Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Articles destacats

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al primer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals registrades a la comarca.

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del primer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.838 accidents laborals, 1.670 dels quals s’ha produït en jornada laboral i els 168 restants han estat “in itinere“. En ambdós casos es detecta un repunt respecte a les xifres registrades durant el mateix període de l’any anterior.

El 50% dels sinistres han obligat la persona accidentada a cursar la baixa laboral tot i que la majoria ha patit ferides de pronòstic lleu.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2024

La població maresmenca que habitualment resideix a l’estranger creix un 2,78%

13.623 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 2,78% respecte a l’any anterior.

El Maresme es manté com la quarta comarca amb major nombre de residents a l’estranger, segons les inscripcions a les oficines consulars, concentrant el 3,71% del total català per darrera del Barcelonès (50,59%), el Vallès Occidental (6,98%) i del Baix Llobregat (5,4%) i per davant
del Vallès Oriental (3,15%) i del Tarragonès (2,74%).

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Mataró (4.215), Calella (1.094) i Premià de Mar (1.044) els que registren unes xifres més elevades. En termes percentuals vinculats als padrons municipals, el pes és diferent. Així, Calella, un any més, és on el pes proporcional de la població resident a l’estranger és més elevada (5,65%). La segueixen Sant Pol de Mar (3,89%), Arenys de Mar (3,78%) i Caldes d’Estrac (3,75%). Pel conjunt del Maresme el pes de la població resident a l’estranger és del 2,95%.

En relació a les xifres de l’any anterior, la població amb lloc habitual de residència a l’estranger ha crecut a la majoria de municipis maresmencs i els increments relatius més intensos s’han donat a Pineda de Mar (7,33%), Sant Vicenç de Montalt (6,61%), Calella (5,50%) i Vilassar de
Dalt (5,38%).

Els únics municipis que han registrat un descens respecte a les xifres de l’any anterior són Arenys de Munt (-3,64%), Cabrera de Mar (-4,04%), Caldes d’Estrac (-4,84%), Dosrius (-5,36%), Palafolls (-1,52%) i Tordera (-1,49%).

El Maresme a 90 països

La distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 90 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.781, una xifra que indica que el 13,07% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.461 persones), seguit d’Alemanya (1.321). Aquest rànquing és el mateix que el de l’any anterior.

Encara que la majoria de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.219).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són Filipines (14,29%), Portugal (13,64%), Luxemburg (12,82%) i els Emirats Àrabs Units (11,11%).

Pel que fa a l’estructura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys són els més nombrosos seguits del de 30-34 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

DADES MÉS DESTACABLES

Reducció de l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

Dades positives. El mes d’abril ha deixat una reducció intermensual de l’atur al Maresme del 3,43%, un percentatge que s’amplia a gairebé el 8% en la comparativa interanual. El descens del nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a aturades és general a tots els grups d’edat i extensible a tots els sectors econòmics.

Tal i com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el descens de la desocupació al Maresme ha estat superior als percentatges registrats a nivell provincial i català. Tot i això, la taxa d’atur registral maresmenca, que se situa en el 9,58%, continua sent superior a la provincial (9,11%) i a la catalana (8,90%).

A la comarca hi ha 20.853 persones en situació d’atur, el 57,6% de les quals són dones (12.020) el que suposa que el Maresme manté un elevat percentatge de feminització de la desocupació, igual que una important concentració en el grup de persones d’entre 55 i 64 anys que representen el 38,02% del total de persones que cerquen feina.

El descens de l’atur registrat el mes d’abril es reflecteix tant en dones com en homes, si bé és en aquests darrers on ha estat més intens. També s’ha distribuït entre tots els grups d’edat sent el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys) on ha repercutit més. Entre aquest col·lectiu la disminució intermensual ha estat del 13,80%.

La baixada de la desocupació també ha estat comuna a tots els sectors econòmics, sent l’agricultura on percentualment ha estat més intens (-11,40%)

A nivell local, les xifres d’atur només han repuntat en 4 dels 30 municipis maresmencs: El Masnou, Sant Pol de Mar, Teià i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

4 persones van perdre la vida al Maresme el 2022 a conseqüència d’un accident laboral

Les dades de sinistralitat laboral al Maresme indiquen que l’any passat va haver-hi un increment interanual del 2,16%, però no en totes les modalitats. Tal i com recull l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal, l’increment més accentuat es va registrar en els sinistres ocurreguts “in itinere”, seguits de la sinistralitat en jornada de treball que va obligar a la persona accidentada a cursar baixa laboral. En canvi, les dades mostren una reducció del nombre de sinistres d’accidents laborals sense baixa.

En total, l’any passat es van notificar 7.369 accidents relacionats amb la feina, el 91,2% dels quals es van produir en el decurs de la jornada laboral i el 8,8% restant va tenir lloc durant el trajecte d’anada/tornada de la persona al seu lloc de feina.

La majoria dels accidents van ser lleus, tant aquells amb baixa (99,45%) com aquells in itinere (99,22%). La pitjor dada de l’any però, són les 4 morts (3 en jornada laboral i 1 in itinere) que es van registrat l’any passat. Una xifra que duplica les dades de 2021.

Informe anual 2022 de sinistralitat laboral al Maresme

La taxa d’atur al Maresme baixa del 10%

Per primera vegada des del període anterior a la crisi de 2008, el Maresme registra una taxa d’atur inferior al 10% acostant-se a a la provicial i a la catalana. El Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal també mostra que la taxa d’atur només supera aquest llindar en 6 dels 30 municipis del Maresme.

Les darreres dades indiquen que a la comarca hi ha 21.594 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a aturades. Són 257 menys que el mes de febrer i 9.127 menys que l’any passat. En termes percentuals, la desocupació ha baixat intermensualment un 1,18% i interanualment un 7,03%.

La reducció de l’atur en comparació amb el mes de febrer s’ha donat en tots els grups d’edat, a excepció del de les persones d’entre 16 i 24 anys que registra un increment de 64 persones, i en tots els sectors econòmics, tret de l’agricultura, sent la construcció el sector on percentualment ha baixat més la desocupació. També augmenta el nombre de persones aturades entre el col·lectiu registrat com a Sense ocupació anterior (SOA).

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis maresmencs és desigual. El descens de l’atur s’ha comptabilitzat en 21 d’ells i ha incrementat en els altres 9.

Pel que fa a la taxa d’atur agafa una forquilla d’entre els 4,84% de Tiana i el 14,46% de Pineda de Mar. Superen la taxa comarcal (9,99%) 6 municipis: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març:

L’índex d’envelliment de la població maresmenca és del 130,5 i amb tendència a l’alça

L’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal ha analitzat totes les dades referents a l’evolució demogràfica del Maresme, una comarca densament poblada que segueix un ritme de creixement alcista des de 1988. Les projeccions apunten que en 2031 el Maresme s’acostarà al mig milió d’habitants i el percentatge de població major de 65 anys superarà el 23%.

Tot i els contrastos entre els 30 municipis de la comarca, hi ha característiques comunes: tendència a l’envelliment de la població com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i del descens de la natalitat i guany de població gràcies al saldo positiu en els moviments migratoris, principalment els interiors, tal com reflecteixen els darrers informes.

Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).

La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.

També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.

Projeccions de població

Segons les projeccions realitzades per l’IDESCAT, el Maresme arribarà als 497.502 habitants l’any 2031 amb un increment intens de la població de 65 anys o més que passaria a representar el 23,30% del total, en canvi -a conseqüència de la davallada de la natalitat, el grup de 0 a 15 anys baixaria del 16,29% al 13,18%.

Les projeccions per municipis indiquen que tots registraran un increment d’habitants en els propers anys sent Caldes d’Estrac el que tindrà un augment percentual més destacat (17,84%), seguit d’Òrrius (14,87%) i Tordera amb un creixement del 13,93%.

En canvi, el municipi maresmenc que apareix a les projeccions amb un increment poblacional menor és Premià de Dalt (1,21%), seguit de Vilassar de Mar (3,45%) i Vilassar de Dalt (3,72%).

Pel que fa a la piràmide demogràfica, s’apunta que el pes de la població jove que ara es mou entre els 14,17% (Caldes d’Estrac) i el 18,55% (Sant Iscle de Vallalta) passarà el 2031 a la forquilla de l’11,07% (Canet de Mar) i el 16,74% (Òrrius).

En el cas del grup de 16 a 64 anys, que actualment fluctua percentualment entre el 58,95% (Alella) i el 67,11% (Sant Iscle de Vallalta), es mourà entre el 61,18( (Alella) i el 67,97% (Òrrius).

Finalment, el col·lectiu de persones de 65 any i més que actualement oscil·la entre el 14,26% (Dosrius i Pineda de Mar) i el 22,03% (Arenys de Mar) es mourà entre una forquilla del 18,17% (Sant Iscle de Vallalta) i el 27,34% (Teià).

Document

Anàlisi de l’evolució de la població del Maresme

Tímid augment població estrangera resident al Maresme

La Radiografia elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal xifra en 56.897 el nombre de persones estrangeres residents al Maresme a 1 de gener de 2022. Ha augmentat respecte a 2021 – un any en què les estadístiques van recollir un descens per primera vegada des de 2017- però ho ha fet amb un tímid 0,28% o el que és el mateix en 160 persones.

Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,31%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 28,13%. De fet, el Maresme és la vintinovena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,53%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,40%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (36,97%), seguides de les d’Europa (29,6%), d’Amèrica (22,75%), de l’Àsia (10,91%) i d’Oceania (0,1%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.

Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:

Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

123...7Pàgina 1 de 7
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats