😀Eric
🛫Canet de Mar
🛬Turquia
✅ Voluntariat
Eric Gòmez, anem de festival de dansa a Turquia.




Hola sóc l’Eric Gòmez de Canet de Mar, tinc 20 anys i vaig participar a un SVE a Boduum, Turquia.
Què vas anar a fer?
Vaig anar a col·laborar en el 17th INTERNATIONAL BODRUM DANCE FESTIVAL. Vaig arribar el dia 17 d’abril i vaig tornar el dia 1 de juny. Les meves tasques es centraven en ballar amb altres membres de l’organització del festival i fer tasques de difusió del projecte, realitzant actuacions pel carrer. També vam col·laborar en la difusió del programa Erasmus+ fent xerrades a instituts de Bodrum. L’experiència ha sigut molt enriquidora i he pogut conèixer gent d’arreu. He format part d’un equip de 31 persones amb gent d’Espanya, Itàlia, Macedònia, Hungria, Russia….
Què vas fer abans de marxar?
Més enllà de fer-me passaport la veritat és que tota la preparació va ser força senzilla. El visat el vaig fer per internet.
Has trobat alguna dificultat? Alhora de preparar el viatge no, però molta gent patia perquè anava a Turquia i que no em passés res. La veritat és que he estat súper bé. Bodrum és una ciutat tranquil·la i molt segura i no he tingut en cap moment cap sensació de perill.
On has trobat ajuda?
Sempre havia tingut la inquietud de marxar a fora però no sabia ben bé a on. Em vaig posar en contacte amb l’assessora del projecte de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i a partir d’aquí vaig poder contactar amb l’associació Mundus. Amb l’associació vaig participar en dos intercanvis juvenils amb joves d’arreu Europa. El primer va tenir lloc al Masnou i l’altre a Badalona. El de Badalona va estar relacionat amb les arts, una de les meves passions, i vaig començar a creure que realment podria trobar lloc en un SVE. Finalment, a través de Mundus, va sorgir l’oportunitat d’anar a Bodrum al festival de dansa i m’hi vaig tirar de cap.
Algun consell sobre turcs/es?
La veritat és que els turcs són una gent molt amable, simpàtica i molt oberta. Allà on hem anat ens han acollit molt bé. M’ha costat una mica el tema del regateig (d’entrada tot valia 100 lires!) i el seu Turkinglish, però m’he anat acostumant. He trobat a faltar molt el “pernil”!!!
Quin motiu et van fer marxar?
Queda molt tòpic però la veritat és que necessitava un espai per trobar-me a mi mateix. Puc dir que, a part de millorar la meva tècnica de ball, he après a ser més autònom, a no ser tant dependent dels altres, a ser més valent i menys tímid. M’he obert més als altres fent molts amics i de passada he millorat una mica el meu anglès. Tinc una mica més clar què és el que vull estudiar.
I ara?
Com que m’ha agradat tant l’experiència vull tornar a marxar. Actualment estic pendent d’anar a col·laborar en algun altre projecte relacionat amb les arts. Ja us explicaré!
Publicat al Butlletí de setembre de 2016