Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Descens intermensual de l’atur al Maresme, però augment respecte al juliol de 2019

La xifra de persones aturades ha baixat al Maresme un 2,50% respecte al mes de juny, situant en 28.876 el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. Són dades positives en la comparativa intermensual, però negatives si agafem com a referència el mes de juliol de 2019.

Tal i com recull el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el juliol de 2020 passa a la història com el major increment interanual de l’atur des de 2007. Les dades indiquen que cerquen feina 6.233 maresmenques i maresmencs més que en el mateix període de l’any passat. L’increment percentural interanual és del 27,53%.

La comparativa respecte als registres del mes de juny és més positiva. 741 persones han abandonat la situació d’atur, el que representa un descens de la desocupació del 2,50%. la baixada de demandants d’ocupació es dona en tots els sectors econòmics i només incrementa lleugerament en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA)

Podeu ampliar aquesta informació i consultar el comportament de cada municipi en la següent infografia interactiva

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

El 90% de les transaccions immobiliàries que es fan al Maresme són d’habitatges de segona mà

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Protegit: Premià de Mar – Informe sociolaboral 3er trimestre 2023

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Lleuger descens dels accidents amb baixa laboral al Maresme durant els set primers mesos de l’any

 


Durant els set primers mesos d’aquest any, els accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme han experimentat un lleuger descens respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, s’ha incrementat de 33 a 38 el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 el nombre de víctimes mortals. En total s’han registrat 3.921 accidents el 2003 davant els 4.100 del 2002.


Per sectors d’activitat econòmica, continua sent el sector serveis el que té un major índex de sinistrabilitat amb baixa laboral (fins el juliol de 2003 se n’havien registrat 1650 accidents, un dels quals -al mes de gener- va ser mortal). Segueix el sector industrial amb 1193 sinistres i també una víctima mortal el passat mes de gener. La Construcció ha tingut 994 accidents laborals i l’agricultura ha registrat en aquests set mesos 84 sinistres amb baixa laboral. Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei que depén de l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme. Per accedir a les dades detallades del 2003 (fins el mes de juliol)  
Cliqueu aquí
-Per accedir a les dades del 2002  
Cliqueu aquí

El Maresme segueix creixent i  té més de 420.000 habitants, segons les dades de població publicades per l’INE

Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.


Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.

Les dades publicades per l’INE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme demostren que la comarca continua mantenint un creixement sostingut. La població maresmenca ha experimentat un increment percentual de l’1,56%, situant-se a 1 de gener de 2008 en 420.521 habitants empadronats.

Gairebé és dóna un equilibri entre homes i dones, tot i que guanya la població femenina amb el 50,1%. El 49,9% són homes.

Pel que fa al comportament dels diferents municipis, només n’hi ha un on s’hagi registrat una pèrdua de població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%.

Per l’altra banda, Tordera, Mataró i Calella són les poblacions on hi ha un increment absolut d’empadronats superior. En concret, Tordera guanya 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més).