El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

23 gener 2024

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants

16 gener 2024

Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.

Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.

Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger increment de l’atur, però menys persones desocupades que al 2022

15 gener 2024

Per tercer mes consecutiu, el Maresme registra un increment de l’atur, però tanca el 2023 amb menys persones desocupades que al 2022. La comparativa respecte al mes de novembre mostra un lleu increment de la desocupació maresmenca (+0,16%), un percentatge per sota del registrat al conjunt de la província (+1,10%) i a Catalunya (+1.02%).

La comarca va tancar 2023 amb 21.012 persones inscrites a les oficines d’ocupació. Són 646 menys que al desembre de 2022 el que en termes percentuals representa una reducció del 2,99%. El descens interanual de l’atur maresmenc supera el comptabilitzat a la província que se situa en el 0,02% i el registrat a Catalunya (0,85%).

Amb aquestes dades, la taxa d’atur del Maresme és del 9,57%, un percentatge que a escala municipal és molt dispar oscil·lant entre el 4,77% (Alella) o el 4,91% (Tiana) i el 13,23% de Pineda de Mar.

Pel que fa a les variacions registrades entre els mesos de novembre i desembre, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que només la indústria aconsegueix baixar el nombre de persones desocupades (-0,55%) i també disminueix l’atur juvenil (16-24 anys) i la desocupació entre les persones més grans (-0,55%). Uns descensos, però, que no compensen els increments registrats a la resta de sectors econòmics i grups d’edat.

A escala local, la comparativa intermensual mostra un repunt de l’atur registrat en 13 municipis, una disminució en 15 i Arenys de Munt i Canet de Mar mantenen les xifres del mes anterior. En canvi, en termes interanuals són 20 els municipis que registren descens de la desocupació, 9 els que registren un augment de l’atur i Sant Andreu de Llavaneres no experimenta cap variació.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

21 desembre 2023

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El Maresme va rebre 100.515 turistes estrangers el mes d’octubre

15 desembre 2023

A falta de comptabilitzar els dos darrers mesos de l’any, ja podem dir que el Maresme assolirà aquest 2023 xifres rècord de visitants estrangers. Al mes de setembre es va superar el nombre total de 2022 i el mes d’octubre, tal com recull l’informe estadístic de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, ha marcat una nova fita.

100.515 persones residents a l’estranger van fer una estada al Maresme el passat mes d’octubre. Com és normal, la xifra queda per sota de la registrada el mes de setembre (en concret un 12,28% menys), però representa un substancial increment en la sèrie dels darrers 5 anys.

La comparativa interanual mostra que aquest any han visitat la comarca 31.421 persones estrangeres més que a l’octubre de 2022, el que representa un increment del 45,48%. Les xifres també superen les regiatrades a la prepandèmia. En concret, 13.089 visitants més que a l’octubre de 2019 (un 3,17% més).

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local mostren que Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar han estat els municipis que van rebre més turistes estrangers el passat mes d’octubre i entre tots tres n’han acumulat més de la meitat comarcal; un 55,5% en termes relatius i 55.761 en termes absoluts.

23.283 (el 23,2%) van optar per Santa Susanna, 16.619 (el 16,5%) per Calella i 15.859 (el 15,8%) per Malgrat de Mar. En tots tres casos el nombre de turistes ha augmentat en relació a un any abans, un fet però, que s’ha produït en la majoria de municipis de la comarca amb l’excepció de Dosrius, on ha minvat.

França, Regne Unit i Alemanya continuen sent els principals països emissors.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Baixa el nombre total de defuncions al Maresme, però augmenta entre les persones de menys de 30 anys

13 desembre 2023

L’any 2022 es van registrar 4.277 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens de l’1,02% respecte a 2021, any en què es van comptabilitzar 4.321 morts. El recull fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el comportament maresmenc difereix del registrat en el conjunt català on les defuncions han agumentat un 2%. En canvi, la taxa bruta de mortalitat del Maresme és superior a la catalana. A la comarca, es comptabilitzen 9,35 morts per cada 1.000 habitants mentre que al conjunt de Catalunya són 9,02.

El 82,11% de les defuncions han estat de persones majors de 70 anys, el 53% de les quals es concentra en la franja dels 84 als 94 anys. L’any passat es van comptabilitzar 66 morts de persones que superaven els 100 anys.

Les notes diferencials respecte a 2021, són la disminució de les defuncions en les persones de 30 a 89 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 20,69% en persones menors de 30 anys i la pujada del 0,84% de mortalitat entre les persones majors de 90 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis. En termes relatius, Arenys de Mar és el municipi on més han augmentat (23,5%) seguit per Òrrius (20%), mentre que Cabrera de Mar (-36,6%) i Sant Vicenç de Montalt (-20,3%) són les poblacions que experimenten els descensos relatius més intensos.

En termes absoluts, Arenys de Mar experimenta també l’augment més nombrós (+47 defuncions) mentre que Mataró és el municipi amb un descens més elevat (-100 defuncions).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2022 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Creix l’atur en el sector serveis i entre les persones del Maresme sense ocupació anterior

5 desembre 2023

El Maresme ha registrat un nou increment de l’atur durant el mes de novembre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 190 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,91% respecte a octubre, un mes que també va reflectir un augment de la desocupació .

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 739 persones aturades menys que al novembre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 3,40%.

El tancament del mes de novembre deixa al Maresme 20.978 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, se centra en el sector serveis i entre el col·lectiu anomenat SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció presenten disminució de l’atur en percentatges que oscil·len entre el -1.04% en el cas de l’agricultura i el -0,06% en la construcció.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,25% entre les dones i baixant al 7,90% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Tiana (4,73%) i Alella (4,91%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.89% de Tordera, l’12,46% de Pineda de Mar o l’11,48% de Mataró.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha repuntat en 17 municipis, en uns altres 10 ha disminuït i en 3 s’ha mantingut el mateix nombre. En termes interanuals, ha baixat en 19, augmentat en 9 i mantingut en 2.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

28 novembre 2023

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

El Maresme va registrar l’any passat 3 feminicidis

23 novembre 2023

Les violències masclistes són una xacra de la societat que cada any es cobren víctimes. A l’entorn de la celebració del Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha analitzat les dades oficials del Consell General del Poder Judical (CGPJ). És un estudi quantitatiu que crida a la reflexió a partir de la xifra de víctimes maresmenques.

Segons el recull oficial del CGPJ, l’any passat va haver-hi tres feminicidis al Maresme, el 15,78% del total de registres en territori català. El còmput anual és inferior al de 2021, però en canvi es van registrar més denúncies, es van incoar i adoptar més ordres i mesures de protecció i també va crèixer interanualment el percentatge d’ordres i mesures de protecció adoptades respecte a les incoades. De fet, el percentatge registrat al Maresme (51,4%) és superior al de l’àmbit català (46,8%).

D’altra banda, l’any passat va haver-hi 57 persones enjudicialitzades per violències masclistes, 50 de les quals (el 87,7%) van ser condemnades. Les dades de 2022 són inferiors a les registrades l’any anterior. Al 2021, es van enjudicialitzar 84 persones i 75 d’elles (el 89,3%) van ser condemnades.

De les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local sobta el volum de víctimes que s’acullen a la dispensa a l’obligació de declarar com a testimoni. El registre de 2022 s’eleva a 314, gairebé un 220% més que l’any anterior.

El Consell Comarcal del Maresme es compromet a partir de la Declaració Institucional aprovada en el darrer Ple per totes les forces polítiques comarcals, a excepció de VOX, a “dedicar tots els esforços i reursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes” a la vegada que fa una crida a la implicació de tothom ja que ” totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida“.

A la comarca disposem d’alguns serveis que la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Igualtat i Feministes i de l’Institut Català de les Dones ha desplegat els últims anys: El SIAD, com a servei de referència per donar informació i atenció a les dones; la resposta urgent a dones en situació de violència masclista a través de l’acolliment d’urgències i serveis puntuals, el SIE Maresme destinat a la recuperació psicològica de les dones, infants i adolescents que han patit o pateixen violència masclista, i pròximament disposarem del Barnahus, destinat a atendre menors víctimes de violències sexuals.

INDICADORS 2022 DE VIOLÈNCIES MASCLISTES AL MARESME

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023