El Maresme Nord a debat en un acte que se celebrarà el 21 de juny a Pineda de Mar

 


El Pla Estratègic Maresme 2015 continua recorrent la comarca per captar l’opinió i expectatives de tots els agents que actuen en el territori i de la ciutadania en general. El proper debat territorial se celebrarà a Pineda de Mar el dimecres 21 de juny i se centrarà en el Maresme Nord.


Els ciutadans dels municipis de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt estan cridats a participar en el debat territorial que organitza el Consell Comarcal del Maresme en el marc dels treballs del Pla Estratègic Maresme 2015. L’acte, que tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pineda de Mar a les 19:00h, estarà copresidit per Joan Morell, alcalde de Pineda de Mar, i per Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt. Altres alcaldes de la resta de municipis del Maresme Nord estan confirmant també la seva assistència. Aquest és el segon debat territorial que s’organitza sota el paraigües de Maresme 2015, el pla estratègic que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu de dibuixar una visió de futur de la nostra comarca compartida per les administracions públiques, els agents econòmics, els agents socials i la ciutadania. El debat de la Vall de la Tordera En el primer debat territorial, que es va celebrar la setmana passada a Tordera, alguns dels assistents van expressar el seu escepticisme sobre la utilitat d’aquest Pla. L’ecosociòleg Ramon Folch va explicar que “està en l’essència mateixa de l’acció política, el disposar d’estratègies que guiïn després les tasques d’administració del territori i que estiguin, a més, en sintonia amb uns objectius traçats prèviament per les prioritats dels ciutadans” i va afegir “si no es té un Pla per governar, no s’està fent política, sinó que simplement s’està administrant i gestionant els recursos municipals”. A aquest debat hi van assistir una setantena de persones -entre elles els alcaldes de Tordera, de Palafolls, de Santa Susanna i de Malgrat-. En el decurs de l’acte, es va destacar la manca de coordinació interadministrativa i la poca relació existent entre ajuntaments veïns i es va coincidir en el fet que encara que l’autonomia municipal és un valor que s’ha de conservar, és fonamental aprofundir en obtenir majors quotes de coordinació. “Tenir uns objectius clars, ben estructurats i definits permetrà fer-se fort en moments on toqui reivindicar i poder explicar les demandes del territori a administracions superiors”.

Objectius del Pla



  • Objectiu general

    Consolidar el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme com un instrument vers la implicació i la participació de tots els actors socials i la construcció de visions globals i compartides, que fomenti les accions integrades d´intervenció global i proporcioni eines i referents concrets d´actuació en l´àmbit local, en relació al fet migratori a la comarca.

  • Objectius específics

    • Fomentar la incorporació i participació de tots els actors (polítics/ques, tècnics/ques, persones immigrades i autòctones) en un procés conjunt, de manera activa i corresponsable.

    • Obrir processos que permetin l´intercanvi i la reflexió sobre les experiències i la realitat, per tal de generar visions i vies d´actuació efectives, compartides i transversals, i no focalitzades tant sols, des de l´àmbit del benestar social.

    • Facilitar la identificació d´eines, recursos i bones pràctiques que s´han de portar a terme per donar resposta a les necessitats i demandes, en relació al fet migratori, dels àmbits de l´educació, la salut, l´habitatge, la vida associativa, etc.

    • Promoure la formació dels i les professionals dels serveis públics de la comarca en funció de les necessitats expressades i/o detectades.

    • Promoure el programa integral d´acollida en el territori, a nivell municipal i/o supramunicipal, donant suport i coordinant els diversos municipis que estiguin interessats en promoure’l.




Valoració del Servei d’informació de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Sessió informativa per a serveis d’atenció a la víctima sobre la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista.

Divendres, 19 de març a les 12:00h

La nova Llei 17/2020 aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de desembre reforça i actualitza la Llei 5/2008 incorporant nous àmbits de la violència masclista, noves manifestacions, la regulació de les violències digitals, i altres qüestions com el consentiment sexual.

També protegeix i respecta la diversitat de gènere reconeixent els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries.

El proper 19 de març, el Consell Comarcal durà a terme una sessió informativa per explicar a les i els professionals dels serveis que formen part de la Xarxa d’atenció a les víctimes de violència masclista els principals canvis legislatius.

La sessió, que es farà en format online a les 12h, serà presentada per la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero. L’advocada del SIAD Maresme i del SAI comarcal LGBTI, Jennifer Álvarez, serà l’encarregada de repassar les principals novetats normatives.

Per assistir-hi, cal enviar aquest formulari d’inscripció:

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Jornada: Joves en transició. El Treball en Xarxa en la Transició Escola Treball.

Inscripcions tancades


 

Clic aquí per a pdf

Jornada adreçada a tot el ventall de professionals i càrrecs electes de l´administració local, dels centres d´ensenyament secundari, d´entitats, etc. que, des de la corresponent especialitat (immigració, joventut, serveis socials, educació, inserció laboral, promoció econòmica, etc.), treballen amb joves que es troben en procés de transició de l´escola al treball.

  


La tria de l´opció professional que es vol prendre incideix de forma important en les possibilitats dels i les joves per fer efectiva la construcció i assoliment del seu projecte vital. Aquest procés de tria (què faig després de l´ESO, continuo estudiant? què? em poso a treballar? de què? què passa si no em graduo?…) implica, encara que sigui implícitament, optar pel lloc que es vol ocupar a la societat.


Tanmateix, ens trobem amb un important nombre de joves que no acrediten l´ESO o bé que abandonen els estudis de forma prematura i, paradoxalment, amb un gruix de joves “sobrequalificats”. Els experts apunten una tendència cap a la desafecció escolar per part dels joves. Des del punt de vista laboral la precarietat (temporalitat, sous baixos, jornades extenses, sense contracte,…) està instal·lada en els joves i els itineraris cap a la inserció laboral cada cop són més diversos. La presa de decisions és complexa. En aquest context, i més quan ens centrem en el col·lectiu de joves que abandonen prematurament els estudis, és important articular recursos d´informació i orientació especialitzats, amb perspectiva territorial i de treball en xarxa, que acompanyin als joves en aquest procés de presa de decisió. Creiem que l´acompanyament basat en el foment de l´autonomia i la capacitat crítica, fent incís en la tria personal i vocacional dels i les joves, d´acord amb les pròpies capacitats i preferències, incideix positivament en la configuració de l´itinerari de transició, i, per tant, en la millora la seva ocupabilitat. En definitiva, estem parlant de reforçar els mecanismes que afavoreixen la cohesió social, en tant que els i les joves prenen consciència de les opcions a l´abast i poden fer una tria més adequada a les seves expectatives i les de l´entorn. Creiem important generar un espai de reflexió i debat, per compartir tota la feina que hem fet fins ara en aquesta direcció i presentar-vos la diversitat de recursos i experiències que ja hi treballen des de fa temps. {J}

Data: 2009-09-30

Lloc: Hotel NH Ciutat de Mataró

Adreça: Camí Ral, 648. 08302 Mataró. Barcelona (España)

L’ADF de Teià obté per segona vegada el premi Rossend Montané que concedeix la Diputació de Barcelona

L’ADF Alt Maresme també ha rebut l’accèssit al premi Palestra

  


Dissabte, 21 de novembre, es va celebrar a Sant Salvador de Guardiola (Bages) l´acte de lliuraments dels Premis de Prevenció d´Incendis Forestals d´enguany. Aquests premis, patrocinats per la Diputació de Barcelona i que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal (ADF) amb el suport dels ajuntaments de la província.


El Premi Rossend Montané, a la millor obra o projecte de prevenció, dotat amb 8.000 euros, ha estat per l’ADF de Teià, que va presentar una memòria titulada “Ens hem de preocupar de l´aigua quan en tenim, no quan ens en falta”. L’accèssit de 3.000 euros ha correspost a l’ADF de Subirats. Pel que fa al premi Palestra a la millor organització, premiat també amb 8.000 euros, ha correspost a l’ADF de Pla de Bages. L’accèssit d’aquest premi, dotat també amb 3.000 euros, se l’ha endut l’ADF Alt Maresme. L´ADF de Teià ha presentat, des de la segona edició, treballs a aquests premis i ha obtingut anteriorment el premi Palestra a Arenys de Mar l´any 1999, el Rossend Montané el 2003 a Manresa i set accèssits entre les dues modalitats. El treball premiat fa una descripció, documentada amb fotografies, de les activitats realitzades per l´ADF de Teià el darrer any. S´explica con s´han realitzat unes obres de neteja de franges i d´anivellament del ferm dels camins que estaven programades en el Pla de Prevenció d´Incendis de Teià (PPI). També s´ha detallat les actuacions que fan els voluntaris de l´ADF a la finca del Vedat (de propietat municipal) i per mantenir plenament operatives i solucionar urgències a les infraestructures de prevenció, com son els punts d´aigua o els camins. Finalment es destaca la construcció d´un nou punt d´aigua compost per la font del Senglar, d´un dipòsit de 11.000 l i de dos abeuradors pels animals.

Reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes

Dimarts, 30 de setembre, a les 17.00h

ORDRE DEL DIA 1.- Presentació del President.
-2.-Tractament dels residus reciclables a la comarca. Anàlisi de la situació i perspectives de millora del servei. (proposta per l´Alcalde de Teià)
-3.-Tractament de la fracció orgànica. Estat de la qüestió i perspectives. (proposta per l´Alcalde de Teià)
-4.-Consolidació de les platges de la façana marítima amb espigons. (proposta per l´Alcalde de Cabrera de Mar)
-5.-Fòrum obert.

Introducció i justificació

 

L´Observatori de Desenvolupament Local del Maresme té com a objectiu principal el d´aportar coneixement socioeconòmic del seu entorn més immediat a partir de la seva activitat permanent de recopilació, organització, generació i difusió d´informació socioeconòmica d’interès per a la presa de decisions, a fi de promoure el desenvolupament econòmic local.


En aquest sentit, el mercat de treball és un leitmotiv en l´activitat habitual del servei com ho és, de fet, per als observatori integrants de la Xarxa d´Observatoris de Desenvolupament Econòmica Local –XODEL-, Xarxa liderada per la Diputació de Barcelona .


Moltes de les anàlisis que es duen o s´han dut a terme en aquest àmbit s´han treballat des de la dimensió de l´atur registrat amb un grau d´aprofundiment més o menys reeixit. L´aproximació a la temàtica des de l´òptica de la contractació no ha aconseguit, fins ara, el mateix aprofundiment que li hem pogut donar a l´atur registrat.


L´any 2016 vam publicar aquest treball amb la voluntat de capgirar la situació. I els objectius que ens vam marcar foren múltiples. Per una banda, saber quin tipus d´ocupacions primàries es contracten a la comarca del Maresme, en quines seccions econòmiques i amb quin tipus de contracte. I per una altra, facilitar als serveis locals d´ocupació, serveis de prospecció, etc…informació en relació a les ocupacions primàries en què s´han fet més contractacions per facilitar la tasca d´adaptació dels seus serveis a les necessitats empresarials, a millorar la tasca de prospecció així com també facilitar als seus usuaris formació i/o serveis adaptada a les necessitats de les empreses. És a dir, aportar un altre input de coneixement per anar reblant la seva feina de prospecció empresarial i inserció laboral.


L´interès per part dels tècnics a qui anava destinat el producte ha estat desigual però en tot cas molt positiu per aquell qui s´hi ha apropat. És per això que ens ha semblat interessant repetir-lo aquest any per a les dades del 2016. 


Malgrat això, no és una còpia exacte del publicat l´any 2016 sinó que hi hem introduït algunes millores. Per una banda, hem introduït la informació per diferents àmbits territorials de la comarca:



  • Alt Maresme

  • Baix Maresme

  • Maresme Centre


recollint així la proposta sorgida del personal tècnic de promoció econòmica dels ajuntaments de la comarca. I per l´altra, per aquella informació referent al conjunt del Maresme, hem introduït taules amb informació nova en el cas dels col·lectius d´interès especial, és a dir, les persones joves i les majors de 45 anys. A banda de la informació que ja vam donar l´any anterior aquesta vegada oferim també informació segregada per sexe, el que permet filar més prim del que ho fèiem. 


Estructura


A banda d´una fotografia genèrica de les característiques de la contractació a al comarca l´any 2016, el document està estructurat, pròpiament, en quatre blocs, un per cada àmbit territorial al qual fem referència i categoritzats alfabèticament. En el Bloc A tractem la informació agregada de la comarca del Maresme en 4 punts diferents: en el primer quines van ser les ocupacions primàries per a les quals es van generar més contractes; en el segon recollim la mateixa informació diferenciant-la pel col·lectiu femení i masculí;. en el tercer hem fet el mateix però l´hem dedicat als col·lectius d´atenció especial, és a dir, als joves de 16-29 anys i a les persones més grans de 45 anys; i en el quart bloc hem treballat la informació segregada per subgrups sectorials. Els blocs B, C i D, dedicats respectivament a l´Alt Maresme, el Baix Maresme i el Maresme Centre, estan conformats també per quatre punts, en què els tres primers recullen la mateixa informació que la vista per les dades del conjunt de la comarca mentre que el quart, el dels contractes per subseccions, és més genèric que aquell que presentem per l´agregat del Maresme.


Agraïments


Agraïm la disponibilitat i facilitat que ha mostrat l´Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público del Empleo Estatal en Barcelona vers les nostres necessitats.








 

Metodologia

 






































































 
La font de les dades que hem utilitzat han estat facilitades per l´Observatorio de las Ocupaciones-Servicio Público del Empleo Estatal en Barcelona.
 
Per a facilitar la lectura de les taules hem eliminat totes aquelles ocupacions en què no s´ha computat cap contracte.
 
Hem volgut donar rellevància a aquell tipus de contractació que, per concepte, hauria de ser més estable en el temps. És a dir, la contractació indefinida. Pensem que aquesta és la que ens indica com evoluciona un sector i/o activitat concreta, per bé que és cert que sigui el contracte formalitzat temporal o indefinit l´activitat en qüestió haurà generat ocupació.
 
En aquest document presentem dades de contractes i no de persones. Una mateixa persona pot signar molts contractes al llarg de l´any. En aquest sentit doncs és bo recordar que un augment de la contractació no suposa, obligatòriament, una millor marxa del sector/activitat/ocupació precisament perquè sabem el número de contractes però no el número de persones contractades. 
 
Els subgrups sectorials d´activitat econòmica: aquesta classificació de 21 grups sectorials és una creació de la Diputació de Barcelona amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi i la interpretació d´algunes dades per activitat econòmica. A partir d´un criteri d´interrelació han reduït les 87 activitats econòmiques en 21 grups sectorials.
 
Les ocupacions primàries que apareixen citades al text les hem enllaçades amb l´explicació que ofereix l´IDESCAT. De tota manera aquí trobareu totes les ocupacions primàries; només heu de clicar sobre de cada número per veure´n la definició corresponent. Una mateixa ocupació només estarà enllaçada una vegada.
 

Tal i com apunta el Departament d’Empresa i Coneixement “El contracte de treball és un acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual el treballador s’obliga a desenvolupar serveis per compte de l’empresari i sota la seva direcció, a canvi d’una retribució.”


Els empresaris estan obligats a comunicar el contingut dels contractes de treball , siguin o no concertats per escrit, i les seves pròrrogues a l’oficina pública d’ocupació en el termini de 10 dies a comptar des de la seva concertació. A Catalunya, les oficines de registre i comunicació són les oficines de treball dels Serveis d’Ocupació de Catalunya. 


Es comptabilitzen els contractes amb lloc de treball a Catalunya/comarca/municipi, independentment de la comunitat autònoma en què s’hagin registrat.






 



Per facilitar la lectura de les taules hem fet ús d´una escala cromàtica amb vermells, grocs i verds per a les dades relatives. Com més elevat és el valor més intens serà el verd i major serà la intensitat del vermell com menys pes tingui el valor. Els valors intermedis seran ataronjats.












 


Empreses de transformació i comercialització de productes del mar

 
      
           


Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/312/2012, de 8 d’octubre (DOGC núm. 6237 de 22/10/2012).