El dissabte, 19 de desembre, s’impartirà a Teià un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.
Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Teià”.
És gratuïta i tindrà lloc al Casal d’avis de Ca la Cecilia de Teià entre les 11h i les 12.30h.
El dissabte, 11 de desembre, s’impartirà a Argentona un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.
Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Argentona”.
És gratuïta i tindrà lloc a la Biblioteca Municipal entre les 11h i les 13h.
L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.
Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.
Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.
En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.
Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:
1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.
2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.
3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.
4.- Gestió de la transició energètica
Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.
L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).
El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:
1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.
2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures
3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen
4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents
5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat
6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials
7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca
8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.
Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.
El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.
En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.
És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.
Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.
A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.
El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.
Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.
L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.
A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.
En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.
Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.
No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.
Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.
Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.
Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.
Jordi Bonet
Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic
El proper dilluns, 15 de juny se celebrarà el primer taller del cicle “Estalvia des de casa” que organitza el Consell Comarcal del Maresme en col.laboració amb la Diputació de Barcelona. L’objectiu és ajudar les famílies del Maresme a estaviar energia i diners i, a l’hora, avançar cap a la transició energètica.
El primer taller que porta per títol “Transició energètica, canvi climàtic, emergència climàtica… i Jo, què puc fer-hi?” es farà a les 20h en una emissió en directe pel canal de youtube del Consell Comarcal del Maresme. Si us en feu seguidors, estareu al dia de totes les novetats.
Per poder assistir-hi, cal inscripció prèvia que podeu fer en AQUEST FORMULARI
Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres, cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairen ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant a la comarca.
