El Maresme registra la xifra més baixa de defuncions des de la crisi sanitària de 2020

L’any 2023 es van registrar 4.150 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens de gairebé el 3% respecte a 2022, any en què es van comptabilitzar 4.277 morts. El recull fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el comportament maresmenc està en sintonia amb el registrat a Catalunya encara que el descens en el conjunt del territori català és més elevat (el 4,31%). En canvi, la taxa bruta de mortalitat del Maresme és lleugerament superior a la catalana. A la comarca, es comptabilitzen 8,88 defuncions per cada 1.000 habitants mentre que la mitjana catalana és de 8,50.

Les xifres de mortalitat de 2023 són les més baixes d’ençà la pandèmia de la COVID-19. El Maresme va registrar l’any 2020 4.527 defuncions (377 més que el 2023) de les quals 803 van ser a conseqüència del coronavirus.

Les dades de 2023 mantenen les diferències per sexe d’anys anteriors. Així, el 52,24% del total de defuncions van ser de dones, col·lectiu que mostra un descens inferior de la mortalitat a la dels homes (el -1,14% davant del -4,89%).

Pel que fa a grups d’edat, el 82,05% de les defuncions, un percentatge molt similar al de 2022, va ser de persones majors de 70 anys i 77 tenien o havien superat els 100 anys.

A escala municipal el comportament de la mortalitat ha estat heterogeni. El nombre de defuncions ha estat menor en 19 dels 30 municipis maresmencs i en els 11 restants s’han comptabilitat més morts que l’any anterior. En termes relatius, Cabrera de Mar és el municipi on més ha augmentat la mortalitat (26,9%), seguit de Dosrius (26,7%) i Sant Pol de Mar (22,2%). En canvi, Santa Susanna -amb un descens del 34,6%- i Òrrius -amb -33,3%- experimenten les baixades relatives més intenses.

En xifres absolutes, els dos municipis que han sumat més defuncions respecte a l’any anterior han estat Calella (+32) i el Masnou (+21) i els que han registrat una major caiguda Arenys de Mar (-46), Pineda de Mar (-20) i Tordera (-16).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Defuncions al Maresme. 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal

Lleu descens de l’atur en un mes en què el Maresme sol registrar increments de la desocupació

Novembre ha deixat 18 persones menys inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme. La xifra de demandants de feina ha baixat en tots els sectors econòmics a excepció dels Serveis que ha sumat un 0,27% més de persones aturades. Tot i que la baixada de l’atur és minsa, pren més relleu pel fet que capgira la tendència en una comarca en què habitualment els mesos de novembre han representat un augment de l’atur.

Al Maresme -amb una taxa d’atur del 9,12%- hi ha comptabilitzades 20.414 persones que cerquen feina, una xifra important, però molt allunyada de la registrada 10 anys enrere en què la desocupació afectava a 36.890 persones o de la de fa un any en què que a la comarca es comptabilitzaven prop de 21.000 aturats. Així, tal com recull el Report d’Atur que elabora el Consell Comarcal del Maresme, mentre el descens de la desocupació respecte al mes d’octubre és del 0,09%, el percentatge s’eleva al 2,69% en la comparativa interanual.

La reducció de la desocupació ha implicat a l’agricultura, la indústria, la construcció i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, el sector serveis ha experimentat un increment del 0,54%.

El 24,5% de les demandes d’ocupació de les persones aturades al Maresme són per a Ocupacions elementals i prop d’un 24% per a les ocupacions de Treballadors dels serveis de la restauració, serveis personals i venedors. En termes interanuals el nombre de demandes només ha augmentat pel grup de Professionals científics i intel·lectuals (3,12%; 54) a banda del grup d’Ocupacions militars (100%; 2).

En relació al mes passat, l’atur ha baixat en 17 dels 30 municipis de la comarca, en 1 s’ha mantingut (Cabrera de Mar) i en 12 ha augmentat. Interanualment, l’atur ha baixat en 24 municipis i ha incrementat en sis; Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Teià.

Pel que fa la taxa d’atur registral, el valor més baix és de Cabrera de Mar amb un 4,48% i el més elevat el de Pineda de Mar amb un 12,31%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

L’increment de l’atur masculí fa créixer la xifra de persones desocupades al Maresme

Octubre tanca amb un increment de 111 persones en situació de desocupació al Maresme i situa la taxa d’atur comarcal en el 9,06%. La xifra registrada a les oficines d’ocupació de la comarca s’eleva a 20.432.

El Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme mostra que el repunt de les xifres es concentra en l’atur masculí que en el darrer mes ha pujat un 1,51%. En canvi, la desocupació entre les dones ha retrocedit un 0,16%. Tot i això, l’atur maresmenc continua estant molt feminitzat ja que el 57,36% del total de persones inscrites com a demandants de feina no ocupades són dones.

Les dades també mostren divergències en termes sectorials. La desocupació creix en l’agricultura, en el sector serveis i entre les persones que es classifiquen com a SOA (sense ocupació anterior). En canvi, la indústria i la construcció han reduït desocupació en percentatges que en el cas de la indústria arriba al -0,67% i en el de la construcció del -1,91%.

La comparativa interanual és més positiva ja que les dades mostren que el nombre de persones desocupades al conjunt de la comarca ha baixat en 356, el que percentualment representa una davallada de l’1,71%. La comparativa també és positiva en tots els sectors econòmics i només hi ha un repunt del 0,49% en el cas de les persones sense ocupació anterior.

A nivell municipal, la xifra de persones aturades ha crescut en 16 municipis, ha baixat en 14 i a Caldes d’Estrac no s’han registrat variacions respecte al mes anterior.

Amb les dades del mes d’octubre, la taxa d’atur registral del Maresme es va situar en el 9,06%, lleugerament per sobre de la provincial (8,75%) i de la catalana (8,49%). Cabrera de Mar, Tiana i Alella es mantenen com els tres municipis amb menys desocupació del Maresme tota vegada que la seva taxa d’atur no arriba al 5%. En canvi, Mataró, Pineda de Mar i Tordera superen l’11%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Baixa el preu mig del lloguer al Maresme, però es formalitzen menys contractes que fa un any

Durant el segon trimestre de l’any s’han signat 1.586 contractres de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 16,35% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens interanual del 23,13%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra altrament que el preu del lloguer també ha baixat amb uns valors que arriben al -6,24% respecte al trimestre anterior i al -1,26% en la comparativa interanual.

L’actualització de dades del mercat de lloguer indiquen que el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge és de 813,64€ mensuals (54,17€ menys que el trimestre anterior) i també s’ha reduït de 12 a 9 els municipis on el preu mitjà de lloguer és superior als 1.000 euros.

Continuen superant aquesta quantitat els arrendaments a Cabrils (1.606,38€), Sant Andreu de Llavaneres (1.200,42€) i Caldes d’Estrac (1.057,29€), municipis on es trenca la tendència general i el preu mitjà ha pujat respecte al trimestre anterior. També a Sant Vicenç de Montalt (1.262,76), Premià de Dalt (1.173,23), Alella (1.030,36), Tiana 1.054,13, Cabrera de Mar 1.092,59 i Vilassar de Mar (1.036,31) on el descens registrat no ha estat suficient per baixar del miler d’euros. En canvi, sí que ho fan 3 municipis que s’enfilaven per sobre d’aquesta quantitat el trimestre anterior: Montgat (981,98), el Masnou 956,88 i Teià (910).

A l’altra banda, els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (602,01€), Calella (619,47),Malgrat de Mar (628,11€), Palafolls (639,40€) i Pineda de Mar (673,37€).

La compravenda també cau, però augmenta el preu m2

Pel que fa a la compravenda també es registra una caiguda en el nombre de transaccions tant en la comparativa interanual com en relació al trimestre anterior, però el preu mitjà metre quadrat experimenta un increment del 3,44% respecte al primer trimestre de l’any i del 4,97% en comparació amb el mateix periode de 2023.

Durant el segon trimestre de l’any s’han comptabilitzat 1.214 transaccions de compravenda, la majoria de les quals ha estat d’habitatges de segona mà, a un preu mitjà de 2.600,54€ metre quadrat

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

L’atur baixa al Maresme després de dos mesos de pujada

Després de la remuntada dels mesos de juliol i agost, l’atur torna a baixar al Maresme. La comarca va tancar el mes de setembre amb 20.321 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 204 menys que el mes anterior i 266 menys que durant el mateix període de 2023.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el descens de la desocupació s’ha concentrat en la construcció, els serveis i la indústria ja que l’agricultura i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) han registrat un increment que en el cas de l’agricultura arriba, respecte al mes anterior, al +8,54% i al +0,86% entre les persones que no tenien una ocupació anterior. En canvi, tots els sectors presenten un balanç positiu en la comparativa interanual registrant baixades de l’atur que oscil·len entre el 3,13% de la indústria i el 0,92% del col.lectiu SOA.

A nivell municipal, la majoria de poblacions de la comarca presenten millors resultats que el mes anterior i només hi ha hagut increment de les xifres de desocupació a Arenys de Mar, Argentona, Calella, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres i Santa Susanna. D’altra banda, Arenys de Munt s’ha mantingut sense canvis respecte a les dades del mes d’agost.

La comparativa interanual mostra reducció de la desocupació en 16 municipis, increment en 13 i estabilitat en Tiana.

Amb les dades del mes de setembre, la taxa d’atur registral del Maresme es va situar en el 9,02%, lleugerament per sobre de la provincial (8,81%) i de la catalana (8,43%). Cabrera de Mar, Tiana i Alella són els tres municipis amb menys desocupació. La seva taxa d’atur no arriba al 5%. En canvi, Mataró, Pineda de Mar i Tordera superen l’11%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Els accidents “in itinere” ja representen un 10% de la sinistralitat laboral al Maresme

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.891 accidents laborals al Maresme. És una xifra inferior a la del trimestre anterior, però superior a la registrada durant el mateix període de 2023.

Del total de sinistres laborals registrats a la comarca durant els mesos d’abril, maig i juny, 1.704 van tenir lloc en el decurs de la jornada de treball i 187 es van produir en els desplaçaments d’anada o tornada de la feina. Els accidents “in itinere” representen el 10% del total de sinistralitat laboral al Maresme i són els que més augmenten.

Les dades presentades per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren que la tipologia de sinistres que va a l’alça en les dues comparatives són els que es produeixen “in itinere”. Aquests han experimentat un creixement del 10,65% respecte al trimestre anterior i del 14,72% envers l’any passat. En canvi, el accidents en jornada laboral que requereixen baixa es mantenen estables en la comparativa interanual i descendeixen lleugerament (-0,11%) respecte al trimestre anterior. En el cas dels accidents sense baixa laboral mostren un increment interanual del 9,22% i una reducció del 6,63% respecte al trimestre anterior.

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu. Només 9 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, al llarg del segon trimestre de l’any no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

El nombre de persones aturades al Maresme baixa de les 20.000 per primera vegada en 16 anys

El Maresme registra la xifra més baixa de persones aturades dels darrers 16 anys. Per primera vegada des del mes de maig de 2008, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca se situa per sota de les 20.000. El bon comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis ha fet caure la desocupació durant el mes de juny deixant la xifra oficial de persones en situació d’atur en 19.956 i situant la taxa d’atur registral en el 8,83%.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que la construcció és l’únic sector econòmic on s’ha incrementat en un 0,55% el nombre de demandants de feina respecte al mes anterior. També en termes interanuals la construcció, conjuntament amb el grup de persones sense ocupació anterior (SOA), són els únics que reflecteixen un increment de la desocupació.

En total, durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 405 persones a la comarca, una xifra que s’eleva a 1.067 en la comparativa interanual.

Tot i la reducció del nombre de persones sense feina, l’atur maresmenc manté el mateix perfil: una elevada feminització, una concentració en el grup de 55 a 64 anys i una acumulació en les situacions de llarga durada (més de 12 mesos sense feina).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és dispar. En relació al mes anterior, l’atur ha baixat en 21 poblacions, ha augmentat en 6 (Alella, Cabrils, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana) i s’ha mantingut sense variacions en 3 (Dosrius, Òrrius i Vilassar de Mar). En termes interanuals canvia la foto i la reducció de la desocupació es concentra en la meitat dels municipis maresmencs sent Palafolls el que registra un desces interanual més intens (-13,07%) seguit per Sant Pol de Mar (-8,57%) i Cabrils (-7,08%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Cau l’ocupació generada per les indústries tèxtils maresmenques

El subsector de les Indústries Tèxtils, el segon del Maresme en termes de facturació per darrera de les químiques i farmacèutiques, ha tancat 2023 amb una mitjana de 4.976 llocs de treball, una xifra important però inferior a la de l’any anterior. També, tal com constata l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de comptes de cotització ha experimentat un retrocés.

Les indústries tèxtils maresmenques generen el 9,6% de la facturació de la comarca (756 milions d’euros) i apleguen més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província. Van experimentar una ràpida recuperació després del sotrac econòmic provocat per la pandèmia del COVID-19, però la tendència alcista va girar l’any passat i el sector va perdre 202 llocs de treball i 8 comptes de cotització.

La reculada s’ha mantingut tant en els negocis englobats en la divisió d’indústria tèxtil com en la de confecció de peces de vestir, si bé ha estat en aquesta darrera on el descens ha estat més intens arribant al 5,5%.

La contractació laboral és una altra variable que es manté en negatiu. Al llarg de l’any es van formalitzar 1.654 contractes, 766 menys que l’any anterior. Aquestes xifes indiquen una disminució percentual del 31,65%.

Al Maresme hi ha 408 empreses tèxtils (comptes de cotització), 8 menys que fa un any, que generen 4976 llocs de treball. 4.188 d’aquests són de caràcter assalariat i 789 d’autònoms.

DOCUMENT:

Situació de les indústries tèxtils. 2023

Infografia amb les dades més destacades