| Responsable técnic: Javier Cisneros | Responsable polític: Joaquim Arnó |
| CONTACTE: | A/e: jcisneros@ccmaresme.cat |
| TEL: 93 741 16 16 (centraleta) | WEB: www.ccmaresme.cat |
| HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC: Cal demanar cita prèviaita prèvia |
Planificació estratègica
Finalitzen les obres de protecció de la via del tren entre Cabrera de Mar i Mataró
Adif ha anunciat la finalització de les obres de protecció del traçat ferroviari en un dels trams més negres de la R1, el que enllaça Cabrera de Mar i Mataró. La proximiat de la via al mar la deixava a l’embat de les onades en episodis de temporal posant en greu perill les persones que realitzaven el trajecte entre aquests dos municipis.
Les obres, considerades actuació prioritària pels reiterats episodis de temporal, han tingut un pressupost de més de 12 milions d’euros i han consistit en la consolidació i reparació de l’escullera, axí com la creació d’una nova franja protectora d’entre 8 i 16 metres d’amplada.
Segons afirma Adif, les actuacions fetes permeten “incrementar els paràmetres de retorn en situacions d’excedir cabals superiors als 5 litres per segon i metre“. Tanmateix, s’han establert mesures peventives addicionals que permeten fixar restriccions del trànsit ferroviari amb caràcter preventiu en base a les alertes meteorològiques.
En total d’ha actuat en 2,2 quilòmetres.
Augmenta en gairebé un 12% la població maresmenca que resideix a l’estranger
Les dades del Padró d’habitants residents a l’estranger 2013 indiquen que el nombre de maresmencs i maresmenques que han marxat a altres països per viure-hi ha augmentat en un 11,99%. L’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades recollides per Idescat, situa el Maresme com la quarta comarca de Catalunya amb més residents habituals a l’estranger.
En els darres 4 anys, el nombre de maresmencs i maresmenques que habitualment resideixen a l’estranger ha crescut en un 67,6%. De les 4.877 persones comptabilitzades el 2009 s’ha passat a 7.213 el 2013. L’increment percentual en el darrer any ha estat de l’11,99%. D’aquestes, 3.547 són homes (el 49,18%) i 3.666 dones (el 50,82%).
Aquestes xifres fan referència a les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única nacionalitat, i l’últim municipi al qual estan inscrites és del Maresme. Les persones inscrites en el Padró d’habitants residents a l’estranger es consideren veïnes del municipi que figura a les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot.
Del total de maresmencs i maresmenques inscrites en aquest cens el 44,23% són nascuts en el país estranger en el qual resideixen en l’actualitat (3.190), majoritariament de l’Amèrica del Sud. La xifra de persones nascudes a Catalunya puja a 2.923 (el 40,52%).
Gairebé la meitat (el 48,07%) dels nascuts a Catalunya resideixen actualment en països de la Unió Europea. Els principals són: França, Alemanya, Suïssa i Regne Unit.
Les dades desagregades per municipis indiquen que, en relació amb la població empadronada al municipi, Calella és la que té una major proporció de persones vivint a l’estranger (un 2,76% del total). En segon lloc se situa Sant Pol de Mar (2,60%), seguit de Canet de Mar (2,50%), Caldes d’Estrac (2,34%) i Arenys de Mar (2,09%).
Analitzant les xifres per distribució municipal, el major nombre de persones inscrites al Padró d’habitants residents a l’estranger el té Mataró (2.136), seguit de Calella (514), Premià de Mar (511), Pineda de Mar (451) i El Masnou (415).
Respecte al conjunt de Catalunya, El Maresme és la quarta comarca amb més residents habituals a l’estranger, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i El Baix Llobregat.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
L’Oficina d’Habitatge del Maresme tramita ajuts al lloguer per prop de 4,5 milions d’euros
Els ajuts especials a causa de la COVID-19 han fet augmentar un 13,43% les prestacions del 2020
L’Oficina d’Habitatge del Maresme va tramitar l’any passat 3.124 expedients de sol·licitud d’ajuts per al pagament del lloguer, una xifra que supera en un 17,44% les peticions formulades a l’any 2019. Aquest increment ve motivat, principalment, per la convocatòria d’una línia d’ajuts especials per fer front a l’impacte socioeconòmic de la COVID-19, que van suposar 584 sol·licituds.
