La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.
Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).
Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.
Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
Augment de l’atur a 21 dels 30 municipis del Maresme
Agost sol ser un mes negatiu per a l’ocupació i aquest 2022 no ha estat cap excepció. La desocupació va augmentar al Maresme un 3,37% respecte al mes anterior en el qual ja es va comptabilitzar un lleuger increment del 0,50%.
En xifres absolutes, les oficines d’ocupació del Maresme tenen registrades 21.711 persones que cerquen feina, 707 més que al juliol.
Segons mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’augment de persones aturades ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics, a excepció de l’agricultura que registra un descens del 5,07%. També baixa un 7, 26% el nombre de persones que cerquen feina dins el col·lectiu SOA ( sense ocupació anterior). La construcció és la que ha registrat un major increment de la desocupació (4,78%) tot i que també són destacables els augments en el sector serveis (4,22) i en la indústria (4,20%)
Taxa d’atur del 10%
Les dades del mes d’agost situen la taxa d’atur del Maresme en el 10%, amb un ampli ventall -a escala municipal- que oscil·la entre el 4,95% d’Alella i el 12,87% de Pineda de Mar.
El Maresme manté una taxa d’atur superior a la provincial (9,59%) i catalana (9,32%) tot i que es van reduint distàncies.
A nivell municipal, el mes d’agost va deixar xifres negatives per a l’ocupació a 21 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, el nombre de persones en situació d’atur ha baixat a Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Tordera manté les mateixes xifres del mes anterior.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant
Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada
Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.
L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.
Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.
En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).
D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.
A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).
El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).
Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix
La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.
La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).
A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).
La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.
Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).
La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.
Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen
Creix el parc residencial al Maresme, però els preus continuen disparats i els ajuntaments busquen fòrmules per posar al mercat habitatge assequible
El Maresme és divers i cadascun dels 30 municipis té les seves peculiaritats, però hi ha un element compartit: l’encariment dels habitatges, siguin de compra o de lloguer, i l’augment de persones en risc d’exclusió residencial. El tema va ser tractat ahir en la jornada “Habitatge i urbanisme al Maresme: noves mirades per afrontar grans reptes” que va organitzar el Consell Comarcal per compartir experiències i encarar des del món municipal l’accés a un habitatge digne i assequible.
A la jornada es van presentar les dades que confirmen que l’esforç econòmic de les llars per fer front al lloguer supera de llarg el 30% a tots els municipis de la comarca, arribant a més del 50% a localitats com Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. A la vegada, hi ha detectades 3.623 persones en situació d’exclusió social (les dades fan referència a tots els municipis maresmencs menys Mataró), mentre el territori només es disposa de 117 recursos per fer front a situacions d’emergència habitacional.
La situació no té perspectives immediates de millora ja que els preus cotinuen disparats i és aquí on els municipis es plantegen què fer per posar en el mercat més habitatges a un preu assequible. Els ajuntaments de Mataró, Sant Cebrià de Vallalta i Arenys de Mar van presentar les iniciatives que estan duent a terme en els seus municipis i l’advocat expert en Habitatge Pablo Feu va explicar els recursos legals que tenen al seu abast els ajuntaments per ampliar el parc residencial i establir polítiques que contribueixin a la moderació dels preus.
El mercat immobiliari al Maresme
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal acaba de publicar l’informe 2024 del mercat immobiliari al Maresme. El parc residencial en el conjunt de la comarca va guanyar l’any passat 934 habitatges, el que representa un increment interanual del 0,45% i situa l’augment maresmenc per sobre del registrat al conjunt de Catalunya. Paral.lelament, les transaccions de compravenda s’han disparat un 15,1% i el nombre de contractes de lloguer ha tingut una caiguda del 10,8% (el volum de contractes més baix des de 2009). En els dos casos el preus s’han incrementat respecte a l’any anterior.
El Maresme disposa de 338.634 immobles, el 61,85% dels quals tenen un ús residencial i un 26,8% es destinen a magatzem. La resta es reparteix en ús comercial (4,1%), industrial (1,8%) i equipaments (1,5%). Es calcula que el 3,9% restant són immobles buits.
D’altra banda, la comarca té un 28,81% de sòl vacant concretant-se en 12.501 parcel·les sense edificar. Arenys de Mar és el municipi amb un percentatge més elevat de sòl vacant (49,94%), seguit per Sant Cebrià de Vallalta (44,21%), Palafolls (44,07%) i Tiana (43,51%). En canvi, Vilassar de Mar i Premià de Mar són els municipis que han tancat 2024 amb menys superfície disponible. En el cas de Vilassar de Mar el percentatge és del 7,14% i en el de Premià de Mar del 7,33%.
Operacions de compravenda
L’any 2024 es van formalitzar 6.378 transaccions de compravenda d’habitatges al Maresme (un 15,1% més que l’any anterior). La majoria (el 88,6%) va ser d’habitatge de segona mà.
Vilassar de Mar és el municipi on el metre quadrat construït és més car arribant als 3.861,47€/m2 en el cas de l’habitatge usat i als 4.707,87€/m2 en l’habitatge nou. A l’altra banda, Tordera és on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic. En aquest cas, el metre quadrat de segona mà arriba als 1.496,38€ i, curiosament, la construcció nova és més econòmica (1.421,77€). Aquesta singularitat, el fet que sigui més car l’habitatge usat que el nou, també es dona a Calella, Canet de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Contractes de lloguer
Al llarg de 2024 es van formalitzar 6.602 contractes de lloguer al Maresme, 810 menys que l’any anterior i el volum més baix des de 2009. Només han incrementat a Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de mar, el Masnou, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.
El preu mitjà de lloguer a la comarca s’ha situat en els 847,61 euros mensuals havent augmentat un 1,7% en el darrer any.
Igual que en la compravenda hi ha substancials diferències entre municipis de manera que les mitjanes de preu oscil·len entre els &37,87€/mes a Tordera i els 1.667,74€/mes a Sant Vicenç de Montalt.
Respecte a l’any anterior, els municipis que han registrat increments de lloguer més intensos han estat Premià de Dalt (+31,7%), Sant Cebrià de Vallalta (+14,8%) i Santa Susanna (+12,1%). En canvi, Sant Iscle de Vallalta i Dosrius han tingut baixada de preu.
Construcció d’habitatge
Durant 2024 s’ha iniciat la construcció de 1.156 habitatges al Maresme, una xifra superior a la de l’any anterior amb un increment del 27,17%. La majoria (el 76,6%) són lliures i el 23,4% estan vinculats a promoció d’habitatge de protecció oficial. D’altra banda, l’any passat es van acabar 816 obres (661 habitatges lliures i 155 de protecció oficial).
Mataró és el municipi on més obres es van iniciar (per a la construcció de 142 habitatges lliures i 135 de protecció oficial) i, a la vegada, on més habitatges es van acabar (333).
Destaquen també les promocions iniciades a Tiana (107 lliures), Montgat (100 lliures) , el Masnou (67 protecció oficial), Santa Susanna (36 protecció oficial), Palafolls (20 protecció oficial) i Arenys de Mar (13 protecció oficial).
Pel que fa a obra acabada el 2024, a banda de Mataró, ressalta Arenys de Mar amb 87 habitatges, Malgrat de Mar amb 74 i Teià amb 51.
Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades a nivell municipal en la següent infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme