Maresmencs i maresmenques al món

😀Marc

🛫Vilassar de Mar

🛬Estònia

✅ Voluntariat

Servei de Voluntariat Europeu a Estònia.

EVS a Estònia El Marc Trujillo, de Vilassar de Mar, torna a compartir la seva experiència a l’estranger amb tots nosaltres. Aquesta vegada ens explica la seva estada, a través del Servei de Voluntariat Europeu, a Estònia. 

L’EVS (Servei de Voluntariat Europeu) és una oportunitat per a joves d’entre 17 i 30 anys, per realitzar un voluntariat a un altre país, normalment d’Europa, d’entre 1 i 12 mesos de duració. El voluntariat pot ser en qualsevol àmbit que puguis imaginar: educació, cultura, art, joventut, lleure, esports, medi ambient, agricultura… L’EVS està emmarcat en el projecte de mobilitat europeu Erasmus+, el qual aporta una subvenció econòmica pel transport, allotjament, manutenció, assistència sanitària i diners de butxaca del voluntari. Jo vaig decidir fer-lo a Pärnu, Estònia, al Nord-Est d’Europa, en una escola lliure. 

 Ara fa un any vaig trobar l’oportunitat. Jo mai havia pensat en fer un voluntariat, però si que començava a estar involucrat en diferents projectes europeus com intercanvis juvenils o formacions internacionals. Va ser a una formació on vaig conèixer una persona, que em va oferir la possibilitat de realitzar un EVS a Pärnu Vabakool, l’escola en la qual estic treballant actualment. Em vaig posar en contacte amb Nexes per a que fos la meva entitat d’enviament, i les dues entitats van realitzar els tràmits necessaris per poder enviarme. 

A la setmana d’arribar vaig marxar a Islàndia amb una de les professores i cinc nens de l’escola. Allà ens vam trobar amb altres grups de nens d’escoles de Letònia i Islàndia. Vam estar viatjant pel país al mateix temps que treballàvem en el llibre que escriuran el nens sobre els tres països implicats en el projecte. Va ser una experiència gratificant, mai havia vist res semblant a Islàndia. Al tornar a Estònia vaig començar el voluntariat a l’escola Pärnu Vabakool. El que faig aquí és una mica de tot: ajudo en les classes d’art, música i anglès, i faig classes de dibuix com a extraescolar. A part d’això, estic implicat en tots els projectes que realitza l’escola, que són molts: estic fent les il·lustracions per al llibre que els nens estan escrivint, dissenyant i construint el decorat d’un musical que es representarà al teatre principal de la ciutat i preparant un campus d’art d’una setmana de duració a l’estiu per a nens d’arreu d’Europa, on seré part de l’equip de professors.

Tot això i altres petits projectes que van apareixen cada setmana. Això pel que fa a la feina, ja que la meva vida no és queda només aqui! Sempre que puc viatjo arreu del país o ,fins i tot, a fora. He estat a Islàndia, Dinamarca, Letònia i Finlàndia. Espero moure’m més, sobretot a l’estiu. Els cap de setmana em trobo amb altres voluntaris (EVS) i visito les ciutats on ells viuen, o ells venen a veure’m. Les trobades es converteixen en reunions internacionals on locals i estrangers compartim bons moments.

La llengua estoniana la milloro cada dia, però molt lentament. Hi ha lletres molt difícils de pronunciar com Õ, Ö o Ü, i cada cop que canvio algun so en la pronunciació, dic alguna cosa completament diferent de la que vull dir. El clima és el més difícil de suportar, ara està millorant, però durant un temps era normal no veure el Sol en una setmana. El dies són grisos, boirosos i freds, cosa que afecta al comportament de les persones. És difícil veure algú pel carrer a l’hivern, i encara que hi hagués gent no es notaria gaire, ja que és la gent més silenciosa que he conegut mai. Mai havia tanta neu i tant de bosc, més de la meitat del país està cobert per arbres. Tampoc és estrany veure cérvols si es passa un cap de setmana al camp. Pel que fa a la cultura, m’he acostumat a dinar a les 12 del migdia i sopar a les 6 de la tarda, a menjar molts bolets i moltes patates (de fet, vaig estar collint patates en un granja). Però el millor de tot és la sauna. La sauna és la millor excusa per a fer una reunió amb els amics. Moltes persones tenen la seva pròpia sauna a casa, aquí no és pas un luxe. Ells usen la sauna com nosaltres els balcons a l’estiu. Als

llocs on tenen sauna al camp i un llac al costat (que per suposat estarà congelat), es fa un forat al gel, quan surts de la sauna et fiques dins l’aigua per a sortir ràpidament i entrar de nou a la sauna. Una altra cosa estranya per a nosaltres els mediterranis, és caminar sobre el mar, literalment. La ciutat on visc, Pärnu, està situada a la costa, i un dels millors llocs per anar a caminar és la platja. Tota la costa està congelada i és possible caminar sobre el mar, com també sobre el riu, on acostumo a veure pescadors fent forats al gel per deixar caure el fil de la canya. Si l’hivern és fred, també es pot anar en cotxe fins a la illa més propera a Pärnu, doncs el mar està prou congelat com per suportar el pes dels vehicles i és quan s’habiliten unes carreteres especials. Malauradament, aquest hivern no és dels més freds i encara no he tingut la oportunitat. 

Puc dir que l’experiència que estic tenint, fins ara, és molt bona, molt variada i intensa. He sobreviscut al dur hivern! Ara el temps està millorant i ja no es fa fosc a les tres de la tarda, fins hi tot em tingut 4 dies seguits de Sol aquesta setmana… Espero gaudir del que em queda aquí, espero el que vingui amb moltes ganes!

Publicat al Butlletí de maig de 2015