Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Protegit: Malgrat de Mar – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Protegit: Canet de Mar – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

L’increment de l’atur al Maresme es focalitza en les persones més joves

El Maresme, igual que la resta de Catalunya, ha començat 2024 amb un augment de l’atur. A la comarca és el quart mes consecutiu de creixement del nombre de persones desocupades. Segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les oficines d’ocupació del Maresme han sumat 248 nous demandants de feina, una xifra que eleva a 21.259 el nombre de persones en situació d’atur i col·loca la taxa d’atur maresmenca en el 9,67%.

Tot i aquest increment intermensual (que percentualment arriba a l’1,18%), el comportament de l’atur es manté a la baixa en comparació amb el mateix període de 2023 en el qual es comptabilitzaven 701 persones aturades més.

L’increment de la desocupació el mes de gener s’ha focalitzat entre les persones més joves, l’únic col·lectiu que també reflecteix un augment en la comparativa interanual. Concretament, hi ha 1.221 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme, un 5,17% més que fa un any i un 8,92% més que al mes de desembre.

Intermensual també hi ha hagut un important repunt de la desocupació entre les persones de 25 a 34 anys (+3,80%), si bé aquest col·lectiu és el que reflecteix una disminuació interanual de l’atur més elevada (-5,75%).

Tot i això, la radiografia de l’atur maresmenc continua mostrant que la desocupació es concentra en les persones majors de 45 anys. El 62,41% de l’atur registrat a la comarca és d’homes i dones d’entre 45 i 64 anys.

Per sectors econòmics, l’agricultura i la construcció són les úniques que el mes de gener van tenir una evolució positiva i van reduir la desocupació. Contràriament, els serveis, la indústria i, amb major intensitat les persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA), van sumar persones a l’atur.

En termes interanuals, tots els sectors econòmics i, especialment l’agricultura, presenten una disminució de l’atur. En canvi, l’atur creix un 4,21% entre les persones englobades en el col·lectiu SOA.

L’atur a nivell municipal

En relació al mes de desembre, l’atur registrat ha augmentat en 18 municipis de la comarca, en uns altres 10 ha baixat i a Calella i Montgat s’ha mantingut amb el mateix còmput total. Les dades canvien en la comparativa interanual. Així respecte al mes de gener de 2023, la desocupació ha baixat en 20 municipis i en els altres 10 ha incrementat.

La taxa d’atur registral es mou en una forquilla de valors del 4,79% de Tiana -com a valor més baix- i el 13,43% de Pineda de Mar com a valor més elevat. La mitjana de la comarca se situa en el 9,67%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El 20,6% dels turistes estrangers que van arribar al Maresme el passat mes novembre van triar Mataró

Mataró es va convertir el passat mes de novembre en el municipi maresmenc que va rebre un major volum de turistes estrangers tal com mostra el baròmetre que oferiex als ajuntaments l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb actualitzacions mensuals de la xifra de turistes estrangers que visiten cada població maresmenca, així com la seva procedència.

Les darreres dades corresponen al mes de novembre, un mes en què com és habitual es produeix un baixada de visitants en comparació al mes d’octubre, però que reflecteix un increment respecte al mateix període de 2022.

En total, el Maresme va rebre el passat mes de novembre 31.151 visitants procedents d’altres països, 69.364 menys que al mes d’octubre, però 3.215 més que al novembre de 2022.

En relació a l’octubre, el nombre de turistes ha caigut en tots els municipis de la comarca. En canvi, interanualment, el comportament ha estat més heterogeni encara que, majoritàriament, s’han experimentat increments. Així, Tiana és el municipi que, percentualment, ha tingut un creixement relatiu més intens (111,07%) i Mataró la localitat que reflecteix un creixement absolut més destacat (1.479 visitants més que al novembre de 2022). De fet, Mataró ha acollit el 20,6% dels turistes estrangers que el passat mes de novembre van triar el Maresme per a la seva estada. Dels 31.151 visitants, 6.427 van optar per Mataró.

Per ordre, segueix Santa Susanna amb 4.040 visitants (el 13%), Calella amb 2.572 turistes (el 8,3%) i Malgrat de Mar amb 2.191 (el 7%).

França es manté com el principal país de procedència dels visitants estrangers, seguit de Regne Unit i Alemanya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants

Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.

Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.

Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.


El Maresme tanca 2023 amb un lleuger increment de l’atur, però menys persones desocupades que al 2022

Per tercer mes consecutiu, el Maresme registra un increment de l’atur, però tanca el 2023 amb menys persones desocupades que al 2022. La comparativa respecte al mes de novembre mostra un lleu increment de la desocupació maresmenca (+0,16%), un percentatge per sota del registrat al conjunt de la província (+1,10%) i a Catalunya (+1.02%).

La comarca va tancar 2023 amb 21.012 persones inscrites a les oficines d’ocupació. Són 646 menys que al desembre de 2022 el que en termes percentuals representa una reducció del 2,99%. El descens interanual de l’atur maresmenc supera el comptabilitzat a la província que se situa en el 0,02% i el registrat a Catalunya (0,85%).

Amb aquestes dades, la taxa d’atur del Maresme és del 9,57%, un percentatge que a escala municipal és molt dispar oscil·lant entre el 4,77% (Alella) o el 4,91% (Tiana) i el 13,23% de Pineda de Mar.

Pel que fa a les variacions registrades entre els mesos de novembre i desembre, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que només la indústria aconsegueix baixar el nombre de persones desocupades (-0,55%) i també disminueix l’atur juvenil (16-24 anys) i la desocupació entre les persones més grans (-0,55%). Uns descensos, però, que no compensen els increments registrats a la resta de sectors econòmics i grups d’edat.

A escala local, la comparativa intermensual mostra un repunt de l’atur registrat en 13 municipis, una disminució en 15 i Arenys de Munt i Canet de Mar mantenen les xifres del mes anterior. En canvi, en termes interanuals són 20 els municipis que registren descens de la desocupació, 9 els que registren un augment de l’atur i Sant Andreu de Llavaneres no experimenta cap variació.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia: