Andreu (Els mals costums 2020); Maria Jaume, a un dels espais més màgics del Poesia i + (el Pou de Glaç de Canyamars a Dosrius); o  Esperit!, que acompanyarà el poeta Gabriel Ventura amb la seva proposta plena de textures imprevisibles i salvatges.  

També s’obrirà un espai per a l’experimentació vocal i la veu, amb noms com Marc Vilajuana, inquiet vocalista que presentarà campanavilajuana, una experiència sonora sense electricitat; Maria Arnal o el trio Marala.

D’altra banda, el teatre tindrà més presència que en anteriors edicions, amb l’espectacle Maleïts bessons…, diuen Shakespeare i Beckett de Jordi Coca, p de carn: acció poètica en tres actes, de Companyia La Tropical i l’activitat familiar Bestiari, a Alella. 

En la línia de la reivindicació del festival d’allò local i de la creació km 0, moltes d’aquestes propostes corresponen a artistes maresmencs (Oriol Sauleda, Marc Vilajuana, Adrián Salcedo, Chantal Poch, la performance p de carn de la Companyia La Tropical, Bru Ferri o Teresa d’Arenys).

També hi ha lloc per a espectacles que s’han desenvolupat a espais com el Konvent de Berga o La Clota de Vic, en una voluntat de connexió intercomarcal i de donar veu a propostes que fugin del centralisme. 

Per últim, destaca la gran presència d‘artistes mallorquins: les actuacions de Maria Jaume, Salvatge Cor, Joan Miquel Oliver o Toni Gomila i Andreu Gomila són fruit d’una aposta per la rica escena mallorquina actual. 

ESCENARIS SINGULARS

 Un any més, el Poesia i + aposta per oferir propostes singulars, tant pels espais on es desenvolupen com pel seu format. Així, enguany es podrà veure en format acústic i íntim Ferran Palau en solitari a l’Església de Santa Maria. Nacho Vegas oferirà un dels pocs recitals de poesia que es faran aquest any (a Catalunya només actuarà a l’Aphònica en col·laboració amb el Poesia i +) i una de les més íntimes, totalment en solitari. També en un entorn singular, destaquen les accions a la muntanya (Parc de Can Muntanyà) de Laura Llaneli, Anna Dot, Mar Serinyà, Marta Vergonyós i Rosa Pou, una proposta col·lectiva de format íntim que reivindica el xiuxiueig.

De la seva banda, Maria Arnal i Marcel Bagés, un dels projectes musicals més estremidors del panorama musical actual, faran un concert especial en format trio que vindrà acompanyat d’ algunes sorpreses.Els diversos espectacles se celebraran en espais singulars del Maresme, la majoria a l’aire lliure. Aquest any s’incorporen alguns espais nous: l’antic escorxador de Mataró, el parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt i l’església de Santa Maria de Caldes d’Estrac. El festival, d’aquesta manera, també vol reivindicar el patrimoni natural i arquitectònic.D’altra banda, es podrà veure l’exposició “Guardar a fora” de Perejaume, que s’inaugura el pròxim 5 de juny a la Fundació Palau.

PROGRAMACIÓ I COMPRA D’ENTRADES

La campanya Xipa’l i Censa’l regularitza la situació de 49 animals a Argentona

La propera campanya es durà a terme a Tordera

 


La campanya Xipa’l i Censa’l que s’ha dut a terme a Argentona durant 12 dies ha permès regularitzar la situació de 49 animals que han estat identificats amb un xip i incorporats al cens municipal. El Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CCAD) del Maresme, impulsor de la campanya, fa una valoració positiva de la resposta ciutadana i en els propers mesos vol endegar-ne una altra perquè s’hi puguin acollir les peticions que han arribat fora de termini.


La campanya Xipa’l i Censa’l s’ha fet conjuntament amb l’ajuntament d’Argentona i ha comptat amb la col·laboració dels serveis veterinaris del municipi. L’objectiu ha estat incentivar els argentonins propietaris d’animals de companyia a xipar i a censar la seva mascota per tal de complir la legislació vigent en matèria de tinença responsable d’animals. Durant els dies que ha durat la campanya, s’ha fet una promoció especial de manera que els propietaris han pogut xipar la seva mascota per només 25 euros, un tràmit que habitualment sol costar 45 euros. El Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia, que dóna servei a 18 municipis de la comarca, i el Consell Comarcal, administració que gestiona el CAAD Maresme, consideren important continuar fent campanyes d’informació i sensibilitació ciutadana per intentar frenar l’abandonament d’animals. En els darrers 18 mesos, han arribat al CAAD Maresme 1267 gossos i gats, una xifra que parla per si sola tenint en compte que a la nostra comarca hi ha altres entitats que també recullen animals abandonats. D’entre els municipis als quals dóna servei el CAAD Maresme, Tordera és el municipi on s’han detectat més abandonaments o pèrdues de mascotes. Concretament, 276 en els darrers 18 mesos. Davant d’aquestes xifres, el CAAD Maresme i el Consell Comarcal estan treballant amb l’ajuntament del municipi per dur a terme la campanya durant el primer trimestre de 2008 la campanya Xipa’l i Censa’l que s’adaptarà a les peculiaritats del municipi.

El Consell Comarcal aprova el nou Pla Territorial de Ciutadania i Immigració per afrontar els reptes actuals i futurs de la diversitat i la cohesió social al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme va aprovar dimarts en sessió plenària el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028, un document estratègic que redefineix la planificació de les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca. El pla, que ha estat elaborat amb la participació dels 30 municipis maresmencs i el suport de la Diputació de Barcelona, va comptar amb els vots favorables de l’equip de Govern (Junts i ERC), PSC, Comuns, Cup i Ara Pacte Local. En canvi, PP i Vox van mostrar el seu rebuig votant en contra.

El nou pla actualitza l’anterior per donar resposta a la transformació dels fluxos migratoris dels darrers vint anys i a la necessitat d’abordar, de manera coordinada i transversal, els nous reptes socials i comunitaris. Defineix així els serveis i actuacions de suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l’acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en al gestió de la diversitat entre els diferents municipis.

Una realitat migratòria profundament transformada

El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració va iniciar-se l’any 2005 amb una primera diagnosi en un moment d’augment històric de l’arribada de població estrangera al Maresme. Des de llavors, la realitat migratòria ha evolucionat notablement: avui la comarca presenta una major diversificació d’orígens, amb presències significatives de població procedent d’Europa de l’Est, Amèrica Llatina, el Magrib, Àfrica subsahariana i Àsia.

Aquesta diversitat, que s’ha consolidat i ampliat amb el pas dels anys, té un impacte directe en múltiples àmbits de la vida local —habitatge, educació, salut, convivència, participació, etc.— i ha fet necessari actualitzar i reorientar l’estratègia comarcal d’acollida i gestió de la diversitat.

Un procés participatiu i compartit

La redefinició del pla s’ha dut a terme amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de personal tècnic de municipis, entitats socials i persones usuàries dels serveis d’acollida.

Aquest procés ha combinat anàlisi de dades, diagnosi qualitativa i participació activa d’agents locals per identificar necessitats i formular línies d’acció consensuades. Les principals necessitats detectades són:

  • Reforçar els serveis d’acollida i regularització administrativa.
  • Ampliar i millorar la cobertura de necessitats bàsiques, especialment en matèria d’habitatge i inserció laboral.
  • Afavorir l’aprenentatge lingüístic com a clau per a la integració.
  • Millorar la coordinació i la transversalitat entre serveis.
  • Impulsar la participació ciutadana i la convivència intercultural.
  • Donar suport específic a col·lectius especialment vulnerables.

Aquest enfocament participatiu garanteix que el pla respongui a les realitats concretes de la comarca i que la seva aplicació sigui compartida entre institucions i societat civil.

Un pla d’acció estructurat en nou àmbits i 28 accions

El nou Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 inclou 28 accions distribuïdes en nou àmbits d’actuació:

  1. Recepció i acollida
  2. Regularització administrativa
  3. Cobertura de necessitats bàsiques
  4. Salut
  5. Educació
  6. Formació i ocupació
  7. Llengua
  8. Interculturalitat i participació
  9. Gestió transversal

D’aquestes accions, 4 són continuistes, 7 continuistes amb millores i 17 són noves iniciatives. Totes elles busquen consolidar una estratègia d’acollida més integral, comunitària i transversal, amb un enfocament clar cap a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Coordinació institucional i implicació municipal

El pla preveu un model de governança compartida entre el Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca, amb la creació d’espais de seguiment i coordinació per garantir-ne la implementació.

Per aquest motiu, s’ha elaborat també un document d’adhesió perquè els ajuntaments puguin formalitzar el seu compromís amb les accions previstes i participar activament en el seu desplegament.

A més, el pla comptarà amb el suport financer de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els convenis de col·laboració amb els ajuntaments participants.

