Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Articles destacats

El nombre de turistes estrangers que visiten el Maresme segueix a l’alça els primers mesos de 2024

L’Observatori de Desenvolupament Local ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’impacte del turisme estranger en els municipis del Maresme. La comparativa interanual consolida la tendència a l’alça de la comarca com a pol d’atracció de visitants procedents d’altres països.

Entre els mesos de gener i febrer han escollit el Maresme per passar uns dies de lleure 54.064 turistes estrangers, un 18,33% més que en el mateix període de 2023, un any rècord en què es van disparar totes les estadístiques comptabilitzant-se 845.047 visitants estrangers a la comarca amb un creixement del 30,1% respecte a 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França s’ha mantingut durant els dos primers mesos de 2024 com a primer país de procedència i Països Baixos han substituït en el segon lloc Regne Unit mentre que Alemanya manté la tercera posició.

Podeu consultar les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

L’efecte Setmana Santa es reflecteix en les dades d’atur del mes de març. La desocupació ha baixat un 0,80% a la comarca deixant la xifra oficial de persones inscrites a les oficines d’ocupació en 21.087. Aquest descens, però, no s’ha produït en el conjunt dels 30 municipis maresmencs. La desocupació ha baixat en 20 i ha pujat en 10.

Les reduccions més intenses s’han registrat a Sant Iscle de Vallalta (-7,94%), Sant Pol de Mar (-7,44%) i Sant Vicenç de Montalt (-5,85%). En canvi, Alella (4,44%) i Tiana (3,10%) han experimentat els increments més intensos.

Amb les dades del mes de març, la taxa d’atur comarcal queda en un 8%, lleugerament superior a la provincial (7,67%) i a la catalana (7,34%). En l’esfera municipal manté una forquilla entre el 4,94% de Tiana i el 13,33% de Pineda de Mar.

Tots els sectors econòmics s’han beneficiat de la reducció de la desocupació sent la indústria la que ha registrat una major disminució (-2.01%).

D’altra banda, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, el mes de març reforça la tendència a l’increment del nombre de persones aturades sense ocupació anterior. Aquest col·lectiu, anomenat SOA, suma ja un increment interanual de l’atur del 2,99%.

Les demandes d’ocupació de les persones en situació d’atur registrat al Maresme van dirigides, majoritàriament, a ocupacions elementals (24,7%) i a serveis com la restauració, venda i serveis personals (24,2%)

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca

Lleuger descens de la sinistralitat al Maresme durant 2023

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger descens de les xifres de sinistralitat laboral. Segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat es van comunicar 7.310 accidents laborals, un 0,7% menys que al 2022.

L’anàlisi pormenoritzat mostra que aquesta tendència és desigual en la comparativa per sexes i en la diferenciació del lloc on s’ha produït el sinistre. Així, mentre baixen els accidents patits per dones, agumenten entre els homes i a la vegada que es redueix la sinistralitat en jornada laboral, s’incrementa in itinere.

El 91% dels accidents (6.647) es van produir durant la jornada laboral i la resta (663) van tenir lloc in itinere, és a dir en el trajecte d’anada o tornada al lloc de feina. Pràcticament el 50% de les persones accidentades en jornada laboral van haver de cursar baixa si bé en un 99,17% el diagnòstic de les ferides va ser de pronòstic lleu. Cal ressaltar que 2 persones treballadores van perdre la vida, una menys que al 2022.

L’anàlisi a partir de l’índex d’incidència, que és aquell que posa en relació el nombre d’accidents amb la xifra d’afiliacions a la Seguretat Social, situa la sinistralitat laboral al Maresme per sota de la provincial i la catalana tant pel que fa als accidents en jornada laboral sense baixa com en in itinere. Per aquells accidents en jornada laboral amb baixa l’índex de la comarca és major al de la provínicia i menor al del conjunt de Catalunya. Per sectors, l’índex més elevat s’ha registrat en el sector primari en tot tres tipus d’accidents i el més baix en els serveis, també en tots tres casos

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

El Maresme només registra una persona menys a les llistes d’atur

Poques novetats pel que fa a les dades de desocupació al Maresme. Segons mostra el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de febrer gairebé no es van registrar moviments a les oficines d’ocupació. El nombre total de persones inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades asecendeix a 21.258, només una menys que al gener.

La comparativa interanual, en canvi, mostra una tendència a la baixa. A la comarca hi ha 593 persones aturades menys que fa un any el que representa un descens interanual del 3,19%. Aquesta disminució es reflecteix en tots els sectors econòmics i només es detecta un increment de la desocupació entre les persones demandants de feina que, prèviament a la seva inscripció en les oficines d’ocupació, no han estat ocupades.

Pel que fa a grups d’edat, tant la comparativa intermensual com l’anual mostren que la desocupació al Maresme creix entre les persones més joves, encara que el gruix de l’atur a la comarca es concentra entre la franja d’edat dels 55 als 64 anys.

Una altra de les característiques que es manté és l’elevada feminització de la desocupació maresmenca. El 57,34% de les persones aturades són dones assolint una taxa de desocupació de l’11,36%, més de tres punts per sobre de la masculina (8,06%).

L’atur per municipis

En relació al mes passat, l’atur registrat ha baixat en 10 municipis, en uns altres 3 (Caldes d’Estrac, Tiana i Vilassar de Mar) s’ha mantingut i en els altres 17 ha augmentat. La comparativa interanual mostra un descens de l’atur en 19 municipis dels 30 municipis de la comarca, mentre que ha incrementat en la resta.

La taxa d’atur registral municipal es mou entre el 4,81% de Tiana i el 13,63% de Pineda de Mar. La mitjana comarcal se situa en el 9,75%.

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

Radiografia del mercat laboral al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha publicat l’informe sociolaboral del 4t trimestre de 2023 que, entre d’altres, caracteritza els llocs de treball, la població ocupada i la contractació.

La fotografia mostra que la comarca va tancar l’any amb 141.840 llocs de treball, una xifra que en termes absoluts ha suposat un increment de 3.545 respecte al mateix període de 2022. Aquest increment s’ha concentrat en els llocs de treball assalariats que se situen en 108.075. El nombre de persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms s’ha mantingut pràcticament estable en 33.765.

El model productiu del Maresme continua sent molt dependent del sector serveis que aglutina el 79,16% dels llocs de treball assalariats i autònoms a la comarca (112.280), mentre la indústria, amb un pes percentual del 12,92%, ofereix 18.330 llocs de treballs i la construcció és el tercer sector amb 10.405 (un 7,34%). Finalment l’agricultura amb 825 llocs de treball té un pes del 0,58%.

L’estructura sectorial dels comptes de cotització amb alguna persona assalariada, que se situen en 11.912, és la mateixa. El 78,2% del teixit empresarial maresmenc es concentra en el sector serveis mentre la indústria aplega el 10,5%, la construcció el 10,9% i el sector primari el 0,3%.

Les microempreses, aquelles que ocupen menys de 10 persones, continuen sent les dominants al Maresme (el 85,42%) i concentren prop del 26% dels llocs de treball assalariats donant feina a gairebé 28.000 persones. Les empreses petites representen el 12,33% i ocupen 28.410 treballadors (26,29%). Les mitjanes, amb una plantilla d’entre 50 i 249, respresenten l’1,97% de les empreses de la comarca i n’ocupen el 20,56%. Per últim, la gran empresa és, pràcticament, testimonial al Maresme (0,28%) encara que, proporcionalment, és la que més persones ocupa (27,35%).

Caracterització dels llocs de treball

Les 198.640 persones residents al Maresme que treballen ocupen 208.555 llocs ja sigui dins o fora de la comarca. El 82,13% estan lligats a un contracte de caràcter indefinit, l’11,21% a un de temporal i el 6,66% són “no classificables”.

Pel que fa la jornada laboral, el 68,18% de les persones assalariades tenen jornada completa, el 20,70% jornada parcial, el 4,47% estan lligats a contractes fixos-discontinus i el 6,66% restant, sota la nomenclatura no classificables, corresponen a afiliacions relacionades, majoritàriament, amb el sector públic en què no consta el tipus de contracte ni, per tant, el tipus de jornada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe sociolaboral del Maresme corresponent al 4t trimestre de 2023

8M: Les maresmenques en xifres

Coincidint amb l’entrada del mes de març, el mes de la dona, el Consell Comarcal posa negre sobre blanc amb xifres que mostren la realitat de les maresmenques: tenen més pes demogràfic a la comarca, més esperança de vida i estan més formades que els homes, però també lideren la llista d’atur i es troben a la cua en l’ocupació de llocs directius. A la vegada, tenen una ocupació més precària amb una major taxa de temporalitat i més treball a temps parcial.

Hi ha dones que encara tenen més complicada la seva inserció laboral al ser víctimes de violències masclistes. Amb l’objectiu de visibilitzar aquesta realitat, el Consell Comarcal ha organitzat un acte que se celebrarà el 20 de març a les 10h a la Sala d’actes del Cafè de Mar (C/ Santa Rita 1 de Mataró)

L’increment de l’atur al Maresme es focalitza en les persones més joves

El Maresme, igual que la resta de Catalunya, ha començat 2024 amb un augment de l’atur. A la comarca és el quart mes consecutiu de creixement del nombre de persones desocupades. Segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les oficines d’ocupació del Maresme han sumat 248 nous demandants de feina, una xifra que eleva a 21.259 el nombre de persones en situació d’atur i col·loca la taxa d’atur maresmenca en el 9,67%.

Tot i aquest increment intermensual (que percentualment arriba a l’1,18%), el comportament de l’atur es manté a la baixa en comparació amb el mateix període de 2023 en el qual es comptabilitzaven 701 persones aturades més.

L’increment de la desocupació el mes de gener s’ha focalitzat entre les persones més joves, l’únic col·lectiu que també reflecteix un augment en la comparativa interanual. Concretament, hi ha 1.221 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme, un 5,17% més que fa un any i un 8,92% més que al mes de desembre.

Intermensual també hi ha hagut un important repunt de la desocupació entre les persones de 25 a 34 anys (+3,80%), si bé aquest col·lectiu és el que reflecteix una disminuació interanual de l’atur més elevada (-5,75%).

Tot i això, la radiografia de l’atur maresmenc continua mostrant que la desocupació es concentra en les persones majors de 45 anys. El 62,41% de l’atur registrat a la comarca és d’homes i dones d’entre 45 i 64 anys.

Per sectors econòmics, l’agricultura i la construcció són les úniques que el mes de gener van tenir una evolució positiva i van reduir la desocupació. Contràriament, els serveis, la indústria i, amb major intensitat les persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA), van sumar persones a l’atur.

En termes interanuals, tots els sectors econòmics i, especialment l’agricultura, presenten una disminució de l’atur. En canvi, l’atur creix un 4,21% entre les persones englobades en el col·lectiu SOA.

L’atur a nivell municipal

En relació al mes de desembre, l’atur registrat ha augmentat en 18 municipis de la comarca, en uns altres 10 ha baixat i a Calella i Montgat s’ha mantingut amb el mateix còmput total. Les dades canvien en la comparativa interanual. Així respecte al mes de gener de 2023, la desocupació ha baixat en 20 municipis i en els altres 10 ha incrementat.

La taxa d’atur registral es mou en una forquilla de valors del 4,79% de Tiana -com a valor més baix- i el 13,43% de Pineda de Mar com a valor més elevat. La mitjana de la comarca se situa en el 9,67%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El 20,6% dels turistes estrangers que van arribar al Maresme el passat mes novembre van triar Mataró

Mataró es va convertir el passat mes de novembre en el municipi maresmenc que va rebre un major volum de turistes estrangers tal com mostra el baròmetre que oferiex als ajuntaments l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb actualitzacions mensuals de la xifra de turistes estrangers que visiten cada població maresmenca, així com la seva procedència.

Les darreres dades corresponen al mes de novembre, un mes en què com és habitual es produeix un baixada de visitants en comparació al mes d’octubre, però que reflecteix un increment respecte al mateix període de 2022.

En total, el Maresme va rebre el passat mes de novembre 31.151 visitants procedents d’altres països, 69.364 menys que al mes d’octubre, però 3.215 més que al novembre de 2022.

En relació a l’octubre, el nombre de turistes ha caigut en tots els municipis de la comarca. En canvi, interanualment, el comportament ha estat més heterogeni encara que, majoritàriament, s’han experimentat increments. Així, Tiana és el municipi que, percentualment, ha tingut un creixement relatiu més intens (111,07%) i Mataró la localitat que reflecteix un creixement absolut més destacat (1.479 visitants més que al novembre de 2022). De fet, Mataró ha acollit el 20,6% dels turistes estrangers que el passat mes de novembre van triar el Maresme per a la seva estada. Dels 31.151 visitants, 6.427 van optar per Mataró.

Per ordre, segueix Santa Susanna amb 4.040 visitants (el 13%), Calella amb 2.572 turistes (el 8,3%) i Malgrat de Mar amb 2.191 (el 7%).

França es manté com el principal país de procedència dels visitants estrangers, seguit de Regne Unit i Alemanya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

123...19Pàgina 1 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats