Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica
El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.
Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.
A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).
El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.
Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.
En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.
Activitat econòmica i mercat de treball
Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.
Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.
A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.
A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019
Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
Només 6 municipis del Maresme registren saldo positiu de població estacional
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) corresponents a 2021, constata que el Maresme -per quart any consecutiu- presenta un saldo negatiu. Només 6 dels 30 municipis de la comarca obtenen un resultat positiu.
Les xifres de 2021 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.972 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (459.625). Dit d’una altra manera, al Maresme resideixen 11.653 persones menys que les que consten empadronades.
Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual.
Només 6 municipis maresmencs trenquen l’esquema comarcal. Són Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Són poblacions -a excepció de Cabrera de Mar- amb un marcat perfil turístic.
El cas de Santa Susanna és especialment destacable tota vegada que apareix com el municipi maresmenc amb més població ETCA en termes relatius. Les dades indiquen que a Santa Susanna, en mitjana anual, hi viuen un 39% més de persones que les que estan empadronades al municipi.
En el costat oposat es troba Tiana on la mitjana anual de població present al municipi és un 11,8% inferior a la població empadronada.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Població estacional. Estimacions 2021 pel Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.
El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants
Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.
Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.
Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.
Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.
La sinistralitat laboral es cobra 3 vides al Maresme durant 2024
El Maresme ha tancat 2024 amb una remuntada del nombre d’accidents laborals. La majoria van ser lleus, però, en relació amb l’any anterior, hi ha hagut un increment dels sinistres greus i 3 persones hi van perdre la vida.
L’any passat es van comunicar 7.716 accidents laborals al Maresme, 406 més que al 2023, el que en termes percentuals representa un increment del 5,6%. Aquesta pujada, tal com recull l’informe anual de sinistralitat laboral al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, s’ha concentrat en les treballadores. Els accidents laborals patits per dones han augmentat un 16,1% mentre els sinistres patits per homes han baixat interanualment un 0,3%. Tot i això, els homes són els que pateixen més accidenta a la feina, en concret sumen el 60,7% del total.
L’increment de la sinistralitat laboral s’ha focalitzat en el sector Serveis amb una remuntada del 9,4% i a la indústria que ha sumat un 3,5%. En canvi, a la construcció hi ha hagut un descens del 9,5% i l’agricultura ha registrat una baixada de l’1,9%.
El 90,11% del total de sinistres comunicats l’any passat van tenir lloc durant la jornada laboral i el 9,88% restants són conseqüència d’accidents in itinere, és a dir els patits en el trajecte d’anada o tornada del lloc de feina. Justament aquests són els que han experimentat un increment més destacat (el 15,1%).
Pel que fa als sinistres en jornada laboral, el 51,1% de les persones accidentades van haver de cursar baixa laboral. Tot i que el pronòstic de les ferides va ser lleu en el 99,02% dels casos, hi ha hagut un increment del 21,4% dels greus i un 50% dels mortals. La sinistralitat laboral es va cobrar 3 vides l’any passat al Maresme, una d’elles va ser per accident patit en jornada laboral i les dues restants in itinere.
L’Índex d’incidència
Per poder fer comparatives entre territoris o sectors econòmics, el barem que s’utilitza per mesurar el grau de sinistralitat laboral és l’Índex d’incidència que posa en relació el nombre d’accidents amb el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social.
L’Índex d’incidència maresmenc és lleugerament inferior al provincial i al català pel que fa als accidents in itinere, però superior al provincial en el cas dels sinistres en jornada laboral. Pel que fa a sectors, és el primari el que registra un Índex d’incidència superior en totes les variants de la classificació dels accidents laborals.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.