Inici Documents Actualitat

El Consell Comarcal renova el distintiu Biosphere pel seu compromís amb la sostenibilitat

El Consell Comarcal del Maresme és una de les 75 entitats, serveis i empreses de la comarca que han obtingut el distintiu Biosphere 2020 pel seu compromís amb el medi ambient i amb un turisme sostenible.

El distintiu Biosphere reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta. A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime.

Al Maresme, comarca amb un important pes turístic, han obtingut aquesta distinció 75 entitats, serveis i empreses públiques i privades, 9 més que a l’edició de l’any passat.

Empreses, serveis i destinacions distingides amb la Certificació Biosphere 2020:

Maresme
  • Costa de Barcelona Maresme (Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme)
  • Consell Comarcal del Maresme
Alella
  • Celler Bouquet d’Alella
  • Enoturisme DO Alella
  • Oficina de Turisme d’Alella
Arenys de Mar
  • Hotel Sa Voga
  • Museu d’Arenys de Mar
  • Oficina de turisme d’Arenys de Mar
  • Vila Arenys Hotel
Cabrils
  • Mas Vives
Caldes d’Estrac
  • Balneari Caldes d’Estrac
Calella
  • Apartaments Atzavara
  • Hotel Espanya
  • Hotel Neptuno
  • Oficina de turisme de Calella
  • Restaurant El Peix Grillat
  • Platja Gran de Calella
  • Platja de Garbí de Calella
  • Platja de les Roques de Calella
Canet de Mar
  • Càmping Globo Rojo
  • Oficina de turisme de Canet de Mar
Dosrius
  • Barbacoes la Flama Canyamars
  • Cabanes Dosrius
El Masnou
  • Grus apartments
  • Maresme Waves
  • Museu Municipal de Nàutica del Masnou
  • Oficina de Turisme del Masnou
  • Platja del Masnou
  • Platja d’Ocata
  • Port Esportiu El Masnou
  • Terrassa de mar Apartment
  • Tresmacarrons
Malgrat de Mar
  • Aqua Hotel Silhouette & Spa
  • Destinació Malgrat de Mar
  • Oficina de turisme de Malgrat de Mar – Ca l’Arnau
  • Oficina de turisme de Malgrat de Mar – Plaça Àncora
Mataró
  • Blaumar
  • Casa Coll i Regàs
  • El Nou-Cents
  • FAGEM
  • Greenevents
  • Lasal del Varador
  • Mediterranean Dive Mataró
  • Nexus Horizon
  • Oficina de Turisme. Ajuntament de Mataró
  • Valua Travel
Pineda de Mar
  • Aqua Hotel Promenade
  • Baby Center (Espai Nadó Platja dels Pescadors)
  • Golden Taurus Aquapark Resort
  • Herbes Pineda Centre
  • Herbes Poblenou
  • Hotel Sorrabona
  • L’Escora
  • Mini Beach Club (Parc Infantil de la Platja dels Pescadors)
  • Oficina de Turisme de Pineda de Mar
  • Platja de la Riera de Pineda de Mar
  • Platja dels Pescadors de Pineda de Mar
Premià de Mar
  • Restaurant Saborós
Sant Andreu de Llavaneres
  • Platja de les Barques
  • Platja de l’Estació
  • Platja del Balís
Sant Pol
  • Banys Tarridas
  • Herbes Sant Pol
Santa Susanna
  • Aqua Hotel Aquamarina & Spa
  • Aqua Hotel Montagut Suites
  • Aqua Hotel Onabrava & Spa
  • El Cuc de Santa Susanna
  • Hotel Tahití Playa & Suites
  • Masía Can Rosich
  • Oficina de Turisme de Santa Susanna
Tiana
  • Celler Quim Batlle
Vilassar de Mar
  • Escola Nàutica Cara al Vent
  • Hellotime
Sense seu al Maresme però prestant serveis a la nostra comarca
  • Dofi Jet Boats
  • Lídia Ruiz Wedding Planner

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal

Els serveis de joventut visibilitzen la seva tasca en la transició escola-món laboral

Tal i com reflecteix l’estudi “Realitats Juvenils al Maresme-2020” elaborat conjuntament pel Servei comarcal de Joventut i l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme té una elevada taxa de graduació en ESO (90,50%) que se situa per sobre de la catalana (88,86%) destacant municipis com Cabrera de Mar on s’assoleix el 100%. El percentatge comarcal és lleugerament inferior en el cas de la formació postobligatòria (74,61% davant del 75,23%). I també és inferior en l’abandonament dels estudis a segon de batxillerat (2,91% en l’àmbit català front el 4,12% registrat a nivell català).

Les situacions d’abandonament prematur dels estudis solen provocar una important pèrdua d’oportunitats personals lligades a un posterior dèficit d’ocupabilitat, limitacions en el desenvolupament professional, i sovint, consolidació de baixes expectatives cap a un mateix, entre d’altres qüestions per les dificultats d’emancipació de la llar d’origen.

Davant d’aquesta constatació, la xarxa #MaresmeJove, composada per 79 professionals dels 30 serveis municipals de joventut i del servei comarcal, realitza tasques d’orientació i acompanyament de les persones joves en la seva transició entre l’etapa educativa obligatòria, la postobligatòria i el món laboral.

Amb l’objectiu d’evitar les situacions d’abandonament prematur dels estudis, els serveis de joventut entren als instituts i treballen conjuntament amb el professorat oferint orientacions personalitzades als i les estudiants que no acaben de visibilitzar el camí a seguir.

També, però, hi ha alternatives per als i les joves que ja no estan en els circuits educatius reglats, que ja han sortit del sistema educatiu, amb o sense ESO i amb o sense una formació postobligatoria que els qualifiqui professionalment. En aquest punt intervé el programa Referent d’Ocupació Juvenil (ROJ) que facilita eines i recursos per a la recerca activa de feina o per a continuar un pla de formació.

El servei comarcal de joventut, amb el suport del ROJ i dels ajuntaments de Canet de Mar, Pineda de Mar, St. Vicenç de Montalt i Tordera, va exposar la feina que es realitza des d’aquests serveis en la IV Jornada d’Orientació Professional de l’Alt Maresme organitzada pel Servei Educatiu a través del Centre de Recursos pedegògics de l’Alt Maresme.

Aquests 2 vídeos resumeixen la tasca dins i fora dels instituts.

 

Prop de 800 persones ateses pel Servei de primera acollida

Cada mes, una nova edició del curs del mòdul C d’acollida

El Servei d’Acollida del Consell Comarcal va atendre l’any passat 794 persones nouvingudes i va realitzar 1.325 intervencions d’informació, orientació i derivació als recursos adients. A més, malgrat l’aturada provocada per la declaració d’estat d’alarma, es van poder realitzar 9 cursos del mòdul C (Coneixement de la societat catalana) que forma part de la formació reglamentada a la Llei d’acollida. Aquesta formació va permetre l’acreditació de 97 persones.

El Consell Comarcal intervé en els municipis de menys de 20.000 habitants a través del servei d’acollida itinerant i gestiona els serveis municipals d’acollida del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar. El seu objectiu és facilitar l’autonomia personal de totes les persones nouvingudes al municipi, afavorir la seva inclusió a la societat d’acollida i garantir el seu accés, en igualtat de condicions, als recursos i serveis municipals.

A més, el servei de primera acollida – a través de la formació del mòdul C- atorga certificats oficials que tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. També en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres.

Aquesta formació que se centra en el coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic es programa mensualment. Té una durada de 16 hores i aporta coneixement de la societat catalana, dels serveis públics, del marc jurídic en estrangeria i de convivència ciutadana i participació.

Les persones interessades en fer el curs poden contactar amb el Servei d’Acollida ( servei.acollida@ccmaresme.cat // Tel. 672 65 82 70 – 673 35 25 44) o realitzar directament la inscripció.

47 nacionalitats

L’any passat el servei d’acollida va realitzar 794 atencions individuals. Els professionals del servei, a partir d’una entrevista, detecten les necessitats de la persona, l’orienten, l’assessoren i la deriven al servei o recurs que necessita.

Les persones que van utilitzar el servei el 2020 es troben, majoritàriament, en la franja d’edat dels 26 i 40 anys (el 54% del total) i són de 47 nacionalitats diferents, sent les més destacades la marroquina (24%), l’hondurenya (12%) i la colombiana i la senegalesa (ambdues un 7%).

El 60% de les persones ateses es troba activa laboralment, el 38% inactiva, l’1%
aturada i l’1% jubilada.

Pel que fa al municipi de residència, el 19% viuen a Premià de Mar; el 12% a Malgrat de Mar; el 10% al Masnou; el 10% a Vilassar de Mar; el 9% a Calella; el 9% a Arenys de Mar; el 6% a Canet de Mar; el 5% a Tordera i el 26% restant es reparteixen entre els altres 17 municipis del Maresme.

En total es van ver 1.325 intervencions relacionades en un 53% als informes d’estrangeria (adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar, grau d’integració d’una persona immigrada per accedir a l’arrelament social, renovació de la residència temporal…). També s’han fet intervencions -entre d’altres- en protecció internacional, nacionalitat espanyola, règim comunitari i empadronament.

Persones ateses per municipi

Alella (19), Arenys de Mar (70), Arenys de Munt (13), Argentona (5), Cabrera de Mar (6), Cabrils (25), Caldes d’Estrac (16), Calella (71), Canet de Mar (47), Dosrius (5), Malgrat de Mar (92), El Masnou (77), Montgat (6), Palafolls (8), Premià de Dalt (22), Premià de Mar (151), Sant Andreu de Llavaneres (11), Sant Cebrià de Vallalta (2), Sant Iscle de Vallalta
(1), Sant Pol de Mar (6), Sant Vicenç de Montalt (1), Santa Susanna (13), Tiana (7),
Tordera (38) i Vilassar de Mar (76). 6 casos no estan registrats en un municipis concret.

Quin turisme volem al Maresme?

El Consorci de Promoció Turística ha obert un procés participatiu per conèixer l’opinició del sector i de les persones residents al Maresme sobre el model de turisme que volem a la comarca. Aquesta acció s’emmarca en el procés d’elaboració del Pla Estratègic de desenvolupament turístic del Maresme.

El Pla, la redacció del qual finalitzarà el mes de juny, té com a objectiu detectar oportunitats de creixement i aprofitament dels recursos, sectors i activitats existents a la comarca del Maresme amb la finalitat de generar un posicionament únic i diferenciat de la comarca que afavoreixi la seva promoció a l’exterior.

El Pla Estratègic de desenvolupament turístic consta de quatre fases: la primera serà analítica, que consistirà en fer una diagnosi de la situació del territori. La segona serà estratègica, on es definiran els objectius i eixos de treball, així com els principis i atributs per a la construcció d’una nova marca turística. La tercera fase serà operativa, on s’establiran les accions que donin resposta als objectius definits. Per últim, la fase de gestió, seguiment i presentació, on s’analitzaran i presentaran els resultats.

És en la primera fase on s’inscriu el procés participatiu. D’una banda, el Consorci està duent a terme, fins al mes de juny, el cicle de Converses amb el sector turístic i de l’altra, ha activat una enquesta online per conèixer la percepció que les persones residents a la comarca tant dels atractius del seu municipi com del model turístic que s’hauria de promoure.

Destacat descens de l’atur al Maresme

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

L’exposició: “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” arriba a Canet de Mar

Després del seu pas per Calella, l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es podrà visitar a Canet de Mar durant aquest mes d’abril, concretament a la sala d’exposicions Ramon de Capmany (Plaça dels Americanos s/n).

L’exposició, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme, aborda les tasques de les cures i la llar des d’una perspectiva de gènere. Són les dones les que majoritàriament fan aquest treball que, tot i ser imprescindible, té poc reconèixement social.

A través de 10 panells, l’exposició posa en valor la feina de les dones cuidadores i reclama un nou model social on imperi la corresponsabilitat entre homes i dones.

L’exposició és itinerant. El Consell Comarcal la posa a disposició dels ajuntaments que hi estiguin interessats.

“Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es pot visitar a Canet de Mar els següents dies:

  • Divendres 2, 9 i 16 d’abril: de 18h a 20h
  • Dissabtes 3, 10 i 17 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h
  • Diumenges 4, 11 i 18 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h
  • Dilluns 5 d’abril: de 12h a 14h

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

El CAAD Maresme, centre de referència en l’atenció d’animals domèstics de companyia

En els seus 15 anys d’existència, el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme s’ha convertit en referència dels serveis supramunicipals que es dediquen a la recollida, acollida i foment de l’adopció dels gossos i gats perduts o, directament, abandonats.

Les instal·lacions, el sistema d’organització dels espais i la bona gestió que s’hi fa ha despertat l’interès de diferents administracions que projecten centres d’acollida similars en el seu territori.

Avui ha estat una delegació del Consell Comarcal del Baix Camp, encapçalada per la seva vicepresidenta Rosa M Abelló, qui ha visitat el CAAD Maresme per conèixer de primera mà les instal·lacions, la forma de treballar, el servei que s’ofereix als ajuntaments adherits i els protocols que se segueixen per, d’una banda, promoure la recuperació dels animals perduts i, per l’altra, l’adopció dels que han estat abandonats.

El conseller de Serveis als Municipis i Innovació, Andreu Bosch, amb el suport de la direcció tècnica i de l’equip veterinari que hi treballa, ha guiat la comitiva tarragonina i ha facilitat tota la informació fent especial menció a la filosofia que se segueix. “Entenem que el CAAD ha de ser un lloc de pas i no un centre permanent per als animals“, ha dit tot indicant que les dades avalen l’esforç que s’està fent per aconseguir que els animals passin el mínim temps possible a les instal·lacions d’Argentona.

De mitjana, el CAAD Maresme recull uns 1.200 animals en els 18 municipis que l’hi tenen delegada la competència. Entre un 30 i un 35% són recuperats pels seus propietaris i prop del 45% són adoptats.