Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 2

Info Observatori

Aleatori

Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població

El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.


Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior. 

De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.

Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.

Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.

Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí

Més de 1.300 treballadors i treballadores van patir accidents laborals a la comarca durant el tercer trimestre de 2005

 


En el decurs del tercer trimestre de l’any, 1.326 treballadors i treballadores van agafar la baixa laboral al Maresme com a conseqüència de les ferides patides per un accident al lloc de treball. Les dades, recollides pel Consell Comarcal, a través de l’Observatori del Mercat Laboral, indiquen un descens de la sinistrabilitat laboral del 8,4% respecte al mateix període de l’any 2004.


Tot i aquesta disminució en el nombre total d’ assalariats/des que van patir accidents laborals durant el tercer trimestre de 2005, les xifres continuen sent elevades i s’ha de lamentar la mort d’un treballador del sector econòmic de la construcció. Les baixes laborals com a conseqüència d’un accident laboral van afectar a 1.326 persones, de les quals 19 van patir ferides de pronòstic greu i 1306 van patir ferides diagnosticades com a lleus. Podeu accedir a les estadístiques per sector i sexe,  
Clicant aquí

El Maresme tanca l’any amb un descens interanual de l’atur del 6,65%

El Maresme comença 2023 amb 1.544 persones aturades menys que a inicis de 2022. El descens interanual de l’atur a la comarca arriba al 6,65% en un any en què només es van registrar increments de la desocupació els mesos de gener, febrer, agost i setembre.

Tot i aquest bon comportament, el Maresme encara té registrades 21.658 persones com a demandants de feina no ocupades. Majoritàriament (62,63%) són persones majors de 45 anys i gairebé el 45% del total porten inscrites a les oficines d’ocupació més de 12 mesos. És a dir, a la comarca hi ha un important gruix d’atur de llarga durada.

Un altre de les característiques de la desocupació maresmenca és la seva elevada feminització. 12.477 dones (el 57,60% del total de persones aturades) busquen feina. A més, l’anàlisi que mensualment realitza l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal sobre l’evolució de l’atur, mostra que la recuperació de l’ocupació va més lenta entre les dones que entre els homes. Una dada que reflecteix aquesta desigualtat és la taxa d’atur.

Amb el tancament del mes de desembre, la taxa d’atur registrat comarcal es va situar en el 10,02%. Una anàlisi per sexe mostra que entre les maresmenques aquesta taxa d’atur s’eleva a l’11,89% i disminueix al 8,26% entre els maresmencs.

Pel que fa al comportament del mes de desembre, el Maresme va registrar un lleuger descens de l’atur del 0,27% que es va recollir en tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’agricultura va ser la que va registrar un descens percentual més elevat de l’atur. També va ser notable la disminució de persones aturades entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, l’anàlisi interanual mostra que l’únic grup on augmenta la desocupació és el de les persones que es volen incorporar al mercat laboral per primera vegada.

El mapa local del Maresme continua mantenint la seva diversitat amb taxes d’atur que oscil·en entre el 4,83% d’Alella i el 14,76% de Pineda de Mar.

Podeu complementar aquesta informació amb el Report d’Atur del Maresme de desembre 2022

El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars

 


El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.


Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.

La taxa d’atur a la comarca del Maresme baixa un 3,15% durant el primer trimestre de l’any

Segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el primer trimestre de 2007, l’atur a la nostra comarca ha baixat un 3,15% respecte al mateix període de 2006. Aquesta reducció de la descocupació és especialment important entre el col·lectiu masculí, en canvi, entre el sector femení és gairebé inapreciable.


Durant els tres primers mesos de l’any, va haver-hi 527 homes aturats menys que durant el mateix període de 2006. Això representa una reducció de l’atur masculí del 7,12%. Pel que fa a les dones la diferència és de 37 desocupades menys, el 0,35%.

L’atur disminueix i creix la contractació un 9,96%. El 23,66% de la nova contractació correspon a contractes formalitzats per persones estrangeres -una modalitat de contractació que interanualment ha crescut un 13,58%.

Paralelament, s’ha donat un nou rècord d’afiliacions al règim general de la Seguretat Social amb un total de 96.353 afiliats al Maresme. Els treballadors afiliats al règim especial d’autònoms eran 37.071, de manera que aquests representen el 27.78% del total d’afiliats a la comarca.

Podeu veure l’informe complert elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, clicant aquí

Reducció de l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

Dades positives. El mes d’abril ha deixat una reducció intermensual de l’atur al Maresme del 3,43%, un percentatge que s’amplia a gairebé el 8% en la comparativa interanual. El descens del nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a aturades és general a tots els grups d’edat i extensible a tots els sectors econòmics.

Tal i com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el descens de la desocupació al Maresme ha estat superior als percentatges registrats a nivell provincial i català. Tot i això, la taxa d’atur registral maresmenca, que se situa en el 9,58%, continua sent superior a la provincial (9,11%) i a la catalana (8,90%).

A la comarca hi ha 20.853 persones en situació d’atur, el 57,6% de les quals són dones (12.020) el que suposa que el Maresme manté un elevat percentatge de feminització de la desocupació, igual que una important concentració en el grup de persones d’entre 55 i 64 anys que representen el 38,02% del total de persones que cerquen feina.

El descens de l’atur registrat el mes d’abril es reflecteix tant en dones com en homes, si bé és en aquests darrers on ha estat més intens. També s’ha distribuït entre tots els grups d’edat sent el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys) on ha repercutit més. Entre aquest col·lectiu la disminució intermensual ha estat del 13,80%.

La baixada de la desocupació també ha estat comuna a tots els sectors econòmics, sent l’agricultura on percentualment ha estat més intens (-11,40%)

A nivell local, les xifres d’atur només han repuntat en 4 dels 30 municipis maresmencs: El Masnou, Sant Pol de Mar, Teià i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).



La taxa d’atur al Maresme frega el 16%

Mal inici d’any per a l’ocupació al Maresme. El mes de gener ha fet incrementar la xifra de persones aturades en 1.389. A la comarca, el volum de persones registrades que cerquen feina és de 36.375, segons el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. Aquest augment del nombre de persones sense treball s’ha detectat a 27 dels 30 municipis.


La taxa d’atur del Maresme a 31 de gener de 2011, calculada ja sobre la població activa estimada de 2010, és del 15,91%. Cal dir, que en el darrer any ha pujat l’atur, però també ha crescut la xifra de població activa. El Maresme continua 1 punt percentual per sobre de la mitja de Catalunya (14,90%) i de la provincia de Barcelona (14,97%).

El col·lectiu d’homes aturats és el més nombrós, tot i que en el darrer mes ha estat el de dones el que ha tingut un major increment. Per grups d’edats, tots s’han vist castigats; si bé les xifres absolutes més elevades es concentren en el grup del 30-44 anys (537 aturats més) i en el de 45 o més (555 persones més sense feina).

Per sectors, els augments absoluts estan encapçalats pel sector serveis (1.031), la construcció (139), la Indústria (114), Sense Ocupació Anterior ( 68) i Agricultura (37). Percentualment, però, és al sector primari on es detecta una major intensitat (+6,61%), seguit dels serveis (+5,24%). En aquest darrer cas l’augment més significatiu és entre persones que havien treballat al comerç (267) i a l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (174). Pel que fa al comerç, possiblement, relacionat amb la finalització dels contractes de la campanya nadalenca i en el cas de l’administració, per la finalització dels contractes dels plans d’ocupació.

Pineda de Mar, 21,81% de desocupació
Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, dels 30 municipis del Maresme, només ha disminuit l’atur a Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Teià, a la resta s’han registrat increments que oscil·len entre el 0,45% de Premià de Dalt i el 7,65% de Cabrera de Mar.

A nivell de taxa d’atur, calculada ja sobre la població activa estimada de 2010 (la taxa de l’any passat es va calcular amb les xifres de població estimada de 2009), és Pineda de Mar el municipi que registra un percentatge més elevat (el 21,81%), li segueix Mataró (el 19,53%) i Calella (18,94%).

També superen la mitja comarcal: Malgrat de Mar (18,04%), Tordera (17,74%), Premià de Mar (17,31%), Palafolls (16,69%) i Sant Iscle de Vallalta (16,29%).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del mes de gener de 2011:
 

Augmenten les baixes per accident laboral al Maresme

El 8,1% dels sinistres es produeixen in itinere

4.108 persones treballadores van haver d’agafar la baixa laboral l’any passat al Maresme com a conseqüència d’un accident de treball. Tot i que la majoria de sinistres van ser lleus, cal lamentar la mort de dues persones. Una d’elles va patir l’accident en jornada laboral i l’altra va perdre la vida en el trajecte a la feina.

Les dades de sinistralitat laboral, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, incorporen una nova variant que permet separar els sinistres que es produeixen durant la jornada laboral i els anomenats “in itinere”, és a dir els accidents que es pateixen en el trajecte habitual anant o tornant del lloc de treball.

Les dades corresponents a 2021 indiquen que el 91,9% dels accidents es van produir durant la jornada laboral i el 8,1% va ser in itinere. Curiosament, són els homes els més accidentats durant la jornada laboral i les dones les que pateixen més sinistres en el trajecte a la feina

Del total de persones que van haver de cursar baixa laboral, 3.525 van patir l’accident durant la jornada laboral (un 21,18% més que el 2020) i 583 van tenir el sinistre in itinere (el 13,42% més que l’any anterior.

Podeu veure totes les dades en aquesta infografia:

Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any

 


Tot i haver-se reduït el nombre total d’accidents laborals amb baixa, durant el primer quadrimestre de 2003 s’han produït dues morts a la comarca del Maresme, les mateixes que va haver-hi en el decurs dels dotze mesos de 2002. Els dos accidents laborals amb víctimes mortals van tenir lloc el mes de gener.Un es va registrar al sector de la indústria i l’altre al sector serveis. En xifres globals, durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2003 s’han produït 2121 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 109 menys que en el mateix període de 2002. Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2003,  
cliqueu aquí
-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,  
cliqueu aquí


Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal
123...19Pàgina 2 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats