L’atur baixa al Maresme després de dos mesos de pujada

Després de la remuntada dels mesos de juliol i agost, l’atur torna a baixar al Maresme. La comarca va tancar el mes de setembre amb 20.321 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 204 menys que el mes anterior i 266 menys que durant el mateix període de 2023.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el descens de la desocupació s’ha concentrat en la construcció, els serveis i la indústria ja que l’agricultura i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) han registrat un increment que en el cas de l’agricultura arriba, respecte al mes anterior, al +8,54% i al +0,86% entre les persones que no tenien una ocupació anterior. En canvi, tots els sectors presenten un balanç positiu en la comparativa interanual registrant baixades de l’atur que oscil·len entre el 3,13% de la indústria i el 0,92% del col.lectiu SOA.

A nivell municipal, la majoria de poblacions de la comarca presenten millors resultats que el mes anterior i només hi ha hagut increment de les xifres de desocupació a Arenys de Mar, Argentona, Calella, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres i Santa Susanna. D’altra banda, Arenys de Munt s’ha mantingut sense canvis respecte a les dades del mes d’agost.

La comparativa interanual mostra reducció de la desocupació en 16 municipis, increment en 13 i estabilitat en Tiana.

Amb les dades del mes de setembre, la taxa d’atur registral del Maresme es va situar en el 9,02%, lleugerament per sobre de la provincial (8,81%) i de la catalana (8,43%). Cabrera de Mar, Tiana i Alella són els tres municipis amb menys desocupació. La seva taxa d’atur no arriba al 5%. En canvi, Mataró, Pineda de Mar i Tordera superen l’11%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Els accidents “in itinere” ja representen un 10% de la sinistralitat laboral al Maresme

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.891 accidents laborals al Maresme. És una xifra inferior a la del trimestre anterior, però superior a la registrada durant el mateix període de 2023.

Del total de sinistres laborals registrats a la comarca durant els mesos d’abril, maig i juny, 1.704 van tenir lloc en el decurs de la jornada de treball i 187 es van produir en els desplaçaments d’anada o tornada de la feina. Els accidents “in itinere” representen el 10% del total de sinistralitat laboral al Maresme i són els que més augmenten.

Les dades presentades per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren que la tipologia de sinistres que va a l’alça en les dues comparatives són els que es produeixen “in itinere”. Aquests han experimentat un creixement del 10,65% respecte al trimestre anterior i del 14,72% envers l’any passat. En canvi, el accidents en jornada laboral que requereixen baixa es mantenen estables en la comparativa interanual i descendeixen lleugerament (-0,11%) respecte al trimestre anterior. En el cas dels accidents sense baixa laboral mostren un increment interanual del 9,22% i una reducció del 6,63% respecte al trimestre anterior.

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu. Només 9 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, al llarg del segon trimestre de l’any no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

El nombre de persones aturades al Maresme baixa de les 20.000 per primera vegada en 16 anys

El Maresme registra la xifra més baixa de persones aturades dels darrers 16 anys. Per primera vegada des del mes de maig de 2008, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca se situa per sota de les 20.000. El bon comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis ha fet caure la desocupació durant el mes de juny deixant la xifra oficial de persones en situació d’atur en 19.956 i situant la taxa d’atur registral en el 8,83%.

El Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que la construcció és l’únic sector econòmic on s’ha incrementat en un 0,55% el nombre de demandants de feina respecte al mes anterior. També en termes interanuals la construcció, conjuntament amb el grup de persones sense ocupació anterior (SOA), són els únics que reflecteixen un increment de la desocupació.

En total, durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 405 persones a la comarca, una xifra que s’eleva a 1.067 en la comparativa interanual.

Tot i la reducció del nombre de persones sense feina, l’atur maresmenc manté el mateix perfil: una elevada feminització, una concentració en el grup de 55 a 64 anys i una acumulació en les situacions de llarga durada (més de 12 mesos sense feina).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és dispar. En relació al mes anterior, l’atur ha baixat en 21 poblacions, ha augmentat en 6 (Alella, Cabrils, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana) i s’ha mantingut sense variacions en 3 (Dosrius, Òrrius i Vilassar de Mar). En termes interanuals canvia la foto i la reducció de la desocupació es concentra en la meitat dels municipis maresmencs sent Palafolls el que registra un desces interanual més intens (-13,07%) seguit per Sant Pol de Mar (-8,57%) i Cabrils (-7,08%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

El lloguer de l’habitatge al Maresme s’endú el 50% dels ingressos familiars

No hi ha cap norma, però els experts coincideixen a establir que no s’hauria de destinar més d’un 30% dels ingressos a pagar l’habitatge. A tots els municipis de la comarca, i en concret en el cas del lloguer, el percentatge emprat supera amb escreix aquesta proporció. L’informe sobre el comportament del Mercat Immobiliari al Maresme l’any 2023, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra que l’esforç econòmic de les families per fer front a les despeses de lloguer se situa en el 50% amb una àmplia forquilla que oscil·la entre el 38,51% d’Òrrius i el 77,81% de Sant Vicenç de Montalt.

En aquest darrer municipi, igual que a Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Iscle de Vallalta els percentatges -segons constata l’Observatori- poden estar distorsionats per la convivència de torres de grans dimensions i pisos o apartaments i el volum de contractes realitzats de cada tipologia.

Treient aquests municipis, la mediana comarcal se situa a l’entorn del 50% superant-se aquest percentatge a Alella, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Mar. A l’altra banda, Òrrius i Tordera són els municipis on l’esforç familiar per al pagament del lloguer és més reduït, un 38,51% i un 41,01% respectivament.

l’informe de l’Observatori també recull dades de l’activitat constructora, de les transaccions de compravenda, els contractes de lloguer formalitzats i els ajuts rebuts a la comarca per fer front a les despeses d’arrendament.

Retrocés del mercat immobiliari

El mercat immobiliari va patir un important retrocés l’any passat. Van disminuir les transaccions de compravenda i també els contractes de lloguer.

Al Maresme es van registrar 12.953 moviments immobiliaris, el 57,22% dels quals van ser contractes de lloguer i el 42,78% restant compravenda. El nombre de contractes d’arrendament (7.412) és la xifra més baixa des de 2009 i respecte a l’any anterior va recular un 10,9%.

Els registres mostren que el preu mitjà del lloguer al conjunt de la comarca es va situar en els 833,45 euros mensuals, un 7,25% més que l’any anterior.

Les transaccions de compravenda d’habitatges (5.541) encara van caure més. La davallada respecte a l’any anterior s’eleva al 16,4%, un comportament divergent al del conjunt del territori català on es va registrar un increment del 5,8%.

El 88,4% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà per un 11,6% d’habitatge nou. En termes absoluts, s’han realitzat 4.900 compres d’habitatge usat i 641 d’habitatge nou.

Contrasta el comportament de Teià on el 52,9% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge nou, seguit per Montgat amb un 40,4% i un 26,2% a Arenys de Mar. En canvi, totes les transaccions de compravenda que s’han dut a terme a Òrrius, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta han estat d’habitatge usat.

Tiana és el munici amb el preu per metre quadrat més elevat del Maresme (5.042,12€/m²) i Tordera, la localitat on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic (1.401,54€/m²). Es dona la circumstància que en aquest municipi, igual que a Calella, Canet de Mar, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Pol de Mar és més car el metre quadrat de segona mà que no pas el nou.

D’entre els municipis maresmencs de més de 5.000 habitants Vilassar de Mar és on, de mitjana, el metre quadrat construït és més car (3.888,9€/m²) i, també, quan l’habitatge és de segona mà (3.690,88€/m²).

1.063 nous habitatges

L’any 2023 el nombre de béns immobles al Maresme es va situar en els 336.453, només 14 més que l’any 2022. En funció del seu ús, el 61,9% dels immobles tenen un ús residencial, un 26,6% de magatzem, un 4,1% es destina a ús comercial, un 1,8% a l’ús industrial i un 1,5% es destina a altres usos (esportiu, sanitari, comercial, religiós, cultural, etc.).

Pel que fa al parc residencial, en el conjunt de la comarca el seu nombre se situa en els 208.431, en incrementar un 0,5% en relació al 2022. Un augment que és superior al del conjunt de Catalunya (0,4%). En termes absoluts, el creixement al Maresme ha estat de 1.063 habitatges.

A escala municipal, el major increment relatiu s’ha experimentat a Montgat (2,64%), seguit per Tiana (1,72%) i el Masnou (1,41%). En valors absoluts, els increments més voluminosos s’han produït a Mataró (300), el Masnou (143) i Montgat (132).

1.103 habitatges en construcció

L’activitat constructora al Maresme, considerant els habitatges visats del col·legi d’aparelladors, ha baixat un 19,3% respecte l’any 2022. Durant 2023 es va iniciar la construcció de 1.103 habitatges, 909 lliures i 194 vinculats a promocions de protecció oficial.

En funció de la tipologia, el 78,7% dels habitatge iniciats són en bloc, un 14,0% són habitatges aïllats i un 7,4% adossats.

La nova construcció d’habitatges de protecció es concentren en 3 municipis: Montgat (130), Sant Andreu de Llavaneres (51) i Arenys de Mar (13). D’habitatges lliures se n’han iniciat en tots els municipis, sent Mataró la localitat amb més concentració (122).

A Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Vicenç de Montalt tots els habitatges que s’han començat a construir són de tipus aïllat. A Malgrat de Mar hi destaquen les promocions d’habitatges adossats (69,6%) així com també a Teià (63,2%). Al Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar tots les promocions d’habitatge lliure són en bloc. I ho són el 97,8% de les d’Arenys de Munt, el 96,2% de Montgat, el 92,9% de Calella, el 90,6% de Canet de Mar i el 90% de Santa Susanna.

Per altra banda, l’any passat es van acabar de construir 903 habitatges lliures i 123 de protecció oficial; el 81,2% en bloc, el 12,3% aïllats i el 6,5% adossats.

Per municipis, Mataró és on més habitatges s’han acabat (195) seguit per Teià (90), el Masnou (88) i Arenys de Mar (80).

Trobareu totes les dades en l’informe del Mercat Immobiliari al Maresme 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Cau l’ocupació generada per les indústries tèxtils maresmenques

El subsector de les Indústries Tèxtils, el segon del Maresme en termes de facturació per darrera de les químiques i farmacèutiques, ha tancat 2023 amb una mitjana de 4.976 llocs de treball, una xifra important però inferior a la de l’any anterior. També, tal com constata l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de comptes de cotització ha experimentat un retrocés.

Les indústries tèxtils maresmenques generen el 9,6% de la facturació de la comarca (756 milions d’euros) i apleguen més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província. Van experimentar una ràpida recuperació després del sotrac econòmic provocat per la pandèmia del COVID-19, però la tendència alcista va girar l’any passat i el sector va perdre 202 llocs de treball i 8 comptes de cotització.

La reculada s’ha mantingut tant en els negocis englobats en la divisió d’indústria tèxtil com en la de confecció de peces de vestir, si bé ha estat en aquesta darrera on el descens ha estat més intens arribant al 5,5%.

La contractació laboral és una altra variable que es manté en negatiu. Al llarg de l’any es van formalitzar 1.654 contractes, 766 menys que l’any anterior. Aquestes xifes indiquen una disminució percentual del 31,65%.

Al Maresme hi ha 408 empreses tèxtils (comptes de cotització), 8 menys que fa un any, que generen 4976 llocs de treball. 4.188 d’aquests són de caràcter assalariat i 789 d’autònoms.

DOCUMENT:

Situació de les indústries tèxtils. 2023

Infografia amb les dades més destacades


Repunt de la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de l’any

Durant el primer trimestre de l’any s’han comunicat 1.932 accidents laborals al Maresme, una xifra que mostra un increment de la sinistralitat laboral a la comarca tant respecte al trimestre anterior com en la comparativa amb el mateix període de 2023. La nota més negativa és la mort d’una persona com a conseqüència d’un accident in itinere.

El 91,25% dels accidents (1.763) es van produir en jornada laboral i 169 en el desplaçament fins o des del lloc de feina. Com és habitual, donada la concentració del mercat de treball, el sector serveis continua sent el que concentra un major volum de sinistres tant en jornada laboral (amb i sense baixa) com in itinere.

Les dades, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en l’informe trimestral de sinistralitat laboral al Maresme, mostren que la majoria de les persones que han requerit baixa laboral al Maresme han patit ferides de pronòstic lleu, concretament el 98,58%.

L’Índex d’incidència maresmenc per sota del català

Tot i aquest repunt de la sinistralitat laboral, l’índex d’incidència (que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social) es troba per sota del provincial i del del conjunt català en les tres modalitats estadístiques (accidents en jornada laboral amb i sense baixa i in itinere)

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

El mes de maig ha deixat un nou descens de l’atur registrat al Maresme, també a la província i al conjunt de Catalunya. En el cas del Maresme, la baixada percentual ha estat de l’1,69% en relació al mes passat i del 0,62% en termes interanuals. Un descens intermensual superior a l’experimentat en el conjunt de la província (-1,57%) i inferior al registrat pel conjunt de Catalunya (-1,85%). En canvi, el descens interanual ha estat menor al Maresme respecte dels dos altres àmbits territorials (-1,61%; -1,58%).

Com és habitual, el Maresme no és un territori homogeni i cada població té un comportament diferenciat. El descens de l’atur s’ha reflectit en 20 dels 30 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En total 351 persones menys als registres de les oficines d’ocupació de la comarca i una taxa d’atur registral comarcal del 9,09% en una escala municipal que oscila entre el 4,7%, de Cabrera de Mar i Tiana, i el 12,23% de Tordera.

Tots els sectors econòmics reflecteixen la reducció de l’atur respecte al mes passat, amb major intensitat en els sectors primari (-3,18%) i de serveis (-2,16%), i també en la comprataiva anual. En aquests termes, l’atur en el sector primari ha disminuït un intens 7,12% i ho ha fet un 1,71% l’atur industrial. L’únic grup en què, interanualment, augmenta la desocupació és en el de persones sense ocupació anterior que sumen un 3,80%.

El descens intermensual de l’atur s’ha recollit també en la majoria de seccions econòmiques, mentre que, interanualment, despunten els increments de les seccions d’Energia (21,43%), Informació i comunicacions (20,39%), Activitats artístiques (16,62%), Aigua i sanejament (16,55%) i Activitats de les llars (12,13%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La població maresmenca presenta un índex d’envelliment del 135,7%

Les 467.398 persones que viuen al Maresme dibuixen una piràmide amb base estreta que s’eixampla en la franja d’edat dels 45 als 49 anys i evoluciona en forma de triangle fins arribar al pic on se situen les 159 persones centenàries. Una estructura d’edats que en els darrers anys ha presentat un moviment constant cap a l’envelliment de la població maresmenca.

L’anàlisi de població del Maresme. Any 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix el canvi de patrons de fecunditat que van clarament a la baixa i amb maternitats cada vegada més tardanes. La pauta en els darrers 5 anys és constant i, amb petites variacions percentuals, mostra que més de dos terços dels naixements són de mares entre els 30 i els 39 anys.

L’any 2023 la base piramidal de la població maresmenca (infants i joves de 0 a 16 anys) només representava el 16,80%, un percentatge que sistemàticament -amb alguna excepció de caire estructural- ha anat retrocedint en els darrers 20 anys.

A la banda oposada, el nombre de persones majors de 65 anys ha evolucionat a l’alça passant de representar el 14,5% el 2003 a tenir un pes del 19,6% el 2023.

Aquestes dades indiquen que l‘índex d’envelliment actual del Maresme és del 135,7%., és a dir que hi ha 135,7 persones de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (136,9%). Aquesta tendència a l’envelliment s’intensificarà els propers anys i, segons la projecció feta per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), la població maresmenca major de 65 anys passarà de les 91.641 actuals a les 122.000 l’any 2033.

El Maresme també ha tingut un increment rellevant en el cas de l’índex de sobreenvelliment que en els darrers 20 anys ha evolucionat de l’11,1% al 15,3%. Aquest paràmetre indica que per cada 100 persones majors de 65 anys n’hi ha 15,3 de 85 anys i més. També, en aquest cas, l’índex de la comarca és menor que el del conjunt de Catalunya (16,8%).

Tot i que els índex d’envelliment i sobreenvelliment maresmencs estan lleugerament per sota del català, el de dependència de la gent gran se situa per sobre i en els darrers vint anys ha tingut un creixement més intens. En el 2023 l’índex de dependència de la gent gran a la comarca era del 29,7%, sis dècimes per sobre del català (29,1%). L’índex de dependència s’estableix relacionant la població de 65 anys i més per cada 100 habitants d’entre 15 i 64 anys.

El Maresme creix demogràficament a un ritme inferior al català

La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.

Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.

L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.

En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).

L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.

Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.

Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.