Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Aleatori

Cau l’ocupació generada per les indústries tèxtils maresmenques

El subsector de les Indústries Tèxtils, el segon del Maresme en termes de facturació per darrera de les químiques i farmacèutiques, ha tancat 2023 amb una mitjana de 4.976 llocs de treball, una xifra important però inferior a la de l’any anterior. També, tal com constata l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de comptes de cotització ha experimentat un retrocés.

Les indústries tèxtils maresmenques generen el 9,6% de la facturació de la comarca (756 milions d’euros) i apleguen més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província. Van experimentar una ràpida recuperació després del sotrac econòmic provocat per la pandèmia del COVID-19, però la tendència alcista va girar l’any passat i el sector va perdre 202 llocs de treball i 8 comptes de cotització.

La reculada s’ha mantingut tant en els negocis englobats en la divisió d’indústria tèxtil com en la de confecció de peces de vestir, si bé ha estat en aquesta darrera on el descens ha estat més intens arribant al 5,5%.

La contractació laboral és una altra variable que es manté en negatiu. Al llarg de l’any es van formalitzar 1.654 contractes, 766 menys que l’any anterior. Aquestes xifes indiquen una disminució percentual del 31,65%.

Al Maresme hi ha 408 empreses tèxtils (comptes de cotització), 8 menys que fa un any, que generen 4976 llocs de treball. 4.188 d’aquests són de caràcter assalariat i 789 d’autònoms.

DOCUMENT:

Situació de les indústries tèxtils. 2023

Infografia amb les dades més destacades


Protegit: Vilassar de Mar – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Tots els municipis del Maresme comptabilitzen ERTOS

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat un informe amb l’afectació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a nivell municipal i per activitats econòmiques

L’informe, que recull dades fins a 1 de maig, reflecteix que s’han presentat ERTO en els 30 municipis de la comarca i que la majoria han estat per força major.

Pel que fa a les seccions econòmiques, les més afectades han estat les del comerç a l’engròs. l’hostaleria i les indústries manufactureres.

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis del Maresme consultant l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local

Repunt de la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de l’any

Durant el primer trimestre de l’any s’han comunicat 1.932 accidents laborals al Maresme, una xifra que mostra un increment de la sinistralitat laboral a la comarca tant respecte al trimestre anterior com en la comparativa amb el mateix període de 2023. La nota més negativa és la mort d’una persona com a conseqüència d’un accident in itinere.

El 91,25% dels accidents (1.763) es van produir en jornada laboral i 169 en el desplaçament fins o des del lloc de feina. Com és habitual, donada la concentració del mercat de treball, el sector serveis continua sent el que concentra un major volum de sinistres tant en jornada laboral (amb i sense baixa) com in itinere.

Les dades, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en l’informe trimestral de sinistralitat laboral al Maresme, mostren que la majoria de les persones que han requerit baixa laboral al Maresme han patit ferides de pronòstic lleu, concretament el 98,58%.

L’Índex d’incidència maresmenc per sota del català

Tot i aquest repunt de la sinistralitat laboral, l’índex d’incidència (que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social) es troba per sota del provincial i del del conjunt català en les tres modalitats estadístiques (accidents en jornada laboral amb i sense baixa i in itinere)

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Persones ocupades residents al Maresme

Protegit: Argentona – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

33.202€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Alella ha superat Cabrils i es col·loca com el municipi maremenc amb una renda neta mitjana per llar més elevada (65.059€). A més, manté la seva posició en el primer lloc com la localitat on la renda per persona és més alta (22.937€). No tot el Maresme és mou en aquestes xifres. Les diferències són substancials entre els 30 municipis de la comarca arribant a diferir en 10.340€ en el cas de la renda personal (Tordera continua sent el municipi amb una xifra més baixa: 12.697€/persona) i en 33.202€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la población amb una renda familiar més minsa: 31.857€).

Són algunes de les dades que aporta l’Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2022 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població.

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans.

Així, l’índex per municipis indica que Sant Vicenç de Montalt és el municipi amb més desigualtat en la distribució de la renda amb un índex del 36,7%. En canvi, Palafolls és aquell on la desigualtat és menor (25,9%), dit d’una altra manera on la distribució de la renda és més igualitària.

Aplicant aquesta metodologia a les seccions censals s’evidencia que la menor desigualtat es dona en la secció 3008 de Mataró i la més accentuada es registra en la secció 2001 de Sant Andreu de Llavaneres.

Renda neta mitjana per persona

Tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de la renda neta mitjana per persona respecte a 2021.

Els 6 municipis amb major renda per persona són Alella (22.937€/persona), Teià (21.721€/persona), Tiana (21.860€/persona), Cabrils (20.672€/persona), Cabrera de Mar (21.040€/persona) i Sant Vicenç de Montalt (21.419€/persona).

En canvi, els que mostren una renda neta mitjana per persona més baixa són Tordera (12.697€/persona), Pineda de Mar (12.884€/persona), Calella (13.098€/persona), Palafolls (13.633€/persona), Malgrat de Mar (13.643€/persona) i Mataró (13.681€/persona).

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme, a execepció de Sant Vicenç Montalt que, amb 60.187€ es troba entre les 5 poblacions maresmenques amb major renda neta mitjana per llar. Per davant hi ha Alella, amb 65.059€, Cabrils, amb 62.400, Tiana amb 61.831 i Teià, amb 60.887€.

Per l’altra banda els que tenen una renda mitjana per llar més baixa es troben a l’Alt Maresme sent Pineda de Mar el que presenta una xifra més baixa: 31.857€. Segueixen Tordera amb 32.970€, Malgrat de Mar amb 34.024 i Palafolls amb 35.568€.

Podeu ampliar aquesta informació amb els mapes interactius d’aquesta infografia:

Covid-19 i mercat laboral al Maresme

Evolució de l’ocupació

Darreres dades (informe que s’actualiza mensualment)

Històric

Expedients de regulació de l’ocupació
Contractació

Contractació al Maresme 2020. Impacte de la crisi provocada per la COVID-19

Creixement històric de l’atur al Maresme en un mes de maig

Les dades d’atur han registrat un increment històric durant el mes de maig i s’enfilen a xifres de persones sense feina similars a les registrades durant el mateix període de 2016. De fet, és el segon increment de l’atur més intens en un mes de maig en la sèrie temporal 2005-2020.

El total de maresmencs i maresmenques registrades com a demandants de feina és de 29.848. Aquesta xifra fa referència només a les persones en situació d’atur. No incorpora les que es troben en situació de regulació de l’ocupació temporal que, a 2 de juny, pujava a 30.898.

Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la comparativa intermensual indica un creixement de la desocupació del 2,86%. El percentatge es dispara fins el 26,13% en valors interanuals.

Si bé els increments són considerables, es troben per sota, tant en valors intermensuals com interanuals, dels registrats a nivell provincial i del conjunt de Catalunya. En termes intermensuals la província registra un increment de la desocupació del 4,12% i el territori català del 3,28%. En la comparativa interanual, l’increment provincial ascendeix al 28,78% i el català al 30,30%. Tot i això, la taxa d’atur maresmenca (14,54%) continua sent superior a la provincial (13,02%) i a la catalana (13,31%).

A nivell municipal, només Sant Iscle de Vallalta ha registrat un lleuger descens de l’atur. A la resta els increments intermensuals han oscil·lat entre l’1,36 de Calella i el 17,24% d’Òrrius. En la comparativa interanual, tots els municipis registren augment de la desocupació arribant a superar el 50% en Òrrius i Calella.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de maig:

Report d’Atur – Setembre 2022

123...48Pàgina 1 de 48
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats