El Maresme suma 6 mesos de baixada de l’atur
2025 està sent un bon any pel que fa a la reducció de l’atur. Mes a mes, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades ha anat baixant fins a situar-se en els 18.934 a tancament de juny. Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, cal remuntar-se a gener de 2008 per trobar un registre similar.
Durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 343 persones al Maresme. Majoritàriament han estat homes (286 davant 57 dones) augmentant d’aquesta manera la feminització que caracteritza l’atur maresmenc.
Tots els sectors econòmics han reflectit baixades en la desocupació, sent l’agricultura i la indústria els sectors amb majors descensos (-3,56% i -3,43% respectivament). També són significatives les davallades recollides al sector serveis i a la construcció (-1,76% i -1,15%). De fet, l’únic grup en el que creix l’atur, tant en la comparativa respecte al mes anterior com en la interanual, és el de persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA).
Amb les dades del mes de juny, la taxa d’atur maresmenca es redueix al 8,26% apropant-se a la provincial (8,19%) i a la catalana (7,84%). A nivell municipal, la taxa registral d’atur oscil·la entre el 4,41% de Cabrera de Mar i el 10,51% de Tordera.
L’anàlisi de l’evolució de la desocupació en els 30 municipis de la comarca mostra variacions. Respecte al mes anterior, 20 han registrat menys persones en situació d’atur, 9 n’han sumat més ( Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana) i Vilassar de Dalt no ha registrat cap variació.
En la comparativa interanual, Palafolls i Cabrera de Mar no registren cap variació mentre Argentona, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Tiana acumulen més persones aturades. En canvi, els 26 municipis restants presenten xifres més baixes.
Podeu ampliar aquesta informació amb les dades que recull d’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la següent infografia interactiva
Códigos heredados
Report d’Atur – Juny 2025
Códigos heredados
Creix el parc residencial al Maresme, però els preus continuen disparats i els ajuntaments busquen fòrmules per posar al mercat habitatge assequible
El Maresme és divers i cadascun dels 30 municipis té les seves peculiaritats, però hi ha un element compartit: l’encariment dels habitatges, siguin de compra o de lloguer, i l’augment de persones en risc d’exclusió residencial. El tema va ser tractat ahir en la jornada “Habitatge i urbanisme al Maresme: noves mirades per afrontar grans reptes” que va organitzar el Consell Comarcal per compartir experiències i encarar des del món municipal l’accés a un habitatge digne i assequible.
A la jornada es van presentar les dades que confirmen que l’esforç econòmic de les llars per fer front al lloguer supera de llarg el 30% a tots els municipis de la comarca, arribant a més del 50% a localitats com Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. A la vegada, hi ha detectades 3.623 persones en situació d’exclusió social (les dades fan referència a tots els municipis maresmencs menys Mataró), mentre el territori només es disposa de 117 recursos per fer front a situacions d’emergència habitacional.
La situació no té perspectives immediates de millora ja que els preus cotinuen disparats i és aquí on els municipis es plantegen què fer per posar en el mercat més habitatges a un preu assequible. Els ajuntaments de Mataró, Sant Cebrià de Vallalta i Arenys de Mar van presentar les iniciatives que estan duent a terme en els seus municipis i l’advocat expert en Habitatge Pablo Feu va explicar els recursos legals que tenen al seu abast els ajuntaments per ampliar el parc residencial i establir polítiques que contribueixin a la moderació dels preus.
El mercat immobiliari al Maresme
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal acaba de publicar l’informe 2024 del mercat immobiliari al Maresme. El parc residencial en el conjunt de la comarca va guanyar l’any passat 934 habitatges, el que representa un increment interanual del 0,45% i situa l’augment maresmenc per sobre del registrat al conjunt de Catalunya. Paral.lelament, les transaccions de compravenda s’han disparat un 15,1% i el nombre de contractes de lloguer ha tingut una caiguda del 10,8% (el volum de contractes més baix des de 2009). En els dos casos el preus s’han incrementat respecte a l’any anterior.
El Maresme disposa de 338.634 immobles, el 61,85% dels quals tenen un ús residencial i un 26,8% es destinen a magatzem. La resta es reparteix en ús comercial (4,1%), industrial (1,8%) i equipaments (1,5%). Es calcula que el 3,9% restant són immobles buits.
D’altra banda, la comarca té un 28,81% de sòl vacant concretant-se en 12.501 parcel·les sense edificar. Arenys de Mar és el municipi amb un percentatge més elevat de sòl vacant (49,94%), seguit per Sant Cebrià de Vallalta (44,21%), Palafolls (44,07%) i Tiana (43,51%). En canvi, Vilassar de Mar i Premià de Mar són els municipis que han tancat 2024 amb menys superfície disponible. En el cas de Vilassar de Mar el percentatge és del 7,14% i en el de Premià de Mar del 7,33%.
Operacions de compravenda
L’any 2024 es van formalitzar 6.378 transaccions de compravenda d’habitatges al Maresme (un 15,1% més que l’any anterior). La majoria (el 88,6%) va ser d’habitatge de segona mà.
Vilassar de Mar és el municipi on el metre quadrat construït és més car arribant als 3.861,47€/m2 en el cas de l’habitatge usat i als 4.707,87€/m2 en l’habitatge nou. A l’altra banda, Tordera és on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic. En aquest cas, el metre quadrat de segona mà arriba als 1.496,38€ i, curiosament, la construcció nova és més econòmica (1.421,77€). Aquesta singularitat, el fet que sigui més car l’habitatge usat que el nou, també es dona a Calella, Canet de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Contractes de lloguer
Al llarg de 2024 es van formalitzar 6.602 contractes de lloguer al Maresme, 810 menys que l’any anterior i el volum més baix des de 2009. Només han incrementat a Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de mar, el Masnou, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.
El preu mitjà de lloguer a la comarca s’ha situat en els 847,61 euros mensuals havent augmentat un 1,7% en el darrer any.
Igual que en la compravenda hi ha substancials diferències entre municipis de manera que les mitjanes de preu oscil·len entre els &37,87€/mes a Tordera i els 1.667,74€/mes a Sant Vicenç de Montalt.
Respecte a l’any anterior, els municipis que han registrat increments de lloguer més intensos han estat Premià de Dalt (+31,7%), Sant Cebrià de Vallalta (+14,8%) i Santa Susanna (+12,1%). En canvi, Sant Iscle de Vallalta i Dosrius han tingut baixada de preu.
Construcció d’habitatge
Durant 2024 s’ha iniciat la construcció de 1.156 habitatges al Maresme, una xifra superior a la de l’any anterior amb un increment del 27,17%. La majoria (el 76,6%) són lliures i el 23,4% estan vinculats a promoció d’habitatge de protecció oficial. D’altra banda, l’any passat es van acabar 816 obres (661 habitatges lliures i 155 de protecció oficial).
Mataró és el municipi on més obres es van iniciar (per a la construcció de 142 habitatges lliures i 135 de protecció oficial) i, a la vegada, on més habitatges es van acabar (333).
Destaquen també les promocions iniciades a Tiana (107 lliures), Montgat (100 lliures) , el Masnou (67 protecció oficial), Santa Susanna (36 protecció oficial), Palafolls (20 protecció oficial) i Arenys de Mar (13 protecció oficial).
Pel que fa a obra acabada el 2024, a banda de Mataró, ressalta Arenys de Mar amb 87 habitatges, Malgrat de Mar amb 74 i Teià amb 51.
Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades a nivell municipal en la següent infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
Habitatge al Maresme
Códigos heredados
La baixada de la desocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 8,49%
El Maresme recupera un nivell d’atur similar al de fa 16 anys, en concret al febrer de 2008, quan encara no s’havien fet evidents els efectes de la gran crisi que sacsejaria, entre d’altres, el mercat laboral disparant la desocupació a la comarca.
El Maresme ha tancat el mes de maig amb 19.277 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són un 1,87% menys que el mes anterior i un 5,32% menys que fa un any. Aquestes baixades de la desocupació han fer que la taxa d’atur maresmenca hagi anat disminuint fins a situar-se en el 8,49% i escurçant distàncies amb els valors provincials i catalans.
El mapa maresmenc, com queda recollit en el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra grans contrastos entre municipis. Així la taxa d’atur de Tordera, Pineda de Mar i Mataró supera el 10% duplicant els valors de municipis com Tiana, Teià i Cabrera de Mar amb registres que no arriben al 5%.
Tot i aquests reducció de l’atur, les característiques són les mateixes: major concentració en el col·lectiu femení, en les persones majors de 55 anys, en les que tenen un nivell formatiu d’estudis secundaris i en les que fa més de dos anys que es troben en situació d’atur.
Podeu veure els moviments que ha experimentat la desocupació a nivell local i comarcal en el Report d’Atur del mes de maig: