Data d’inici: 23 de març de 2017. Inscripcions obertes fins el dia 20 de març.Ref: Estrès/març’17
L’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme constata una disminució de l’activitat empresarial durant el 2007
El canvi del cicle econòmic i la desacceleració de l’economia productiva detectada a Catalunya, durant el segon semestre de 2007, va tenir el seu reflex al Maresme, segons les dades aportades per l’Informe de competitivitat empresarial del Maresme referent a 2007.
Només un 35,8% de les empreses consultades per l’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme han manifestat trobar-se en una fase expansiva. Aquest percentatge és notablement inferior al de 2006. En canvi, s’eleva fins el 56,7% el percentatge de les empreses que han manifestat que el seu negoci viu una fase d’estancament. A més, el nombre d’empreses que es declara en crisi se situa en un 7,5%, 3 punts per sobre del percentatge detectat en 2006.
En aquest context, la inversió per part de les empreses maresmenques ha anat perdent intensitat. El nombre d’empreses que han innovat els seus productes o serveis s’ha reduït lleugerament en passar del 91% de 2006 al 82% de 2007, una dinàmica que obeeix al deteriorament de les expectatives empresarials. de la mateixa manera, s’ha reduït significativament la quantitat d’empreses que tenen convenis de cooperació amb centres universitaris, així com el nombre de companyies que mantenen algun tipus de cooperació amb centres d’investigació no universitaris.
Les empreses eviten la competència via preus i costos i opten per estratègies basades principalmente en la qualitat del producte i/o servei que presten, una opció que ha guanyat terreny durant el primer semestre de 2007.
L’anàlisi de la competitivitat, de la cojuntura i de les perspectives econòmiques de la comarca les realitza l’Observatori de la competitivitat empresarial a partir d’enquestes de periodicitat anual que contesten 67 empreses maresmenques que, per la seva dimensió i característiques, són una mostra qualitativament molt representativa del dinamisme de l’activitat econòmica d’aquest territori.
La taxa d’atur al Maresme és del 16,51%, la més elevada des de l’any 2005
La xifra total de persones desocupades al Maresme és de 37.737 després de l’increment que l’atur ha experimentat a la comarca durant el mes de març. Segons el Report d’atur que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa ja és del 16,51%, la més elevada des de gener de 2005. El sector serveis és el que ha experimentat un augment absolut més important en nombre de persones sense feina.
La xifra de persones aturades al Maresme durant el mes de març ha augmentat en 670, 354 de les quals provenen del sector serveis; 112 de la construcció; 92 de la indústria; 86 consten com a SOA (sense ocupació anterior) i 26 pertanyen al sector agrícola.
Aquest nou increment de l’atur dóna una xifra rècord de persones aturades a la comarca: 37.737. També és un rècord la taxa d’atur que indica el percentatge de persones aturades sobre la població activa estimada i que durant el mes de març va pujar fins al 16,51%. Aquest percentatge és el més elevat des de gener de 2005 i continua situant el Maresme 1 punt per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (15,57%) i de Catalunya (15,44%)
L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones, però és entre el sector femení on la taxa d’atur és més elevada (18,11%) i on s’ha detectat un increment més alt (2,19%) davant l’augment de l’1,43% en l’atur masculí que té una taxa del 15,19%.
L’atur per municipis
El comportament de la desocupació durant el mes de març ha estat molt desigual, mentre hi ha municipis que han registrat un increment de l’11,76% (Òrrius), el 5,90% (Alella) o el 5,56% (Sant Cebrià de Vallalta), altres han registrat baixades. És el cas de Caldes d’Estrac (-7,83%), Cabrera de Mar (-5,80%), Sant Vicenç de Montalt (-4,17%), Tiana (-1,87%), Sant Iscle de Vallalta (-1,85%), Calella (-1,68%), Teià (-1,37%), Dosrius (-1,21%), Vilassar de Dalt (-038%) i Sant Pol de Mar (-0,35%).
D’altra banda, els municipis que mantenen una taxa d’atur més elevada són: Pineda de Mar (22,52%), Mataró (20,41%), Tordera (19,34%) i Calella (19,03%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’atur del mes de març:
Sessió informativa sobre la plaga del Bernat Marbrejat al Maresme
El Consell comarcal del Maresme, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), ha organitzat una sessió per informar els ajuntaments sobre la plaga de l’Halymorpha halys, conegut popularment com a Bernat Marbrejat.
Aquest insecte, de procedència asiàtica, es va detectar per primera vegada a Girona l’any 2016 i actualment es troba present a gairebé tota la geografia catalana.
Tot i que és totalment inofensiu per a les persones i animals domèstics, pot causar danys molt greus als cultius i als parcs i jardins.
La seva detecció al Maresme obliga a activar protocols de monitoratge de l’insecte i establir mesures per frenar la seva propagació.
Les pautes a seguir s’explicaran a les regidories de Medi Ambient i Parcs i Jardins a la reunió telemàtica programada per al dimarts 28 de març a les 12h.
Les inscripcions s’han de fer mitjançant AQUEST FORMULARI
La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%
Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.
En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).
De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.
L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.
Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.
El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.
Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).
A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
L’EUM i l’Escola d’Administració Pública organitzen unes jornades per analitzar i debatre el futur de la gestió pública del turisme
La nova legislació turística, el finançament i les competències municipals sobre turisme seran els temes principals entorn els quals giraran les jornades sobre Gestió del Turisme: les eines per l’administració i les empreses a debat, que organitzen conjuntament l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Escola Universitària del Maresme els propers dies 8 i 9 d’abril a les instal·lacions de l’EUM a Mataró. La inauguració del seminari serà a càrrec del Director General de Turisme de Catalunya, Xavier Civit a les 10 del matí.Sentències com la de Banyoles que va condemnar un regidor, o situacions globals alienes a la gestió municipal com la guerra a l’Iraq o la crisi econòmica al país d’origen porten sovint les poblacions turístiques a fer replantejaments i buscar alternatives de finançament. L’activitat turística té una importància cabdal per a l’economia del nostre país i la seva planificació necessita del consens entre els agents implicats: administracions públiques, privades i consumidors turístics. Conscients d’aquesta necessitat de consens, l’Escola d’Administració Pública i l’Escola Universitària del Maresme es proposen contribuir a la reflexió i a l’anàlisi de la gestió pública del turisme. Les Jornades comptaran amb la presència, entre d’altres, del president de l’ Associació d’Experts en empreses turístiques, Domènec Biosca, el vice-president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Pere Aliguer, o el cap de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, Xavier Font. Per veure el programa,
Cliqueu aquí Document PDF, cal el programa Acrobat Reader)
Desactivada l’alerta al Maresme per forts vents
El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha desactivat l’alerta meteorològica per forts vents que es va activar ahir. Tot i que durant el dia d’avui la comarca encara es veurà afectada per vents, la darrera previsió indica que no superaran els 60 km/hora. Tot i que aquestes velocitats de vent no arriben als paràmetres establerts per passar a la fase d’alerta, es continua recomanant a la població màxima precaució. El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya
El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
–Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
–Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
–Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
–Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.
El Challenge Costa de Barcelona-Maresme rep el premi a la millor organització de triatló d’Espanya
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez; l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini; i el director de cursa, Agustí Pérez, van rebre aquest cap de setmana el premi que la Federació Espanyola de Triatló ha concedit per segon any consecutiu al Challenge Costa de Barcelona-Maresme com a millor organització de triatló d’Espanya. El Secretari d’Estat per a l’Esport, Miguel Cardenal, va ser l’encarregat de lliurar el reconeixement a la delegació maresmenca.
La Federació Espanyola també ha concedit un reconeixement especial amb medalla de plata al Director Internacional del Challenge, Felix Walchshoefer, per haver consolidat a l’Estat una prova de triatló que és referència mundial.
La marca Challenge va anunciar la seva aposta pel territori del Maresme l’any 2008 després d’haver arribat a un acord amb el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Calella. Les dues administracions van veure en aquestes proves internacionals de triatló una gran oportunitat per rellançar turísticament el territori tot posicionant-lo com a destinació de turisme esportiu de qualitat.
Des de 2009 es disputen anualment dos triatlons Challenge: la mitja distància (Half Challenge) i la llarga distància. La participació ha estat de prop de 1.200 triatletes a cada prova amb una important presència d’esportistes internacionals, principalment en la llarga distància.
Per a aquest 2012, l’organització és molt optimista ja que s’estan batent rècords d’inscripció. La Half Challenge, que se celebrarà el 27 de maig, ja compta amb prop de 1.400 inscripcions i per al Challenge de llarga distància, que tindrà lloc el 30 de setembre la llista d’iscrits s’aproxima als 700.