La població maresmenca presenta un índex d’envelliment del 135,7%

Les 467.398 persones que viuen al Maresme dibuixen una piràmide amb base estreta que s’eixampla en la franja d’edat dels 45 als 49 anys i evoluciona en forma de triangle fins arribar al pic on se situen les 159 persones centenàries. Una estructura d’edats que en els darrers anys ha presentat un moviment constant cap a l’envelliment de la població maresmenca.

L’anàlisi de població del Maresme. Any 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix el canvi de patrons de fecunditat que van clarament a la baixa i amb maternitats cada vegada més tardanes. La pauta en els darrers 5 anys és constant i, amb petites variacions percentuals, mostra que més de dos terços dels naixements són de mares entre els 30 i els 39 anys.

L’any 2023 la base piramidal de la població maresmenca (infants i joves de 0 a 16 anys) només representava el 16,80%, un percentatge que sistemàticament -amb alguna excepció de caire estructural- ha anat retrocedint en els darrers 20 anys.

A la banda oposada, el nombre de persones majors de 65 anys ha evolucionat a l’alça passant de representar el 14,5% el 2003 a tenir un pes del 19,6% el 2023.

Aquestes dades indiquen que l‘índex d’envelliment actual del Maresme és del 135,7%., és a dir que hi ha 135,7 persones de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (136,9%). Aquesta tendència a l’envelliment s’intensificarà els propers anys i, segons la projecció feta per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), la població maresmenca major de 65 anys passarà de les 91.641 actuals a les 122.000 l’any 2033.

El Maresme també ha tingut un increment rellevant en el cas de l’índex de sobreenvelliment que en els darrers 20 anys ha evolucionat de l’11,1% al 15,3%. Aquest paràmetre indica que per cada 100 persones majors de 65 anys n’hi ha 15,3 de 85 anys i més. També, en aquest cas, l’índex de la comarca és menor que el del conjunt de Catalunya (16,8%).

Tot i que els índex d’envelliment i sobreenvelliment maresmencs estan lleugerament per sota del català, el de dependència de la gent gran se situa per sobre i en els darrers vint anys ha tingut un creixement més intens. En el 2023 l’índex de dependència de la gent gran a la comarca era del 29,7%, sis dècimes per sobre del català (29,1%). L’índex de dependència s’estableix relacionant la població de 65 anys i més per cada 100 habitants d’entre 15 i 64 anys.

El Maresme creix demogràficament a un ritme inferior al català

La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.

Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.

L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.

En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).

L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.

Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.

Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.

El nombre de maresmencs i maresmenques residents a l’estranger augmenta un 4,25%

El Padró d’Habitants Residents a l’Estranger (PHRE) xifra en 14.202 el nombre de maresmencs i maresmenques que tenen fixada la seva residència habitual a l’estranger, una xifra que mostra un increment del 4,25% respecte a l’any anterior i que situa el Maresme com la quarta comarca catalana amb més persones que fixen la seva residència habitual en altres països.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que aquesta població es reparteix en més de 90 països, sent -segons els registres consulars- França el primer país de destinació. En segon lloc se situa el Regne Unit i Alemanya ocupa la tercera posició. Argentina és el país fora de la Unió Europea que concentra més residents maresmencs.

De fet, les dades mostren que el 37,49% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la UE, un 21,5% ho fa en països de la Resta d’Europa i un 21,0% en països de l’Amèrica del Sud.

Els tres països que en el darrer any han tingut un creixement més intens han estat Israel amb un increment del 1087,50%, Pakistan (+612,50%) i Luxembug (+486,36%). En canvi, destinacions com Emirats Àrabs Units computa un descens del 96%, Paraguay té una disminució del 88,42% i Gambia mostra una caiguda del 82,77%.

Pel que fa a l’estructura de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi de la comarca del Maresme, el gruix es concentra en 3 trams d’edat. El de 40 a 49 anys aplega el 8,41% (1.195 persones); el de 15 a 19 anys té un pes del 8,14% (1.156 persones) i el grup de 10 a 14 anys representa el 7,98% (1.133 persones).

Dades a nivell municipal

Els 30 municipis de la comarca tenen residents a l’estranger de forma permanent. En la majoria d’ells el nombre ha augmentat respecte de l’any anterior destacant els increments percentuals registrats a Òrrius (33,33%), Sant Cebrià de Vallalta (15,25%), Pineda de Mar (14,33%), Sant Pol de Mar (12,80%) i Vilassar de Mar (12,09%). En canvi, hi ha hagut descensos a Caldes d’Estrac (-12,90%), a Dosrius (-12,50%) i a Arenys de Munt (-1,82%).

D’altra banda, Calella és un any més on , proporcionalment, el pes de la població resident a l’estranger amb darrera inscripció al municipi és més elevada amb un 5,66%. En segon lloc se situa Sant Pol de Mar (4,11%) seguit per Arenys de Mar (3,73%) i Premià de Mar (3,72%). Tots aquests municipis presenten un percentatge per sobre del comarcal que se situa en el 3,04%.

Podem ampliar aquesta informació consultant l’informe de Població resident a l’estranger. Any 2024 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.

El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Baixa l’atur registrat al Maresme deixant en 20.712 el nombre de persones que cerquen feina

Seguint la tendència general, el Maresme ha registrat durant el mes d’abril una baixada de l’atur que ha permès reduir en 375 el nombre de persones sense treball. A la comarca hi ha 20.712 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. És una xifra que representa un descens intermensual de l’1,78% i interanual del 0,68%.

Ha estat un descens general en tots els sectors econòmics i en tots els grups d’edat registrant-se la baixada més intensa en el grup de les persones més joves (de 16 a 24 anys). També ha caigut en els dos sexes, si bé amb major intensitat en l’atur masculí eixamplant d’aquesta manera la bretxa de gènere.

Una de les característiques de l’atur maresmenc és la seva elevada feminització. Segons apunta l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 57,5% de les persones registrades com a aturades són dones. De la mateixa manera, el gruix de l’atur segueix ancorat en el grup de persones de 55 anys i més (7.906, segons les dades del mes d’abril). El 60,4% d’aquestes persones són dones.

Un altre dels trets característics de la desocupació a la comarca és l’elevada concentració en l’atur de llarga durada. El 49,6% de les persones que cerquen feina al Maresme porta més d’un any en situació de desocupació. Aquí també hi ha una major incidència entre el col·lectiu femení (54,2%).

L’atur en els municipis maresmencs

Les dades del mes d’abril estableixen la taxa d’atur registral del Maresme en el 9,47%, però hi ha substancials diferències entre els 30 municipis. Així, Cabrera de Mar amb un 4,56% és el municipi amb una taxa d’atur més baixa i Tordera amb el 12,44% el que presenta una taxa més elevada.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha baixat en 17 dels 30 municipis de la comarca, en 2 s’ha mantingut i en la resta ha incrementat. El més destacat és l’increment experimentat a Òrrius (24,2%). Interanualment, l’atur registrat ha baixat en 16 municipis i ha incrementat en la resta. En aquests termes torna a destacar Òrrius amb un augment del 95,2%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Xifra rècord de llocs de treball en les activitats turístiques del Maresme

Les activitats turístiques maresmenques han deixat enrera el gran sotrac provocat per la COVID-19 i van tancar 2023 amb una xifra rècord de llocs de treball que, fins i tot, supera els registres prepandèmics. Així queda reflectit a l’informe “Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral 2023” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

L’informe que analitza l’evolució de l’activitat empresarial i dels llocs de treball que generen les activitats turístiques al Maresme mostra la bona salut de la que gaudeix el sector pel que fa a dinamisme laboral. Els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatges i operadors turístics van generar l’any passat 16.008 llocs de treball, una xifra que supera amb escreix tots els registres des de 2008, i concentren l’11,16% de la mitjana dels llocs de treball del Maresme, un percentatge només superat l’any 2016 quan els registres es van situar en l’11,45%.

Encara són més positives les xifres si, seguint la metodologia recomanada a nivell internacional, s’amplia l’anàlisi incorporant les divisions de transport, activitats culturals i de lleure. Aplicant aquests paràmetres, la mitjana de llocs de treball generats al Maresme l’any passat s’eleva a 21.300 i el seu pes comarcal puja a 14,86%.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local s’ha centrat en la metodologia catalana que només inclou com a “activitats turístiques” els serveis d’allotjament, menjars i begudes, agències de viatge i operadors turístics.

Com és habitual, la majoria dels llocs de treball generats en aquestes activitats han estat de tipus assalariat. En concret 12.823, el 80,10% del total. L’anàlisi també mostra que el ritme de creixement dels llocs de treball autònom presenta moviments alcistes més discrets.

L’estacionalitat del sector queda reflectida en l’anàlisi trimestral on es visibilitza que el còmput més elevat de llocs de treball es registra en el segon i tercer trimestre de l’any coincidint amb el període àlgid d’activitat del subsector, molt lligat, encara, al binomi sol i platja. Hi ha diferències, però, en funció de la divisió econòmica. Així, les variacions més intenses les experimenta la secció dels serveis d’allotjament, es produeixen amb menys intensitat en la dels serveis de menjars i begudes i encara més discretes són les que es registren en les activitats de les agències de viatges i operadors.

El teixit empresarial

Quant a les empreses, la mitjana de comptes de cotització l’any 2023 ha estat de 1.673, un 1,83% superior a la mitjana de l’any anterior, però encara sense arribar als nivells prepandèmics.

Pel que fa a l’estructura, la dimensió de les empreses és, globalment, molt petita. El 83,49% són microempreses amb menys de 10 treballadors assalariats; el 14,6% són empreses petites (tenen entre 10 i 49 treballadors); l’1,79% són mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i només el 0,12% són empreses grans amb més de 250 treballadors.

Les empreses petites concentren el 35,41% dels llocs de treball del subsector, seguit per les microempreses amb el 35,12%, l’empresa mitjana amb el 19,74% i l’empresa gran amb el 9,70%.

DOCUMENT

Activitats turístiques: activitat econòmica i laboral. Anualitat 2023

El nombre de turistes estrangers que visiten el Maresme segueix a l’alça els primers mesos de 2024

L’Observatori de Desenvolupament Local ha publicat les dades del mes de febrer sobre l’impacte del turisme estranger en els municipis del Maresme. La comparativa interanual consolida la tendència a l’alça de la comarca com a pol d’atracció de visitants procedents d’altres països.

Entre els mesos de gener i febrer han escollit el Maresme per passar uns dies de lleure 54.064 turistes estrangers, un 18,33% més que en el mateix període de 2023, un any rècord en què es van disparar totes les estadístiques comptabilitzant-se 845.047 visitants estrangers a la comarca amb un creixement del 30,1% respecte a 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França s’ha mantingut durant els dos primers mesos de 2024 com a primer país de procedència i Països Baixos han substituït en el segon lloc Regne Unit mentre que Alemanya manté la tercera posició.

Podeu consultar les dades per municipis en aquesta infografia interactiva:

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

L’efecte Setmana Santa es reflecteix en les dades d’atur del mes de març. La desocupació ha baixat un 0,80% a la comarca deixant la xifra oficial de persones inscrites a les oficines d’ocupació en 21.087. Aquest descens, però, no s’ha produït en el conjunt dels 30 municipis maresmencs. La desocupació ha baixat en 20 i ha pujat en 10.

Les reduccions més intenses s’han registrat a Sant Iscle de Vallalta (-7,94%), Sant Pol de Mar (-7,44%) i Sant Vicenç de Montalt (-5,85%). En canvi, Alella (4,44%) i Tiana (3,10%) han experimentat els increments més intensos.

Amb les dades del mes de març, la taxa d’atur comarcal queda en un 8%, lleugerament superior a la provincial (7,67%) i a la catalana (7,34%). En l’esfera municipal manté una forquilla entre el 4,94% de Tiana i el 13,33% de Pineda de Mar.

Tots els sectors econòmics s’han beneficiat de la reducció de la desocupació sent la indústria la que ha registrat una major disminució (-2.01%).

D’altra banda, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, el mes de març reforça la tendència a l’increment del nombre de persones aturades sense ocupació anterior. Aquest col·lectiu, anomenat SOA, suma ja un increment interanual de l’atur del 2,99%.

Les demandes d’ocupació de les persones en situació d’atur registrat al Maresme van dirigides, majoritàriament, a ocupacions elementals (24,7%) i a serveis com la restauració, venda i serveis personals (24,2%)

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca