Inici Documents Destacada

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

Busquem històries que donin veu a les persones LGBTIQ+ del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració dels ajuntament de Calella i El Masnou, impulsa el projecte “Visibilitzem-nos” que, com el seu nom indica vol contribuir a donar veu a les persones que s’apleguen en els col·lectius denominats LGTBIQ+. Les negociacions amb altres ajuntaments de la comarca estan força avançades i properament s’ampliarà la llista de municipis participants.

L’objectiu és teixir una xarxa comarcal per normalitzar la diversitat sexual i de gènere en la societat en general i paral·lelament combatre la lgtbifòbia treballant conjuntament contra la discriminació que pateixen les persones heteronormatives. Es tracta de posar el focus en el treball social i comunitari ja que la violència exercida cap a les persones amb diversitat afectiva, sexual i de gènere no és un fet puntual ni individual. És una xacra que ens vincula a totes les persones.

“Visibilitzem-nos” recollirà les vivències i reflexions de les persones que hi vulguin participar i elaborarà material audiovisual per divulgar i fer d’altaveu dels drets de les persones LGTBIQ+ que viuen al Maresme.

Primera cita, El Masnou

En col·laboració amb l’ajuntament del Masnou i l’associació Som Masnou, s’ha organitzat el primer espai de debat que se centrarà al voltant de la diversitat sexual i de gènere. Es farà el 6 d’abril a les 19h. Les inscripcions s’han de fer enviant un correu electrònic a igualtat@elmasnou.cat.

6 récords històrics de temperatura al Maresme els darrers 6 anys

Les estacions astronòmiques venen marcades pel calendari, però des d’un punt de vista meteorològic cada vegada estan quedant més desdibuixades. Si bé, en termes de pluviometria no es detecten variacions destacades, les estadístiques sí que mostren un canvi de tendència en les temperatures.

En el Dia Mundial de la Meteorologia, el Consell Comarcal del Maresme repassa els darrers anys a partir de les dades subministrades per dues estacions, una urbana i una altra forestal. En concret, s’han analitzat els paràmetres recollits, els darrers 10 anys, per les estacions meteorològiques de Tiana i del Montnegre. Aquesta darrera ubicada en el punt més elevat del Maresme.

Mostren petites variacions, però una tendència coincident.

A nivell de pluviometria, tant l’estació de Tiana com la del Montnegre reflecteixen que no hi ha una gran variació en la mitjana climàtica més enllà dels alts i baixos característics del nostre clima mediterrani. També coincideixen en detectar la tendència de la que ja han advertit els darrers informes sobre el canvi climàtic a Catalunya: les temperatures mitjanes van pujant i aquest increment tèrmic afavoreix l’aparició de fenòmens meteorològics cada cop més severs. Els darrers temporals que han afectat la comarca en són un clar exemple.

A la vegada, però, són un toc d’alerta sobre els efectes que aquest increment de les temperatures té sobre la salut i el benestar de les persones. I és que en els darrers 6 anys s’han registrat temperatures récord.

En la darrera dècada, l’estació meteorològica de Tiana ha registrat quatre episodis de temperatures màximes absolutes superiors als 35 graus. Tres s’ha produït en els darrers 6 anys: 2015, 2018 i 2019. En aquest darrer es va assolir 39 graus, la màxima més alta registrada. A més, la temperatura mitjana anual va arribar al seu punt màxim el 2015 amb 15,9ºC. Des de llavors s’ha estabilitzat.

Les estadístiques de l’estació forestal del Montnegre també reflecteixen un increment de la intensitat de les entrades d’aire càlid. Concretament, en 6 ocasions -totes elles recollides en els darrers 6 anys- s’ha superat la màxima absoluta de 32 graus arribant als 36,2 graus l’any 2019.

Meteomar, el servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa un seguiment del temps i de les situacions meteorològiques adverses des de 1994. En aquests anys ha anat estenent pel territori una xarxa d’estacions automatitzades que registren la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica.

Amb la posada en funcionament aquest any de les estacions de Tordera i Calella, el servei compta amb 16 estacions meteorològiques.

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

Els pèsols del Maresme arriben a taula

Aquest any sí. Després de l’aturada forçosa de 2020, tornen les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. Arrenquen el divendres 19 de març i finalitzaran el 2 de maig.

Són temps difícils per a tothom i, en especial, per activitats com la restauració que aquest any ha fet un esforç major per participar en l’edició 2021 de Temps de pèsols del Maresme.

Restaurants i establiments agroalimentaris de 14 municipis de la comarca ofereixen atractives propostes culinàries i menús especials per satisfer els paladars més exquisits. Uns plats que es poden assaborir al mateix establiment o emportar-se’ls a casa.

I és que les hortes del Maresme estan en plena producció de l’anomenada “perla verda” o “caviar verd” que, conjuntament amb la maduixa, han donat renom internacional a la comarca. Els pèsols del Maresme estan tipificats com a “producte singular” perquè no tenen rival. El seu característic gust d’extrema dolçor és irreproduible.

Ja fa dies que els pèsols del Maresme es troben al Mercat i hi ha productors que en fan la venda directa. Podeu consultar la llista de productors de pèsol que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra en aquest enllaç.

Temps de Pèsols en els municipis del Maresme

La COVID-19 ha restringit les activitats complementàries que habitualment es feien en diferents municipis per promocionar la gastronomia a l’entorn del pèsol del Maresme.

En aquesta edició 2021 hi participen restaurants, establiments de menjar per emportar i d’altres que elaboren productes alimentaris de 14 municipis: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt.

Podeu veure les propostes gastronòmiques en el Fulletó de Temps de Pèsols al Maresme 2021

També els podeu localitzar en el mapa a través del CODI QR que encapçala el material promocional editat pel Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona Maresme i el Consell Comarcal del Maresme a través del servei de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme.

“Dones poetes de la Maresma”, la poesia maresmenca en clau femenina

Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.

El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.

El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.

Les queixes i reclamacions relacionades amb consum creixen un 68%

La COVID-19 i la declaració de l’estat d’alarma van provocar un terrabastall que va alterar l’activitat i els plans de la ciutadania. El confinament, el tancament de les activitats i la necessitat d’haver d’anul·lar serveis contractats van fer disparar els dubtes, les consultes, les queixes i reclamacions per part de les persones consumidores.

L’any passat, l’Oficina comarcal d’Informació i Atenció al Consumidor del Maresme (OCIC) va incrementar en un 68% la seva activitat, amb una concentració molt elevada en els mesos de març, abril i maig. Entre consultes, queixes, denúncies, reclamacions, arbitratges i actuacions en mediació es van obrir 3.367 expedients de consum, 1.367 més que els registats l’any 2019.

El 27,38% de l’activitat generada a l’Oficina comarcal va estar directament relacionada amb la situació originada per la COVID. Concretament, més del 75% de les consultes rebudes en referència a la pandèmia van estar estretament relacionades amb el sector turístic, de les quals, un 33% corresponen a consultes sobre els serveis de transport aeri i marítim i un 42% a serveis d’agències de viatges, hotels i viatges combinats.

El sector viatges ja sol generar nombroses consultes, però la pandèmia va posar el focus també en altres sectors que no solen formar part de les estadístiques de les oficines de consum. Així, l’any passat es va generar un important paquet de consultes relacionades amb l’àmbit docent i centrades principalment en el manteniment de les quotes mensuals per servei no prestat en escoles (privades i concertades) i escoles bressol privades.

Els casaments i tots els serveis relacionats amb aquesta important data per a moltes parelles, que solen ser residuals en l’Oficina comarcal de consum del Maresme, també ha generat un allau de consultes: vestits de núvia que no es van poder recollir a la botiga, pagues i senyals a restaurants i serveis vinculats: fotografia, música, lloguer de material….

Tanmateix, el tancament físic de botigues va fer crèixer el comerç electrònic i també les reclamacions en compres realitzades per internet principalment de productes informàtics: portàtils, tablets i altres accessoris; productes vinculats amb l’esport: bicicletes estàtiques, roba esportiva i, productes per la llar: mobles.

D’altra banda, les telecomunicacions (telefonia fixe, mòbil i internet) segueixen sent les que més reclamacions aglutinen a l’Oficina comarcal

Les dades de 2020

ACTIVITAT A L’OCIC
Consultes: 956 (+148)
Queixes: 25 (+19)
Denúncies: 62 (+31)
Reclamacions:1.270 (+636)
Arbitratges: 104 (+40)
Actuacions en mediació: 950 (+493)
RECLAMACIONS (PERCENTATGES PER SECTORS)
Telecomunicacions: 25%
Transport aeri: 21%
Comerç fora de l’establiment: 17%
Subministraments bàsics (llum, aigua, gas): 14,8%
Agències de viatges: 12,2%
Assegurances: 5,9%
Bancs: 4,1%


Formalitzada l’adhesió del Consell Comarcal del Maresme a l’AMTU

El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, i el vicepresident primer, Joaquim Arnó, han mantingut una primera reunió amb la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, en el decurs de la qual s’ha formalitzat la nova via de col·laboració després que el Ple del CCM del 23 de febrer aprovés l’adhesió comarcal a l’Associcació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.


A partir d’ara, l’AMTU assessorarà tècnicament el Consell Comarcal del Maresme per concretar i prioritzar actuacions en matèria de connectivitat en bicicleta i a peu, l’estructuració d’una xarxa de carrils bici interurbans i d’aparcaments segurs per a bicis, i d’itineraris interurbans per a vianants, i també en projectes que han de millorar l’oferta i els temps de trajecte en transport públic.

Aquesta no és la primera col·laboració entre els dos organismes.

El Consell Comarcal ja va encarregar a l’AMTU, l’any 2016, un primer estudi sobre la
viabilitat d’implantar sistemes de transport a la demanda (TAD) al Maresme. Arran d’aquest estudi l’AMTU va implementar, posteriorment, serveis TAD en els municipis de Pineda de Mar, Santa Susanna, Alella i Palafolls i actualment també s’encarrega de gestionar-los.

A més del Consell Comarcal, 26 ajuntaments del Maresme estan adherits a l’AMTU.