Destacada caiguda de la desocupació que deixa la taxa d’atur maresmenca en el 8,77%
Bones notícies per al mercat laboral maresmenc. Abril ha deixat una nova baixada de l’atur a la comarca i les xifres oficials indiquen que el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina s’ha reduït en 356 respecte al mes de març i en 1.068 en comparació amb el mateix període de 2024. Tot i això, encara hi ha 19.644 maresmencs i maresmenques que busquen feina. El 57,29% són dones i el gruix de la desocupació es concentra en les persones majors de 55 anys.
La tendència dels darrers mesos, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra una caiguda de la desocupació més intensa al Maresme que a la província o al conjunt de Catalunya, fet que ha apropat la comarca a les taxes d’atur de l’àmbit provincial i català. Així, el Maresme ja porta dos mesos consecutius amb una taxa per sota del 9%. En concret, la del mes d’abril és del 8,77%, només unes dècimes superior a la dels altres àmbits territorials.
En relació al mes anterior, la baixada de l’atur s’ha reflectit en tots els sectors econòmics, en les dones i en els homes i, també, en tots els grups d’edat. Només en el cas dels homes ha repuntat en el grup de 35-44 anys (0,97%) respecte del mes passat, i en el de 16-24 anys (3,87%) en comparativa interanual.
Pel que fa als sectors econòmics destaca l’embranzida del sector serveis que ha registrat una caiguda de l’atur intermensual del 2,10%, sens dubte influenciat per la campanya de Setmana Santa. També destaca la reducció de l’1,42% a la construcció. Més modestes són les baixades a la indústria (-0,85%), a l’agricultura (-0,74%) i al col·lectiu SOA, de persones sense ocupació anterior, (-0,75%).
En funció del nivell formatiu assolit per la persona registrada com a aturada, el descens de l’atur s’ha reflectit en els grups de persones amb estudis primaris o inferiors (-1,97%) i estudis secundaris (-2,22%) mentre que ha repuntat en el grup de persones amb estudis postsecundaris (0,03%). Interanualment, ha baixat en tots els grups si bé, per sexe ha repuntat en el grup masculí d’homes amb estudis postsecundaris (0,20%).
Els 5 Sistemes Territorials en què queden inclosos els 30 municipis de la comarca han seguit la tedència descendent de l’atur, tant en relació al mes anterior com a un any abans. El ST de Calella és el que ha registrat un descens més destacat (-4,2%) en la comparativa mensual i el ST Baix Maresme el que té una baixada interanual més intensa (-7,7%).
A nivell municipal, 8 municipis no han seguit la tendència general i han registrat un repunt de la desocupació. Són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Per la seva banda, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac i Sant Pol de Mar no han experimentat cap variació respecte al mes anterior.
En termes interanuals, només tres municipis mostren un augment en la xifra de persones aturades: Argentona, Cabrera de Mar i Dosrius.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
33.202€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa
Alella ha superat Cabrils i es col·loca com el municipi maremenc amb una renda neta mitjana per llar més elevada (65.059€). A més, manté la seva posició en el primer lloc com la localitat on la renda per persona és més alta (22.937€). No tot el Maresme és mou en aquestes xifres. Les diferències són substancials entre els 30 municipis de la comarca arribant a diferir en 10.340€ en el cas de la renda personal (Tordera continua sent el municipi amb una xifra més baixa: 12.697€/persona) i en 33.202€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la población amb una renda familiar més minsa: 31.857€).
Són algunes de les dades que aporta l’Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2022 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població.
L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans.
Així, l’índex per municipis indica que Sant Vicenç de Montalt és el municipi amb més desigualtat en la distribució de la renda amb un índex del 36,7%. En canvi, Palafolls és aquell on la desigualtat és menor (25,9%), dit d’una altra manera on la distribució de la renda és més igualitària.
Aplicant aquesta metodologia a les seccions censals s’evidencia que la menor desigualtat es dona en la secció 3008 de Mataró i la més accentuada es registra en la secció 2001 de Sant Andreu de Llavaneres.
Renda neta mitjana per persona
Tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de la renda neta mitjana per persona respecte a 2021.
Els 6 municipis amb major renda per persona són Alella (22.937€/persona), Teià (21.721€/persona), Tiana (21.860€/persona), Cabrils (20.672€/persona), Cabrera de Mar (21.040€/persona) i Sant Vicenç de Montalt (21.419€/persona).
En canvi, els que mostren una renda neta mitjana per persona més baixa són Tordera (12.697€/persona), Pineda de Mar (12.884€/persona), Calella (13.098€/persona), Palafolls (13.633€/persona), Malgrat de Mar (13.643€/persona) i Mataró (13.681€/persona).
Renda neta mtjana per llar
Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme, a execepció de Sant Vicenç Montalt que, amb 60.187€ es troba entre les 5 poblacions maresmenques amb major renda neta mitjana per llar. Per davant hi ha Alella, amb 65.059€, Cabrils, amb 62.400, Tiana amb 61.831 i Teià, amb 60.887€.
Per l’altra banda els que tenen una renda mitjana per llar més baixa es troben a l’Alt Maresme sent Pineda de Mar el que presenta una xifra més baixa: 31.857€. Segueixen Tordera amb 32.970€, Malgrat de Mar amb 34.024 i Palafolls amb 35.568€.
Podeu ampliar aquesta informació amb els mapes interactius d’aquesta infografia:
El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix
La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 5,6% el darrer any situant-se en 63.894 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 13,5% davant del 18,02% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trenta-uné lloc.
La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (21,41%), Caldes d’Estrac (18,45%), Santa Susanna (17,00%), Mataró (16,94%), Pineda de Mar (16,24%), Cabrils (14,71%), Sant Andreu de LLavaneres (14,30%)Premià de Mar (14,20%), Malgrat de Mar (13,62%) i Sant Pol de Mar (13,60%)
A la banda baixa és troben Òrrius (3,85%), Tiana (5,72%), Argentona (6,34%), Dosrius (6,36%) i Palafolls (7,26%).
La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (32,34%) i de països europeus (31,34%). En tercer lloc se situa el continent americà (26,01%) seguit d’Àsia (10,02%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.
Tot i això, el mapa del Maresme mostra que les nacionalitats europees predominen en 24 municipis. En canvi, les africanes só majoritàries a Pineda de Mar, Arenys de Munt, Mataró i Premià de Mar. I a Arenys de Mar i Canet de Mar predominen les americanes.
Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.646 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.542), de la Xina (3.957), Colòmbia (2.970) i Argentina (2.412).
La nacionalitat marroquina és la més predominant en 16 municipis de la comarca. En canvi, a Tiana, Alella, Teià, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar predomina la nacionalitat italiana. A Sant Andreu de Llavaneres i Santa Susanna és la ucraïnesa. A Montgat la xinesa, a Òrrius la francesa i a Sant Iscle de Vallalta la gambiana.
Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 16 i els 64 anys, sent la franja dels 35 als 49 anys la més nombrosa.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme 2024 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme: