L’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme publica l’informe del primer trimestre de 2007

2 agost 2007

L’activitat turística creix respecte al mateix període de 2006

El dinamisme de l’activitat turística catalana, gràcies a una desestacionalització progressiva dels visitants, té el seu reflex també a la nostra comarca. L’estudi realitzat per l’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme durant el primer trimestre de 2007 detecta una evolució positiva ascendent de l’activitat hotelera respecte al mateix període de 2006.

Durant el primer trimestre de 2007, va augmentar un 17,2% el nombre de treballadors del sector turístic afiliats al règim general de la Seguretat Social. També va augmentar un 1,5% el nombre d’afiliats al règim especial d’autònoms i,a la vegada, va crèixer un 2,6% el nombre de centres de cotització. Aquestes dades, recollides per l’Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme són un reflex de l’evolució positiva de l’activitat a la comarca. Tot i això, l’Observatori també alerta que cal una reflexió en el sector. Segons l’Observatori, cal buscar fórmules que permetin captar un turista de major poder adquisitiu i perquè això sigui possible, és necessari oferir un servei de qualitat i oferir una plurioferta que garanteixi la fidelitat dels visitants i que, a la vegada, sigui capaç d’atraure nous turistes. Podeu consultar l’informe,
clicant aquí

1.500 persones en situació d’atur troben feina durant el mes de maig

3 juny 2010

L’atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu

A les 801 persones que van trobar feina el mes d’abril se sumen les 1.501 que ho han aconseguit al llarg del mes de maig. Aquest descens de l’atur ha fet tornar el Maresme als valors de desocupació que es registraven el mes de desembre de 2009, segons l’anàlisi de dades elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. En concret, el mes de maig s’ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d’atur al Maresme del 15.5%.

Tot i que ha estat una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya, l’ocupació al Maresme ha experimentat un creixement molt més alt que el registrat al conjunt de la província de Barcelona i a Catalunya. Al llarg del mes de maig, el 4,11% dels maresmencs i maresmenques en situació d’atur van aconseguir treball. Aquest percentatge és del 2,84% al conjunt de la província de Barcelona i del 3,19% a tot el territori català. La reducció de persones aturades s’ha vist reflectida als principals sectors econòmics, sent el sector serveis el que té més aturats en xifres absolutes i també el que ha fet una contractació més important (1.061 persones), però també s’ha detectat una reactivació en el sector indústria que ha rebaixat el nombre de persones aturades en 252 i la construcció que té 234 aturats menys. També en l’agricultura hi ha hagut una baixa de la llista d’atur d’11 persones. Aquesta tendència positiva s’ha registrat a tots els municipis, tret d’Òrrius que compta amb 2 veïns més a les llistes de l’atur i Tiana on hi ha la mateixa xifra de persones en atur que el mes d’abril. El municipi que registra una taxa més elevada de persones en atur és Pineda de Mar amb una taxa del 20,05%, però durant el mes de maig ha aconseguit reduir la desocupació en 110 persones. Per primer cop en els darrers mesos, Mataró baixa del llindar del 20% i se situa en una taxa d’atur del 19,51% amb la incorporació al món laboral de 391 veïns i veïnes. Per la seva banda, Tordera contiuna distanciant-se del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d’atur. Es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Calella que, tot i haver aconseguit inserir laboralment al 7,05% dels ciutadans desocupats, té una taxa d’atur del 16,05% i Malgrat de Mar amb el 17,02%. Per la banda baixa de la graella, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Clic aquí per a pdf

Impacte de la COVID-19 al Maresme: salut, mercat de treball i teixit empresarial i activitat econòmica

5 juny 2020

Actualització de les dades cada divendres

Informació relacionada

Informes de l’evolució dels ERTOS al Maresme

Població estrangera resident al Maresme

25 gener 2021

2019_Pob_estrangera
Infogram

Report d’Atur. Setembre 2021

5 octubre 2021

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

10 juny 2022

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Estadística dels estudis de la població. Any 2020

16 maig 2023

Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

6 març 2023

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

23 gener 2024

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

Protegit: Premià de Mar – Informe sociolaboral 2n trimestre 2023

24 novembre 2023