EL GOS FANTASMA |
A l’inici em va semblar un paio anodí, el veí del segon. Però a la segona setmana de confinament, quan el vaig divisar des del balcó, passejant corretja en ma, el meu veredicte em semblà irrefutable: Aquest tio és idiota si es pensa que a aquestes alçades el veïnat no sabem pas qui té gos i qui no en té… ! |
Gekko |
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |
LA LLIBERTAT |
Les rialles de les tres amigues a la terrassa sonàvem com cascavells en l’aire, dotant de lleugeresa els cors de qui les escoltaven; però no tenien res que transmetés frivolitat doncs eren rialles pures i desintencionades com les dels infants, com el lliure albir de l’ésser abans de capir-se subjecte. |
Rosella |
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |
CONFINATS CADA ANY |
“Àvia! Torna’m a explicar perquè ens confinem dos mesos cada any?” |
Elena |
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |
SÀVIA NATURA |
Dins les quatre parets del meu despatx tinc la sort d’alçar els ulls i veure, des de la finestra del meu altell, la vida. Ara plou, ara passa un núvol, ara un ocell, apa!! que surt el sol!!!. La natura camina i camina, no hi entén de confinament, no sap que l’observo cada dia i l’envejo perquè és lliure, i enyoro aquesta llibertat. Estimada natura, quan et pugui abraçar ho faré i t’oloraré i t’estimaré encara més, perquè em dones pau i em transportes a temps passats i em dones pistes del què necessites, sí, no pateixis, crec que ho hem entès. |
Maia |
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |
MIRADES |
Mirava i només veia mirades perdudes. Mirades que buscaven on mirar per trobar allò que ara veurien. Allò que, aquell mal son, ara els faria veure. Allò que, encegats per mirar cap a lluentors buides, no havien vist fins que, minvats de tot, havien obert els ulls. Mirava i només veia mirades “d´ara si”. |
Laura Delvent |
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys |