Inici Documents Destacada

La Fundació Crea Dance promou la inclusió social al Maresme a partir de la dansa

Infància, persones amb capacitats diferents, adolèscència i gent gran són els 4 eixos sobre els quals pivota el programa social que s’ha marcat la Fundació Crea Dance Maresme per millorar el benestar personal a partir del moviment del cos. L’entitat, presentada dijous, va més enllà i vol fer del Maresme un referent internacional de les arts escèniques.

Aquesta fundació neix gràcies a la visió de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. És una entitat pionera a Catalunya de caràcter publico-privat, amb seu al Maresme, que sorgeix com una eina de transformació social a través de les arts escèniques, especialment la dansa, que vol ajudar en la vertebració del territori i contribuir a la millora de la vida de les persones des d’una postura compromesa amb la comunitat.

El Consell Comarcal del Maresme forma part del patronat de la Fundació a través del Vicepresident 1er Joaquim Arnó i del Conseller de delegat de Serveis a les Persones Marc Bosch. També en formen part les clíniques Fertilab amb la seva fundadora, Marta Antich, com a presidenta.

Joaquim Arnó explica els objectius de la Fundació

La Fundació Crea Dance busca generar una estructura que doni suport a les arts escèniques i a
l’educació i que dinamitzi i humanitzi el panorama social a partir d’una companyia de dansa
de gran qualitat com a motor del projecte, una entitat que s’inspira en models
d’organitzacions culturals i companyies de dansa d’arreu del món que Maria Rovira ha
conegut i en les quals ha treballat al llarg de la seva trajectòria internacional com a
coreògrafa.

En aquest sentit, tal com explica el conseller Marc Bosch, el projecte encaixa amb la línia de projecció i suport cultural que s’ha marcat el Consell Comarcal del Maresme

Un programa social i transformador

El programa social de la Fundació Crea Dance parteix de la dansa com a motor vehicular amb
l’objectiu de millorar el benestar de les persones. Un ambiciós projecte que, mitjançant la
incorporació d’aliances amb les diferents entitats locals referents vol donar visibilitat a la
societat i al territori. Les quatre línies d’actuació del programa són la infància, l’adolescència,
les persones amb capacitats diferents i la gent gran.

En aquest sentit ja s’ha iniciat el primer programa. La Crea Dance està col·laborant amb la Fundació Maresme i les ballarines i ballarins de la companyia ofereixen activitats a les persones amb diferents capacitats. Ho explica la directora artística Maria Rovira

En el cas de la infància, l’objectiu és fer arribar el llenguatge de la dansa mitjançant tallers on
es treballa amb el cos, el moviment, la música i també l’espai a través d’experiències
artístiques per als petits i les seves famílies. Per al col·lectiu dels adolescents es dotarà
d’eines i valors als joves perquè puguin créixer personalment com a individus únics, facilitant
la seva integració al grup i la societat tot reforçant la seva autoestima i fomentant els
intercanvis entre generacions.

Pensant especialment en la gent gran, la Fundació Crea Dance organitzarà sessions de treball
corporal, teatral i de dansa en equipaments públics o residències amb la finalitat d’apropar
la música i la dansa al col·lectiu sènior que té dificultats a l’hora de desplaçar-se i que tinguin
un espai propi en el seu dia a dia per a connectar amb el grup i amb la creativitat. També a
través de tallers per les persones cuidadores; des de com carregar pesos correctament,
aprendre a reduir l’estrès, com cuidar-se emocional i mentalment a un mateix, etc.

Crea Dance Company

La Crea Dance Company és una companyia resident a Mataró amb la coreògrafa Maria
Rovira com a Directora Artística. La darrera producció ha estat Odissea, un viatge trepidant a
través de les imatges amb una creació visual on el treball físic i a la vegada poètic ens porten
la idea d’absència, de supervivència i de la petjada palpable del sentiment, que tot just s’ha
representat al Teatre Monumental de Mataró després de l’èxit del Mercat de les Flors, qui
n’és coproductor juntament amb Los Teatros del Canal.

El Rèquiem de Mozart és una obra que parla de la vida, de la mort i de la injustícia dels
jutges. Una obra espiritual que ens connecta amb la nostra ànima que es va estrenar el 2019
en coproducció amb la Factoria Cultural de Terrassa i en col·laboració amb l’Orquestra
Simfònica del Vallès i que va guanyar el Premi Butaca 2020 al “Millor espectacle de Dansa” i
el “Premio del Público del Teatro de las Rojas de Toledo” el 2021.

Carmina Burana és un producció basada en poemes medievals que van estar amagats durant
segles per la seva contraposició als valors religiosos de l’època, uns versos que parlen del
plaer de la vida terrenal. Evangelium és una obra de dansa-teatre creada per a quatre
intèrprets masculins que es va estrenar el 2010 i que s’ha actualitzat i reprès el 2021, que
reflexiona sobre la naturalesa humana i els seus sentiments atàvics.

3 municipis del Maresme participen a l’encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans

El Maresme torna a participar a la iniciativa d’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsada per entitats de Mallorca amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. L’acte, a més, vol reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

Enguany, sota la coordinació de l’Institut Ramon Muntaner i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, s’hi han sumat 3 municipis maresmencs: Santa Susanna, Vilassar de Mar i Sant Vicenç de Montalt que és la primera edició en la qual hi participa. L’encesa de torres aplegarà aquest any 26 poblacions i 33 torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i País Valencià i 78 elements patrimonials d’arreu de Mallorca.

L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí. A més, a totes les poblacions participants es llegirà el Manifest que denuncia que la Mediterrània s’ha convertit en “la fosa mortal d’Europa” on en el darrer any han perdut la vida almenys 1.988 persones. El document també condemna que “la calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies“.

En el cas del Maresme, les accions es duran a terme a la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar, a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna i a la torre de gauita de Can Valls de Sant Vicenç de Montalt.

PROGRAMACIÓ

El Maresme tanca l’any amb un descens interanual de l’atur del 6,65%

El Maresme comença 2023 amb 1.544 persones aturades menys que a inicis de 2022. El descens interanual de l’atur a la comarca arriba al 6,65% en un any en què només es van registrar increments de la desocupació els mesos de gener, febrer, agost i setembre.

Tot i aquest bon comportament, el Maresme encara té registrades 21.658 persones com a demandants de feina no ocupades. Majoritàriament (62,63%) són persones majors de 45 anys i gairebé el 45% del total porten inscrites a les oficines d’ocupació més de 12 mesos. És a dir, a la comarca hi ha un important gruix d’atur de llarga durada.

Un altre de les característiques de la desocupació maresmenca és la seva elevada feminització. 12.477 dones (el 57,60% del total de persones aturades) busquen feina. A més, l’anàlisi que mensualment realitza l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal sobre l’evolució de l’atur, mostra que la recuperació de l’ocupació va més lenta entre les dones que entre els homes. Una dada que reflecteix aquesta desigualtat és la taxa d’atur.

Amb el tancament del mes de desembre, la taxa d’atur registrat comarcal es va situar en el 10,02%. Una anàlisi per sexe mostra que entre les maresmenques aquesta taxa d’atur s’eleva a l’11,89% i disminueix al 8,26% entre els maresmencs.

Pel que fa al comportament del mes de desembre, el Maresme va registrar un lleuger descens de l’atur del 0,27% que es va recollir en tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’agricultura va ser la que va registrar un descens percentual més elevat de l’atur. També va ser notable la disminució de persones aturades entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, l’anàlisi interanual mostra que l’únic grup on augmenta la desocupació és el de les persones que es volen incorporar al mercat laboral per primera vegada.

El mapa local del Maresme continua mantenint la seva diversitat amb taxes d’atur que oscil·en entre el 4,83% d’Alella i el 14,76% de Pineda de Mar.

Podeu complementar aquesta informació amb el Report d’Atur del Maresme de desembre 2022

La població del Maresme creix a un ritme superior a la mitjana catalana

Les darreres dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i analitzades per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal mostren que el Maresme és una comarca que continua guanyant població i ho fa a un ritme superior al que registra el conjunt de Catalunya.

Les dades, publicades el passat 21 de desembre, fan referència a 1 de gener de 2022. Després de les revisions dels padrons municipals, el Maresme té 462.213 habitants, el que representa un guany de població del 0,56% respecte a l’any anterior, un percentatge que supera el 0,38% d’increment registrat al conjunt del territori català.

En termes absoluts, la comarca ha guanyat en un any 2.588 habitants i només 5 municipis registren pèrdua de població. Són El Masnou (-0,08%), Mataró (-0,13%), Premià de Dalt (-0,18%), Premià de Mar (-0,02%) i Sant Iscle de Vallalta (-0,35%).

En canvi, Sant Andreu de Llavaneres és el municipi que, percentualment, ha registrat un increment demogràfic més elevat (+3,97%). També superen l’augment del 2% Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Cabrils.

L’augment d’habitants no ha fet variar el pes demogràfic dels 30 municipis de la comarca. Mataró -amb 128.956 habitants- segueix sent el municipi que concentra més població, si bé el seu pes tendeix a minvar i ara no arriba al 28% del total del Maresme.

Premià de Mar -amb un padró de 28.518 persones- és el segon municipi amb més població, seguit de Pineda de Mar (28.083), El Masnou (23.829) i Vilassar de Mar (21.067).

Calella (19.363) i Malgrat de Mar (19.093) segueixen avançant per arribar als 20.000 habitants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Nota sobre la xifra oficial de població elaborada per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme per a 2023 augmenta un 5,3% arribant a gairebé 55 milions d’euros

El Consell Comarcal del Maresme començarà 2023 amb el seu pressupost aprovat. Els comptes es van debatre en el Ple celebrat dimarts i van comptar amb els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCAT), els vots contraris del PSC i les abstencions dels grups comarcals CUP, ECG i C’s. També s’hi va abstenir el conseller no adscrit Francesc Guillem.

El pressupost 2023 del Consell Comarcal ascendeix a 54.925.677,01 €, una quantitat en la qual està incorporat el projecte de pressupost del Consorci de Turisme Costa del Maresme (588.390,30 €). És el pressupost més elevat de la història del Consell Comarcal del Maresme amb un increment, respecte al d’aquest any, de 2.805.658 euros.

S’ha de tenir en compte que el pressupost comarcal és finalista deixant només un marge d’acció a la institució de menys del 5%. Tot i això, a hores d’ara, el Consell Comarcal del Maresme és una administració sanejada econòmicament, si bé preveu un endeutament de l’1,44% per a finals de 2023 motivat pels préstecs que sol·licitarà per dur a terme les obres de rehabilitació adients perquè l’edifici que alberga les oficines comarcals sigui sostenible i per a l’adquisició de nous espais per donar reposta a les necessitats dels serveis que estan en fase de creixement.

El pressupost 2023 incorpora, dins el marge de maniobra del Consell Comarcal, el compromís d’actuacions proposades pels grups de l’oposició com ara la reedició de la convocatòria d’ajuts a persones autònomes que han iniciat un negoci (proposta de Ciutadans i del conseller No Adscrit); inversions en energies renovables (proposta de Ciutadans).

També les propostes d’En Comú Guanyem de reforçar de personal per gestionar la renda Mínima Garantida, recursos per accions dins la Setmana de la Mobilitat, estudi de millora de l’eficiència de les policies locals, la implementació d’un servei mancomunat de salmavent i Socorrisme a les platges, campanya de divulgació del CAAD Maresme i el concepte de què els beneficis de la gestió de l’aigua al Maresme Nord es reinverteixin en accions mediambientals.

Igualment, el govern comarcal ha assumit les peticions del grups comarcal socialista respecte a la posada en marxa de l’expedient electrònic al Consell Comarcal, la millora de les instal·lacions del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics del Maresme, la dotació de recursos tècnics, jurídics i econòmics per als àmbits de debat del litoral, la mobilitat i la serralada litoral i dotació econòmica per a projectes supramunicipals

El pressupost per àrees

Medi ambient i Canvi climàtic, Serveis a les persones i Equitat i acció social són les tres àrees que aglutinen el 91,6% dels ingressos comarcals.

Medi Ambient té uns ingressos de 27.811.295,12 euros. Les principals novetats que incorpora per a 2023 són la dotació de més de 2,4 milios d’euros per a la construcció de dues noves estacions depuradores d’aigües residuals: l’EDAR Terra Brava i l’EDAR Àgora Parc. Ambdues en el terme municipal de Tordera. A més, planteja la consolidació del Consell Comarcal com a Entitat Local d’Aigua (ELA), accions per l’adaptació del territori al canvi climàtic i l’adaptació del servei de recollida de residus a la nova normativa europea d’obligat compliment l’any 2025.

Serveis a les persones (11.170.074 euros) presenta un increment del 5,74% en ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques amb una partida per a 2023 de 8.125.597,60€. També comptabilitza un increment en la dotació dels serveis de transport i menjador escolar per donar resposta a l’augment de preus dels carburants.

Com a novetat, preveu la posada en marxa del nou Ens d’Habitatge Social i Assequible, amb un pressupost inicial de 150.000€, per fomentar, promoure i gestionar l’habitatge social a la comarca i facilitar-ne l’accés. I, en matèria cultural, es contempla una partida per la commemoració del 175è aniversari de la primera línia de ferrocarril, dotacions per donar continuïtat al Consell de Cultura del Maresme i per a una nova convocatòria de subvencions a entitats culturals de la comarca.

Equitat i Acció Social preveu uns ingressos d’11.170.074,35€ que permetran mantenir els serveis que es presten des d’aquesta àrea, la consolidació de professionals de reforç dels equips bàsics de serveis socials i de l’equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), així com la priorització d’altres programes de lluita contra la pobresa i per la inclusió social. Destaquen les polítiques d’abordatge del sensellarisme i la continuïtat del projecte Sostre 360 per atenció del jovent sense llar.

Tanmateix, es mantindran els ajuts d’urgència social, els serveis de l’Oficina d’Atenció als drets Energètics i l’atenció i acompanyament a les persones susceptibles de tramitar l’ingrés mínim vital.

D’altra banda, es desenvoluparà el Pla de Participació sociocultural de les persones grans en els municipis de menys de 20.000 habitants, es donarà suport als municipis per al desenvolupament del programa Temps per Cures i es millorarà el sistema de resposta integral per a dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles.

Promoció Econòmica tindrà uns ingressos d’1.273.256,60€ que s’invertiran en el desplegament d’actuacions per fomentar i millorar l’ocupació i el mercat laboral i ajudar a enfortir el teixit empresarial mitjançant la implementació de diversos programes i el manteniment del serveis que ja s’estan prestant de foment de l’emprenedoria, suport a l’empresa, foment de les activitats agroalimentàries, ajut a la inserció laboral de persones amb malalties mentals, ajut a joves en el trànsit entre el sistema educatiu i el món laboral…..

La novetat serà la incorporació d’un nou servei de dinamització de l’oferta industrial i l’acompanyament en el procés de digitalització a les empreses ubicades en municipis de menys de 20.000 habitants.

Dins d’aquesta àrea estan inclosos els serveis comarcals de Joventut, que consolida i reforça la seva estructura i l’acció a la comarca, i Consum que mantindrà la seva activitat d’informació i tramitació de les consultes, queixes, reclamacions, denúncies o sol·licituds d’arbitratge per part de les persones consumidores.

Serveis als Municipis preveu uns ingressos de 907.270,15€ que permetran millorar les instal·lacions del Centre d’atenció d’animals domèstics de companyia (CAAD) ampliant espais per poder acollir la creixent demanda dels ajuntaments.

Es mantindran també els serveis de Salut pública i Borses comarcals. Aquest darrer servei reforçat després de l’èxit de la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local.

Planificacio estratègica compta amb uns ingressos de 58.166,00€ i al llarg de 2023 continuarà treballant en la recerca de finançament per tirar endavant projectes supramunicipals que ajudin a millorar el benestar de les persones i el territori. Així mateix, durant el primer trimestre de l’any culminarà la senyalització i geolocalització de la Ruta de la Guerra Civil. L’Àrea també projecta l’ampliació d’ajuntaments (de 19 a 22) amb connexió troncal a la Xarxa comarcal de banda ampla del Maresme.

Innovació pública i tecnologies parteix amb una previsió modesta d’ingressos (7.800,00€), però contempla importants accions per facilitar que els ajuntaments més petits de la comarca puguin adequar els seus procediments administratius i la relació amb la ciutadania a l’entorn digital. També crearà espais col·laboratius amb els municipis per tractar, entre d’altres, matèries tan rellevants com la ciberseguretat.

Serveis generals i d’Organització i Recursos humans és l’àrea que dona suport al conjunt de serveis del Consell Comarcal del Maresme. Per a 2023 compta amb uns ingressos de 2.319.820,52€. Al llarg de l’any vinent té com a grans reptes la consolidació de l’administració electrònica i l’administració sense papers i la implantació de sistemes d’eficiència energètica en el funcionament ordinari del Consell Comarcal amb la substitució de la xarxa de vehicles i l’adequació de la seu comarcal. A més de desplegar les accions per garantir els principis ètics i les bones pràctiques de l’administració.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les xifres més destacades del Pressupost 2023 aprovat pel Ple celebrat dimarts

Adjudicades les places d’agent de policia local als municipis que han participat en la prova pilot de selecció unificada impulsada pel Consell Comarcal i el Departament d’Interior

Clou amb èxit la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local i el Maresme es converteix en territori pioner en aquesta nova modalitat de cooperació interadministrativa que ha permés, tal com apunta el conseller de Serveis als Municipis Andreu Bosch, “donar resposta a una demanda del món local des d’un model d’eficiència i treball cooperatiu entre administracions “.

La selecció unificada d’agents de policia local ha estat impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament d’Interior i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb l’objectiu de facilitar que els municipis puguin cobrir les seves places de policia a partir d’un únic procés selectiu que, a més, genera una borsa de personal interí per cobrir-ne vacants.

Un sistema innovador que, tal com ha anunciat la directora d’Administració de Seguretat, Sònia Andolz, “es replicarà properament en altres territoris de Catalunya que ja s’hi han mostrat interessats“.

En aquesta primera convocatòria s’han ofertat 11 places d’agent de policia local (4 a Calella, 2 al Masnou, 1 a Sant Andreu de Llavaneres, 1 a Sant Vicenç de Montalt, 1 a Teià, 1 a Vilassar de Dalt i 1 a Arenys de Mar) i, una vegada finalitzades totes les proves de selecció, avui s’ha fet l’acte oficial d’adjudicació de places amb l’assistència de les 11 persones que han obtingut millors qualificacions d’entre les 269 que van ser admeses al procés selectiu.

Abans de començar a exercir com a agents, però, hauran de superar el curs de formació bàsica per a policies que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya. La directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Marta Roca, ha encoratjat els aspirants a aprofitar la formació que començarà els dies 3 i 4 de gener. “Hem de construir un sistema de seguretat que ens permeti fer front al reptes, cada dia més complexes, que ens planteja la societat” ha dit Roca.

Borsa d’interins

La segona pota de la selecció unificada d’agents és la configuració d’una borsa d’agents interins per cobrir les vacants de 12 municipis de la comarca: els 7 anteriorment esmentats i Caldes d’Estrac, Cabrera de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar.

La borsa està formada per 44 aspirants i a partir de dilluns el Departament d’Interior contactarà amb els municipis participants per explicar-los el procediment a seguir per sol·licitar l’accés a la borsa.

El Consell Comarcal del Maresme traspassa prop de 425.000 euros a 17 municipis per a accions del programa Temps x cures

Temps x Cures és un programa promogut pel departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat a partir de la iniciativa de “Corresponsables”, del Ministeri d’Igualtat. El Consell Comarcal el gestiona en els 25 municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme.

Aquest programa ofereix serveis de cura puntual per a infants de 0 a 14 anys amb l’objectiu de descarregar les famílies, i en especial les dones, dels treballs de cura familiars i d’aquesta manera avançar en la corresponsabilitat pública.

El Consell Comarcal, que ja està treballant en l’ampliació de serveis per a l’any vinent, ha traspassat als ajuntaments una aportació econòmica per subvencionar les actuacions realitzades al llarg de 2021: casals per períodes no lectius, espais d’acollida fora de l’horari escolar, colònies, serveis de lleure, serveis de cura personal a domicili…..

En total, l’any passat es van prestar 41 serveis d’aquestes tipologies en 17 dels municipis que formen part de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Maresme (municipis de menys de 20.000 habitants). Van poder gaudir-hi 3.335 infants i se’n van beneficiar 2.315 famílies.

Després de fer una avaluació dels serveis prestats, el Consell Comarcal ha repartit 422.539,08 euros entre aquests municipis en concepte de subvenció.

En concret, han rebut ajut econòmic del programa Temps x Cures 17 casals realitzats en períodes no lectius, 7 espais d’acollida a l’escola fora de l’horari escolar, 2 serveis de colònies, 2 serveis de cura puntual a domicili, 9 serveis anàlegs de lleure, 1 servei de cura puntual en equipaments i 3 actuacions més de canguratge.

Els municipis beneficiaris, tal i com va ratificar el Ple celebrat ahir són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Canet de Mar, calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa susanna, Teià, Tordera i Vilassar de Dalt.

La taxa bruta de mortalitat al Maresme supera la catalana

L’any 2021 es van registrar 4.321 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens del 4,55% respecte a 2020 en què es van comptabilitzar 4.527 morts. Cal recordar que el 2020 es va produir un intens creixement de la mortalitat a conseqüència de l’esclat de la COVID-19.

El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defuncions que l’any 2019.

Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%. També el percentatge de disminució de la mortalitat comarcal va ser inferior en 8,55 punts al descens registrat l’any passat a nivell català.

El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys.

Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis, sent Premià de Mar el que registra una reducció percentual més destacada (-30,26%), seguida d’Alella (-26,21%) i Tiana (-21,52%).

A l’altra banda, ressalta l’increment de defuncions a Òrrius (+400%) i Sant Cebrià de Vallalta (+110%).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2021 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Augmenta l’atur femení al Maresme

El Maresme ha registrat un increment de l’atur del 0,27% durant el mes de novembre. Aquest augment de les persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca com a aturades demandants de feina es concentra en el col·lectiu femení donat que el maculí mostra una lleugera reducció.

En total, al Maresme hi ha 21.717 persones aturades, de les quals 12.535 són dones i 9.182 homes. Les variacions del mes de novembre indiquen un increment del biaix de gènere a l’atur maresmenc que ja arrosegava una forta feminització.

Les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal també mostren que els grups d’edat on s’ha concentrat el repunt intermensual de la desocupació és entre els més joves (fins a 24 anys) i entre les persones que tenen de 45 a 54 anys.

El mapa municipal continua reflectint l’heterogeneïtat del territori. Creix el nombre de persones sense feina a 14 localitats i en baixa a les 16 restants. En termes interanuals, només registren augment de la desocupació 5 poblacions: Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Dosrius, El Masnou i Teià.

Pel que fa a la taxa d’atur, la comarcal se situa en el 10.03% amb un ampli ventall en l’esfera local que oscil·la entre el 4,48% d’Òrrius i el 14,41% de Pineda de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme:

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.