Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 2

Info Observatori

Més popular

Lleu repunt de l’atur al Maresme

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:


Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

Augmenta l’atur en el sector Serveis maresmenc i afecta directament l’ocupació femenina

El Maresme ha començat l’any amb un increment del nombre de persones que cerquen feina. Les dades oficials d’atur de gener mostren un augment de la desocupació del 0,21% en relació al mes anterior. És una tendència extrapolable a la registrada a nivell provincial i en tot l’àmbit català, si bé en el cas maresmenc la pujada ha estat percentualment menor. Paral·lelament, la comparativa interanual presenta un balanç més positiu ja que es registra menys desocupació que al gener de 2024. En aquest cas, la recuperació del Maresme (amb una baixada interanual de l’atur del 3,36%) supera els percentatges provincial i català.

La comarca ha tancat el mes de gener amb 20.544 persones registrades com a demandants de feina no ocupades. Són 44 més que al mes de desembre i, tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’increment de la desocupació al Maresme ha incidit directament sobre les dones (+0,81%) i el sector Serveis (+2,04%). En canvi, la desocupació dels homes ha retrocedit un 0,58% i en termes sectorials, l’agricultura, la construcció i la indústria han tingut un comportament positiu amb baixades de la desocupació que oscil·len entre l’1,14% de la indústria i el 4,53% de l’agricultura passant pel 3,93% de la construcció.

Un element d’anàlisi que s’ha incorporat al Report d’Atur del mes de gener ha estat el del nivell formatiu de les persones que cerquen feina. Si bé la comparativa intermensual mostra que l’atur ha augmentat entre aquelles amb estudis secundaris, les dades interanuals indiquen que la desocupació ha crescut un 1,64% entre les persones amb estudis postsecundaris i en canvi s’ha reduït en el cas dels estudis primaris i secundaris.

El Consell Comarcal també ha recollit les dades dels diferents sistemes territorials en els quals, en termes d’ocupació, es divideix el Maresme. El mapa mostra clarament les diferències entre els diferents espais territorials, així, són els municipis englobats en el Sistema Territorial de Calella (Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) els que tenen una taxa d’atur més elevada i superen la comarcal (9,23%). Aquest Sistema Territorial aplega 5.074 persones aturades.

El Sistema Territorial Mataró (inclou els municipis de Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Argentona, Cabrera de Mar i Òrrius) és el que en termes absoluts té un major nombre de persones aturades (8.442).

Els municipis incorporats al Sistema Territorial del Baix Maresme (Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, el Masnou i Alella) apleguen 4.126 persones sense feina.

Per la seva banda, el Sistema Tertitorial d’Arenys (inclou Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta) suma 2.159 persones aturades. I els 2 municipis maresmencs inclosos al Sistema Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Montgat i Tiana) comptabilitzen 743 persones en situació d’atur.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La sinistralitat laboral augmenta un 36,75% durant el primer trimestre de 2006

 


Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei del Consell Comarcal, sobre la sinistralitat laboral registrada a la comarca durant el primer trimestre de 2006 són força preocupants. 1.663 treballadors i treballadores han sofert un accident en el lloc de feina, fet que els ha obligat a agafar la baixa laboral. Aquesta xifra és un 36,75% superior a la registrada en el mateix període de temps de 2005. Tot i això, la dada positiva és que cap dels accidents va provocar víctimes mortals.


L’evolució mensual de la sinistralitat durant el primer trimestre de l’any mostra un creixement progressiu dels accidents laborals a la comarca. El mes de gener se’n van produir 440, el febrer 505 i el març 718. Total: 1663 accidents laborals. D’aquests, el 99% són lleus. Sectorialment, els serveis registren la majoria dels sinistres (el 36%), seguits per la construcció (el 31%), la indústria (el 30%) i, finalment, el sector primari (el 3%). Pràcticament el 80% dels sinistres registrats els han patit homes i un 38% d’aquests han estat en la construcció, un sector altament masculinitzat. Com a dada curiosa, només l’1% dels sinistres patits per dones es registren a la construcció, mentre que el 71% de la sinistralitat laboral femenina es produeix en els serveis. La distribució de la sinistralitat per tipus de contracte, durant el primer trimestre de 2006, ha estat la següent: un 56% dels accidentats són persones amb un contracte laboral fix i el 44% restant són treballadors i treballadores amn contracte eventual. Per tenir més dades sobre la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme durant el primer trimestre de 2006,
Cliqueu aquí

L’atur creix al Maresme per sobre de la mitjana catalana i la taxa de desocupats ja és del 15%

Pineda és el municipi amb una taxa d’atur superior

  


Octubre ha estat un mes negatiu pel que fa a l’atur. Segons les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el mes passat s’hi van registrar 958 nous desocupats, un 65% dels quals provenen del sector serveis.


Amb el tancament d’octubre, la xifra total de persones registrades a l’atur era de 34.005, un 2,90% més que el mes anterior. Aquest creixement és superior al registrat a Catalunya i a la provincia de Barcelona. També és superior la taxa d’atur que en el cas del Maresme se situa en el 15% mentre la mitjana catalana és del 13,9% i la del conjunt de la provincia de Barcelona del 14,1%. Del conjunt de persones que durant el mes d’octubre s’han inscrit com a aturades, el 65% (629) provenen del sector serveis i majoritariament (un 74%) provenen de l’hostaleria. També s’ha notat l’augment de persones aturades a la construcció (155 més que el mes anterior), a la indústria (89 més), a l’agricultura (47) i 38 persones que declaren no haver tingut una ocupació anterior. L’increment de l’atur es general a dos terços dels municipis del Maresme, en canvi, es detecta un lleuger descens a Alella (-1,18%), Cabrera de Mar (-3,05%), El Masnou (-4,33%}, Òrrius (-5,71%), Premià de Dalt (-0,65%), Sant Iscle de Vallalta (-2,63%), Teià (-3,42%), {N}Tiana (-3,31%), Vilassar de Dalt (-4,80%) i Vilassar de Mar{n} (-0,73%). Amb les xifres d’atur del mes d’octubre, Pineda de Mar es col·loca com el municipi amb una taxa d’atur més elevada (el 19,47%). També superen la mitjana comarca les poblacions de Tordera (18,77%), Mataró (18,63%), Malgrat de Mar 17,09%), Palafolls (17,05%), Canet de Mr (15,58%) i Calella (15,45%). En canvi, no arriben al 10% de taxa d’atur els municipis d’Alella (8,44%), Cabrera de Mar (8,24%), Cabrils (8,98%), Òrrius (9,76%), Sant Pol de Mar (9,77%), Sant Vicenç de Montalt (9,57%), Teià (8,98%), Tiana (8,64%) i Vilassar de Dalt (9,92%). Podeu ampliar la informació elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Clic aquí per a pdf

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Baixa la població estrangera resident al Maresme

Per primera vegada des de 2017, baixa el nombre de persones estrangeres residents al Maresme. Segons reflecteix l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades oficials del padró a 1 de gener de 2021, al Maresme resideixen 56.737 persones de nacionalitat estrangera. Són 532 menys que l’any anterior. Probablement aquesta disminució és un efecte directe de la pandèmia.

Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.

Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:

El 90% de les transaccions immobiliàries que es fan al Maresme són d’habitatges de segona mà

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha analitzat el mercat immobiliari i els moviments registrats al Maresme el 2022.

Les dades -recollides a partir de la Direcció General del Cadastre; el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat- apunten que els béns immobles van crèixer al Maresme un 0,7% respecte a 2021, un percentatge superior al del conjunt català (0,5%).

La comarca va acabar l’any amb 336.439 béns immobles registrats. D’aquests, el 62% es destina a l’ús residencial, un 26,4 a magatzem, un 4,2% a comerç, un 1,8% a indústria i un 1,5% a úsos diversos (cultural, esportiu, religiós…). Un 4% són immobles buits.

L’any 2022 es van iniciar 1.127 habitatges, un 80,48% dels quals són de tipologia pljurifamiliar, i se n’han acabat 923. Tant les xifres de construccions iniciades com les de finalitzades són superiors a les de 2021 tot i que encara queden per sota dels nivells prepandèmics.

El Maresme disposa del 28,41% de sòl vacant (parcel·les sense edificar) sent Premià de Mar el municipi amb menys sòl vacant (el 6,29%)

Transaccions immobiliàries

L’any 2022 s’han realitzat 6.628 transaccions de compravenda d’habitatges en el conjunt de la comarca, pràcticament les mateixes que l’any anterior (+0,4%). Un creixement molt per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya (5,8%).

El 90,1% de les transaccions de compravenda han estat d’habitatge de segona mà i un 9,9% d’habitatge nou. En termes absoluts n’han estat, respectivament, 5.969 i 659.

En relació al 2021, la compravenda d’habitatge nou ha baixat (-0,9%) mentre que la d’habitatge de segona mà ha incrementat (0,5%).

Vilassar de Mar és el municipi de la comarca on, de mitjana, el metre quadrat de l’habitatge és més car (3.460,4€) amb independència que sigui nou (4.649,51€) o usat (3.407,84€) i Tordera és la població on el metre quadrat és més econòmic (1.449,66€). En aquest municipi, és més car el metre quadrat de segona mà (1.467,65€) que el nou (1.289,54€).

El lloguer

L’any 2022 s’han registrat 8.322 contractes de lloguer d’habitatge a la comarca, menys que un any abans (-8,8%), un descens que també s’ha produït en el conjunt de Catalunya (-9,0%).

El preu mitjà anual del lloguer, segons les fiances dipositades a l’Incasòl, s’ha situat en els 777,05€ al Maresme, pràcticament igual que en el conjunt de Catalunya. Igual que en la compravenda, els preus de lloguer varien molt en funció dels municipis. Sant Vicenç de Montalt i Cabrils són les localitats que el 2022 van registrar un preu mitjà anual de lloguer més elevat. En el cas de Sant Vicenç de 1.489,95€ i de 1.444,31€ en Cabrils. En canvi, a Sant Iscle de Vallalta va ser de 558,18€ i a Tordera de 527,28€.

S’ha de tenir en compte que aquestes dades fan referència al preu dels contractes de lloguer. No hi ha informació oficial per saber el preu del lloguer per m2 i aquesta informació és bàsica a l’hora de veure les diferències existents entre municipis en habitatges d’iguals dimensions.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixa l’atur registrat al Maresme deixant en 20.712 el nombre de persones que cerquen feina

Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat durant el mes d’abril una baixada de l’atur que ha permès reduir en 375 el nombre de persones sense treball. A la comarca hi ha 20.712 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. És una xifra que representa un descens intermensual de l’1,78% i interanual del 0,68%.

Ha estat un descens general en tots els sectors econòmics i en tots els grups d’edat registrant-se la baixada més intensa en el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys). També ha caigut en els dos sexes, si bé amb major intensitat en l’atur masculí eixamplant d’aquesta manera la bretxa de gènere.

Una de les característiques de l’atur maresmenc és la seva elevada feminització. Segons apunta l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 57,5% de les persones registrades com a aturades són dones. De la mateixa manera, el gruix de l’atur segueix ancorat en el grup de persones de 55 anys i més (7.906, segons les dades del mes d’abril). El 60,4% d’aquestes persones són dones.

Un altre dels trets característics de la desocupació a la comarca és l’elevada concentració en l’atur de llarga durada. El 49,6% de les persones que cerquen feina al Maresme porta més d’un any en situació de desocupació. Aquí també hi ha una major incidència entre el col·lectiu femení (54,2%).

L’atur en els municipis maresmencs

Les dades del mes d’abril estableixen la taxa d’atur registral del Maresme en el 9,47%, però hi ha substancials diferències entre els 30 municipis. Així, Cabrera de Mar amb un 4,56% és el municipi amb una taxa d’atur més baixa i Tordera amb el 12,44% el que presenta una taxa més elevada.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha baixat en 17 dels 30 municipis de la comarca, en 2 s’ha mantingut i en la resta ha incrementat. El més destacat és l’increment experimentat a Òrrius (24,2%). Interanualment, l’atur registrat ha baixat en 16 municipis i ha incrementat en la resta. En aquests termes torna a destacar Òrrius amb un augment del 95,2%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

123...22Pàgina 2 de 22
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats