L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%

Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.

En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).

De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.

L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.

Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.

El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.

Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).

A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Les contractacions cauen un 30% a conseqüència de la COVID

La crisi desatada pel coronavirus ha tingut un fort impacte sobre la contractació. Les xifres, tal i com recull l’estudi elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, així ho reflecteixen. La pandèmia, a més, ha perpetuat el model que impera a la comarca reforçant el pes de la contractació temporal eventual per circumstàncies de la producció.

En un any marcat per l’aturada obligada de l’activitat a partir de l’aprovació de l’estat d’alarma, el Maresme va computar l’any 2020 78.378 nous contractes que es van concentrar en un 60% en les considerades “ocupacions elementals” i en el grup de “treballadors dels serveis de la restauració, servei personals i venedors”.

La caiguda de la contractació al Maresme és del 30,15% respecte als registres de 2019 (112.211 nous contractes). En el conjunt català l’impacte encara és superior arribant a un descens de la nova contractació del 33,1%.

També hi ha diferències entre el comportament comarcal i català respecte a les modalitats contractuals més afectades. Mentre que al Maresme la disminució ha estat pràcticament igual en la contractació temporal i en la indefinida, en el territori català l’impacte ha sigut superior en la contractació temporal.

Les dades de 2020

Dels 78.378 nous contractes formalitzats l’any passat al Maresme, 11.567 van ser de caràcter indefinit i 66.811 temporals. Es manté, per tant, l’elevat pes de la temporalitat contractual a la comarca amb un 85%, sent la modalitat “eventual per circumstàncies de la producció” la que aplega el 46,85% de la nova contractació temporal, seguida dels contractes per “obra i servei” (27,7%) i els d'”interinitat” (10%).

D’entre les modalitats indefinides, la de contracte “indefinit ordinari” és la més utilitzada, amb un pes del 61,83% pel 2020. El contracte ordinari a temps indefinit és el que ha tingut una reducció més significativa respecte a 2019 (3.575 contractes menys), encara que en termes percentuals el major descens (-53,33%) s’ha registrat en la modalitat d’indefinits a persones amb discapacitat.

Pel que fa a la durada dels contractes temporals, la modalitat més utilitzada va ser la de fins a un mes, representant el 37,59%, seguit dels de durada indeterminada (32,86%); els d’entre 1 i 3 mesos (15,55%) i els de 3 a 6 mesos (9,99%).

Contractació per municipis

A escala municipal, només Sant Iscle de Vallalta va incrementar el nombre de contractes respecte a 2019 en un percentatge que arriba al 40,5%.

15 municipis van experimentar una reducció superior a la mitjana comarcal (-30,2%), registrant una intensitat major Sant Cebrià de Vallalta (-73,3%), Cabrils (-65,7%), Santa Susanna (-57,3%), Sant Pol de Mar (-46,4%), Pineda de Mar (-45,1%) i Malgrat de Mar (-43,9%).

En termes absoluts, els descensos més significatius van registrar-se a Mataró (8.708 contractes menys), Calella (3.562), Malgrat de Mar (2.276), Pineda de Mar (2.168), Tordera (2.047), Cabrils (1.969) i Santa Susanna (1.894).

Podeu ampliar aquesta informació en l’informe:

Important descens de l’atur al Maresme en tots els sectors econòmics

La taxa d’atur maresmenca és del 12,68%

Les dades d’atur del mes de juny encara no arriben a les xifres de desocupació prèvies a l’esclat de la pandèmia, però s’hi acosten.

Segons reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, 27.146 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina aturades. És una xifra similar al registre del mes de febrer de 2018 i encara està per sobre (+941) de les dades oficials del mes de març de 2020 quan es va declarar l’estat d’alarma. Cal precisar que les dades d’atur no recullen les persones que es troben afectades per expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO). Tot i que no es disposa d’informació per saber quantes es troben actualment en aquesta situació, entre els mesos de gener i maig van ser aprovats 317 nous ERTO afectant a 2.007 persones treballadores al Maresme.

La xifra de persones en situació d’atur a la comarca del mes de juny representa una disminució del 7,70% respecte a la del mes de maig i del 8,31% en comparació amb el mateix període de 2020.

El descens en la desocupació s’ha generalitzat a tots els sectors econòmics en percentatges que oscil·len entre la reducció mensual del 14,76% registrat a l’agricultura i el 5,18% a la indústria. En valors interanuals també mostren una baixada de l’atur a tots els sectors econòmics, però un increment del nombre de demandes de feina entre persones incloses en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les xifres de desocupació registrades el mes de juny situen la taxa d’atur del Maresme en el 12,68%, un percentatge que, com és habitual, és superior al provincial (12,17%) i al català (11,95%).

En termes locals, només 2 dels 30 municipis maresmencs han registrat lleugers increments en el nombre de persones aturades respecte al mes de maig. Són Òrrius i Sant Iscle de Vallalta. Aquests 2 municipis també presenten increment de l’atur interanual igual que Arenys de Mar i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent Infografia interactiva:

El Maresme registra el primer descens interanual de l’atur en 15 mesos

Les dades d’atur al Maresme tornen a ser positives. Durant el mes de maig es va reduir un 2,88% el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina. A més, tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en quinze mesos es registra un descens interanual de la desocupació. En concret, al Maresme hi ha un 1,43% menys de persones aturades que el mes de maig de 2020.

Tot i aquesta bona tendència, encara hi ha 29.420 persones aturades a la comarca i es calcula que 41.128 estan afectades per un Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO).

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 13,77%, mantenint-se superior a la provincial (13,09%) i a la catalana (13,02%).

Tots els sectors econòmics han registrat un descens de l’atur respecte al mes anterior i en termes interanuals només ha incrementat la xifra de persones sense feina al sector primari. També hi ha un important creixement de sol·licitants d’ocupació en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En concret, un 27,67% més que el mes de maig de 2020.

Tot i que el balanç comarcal és positiu, no se segueix la mateixa tendència en tots els municipis. En comparació amb el mes anterior, Dosrius i Premià de Dalt registren un lleuger increment de persones desocupades i Òrrius no experiementa cap variació.

Tampoc no es reflecteix la tendència de disminució interanual en 10 municipis. Són: Arenys de Mar, Cabrils, Dosrius, El Masnou, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de maig en la següent infografia interactiva:

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva: