Inici Observatori de Desenvolupament Local

Observatori de Desenvolupament Local

Més popular

Els ERTOS presentats per empreses del Maresme augmenten un 0,23% la darrera setmana

Actualització de les tramitacions d’expedients de regulació de l’ocupació. La xifra ha augmentat la darrera setmana un 0,23% pujant a 5.203 els ERTOS presentats a la comarca afectant 30.778 persones treballadores.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal , constata que el ritme de creixement d’ERTOS al Maresme és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya que, durant la darrera setmana, ha registrat un augment del 0,31%.

El 95% dels expedients de regulació de l’ocupació registrats al Maresme són per causa major, si bé a la darrera setmana són els ERTOS presentats per altres causes els que han tingut un major increment. Concretament, l’augment registrat en aquests darrers ha estat de l’1,56%, un percentatge, però, inferior al del conjunt del territori català que registra una pujada del 2,18%.

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe publicat el 26 de maig

També podeu consultar tots els informes setmanals sobre l’afectació dels ERTOS al Maresme elaborats per l’Observatori del Desenvolupament Local en aquest apartat

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Sinistralitat laboral al Maresme – 2n trimestre 2021

Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

Sinistralitat laboral al Maresme. Anualitat 2022

Sinistralitat laboral al Maresme. 4t trimestre 2023

Radiografia de la població estrangera resident al Maresme. Any 2024

Baixa l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

Després de tres mesos consecutius amb lleugers increments de la població desocupada, tots els sectors econòmics del Maresme registren una disminució de l’atur. L’únic col·lectiu que pateix un increment en el nombre de persones que cerquen feina és el SOA (sense ocupació anterior).

Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ha tancat el mes de març amb 23.228 persones registrades a les Oficines d’ocupació com a demandants de feina. Són 236 menys que el mes anterior el que, en termes percentuals, representa una disminució intermensual de l’atur de l’1,01% i del 24,39% en comparació amb el mateix període de 2021.

La major part de les persones sense feina a la comarca pertanyen al sector Serveis (71,95%). Segueix la indústria (12,19%), construcció (7,88%) i l’agricultura (1,92%). El 6,05% restant són demandants de feina sense ocupació anterior.

Durant el mes de març, tots els sectors econòmics han millorat les seves xifres d’ocupació, sent la indústria la que ha registrat un descens percentual de l’atur més elevat. En segon lloc, els serveis, seguits de l’agricultura i la construcció. La nota discordant la posa el col·lectiu SOA que registra un increment de l’atur del 0,52%.

El descens en la desocupació no s’ha traslladat homogèniament a tots els municipis del Maresme. 9 d’ells (Arenys de Mar, Argentona, Dosrius, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, El Masnou i Tordera) han comptabilitzat més habitants a l’atur i Arenys de Munt ha mantingut les xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur:

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El Maresme, a la cua amb la taxa de natalitat més baixa

El Maresme, any rera any, continua augmentant de població però no és pas per l’increment de la natalitat. Les dades són contundents. La xifra de naixements a la comarca és la més baixa, almenys dels darrers 48 anys que és la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Però també, tal com mostra l’informe sobre la Natalitat al Maresme-2023 que acaba de publicar l’Observatori de Desenvolupament Local, la taxa bruta de natalitat del Maresme es troba a la cua en el context metropolità i la comarca ocupa la posició 34 en el conjunt català.

L’any 2023 es van comptabilitzar 2.824 naixements a la comarca, el 5,2% dels registrats a Catalunya. Aquesta xifra representa una caiguda del 10,8% respecte a l’any anterior i estableix en el 6,04% la taxa bruta de natalitat de la comarca, 69 dècimes per sota de la metropolitana i 76 dècimes més baixa que la del territori català.

Aquesta disminució de la natalitat s’ha registrat en 24 dels 30 municipis maresmencs sent Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt i Palafolls les localitats on els descensos relatius han estat més significatius arribant al 43,2% en el cas de Cabrera de Mar, el 35,7% a Vilassar de Dalt i el 27,5% a Palafolls. En termes absoluts són els municipis amb major població els que assoleixen una baixada més important. Així, a Premià de Mar han nascut 45 nadons menys que l’anterior anterior, a Mataró han estat 44 menys i 40 menys a Pineda de Mar.

Argentona, Caldes d’Estrac i Premià de Dalt han comptabilitzat el mateix nombre de naixements que l’any anterior. En canvi, Montgat, Òrrius i Tiana han tingut un lleuger repunt de la natalitat.

Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, Dosrius és el que la té més elevada amb 8,6 nadons per cada 1.000 habitants. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Òrrius (7,5 per mil), Caldes d’Estrac (7,4 per mil), Mataró (7,1 per mil) i Tordera (7,0 per mil). En el costat oposat se situen Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar amb un 4,2 per mil.

El retard de la maternitat

L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local també posa de relleu el retard en la maternitat. El gruix de naixements es produeix cada vegada en dones amb edats més tardanes de manera que el pic de naixements que l’any 1983 es donava en dones de 25 anys ha passat als 34 el 2023.

La taxa de fecunditat més elevada per grups d’edat l’any 2023 es troba entre els 30 i els 34 anys amb 82,4 naixements per cada 1.000 dones, seguit pel de 35-39 anys amb 58,2 naixements.

La caiguda de la natalitat i l’endarreriment en la maternitat es dona tant en mares de nacionalitat espanyola com de nacionalitat estrangera, si bé amb variacions percentuals. Mentre el descens de la natalitat en mares de nacionalitat espanyola ha estat de l’11,54%, la baixada en mares de nacionalitat estrangera ha estat del 8,74%.

Pel que fa a la taxa de fecunditat per grups d’edat la més elevada en el col·lectiu de dones estrangeres se situa entre els 25 i 29 anys (71,4 per cada mil dones), seguida del grup 30-34 anys amb 71,1 per mil. En el cas de les dones de nacionalitat espanyola, la taxa de fecunditat més elevada està en el grup 30-34 anys (86,3 naixements per cada 1.000 dones) seguida per la del grup 35-39 anys (58,8 per mil).

Júlia i Nil es mantenen en primera posició

Es mantenen les preferències i Júlia i Nil són els noms més posats en els nadons maresmencs. Entre les nenes també destaques Gala i Jana. Pel que fa als nens, tornen al pòdium Marc i Pau.

Les dades més destacades en aquesta infografia:

123...53Pàgina 1 de 53
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats