L’Índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és inferior al català i al provincial

10 juny 2022

Durant el primer trimestre de 2022 es van registrar 1.718 accidents laborals al Maresme. La gran majoria lleus, però cal lamentar la mort en jornada de treball d’una persona.

Del total de sinistres comunicats, en 1.582 la persona va patir l’accident en el lloc de feina i els 136 restants es van produir in itinere, és a dir en el trajecte al o des del lloc de treball. És justament aquest darrer grup el que ha tingut un increment més elevat respecte al trimestre anterior, en concret els accidents in itinere han augmentat un 16,24% davant del 2,46% dels accidents en el lloc de treball que no han ocasionat baixa laboral o de l’1,04% d’increment registrat en els sinistres en el lloc de feina que sí que han ocasionat la baixa de la persona accidentada.

A banda de les xifres concretes, el registre que es té en compte a l’hora de poder fer comparatives entre sectors econòmics o amb altres territoris, és l’anomenat l’Índex d’Incidència. Aquest relaciona el nombre d’accidents de treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social.

Segons aquest valor, el Maresme té un registre de sinistres inferior al provincial i al català tant en els que s’ha ocasionat en el lloc de feina (hagin o no provocat baixa laboral) com en els que han tingut lloc in intinere.

En el cas dels accidents laborals en el lloc de feina amb baixa, l’Índex d’Incidència al Maresme és de 624,11 sinistres per cada 100.000 persones afiliades, una xifra que s’eleva a 734,37 a nivell provincial i a 783,46 en el conjunt de Catalunya.

L’Índex maresmenc en els sinistres sense baixa és de 505,57 davant del 577,38 de la província i dels 610,03 de Catalunya

I finalment, els accidents in itinere maresmencs presenten un Índex de 97,12 mentre que el provincial és de 132,65 i el català de 121,59.

Trobareu totes les dades en aquesta infografia:

1T2022-SINISTRALITAT
Infogram

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

3 novembre 2023

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).

Lleuger descens dels accidents amb baixa laboral al Maresme durant els set primers mesos de l’any

3 setembre 2003

Durant els set primers mesos d’aquest any, els accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme han experimentat un lleuger descens respecte al mateix període de l’any passat. Tot i això, s’ha incrementat de 33 a 38 el nombre de ferits greus i s’ha mantingut en 2 el nombre de víctimes mortals. En total s’han registrat 3.921 accidents el 2003 davant els 4.100 del 2002.

Per sectors d’activitat econòmica, continua sent el sector serveis el que té un major índex de sinistrabilitat amb baixa laboral (fins el juliol de 2003 se n’havien registrat 1650 accidents, un dels quals -al mes de gener- va ser mortal). Segueix el sector industrial amb 1193 sinistres i també una víctima mortal el passat mes de gener. La Construcció ha tingut 994 accidents laborals i l’agricultura ha registrat en aquests set mesos 84 sinistres amb baixa laboral. Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei que depén de l’Àrea de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme. Per accedir a les dades detallades del 2003 (fins el mes de juliol)
Cliqueu aquí
-Per accedir a les dades del 2002
Cliqueu aquí

El Maresme segueix creixent i té més de 420.000 habitants, segons les dades de població publicades per l’INE

9 gener 2009

Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.

Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.

Les dades publicades per l’INE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme demostren que la comarca continua mantenint un creixement sostingut. La població maresmenca ha experimentat un increment percentual de l’1,56%, situant-se a 1 de gener de 2008 en 420.521 habitants empadronats.

Gairebé és dóna un equilibri entre homes i dones, tot i que guanya la població femenina amb el 50,1%. El 49,9% són homes.

Pel que fa al comportament dels diferents municipis, només n’hi ha un on s’hagi registrat una pèrdua de població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%.

Per l’altra banda, Tordera, Mataró i Calella són les poblacions on hi ha un increment absolut d’empadronats superior. En concret, Tordera guanya 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més).

La taxa d’atur al Maresme és del 16,51%, la més elevada des de l’any 2005

5 abril 2011

La xifra total de persones desocupades al Maresme és de 37.737 després de l’increment que l’atur ha experimentat a la comarca durant el mes de març. Segons el Report d’atur que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa ja és del 16,51%, la més elevada des de gener de 2005. El sector serveis és el que ha experimentat un augment absolut més important en nombre de persones sense feina.

La xifra de persones aturades al Maresme durant el mes de març ha augmentat en 670, 354 de les quals provenen del sector serveis; 112 de la construcció; 92 de la indústria; 86 consten com a SOA (sense ocupació anterior) i 26 pertanyen al sector agrícola.

Aquest nou increment de l’atur dóna una xifra rècord de persones aturades a la comarca: 37.737. També és un rècord la taxa d’atur que indica el percentatge de persones aturades sobre la població activa estimada i que durant el mes de març va pujar fins al 16,51%. Aquest percentatge és el més elevat des de gener de 2005 i continua situant el Maresme 1 punt per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (15,57%) i de Catalunya (15,44%)

L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones, però és entre el sector femení on la taxa d’atur és més elevada (18,11%) i on s’ha detectat un increment més alt (2,19%) davant l’augment de l’1,43% en l’atur masculí que té una taxa del 15,19%.

L’atur per municipis
El comportament de la desocupació durant el mes de març ha estat molt desigual, mentre hi ha municipis que han registrat un increment de l’11,76% (Òrrius), el 5,90% (Alella) o el 5,56% (Sant Cebrià de Vallalta), altres han registrat baixades. És el cas de Caldes d’Estrac (-7,83%), Cabrera de Mar (-5,80%), Sant Vicenç de Montalt (-4,17%), Tiana (-1,87%), Sant Iscle de Vallalta (-1,85%), Calella (-1,68%), Teià (-1,37%), Dosrius (-1,21%), Vilassar de Dalt (-038%) i Sant Pol de Mar (-0,35%).

D’altra banda, els municipis que mantenen una taxa d’atur més elevada són: Pineda de Mar (22,52%), Mataró (20,41%), Tordera (19,34%) i Calella (19,03%).

Podeu ampliar informació, consultant el Report d’atur del mes de març:

El Maresme guanya prop de 4.000 habitants malgrat l’impacte de la pandèmia en el saldo migratori

1 octubre 2021

L’esclat de la pandèmia va fer caure l’any passat el saldo migratori al Maresme en un 44,79%, però la comarca ha continuat guanyant població segons constata l’informe de Moviments migratoris elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. De fet, som la segona comarca (darrera el Vallès Occidental) que ha guanyat més població i la primera que ha atret més gent provinent d’altres indrets de Catalunya.

Les xifres mostren que al llarg de 2020, el Maresme ha tingut un guany net de població de 3.910 persones principalment per migracions interiors catalanes, però també per l’arribada de gent provinent de l’estranger. En canvi, el saldo és negatiu en relació a la resta del territori espanyol. En aquest cas, el Maresme és la quarta comarca que registra més sortides que entrades de població.

Seguint la tendència d’anys anteriors, el Maresme continua sent un territori atractiu per viure-hi per a la gent d’altres comarques catalanes. Són 10.631 les persones que han optat per traslladar la seva residència a algun dels municipis maresmencs. En canvi, 7.660 han marxat cap a altres comarques, deixant un saldo migratori positiu de 2.971 persones.

Pel que fa a les migracions externes, aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a destinació i origen l’estranger, el saldo també ha estat positiu (+1.456). En aquest cas, han arribat a la comarca 4.812 persones i n’han sortit 3.356.

Les arribades més nombroses provenen de països americans i africans. En canvi, les sortides han tingut com a destinació principal països de la Unió Europea.

La tendència s’inverteix en el cas de les migracions relacionades amb la resta del territori espanyol. 2.445 maresmencs i maresmenques han marxat i n’han arribat 1.928 resultant un saldo migratori negatiu de 517 persones.

Saldos migratoris per municipis

Mataró és l’únic municipi que, un cop comptabilitzades totes les entrades i totes les sortides, presenta una pèrdua de població neta (-354 persones). Els 29 municipis restants tenen un guany net, sent Pineda de Mar, Tordera i Malgrat de Mar els que registren xifres més positives.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme-2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de dades referents a l’Estadística de variacions residencials recentment fetes públiques per l’Institut d’Estadístic de Catalunya.

INFORME: Moviments Migratoris al Maresme – 2020

La població del Maresme creix a un ritme superior a la mitjana catalana

9 gener 2023

Les darreres dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i analitzades per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal mostren que el Maresme és una comarca que continua guanyant població i ho fa a un ritme superior al que registra el conjunt de Catalunya.

Les dades, publicades el passat 21 de desembre, fan referència a 1 de gener de 2022. Després de les revisions dels padrons municipals, el Maresme té 462.213 habitants, el que representa un guany de població del 0,56% respecte a l’any anterior, un percentatge que supera el 0,38% d’increment registrat al conjunt del territori català.

En termes absoluts, la comarca ha guanyat en un any 2.588 habitants i només 5 municipis registren pèrdua de població. Són El Masnou (-0,08%), Mataró (-0,13%), Premià de Dalt (-0,18%), Premià de Mar (-0,02%) i Sant Iscle de Vallalta (-0,35%).

En canvi, Sant Andreu de Llavaneres és el municipi que, percentualment, ha registrat un increment demogràfic més elevat (+3,97%). També superen l’augment del 2% Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Sant Pol de Mar i Cabrils.

L’augment d’habitants no ha fet variar el pes demogràfic dels 30 municipis de la comarca. Mataró -amb 128.956 habitants- segueix sent el municipi que concentra més població, si bé el seu pes tendeix a minvar i ara no arriba al 28% del total del Maresme.

Premià de Mar -amb un padró de 28.518 persones- és el segon municipi amb més població, seguit de Pineda de Mar (28.083), El Masnou (23.829) i Vilassar de Mar (21.067).

Calella (19.363) i Malgrat de Mar (19.093) segueixen avançant per arribar als 20.000 habitants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Nota sobre la xifra oficial de població elaborada per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger increment de l’atur, però menys persones desocupades que al 2022

15 gener 2024

Per tercer mes consecutiu, el Maresme registra un increment de l’atur, però tanca el 2023 amb menys persones desocupades que al 2022. La comparativa respecte al mes de novembre mostra un lleu increment de la desocupació maresmenca (+0,16%), un percentatge per sota del registrat al conjunt de la província (+1,10%) i a Catalunya (+1.02%).

La comarca va tancar 2023 amb 21.012 persones inscrites a les oficines d’ocupació. Són 646 menys que al desembre de 2022 el que en termes percentuals representa una reducció del 2,99%. El descens interanual de l’atur maresmenc supera el comptabilitzat a la província que se situa en el 0,02% i el registrat a Catalunya (0,85%).

Amb aquestes dades, la taxa d’atur del Maresme és del 9,57%, un percentatge que a escala municipal és molt dispar oscil·lant entre el 4,77% (Alella) o el 4,91% (Tiana) i el 13,23% de Pineda de Mar.

Pel que fa a les variacions registrades entre els mesos de novembre i desembre, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que només la indústria aconsegueix baixar el nombre de persones desocupades (-0,55%) i també disminueix l’atur juvenil (16-24 anys) i la desocupació entre les persones més grans (-0,55%). Uns descensos, però, que no compensen els increments registrats a la resta de sectors econòmics i grups d’edat.

A escala local, la comparativa intermensual mostra un repunt de l’atur registrat en 13 municipis, una disminució en 15 i Arenys de Munt i Canet de Mar mantenen les xifres del mes anterior. En canvi, en termes interanuals són 20 els municipis que registren descens de la desocupació, 9 els que registren un augment de l’atur i Sant Andreu de Llavaneres no experimenta cap variació.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’atur baixa a 22 municipis de la comarca durant el mes de juny

7 juliol 2009

La taxa d’atur de la comarca continua per sobre de la mitjana de Catalunya i de la província de Barcelona

El tancament del mes de juny ha deixat dades positives sobre l’evolució de l’ocupació. L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha constatat que el nombre de persones aturades a la comarca ha disminuit. Tot i això, la taxa d’atur al Maresme el mes de juny era del 13,30%, per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (12,82%) i de la mitjana de Catalunya (12,45%).

El descens en el nombre de persones aturades a la comarca del Maresme que es va detectar el passat mes de maig ha continuat durant el juny. El tancament d’aquest mes ha deixat a la comarca la xifra de 30.093 ciutadans sense feina, 1.119 menys que el mes anterior. La reducció de l’atur afecta tant a homes com a dones, si bé és en el col·lectiu masculí on s’ha notat una disminució més important. El sector econòmic on hi ha hagut un descens més destacat de l’atur ha estat el dels serveis que registra 796 desempleats menys; li segueix la construcció amb una reducció de 246 desocupats i la indústria amb 153 aturats menys. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constaten que la reducció de l’atur s’ha donat en 22 dels 30 municipis de la comarca. Percentualment, les localitats en les que la desocupació ha baixat més són: Santa Susanna (-10,99%), Arenys de Mar (-9,49%), Caldes d’Estrac (-8,72%), Palafolls (-8,59%), Vilassar de Dalt (-7,87%) i Calella (-7,72%). A l’altra banda es troba Sant Iscle de Vallalta on no s’ha detectat cap variació respecte al mes de maig i 7 municipis que han registrat un augment de l’atur: Òrrius (+3,23%), Cabrils (+2,19%), Sant Cebrià de Vallalta (+1,89%), Teià (+1,53%), Sant Pol de Mar (+0,93%), Sant Vicenç de Montalt (+0,87%) i Vilassar de Mar (+0,83%). La taxa d’atur a la comarca del Maresme es va situar en el 13,31%. 6 municipis de la comarca tenen, però, una mitjana d’atur superior. Són: Pineda de Mar (16,96%), Tordera (16,91%), Mataró (16,78%), Malgrat de Mar (14,18%), Palafolls (14,07%) i Canet de Mar (13,92%).
Podeu accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

Clic aquí per a pdf

Disminueix la sinistralitat laboral a tots els sectors menys a l’agricultura

22 febrer 2012

L’Observatori de Desenvoloupament Local del Consell Comarcal ha presentat l’informe anual de sinistralitat laboral al Maresme durant el 2011. L’any passat es van registrar a la comarca un 13,88% menys d’accidents a la feina. La nota negativa és l’increment del nombre de sinistres mortals i l’augment del nombre d’accidents al sector agrícola.

Les dades aportades per l’Observatori de Desenvolupament Local indiquen que durant el 2011 es van produir 3.418 accidents laborals al Maresme, 551 menys que el 2010. Aquesta disminució es va donar en tots els sectors econòmics menys a l’agricultura on es va detectar un increment del 4,00%. El descens a la indústria va ser del 22,04%, a la construcció del 19,05% i als serveis del 9,82%.

Aquestes són les xifres absolutes, però el valor que permet mesurar objectivament l’evolució de la sinistralitat laboral és l’anomenant índex d’incidència. Aquest és un paràmetre que relaciona el nombre absolut d’accidents a la feina per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. El mètode permet tenir uns valors de referència que no estan distorsionats per la situació econòmica puntual de més o menys activitat laboral.

El creuament de dades apunta que l’índex de sinistralitat laboral al Maresme durant el 2011 va disminuir un 14,62% en relació al 2011, una variació superior a la del conjunt de Catalunya (10,5%).

Analitzat el grau de gravetat dels accidents, la reducció de l’índex d’incidència laboral s’ha concentrat en els sinistres de pronòstic lleu (-14,90%) i en la greu (-6,50%). En canvi, l’accidentalitat mortal ha augmentat un 99,16%.

Pel que fa a sectors, l’agricultura és la que presenta un índex d’incidència més elevat, seguit de la construcció, la indústria i els serveis.

Podeu veure l’informe complet, clicant sobre la imatge: