ALERTA METEOROLÒGICA per neu i vent

 


La comarca del Maresme es troba en alerta tot el dilluns, 8 de març, davant la previsió de neu, vent, pluja i onatge. Pel que fa a la neu, el servei de meteorologia del Consell Comarcal ha informat que la previsió apunta neu abundant que durant el matí se situarà a la cota 400 i que a la tarda anirà baixant fins als 100m. Aquesta situació s’espera entre les 00.00h i les 24.00h del dilluns 8 de març.


A aquesta alerta, s’afegeix una altra per forts vents que puntualment poden arribar a superar els 80 km/h. L’alerta és vàlida entre les 06.00h i les 24.00h del dilluns 8 de març. A les 12.00h finalitza l’alerta per pluges fortes (activada des de les 20.00h del diumenge), però es complica la situació al mar. El Consell Comarcal ha llançat un nova alerta per onatge fort. S’esperen onades que a partir de les 12.00h poden arribar a superar els 3 metres. Aquesta situació es perllongarà fins a les 24.00h. Des del Consell Comarcal del Maresme es demana a la població molta precaució davant d’aquesta adversa situació meteorològica.

El Servei d’Acollida atén 1.186 persones nouvingudes, prop del 50% més que l’any anterior

El Servei d’Acollida del Consell Comarcal va atendre l’any passat 1.186 persones nouvingudes i va realitzar 1.857 intervencions d’informació, orientació i derivació als recursos adients. A més, va dur a terme 22 cursos del mòdul C (Coneixement de la societat catalana) que forma part de la formació reglamentada a la Llei d’Acollida. Aquesta formació va permetre l’acreditació de 230 persones.

Aquestes xifres representen un substancial increment d’activitat respecte a 2020. En concret, va augmentar un 49,37%% el nombre de persones ateses, un 40,15% el nombre d’intervencions, un 144% el nombre de cursos realitzats i un 137% la quantitat de persones acreditades.

El Consell Comarcal intervé en els municipis de menys de 20.000 habitants a través del servei d’acollida itinerant i gestiona els serveis municipals d’acollida del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar. El seu objectiu és facilitar l’autonomia personal de totes les persones nouvingudes al municipi, afavorir la seva inclusió a la societat d’acollida i garantir el seu accés, en igualtat de condicions, als recursos i serveis municipals.

A més, el servei de primera acollida – a través de la formació del mòdul C- atorga certificats oficials que tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. També en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres.

Així, les persones que ho han sol·licitat han estat donades d’alta al servei de primera acollida de la Generalitat i, un cop acrediten els diversos mòduls cursats, obtenen el “certificat de primera acollida” que té eficàcia jurídica en procediments com els informes d’integració social per a la renovació de residència temporal o d’arrelament social. També es valora en la convocatòria de la línia ACOL de les subvencions de Treball i Formació.

Entre les formacions a acreditar, hi ha el mòdul de coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic. L’any passat es van realitzar, de forma presencial i telemàtica, 22 cursos de 16 hores de durada. Els seus continguts es van centrar en el coneixement del funcionament de la societat catalana, dels serveis públics, del marc jurídic en estrangeria i d’aspectes relacionats amb la convivència ciutadana i la participació.

58 nacionalitats

L’any passat el servei d’acollida va atendre 1.186 persones. A partir d’una entrevista, es detecten les seves necessitats, se l’orienta, se l’assessora i es deriva al servei o recurs que necessita.

La situació jurídica administrativa de les persones que van utilitzar el servei és irregular en un 69% dels casos i regular en el 31% restant. Majoritàriament es troben en la franja d’edat entre els 26 i 40 anys (el 52% del total) i són de 58 nacionalitats diferents, sent les més destacades la marroquina (27%), l’hondurenya (11%) i la senegalesa (7%) i la colombiana (6%).

El 68% de les persones ateses es troba activa laboralment, el 28% inactiva, el 3% aturada i l’1% jubilada.

Pel que fa al municipi de residència, el 19% viuen a Premià de Mar; el 14% a Calella; el 9% a Arenys de Mar; el 9% a Malgrat de Mar; el 9% al Masnou; el 9% a Vilassar de Mar; el 6% a Canet de Mar; el 6% a Tordera i el 25% restant es reparteix entre 19 municipis del Maresme (no hi ha hagut sol·licituds d’Òrrius, Teià i Vilassar de Dalt)

En total es van fer 1.857 intervencions, un 55% de les quals estan relacionades amb els informes d’estrangeria (adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar, grau d’integració d’una persona immigrada per accedir a l’arrelament social i renovació de la residència temporal). També s’han fet intervencions -entre d’altres- en règim comunitari, nacionalitat espanyola i empadronament.

Persones ateses per municipi

Alella (24), Arenys de Mar (104), Arenys de Munt (11), Argentona (7), Cabrera de Mar (3), Cabrils (38), Caldes d’Estrac (23), Calella (165), Canet de Mar (74), Dosrius (5), Malgrat de Mar (107), El Masnou (105), Mataró (13), Montgat (6), Palafolls (9), Pineda de mar (6), Premià de Dalt (37), Premià de Mar (229), Sant Andreu de Llavaneres (14), Sant Cebrià de Vallalta (5), Sant Iscle de Vallalta (2), Sant Pol de Mar (8), Sant Vicenç de Montalt (6), Santa Susanna (6), Tiana (7), Tordera (70) i Vilassar de Mar (102).

El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%

El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.


En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.

Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).

Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.

Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.

Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
 

El I Challenge Costa de Barcelona-Maresme a Maresme Digital TV i a la Xarxa de Televisions Locals

  


Maresme Digital TV i la Xarxa de Televisions Locals emetran dissabte 10 d’octubre, a les 13.15h un reportatge especial de més d’una hora de durada sobre el I Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Un programa resum amb les millors imatges captades al llarg de tota la jornada triatleta que va viure el Maresme el diumenge 4 d’octubre. Els comentaristes tècnics seran Salvador Itxart i Manel Vicente.

D’altra banda, el proper dimecres, 14 d’octubre, a les 22.00h, Maresme Digital TV dedicarà el programa debat a parlar del Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Els convidats seran: Josep M. Juhé, alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística del Maresme; Agustí Pérez, responsable tècnic de la prova esportiva; i Joan Carles Castellà, triatleta de Calella.

Puja l’atur al Maresme per l’increment de la desocupació en el sector serveis i en el col·lectiu SOA

 

El Maresme, igual que la província i el conjunt de Catalunya, ha començat l’any amb un repunt de l’atur. Les xifres oficials de desocupació apunten que durant el mes de gener s’han quedat sense feina 368 persones, fet que ha fet pujar a 25.630 el total de persones registrades com a demandants d’ocupació. L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostra que aquest increment s’ha concentrat en el sector serveis i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA).

Del total de persones aturades al Maresme, 14.702 són dones i 10.928 homes. L’increment intermensual ha afectat els dos sexes, si bé amb una incidència major entre el col·lectiu femení. 

La radiografia sectorial indica una important concentració de les persones sense feina en el sector serveis (el 71%) i és justament en aquest sector i en el de persones sense ocupació anterior (SOA) on s’ha aplegat l’increment mensual de l’atur. En concret, el sector serveis ha registrat un increment del 2,40% i el SOA ha contabilitzat un augment del 2,98%. En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció han registrat baixades que oscil.len entre el 0,17% (indústria) i el 3,73% (construcció). El descens a l’agricultura ha arribat al 3,38%.

A l’àmbit municipal, només 6 poblacions han comptabilitzat una reducció en la llista de persones aturades. Són: Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tiana. El Masnou no ha experimentat cap variació respecte al mes anterior. La comparativa interanual és força més positiva invertint-se els termes. Dels 30 municipis de la comarca, només 7 registren un increment de la desocupació (Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Montgat, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva elaborada per l’Obsesrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. 

 

La taxa bruta de mortalitat al Maresme supera la catalana

L’any 2021 es van registrar 4.321 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens del 4,55% respecte a 2020 en què es van comptabilitzar 4.527 morts. Cal recordar que el 2020 es va produir un intens creixement de la mortalitat a conseqüència de l’esclat de la COVID-19.

El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defuncions que l’any 2019.

Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%. També el percentatge de disminució de la mortalitat comarcal va ser inferior en 8,55 punts al descens registrat l’any passat a nivell català.

El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys.

Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis, sent Premià de Mar el que registra una reducció percentual més destacada (-30,26%), seguida d’Alella (-26,21%) i Tiana (-21,52%).

A l’altra banda, ressalta l’increment de defuncions a Òrrius (+400%) i Sant Cebrià de Vallalta (+110%).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2021 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

El Maresme duplica els registres de pluja de l’any passat

 

Encara no ha finalitzat l’any i el Maresme ja acumula un 206% més de pluja que al llarg de 2017. Seguint els registres de 7 estacions que formen part de la xarxa meteorològica del Consell Comarcal, els mesos d’octubre i novembre han fet incrementar la mitjana dels darrers anys i, en alguns municipis s’estan batent rècords mensuals. És el cas, per exemple de Tordera, localitat on gairebé el 35% del total de pluges acumulades de l’any s’han registrat en el que portem del mes de novembre.

La primavera va ser plujosa i la tardor també ho està sent. A més, sembla que s’estan complint els pronòstics dels experts que anuncien, com a efecte del canvi climàtic, episodis de pluges torrencials provocades per l’augment de la temperatura del mar. Aquesta és la situació que ha viscut aquest cap de setmana el Maresme, i amb més intensitat els municipis del nord de la comarca.

Segons explica el meteoròleg del Consell Comarcal Joaquim Serra, el mes d’octubre va ser més plujós als municipis del centre i sud de la comarca, en canvi, aquest mes de novembre ho està sent a les poblacions del Maresme Nord. A títol d’exemple, el 29% de la pluja anual recollida a Mataró i el 25% de Premià de Mar es van registrar el mes d’octubre. En canvi, Tordera ha acumulat en el que portem de novembre el 34,6% dels 1.011 litres comptabilitzats aquest 2018.

El seguiment de les dades recollides per les estacions meteorològiques de Tordera, Palafolls, Dosrius, Mataró, Premià de Dalt, Tiana i El Masnou, indiquen que aquest 2018 ja ha superat en un 38% la pluviometria mitjana registrada els darres anys. La comparativa directa amb l’any 2017 és més espectacular: els registres s’han duplicat. 

El clima mediterrani ja es caracteritza per una elevada variabilitat de la pluviometria, però el realment preocupant són els episodis de pluges torrencials que desborden la capacitat de recollida i evacuació de les aigües pluvials. Aquests fenòmens aniran en augment com a conseqüència de l’increment de la temperatura de l’aigua del mar. Així ho pronosticava el catedràtic en Geografia Física de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut d’investigació de l’Aigua, Javier Martín Vide, a la conferència “Maresme i canvi climàtic. Ha arribat el moment d’actuar” que va organitzar el Consell Comarcal a finals de setembre.

 

Comparativa de pluges d’aquest 2018 en relació a l’any passat i a la mitjana climàtica

                       mitjana           2017              2018

Tordera               650              520                1011

Premià de Dalt     641              444                 916

Mataró                645              404                 774

Tiana                  622              362                 828

Palafolls              620              419                 736

Masnou               525              298                 814

Dosrius               660              472                 935

La sinistralitat laboral al Maresme augmenta un 6,52% durant el 2007

4 persones van morir en accident de treball

 


L’any 2007 es va tancar amb una xifra rècord d’accidents laborals al Maresme. Segons les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme, durant els dotze mesos de l’any passat, 6.548 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina.


Les xifres són preocupants. Les dades de sinistralitat laboral corresponents a 2007 són superiors a les registrades a la comarca durant els darrers 4 anys. Tot i que el 2005 va haver-hi una reducció i dels 6.010 treballadors ferits el 2004 es va passar a 5.623, el 2006 la xifra va pujar a 6.147 i el 2007 encara es va incrementar més tancant l’any amb el balanç de 6.548 víctimes. Del total de treballadors i treballadores que van patir un accident laboral al llarg de 2007, 6.492 (el 99,14%) van resultar ferits lleus, 52 (el 0,79%) va tenir ferides de pronòstic greu i 4 persones (el 0,06%) van perdre la vida. El nombre de víctimes mortals també ha augmentat respecte al 2006, any en el qual van morir 3 treballadors al Maresme. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents laborals van tenir lloc en el sector serveis (el 43,54%). Segueix la construcció amb un 30,11%, la indústria amb un 24,66% i l’agricultura amb l’1,67%. Fent la comparativa amb el 2006, es detecta un augment de la sinistralitat laboral en el sector serveis que té un increment relatiu del 14,22% i, en menor percentatge, en la construcció, on s’ha experimentat un augment dels accidents del 6,07%. A l’altra banda trobem l’agricultura i la indústria, sectors que han disminuït la sinistralitat laboral un 13,38% i un 3,00% respectivament. Podeu accedir a l’informe complert de sinistralitat laboral al Maresme durant el 2007 que ha elaborat l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme,
clicant aquí
.
-Podeu ampliar la informació amb les dades trimestrals i amb les referenta a anys anteriors,
clicant aquí

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme torna a superar els 52 milions d’euros

El Consell Comarcal del Maresme -amb unes finances sanejades i sense endeutament- encara el 2022 amb un pressupost de 52.130.019,52 euros. Va ser aprovat pel plenari comarcal amb els vots favorables de l’equip de govern (Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya), En Comú Guanyem, Candidatura d’Unitat Popular i el conseller no adscrit Francesc Guillem. Van votari-hi en contra el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans.

Es tracta d’un pressupost prudent que es manté epecialment sensible a la realitat social i econòmica i a la necessària transformació de la comarca per mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, perfila les seves actuacions en els eixos de lluita contra les desigualtats socials i territorials, l’impuls de la reactivació econòmica i el foment d’accions per fer front a la situació d’emergència climàtica.

Les xifres, que incorporen el projecte de pressupost del Consorci de Promoció Turística del Maresme (524.736,70 €), mostren un descens de l’1,37% respecte a l’exercici actual. Una variació que ve motivada pel fet que, des d’aquest curs, el Consell Comarcal no comptabilitza els ingressos provinents del servei de menjador escolar ja que els cobraments els ha començat a fer directament l’empresa adjudicatària.

Una altra de les característiques és el procés d’elaboració dels comptes. Tal i com va explicar el vicepresident 1er, Joaquim Arnó, és el primer pressupost que s’elabora analitzant individualment els costos reals de cada servei per assegurar la seva autosuficiència pressupostària.

El sanejament dels comptes permetrà al Consell Comarcal del Maresme disposar d’un fons de contingència per poder actuar de manera immediata davant de fets sobrevinguts com el que vam viure a principis de 2020 amb el temporal Glòria.

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST

Medi Ambient i Canvi Climàtic amb un pressupost de 28.133.106,05 euros continua sent l’àrea amb més pes. A més, incrementa la seva dotació en un 13,58% respecte a 2021. Destaca l’aposta per la gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal amb la constitució del Consell Comarcal com a Entitat Local d’Aigua (ELA), la posada en marxa de la Mesa Territorial d’Adaptació al Canvi Climàtic (MeTACC) i diferents projectes d’obra en sanejament com la construcció de les dues noves estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR Terra Brava i Àgora Parc a Tordera), l’execució de l’obra del col·lector Roques Blanques de Sant Pol de Mar i la redacció de projectes com la millora de l’EDAR de Mataró, de l’Estació de Bombament d’Arenys de Munt i d’alternatives de l’emissari de Pineda de Mar.

Serveis a les Persones comptarà amb un pressupost d’11.098.528,59€. El 69% d’aquesta quantitat (7.684.411,98€) es destinen a ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques. També incrementa la partida destinada a transport escolar ja que es crearan noves rutes per escurçar el temps dels desplaçaments. En canvi, baixa la partida destinada a menjador escolar ja que es deixa de prestar el servei a l’escola Castell de Dosrius.

En aquesta àrea està incorporada l’Oficina comarcal d’habitatge que augmenta el seu pressupost en més de 61.000 euros arrel de l’increment d’activitat.

També puja la partida destinada a l’Arxiu històric comarcal i es dota una aplicació de 10.000 euros per a impulsar activitats culturals.

Equitat i Acció Social parteix d’un pressupost per a 2022 de 7.620.928,64€. És l’àrea que aplega el suport als serveis socials municipals, atenció a la infància, atenció a la dependència i Gent Gran, assistència domiciliària, transport adaptat, ciutadania i immigració, SIAD i SAI. Un dels projectes novedosos que tirarà endavant el proper any està relacionat amb les persones sense llar.

Promoció Èconòmica, Joventut i Consum compta amb un pressupost de 702.815,95€. En matèria de promoció econòmica es destinarà principament al desplegament d’actuacions i programes encaminats a minimitzar l’impacte socioeconòmic provocat per la COVID-19, millorar la situació d’ocupabilitat, fomentar l’autoocupació i executar els Plans de reacticvació socioeconòmica.

Des de Joventut es continuarà donant suport als ajuntaments en la planificació de polítiques locals de joventut i en el desenvolupament de programes i projectes adreçats a la població jove de la comarca.

Per la seva banda, l’Oficina d’atenció al consumidor continuarà vetllant pel dret de les persones consumidores tramitant les seves consultes, queixes, reclamacions, denúncies o sol·licituds d’arbitratge.

Serveis als Municipis amb 571.307,91 euros continuarà oferint serveis que facilitin el dia a dia dels ajuntaments. En aquesta línia, ampliarà l’oferta de la Borsa comarcal de personal amb el projecte de selecció unificat d’agents de policia. També està previst l’inici de l’Oficina comarcal de contractació administrativa i l’activació d’un servei comarcal d’inspecció de serveis. Així mateix es destina una partida a millores en les instal·lacions del Centre d’Atenció a Animals Domèstics de Companyia (CAAD) i es continua oferint als ajuntaments el Servei de salut pública.

Planificació Estratègica compta amb un pressupost de 349.867,46€ destacant la inversió en l’obtenció de Recursos i Projectes Europeus amb la previsió de gestionar els fons Next Generation; la participació en la futura Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat promoguda per la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, la creació d’un nou ens de gestió del Parc d’habitatges públic comarcal i la participació en el futur Patronat de la Fundació privada Crea Dance Foundation que aplegarà companyies residents de dansa al Maresme. També inclou una partida pressupostària per donar suport a esdeveniments singulars de rellevància comarcal no periòdics.

Innovació pública i tecnologies compta amb 36.954,05euros per millorar l’apartat d’administració electrònica del Consell Comarcal i donar a partir de l’adhesió a la Xarxa de Suport al Govern Digital de la Diputació de Barcelona.

Serveis Generals, i d’organització i recursos humans és l’àrea de suport a tots els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme. Compta amb un pressupost de 3.566.510,87€. Els reptes per a 2022 passen per la posada en marxa de l’Oficina electrònica d’Atenció al ciutadà i convertir la seu comarcal en un edifici sostenible.

RESUM DEL PRESSUPOST