Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 2

Info Observatori

Més popular

Creix la sinistralitat laboral coincidint amb la flexibilització de les mesures per frenar la COVID-19

Lìnforme de sinistralitat laboral al Maresme corresponent al tercer trimestre de 2020 reflecteix un increment dels accidents al lloc de feina del 54,66% respecte al trimestre anterior. Una dada que s’ha de llegir en el context de mesures adoptades per frenar l’expansió de la pandèmia. El mes de juny va començar el desconfinament i la tornada de molts sectors a l’activitat.

Durant aquests tres mesos es van registrar al Maresme 713 accidents laborals que, en termes interanuals, representen un descens del 36,79%. Si bé el 99,30% van ser tipificats de lleu, cal lamentar la mort d’una persona treballadora en el sector de la construcció.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Torna a crèixer l’atur deixant gairebé 30.000 persones al Maresme sense feina

Novembre ha deixat una nova repuntada de l’atur al Maresme en un valor superior al del conjunt de Catalunya que ha sumat un imperceptible 0,04% a la llista de persones sense feina i en un comportament diferent al del conjunt de la província de Barcelona que redueix el nombre de persones desocupades en un 0,24%.

Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Obsevatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el creixement intermensual al Maresme és del 0,61%, però s’enfila al 18,59% en termes interanuals.

Aquestes dades situen en 29.938 el nombre de persones inscrites com a demandants de feina a les oficines d’ocupació del Maresme i estableixen la taxa d’atur comarcal en el 14,47%, molt per sobre de la provincial (12,88%) i de la mitjana catalana (13,28%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades a nivell municipal i comarcal en la següent infografia interactiva:

Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Puja la renda familiar del Maresme situant-se en els 17.800 € per habitant

7 municipis de la comarca, entre els 15 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2018, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 17.800€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2017. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Cabrera de Mar que registra una davallada.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc vintè.

En el context de la comarca, Alella encapçala, un any més, el rànquing municipal amb una
renda per càpita de 27.400€. Seguidament es troben Teià i Cabrils amb 24.700€/hab., respectivament, Tiana (23.600€/hab.), Sant Vicenç de Montalt (22.900€/hab.), Cabrera de Mar (22.800€/hab.) i Premià de Dalt (22.000€/hab.).

Tot i això, el Maresme és una comarca de grans contrastos i a l’altra part de la balança es troben municipis amb rendes allunyades de les mitjanes comarcal i catalana. És el cas de Pineda de Mar, que amb 14.100€/hab. és el municipi del Maresme amb una menor renda. Seguit de Tordera (14.200€/hab.) i Calella (14.600€/hab.).

Quant a l’estructura de la renda pels principals recursos de les famílies, la majoria del ingressos provenen de la remuneració d’assalariats en tots els municipis. Aquells en
què aquests ingressos tenen un major pes són Sant Vicenç de Montalt (63,1%), Tiana (62,8%) i Palafolls (61,3%). En canvi, el pes és menor a Pineda de Mar (53,2%) seguit per Caldes d’Estrac (53,4%) i Malgrat de Mar (54,2%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe:


El Maresme finalitza l’any amb 30.644 persones a l’atur

Només 3 municipis de la comarca han acabat 2020 amb xifres positives pel que fa a la variació intermensual de l’atur. Els 27 restants sumen persones en situació de desocupació arribant, a nivell comarcal, a 30.644 el nombre de maresmencs i maresmenques registrades a les oficines d’ocupació.

Tal i com mostra el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra de persones sense feina es va incrementar en 706 durant el darrer mes de 2020, el que representa un augment del 2,36% respecte al novembre. Aquest percentatge es dispara fins al 23,16% en la comparativa interanual.

És una tendència que també s’ha reproduit a la província de Barcelona i al conjunt del territori català, si bé l’increment maresmenc ha estat lleugerament inferior. Tot i això, la taxa d’atur maresmenca (14,76%) continua sent més elevada que la provincial (13,19%) i que la catalana (13,58%).

L’increment de la desocupació ha afectat tots els sectors econòmics, sent la construcció la que ha registrat un augment més destacat (+5,10%), seguida de la indústria i els serveis (els dos sectors reflecteixen una pujada del 2,18%) i l’agricultura un 1,78%. També creix un 1,48% la demanda de feina entre el col·lectiu SOA (persones registrades sense ocupació anterior).

Pel que fa al comportament municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat el mes de desembre amb menys persones a l’atur de les que tenien registrades el mes de novembre. Són Alella, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta. En termes interanuals, però, l’increment de l’atur és general als 30 municipis amb variacions que oscil·len entre l’augment de l’11,04% de Caldes d’Estrac i el 51,52% de Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de desembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El Maresme continua guanyant població

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

123Pàgina 2 de 3
© 2020 Dissenyat per TICsmart SL