Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Més popular

Els accidents laborals al Maresme es disparen durant el tercer trimestre de 2007

Augmenten el 17% respecte al mateix període de l’any anterior

 


El tercer trimestre de 2007 s’ha trencat l’evolució positiva que des de 2004 havia tingut la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Fent la comparativa, durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2007 s’ha registrat un 17,30% més d’accidents laborals que durant el mateix període de l’any anterior.


L’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte a la sinistralitat laboral a la comarca durant el termer trimestre de 2007 recull que 1.620 treballadors i treballadores s’han vist obligats a agafar la baixa laboral com a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident en el lloc de feina. El cas més greu es va registrar el mes d’agost quan un treballador de la construcció va perdre la vida. En els primers 9 mesos de l’any s’han comptabilitzat 3 morts en accidents laborals a la comarca del Maresme. A nivell percentual, els sinistres mortals representen el 0,06%, els greus el 0,68% (11 en total) i els lleus el 99,26% (1.608). Pel que fa a la distribució de la sinistralitat per sectors econòmics, el sector serveis és el que registra la majoria d’accidents amb baixa (796 que representen el 49,13%), seguit de la construcció (425, el 26,23%), la indústria (377, el 23,27%) i l’agricultura ( 22, l’1,35%). Malgrat aquesta distribució sectorial, cal matisar que el sector serveis és el que aplega un major nombre d’assalariats i, per tant, és el sector amb més potencialitat de registrar accidents laborals. Per accedir a l’informe detallat de sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2007,
cliqueu aquí

-Si voleu accedir a l’històric de dades des de 2004,
Cliqueu aquí

1.325 aturats menys al Maresme durant el mes de juny

  


Per primera vegada en els darrers 9 mesos, la taxa d’atur del Maresme s’ha situat per sota del 15%. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de juny es van registrar 1.325 persones aturades menys a la comarca. El col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys ha estat el més beneficiat per aquest descens.


La disminució de l’atur ha afectat principalment als serveis que han vist reduir el nombre de persones desocupades en 892. Aquest sector, però, continua sent el que registra un nombre d’aturats més elevat (18.312 persones). El sector industrial té 7.176 persones en atur, 252 menys que el mes de maig i la construcció ha disminuit el seu atur al Maresme en 202 persones (va tancar el mes de juny amb 5.935 aturats). En canvi, l’agricultura ha augmentat el nombre de desocupats i té 476 desocupats i també s’ha detectat un lleuger augment de l’atur en el grup SOA (persones aturades sense ocupació anterior). El nombre total de persones en demanda d’ocupació a la comarca del Maresme es va situar en 33.713 el mes de juny, el que representa una disminució del 3,78% respecte al mes anterior. Pel que fa a la taxa d’atur comarcal es manté per sobre de la de la província i de la de Catalunya. (14,91% al Maresme, 14,43 a la província de Barcelona i 14,05% a Catalunya). L’atur per municipis La reducció de l’atur el mes de juny ha estat una tendència general a la majoria de municipis del Maresme. Només Arenys de Munt, Cabrils i Premià de Mar han experimentat nous creixements respecte al mes de maig, mentre que Premià de Dalt ha mantingut la xifra de persones desocupades. Els municipis que han registrat un major descens percentual d’atur han estat: Caldes d’Estrac (-10,33%), Sant Vicenç de Montalt (-8,10%), Pineda de Mar (- 7,84%), Santa Susanna (-7,69%), {N}Malgrat de Mar (- 7,65%), Calella (- 7,40%), Òrrius (- 7,32%) i Tordera{n} (- 6,32%). Aquestes variacions han situat Mataró a la capçalera de la comarca amb una taxa d’atur del 18,92%. Aquest lloc havia estat ocupat els darrers mesos per Pineda de Mar que ara es troba el segon amb una taxa del 18,47%. Els altres municipis que mantenen un percentatge d’aturats superior al comarcal són: Tordera (17,40%), Malgrat de Mar (15,72%), Premià de Mar (15,71%) i Palafolls (15,66%). En canvi, no arriben al 10% d’atur: Cabrera de Mar (8,25%), Cabrils (8,47%), Teià (8,61%), Tiana (8,74%), Alella (8,81%), Sant Vicenç de Montalt (9,09%), Sant Andreu de Llavaneres (9,87%) i Sant Pol de Mar (9,93%).
Podeu veure l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte al comportament de l’atur el mes de juny clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

INFOGRAFIA: Població resident a l’estranger 2020

Més de 31.000 persones sense feina al Maresme

Segueix la tendència a l’alça de l’atur. Les oficines d’ocupació del Maresme han comptabilitzat, el mes de gener, 31.142 persones com a demandants de feina. Aquesta xifra representa un increment de l’1,63% respecte al desembre i un augment del 25,32% en la comparativa interanual.

El creixement percentual de la desocupació, tant en valors mensuals com anuals, es troben lleugerament per sota dels registrats a la província (1,88% i 28,76%) i al conjunt català (2,10% i 29,06%).

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, mostren que l’increment intermensual de la desocupació s’ha concentrat en el sector Serveis i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció reflecteixen una certa recuperació de la ocupació.

En canvi, en la comparativa interanual, tots els serveis apareixen perjudicats amb increments de l’atur que, percentualment, oscil·len entre l’increment del 39,02% en el col·lectiu SOA i el 13,48% en la indústria. L’agricultura ha registrat un increment anual de la desocupació del 33,70%, la construcció del 28,23% i els serveis del 25,95%.

En valors absoluts, el sector serveis és el que aplega el major nombre de persones en situació d’atur. En concret, concentra el 72,27% de les persones sense feina al Maresme.

La crisi econòmica generada per la COVID manté a la comarca un atur fortament feminitzat (el 55,42% de les persones demandants de feina al Maresme són dones) i amb una elevada incidència en les persones majors de 45 anys. El 54,33% de les persones aturades tenen entre 45 i 65 anys.

Si bé, en la comparativa interanual, els 30 municipis del Maresme reflecteixen un important creixement de l’atur, la situació és desigual en la comparativa de les dades intermensuals.

En comparació al mes de desembre, 7 municipis registren lleugers descensos de la desocupació. Són Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant aquesta infografia interactiva del Report d’Atur:

L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Report d’Atur – Juliol 2022

Report d’Atur – Maig2023

Report d’Atur – Juliol 2024

Habitatge al Maresme

Códigos heredados

La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES

123...52Pàgina 1 de 52
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats