Inici Documents Destacada

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

La V Trobada d’escriptores del Maresme ret homenatge a la poeta Carme Colomer

Una emocionada Carme Colomer va rebre ahir l’homenatge i reconeixement a la seva trajectòria per part de les literates que van assistir a la V Trobada d’escriptores del Maresme que organitza el Consell Comarcal.

En un acte reduït per poder complir les mesures de prevenció de la propagació de la COVID-19, les escriptores van compartir lectures de les obres publicades aquest 2020 i van fer costat a la poeta d’Arenys de Munt Carme Colomer qui, en rebre el reconeixement, es va mostrar sorpresa i molt agraïda.

El Consell Comarcal, com va explicar la Consellera delegada d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero, editarà en format audiollibre un des 4 poemaris que té publicats Colomer. S’ha triat aquest format per avançar cap a una literatura inclusiva del Maresme que faciliti a persones invidents, com la Carme Colomer, l’accés a les obres literàries.

La Trobada, que es va fer a la Sala d’Actes de la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt, va ser conduït per l’escriptora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader i va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carola Llauró i de la Consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero.

Les escriptores maresmenques també van estar acompanyades, en representació del Consell Comarcal, per la Vicepresidenta i alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals; el Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch i la Consellera delegada de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.

Qui és la Carme Colomer?

La Carme Colomer és una poeta i activista cultural d’Arenys de Munt que va perdre la vista quan tenia 7 anys. En les seves paraules a l’entrevista que li ha fet el Servei d’Informació i Atenció a les dones (SIAD) Maresme “el fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar“.

Per conèixer una mica més la Carme Colomer, llegiu l’entrevista: “Carme Colomer, la poesia sense lligams

Tots els municipis del Maresme registren un saldo migratori positiu

Un any més, el Maresme se situa com a comarca atractiva per viure-hi, així ho mostren les dades de moviments migratoris recollides a l’informe anual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les xifres corresponents a 2019 indiquen que la comarca va tenir un guany net de població de 7.082 persones, és a dir, va rebre més persones de les que van marxar. Aquesta és una tendència que, tot i no disposar dades concretes, probablement seguirà aquest 2020 donat que molts ajuntaments, després del confinament, estan registrant un increment de persones censades.

L’estadística de variacions residencials recull que l’any passat es van produir 21.462 entrades de població al Maresme, alhora que es van computar 14.380 sortides, donant un saldo migratori positiu de 7.082 persones. D’aquestes, 2.055 provinents d’altres comarques de Catalunya i 5.027 d’altres països, principalment d’Amèrica i Àfrica.

Respecte a l’any anterior, destaca la disminució d’un 4,15% en els moviments migratoris interns (els provinents de Catalunya o de la resta de l’Estat) i un increment de gairebé el 25% dels moviments migratoris externs (els provinents de l’estranger).

Els moviments residencials han estat positius a tot el Maresme. Un cop contabilitzades les entrades i les sortides, els 30 municipis guanyen població. Si bé amb diferències pel que fa a moviments migratoris interns.

Els municipis que registren un saldo migratori intern més positiu són Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Tordera i Palafolls. En canvi, 5 municipis registren un saldo migratori intern negatiu. A Premià de Dalt, Montgat, Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Iscle de Vallalta ha marxat més població cap a altres municipis catalans o espanyols de la que ha arribat.

Pel que fa a les migracions externes, els 30 municipis registren guany de població.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’INFORME DE MOVIMENTS MIGRATORIS AL MARESME-2019

El Consell Comarcal llença la campanya “Llogant el teu pis, guanyes” per ampliar l’oferta d’habitatges assequibles al Maresme

Augmentar l’oferta d’habitatge assequible. Aquest és l’objectiu de la campanya “Llogant el teu pis, guanyes” que el Consell Comarcal del Maresme va presentar ahir a la tarda al TecnoCampus Mataró-Maresme i que pretén duplicar el nombre de pisos disponibles a la Borsa de Lloguer de la comarca.

I és que, segons va dir Damià del Clot, president del Consell Comarcal, en el seu discurs d’apertura, “un dels objectius d’aquest mandat és aconseguir augmentar l’oferta d’habitatge”.

Per la seva banda Marc Bosch, conseller de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme, va explicar que el preu del lloguer dels pisos de la comarca han crescut un 30% els darrers 6 anys i que, “en un moment de molts canvis econòmics i estructurals, des del Consell apostem per un model d’habitatge diferent, que trenca amb el model especulatiu. I creiem que el canal per fer-ho és ampliant la Borsa d’habitatge”.

Actualment, la borsa de lloguer disposa de 40 habitatges distribuïts en 13 municipis. L’objectiu
del Consell és doblar com a mínim aquest nombre, tenir oferta als 25 municipis en els quals té
competència l’Oficina d’habitatge i donar resposta a la llista d’espera de la Borsa que
actualment compta amb 200 persones.

Ara bé, Marc Bosch també va puntualitzar que “no parlem de lloguer social, sinó de lloguers a preus assequibles, que permetin a la gent del Maresme quedar-se a viure a la comarca, alhora que gent d’altres indrets vingui a viure-hi. Reduir el nombre de pisos tancats és la millor manera de donar-li vida al nostre territori”.

Confiança i garanties

És per això que la campanya “Llogant el teu pis, guanyes” es dirigeix principalment a les persones propietàries de pisos buits i desocupats, i fa èmfasi en els avantatges que suposa incloure el pis en la Borsa de lloguer del Consell Comarcal:

  • El cobrament garantit del lloguer de fins a 6 mesos en cas d’impagament
  • Una assegurança multirisc gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer
  • Mediació i defensa jurídica en cas de conflicte
  • Assessorament en la tramitació i seguiment del contracte

En aquest sentit, 4 propietaris i propietàries que actualment tenen el seu pis a la Borsa d’habitatge del Consell Comarcal van explicar la seva experiència. Els quatre van coincidir en subratllar la “tranquil·litat, la confiança i la professionalitat en la gestió” com a grans valors diferencials, alhora que van mostrar la seva satisfacció i orgull per contribuir a afavorir un canvi en el model d’habitatge.

Implicació dels municipis

L’acte també va comptar amb la participació de l’alcalde de Palafolls, Francesc Alemany, i de l’assessor de l’Àrea de Territori de Premià de Mar, Carles Bosch, qui van exposar les necessitats i reptes dels seus respectius municipis en matèria d’habitatge, i van aplaudir iniciatives com la del Consell per afavorir un model de lloguer assequible.

De fet, els dos ajuntaments incentiven la incorporació d’habitatges desocupats a la Borsa amb bonificacions a les persones propietàries.

L’encarregada de tancar l’acte va ser Maite Vinyals, vicepresidenta del Consell, qui -en una picada d’ullet al claim de la campanya- va reforçar la idea de què “participant en la Borsa d’habitatge tots guanyem: guanya l’entorn, guanya el teu pis i guanya el propietari” i va animar a tots els ajuntaments de la comarca a participar-hi per tal que “tot el territori guanyi”. 

Llogant el teu pis, guanyes

DÍPTIC DE LA CAMPANYA

Lleuger repunt de l’atur al Maresme

29.681 persones busquen feina al Maresme. Les dades del mes de setembre, segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, indiquen que la llista de persones aturades s’ha incrementat en 36 durant el mes de setembre. En termes percentuals representa un augment del 0,12% respecte al mes anterior i del 25,51% en relació a les xifres d’agost de 2019.

Principalment, aquest augment s’ha centrat en el col·lectiu d’homes en les franges d’edat 16-24 anys i 55-64. En termes absoluts, la desocupació s’ha reduït entre les maresmenques tot i que la taxa d’atur femenina a la comarca continua 5 punts per sobre de la masculina (17,09% davant del 12,07%).

Pel que fa a sectors econòmics, el més castigat ha estat l’agricultura que recull un increment de la desocupació del 9,27%. També creix entre el col·lectiu SOA (Sense ocupació anterior). En canvi, la indústria registra un descens de l’1,34%, la construcció de l’1,35% i els serveis del 0,26%.

El comportament de l’ocupació al Maresme durant el mes de setembre ha estat diferent a la registrada a nivell provincial i en el conjunt del territori català. En aquests dos àmbits ha baixat l’atur entre l’1,80% (província de Barcelona) i el 0,51 (Catalunya). En canvi, el Maresme suma un 0,12% de persones desocupades.

Aquestes dades fan distanciar encara més les taxes d’atur territorials. Mentre a la comarca s’eleva al 14,46%, a la província és del 13,24 i a Catalunya del 13,03%.

L’atur per municipis

Els 30 municipis del Maresme sumen més persones en situació d’atur que el setembre de 2019 en percentatges que oscil·len entre el 50% d’Òrrius i el 13,85% d’Alella. En canvi, la comparativa intermensual és més positiva. 19 poblacions han registrat baixades en la llista de persones aturades.

Quant a la taxa d’atur, superen la mitjana comarcal: Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tordera.

Com a contrast, la taxa d’atur no arriba al 10% en 6 municipis: Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme:

Llum verda al Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme

El Departament de Territori i Sostenibilitat i la Mesa de Mobilitat, amb representació de totes les forces polítiques amb presència comarcal, han aprovat el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme que planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025 tot responent al nou context que viurà la comarca a partir del 31 d’agost de 2021 amb la desaparició dels peatges.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, qui aquest matí ha presidit la reunió de la Mesa de Mobilitat, ha batejat el nou escenari com el de la “mobilitat 3.0” caracteritzat per la modificació dels fluxes circulatoris que es produiran amb l’eliminació de les barreres de peatges.

Amb aquesta previsió, el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme neix com el full de ruta consensuat entre les administracions i el territori per guiar les actuacions en matèria de mobilitat durant els propers 5 anys. Les 32 actuacions previstes, amb un pressupost de 430 milions d’euros, s’inscriuen en 4 eixos d’actuació:

  • Ordenació del territori i infraestructures
  • Gestió de la mobilitat sostenible i serveis de transport públic
  • Noves tecnologies
  • Medi ambient i sostenibilitat

Les principals actuacions se centren en la millorar de la funcionalitat de la C-32 com a via lliure de peatges, la transformació de la NII en una via més cívica, la millora de la xarxa local per als desplaçaments interurbans, el foment de la connectivitat i intermodalitat en bicicleta i a peu i la millora de l’oferta i el temps del transport públic (bus i rodalies). En aquest darrer punt, l’objectiu és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%.

Totes aquestes actuacions comparteixen l’objectiu d’avançar cap a la sostenibilitat del territori en un marc d’emergència climàtica. S’ha calculat que suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

El Conseller de Territori i Sostenibilitat s’ha compromès a situar la mobilitat del Maresme “a l’agenda del Govern de la Generalitat i en un lloc preeminent de les relacions de la Generalitat amb el Ministeri“. De fet, ha avançat que en els propers dies se celebrarà una reunió entre les dues administracions en la qual es posarà el tema sobre la taula amb l’objectiu de concretar dates i inversió.

RESUM DEL PACTE

Baixa la població ocupada al Maresme

Les dades de població ocupada confirmen que agost no ha sigut un bon mes per al Maresme en el terreny laboral. El registre de dades mostra un descens respecte al mes de juliol, tant pel que fa a persones com a comptes d’afiliació. En el primer dels casos la reducció és del 0,40% i en el segon arriba al 0,52%.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que la població ocupada del Maresme és de 181.483 persones, 733 menys que a tancament del mes de juliol.

Dels 30 municipis de la comarca, només 3 mostren lleugers increments de la població ocupada. Són Argentona, Santa Susanna i Teià. Les dades no varien en els casos d’Òrrius i Sant Vicenç de Montalt i la resta presenten davallades que a Cabrera de Mar arriben a l’1,32%.

Les afiliacions o comptes de cotització de persones treballadores amb residència en algun dels municipis del Maresme també es redueixen de manera que a finals d’agost es van computar 188.845, un 0,52% menys que el mes de juliol.

En el cas de les afiliacions, només Argentona presenta dades més positives que el mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de persones del Maresme ocupades.

La connexió ferroviària Malgrat-Blanes es restablirà a finals d’any

Teresa Cunillera, Damià del Clot, Jofre Serret

Muntatge de la via de tren en el nou pont de la Tordera

Els treballs de construcció del nou pont ferroviari entre Malgrat de Mar i Blanes avancen al ritme previst i la circulació de trens es podria restablir a finals d’any. La connexió entre aquestes poblacions va quedar interrompuda la matinada del 22 de gener quan la forta crescuda de la Tordera, a conseqüència del temporal Glòria, va afectar greument l’estructura de l’anterior pont.

El nou, que té un pressupost de 8,6 milions d’euros, ja està acabat i actualment s’està treballant en el muntatge de la via. Dsprés s’hauran de col·locar les instal·lacions d’electrificació, la senyalització i la canalització de les instal·lacions de telecomunicacions. Tot plegat, segons Adif, estarà enllestit el mes de novembre. La previsió és que durant el mes de desembre es faci la validació de la seguretat de la instal·lació i aquest nou tram pugui entrar en funcionament a finals d’any.

L’anunci s’ha fet en el decurs de la visita a les obres realitzada per la delegada del Gobierno a Catalunya, Teresa Cunillera, qui ha anat acompanyada pel director general de Conservació i Manteniment d’Adif, Ángel Contreras; el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot; l’alcalde i el primer tinent d’alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader i Jofre Serret; la quarta tinent d’alcalde de Blanes, Marina Vall.llosada; i el subdelegat del Gobierno a Girona, Albert Bramon.

Damià del Clot ha valorat positivament el desenvolupament de les obres tot recordant que cal més inversions per reforçar les infraestructures bàsiques del Maresme, una comarca que ha estat tradicionalement molt castigada per la meteorologia, “uns episodis que cada vegada són més freqüents i devastadors com a conseqüència del canvi climàtic. Cal que ens anem preparant per a un llarg hivern” ha afegit.

Més informació. NOTA INFORMATIVA de la Delegació del Gobierno a Catalunya

El nombre de persones aturades al Maresme s’acosta a les 30.000

El nombre de persones aturades al Maresme s’acosta a les 30.000 després de l’increment de la desocupació registrat durant el mes d’agost. Segons l’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’agost de 2020 passarà a la història com el que ha registrat un increment de la desocupació més intens des de 2007.

En concret, la llista de persones aturades a la comarca és de 29.645, 769 més que al juliol i 6.442 més que el mes d’agost de 2019. En termes percentuals, l’increment intermensual ha estat del 2,66% i en la comparativa interanual ascendeix al 27,76%.

A nivell municipal, tots els municipis comptabilitzen més persones sense feina que fa un any i només 3 milloren molt lleugerament l’ocupació respecte al mes de juliol: Malgrat de Mar, Òrrius i Sant Vicenç de Montalt. Per la seva banda, Caldes d’Estrac i Teià no experimenten cap variació respecte a les dades del mes anterior i els 25 municipis restants comptabilitzen pujades que oscil·len entre el 0,96% d’Alella i el 7,61% de Sant Iscle de Vallalta. També han superat l’augment mensual del 7% Cabrera de Mar (7,27%), Cabrils (7,38%) i Vilassar de Dalt (7,06%)

L’increment de la desocupació ha afectat a tots els sectors econòmics i deixa una taxa d’atur comarcal del 14,47%, mantenint-se per sobre de la provincial (13,23%) i de la catalana (13,30%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes d’agost:

Nou curs escolar, condicionat per la COVID-19 i amb més beques de menjador

Coincidint amb l’inici del curs escolar, el Consell Comarcal del Maresme anuncia un primer atorgament de beques de menjador per valor de 3.857.201,10 €. Aquesta quantitat no és definitiva, tota vegada que queda per resoldre el 18% de les sol·licituds presentades, ja que alguns ajuntaments encara estan rebent la documentació de les famílies.

A hores d’ara, el Consell Comarcal del Maresme ha rebut un total de 7.490 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar, una xifra que, tot i no ser la definitiva, ja supera en un 9% el conjunt de peticions del curs passat, sens dubte un clar baròmetre dels efectes de la COVID-19 sobre les economies familiars.

De moment, s’ha atorgat ajut a 5.216 estudiants, s’han denegat 938 sol·licituds per no complir els requisits establerts a la convocatòria i falta per resoldre 1.336 peticions. La voluntat del Consell Comarcal és agilitzar al màxim les resolucions per tal de donar una resposta ràpida a les famílies.

Augmenta la dotació de les beques

Una de les principals novetats d’aquest curs 2020-2021 és l’increment de la dotació econòmica de les beques de menjador. Fins ara, els ajuts ascendien al 50% dels dies lectius. És a dir, els i les alumnes que tenien beca de menjador escolar rebien una quantitat econòmica que cobria el cost de 88 dies de menjador. Aquest curs, els ajuts s’incrementen fins al 70%, que suposa la gratuïtat del menjador escolar fins a 123 àpats.

Servei de menjador escolar

El Consell Comarcal del Maresme gestiona el menjador escolar dels centres docents que ho sol·liciten. En aquest curs, se serviran 180.000 menús a 10 escoles . Són centres dels municipis d’Argentona, Dosrius, Mataró, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Calella i Tordera.

Tots els menjadors escolars gestionats pel Consell Comarcal s’han adaptat a la nova situació establint protocols generals i específics per complir tots els paràmetres de seguretat COVID-19.

Servei de transport escolar

El servei de transport escolar també ha incorporat nous protocols perquè els trajectes siguin segurs tant per a l’alumnat com per als professionals. A més, les famílies han d’adoptar el compromís d’autoprotecció i de compliment de mesures per a l’accés segur al servei de transport escolar.

Aquest curs, el servei de transport escolar comptarà amb 65 rutes i facilitarà el desplaçament de prop de 1.110 alumnes.