El total d’expedients tramitats per l’Oficina d’Habitatge del Maresme i resolts favorablement han suposat ajudes per valor de 4.452.079€. Aquesta xifra representa un increment del 13,42% respecte als ajuts concedits el 2019.
D’acord amb el conveni de col·laboració amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya, l’oficina del Consell Comarcal del Maresme dóna servei al 53% de la població del Maresme. Atén la ciutadania de 26 municipis (tots excepte Mataró, El Masnou, Malgrat de Mar, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’oficina pròpia).
El seu àmbit d’actuació es concentra en la tramitació d’ajuts al lloguer, de prestacions econòmiques d’especial urgència, de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació i d’ajuts per a la rehabilitació. A més, presta el Servei d’intermediació hipotecària (SIDH) adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris i promou una Borsa de lloguer per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones residents a la comarca.
Justament, un dels objectius que s’ha marcat l’Oficina per aquest 2021 és la d’ampliar l’oferta de pisos en lloguer tot incentivant les persones propietàries a incoporar el seu habitatge buit a aquest sistema de lloguer amb garanties de cobrament de la renda i del correcte manteniment de l’immoble.
Més informació sobre el funcionament de la Borsa de lloguer comarcal, en AQUEST ENLLAÇ
El pressupost del CCM per al 2007 puja més d’un 10% respecte al d’aquest any
El pressupost consolidat del Consell Comarcal del Maresme per a l’any 2007 puja a 27.032.134,13 euros, el que representa un increment del 10,80% respecte al del 2006. Aquest augment segueix la tònica ascendent dels darrers anys, si bé s’accentua encara més per l’augment que hi haurà l’any vinent de transferències de la Generalitat, especialment en l’àmbit dels Serveis Personals. El pressupost del CCM ha estat aprovat pel Ple de la corporació. Ha comptat amb els vots favorables de l’equip de govern (PSC, ERC i ICV) i l’abstenció dels gups de CiU i del PP.
El Consell Comarcal del Maresme continua a primera línia dels consells comarcals amb més pressupost. En concret, l’any 2006, el pressupost consolidat del CCM ha estat el tercer dels 41 consells comarcals que hi ha a Catalunya, després dels consells de l’Osona i del Vallès Occidental.
Per a l’any 2007, el pressupost del CCM experimenta un substancial increment. Dels 24.394.707 euros del 2006 passa a 27.032.134 el que representa un increment del 10,80%. Del total de pressupost de la corporació comarcal, 25.317.340,24 euros corresponen al Consell Comarcal del Maresme i 1.963.221,94 euros al seu organisme autònom, l’Escola Universitària del Maresme.
El Consell Comarcal del Maresme presta un total de 34 serveis que es concentren en tres àrees operatives: Serveis Personals, Promoció Econòmica i Cooperació Local i Territori i Sostenibilitat.
L’àrea de Serveis Personals és la que experimenta un creixement pressupostari més important. Creix una mica més d’un milio i mig d’euros respecte a aquest any. Aquest espectacular augment es deu a les noves polítiques del Departament d’Acció Social i Ciutadania i d’Educació de la Generalitat que traspassen més diners a l’administració local i comarcal per acostar al territori la prestació dels serveis a les persones.
L’àrea de Territori i Sostenibilitat, que aplega aquells serveis relacionats amb el medi ambient i la qualitat ambiental, també creix respecte al 2006 1.135.000 euros.
Finalment, l’àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local és la que experimenta un creixement més moderat: gairebé 183.000 euros.
2 milions d’euros per a inversions
El pressupost del CCM per al 2007 destinarà 2.185.420 euros a inversions que es financen amb recursos propis del CCM i subvencions que arriben de programes com el PUOSC i el FEDER o transferències de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Els principals projectes en els quals s’invertirà són: Maresme Centre de Negocis (322.408 euros), Obres de sanejament (1.350.000 euros), obres urgents d’abastament d’aigua potable (395.600 euros) i inversions de funcionament del CCM (117.362 euros).
La indústria i el sector serveis fan baixar l’atur al Maresme
A tancament del mes de febrer, 27.143 persones estaven registrades a les oficines de colocació del Maresme com a demandants de feina, aquesta xifra representa un lleuger descens respecte al mes anterior. Segons l’anàlisi fet per l’Observaori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, els sectors econòmics que han registrat una reducció del nombre de persones aturades han estat la indústria i els serveis. Aquesta baixada, però, s’ha frenat en xifres generals per l’augment de l’agricultura, la construcció i el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Percentualment, la disminució intermensual ha estat del 0,35%.
L’informe sobre l’evolució de l’atur al Maresme que elabora mensualment el Consell Comarcal incorpora des d’aquest any una nova variable que permet conèixer més a fons la tipologia de la desocupació a la comarca. Es tracta del temps que porten a l’atur les persones que cerquen feina. Les dades indiquen que al Maresme hi ha un elevat atur de llarga durada. El 40,88% de les persones sense feina porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació i el percentatge de persones que porten més de 24 mesos és del 27,53%.
Si analitzem les dades per sexes, els percentatges es disparen entre el col·lectiu femení. El 44,73% de les 15.306 maresmenques sense feina porten més de 12 mesos a l’atur i el 29,87% fa més de 24 mesos que estan registrades com a aturades.
La reducció del volum total de persones sense feina a la comarca ha estat desigual si s’analitza per municipis. 19 han registrat una disminució, 11 una pujada i Òrrius no ha experimentat cap variació.
La taxa d’atur comarcal se situa en el 13,48%.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme:
El Consell Comarcal crea el Servei de gestió de l’habitatge de lloguer social i assequible del Maresme
L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.
La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.
D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.
L’habitatge al Maresme
L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.
Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.
Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%“
Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.
En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).
També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).
10 municipis del Maresme registren un saldo positiu de població estacional
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca. L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2011, reflecteix una evolució favorable de la població estacional al Maresme tota vegada que s’ha registrat un augment de l’11,49%. Aquest increment es concentra en 10 municipis de la comarca.
Les dades de població estacional mesuren el nombre de persones que hi ha en un territori i serveixen per veure les càrregues reals de població que suporten els municipis. En el càlcul s’hi inclouen les persones que hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps (vacances, estiueig, cap de setmana…etc). Segons aquests paràmetres, l’any 2011, el Maresme va registrar una població estacional a temps complet anual (ETCA) de 5.899 persones per dia, el que representa en termes relatius un increment de l’11,49% respecte a 2010.
Dels 30 municipis del Maresme, 10 registren una població estacional ETCA positiva, és a dir, que hi entren més persones (a temps complet anual) de les que en surten: Calella (6.344), seguida de Santa Susanna (4.750), Malgrat de Mar (3.652), Pineda de Mar (2.557), Sant Pol de Mar (804), Cabrera de Mar (537), Tordera (398), Canet de Mar (132), Arenys de Mar (124) i Sant Vicenç de Montalt (83). D’altra banda, hi ha 9 municipis que són indubtables emissors de població donat que la seva població estacional és negativa tots els trimestres de l’any: Alella, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.
Parlant en termes de població ETCA, és a dir, de la població present al municipi tenint en compte la població empadronada i els fluxos d’entrada i sortida del municipi, Santa Susanna arriba a les 8.067 persones, cosa que suposa el 243,2% de la població empadronada. En el costat oposat trobem Tiana que és el municipi amb una proporció ETCA més baixa en termes relatius (un 87,3% sobre la població empadronada). És a dir, la població present en mitjana anual és un 13% inferior a la població empadronada.
Podeu ampliar la informació consultant l’anàlisi de població estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Inscripció al taller de supervisió de casos SAAC/Discapacitat
Data d’inici: 30 de març de 2015. Inscripcions fins el dia 22 de març.Ref: TallerSupervisio/març’15