Un pas endavant cap a una comarca més inclusiva

L’aprovació del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 representa un punt d’inflexió en les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca, i reafirma el compromís institucional d’afrontar els reptes presents i futurs amb una mirada col·lectiva i transformadora.

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

El Consell Comarcal activa l’espai web “drets energètics” per facilitar que les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la reducció de les factures i evitar els talls de l’aigua, la llum o el gas

En els 5 anys que porta en funcionament la Unitat d’Assessorament en Drets Energètics (UADE) que ofereix el Consell Comarcal als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme s’han tramitat 1.175 recursos per facilitar que les persones vulnerables puguin obtenir factures energètiques més econòmiques o, en el cas d’impagaments, evitar el tall dels subministres bàsics: l’aigua, la llum i el gas. Gairebé el 42% de les sol·licituds es van cursar l’any passat.

Aquest increment, acompanyat de la falta d’informació i de les dificultats de la ciutadania per accedir als canals directes per presentar les seves sol·licituds, han conduït el Consell Comarcal del Maresme a publicar el web “Drets energètics“. En aquesta guia pràctica s’informa de la vulnerabilitat energètica i de la protecció legal de les persones i famílies que pateixen aquestes situacions.

A més, marca l’itinerari que han de seguir les persones que tenen dificultats per fer front a les factures energètiques per obtenir l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial (RER), un document que s’emet des dels serveis socials municipals i indispensable perquè les companyies comercialitzadores d’aigua, llum o gas aturin qualsevol procediment de tall.

L’espai “drets energètics” també informa dels ajuts que hi ha a l’abast per aconseguir reduïr les factures d’aigua, com estalviar en la factura del gas i com sol·licitar el Bo Social Elèctric o el Bo Tèrmic.

En el cas de l’AIGUA, hi ha dos tipus d’ajudes genèriques: la Tarifa Social del Cànon de l’aigua que cobra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’ampliació dels trams de l’aigua que es pot sol·licitar per aquells habitatges en què hi convisquin 4 o més persones o en aquells amb persones amb un grau de discapacitat del 75% o superior.

Pel que fa a al GAS, a banda de comparar els preus que ofereixen les diferents companyies (es pot utilitzar el comparador de tarifes d’energia de la web oficial de la Comissió Nacional de los Mercados y la Competencia), tothom pot sol·licitar una tarifa regulada (tarifa TUR “ultimo recurso).

Quant a LA LLUM, les persones titulars d’un contracte poden comprovar en aquest web si tenen dret al Bo Social Elèctric. La seva tramitació és més complexa i només es pot sol·licitar si es té contractada una de les companyies subministradores que estan dins del Mercat Regulat. Això sí, una vegada s’ha obtingut el Bo Social Elèctric automàticament s’aconsegueix el Bo Tèrmic, una ajuda econòmica adreçada a famílies amb pocs recursos que cobreix les despeses ocasionades per l’ús de calefacció, aigua calenta i cuina, independentment de quin sigui el sistema tèrmic utilitzat.

Per facilitar que tota la informació continguda al portal “drets energètics” arribi al major nombre possible de persones, el Consell Comarcal ha editat uns fulls informatius que es repartiran els propers dies als ajuntaments de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS) del Maresme.

8M: Més formades, però amb una taxa d’atur més elevada

El 50,76% de la població del Maresme és femenina. Som 239.906 les dones que vivim a la comarca i 148 superen els 100 anys. La nostra esperança de vida és de 86,24 anys, 5 més que la masculina. Són dades recollides a l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, les maresmenques tenen un percentatge major d’estudis superios que els homes, però aquesta millor fomació no es trasllada al mercat laboral. Només el 4% d’empreses maresmenques tenen alguna dona directiva i, com evidencia mensualment el Report d’Atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació.

11.793 maresmenques, el 57,4% de les persones inscrites a les oficines d’ocupació, es troben sense feina. Una xifra, que extrapolada a la taxa d’atur registral continua mostrant les diferències per gènere. Mentre la taxa d’atur per als homes és del 7,7% entre les dones s’eleva al 10,8%.

A més, l’ocupació és més precària entre les dones que acumulen un major percentatge de contractacions temporals i a temps parcial que els homes.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

NOVA ALERTA METEOROLÒGICA per pluges

El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, METEOMAR, ha activat una nova alerta davant la previsió de precipitacions fortes i abundants de més de 40 litres/m2. Aquesta situació es perllongarà fins a les 24h del 15 de març.

Anna Diviu Moreno

123...163Pàgina 1 de 163
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats