Destacat descens de l’atur a tots els municipis del Maresme

Juliol torna a deixar dades positives pel que fa a l’evolució de l’atur a la comarca. De fet, passarà a la història com el que ha registrat un descens més intens de la desocupació dels darrers 7 anys. En concret, el Maresme ha tancat juliol amb 25.093 persones inscrites com a demandants de feina aturades, 2.063 menys que el mes anterior. Una xifra que, en termes percentuals, representa un descens del 7,60%.

La disminució encara és més destacable en la comparativa interanual. Les xifres indiquen que, en un any, l’atur ha baixat un 11,65% al Maresme, un percentatge lleugerament superior al registrat a la província i al conjunt del territori català.

En termes locals, els 30 municipis maresmencs presenten dades positives. Tots ells mostren destacades reduccions interanuals de l’atur i la tendència es manté en la comparativa intermesual. Només les xifres d’Òrrius no experimenten cap variació respecte al mes de juny.

La reducció de la desocupació, tant en termes intermesuals com interanuls, es trasllada a tots els sectors econòmics, sent el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) el que experimenta una baixada percentual més destacable en la comparativa intermensual (-15,68%) i els serveis en termes interanuals (-14,05%).

La nota preocupant la posa l’increment de l’atur considerat de llarga durada. Concretament, el nombre de persones que porten entre 12 i 24 mesos en situació d’atur ha ugmentat un 80,89% respecte a juliol de 2020. L’increment interanual de les persones que porten aturades més de 24 mesos ha crescut un 25,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de juny en la següent infografia interactiva:

Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors

Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.

El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.

El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.

Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).

La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.

A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.

Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí

Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:

La població estrangera resident al Maresme augmenta gairebé un 8 %

La radiografia de la població estrangera resident al Maresme feta per l’Observatori de Desenvolupament Local en base a les dades dels padrons municipals de 2020 indica que la comarca va guanyar 4.062 persones procedents d’altres països el darrer any, el que representa un augment percentual del 7,64%.

Aquest percentatge se supera en 6 municipis: Calella, Mataró, Caldes d’Estrac, Pineda de Mar, Santa Susanna i Premià de Mar.

Les darreres dades indiquen que el Maresme és la vint-i-novena comarca catalana amb més residents procedents d’altres països. En total, estan empadronades 57.269 persones, amb un predomini dels homes (52,66%) i una important concentració en el grup dels 20 als 59 anys (70,84%).

Quant a les nacionalitats per continents, destaquen les africanes per davant de les europees i americanes encara que aquestes darreres són les que, l’any 2020, van experimentar un creixement superior (12,95%).

Tot i la mitjana comarcal, hi ha diferències a escala municipal. Per exemple, a Caldes d’Estrac predominen les nacionalitats americanes i a 22 municipis son superiors les nacionalitats europees.

Podeu ampliar aquesta informació amb la següent infografia interactiva:

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El 80% de les persones ocupades del Maresme treballen en el sector serveis

El nombre de persones residents al Maresme ocupades se situa en 190.327. Tal i com recull l’Informe Sociolaboral del Maresme del segon trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra s’aproxima als registres de 2019 evidenciant la progressiva recuperació del mercat laboral després de l’aturada provocada per la pandèmia.

Les maresmenques i maresmencs ocupen 199.099 llocs de treball ja sigui dins o fora de la comarca i, majoritàriament, són del sector serveis. En concret, el 80% dels llocs de treball s’emmarquen en aquest sector, mentre que un 13% pertanyen a la indústria, un 6% a la construcció i l’1% restant al sector primari.

Els llocs de treball són majoritàriament per compte d’altri (81%) i a jornada completa (69,1%). La comparativa, però, mostra que són els contractes fixos-discontinus els que han experimentat un creixement més destacat. En concret, han pujat un 26,13% en relació al primer trimestre de 2021 i un 72,38% respecte al mateix període de 2020.

Les dades per municipis mostren recuperació interanual als 30 municipis del Maresme, destacant els percentatges de Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Pol de Mar. En tots ells la població ocupada ha augmentat més d’un 10% respecte a 2020 arribant gairebé a triplicar la mitjana comarcal (5,28%) en els casos de Calella i Santa Susanna.

D’altra banda, les poblacions que han tingut un increment més suau són Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és inferior al català i al provincial

Durant el primer trimestre de 2022 es van registrar 1.718 accidents laborals al Maresme. La gran majoria lleus, però cal lamentar la mort en jornada de treball d’una persona.

Del total de sinistres comunicats, en 1.582 la persona va patir l’accident en el lloc de feina i els 136 restants es van produir in itinere, és a dir en el trajecte al o des del lloc de treball. És justament aquest darrer grup el que ha tingut un increment més elevat respecte al trimestre anterior, en concret els accidents in itinere han augmentat un 16,24% davant del 2,46% dels accidents en el lloc de treball que no han ocasionat baixa laboral o de l’1,04% d’increment registrat en els sinistres en el lloc de feina que sí que han ocasionat la baixa de la persona accidentada.

A banda de les xifres concretes, el registre que es té en compte a l’hora de poder fer comparatives entre sectors econòmics o amb altres territoris, és l’anomenat l’Índex d’Incidència. Aquest relaciona el nombre d’accidents de treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social.

Segons aquest valor, el Maresme té un registre de sinistres inferior al provincial i al català tant en els que s’ha ocasionat en el lloc de feina (hagin o no provocat baixa laboral) com en els que han tingut lloc in intinere.

En el cas dels accidents laborals en el lloc de feina amb baixa, l’Índex d’Incidència al Maresme és de 624,11 sinistres per cada 100.000 persones afiliades, una xifra que s’eleva a 734,37 a nivell provincial i a 783,46 en el conjunt de Catalunya.

L’Índex maresmenc en els sinistres sense baixa és de 505,57 davant del 577,38 de la província i dels 610,03 de Catalunya

I finalment, els accidents in itinere maresmencs presenten un Índex de 97,12 mentre que el provincial és de 132,65 i el català de 121,59.

Trobareu totes les dades en aquesta infografia: