Inici Documents Destacada

Oberta la convocatòria 2022 de les subvencions per al pagament del lloguer

Les persones de 36 anys o més poden tramitar les sol·licituds des del 28 de juny al 15 de juliol

Els ajuts per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per l’any 2022 ja estan actius, d’acord amb la RESOLUCIÓ DSO/1967/2022, de 21 de juny, per la qual se n’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva.

Poden demanar la subvenció les persones físiques, de 36 anys o més, titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació, sempre que sigui el seu domicili habitual i permanent, en el territori de Catalunya.

El termini per presentar les sol·licituds s’inicia el dia 28 de juny de 2022 i finalitza el dia 15 de juliol de 2022, inclòs.

Com a novetat d’enguany, l’ajut també es pot demanar pel lloguer d’una habitació quan el preu no superi els 450€/mes. A banda, l’import màxim del lloguer mensual de l’habitatge o preu de cessió al Maresme passa de 800 €/mes de l’any 2021 a 900 €/mes per al 2022.

Les sol·licituds es poden presentar:

1. Per internet: https://habitatge.gencat.cat/ajutlloguer o mitjançant la instància genèrica del portal de tràmits del Consell Comarcal del Maresme https://www.seu-e.cat/ca/web/ccmaresme/tramits-i-gestions.

2. De forma presencial, a l’Oficina d’Habitatge del Maresme, de 9:00h a 14:00h sense cita prèvia.

El Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, posa èmfasi en l’increment del topall del preu de lloguer fins a 900 €/més, “perquè amplia les possibilitats d’accés a l’ajut de les famílies del Maresme”. Així mateix, recomana que les sol·licituds es presentin per internet, amb “l’objectiu d’agilitzar-ne la tramitació, en una convocatòria que enguany només estarà activa durant tres setmanes”.

El Consell de Cultura del Maresme obre cinc grups de treball per fomentar el debat cultural a la comarca

El Maresme s’ha convertit en el primer territori català que disposa d’un Consell de Cultura d’abast comarcal. L’òrgan, impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, compta amb representació d’entitats i actors culturals, així com de personal tècnic i polític de les administracions del territori.
El nou consell treballa per definir les línies estratègiques a seguir a la comarca a partir del debat i consens entre administracions públiques, entitats i empreses culturals.

D’altra banda, tenint en compte la gran varietat de sectors culturals que conviuen al Maresme, en el mateix plenari de constitució del Consell de Cultura es van establir 5 grups de treball, oberts a la participació de persones i representants d’entitats de la comarca que ho desitgin. Els grups, segons va explicar el conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, ”seran l’eina que
permetrà arribar al màxim d’agents culturals del sector
”.

En concret, s’han creat cinc grups de treball:

Arts escèniques i musicals.

Arts plàstiques i visuals.

Cultura popular i tradicional.

Llengua i literatura.

Patrimoni Cultural.

Segons també explica Bosch: “El Consell Comarcal impulsarà la difusió i dinamització dels grups de treball, amb l’objectiu d’incorporar persones, entitats i agents actius del sector que puguin aportar-hi la seva experiència, així com la de les entitats o empreses que representin”. En aquests espais, precisament, es recolliran les opinions, problemàtiques, inquietuds i propostes sectorials que seran traslladades al Consell de Cultura per a la seva avaluació i incorporació en l’elaboració de la política cultural comarcal.

Com participar als grups de treball?

Tothom que ho desitgi podrà formar part d’aquests grups i participar en les reunions on es debatrà l’estat dels àmbits sectorials culturals i es recolliran les conclusions per traslladar-les al Consell de Cultura del Maresme.

En AQUEST ENLLAÇ es pot fer la inscripció per participar en els grups de treball

Pàgina del Consell de Cultura del Maresme.

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Neix el Consell de Cultura del Maresme amb la vocació de ser un espai de diàleg, reflexió i elaboració de projectes d’abast comarcal

El Maresme s’ha convertit en el primer territori català que disposa d’un Consell de Cultura d’abast comarcal. L’òrgan -que compta amb representació d’entitats i actors culturals així com de personal tècnic i polític de les administracions locals i comarcal- es va constituir dimarts en una reunió celebrada a Can Palauet.

El Consell de Cultura del Maresme és una iniciativa del Consell Comarcal que treballarà per donar identitat i empenta a projectes que contribueixin a desplegar polítiques que posin en valor el territori, la seva creativitat, el seu patrimoni i la vàlua dels diferents sectors i agents culturals.

El seu gran objectiu és la definició de les línies estratègiques a seguir a la comarca a partir del debat i consens entre administracions públiques, entitats i empreses culturals.

5 grups de treball per recollir les inquietuds dels sector

Tenint en compte la gran varietat de sectors culturals que conviuen a la comarca, en el mateix plenari de constitució es van establir 5 grups de treball: Arts escèniques i musicals; Arts plàstiques i visuals; Cultura popular i tradicional; Llengua i literatura i Patrimoni Cultural. Aquests espais de treball estaran oberts a la participació d’entitats i professionals. “Tothom que desitgi integrar-s’hi serà benvingut, ningú es quedarà a fora. Els grups de treball seran l’eina que permetrà arribar al màxim d’agents culturals del sector” va explicar el conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch.

El Consell Comarcal impulsarà la difusió i dinamització dels grups de treball, amb l’objectiu d’incorporar persones, entitats i agents actius del sector que puguin aportar-hi la seva experiència, així com la de les entitats o empreses que representin. En aquests espais es recolliran les opinions, problemàtiques, inquietuds i propostes sectorials que seran traslladades al Consell de Cultura per a la seva avaluació i incorporació en l’elaboració de la política cultural comarcal.

Segons va comentar el conseller Delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch , “l’activació del Consell de Cultura del Maresme és una fita històrica perquè obre una eina que ens permetrà conèixer de primera mà les necessitats del sector. I que des d’aquest àmbit es pugui treballar en una política cultural comarcal que parteixi de les necessitats i inquietuds que s’expressin des dels diversos agents”.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, va agrair als ajuntaments i representants del sector el suport rebut per posar en marxa el Consell de Cultura i va incidir en què la cultura contribueix a vertebrar la identitat comarcal. “Ens permet teixir un relat polièdric del Maresme, alhora que ens ajuda a ser més lliures”, va assegurar.

El director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Andreu Felip, en la seva intervenció, va destacar que “es segueix amb interès” el projecte del Consell de Cultura del Maresme, així com també va apuntar la possibilitat que pugui implementar-se el model en d’altres territoris. “Entenem que pot ser un instrument molt potent per desplegar
polítiques culturals i que contribueix a la democratització de la cultura
”, va assegurar Felip.

Integrants del Consell de Cultura del Maresme

President: Damià del Clot Trias, president del Consell Comarcal del Maresme

Vicepresident: Marc Bosch de Doria, conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme

Secretària: Olga Lara Sorroche, directora de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme

Representats dels grups polítics comarcals:

Maite Viñals Clement(ERC)

Maria Carmen Fernández Vidal (PSC)

Jofre Serret Ballart (JxCat)

José Antonio Molero Bote (Ciutadans)

Salvador Giralt Carrillo (En Comú Guanyem)

Judith Coll Garcia (CUP)

Francisco Guillem Molins (Conseller No Adscrit)

Representants de les regidories de Cultura

Anna Rodon Borràs (Sant Cebrià de Vallalta), en representació dels municipis de fins a 5.000 habitants

Lurdes Borrell Arigós (Malgrat de Mar), en representació dels municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants

Neus Tallada Moliner (El Masnou), en representació dels municipis de més de 20.000 habitants

Representants tècnics municipals

Maite Espín Bustos (Òrrius), en representació dels municipis de menys de 5.000 habitants

Maria Federico Salellas (Teià), en representació dels municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants

Glòria Brusati Massaguer (Mataró), en representació dels municipis de més de 20.000 habitants

Experts proposats per la presidència

Esteve Torrent Fontbona, vocal en representació de l’associacionisme cultural

Albert Roca Pous, vocal en representació de les arts visuals, audiovisuals i multimèdia

Laia Nonell Fernández, vocal en representació de l’àmbit de la llengua i la cultura

Representants de les entitats, institucions i col·lectius culturals

Alexis Serrano Méndez, vocal en representació dels arxius

Silvia Sebastián Salvatierra, vocal en representació de les biblioteques i del món de les lletres

Anna Maluquer i Ferrer, vocal en representació dels museus i les col·leccions

Jordi Almirall Pujol, vocal en representació de les arts escèniques

Josep Maria de Ramon Blasco, vocal en representació de la cultura popular i tradicional

Pau Manté Majó, vocal en representació dels àmbits de la música

Francesc Rodríguez Santos, vocal en representació dels àmbits del patrimoni cultural

Activades les primeres ajudes del fons Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels habitatges

La rehabilitació d’edificis i llars amb la mirada posada en l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que finança la Unió Europea a partir del Fons NextGenerationUE. A l’empara d’aquest Fons, l’Agència Catalana de l’Habitatge ja ha obert una primera convocatòria destinada a les comunitats de propietaris que duguin a terme una rehabilitació de l’edifici que representi una millora acreditada de la seva eficiència energètica. En els properes setmanes s’obriran dues noves convocatòries. Una adreçada a persones propietàries i una altra a comunitats de propietaris que vulguin redactar el Llibre de l’edifici per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. La Resolució obre la convocatòria per a la sol·licitud d’ajuts a tot Catalunya, excepte Barcelona i àrea metropolitana.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que aquestes subvencions representen una gran oportunitat per “renovar el parc habitacional dels diferents municipis de la comarca i, a la vegada, fer que les llars siguin més sostenibles amb l’important estalvi que representa, tant en la factura energètica com en la petjada ecològica“.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, a partir del conveni subscrit amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és també oficina de rehabilitació i, per tant, facilita assessorament i ressol dubtes sobre la tramitació d’aquestes subvencions.

Per atendre les peticions de particulars o professionals sobre els ajuts dels fons Next Generation ha habilitat el correu electrònic: next.generation@ccmaresme.cat

Rehabilitació d’edificis

La convocatòria que ja es pot tramitar fins al 31 de desembre és la del Programa 3 d’ajuts a les actuacions de rehabilitació d’edificis i va adreçada a comunitats de propietaris i propietats verticals, tant si són persones físiques com jurídiques.

Les subvencions van destinades a actuacions en els elements comuns dels edificis d’habitatges, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars, per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació en general, tant si són primeres residències o segones o estan desocupades.

Les actuacions de rehabilitació subvencionables són aquelles que permetin una millora acreditada de l’eficiència energètica suposant una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable i també una reducció de la demanda en calefacció i refrigeració del 25% o el 35%, segons la zona climàtica.

També es contemplen en aquesta convocatòria les obres de millora de l’accessibilitat i les que impliquin la retirada de productes de construcció que tinguin amiant (un màxim de 1.000 euros per habitatge o de 12.000 euros per edifici).

El percentatge subvencionable va directament relacionat amb la reducció del consum d’energies primàries no renovables:

  • 40% de subvenció: quan la reducció és igual o superior al 30% (un màxim de 6.300 euros/habitatge).
  • 65% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 45% (un màxim d’11.800 euros/habitatge).
  • 80% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 60% (un màxim de 18.800 euros/habitatge).

Es contempla, a més, la possibilitat de subvencions de fins al 100% en casos de persones en situació de vulnerabilitat.

Per tramitar aquestes subvencions cal contactar amb l’administació de finques de l’edifici. Oferirà assessorament, tramitarà la subvenció i realtizarà les gestions necessàries amb els col·legis d’arquitectes i els col·legis d’aparelladors, els arquitectes tècnics i els enginyers de l’edificació, a fi de resoldre les qüestions tècniques. Si la comunitat no en té, cal adreçar-se directament al col·legi d’administradors de finques que pertoqui.

Podeu trobar més informació d’aquesta convocatòria en AQUEST ENLLAÇ

Rehabilitació d’habitatges

El programa 4, la convocatòria del qual s’obrirà el 7 de juny, contempla ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges, tant si són unifamiliars com si pertanyen a edificis plurifamiliars

Són subvencionables, per exemple, la modificació de tancaments, el canvi de finestres o el canvi de sistemes de climatització que substitueixin les energies fòssils per energies renovables o biomassa.

Aquestes actuacions, a més de l’estalvi econòmic que comporten en el consum energètic de la llar, contribuiran a mitigar els efectes del canvi climàtic i a construir un país més sostenible.

Es contemplen com a requisits:

  • La intervenció ha de ser en el domicili habitual del beneficiari de la subvenció.
  • L’obra ha de suposar una reducció de la demanda energètica del 7%, una reducció en el consum d’energia primària no renovable (EPNR) del 30% o una actuació que impliqui una millora en l’envolupant tèrmic de l’habitatge.
  • La quantia màxima subvencionable és de 7.500 euros per habitatge i la inversió mínima és de 1.000 euros/habitatge.
  • lSubvenció del 40%, amb una subvenció màxima de 3.000 euros/habitatge.

Llibre de l’edifici i projectes

El Programa 5, la convocatòria del qual s’obrirar el 20 de juny, incorpora les subvencions destinades a les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges construïts abans de l’any 2000 i que vulguin redactar el seu llibre de l’edifici o el projecte de rehabilitació.

El llibre de l’edifici és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i proporciona a la propietat les instruccions d’ús i de manteniment necessàries per allargar la vida útil de la construcció i evitar-ne la degradació. En aquest estudi també es detallen les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica.

Els fons Next Generation EU subvencionen aquest treball de diagnosi independentment que la comunitat de veïns decideixi dur a terme o no les obres de rehabilitació.

120 milions d’euros per pacificar la N-II i millorar l’accessibilitat a la C-32

Avui s’ha celebrat al Consell Comarcal la reunió del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme en el decurs de la qual el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha informat que el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ja ha impulsat els projectes per a pacificar i millorar la integració urbana de l’N-II al Maresme i la millora de l’accessibilitat a la C-32 després de l’alliberament dels peatges. En total s’hi invertiran 120 milions d’euros.

El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha posat de relleu que “avui donem compte de l’actuació que està fent el Departament, fent una avaluació i compartint-la amb la comarca”, per a desenvolupar el Pacte per la Mobilitat, i amb la voluntat de la Generalitat “d’adaptar-la des del diàleg i consensuant al màxim les solucions, amb una visió de mobilitat global”. Gavín ha subratllat com les actuacions que s’esta desenvolupant, com la pacificació de l’N-II, les millores al transport públic, la implantació d’una via ciclista contínua a la comarca o la instal·lació de plaques fotovoltaiques als espais alliberats del peatge de la C-32 s’emmarquen en la política descarbonitzadora i de sostenibilitat del Departament.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, ha manifestat que és un clam del territori la millora de la mobilitat i que, a la vegada, és necessari que qualsevol projecte “sigui pactat amb els municipis ateses les diferents singularitats que conviuen al Maresme”.

En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord –efectiu des de l’1 de setembre passat, el Departament està desenvolupant un pla per a pacificar l’N-II i reconfigurar la C-32. Les millores en aquestes dues vies suposaran una inversió de 120 MEUR i s’executaran a partir d’aquest any i fins al 2026. Així, Territori està treballant en un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

La reconfiguració viària del corredor de la C-32 i la pacificació de l’N-II és un projecte consensuat amb el territori a través del Pacte de Mobilitat del Maresme, subscrit amb el Consell Comarcal i amb la intervenció de diversos agents i municipis de la zona.

Així mateix, té en marxa els projectes per a la construcció de trams de carrils bici que, sumats als que ja estan en desenvolupament o en planificació per part dels municipis, configuraran una via per a ciclistes i vianants contínua a tot el corredor des de Montgat fins a Tordera.  

Pacificació de l’N-II

El programa d’actuacions, amb una inversió prevista de 60 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

Els projectes, que abasten una longitud de més de 40 quilòmetres, concretaran tècnicament les actuacions necessàries i la seva configuració. L’actuació s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams.

 En concret, els projectes inclosos són:

·       Integració urbana de l’N-II al Baix Maresme, entre Montgat i Mataró

·       Pacificació de l’N-II i carril bici a Mataró

·       Pacificació de l’N-II al Mig i Alt Maresme

·       Carril bici Maresme. Mataró – Sant Andreu de Llavaneres

·       Carril bici Maresme. Sant Pol de Mar – Calella

·       Carril bici Maresme. Arenys de Mar i Canet – Sant Pol de Mar

Actualment, la redacció del projecte d’integració urbana de l’N-II al Baix Maresme ja està adjudicada i ja s’ha inicat la redacció dels tres trams de carrils bici al Maresme, que també incorporaran mesures de pacificacio de l’N-II.  La resta de treballs de redacció de projectes estan en licitació. Les obres d’algun d’aquests trams podrien començar a finals de 2023.

Una C-32 més accessible

La pacificació de l’N-II està estretament lligada a l’accessibilitat de la C-32; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir que el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II es reencamini a l’autopista. Així, en paral·lel, el Departament té a licitació la redacció dels estudis informatius i dels primers projectes constructius per a la formació de nous enllaços de la C-32 al seu pas pel Maresme. El conjunt d’actuacions en enllaços comportarà una inversió estimada en 60 MEUR.  

Els estudis analitzen la construcció de sis nous enllaços: Alella-Masnou; Teià; Premià de Mar-Premià de Dalt, Cabrils-Vilassar del Mar; Canet i Calella i la compleció dels existents de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar. També  el Departament ha iniciat la licitació del projecte constructiu de la connexió entre l’N-II, la C-32 i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, al terme d’Arenys de Mar.

Canvis en la mobilitat al corredor

L’alliberament del peatge el passat setembre ha significat que al Baix Maresme la C-32 ha passat de canalitzar el 75% del trànsit al 82% i a l’Alt Maresme, del 33% del trànsit abans de l’alliberament del peatge al 50% del trànsit del corredor.

En contrast, la baixada del trànsit a l’N-II en benefici de l’autopista al Baix Maresme ha estat de l’entorn del 30%, percentatge que representa prop de 10.000 vehicles diaris. A l’Alt Maresme, hi ha situacions més variables i es registren descensos d’entre el 30% i el 50% de la intensitat de trànsit.

El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.


Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

El Maresme registra la baixada d’atur més intensa dels darrers 12 mesos

Destacat descens de l’atur a gairebé la totalitat de municipis del Maresme. Durant el mes d’abril, la xifra oficial de persones que cerquen feina ha disminuït en 577 el que representa un descens percentual del 2,48% respecte al mes anterior. Les xifres de descens de l’atur encara són més rellevants en la comparativa interanual ja que la comarca té un 25,27% menys de desocupació que en el mateix període de l’any passat.

Amb les dades del mes d’abril, al Maresme hi ha 22.651 persones inscrites com a demandants de feina sense ocupació. Això implica que la taxa d’atur a la comarca és del 10,61%, un percentatge que encara es manté superior al provincial (9,85%) i al català (9,80%).

El descens de l’atur registrat durant el passat mes ha estat generalitzat a tots els sectors econòmics i només es registra un lleuger increment de persones demandants de feina entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Els serveis han estat els que han comptabilitzat un descens més destacat (-3,33%), seguit de l’agricultura (-2,46%), la indústria (-0,57%) i la construcció (-0,38%).

A nivell municipal, les 30 poblacions del Maresme presenten millors dades d’ocupació que fa un any. Respecte al mes anterior, l’atur baixa en 23 municipis, creix en 4 i es manté en Òrrius, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme