Inici Documents Destacada

El Consell Comarcal confia en rebre prop de 39 milions d’euros per consolidar Costa de Barcelona-Maresme com a destinació de turisme sostenible

Es plantegen 31 actuacions a executar en els propers 3 anys

El Consell Comarcal del Maresme opta a la subvenció de la convocatòria extraordinària dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destino -publicada pel Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo– amb 31 actuacions que impliquen tots els municipis de la comarca i que es preveu desenvolupar al llarg de les 3 properes anualitats.


Els objectius de la convocatòria, que compta amb finançament dels fons de recuperació europeus, estan perfectament alineats amb les estratègies que apunta el Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Maresme 2021-2030, que actualment s’està acabant d’elaborar i que compta amb la participació de tot el sector turístic de la comarca. Els reptes que aquest document, impulsat pel Consorci de Promoció Turística, planteja per a la comarca i, en particular, per al sector turístic han estat transformats en un primer paquet de 31 actuacions a executar entre 2022 i 2024.


Segons ha manifestat el vicepresident del Consell Comarcal i president del Consorci de Promoció Turística, Joaquim Arnól’execució d’aquestes actuacions permetrà millorar la competitivitat del sector turístic, que és un dels grans motors econòmics del Maresme i un dels més afectats per l’emergència sanitària, i augmentar la seva competitivitat per fer front a l’era postpandèmica“.


Les 31 actuacions maresmenques, algunes de les quals incorporen diferents projectes, comparteixen l’objectiu d’avançar cap a un model territorial i turístic més sostenible, més competitiu i més diversificat assentant d’aquesta manera les bases per la projecció de la marca Costa de Barcelona-Maresme com a destinació atractiva al llarg de tot l’any.


Les actuacions presentades aquesta setmana a la convocatòria del Ministerio es classifiquen en 4 eixos: transició digital, competitivitat, sostenibilitat i eficiència energètica.


L’objectiu principal de les actuacions emmarcades en l’apartat de transició digital és convertir el Maresme en una Smart Destination. S’hi inclouen projectes com la creació d’una plataforma digital global, sistemes de control digital del fluxe turístic a les platges i de l’ocupació de places de mobilitat reduïda, l’accessibilitat digital als recursos turístics o completar la xarxa de Banda Ampla del Maresme amb la seva arribada a tots els ajuntaments de la comarca.


Seguint el mateix objectiu, en el bloc de competitivitat s’hi inclou la creació i implementació d’un pla de marketing turístic per la projecció de la marca de la Destinació, la senyalització integral de tots els recursos turístics comarcals i inversions i millores en les oficines i punts d’informació turístics, així com en els establiments d’allotjament de tota la comarca. També es preveu la celebració d’un congrés per reestablir l’estratègia turística al Maresme amb la totalitat dels agents implicats, recursos per a la formació i capacitació dels agents turístics, millores en les platges i la seva accessibilitat, intervencions en passejos marítims, adequació d’aparcaments, valorització del patrimoni històric, camins esportius, camins ciclables i dinamització de subsectors com el gastronòmic, el nàutic, la natura o el cinematogràfic.


En referència a la transició verda i sostenible, destaquen els projectes de renaturalització de platges o la implantació de sistemes que permetin una reducció del consum d’aigua en els serveis turístics, així com serveis d’assessorament a les empreses.


Finalment, l’eix d’eficiència energètica incorpora projectes de producció d’energies renovables a través d’horts solars i cobertes fotovoltaiques en equipaments municipals, així com l’impuls de la mobilitat sostenible en vehicle elèctric ubicant una xarxa de carregadors en els espais públics.

Consell Comarcal i Interior es comprometen a posar en marxa la Borsa comarcal de policies locals l’any vinent

Es reactiva el projecte pilot de selecció conjunta d’agents de policia local al Maresme amb el compromís de tenir enllestida tota la tramitació abans de finalitzar l’any.

Aquest és l’acord a què han arribat el Consell Comarcal del Maresme i el Departament d’Interior en la reunió que han mantingut avui el conseller delegat de Serveis als Municipis, Andreu Bosch, la directora general d’Administració de la Seguretat, Sonia Andolz, i la subdirectora general de Suport al Sistema de Seguretat en l’Àmbit Local, Begoña Curto.

El projecte, pioner a Catalunya, ajudarà els ajuntaments a cobrir d’una manera ràpida les baixes d’agents policials i agilitzarà la contractació de nous efectius per a períodes en què els municipis necessiten més reforços com, per exemple, a la temporada estiuenca quan la població s’incrementa substancialment en moltes localitats de la comarca.

Seguint un model similar al que s’aplica en el conjunt de borses comarcals de personal que ofereix el CCM als ajuntaments maresmencs, el Consell Comarcal del Maresme durà a terme un procés de selecció de policies locals, sota la supervisió i els criteris establerts pel departament d’Interior. Les persones que superin les proves passaran a formar part d’una borsa de personal que es posarà a disposició dels ajuntaments que necessitin agents de policia local. D’aquesta manera, s’agilitza i se simplifica el procés de contractació.

Andreu Bosch ha valorat positivament la predisposició de la Generalitat a tirar endavant aquest projecte que serà “un referent a Catalunya i ajudarà els municipis a millorar la seguretat ciutadana“. Bosch també ha explicat que en els propers dies s’informarà a les alcaldies del Maresme sobre les modalitats d’adhesió i que l’objectiu és que la borsa comarcal de policies locas estigui en funcionament l’estiu vinent.

En aquests moments s’està acabant de definir el conveni que s’haurà de signar a 4 bandes: Consell Comarcal, Direcció General d’Admininstració de Seguretat, Institut de Seguretat Pública de Catalunya i els ajuntaments adherits.

També s’estan perfilant les bases que regiran les proves de selecció de personal amb l’objectiu d’activar les proves de selecció d’agents a finals del primer trimestre de l’any vinent.

7.800 alumnes del Maresme comencen el curs amb ajuts de menjador concedits

Un dels objectius dels Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme és agilitzar al màxim la resolució de les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar i aquest curs 2021-2022 s’ha fet un important salt quantitatiu. El 90,43% de les peticions presentades ja han estat resoltes i en els propers dies s’enviarà la comunicació a les escoles i a les famílies.

El Consell Comarcal del Maresme ha rebut 10.453 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar, una xifra superior a la del curs anterior. En concret, s’ha registrat un increment de peticions de l’1,74%.

Del total de sol·licituds rebudes, ja se n’han resolt 9.453 de les quals, 7.800 (el 82,51%) han estat acceptades i 1.653 denegades per diferents factors, sent el més destacat la superació del llindar de renda màxim establert a les Bases de la convocatòria.

Pel que fa als ajuts concedits, més del 92% (7.204) cobreixen el 70% del cost del menjador escolar; 246 alumnes tenen finançat el servei al 100%; 94 rebran el 60%; 244 el 35% i 12 el 50%.

En termes econòmics, el curs 20201-2022 comença al Maresme amb la concesió de 5.983.250,16€ per ajudar les famílies a fer front a les despeses de menjador escolar, una xifra que, segons ha declarat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, previsiblement augmentarà i superarà els 6.551.972,71 euros atorgats el curs anterior, en el qual van augmentar un 60% els ajuts a les famílies maremenques.

El conseller també ha manifestat que “els ajuts de menjador escolar són un clar baròmetre de la realitat econòmica d’un territori i en el cas del Maresme, les peticions segueixen una corba ascendent” a més “és especialment preocupant l’increment del nombre d’infants que, segons els informes dels serveis socials muncipals, es troben en risc d’exclusió social“. A falta de revisar 1.000 expedients, el nombre d’alumnes que es troben en aquesta situació ja supera els del curs anterior. En concret, l’any passat eren 1.843 i aquest curs ja se n’han detectat 1.885.

Les famílies que rebin notificació de denegació de l’ajut de menjador escolar, poden presentar reclamació a través d’Instància genèrica a la Seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme.

TRANSPORT I MENJADOR ESCOLAR

El Consell Comarcal, a més de la concessió d’ajuts, també gestiona el servei de transport escolar i presta el servei de menjador escolar en aquells centres docents que ho sol·liciten.

Pel que fa al transport escolar, aquest curs s’han establert 40 rutes d’autobús i 37 de taxi per als alumnes d’educació especial que traslladaran 800 estudiants als seus respectius centres educatius.

Quant al menjador, el Consell Comarcal gestionarà el servei de 9 escoles amb una previsió de 80.000 menús al llarg del curs.

El Consell Comarcal celebra la fi dels peatges al Maresme i se centra ara en la pacificació de la N-II

Avui ja no cal treure’s el moneder per circular per la C-32. Amb l’aixecamant de les barreres de peatge, el Maresme posa fi a una reclamació històrica centrant ara tots els seus esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme que és aconseguir una carretera Nacional II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat” ha dit el president del Consell Comarcal Damià del Clot qui, acompanyat de diferents càrrecs electes, va participar en l’acte organitzat ahir a la nit per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt, el primer que es va implantar a l’estat ara fa 52 anys.

L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del Consell Comarcal, sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que divendres passat va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme parteix de la base que a partir d’avui la N-II viurà una important descongestió, tot i que serà desigual al llarg del seu traçat.

En el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de LLavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.

La previsió és que el 85% del trànsit interurbà en el corredor fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme on fins ara ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.

En aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar.

El compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.

BAIX MARESME:

  • S’incorpora un carril bici continu sobre la plataforma viària existent.
  • Es redueix la secció viària deixant un carril per sentit. Reducció de velocitat de la via.
  • Major integració del transport públic i millora de la seva accessibilitat per vianants.
  • Ampliació de voreres i espais de serveis. Creació d’un recorregut per a vianants continu.
  • Millora en les interseccions i fins a 6 noves possibles rotondes.
  • Millora general de la seguretat viària.
  • En breu es licitarà el Projecte Constructiu que determinarà la posició del conjunt d’elements.

ALT MARESME:

  • Conversió de la N-II en una via de trànsit més local, de connectivitat no comarcal.
  • Actuacions adaptades a les singularitats de cada tram.
  • En els trams on la caiguda de trànsit ho permeti, ajustar la capacitat de la via.
  • Millorar la seguretat viària, l’accessibilitat dels vianants i la integració de les parades d’autobús.
  • Millorar la connectivitat de la N-II amb la vialitat municipal amb fins a 10 noves possibles rotondes.
  • Incorporar una via ciclable al corredor contínua des de Mataró fins a Blanes, en continuïtat amb la del Baix Maresme i
  • amb el passeig marítim. Quan sigui possible s’incorporarà una via ciclista a la N-II i en altres casos la continuïtat de
  • la via ciclista serà a través del passeig marítim o altres vials urbans.
  • Es redactaran Projectes Constructius pels diferents trams a actuar.

DOCUMENTS:

Alliberament del peatge a la C-32. Efectes en la mobilitat i propostes d’actuacions

Pacte per la Mobilitat Sostenible al Maresme


El Consell Comarcal atorga ajuts a persones autònomes i microempreses del Maresme afectades econòmicament per la COVID-19

Les sol·licituds s’han de presentar del 29 de juliol al 20 de setembre

El Consell Comarcal activa una línia d’ajut a persones autònomes i microempreses del Maresme que hagin vist alterada la seva activitat econòmica al llarg de 2020 com a conseqüència de la COVID-19.

L’administració comarcal destinarà 50.000 euros a aquesta finalitat.

Poden optar-hi les microempreses i persones autònomes del Maresme que van tenir una facturació d’entre 9.000 i 36.000 euros el 2019 i acreditin un descens superior al 25% el 2020.

En el cas que la reducció de la facturació de 2020 hagi estat d’entre el 25% i el 50%, rebran rebran 500 euros d’ajut. Si el descens ha sigut del 50% o superior, l’ajut serà de 1.000 euros.

Les bases, aprovades en el darrer Ple del Consell Comarcal, especifiquen que els ajuts es concediran per estricte ordre de presentació fins a exhaurir la partida pressupostària.

Les persones interessades han d’enviar la sol·licitud a través d’instància genèrica a la seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme adjuntant els fulls de sol·licitud i de transferència bancària corresponentment emplenats.

El Consell Comarcal del Maresme crea la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies

El Consell Comarcal del Maresme dona un nou impuls a la millora de l’administració electrònica amb la creació de la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies que comanda la consellera Laura Ribot.

La modificació del cartipàs va ser aprovada, per unanimitat de tots els grups comarcals, en el Ple celebrat dimarts.

La creació d’aquesta nova conselleria parteix de la necessitat del Consell Comarcal d’avançar
cap a una organització més moderna que giri a l’entorn de la innovació pública i l’administració electrònica amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones i administracions usuàries dels serveis comarcals.

La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat d’accelerar la creació de nous canals de tramitació alternatius a la presencialitat i això requereix l’activació de noves eines de gestió internes i externes que permetin l’adaptació a la nova realitat.

A banda dels canvis que haurà d’implantar el Consell Comarcal, la conselleria que lidera Laura Ribot també donarà suport als ajuntaments, especialment als de menys de 5.000 habitants, en la implantació de l’administració electrònica. Ho farà amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de la línia “impuls de la gestió digital i el govern obert municipal”.

La conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies inclou els serveis d’Informàtica, Administració electrònica, Gestió d’expedients electrònics, Suport a la implantació de l’administració electrònica municipal i Transparència i bon govern.

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe:

Important descens de l’atur al Maresme en tots els sectors econòmics

La taxa d’atur maresmenca és del 12,68%

Les dades d’atur del mes de juny encara no arriben a les xifres de desocupació prèvies a l’esclat de la pandèmia, però s’hi acosten.

Segons reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, 27.146 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina aturades. És una xifra similar al registre del mes de febrer de 2018 i encara està per sobre (+941) de les dades oficials del mes de març de 2020 quan es va declarar l’estat d’alarma. Cal precisar que les dades d’atur no recullen les persones que es troben afectades per expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO). Tot i que no es disposa d’informació per saber quantes es troben actualment en aquesta situació, entre els mesos de gener i maig van ser aprovats 317 nous ERTO afectant a 2.007 persones treballadores al Maresme.

La xifra de persones en situació d’atur a la comarca del mes de juny representa una disminució del 7,70% respecte a la del mes de maig i del 8,31% en comparació amb el mateix període de 2020.

El descens en la desocupació s’ha generalitzat a tots els sectors econòmics en percentatges que oscil·len entre la reducció mensual del 14,76% registrat a l’agricultura i el 5,18% a la indústria. En valors interanuals també mostren una baixada de l’atur a tots els sectors econòmics, però un increment del nombre de demandes de feina entre persones incloses en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les xifres de desocupació registrades el mes de juny situen la taxa d’atur del Maresme en el 12,68%, un percentatge que, com és habitual, és superior al provincial (12,17%) i al català (11,95%).

En termes locals, només 2 dels 30 municipis maresmencs han registrat lleugers increments en el nombre de persones aturades respecte al mes de maig. Són Òrrius i Sant Iscle de Vallalta. Aquests 2 municipis també presenten increment de l’atur interanual igual que Arenys de Mar i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent Infografia interactiva:

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


Arriba la Setmana de l’Emprenedoria al Maresme amb noves propostes formatives

Del 28 de juny al 2 de juliol



Ja hi ha data i calendari d’accions formatives per la XXII Setmana de l’Emprenedoria al Maresme que en aquesta edició recull les principals necessitats detectades el darrer any entre les micro i petites empreses de la comarca.

L’aturada econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus va fer aflorar les mancances, principalment, digitals de la nostra societat impactant directament en els petits negocis que van haver-hi de fer una immersió a marxes forçades en el món virtual. El que abans del mes de març de 2020 es veia com a una opció, ara és una necessitat per mantenir vives les activitats econòmiques.

En aquest apartat, la Setmana de l’Emprenedoria del Maresme ofereix tallers sobre els requisits legals de les botigues online, la utilització de xarxes socials com instagram shopping i linkedin i el que és fonamental avui dia per als negocis de proximitat, adquirir eines per a una comunicació online que ajudi a visibilitzar els productes, posicionar el negoci i captar possibles clients.

L’aterratge en el món virtual també és necessari per a les relacions amb l’adminstració. En aquest sentit es dedicarà un taller a parlar del Certificat Digital.

La Setmana de l’Emprenedoria del Maresme també presenta diferents tallers per ajudar les persones emprenadores a superar l’impacte de la crisi. En aquest sentit, s’han programat tallers sobre com aixecar el negoci en temps de crisi, la Llei de la Segona Oportunitat que ajuda a la liquidació dels deutes i les noves fonts de finançament a les quals es poden optar.

I amb visió de futur, també es destina un taller a parlar de com s’ha de preparar l’empresa per iniciar el camí de l’exportació i un altre al lideratge femení com a éxit del projecte.