El Consell Comarcal aprova el Pla Director d’actuacions per a la gestió integrada de les rieres del Maresme

El document estableix, amb l’horitzó de 2050, una estratègia integral de coordinació interadministrativa per reduir el risc d’inundacions i adaptar la comarca al canvi climatic amb una inversió estimada de 684 milions d’euros

El Consell Comarcal del Maresme ha fet un pas decisiu en la planificació hidràulica del territori amb l’aprovació del Pla Director d’actuacions per a la gestió integrada de les rieres del Maresme. El document, avalat per tots els grups comarcals —amb l’abstenció de Vox—, fixa el full de ruta per als pròxims 25 anys amb l’objectiu de reforçar la seguretat davant episodis d’avingudes, avançar en sostenibilitat ambiental i adaptar la comarca als efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic.

El Pla parteix d’una diagnosi exhaustiva de 65 rieres que formen part de la conca hidrogràfica del Maresme i que desemboquen directament al mar. L’estudi analitza l’estat actual de cadascuna d’elles, identifica les seves vulnerabilitats i estableix les actuacions necessàries per reduir el risc d’inundació, especialment en aquells trams amb major exposició de població i activitat econòmica. L’anàlisi s’ha dut a terme seguint els criteris definits pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), incorporant variables objectives que permeten prioritzar les intervencions amb rigor tècnic.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez, ha remarcat que el context actual obliga a replantejar el model de gestió: “En l’escenari de canvi climàtic que vivim és imprescindible fer una revisió integral del sistema hidràulic del Maresme. Aquest Pla Director ens proporciona una base objectiva i detallada per actuar amb criteri, prioritzant allò que és més urgent i planificant amb visió de futur”.

Amb horitzó 2026-2050, el document planteja una estratègia a llarg termini que requereix una inversió estimada de 684 milions d’euros: aproximadament 500 milions destinats als trams urbans —competència municipal— i 184 milions als trams interurbans, sota responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua. Més enllà de la xifra, el Pla vol establir un marc estable de coordinació interadministrativa que permeti passar d’actuacions puntuals a una planificació estructurada i coherent a escala comarcal.

Finançat amb fons Next Generation EU en el marc del projecte Maresme EuroVelo 8, el Pla es concep com una eina compartida al servei dels ajuntaments, de l’Agència Catalana de l’Aigua i del futur servei comarcal de gestió integrada de rieres. La voluntat és disposar d’una fotografia global que faciliti la presa de decisions i permeti anticipar-se als episodis d’avingudes, cada vegada més intensos i freqüents.

El document no només posa el focus en l’augment de la capacitat hidràulica, sinó que aposta per intervencions compatibles amb la dinàmica natural de les rieres. La naturalització de trams, la retirada de vegetació invasora o l’adaptació d’infraestructures existents formen part d’un model que busca combinar seguretat i sostenibilitat ambiental.

Entre les 65 rieres analitzades, el Pla identifica deu en les que cal una intervenció prioritària: la Riera d’Arenys, el Rec Viver (Malgrat/Palafolls), la Riera d’en Cintet (Vilassar de Mar), la Riera de Cabrils, la Riera de Premià, la Riera de Palafolls, la Riera d’Argentona, la Riera de Sant Domènec (Canet de Mar), la Riera de Santa Susanna i la Riera de Calella. Aquesta priorització respon al nivell de perill detectat i al potencial impacte en persones, infraestructures i activitat econòmica.

L’abast territorial del Pla és ampli i inclou els municipis d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, així com determinades rieres i torrents de Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar que desemboquen directament al mar.

En els propers dies el document s’enviarà als ajuntaments i a l’ACA i està previst fer diferents actes de divulgació.