Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Descens intermensual de l’atur al Maresme, però augment respecte al juliol de 2019

La xifra de persones aturades ha baixat al Maresme un 2,50% respecte al mes de juny, situant en 28.876 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. Són dades positives en la comparativa intermensual, però negatives si agafem com a referència el mes de juliol de 2019.

Tal i com recull el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el juliol de 2020 passa a la història com el major increment interanual de l’atur des de 2007. Les dades indiquen que cerquen feina 6.233 maresmenques i maresmencs més que en el mateix període de l’any passat. L’increment percentural interanual és del 27,53%.

La comparativa respecte als registres del mes de juny és més positiva. 741 persones han abandonat la situació d’atur, el que representa un descens de la desocupació del 2,50%. la baixada de demandants d’ocupació es dona en tots els sectors econòmics i només incrementa lleugerament en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA)

Podeu ampliar aquesta informació i consultar el comportament de cada municipi en la següent infografia interactiva

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011
i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).



L’índex de sinistralitat laboral al Maresme se situa per sobre del de la província i del de Catalunya

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre la sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2010 reflecteix un augment en les xifres absolutes d’accidents a la feina. La dada més preocupant, però, és que l’índex d’incidència al Maresme és superior al de la província de Barcelona i al de Catalunya.


L’índex d’incidència és el paràmetre que serveix per mesurar objectivament l’evolució de la sinistralitat laboral tota vegada que relaciona el nombre absolut d’accidents a la feina per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. Aquest mètode permet tenir uns valors de referència que no estan distorsionats per la situació econòmica puntual de més o menys activitat laboral.

Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’índex d’incidència es va situar en el Maresme en 1.261,54 accidents laborals amb baixa per cada 100.000 afiliats. Durant el mateix període de temps, l’índexde la província de Barcelona va ser de 1.002,2 i el de Catalunya de 1.042,72. A més, tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya va haver-hi una reducció de la sinistralitat laboral.

En xifres absolutes, durant els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar un total de 1.068 accidents laborals. La dada positiva és que no es va haver de lamentar cap víctima mortal i només 7 sinistres van provocar als treballadors ferides de pronòstic greu.

Per sectors, els serveis són els que acumulen una xifra absoluta més elevada d’accidentats laboralment (636), seguit de la construcció (212), la indústria (197) i l’agricultura (27).

Podeu ampliar la informació, consultant l’informe de sinistralitat laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

La població del Maresme creix un 2,7% en un any, segons dades oficials de l’INE

 


L’Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba de publicar les dades definitives de població corresponents a 1 de gener de 2006. Segons aquesta font, el Maresme ha experimentat un creixement de població a l’entorn del 2,7% passant de 398.502 habitants el 2005 a 409.125 el 2006.


Les dades publicades per l’INE el 2 de gener d’aquest any fan referència a la població de cada municipi a data 1 de gener de 2006 i en elles es pot veure que tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de població, tret d’Òrrius que, segons l’INE, ha perdut un 6,34% de veïns i veïnes. Aquest municipi hauria passat de 315 a 295 ciutadans. Pel que fa a la resta de municipis de la comarca, experimenten un creixement desigual. Destaca l’augment de població de Dosrius que, percentualment, puja un 9,18%. També superen el llindar del 5% d’increment poblacional Sant Vicenç de Montalt (7,46%), Palafolls (6,83%), Tordera (6,53%) i Sant Iscle de Vallalta (6,48%). Per la cota baixa, els municipis que creixen menys de l’1% són: Alella (0,8%), Vilassar de Mar (0,79%), Premià de Mar (0,74%) i Teià (0,54%). Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme de la publiació oficial feta per l’Institut Nacional d’Estadística. Podeu accedir a les dades de població de cada municipi del Maresme,  
Clicant aquí

Report d’atur. Agost 2020