Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Aleatori

La població estrangera resident al Maresme augmenta gairebé un 8 %

La radiografia de la població estrangera resident al Maresme feta per l’Observatori de Desenvolupament Local en base a les dades dels padrons municipals de 2020 indica que la comarca va guanyar 4.062 persones procedents d’altres països el darrer any, el que representa un augment percentual del 7,64%.

Aquest percentatge se supera en 6 municipis: Calella, Mataró, Caldes d’Estrac, Pineda de Mar, Santa Susanna i Premià de Mar.

Les darreres dades indiquen que el Maresme és la vint-i-novena comarca catalana amb més residents procedents d’altres països. En total, estan empadronades 57.269 persones, amb un predomini dels homes (52,66%) i una important concentració en el grup dels 20 als 59 anys (70,84%).

Quant a les nacionalitats per continents, destaquen les africanes per davant de les europees i americanes encara que aquestes darreres són les que, l’any 2020, van experimentar un creixement superior (12,95%).

Tot i la mitjana comarcal, hi ha diferències a escala municipal. Per exemple, a Caldes d’Estrac predominen les nacionalitats americanes i a 22 municipis son superiors les nacionalitats europees.

Podeu ampliar aquesta informació amb la següent infografia interactiva:

Més de 31.000 persones sense feina al Maresme

Segueix la tendència a l’alça de l’atur. Les oficines d’ocupació del Maresme han comptabilitzat, el mes de gener, 31.142 persones com a demandants de feina. Aquesta xifra representa un increment de l’1,63% respecte al desembre i un augment del 25,32% en la comparativa interanual.

El creixement percentual de la desocupació, tant en valors mensuals com anuals, es troben lleugerament per sota dels registrats a la província (1,88% i 28,76%) i al conjunt català (2,10% i 29,06%).

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, mostren que l’increment intermensual de la desocupació s’ha concentrat en el sector Serveis i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció reflecteixen una certa recuperació de la ocupació.

En canvi, en la comparativa interanual, tots els serveis apareixen perjudicats amb increments de l’atur que, percentualment, oscil·len entre l’increment del 39,02% en el col·lectiu SOA i el 13,48% en la indústria. L’agricultura ha registrat un increment anual de la desocupació del 33,70%, la construcció del 28,23% i els serveis del 25,95%.

En valors absoluts, el sector serveis és el que aplega el major nombre de persones en situació d’atur. En concret, concentra el 72,27% de les persones sense feina al Maresme.

La crisi econòmica generada per la COVID manté a la comarca un atur fortament feminitzat (el 55,42% de les persones demandants de feina al Maresme són dones) i amb una elevada incidència en les persones majors de 45 anys. El 54,33% de les persones aturades tenen entre 45 i 65 anys.

Si bé, en la comparativa interanual, els 30 municipis del Maresme reflecteixen un important creixement de l’atur, la situació és desigual en la comparativa de les dades intermensuals.

En comparació al mes de desembre, 7 municipis registren lleugers descensos de la desocupació. Són Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant aquesta infografia interactiva del Report d’Atur:

Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal“

8M: Les maresmenques tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i pateixen més la situació d’atur

El 50,55% de la població del Maresme és femenina. Som 231.858 les dones que vivim a la comarca i 118 superen els 100 anys. Hem nascut en 160 països diferents i el 88,31% té nacionalitat espanyola. Són dades recollides a l’informe “Dona i mercat de treball al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, el 63,29% de les maresmenques es troba en edat de treballar (16-64 anys), però la taxa d’ocupació és inferior a la dels homes situant-se en el 55,61%. A més, com ja es constata als informes mensuals de seguiment de l’atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació. El 55,2% de les persones que busquen feina són dones i un elevat percentatge es troben en situació d’atur de llarga durada.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

El Maresme continua guanyant població

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

El Maresme finalitza l’any amb 30.644 persones a l’atur

Només 3 municipis de la comarca han acabat 2020 amb xifres positives pel que fa a la variació intermensual de l’atur. Els 27 restants sumen persones en situació de desocupació arribant, a nivell comarcal, a 30.644 el nombre de maresmencs i maresmenques registrades a les oficines d’ocupació.

Tal i com mostra el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra de persones sense feina es va incrementar en 706 durant el darrer mes de 2020, el que representa un augment del 2,36% respecte al novembre. Aquest percentatge es dispara fins al 23,16% en la comparativa interanual.

És una tendència que també s’ha reproduit a la província de Barcelona i al conjunt del territori català, si bé l’increment maresmenc ha estat lleugerament inferior. Tot i això, la taxa d’atur maresmenca (14,76%) continua sent més elevada que la provincial (13,19%) i que la catalana (13,58%).

L’increment de la desocupació ha afectat tots els sectors econòmics, sent la construcció la que ha registrat un augment més destacat (+5,10%), seguida de la indústria i els serveis (els dos sectors reflecteixen una pujada del 2,18%) i l’agricultura un 1,78%. També creix un 1,48% la demanda de feina entre el col·lectiu SOA (persones registrades sense ocupació anterior).

Pel que fa al comportament municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat el mes de desembre amb menys persones a l’atur de les que tenien registrades el mes de novembre. Són Alella, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta. En termes interanuals, però, l’increment de l’atur és general als 30 municipis amb variacions que oscil·len entre l’augment de l’11,04% de Caldes d’Estrac i el 51,52% de Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de desembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

12Pàgina 1 de 2
© 2020 Dissenyat per TICsmart SL