Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Aleatori

La població estrangera resident al Maresme augmenta gairebé un 8 %

La radiografia de la població estrangera resident al Maresme feta per l’Observatori de Desenvolupament Local en base a les dades dels padrons municipals de 2020 indica que la comarca va guanyar 4.062 persones procedents d’altres països el darrer any, el que representa un augment percentual del 7,64%.

Aquest percentatge se supera en 6 municipis: Calella, Mataró, Caldes d’Estrac, Pineda de Mar, Santa Susanna i Premià de Mar.

Les darreres dades indiquen que el Maresme és la vint-i-novena comarca catalana amb més residents procedents d’altres països. En total, estan empadronades 57.269 persones, amb un predomini dels homes (52,66%) i una important concentració en el grup dels 20 als 59 anys (70,84%).

Quant a les nacionalitats per continents, destaquen les africanes per davant de les europees i americanes encara que aquestes darreres són les que, l’any 2020, van experimentar un creixement superior (12,95%).

Tot i la mitjana comarcal, hi ha diferències a escala municipal. Per exemple, a Caldes d’Estrac predominen les nacionalitats americanes i a 22 municipis son superiors les nacionalitats europees.

Podeu ampliar aquesta informació amb la següent infografia interactiva:

Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

L’atur augmenta al Maresme un 4,63% el mes de març

  


Les dades d’atur a la comarca del Maresme van continuar augmentant el mes de març. Les xifres recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que al mes de març hi havia registrats 31.202 aturats a la comarca (1.308 més que el febrer). Pineda de Mar és el municipi amb una taxa d’atur més elevada, mentre Cabrils és el que té una taxa d’atur més baixa.


La taxa d’atur al Maresme es va situar el mes de març en el 13.80%, mantenint-se per sobre de la de Catalunya (el 12,23%) i de la mitjana de la província de Barcelona (el 12,34%). Les dades a nivell local indiquen que els municipis que superen la mitjana de la comarca són: Pineda de Mar (18,39%), Tordera (17,20%), Mataró (17,01%), Palafolls (16,07%), Malgrat de Mar (16,34%), Calella (14,49%) i Canet de Mar (14,20%). En canvi, hi ha 12 municipis on la taxa de desocupació no arriba al 10% són: Cabrils (7,10%), Alella (7,28%), Teià (8,05%), Tiana (8,22%), Sant Vicenç de Montalt (8,33%), Sant Pol de Mar (8,37%), Cabrera de Mar (8,46%), Vilassar de Dalt (9,01%) Sant Andreu de Llavaneres (9,06%), Caldes d’Estrac (9,53%), Vilassar de Mar (9,72%) i Òrrius (9,76%). També hi ha però, alguna nota positiva, a Santa Susanna i a Calella s’ha aconseguit reduir, encara que molt poc, la llista d’aturats. L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones tot i que amb percentatges diferents. En el cas dels homes, el creixement percentual ha estat més intens (el 5,24%), en canvi en el col·lectiu de dones l’increment respecte al mes de febrer ha estat del 3,99%. En la classificació de les dades del mes de març s’ha incorporat un nou sistema de classificació de les activitats econòmiques que es presenten d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-2009), això suposa que no es pugui fer una comparativa amb períodes anteriors, tota vegada que la lectura podria sortir esbiaixada.
Podeu ampliar informació, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme,
 

Clic aquí per a pdf

Nou descens de l’atur al Maresme

2021 ha estat un any positiu pel que fa a la reducció de l’atur. El Maresme va tancar l’any amb un nou descens de la xifra de persones desocupades, concretament 196 menys que les registrades a finals de novembre.

Aquesta reducció és molt més destacada en la comparativa interanual. Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra oficial de persones en situació d’atur al Maresme és de 23.202, un volum que continua sent important, però sensiblement inferior als registres del mateix període de 2020. En concret, les oficines d’ocupació maresmenca van tancar 2021 amb 7.442 inscripcions menys de demandants d’ocupació.

Amb aquestes xifres, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,89%, un percentatge que es manté per sobre del provincial i del català en poc més d’un punt.

La reducció de l’atur s’ha estès a tots els sectors econòmics, sent la indústria la que ha registrat un major descens (-1,50%), seguit de la constucció (-0,94%), serveis (-0,80) i l’agricultura (-0,23%). En canvi, s’ha registrat un lleu increment del 0,08% en les inscripcions de persones sense ocupació anterior (SOA).

L’anàlisi de les dades indica que la reducció intermensual de la desocupació s’ha centrat en el col·lectiu femení, justament on la incidència de l’atur al Maresme és més destacada. Les dones que cerquen feina representen el 57,46% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació. A més, la taxa d’atur femení es troba molt per sobre de la masculina (el 12,91% davant del 8,99%).

Pel que fa a l’esfera local, els 30 municipis maresmencs recullen importants descensos de l’atur en la comparativa anual. En canvi, l’anàlisi intermensual és més divers. 19 municipis registren disminució de l’atur, 9 sumen persones en situació de desocupació (Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i no es registren variacions a les dades d’Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de desembre de 2021

Dades mensuals d’atur registrat a la comarca del Maresme

 
Atur registrat. Gener 2009

El Maresme superarà en deu anys el mig milió d’habitants

La població del Maresme no ha parat de créixer des de 1998 havent arribat l’any passat a una xifra oficial de 472.572 persones. La projecció de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), indica que la comarca mantindrà el ritme de creixement i superarà el mig milió de persones al 2034. Aquest increment demogràfic es deurà a les migracions interiors i exteriors ja que el creixement natural (naixements – defuncions) es mantindrà negatiu.

L’informe de La població del Maresme-2024 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunta que aquest creixement intensificarà l’índex d’envelliment de la població maresmenca que ara per ara supera en gairebé un punt la mitjana catalana i que ha experimentat un substancial increment en els darrers anys.

L’índex d’envelliment de la comarca és de 143,3%, és a dir, al Maresme viuen 143 persones majors de 65 anys per cada 100 persones de menys de 15 anys. L’evolució d’aquest índex ha experimentat un substancial creixement en les darreres dues dècades. Així, fa 20 anys, l’índex d’envelliment maresmenc era del 94,2% i fa 10 anys del 101%.

L’estructura de la població per edats reflecteix aquesta situació. La base piramidal estreta mostra la baixada de naixements (l’any 2023 es va registrar la xifra de més baixa dels darrers 48 anys) i el cos ample concentra el gruix en el tram dels 40 als 59 anys i es va estrenyent a mesura que augmenta l’edat amb un pic que en els darrers 10 anys s’ha anat eixamplant ja que el nombre d’habitants majors de 65 anys ha augmentat un 70%.

La tendència es mantindrà en la propera dècada i la projecció apunta a un substancial increment de la població de més de 65 anys que passaria del 20% actual dels habitants de la comarca al 24,77%. Les persones d’entre 16 i 64 anys retrocederien del 64,83% al 63,41% i seria més intens el decreixement dels 0 als 15 anys passant del 15,7% a l’11,82%.

En aquest context, l’increment de població el marcaran les migracions tant de la gent que es traslladi al Maresme provinent d’altres comarques com de les persones provinents de l’estranger. De fet, des de 2002 el saldo migratori ha estat sempre positiu al Maresme amb un major impacte de les migracions exteriors.

Tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local a la darrera Radiografia de la població estrangera al Maresme, actualment el pes de la població amb nacionalitat estrangera resident a la comarca és del 13,5%. Són 63.894 persones.

La projecció per a 2034 indica que el creixement natural de la comarca es mantindrà negatiu amb una diferència entre naixements i defuncions de -12.000 persones. L’augment de població fins a superar el mig milió serà gràcies a les migracions que facilitaran l’arribada al Maresme l de 42.000 persones.

Les dades més destacades de l’informe de La població del Maresme 2024 publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en aquesta infogradia:

Nou mètode de càlcul de la població activa local estimada i de la taxa d´atur registrat

8M: Més formades, però amb una taxa d’atur més elevada

El 50,76% de la població del Maresme és femenina. Som 239.906 les dones que vivim a la comarca i 148 superen els 100 anys. La nostra esperança de vida és de 86,24 anys, 5 més que la masculina. Són dades recollides a l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, les maresmenques tenen un percentatge major d’estudis superios que els homes, però aquesta millor fomació no es trasllada al mercat laboral. Només el 4% d’empreses maresmenques tenen alguna dona directiva i, com evidencia mensualment el Report d’Atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació.

11.793 maresmenques, el 57,4% de les persones inscrites a les oficines d’ocupació, es troben sense feina. Una xifra, que extrapolada a la taxa d’atur registral continua mostrant les diferències per gènere. Mentre la taxa d’atur per als homes és del 7,7% entre les dones s’eleva al 10,8%.

A més, l’ocupació és més precària entre les dones que acumulen un major percentatge de contractacions temporals i a temps parcial que els homes.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

La sinistralitat laboral es redueix al Maresme en gariebé un 11% el 2008

4 treballadors van perdre la vida en accidents a la feina

  


5.845 treballadors i treballadores van patir accidents laborals al Maresme durant el 2008. Tot i que la xifra continua sent elevada, la sinistralitat laboral a la comarca s’ha reduit d’un 10,73% respecte l’any anterior, segons l’anàlisi de les dades fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.


La reducció més significativa es fa evident en les xifres d’accidents greus que experimenten un descens del 17,3% passant de 52 el 2007 a 43 el 2008. El sinistres lleus són els més nombrosos i durant el 2008 se’n van produir 5.798, un 10,69% menys que l’any anterior. La nota negativa són els accidents mortals. 4 treballadors van perdre la vida durant el 2008, la mateixa xifra que es va registrar l’any anterior. Analitzant les dades per sectors econòmics, l’agricultura és l’única activitat en la qual es detecta un increment de sinistralitat laboral. De 110 treballadors ferits el 2007 es va passar a 136 el 2008. En la resta de sectors la disminució és força variable en funció de l’activitat. Així, en la construcció és on es detecta una reducció més significativa (el 27,89%) passant de 1.972 accidentats el 2007 a 1.422 el 2008. A la indústria el percentatge de disminució és de l’11.02% (de 1.615 ferits el 2007 es va passar a 1.437 el 2008). Finalment, en el sector serveis només va haver-hi una reducció del 0,04% (el 2007 es van comptabilitzar 2.851 sinistres i el 2008 2.850). Si en comptes d’analitzar les dades partint de les xifres absolutes, es fa agafant com a model l’índex d’incidència laboral (nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social), la reducció de la sinistralitat laboral al Maresme durant el 2008 seria del 7,33%, una xifra molt similar a la registrada en el conjunt de Catalunya (el 7,4%). Si voleu ampliar aquesta informació, podeu consultar el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf
123...23Pàgina 1 de 23
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats