La Carla Martín és una jove de 22 anys de Pineda de Mar que passarà 9 mesos a Frontignan dins el programa de Voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat.
En aquest temps, la Carla realitzarà tasques de suport en temes de juventut i cultura municipal. Aprofitarà, a més, per fer una immersió en llengua francesa
L’intercanvi l’ha gestionat el Servei de Mobilitat Internacional Internacional. Us ho expliquem en el Butlletí del mes de maig:
El Consell Comarcal del Maresme va aprovar dimarts en sessió plenària el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028, un document estratègic que redefineix la planificació de les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca. El pla, que ha estat elaborat amb la participació dels 30 municipis maresmencs i el suport de la Diputació de Barcelona, va comptar amb els vots favorables de l’equip de Govern (Junts i ERC), PSC, Comuns, Cup i Ara Pacte Local. En canvi, PP i Vox van mostrar el seu rebuig votant en contra.
El nou pla actualitza l’anterior per donar resposta a la transformació dels fluxos migratoris dels darrers vint anys i a la necessitat d’abordar, de manera coordinada i transversal, els nous reptes socials i comunitaris. Defineix així els serveis i actuacions de suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l’acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en al gestió de la diversitat entre els diferents municipis.
El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració va iniciar-se l’any 2005 amb una primera diagnosi en un moment d’augment històric de l’arribada de població estrangera al Maresme. Des de llavors, la realitat migratòria ha evolucionat notablement: avui la comarca presenta una major diversificació d’orígens, amb presències significatives de població procedent d’Europa de l’Est, Amèrica Llatina, el Magrib, Àfrica subsahariana i Àsia.
Aquesta diversitat, que s’ha consolidat i ampliat amb el pas dels anys, té un impacte directe en múltiples àmbits de la vida local —habitatge, educació, salut, convivència, participació, etc.— i ha fet necessari actualitzar i reorientar l’estratègia comarcal d’acollida i gestió de la diversitat.
La redefinició del pla s’ha dut a terme amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de personal tècnic de municipis, entitats socials i persones usuàries dels serveis d’acollida.
Aquest procés ha combinat anàlisi de dades, diagnosi qualitativa i participació activa d’agents locals per identificar necessitats i formular línies d’acció consensuades. Les principals necessitats detectades són:
Aquest enfocament participatiu garanteix que el pla respongui a les realitats concretes de la comarca i que la seva aplicació sigui compartida entre institucions i societat civil.
El nou Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 inclou 28 accions distribuïdes en nou àmbits d’actuació:
D’aquestes accions, 4 són continuistes, 7 continuistes amb millores i 17 són noves iniciatives. Totes elles busquen consolidar una estratègia d’acollida més integral, comunitària i transversal, amb un enfocament clar cap a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
El pla preveu un model de governança compartida entre el Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca, amb la creació d’espais de seguiment i coordinació per garantir-ne la implementació.
Per aquest motiu, s’ha elaborat també un document d’adhesió perquè els ajuntaments puguin formalitzar el seu compromís amb les accions previstes i participar activament en el seu desplegament.
A més, el pla comptarà amb el suport financer de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els convenis de col·laboració amb els ajuntaments participants.
L’aprovació del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 representa un punt d’inflexió en les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca, i reafirma el compromís institucional d’afrontar els reptes presents i futurs amb una mirada col·lectiva i transformadora.
Tots els grups comarcals (Junts, ERC, PSC, PP, En Comú Guanyem, CUP, Ara Pacte Local i Vox) han subscrit la Declaració institucional del Consell Comarcal del Maresme en solidaritat amb les persones afectades per la DANA.
El text que es va llegir en el Ple celebrat dimarts expressa el més sincer condol de la institució a tots els familiars i amistats de les víctimes mortals que ha provocat el pas de la DANA al País Valencià, Andalusia, Múrcia i Castella La Manxa i la solidaritat i fraternitat amb totes les poblacions afectades i els veïns i veïnes d’aquestes localitats.
A més, mostra la solidaritat amb els ajuntaments dels municipis afectats, amb les institucions implicades en la gestió d’aquesta tragèdia, amb els cossos de seguretat, bombers i protecció civil i els equips de rescat i emergències “que estan afrontant una situació extremadament difícil, amb recursos i infraestructures devastades“
La Declaració institucional posa de manifest que “caldrà posar tots els mitjans al nostre abast per tal de recuperar les infraestructures de les poblacions i comarques afectades” i ofereix “la nostra col·laboració per tal de posar a disposició de les ciutats afectades l’ajuda que sigui necessària, en coordinació amb les administracions afectades“.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE SOLIDARITAT AMB ELS AFECTATS PER LA DANA
El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat el Pressupost 2026, un instrument que consolida les línies estratègiques del Programa d’Actuació Comarcal (PAC) 2024-2027 i que reforça el compromís de la corporació amb la cohesió social, el desenvolupament sostenible i el suport als 30 municipis de la comarca.
El pressupost es presenta en un context marcat per la necessitat de millorar el finançament estructural dels consells comarcals. En aquest sentit, el Govern comarcal defensa la consolidació de l’increment extraordinari del 20% del Fons de Cooperació Local i reclama un nou augment del 25% per al 2026. Aquest increment no resoldria la situació ja que situaria el finançament estructural dels Consells Comarcals aproximadament en un 50% per sobre del nivell del 2024.
En aquest context, el Ple celebrat ahir va aprovar el pressupost 2026 que el vicepresident 1er i conseller d’Hisenda i serveis econòmics, Francesc Alemany, defineix com a “continuïsta, en el sentit que garanteix tots els serveis que presta el Consell Comarcal i la seva qualitat, però directament condicionat per la manca d’un finançament correcte” que obliga a fer una contenció de la despesa, principalment en el capítol de personal, i a que siguin els ajuntaments els que hagin de sufragar la manca de recursos amb aportacions extraordinaries a les finances comarcals.
Els comptes del Consell Comarcal per l’any vinent van tenir el suport dels dos partits que formen part del Govern (Junts i ERC). En canvi, PSC, PP, Vox i APL es van posicionar en contra i Comuns i Cup es van abstenir, però el portaveu d’aquest darrer grup comarcal, Enric Zaldo, va posar en valor la feina del Govern per “gestionar la precarietat de manera eficient“.
El pressupost 2026 del Consell Comarcal ascendeix a 68.335.532 euros, una xifra que supera en un 13,5% els comptes de 2025. Aquest increment, però, continua deixant poc marge d’actuació a la institució tota vegada que està molt marcat per les transferències finalistes provinents principalment de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a obres ja previstes en els àmbits de l’abastament i el sanejament i per actuacions recollides en l’Àrea de Drets i serveis a les persones.
L’Àrea d’Acció Climàtica amb uns ingressos 35.885.437 euros representa el 52,5% del total comarcal. Drets i Serveis a les persones és la segona àrea amb més recursos (27.975.788 euros, el 40,9%). El 6,6% restant es reparteix entre les Àrees de Governança, transparència i serveis interns i la de Desenvolupament econòmic.
El Consell Comarcal reforça el seu paper d’assistència tècnica, econòmica i operativa, especialment als municipis amb menys recursos, i impulsa la gestió mancomunada en àmbits com residus, sanejament, serveis socials, educació, habitatge i polítiques d’ocupació.
El Pressupost 2026 garanteix la continuïtat dels serveis essencials mitjançant la pròrroga del Contracte Programa amb el Departament de Drets Socials i la reconversió dels convenis d’igualtat en un únic acord de quatre anys.
Es consoliden serveis com l’Atenció Domiciliària (SAD), l’atenció a la infància en risc (EAIA), el SIAD i el SAI, i es reforcen els programes contra el sensellarisme, especialment “Sostre 360” i els dispositius per a joves vulnerables.
L’Oficina d’Habitatge incrementa l’atenció a famílies en risc de desnonament, amplia la borsa d’habitatge de lloguer social i impulsa un estudi comarcal per identificar solucions estructurals davant la manca d’habitatge assequible.
Augment dels ajuts de menjador per necessitats socioeconòmiques, consolidació del transport escolar i reforç de projectes com l’Oficina Jove, el servei de mobilitat internacional, el programa “Escolta Jove” i el concurs musical “Maresmusic”.
En cultura, es dota de més recursos l’Arxiu Comarcal i es consolida la Mostra Literària del Maresme.
Es manté l’impuls de l’Agència Comarcal de l’Energia i l’Oficina de Transició Energètica per desplegar el PLATER i fomentar l’energia renovable.
En l’àmbit del cicle de l’aigua, s’avancen els processos de licitació del sanejament i de l’abastament en alta mentre es defineix el model de gestió futura. Es preveuen projectes d’inversió a diverses depuradores i estacions de bombament.
Es manté el Servei d’Alertes Meteorològiques (Meteomar) amb 14 estacions actives, i es desplega el Pla director de rieres amb accions educatives i de sensibilització.
En salut pública, s’impulsa una nova licitació per ampliar el servei de control de legionel·la, a més de les actuacions de control de plagues.
El CAAD Maresme reforça el seu marc normatiu amb dos nous reglaments i millores en les instal·lacions per garantir el benestar animal.
Es continua desplegant l’Acord de Concertació Territorial, amb programes d’ocupació per a joves, aturats de llarga durada i persones en risc d’exclusió.
El 2026 serà clau per al nou Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic del Maresme, que definirà reptes, prioritats i projectes per als propers anys.
El pressupost inclou una estructura de Direcció per Objectius i un Quadre de Comandament que vincula cada servei amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), reforçant la transparència i el retiment de comptes.
El Consell Comarcal ofereix, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montgat, una formació de 4 hores per al personal dels ajuntaments del Maresme encarregats de la prevenció i control de la legionel·losi que permetrà donar compliment als requisits formatius en aquesta matèria establerts al Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, que fixa els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel.losi.
La normativa marca els requisits de control diaris de pH, temperatura i clor i a l’article 18 punt 3 estableix que “el personal propi o d’empresa de servei a tercers que realitzi operacions menors en la prevenció i control de la Legionel·la, en instal·lacions, com poden ser les mesures de temperatura, comprovació de nivells de biocida, control de pH, s’inclourà dins del pla de formació de l’empresa titular de la instal·lació o de l’empresa de serveis a tercers“.
En base a la normativa, el curs inclourà el següent
La formació és gratuïta i tindrà lloc el dijous 22 de gener de 9:30h a 14h al Centre Cívic Les Mallorquines de Montgat
El Maresme està en alerta per pluges que, segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, poden ser a estones moderades i tenir efectes perillosos en aquelles zones de la comarca fàcilment inundables. El període de temps en el qual la previsió meteorològica és més adversa és el comprès entre les 10.00h i les 18.00h del dimecres 23 de desembre. Data d’inici: 2 de novembre. Ajuntament de Tordera.
Objectius Conèixer les eines per a trobar l’estratègia perfecte pel teu negoci Contingut SESSIÓ 1: Atraure: Com atraure els clients? / Retenir SESSIÓ 2: Fidelitzar / Exercicis pràctics Referència FidelitzarAjTordera/novembre’15 Públic Comerços i persones emprenedores Modalitat Presencial Dates: 2 i 9 de novembre de 2015. Horari Dilluns de 15.30h a 19.30h Hores 8 hores Lloc C/ De Can Pujades, 9 (Casal de Joves de Tordera) Població Tordera Dates d’inscripció 2015-10-15 Data fi d’inscripció 2015-10-30 Nombre de places 15-20 Requisits d’accés Persona emprenedora i/o treballador/a de comerç Com s’ha de fer la inscripcióPer e-mail a l’adreça promocioeconomica@tordera.cat
Per telèfon al 93 764 28 16
[wpforms id=”77661″ title=”false” description=”false”]
El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha ampliat l’estat d’alerta fins a les 18:00h del diumenge 2 de novembre. La previsió fins aquesta hora, segons ha informat METEOMAR, és de pluges generalsi abundants i amb intensitat forta. 
Històricament, abril ha sigut un mes en el qual el Maresme ha registrat una davallada en el nombre de persones aturades. Aquest any, però, el descens ha sigut més substancial. Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de persones inscrites com a demandants de feina s’ha reduït en 1.095. El descens de l’atur a afectat tots els municipis, a excepció d’Òrrius que ha comptabilitzat una persona més aturada.
Les bones dades del mes d’abril han fer disminuir la taxa d’atur comarcal,fins a situar-la en el 16,9%, un punt per sota de la registrada en el mateix període de 2013 (17,9%). Pel que fa al volum de persones demandants de feina, s’ha reduït en 2.531, si fem la comparativa interanual, i en 1.095 respecte al mes de març. En total, la comarca registra 38.350 persones aturades(19.521 dones i 18.829 homes).
El Maresme es manté amb una taxa d’atur per sobre de la provincial i la catalana, però aquest passat mes d’abril va liderar el descens de l’atur. La comarca va registrar una davallada percentual del 2,78%, mentre la mitjana a Catalunya es va situar en el 2,02% i a la província de Barcelona en el 1,25%.
La baixada de l’atur s’ha donat en tots els grups d’edat i en tots els sectors econòmics, sent els serveis els que han sortit més beneficiats, tant pel que fa a hostaleria com a comerç. També és important constatar una lleugera recuperació de la indústria i de la construcció. Una tendència que resulta més evident si es fa la comparativa interanual. En un any, el nombre de persones aturades ha baixat de 989 en el sector serveis, de 980 en la construcció i de 610 a la indústria. L’únic sector on ha pujat la desocupació el darrer any ha estat a l’agricultura.
Les dades d’atur per municipis
L’anàlisi municipal fet per l’Observatori de Desenvolupament Local visualitza un comportament força similar a tot el Maresme. Durant el passat mes d’abril, tots els municipis, a excepció d’Òrrius, han registrat un descens en el nombre de persones desocupades. En la comparativa interanual és Alella l’única població amb un lleuger increment de l’atur. Tot i això, aquest municipi juntament amb Cabrera de Mar, Cabrils, Teià i Tiana són els que tenen una desocupació per sota del 10%, mentre Pineda de Mar i Mataró superen el 20%, encara que en aquests casos l’evoluciò també és positiva perquè Pineda té prop de 197 aturats menys i Mataró 734.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’abril:
