Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 2

Info Observatori

Aleatori

Disminueix un 20% la sinistralitat laboral al Maresme

  


La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme s’ha reduït en gairebé un 20% durant el darrer any. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el tercer trimestre de 2009 es van comunicar un total de 1.050 accidents de treball mentre que en el mateix període de 2008 en van ser 1.312.


L’informe trimestral que realitza l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constata que durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2009, el 58% dels sinistres a la feina es van produir en el sector serveis; el 21% a la construcció; el 19% al sector industrial i el 2% restant a les activitats del sector primari. En comparació a les dades del mateix període de 2008, augmenta el percentatge d’accidents laborals al sector serveis en poc més d’un 4% i disminueix a la construcció en poc més d’un 3%. La diferència en la resta de sectors és gairebé inapreciable. Del conjunt d’accidents laborals registrats el tercer trimestre de 2009, el 99,62% han estat lleus i el 0,38% greus. La dada més positiva és que no s’ha regsitrat cap accidents mortal. Segons acaba de publicar l’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball (European Agency for Safety and Healh at Work), els treballadors de l’Estat Espanyol són els que fan una valoració més positiva de les mesures posades en pràctica per millorar la seguretat en els llocs de treball. En concret, el 71 % dels ciutadans espanyols consideren que en els darrers cinc anys la salut i la seguretat a la feina ha millorat, mentre que pel conjunt de països de la UE el percentatge és del 57%. A més, el 63% dels treballadors espanyols es considera ben informat respecte als riscos per la seguretat i la salut en el lloc de feina. De fet, aquest tema ocupa la tercera posició dins dels factors decisius a l’hora de triar una nova ocupació (la primera és la seguretat a no perdre la feina i la segona el sou a percebre). D’altra banda, el 61% dels ciutadans espanyols considera que les condicions de seguretat i salut a la feina podrien deteriorar-se com a resultat de la crisi econòmica i el 63% es consideren ben informats respecte als riscos en matèria de seguretat i salut a la feina.

 

Clic aquí per a pdf

La sinistralitat laboral augmenta un 36,75% durant el primer trimestre de 2006

 


Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei del Consell Comarcal, sobre la sinistralitat laboral registrada a la comarca durant el primer trimestre de 2006 són força preocupants. 1.663 treballadors i treballadores han sofert un accident en el lloc de feina, fet que els ha obligat a agafar la baixa laboral. Aquesta xifra és un 36,75% superior a la registrada en el mateix període de temps de 2005. Tot i això, la dada positiva és que cap dels accidents va provocar víctimes mortals.


L’evolució mensual de la sinistralitat durant el primer trimestre de l’any mostra un creixement progressiu dels accidents laborals a la comarca. El mes de gener se’n van produir 440, el febrer 505 i el març 718. Total: 1663 accidents laborals. D’aquests, el 99% són lleus. Sectorialment, els serveis registren la majoria dels sinistres (el 36%), seguits per la construcció (el 31%), la indústria (el 30%) i, finalment, el sector primari (el 3%). Pràcticament el 80% dels sinistres registrats els han patit homes i un 38% d’aquests han estat en la construcció, un sector altament masculinitzat. Com a dada curiosa, només l’1% dels sinistres patits per dones es registren a la construcció, mentre que el 71% de la sinistralitat laboral femenina es produeix en els serveis. La distribució de la sinistralitat per tipus de contracte, durant el primer trimestre de 2006, ha estat la següent: un 56% dels accidentats són persones amb un contracte laboral fix i el 44% restant són treballadors i treballadores amn contracte eventual. Per tenir més dades sobre la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme durant el primer trimestre de 2006,
Cliqueu aquí

33.202€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Alella ha superat Cabrils i es col·loca com el municipi maremenc amb una renda neta mitjana per llar més elevada (65.059€). A més, manté la seva posició en el primer lloc com la localitat on la renda per persona és més alta (22.937€). No tot el Maresme és mou en aquestes xifres. Les diferències són substancials entre els 30 municipis de la comarca arribant a diferir en 10.340€ en el cas de la renda personal (Tordera continua sent el municipi amb una xifra més baixa: 12.697€/persona) i en 33.202€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la población amb una renda familiar més minsa: 31.857€).

Són algunes de les dades que aporta l’Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2022 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població.

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans.

Així, l’índex per municipis indica que Sant Vicenç de Montalt és el municipi amb més desigualtat en la distribució de la renda amb un índex del 36,7%. En canvi, Palafolls és aquell on la desigualtat és menor (25,9%), dit d’una altra manera on la distribució de la renda és més igualitària.

Aplicant aquesta metodologia a les seccions censals s’evidencia que la menor desigualtat es dona en la secció 3008 de Mataró i la més accentuada es registra en la secció 2001 de Sant Andreu de Llavaneres.

Renda neta mitjana per persona

Tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de la renda neta mitjana per persona respecte a 2021.

Els 6 municipis amb major renda per persona són Alella (22.937€/persona), Teià (21.721€/persona), Tiana (21.860€/persona), Cabrils (20.672€/persona), Cabrera de Mar (21.040€/persona) i Sant Vicenç de Montalt (21.419€/persona).

En canvi, els que mostren una renda neta mitjana per persona més baixa són Tordera (12.697€/persona), Pineda de Mar (12.884€/persona), Calella (13.098€/persona), Palafolls (13.633€/persona), Malgrat de Mar (13.643€/persona) i Mataró (13.681€/persona).

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme, a execepció de Sant Vicenç Montalt que, amb 60.187€ es troba entre les 5 poblacions maresmenques amb major renda neta mitjana per llar. Per davant hi ha Alella, amb 65.059€, Cabrils, amb 62.400, Tiana amb 61.831 i Teià, amb 60.887€.

Per l’altra banda els que tenen una renda mitjana per llar més baixa es troben a l’Alt Maresme sent Pineda de Mar el que presenta una xifra més baixa: 31.857€. Segueixen Tordera amb 32.970€, Malgrat de Mar amb 34.024 i Palafolls amb 35.568€.

Podeu ampliar aquesta informació amb els mapes interactius d’aquesta infografia:

La taxa d’atur al Maresme frega el 16%

Mal inici d’any per a l’ocupació al Maresme. El mes de gener ha fet incrementar la xifra de persones aturades en 1.389. A la comarca, el volum de persones registrades que cerquen feina és de 36.375, segons el Report d’atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal. Aquest augment del nombre de persones sense treball s’ha detectat a 27 dels 30 municipis.


La taxa d’atur del Maresme a 31 de gener de 2011, calculada ja sobre la població activa estimada de 2010, és del 15,91%. Cal dir, que en el darrer any ha pujat l’atur, però també ha crescut la xifra de població activa. El Maresme continua 1 punt percentual per sobre de la mitja de Catalunya (14,90%) i de la provincia de Barcelona (14,97%).

El col·lectiu d’homes aturats és el més nombrós, tot i que en el darrer mes ha estat el de dones el que ha tingut un major increment. Per grups d’edats, tots s’han vist castigats; si bé les xifres absolutes més elevades es concentren en el grup del 30-44 anys (537 aturats més) i en el de 45 o més (555 persones més sense feina).

Per sectors, els augments absoluts estan encapçalats pel sector serveis (1.031), la construcció (139), la Indústria (114), Sense Ocupació Anterior ( 68) i Agricultura (37). Percentualment, però, és al sector primari on es detecta una major intensitat (+6,61%), seguit dels serveis (+5,24%). En aquest darrer cas l’augment més significatiu és entre persones que havien treballat al comerç (267) i a l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (174). Pel que fa al comerç, possiblement, relacionat amb la finalització dels contractes de la campanya nadalenca i en el cas de l’administració, per la finalització dels contractes dels plans d’ocupació.

Pineda de Mar, 21,81% de desocupació
Segons el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, dels 30 municipis del Maresme, només ha disminuit l’atur a Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Teià, a la resta s’han registrat increments que oscil·len entre el 0,45% de Premià de Dalt i el 7,65% de Cabrera de Mar.

A nivell de taxa d’atur, calculada ja sobre la població activa estimada de 2010 (la taxa de l’any passat es va calcular amb les xifres de població estimada de 2009), és Pineda de Mar el municipi que registra un percentatge més elevat (el 21,81%), li segueix Mataró (el 19,53%) i Calella (18,94%).

També superen la mitja comarcal: Malgrat de Mar (18,04%), Tordera (17,74%), Premià de Mar (17,31%), Palafolls (16,69%) i Sant Iscle de Vallalta (16,29%).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del mes de gener de 2011:
 

Màxim històric de l’atur al Maresme

La taxa d’atur arriba al 16,7%

 

L’octubre ha estat un mes molt negatiu per a l’ocupació. La xifra de persones aturades ha experimentat un important creixement a tot Catalunya i a la província de Barcelona. El Maresme no ha estat cap excepció, és més el percentatge de persones desocupades supera amb escreix les mitjanes provincial i autonòmica. Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la xifra de maresmencs i maresmenques que cerquen feina és de 38.094.

Durant el mes d’octubre es van registrar 1.296 noves persones aturades al Maresme, una xifra que sumada a les dels mesos anteriors dóna un total de 38.094 aturats. El 58,8% dels demandants de treball es concentra en el sector serveis (22.418 persones); el 18,3% (6.997 aturats) correspon a la indústria; el 15,8% (6.019) a la construcció; el 5,26% (2.005) consten com a “sense ocupació anterior” i el 1,71% (655) a l’agricultura.

La pujada percentual que ha experimentat l’atur al Maresme ha estat del 3,52%, un percentatge que ha superat el registrat al conjunt de la província de Barcelona (1,55%) i a la mitjana de Catalunya (2,43%).

El sector on s’ha concentrat gairebé el 87% de l’augment de l’atur durant el mes d’octubre ha estat el dels serveis.

Dades municipals

Només en 5 dels 30 municipis de la comarca s’ha registrat un lleuger descens de persones demandants de feina: Dosrius, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià. A la resta l’increment oscil·la entre el 0,97% de Premià de Mar i l’11,74% de Santa Susanna.

Pineda de Mar amb el 21,91% i Mataró amb el 20,97% es mantenen com els municipis amb una taxa d’atur més elevada. També superen la mitjana comarcal: Tordera (18,97%), Calella (18,23%), Premià de Mar (17,71%), Malgrat de Mar (17,09%) i Palafolls (16,94%).

El municipi amb una taxa d’atur més baixa és Teià (8,66%). Estan per sota del 10%: Cabrera de Mar (9,04%), Alella (9,33%), Sant Vicenç de Montalt (9,42%), Cabrils (9,70%) i Tiana (9,88%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

L’increment de l’atur al Maresme es focalitza en les persones més joves

El Maresme, igual que la resta de Catalunya, ha començat 2024 amb un augment de l’atur. A la comarca és el quart mes consecutiu de creixement del nombre de persones desocupades. Segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les oficines d’ocupació del Maresme han sumat 248 nous demandants de feina, una xifra que eleva a 21.259 el nombre de persones en situació d’atur i col·loca la taxa d’atur maresmenca en el 9,67%.

Tot i aquest increment intermensual (que percentualment arriba a l’1,18%), el comportament de l’atur es manté a la baixa en comparació amb el mateix període de 2023 en el qual es comptabilitzaven 701 persones aturades més.

L’increment de la desocupació el mes de gener s’ha focalitzat entre les persones més joves, l’únic col·lectiu que també reflecteix un augment en la comparativa interanual. Concretament, hi ha 1.221 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme, un 5,17% més que fa un any i un 8,92% més que al mes de desembre.

Intermensual també hi ha hagut un important repunt de la desocupació entre les persones de 25 a 34 anys (+3,80%), si bé aquest col·lectiu és el que reflecteix una disminuació interanual de l’atur més elevada (-5,75%).

Tot i això, la radiografia de l’atur maresmenc continua mostrant que la desocupació es concentra en les persones majors de 45 anys. El 62,41% de l’atur registrat a la comarca és d’homes i dones d’entre 45 i 64 anys.

Per sectors econòmics, l’agricultura i la construcció són les úniques que el mes de gener van tenir una evolució positiva i van reduir la desocupació. Contràriament, els serveis, la indústria i, amb major intensitat les persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA), van sumar persones a l’atur.

En termes interanuals, tots els sectors econòmics i, especialment l’agricultura, presenten una disminució de l’atur. En canvi, l’atur creix un 4,21% entre les persones englobades en el col·lectiu SOA.

L’atur a nivell municipal

En relació al mes de desembre, l’atur registrat ha augmentat en 18 municipis de la comarca, en uns altres 10 ha baixat i a Calella i Montgat s’ha mantingut amb el mateix còmput total. Les dades canvien en la comparativa interanual. Així respecte al mes de gener de 2023, la desocupació ha baixat en 20 municipis i en els altres 10 ha incrementat.

La taxa d’atur registral es mou en una forquilla de valors del 4,79% de Tiana -com a valor més baix- i el 13,43% de Pineda de Mar com a valor més elevat. La mitjana de la comarca se situa en el 9,67%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El nombre de turistes estrangers que visiten el Maresme segueix a l’alça els primers mesos de 2024

L’Observatori de Desenvolupament Local ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’impacte del turisme estranger en els municipis del Maresme. La comparativa interanual consolida la tendència a l’alça de la comarca com a pol d’atracció de visitants procedents d’altres països.

Entre els mesos de gener i febrer han escollit el Maresme per passar uns dies de lleure 54.064 turistes estrangers, un 18,33% més que en el mateix període de 2023, un any rècord en què es van disparar totes les estadístiques comptabilitzant-se 845.047 visitants estrangers a la comarca amb un creixement del 30,1% respecte a 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França s’ha mantingut durant els dos primers mesos de 2024 com a primer país de procedència i Països Baixos han substituït en el segon lloc Regne Unit mentre que Alemanya manté la tercera posició.

Podeu consultar les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

Creix l’atur al Maresme, però hi ha menys persones sense feina que fa un any

Seguint la tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un increment de l’atur durant el mes d’octubre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 201 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,98% respecte al mes de setembre.

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 871 persones aturades menys que a l’octubre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 4,02%.

El tancament del mes d’octubre deixa al Maresme 20.788 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, ha crescut en tots els sectors econòmics amb major intensitat a l’agricultura i a l’indústria i també és general a tots els grups d’edat, a excepció del comprés entre els 25 i els 34 anys que mostra una lleugera davallada.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,07% entre les dones i baixant al 7,71% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Alella (4,58%) i Tiana (4,73%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.44% de Tordera, l’11,81% de Pineda de Mar o l’11,43% de Mataró.

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis és divers. Així, en 18 municipis hi ha hagut un repunt intermensual de l’atur, en 10 hi ha hagut una reducció i a Dosrius i a Sant Pol de Mar no hi ha hagut variació respecte al mes de setembre.

La desocupació ha baixat a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En termes interanuals, l’evolució local també és desigual. 18 municipis tenen menys persones aturades que al 2022 i 12 en tenen més. Són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera .

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme constata una disminució de l’activitat empresarial durant el 2007

El canvi del cicle econòmic i la desacceleració de l’economia productiva detectada a Catalunya, durant el segon semestre de 2007, va tenir el seu reflex al Maresme, segons les dades aportades per l’Informe de competitivitat empresarial del Maresme referent a 2007.



Només un 35,8% de les empreses consultades per l’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme han manifestat trobar-se en una fase expansiva. Aquest percentatge és notablement inferior al de 2006. En canvi, s’eleva fins el 56,7% el percentatge de les empreses que han manifestat que el seu negoci viu una fase d’estancament. A més, el nombre d’empreses que es declara en crisi se situa en un 7,5%, 3 punts per sobre del percentatge detectat en 2006.

En aquest context, la inversió per part de les empreses maresmenques ha anat perdent intensitat. El nombre d’empreses que han innovat els seus productes o serveis s’ha reduït lleugerament en passar del 91% de 2006 al 82% de 2007, una dinàmica que obeeix al deteriorament de les expectatives empresarials. de la mateixa manera, s’ha reduït significativament la quantitat d’empreses que tenen convenis de cooperació amb centres universitaris, així com el nombre de companyies que mantenen algun tipus de cooperació amb centres d’investigació no universitaris.

Les empreses eviten la competència via preus i costos i opten per estratègies basades principalmente en la qualitat del producte i/o servei que presten, una opció que ha guanyat terreny durant el primer semestre de 2007.

L’anàlisi de la competitivitat, de la cojuntura i de les perspectives econòmiques de la comarca les realitza l’Observatori de la competitivitat empresarial a partir d’enquestes de periodicitat anual que contesten 67 empreses maresmenques que, per la seva dimensió i característiques, són una mostra qualitativament molt representativa del dinamisme de l’activitat econòmica d’aquest territori.

 

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

123...22Pàgina 2 de 22
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats