Habitatge al Maresme
Códigos heredados
La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%
13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.
El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).
Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.
En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).
Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).
El Maresme a 90 països
La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.
Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).
En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).
Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
DADES MÉS DESTACABLES
La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer
Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.
L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.
El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.
Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.
Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.
Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.
Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).
Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.
La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca
La baixada de la desocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 8,49%
El Maresme recupera un nivell d’atur similar al de fa 16 anys, en concret al febrer de 2008, quan encara no s’havien fet evidents els efectes de la gran crisi que sacsejaria, entre d’altres, el mercat laboral disparant la desocupació a la comarca.
El Maresme ha tancat el mes de maig amb 19.277 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són un 1,87% menys que el mes anterior i un 5,32% menys que fa un any. Aquestes baixades de la desocupació han fer que la taxa d’atur maresmenca hagi anat disminuint fins a situar-se en el 8,49% i escurçant distàncies amb els valors provincials i catalans.
El mapa maresmenc, com queda recollit en el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra grans contrastos entre municipis. Així la taxa d’atur de Tordera, Pineda de Mar i Mataró supera el 10% duplicant els valors de municipis com Tiana, Teià i Cabrera de Mar amb registres que no arriben al 5%.
Tot i aquests reducció de l’atur, les característiques són les mateixes: major concentració en el col·lectiu femení, en les persones majors de 55 anys, en les que tenen un nivell formatiu d’estudis secundaris i en les que fa més de dos anys que es troben en situació d’atur.
Podeu veure els moviments que ha experimentat la desocupació a nivell local i comarcal en el Report d’Atur del mes de maig:
Els accidents laborals al Maresme es disparen durant el tercer trimestre de 2007
Augmenten el 17% respecte al mateix període de l’any anterior
El tercer trimestre de 2007 s’ha trencat l’evolució positiva que des de 2004 havia tingut la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Fent la comparativa, durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2007 s’ha registrat un 17,30% més d’accidents laborals que durant el mateix període de l’any anterior.L’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte a la sinistralitat laboral a la comarca durant el termer trimestre de 2007 recull que 1.620 treballadors i treballadores s’han vist obligats a agafar la baixa laboral com a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident en el lloc de feina. El cas més greu es va registrar el mes d’agost quan un treballador de la construcció va perdre la vida. En els primers 9 mesos de l’any s’han comptabilitzat 3 morts en accidents laborals a la comarca del Maresme. A nivell percentual, els sinistres mortals representen el 0,06%, els greus el 0,68% (11 en total) i els lleus el 99,26% (1.608). Pel que fa a la distribució de la sinistralitat per sectors econòmics, el sector serveis és el que registra la majoria d’accidents amb baixa (796 que representen el 49,13%), seguit de la construcció (425, el 26,23%), la indústria (377, el 23,27%) i l’agricultura ( 22, l’1,35%). Malgrat aquesta distribució sectorial, cal matisar que el sector serveis és el que aplega un major nombre d’assalariats i, per tant, és el sector amb més potencialitat de registrar accidents laborals. Per accedir a l’informe detallat de sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2007, cliqueu aquí
-Si voleu accedir a l’històric de dades des de 2004, Cliqueu aquí