El 33% de la població del Maresme de més de 15 anys té estudis superiors

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha presentat l’estadística dels estudis del Maresme que permet caracteritzar el nivell formatiu de la població a escala municipal i comarcal segons les darreres dades oficials que tenen com a referència l’1 de gener de 2020.

Les dades indiquen que el 33,4% de la població maresmenca de més de 15 anys té un nivell formatiu assolit d’educació superior, un percentatge que augmenta fins al 42,4% en la franja dels 25 als 29 anys.

Són proporcions molt similars a les registrades en el conjunt de l’àmbit català, però l’anàlisi per sexes indica diferències. Les maresmenques destaquen per tenir un nivell formatiu d’educació superior més elevat a l’assolit per les dones en el conjunt de Catalunya (el 35,1% davant del 34,8%). En el cas dels homes, el percentatge a la comarca es troba una dècima per sota del català (el 31,7% davant del 31,8%).

La radiografia sobre el nivell d’estudis de la població maresmenca major de 15 anys reflecteix també que el 28,6% té assolits els estudis de la primera etapa de secundària; el 23,9% els estudis de la segona etapa de secundària i finalment el 14,1% primària o estudis inferiors.

Acotant l’anàlisi a la població d’entre 25 i 64 anys els percentatges canvien en tant que, hi ha molta més probabilitat, que als 25 anys la majoria de les persones hagin acabat la seva etapa formativa reglada. Així, en aquest cas, el 42,4% de les persones del Maresme amb edats compreses en aquesta franja d’edat han assolit educació superior, un 27,8% la primera etapa d’educació secundària, un 24,3% la segona etapa d’educació secundària i un 5,5% la primària o inferior.

En aquesta franja d’edat tots els percentatges són molt similars als registrats al conjunt català.

Nivell formatiu per municipis

L’anàlisi de les dades per municipis mostren que Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar són les localitats maresmenques on més d’un 50% de la població major de 15 anys té assolits estudis superiors. Concretament, a Tiana és del 52,2%; del 51,3% a Cabrils i del 50,1% a Cabrera de Mar.

Només en 6 dels 30 municipis maresmencs, els estudis d’educació secundària o similar són els que obtenen la primera posicició. En ordre alfabètic, són Calella (32,5%), Malgrat de Mar (37,6%), Mataró (33,6%), Palafolls (39,7%), Pineda de Mar (37,2%) i Tordera (40,3%).

D’altra banda, el nivell d’educació primària o inferior és el que menys preval entre la població en tots els municipis. Òrrius (6,4%), Cabrils (7,7%) i Tiana (7,9%) presenten el pes més baix. En canvi, Pineda de Mar (18,8%), Mataró (17,4%) i Canet de Mar (16,6%) són les localitats amb un percentatge més elevat de població major de 15 anys amb estudis primaris.

Si acotem l’anàlisi a la població de 25-64 anys, tots els municipis, menys 4, tenen majoria de la població amb educació superior oscil·lant el seu pes entre el 34,2% de Mataró i el 64,5% de Tiana. A Tordera (41,8%), Palafolls (41,1%), Malgrat de Mar (39,4%) i Pineda de Mar (39,4%) són majoria les persones amb la primera etapa de l’educació primària assolida.

D’altra banda, també en aquesta franja d’edat és poca la població que només ha assolit l’educació primària o inferior i existeixen divergències entre municipis; el pes oscil·la entre l’1’7% de Dosrius i Tordera i el 9,1% de Mataró.

Podeu ampliar aquesta informació consultat l‘Informe sobre el nivell formatiu de la població del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les principals dades es reflecteixen en aquesta infografia:

Creix l’atur al Maresme per tercer mes consecutiu

Seguint la tendència registrada a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, l’atur va crèixer al Maresme durant el mes d’agost. A nivell comarcal es van computar 491 persones aturades més que al juliol, una xifra que en termes percentuals representa un increment de la desocupació del 2,42%.

En total al Maresme hi ha 20.821 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. El nombre ha anat creixent des del mes de juny, però en termes interanuals, l’ocupació comarcal es troba millor. En concret, hi ha 890 persones menys a l’atur que al mes d’agost de 2022.

Les dades del mes passat -tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal- situen el Maresme amb una taxa d’atur del 9,48%, lleugerament superior a la taxa provincial (9,23%) i a la catalana (8,85%).

Com és habitual, l’anàlisi a escala municipal deixa substancials diferències. 21 dels 30 municips de la comarca han registrat increments intermensuals en el nombre de persones aturades; Tordera ha mantingut les mateixes xifres i en 8 localitats (Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de LLavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna) ha disminuït la desocupació.

En termes interanuals es detecta majoritàriament una reducció de l’atur, però hi ha 8 municipis que registren increment de la seva població aturada (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). En canvi, Vilassar de Dalt manté la mateixa xifra de persones sense feina que a l’agost de 2022.

Pel que fa a la taxa d’atur registral, Alella és el municipi amb uns percentatges més baixos (4,95%) i Pineda de Mar el municipi maresmenc amb una taxa més elevada (12,87%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’agost elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixen els accidents laborals al Maresme, però augmenten els sinistres ocorreguts “in itinere”

Important descens de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any. Les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una reducció interanual tant dels sinistres amb baixa laboral com d’aquells en què la persona accidentada va poder continuar desenvolupant la seva feina. En canvi, hi ha un repunt dels accidents patits en el trajecte d’anada i/o tornada del treball.

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.798 sinistres laborals al Maresme, gairebé la meitat dels quals (887) van ocasionar la baixa de la persona accidentada; el 41,60% (748) van ser sense baixa laboral i el 9,07% restant es van produir “in itinere”.

La comparativa interanual mostra una substancial davallada tant del nombre total d’accidents laborals (108 menys) com d’aquells que han ocasionat baixa laboral (96 menys) i dels que no han requerit la baixa de la persona accidentada (26 menys); en canvi, hi ha un lleuger repunt en el nombre de sinistres “in itinere” (4 més).

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu (1.045). Només 5 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Nou descens de l’atur al Maresme

El mes de juny ha tancat amb 20.123 persones registrades com a aturades al Maresme (11.698 dones i 8.425 homes). És una xifra inferior a la del mes passat (-1,78%) i també a la d’un any abans (-3,72%).

El descens de l’atur en el conjunt de la comarca no ha estat generalitzat a escala municipal. En comparació amb les dades del mes de maig, la xifra de persones que cerquen feina ha augmentat en 9 dels 30 municipis del Maresme. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Dalt; i s’ha mantingut en els mateixos termes a Teià i Tordera.

En termes interanuals, també hi ha diferències municipals. El còmput de persones aturades ha baixat en 18 municipis, ha incrementat en 11 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i s’ha mantingut estable a Saant Cebrià de Vallalta.

Amb les dades dels mes de juny, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,10% i a nivell local es mou en una forquilla d’entre el 4,66% d’Alella i l’11,84% de Tordera.

Perfil de l’atur al Maresme

El sector dels serveis segueix encapçalant la distribució sectorial de l’atur registrat a la comarca. Concentra el 71,03% de les persones aturades davant un 12,85% a la indústria, un 7,88% a la construcció i un 1,31% al sector primari. Un 6,94% de les persones registrades com a aturades no tenien una ocupació anterior.

Practicament una quarta part de les persones aturades registrades a la comarca demanden una ocupació elemental (24,87%). I un 23,57% sol·liciten una ocupació en la restauració, serveis personals i venda.

Respecte al mes interior, augmenten les demandes en el grup de professionals científics i intel·lectuals (2,15%), tècnics i professionals de suport (0,58%), operadors d’instal·lacions (0,48%) i empleats d’oficina comptables i administratius (0,48%).

Pel,que fa a grups d’edat, l’atur maresmenc segueix clarament concentrat en el col·lectiu de persones de 55-64 anys, el qual aplega el 39,06% de l’atur total amb 7.860 persones registrades. De fet, l’atur en aquest grup és el que baixa amb menys intensitat en relació al maig i, interanualment, és l’únic on repunta (0,29%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El 90% de les transaccions immobiliàries que es fan al Maresme són d’habitatges de segona mà

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme registra un descens de l’atur de l’1,76%

El mes de maig ha tornat a tenir un bon comportament pel que fa a l’ocupació. Seguint la mateixa tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un nou descens del volum de persoens sense feina. En concret, 366 persones han abandonat la llista de demandants d’ocupació.

Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme hi ha 20.487 persones aturades. És una xifra important, però inferior a la de mesos i anys anteriors. En termes intermensuals, la desocupació a la comarca ha baixat un 1,76% i un 5,12% en comparació al mes de maig de 2022.

Aquests percentatges mostren la tendència general al Maresme, però -com és habitual- el comportament local marca diferències. Així, en relació al mes d’abril, la xifra de persones aturades ha repuntat en 7 municipis: Cabrils, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar. I també ha augmentat interanualment la desocupació en 7 dels 30 municipis de la comarca: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, el Masnou, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 9,29%, escurçant distàncies amb la provincial (9,00%) i la catalana (8,72%). En els extrems es troben Alella, Cabrera de Mar i Tiana amb taxes d’atur inferiors al 5% i Pineda de Mar, Tordera, Mataró i Calella que superen el 10%.

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al primer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals registrades a la comarca.

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del primer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.838 accidents laborals, 1.670 dels quals s’ha produït en jornada laboral i els 168 restants han estat “in itinere“. En ambdós casos es detecta un repunt respecte a les xifres registrades durant el mateix període de l’any anterior.

El 50% dels sinistres han obligat la persona accidentada a cursar la baixa laboral tot i que la majoria ha patit ferides de pronòstic lleu.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2024

La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt
(5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES