Inici Documents Actualitat

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

14 abril 2021

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal“

Els serveis de joventut visibilitzen la seva tasca en la transició escola-món laboral

12 abril 2021

Tal i com reflecteix l’estudi “Realitats Juvenils al Maresme-2020” elaborat conjuntament pel Servei comarcal de Joventut i l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme té una elevada taxa de graduació en ESO (90,50%) que se situa per sobre de la catalana (88,86%) destacant municipis com Cabrera de Mar on s’assoleix el 100%. El percentatge comarcal és lleugerament inferior en el cas de la formació postobligatòria (74,61% davant del 75,23%). I també és inferior en l’abandonament dels estudis a segon de batxillerat (2,91% en l’àmbit català front el 4,12% registrat a nivell català).

Les situacions d’abandonament prematur dels estudis solen provocar una important pèrdua d’oportunitats personals lligades a un posterior dèficit d’ocupabilitat, limitacions en el desenvolupament professional, i sovint, consolidació de baixes expectatives cap a un mateix, entre d’altres qüestions per les dificultats d’emancipació de la llar d’origen.

Davant d’aquesta constatació, la xarxa #MaresmeJove, composada per 79 professionals dels 30 serveis municipals de joventut i del servei comarcal, realitza tasques d’orientació i acompanyament de les persones joves en la seva transició entre l’etapa educativa obligatòria, la postobligatòria i el món laboral.

Amb l’objectiu d’evitar les situacions d’abandonament prematur dels estudis, els serveis de joventut entren als instituts i treballen conjuntament amb el professorat oferint orientacions personalitzades als i les estudiants que no acaben de visibilitzar el camí a seguir.

També, però, hi ha alternatives per als i les joves que ja no estan en els circuits educatius reglats, que ja han sortit del sistema educatiu, amb o sense ESO i amb o sense una formació postobligatoria que els qualifiqui professionalment. En aquest punt intervé el programa Referent d’Ocupació Juvenil (ROJ) que facilita eines i recursos per a la recerca activa de feina o per a continuar un pla de formació.

El servei comarcal de joventut, amb el suport del ROJ i dels ajuntaments de Canet de Mar, Pineda de Mar, St. Vicenç de Montalt i Tordera, va exposar la feina que es realitza des d’aquests serveis en la IV Jornada d’Orientació Professional de l’Alt Maresme organitzada pel Servei Educatiu a través del Centre de Recursos pedegògics de l’Alt Maresme.

Aquests 2 vídeos resumeixen la tasca dins i fora dels instituts.

Quin turisme volem al Maresme?

8 abril 2021

El Consorci de Promoció Turística ha obert un procés participatiu per conèixer l’opinició del sector i de les persones residents al Maresme sobre el model de turisme que volem a la comarca. Aquesta acció s’emmarca en el procés d’elaboració del Pla Estratègic de desenvolupament turístic del Maresme.

El Pla, la redacció del qual finalitzarà el mes de juny, té com a objectiu detectar oportunitats de creixement i aprofitament dels recursos, sectors i activitats existents a la comarca del Maresme amb la finalitat de generar un posicionament únic i diferenciat de la comarca que afavoreixi la seva promoció a l’exterior.

El Pla Estratègic de desenvolupament turístic consta de quatre fases: la primera serà analítica, que consistirà en fer una diagnosi de la situació del territori. La segona serà estratègica, on es definiran els objectius i eixos de treball, així com els principis i atributs per a la construcció d’una nova marca turística. La tercera fase serà operativa, on s’establiran les accions que donin resposta als objectius definits. Per últim, la fase de gestió, seguiment i presentació, on s’analitzaran i presentaran els resultats.

És en la primera fase on s’inscriu el procés participatiu. D’una banda, el Consorci està duent a terme, fins al mes de juny, el cicle de Converses amb el sector turístic i de l’altra, ha activat una enquesta online per conèixer la percepció que les persones residents a la comarca tant dels atractius del seu municipi com del model turístic que s’hauria de promoure.

Destacat descens de l’atur al Maresme

8 abril 2021

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

7 abril 2021

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

L’exposició: “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” arriba a Canet de Mar

1 abril 2021

Després del seu pas per Calella, l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es podrà visitar a Canet de Mar durant aquest mes d’abril, concretament a la sala d’exposicions Ramon de Capmany (Plaça dels Americanos s/n).

L’exposició, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme, aborda les tasques de les cures i la llar des d’una perspectiva de gènere. Són les dones les que majoritàriament fan aquest treball que, tot i ser imprescindible, té poc reconèixement social.

A través de 10 panells, l’exposició posa en valor la feina de les dones cuidadores i reclama un nou model social on imperi la corresponsabilitat entre homes i dones.

L’exposició és itinerant. El Consell Comarcal la posa a disposició dels ajuntaments que hi estiguin interessats.

“Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es pot visitar a Canet de Mar els següents dies:

Divendres 2, 9 i 16 d’abril: de 18h a 20h

Dissabtes 3, 10 i 17 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h

Diumenges 4, 11 i 18 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h

Dilluns 5 d’abril: de 12h a 14h

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

26 març 2021

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

12 3...14 Pàgina 1 de 14

El Consell Comarcal renova el distintiu Biosphere pel seu compromís amb la sostenibilitat

Empreses, serveis i destinacions distingides amb la Certificació Biosphere 2020:

Maresme

Alella

Arenys de Mar

Cabrils

Caldes d’Estrac

Calella

Canet de Mar

Dosrius

El Masnou

Malgrat de Mar

Mataró

Pineda de Mar

Premià de Mar

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Pol

Santa Susanna

Tiana

Vilassar de Mar

Sense seu al Maresme però prestant serveis a la nostra comarca

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

Afiliacions a la Seguretat Social

Els serveis de joventut visibilitzen la seva tasca en la transició escola-món laboral

Prop de 800 persones ateses pel Servei de primera acollida

Cada mes, una nova edició del curs del mòdul C d’acollida

47 nacionalitats

Persones ateses per municipi