Inici Documents InfoPle

Informació dels acords del Ple del Consell Comarcal del Maresme

El Consell Comarcal reclama un paper actiu del municipalisme en l’assignació i gestió dels fons Next Generation

El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una moció conjunta de totes les forces amb representació comarcal, demanant que els ens locals -com a administració més propera a la ciutadania i que millor coneixen les necessitats del territori- tinguin un espai permanent de representació en la Conferència Sectorial de Fons Europeus que es reactivarà amb les Comunitats i Ciutats Autònomes.

El text remarca el sobreesforç econòmic que està fent el món local per complementar i acompanyar les respostes que altres administracions aproven per fer front a la crisi sanitària i lamenta que les actuacions municipals no s’hagin vist acompanyades d’una major dotació de recursos econòmics.

En aquest sentit, defensa que “sense l’enorme tasca que hem realitzat els ens locals en aquesta pandèmia i que continuem desenvolupant, la repercussió d’aquesta s’hauria vist encara més agreujada” i afegeix que “per aquest motiu també estem convençuts que no serà possible una recuperació de l’actual crisi sanitària, econòmica i social amb cohesió, si no disposem d’uns ajuntaments forts, amb més autonomia i més capacitat financera”.

Per això, se sol·licita al Govern d’Espanya una assignació directa dels Fons Europeus assignats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que no passi per la tutela de les Comunitats Autònomes i s’insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a fer seves les demandes del món local i acompanyar la defensa d’assignacions directes dels Fons Europeus per als municipis.

La moció també reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya la constitució d’una taula de coordinació amb el món local per conèixer i valorar els projectes d’inversió per a Catalunya, abans que aquests siguin presentats, i per fer-ne el seguiment de l’execució un cop siguin aprovats.

El Consell Comarcal del Maresme crea la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies

El Consell Comarcal del Maresme dona un nou impuls a la millora de l’administració electrònica amb la creació de la conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies que comanda la consellera Laura Ribot.

La modificació del cartipàs va ser aprovada, per unanimitat de tots els grups comarcals, en el Ple celebrat dimarts.

La creació d’aquesta nova conselleria parteix de la necessitat del Consell Comarcal d’avançar
cap a una organització més moderna que giri a l’entorn de la innovació pública i l’administració electrònica amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones i administracions usuàries dels serveis comarcals.

La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat d’accelerar la creació de nous canals de tramitació alternatius a la presencialitat i això requereix l’activació de noves eines de gestió internes i externes que permetin l’adaptació a la nova realitat.

A banda dels canvis que haurà d’implantar el Consell Comarcal, la conselleria que lidera Laura Ribot també donarà suport als ajuntaments, especialment als de menys de 5.000 habitants, en la implantació de l’administració electrònica. Ho farà amb el suport de la Diputació de Barcelona a través de la línia “impuls de la gestió digital i el govern obert municipal”.

La conselleria d’Innovació Pública i Tecnologies inclou els serveis d’Informàtica, Administració electrònica, Gestió d’expedients electrònics, Suport a la implantació de l’administració electrònica municipal i Transparència i bon govern.

Calella i Teià se sumen al CAAD Maresme

Ja són 20 els ajuntaments que confien al CAAD Maresme el seu servei de recollida i atenció dels animals abandonats. Aquest mes de juliol s’hi han incorporat Calella i Teià.

En els seus 15 anys d’existència, el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme s’ha convertit en referència dels serveis supramunicipals que es dediquen a la recollida, acollida i foment de l’adopció dels gossos i gats perduts o, directament, abandonats.

Amb la incorporació, des de l’1 de juliol, de Calella i Teià, el CAAD Maresme ja presta servei a dos terços dels municipis maresmencs. En concret a Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana i Tordera.

Gestionat pel Consell Comarcal, el CAAD Maresme recull anualment uns 1.200 gossos i gats perduts o abandonats a la via pública. Les seves estadístiques reflecteixen que entre un 30 i un 35% dels animals que arriben a les instal·lacions ubicades a Argentona són recuperats pels seus propietaris i prop del 45% són adoptats.

Tot i que les dades són bones i cada any milloren en relació als índex d’adopció i recuperació, el conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació, Andreu Bosch, expressa la seva preocupació perquè “les xifres d’abandonament de gossos i gats al Maresme continuen sent molt elevades. Cal insistir i persistir que els animals de companyia no són cap joguina i que cal una tinença responsable d’animals“.

En aquest sentit, i tenint en compte que durant el període estival solen augmentar els abandonaments, des del CAAD Maresme es recorda que hi ha diferents alternatives per poder compatibilitzar les vacances amb una tinença responsable d’animals domèstics. Cada vegada hi ha més establiments turístics “pet-friendly” i residències on deixar la nostra mascota temporalment amb garanties que estarà ben cuidada.

El Consell Comarcal del Maresme manifesta el seu rebuig a les agressions que pateix el personal d’atenció directa al públic

La crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID ha generat situacions personals i familiars molt complicades que fan que, de vegades, les persones que s’adrecen a l’administració descarreguin la seva ira i el seu malestar sobre les treballadores i treballadors que es troben en primera línia. 

Davant d’aquesta situació, el Ple del Consell Comarcal del Maresme, celebrat dimarts passat, va emetre un comunicat institucional donant suport a la feina que realitzen els i les professionals, amb una especial menció al personal de serveis socials que viu en un clima laboral molt tensionat, i condemnnant els atacs que pateixen per part d’algunes persones usuàries dels serveis.

El comunicat destaca:

1er.- CONDEMNAR qualsevol acusació infundada que posi en dubte la professionalitat, la transparència i l’honorabilitat del personal, així com també qualsevol atac físic a la seva persona i als seus centres de treball.

2n.- Donar PLE SUPORT, d’una banda, a totes les professionals de l’atenció directa i, de l’altra, als comunicats de rebuig i de suport als i les professionals que han emès els Col·legis Oficials de Treball Social, d’Educadores i Educadors Socials, de Pedagogia i de Psicòlegs de Catalunya, així com l’Ajuntament de Manresa.

3er.- DEMANAR I APEL·LAR A LA RESPONSABILITAT de totes les administracions publiques competents per tal que estiguin a l’alçada de la situació i promoguin canvis estructurals i polítiques públiques eficaces que combatin la greu situació econòmica i social que estem vivint. Així com també, que s’apliquin les mesures de protecció pertinents per tal que les i els professionals públics puguin continuar exercint amb condicions la seva feina al servei de les persones.

DOCUMENT:

El Consell Comarcal del Maresme demana la regulació dels preus de lloguer d’habitatges

Tot i les notables diferències existents entre els 30 municipis del Maresme, gairebé la totalitat de poblacions de la comarca reuneixen els requisits per ser declarats “àrea amb mercat d’habitatge tens” tenint en compte els paràmetres establerts a la coneguda com a “Llei de contenció de preus del lloguer“. Així ho defensa la moció aprovada pel Ple comarcal que demana als ajuntaments que iniciïn la tramitació d’aquesta declaració.

El text presentat conjuntament pels grups comarcals d’ERC, ECG i CUP va rebre també el suport del PSC, del conseller No Adscrit i de 3 dels 6 membres de JxCAT. Els altres 3 es van abstenir igual que la consellera i el conseller de C’s al·legant que aquesta és una competència municipal.

La “Moció per a promoure la Declaració dels municipis de la comarca del Maresme com a Àrea amb Mercat d’Habitatge Tens” considera que en la situació actual “és de vital importància que els municipis que compleixin els requisits s’acullin a la regulació, no només per donar resposta als seus veïnes i veïns, sinó també com a mesura de solidaritat per tal que la norma no generi disfuncions a l’hora de facilitar l’accés a l’habitatge entre veïns de municipis contigus o pròxims“. En aquest sentit, el Consell Comarcal inclourà aquest tema en el proper Consell d’Alcaldies.

La Llei, aprovada el passat mes de setembre per la Generalitat, ja incorpora 6 municipis de la comarca en la declaració transitòria: Mataró, El Masnou, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Mar i Vilassar de Mar. Tot i això, a partir d’aquest any, cal que els municipis renovin la declaració amb el corresponent procediment. El Consell Comarcal vol que s’hi sumin més poblacions de la comarca.

Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer al Maresme és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

Més informació sobre l’evolució dels preus del lloguer als municipis del Maresme, CLIQUEU AQUÍ

DOCUMENT:

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments suport tècnic en matèria d’habitatge

La COVID19 ha fet ploure sobre mullat en l’emergència habitacional. Abans de 2020, l’accés a l’habitatge era una de les causes principals de pobresa registrades al Maresme; l’esclat de la pandèmia ha agreujat el problema i tots els indicadors apunten que la situació es complicarà encara més els propers mesos quan venci la moratòria de desnonaments.

El Consell Comarcal, atenent la petició de diferents ajuntaments, posarà en marxa el programa “Oficina d’Habitatge al Territori 2021-2023 per fer front a la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19“.

El programa, aprovat per unanimitat en el darrer Ple, donarà suport als ajuntaments en tots els temes relacionats amb l’habitatge i treballarà conjuntament amb els serveis socials municipals en els casos més complexes en què la persona afectada es trobi en risc d’exclusió social residencial.

El suport tècnic especialitzat permetrà, d’entrada, descarregar els serveis socials que en els darrers mesos han detectat un increment exponencial de les consultes relacionades amb el pagament de les rendes de lloguer i d’hipoteca, les dificultats per accedir a un habitatge de lloguer o de propietat, els desnonaments, les ocupacions il·legals, la manca d’habitatge social i l’augment de preus, entre d’altres.

Els ajuntaments que ja s’han mostrat interessats en aquest programa són Canet de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Pineda de Mar i Premià de Dalt.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que la pandèmia i la crisi econòmica que ha provocat posa de manifest “la necessitat d’avançar cap a un un model més responsable socialment i territorialment, menys especulatiu i més segur” i per això cal treballar conjuntament des del món local.

La Borsa de Lloguer comarcal ja treballa en aquesta línia d’ampliar l’oferta de pisos de lloguer a preus assequibles per garantir d’aquesta manera l’accés de la població a un habitatge digne i a un preu just.

Campanya: “Llogant el teu pis, guanyes”

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

Formalitzada l’adhesió del Consell Comarcal del Maresme a l’AMTU

El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, i el vicepresident primer, Joaquim Arnó, han mantingut una primera reunió amb la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, en el decurs de la qual s’ha formalitzat la nova via de col·laboració després que el Ple del CCM del 23 de febrer aprovés l’adhesió comarcal a l’Associcació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.


A partir d’ara, l’AMTU assessorarà tècnicament el Consell Comarcal del Maresme per concretar i prioritzar actuacions en matèria de connectivitat en bicicleta i a peu, l’estructuració d’una xarxa de carrils bici interurbans i d’aparcaments segurs per a bicis, i d’itineraris interurbans per a vianants, i també en projectes que han de millorar l’oferta i els temps de trajecte en transport públic.

Aquesta no és la primera col·laboració entre els dos organismes.

El Consell Comarcal ja va encarregar a l’AMTU, l’any 2016, un primer estudi sobre la
viabilitat d’implantar sistemes de transport a la demanda (TAD) al Maresme. Arran d’aquest estudi l’AMTU va implementar, posteriorment, serveis TAD en els municipis de Pineda de Mar, Santa Susanna, Alella i Palafolls i actualment també s’encarrega de gestionar-los.

A més del Consell Comarcal, 26 ajuntaments del Maresme estan adherits a l’AMTU.