Inici Documents Actualitat

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

23 municipis participaran a l’edició 2021 de la Mostra Literària del Maresme

El lliurament de premis es farà el 28 de novembre a Teià

El Consell Comarcal ha activat la Mostra Literària del Maresme amb l’aprovació de les bases que regiran el concurs literari comarcal que, aquest any, arriba a la seva trenta-vuitena edició.

La Mostra Literària del Maresme és un certamen que té la vocació de fer de la cultura un nexe d’unió i d’identitat comarcal fomentant, en col·laboració amb els ajuntaments, l’hàbit de la lectura i l’escriptura a partir dels 6 anys.

S’estructura en 6 grups d’edat i en 2 modalitats: poesia i prosa. Contempla, a més, dos premis extraordinaris. Un destinat a microrelats i un altre per a obres presentades per persones amb discapacitat intel·lectual.

Són els municipis els que impulsen la fase local i les obres guanyadores les que opten a premi en la fase comarcal. L’acte de lliurament de guardons és itinerant i cada any l’acull un dels municipis participants. En aquesta edició 2021, serà Teià la població amfitriona. Ja ho havia de ser el 2020, però les restriccions provocades per la pandèmia van impedir la celebració de l’acte.

La XXXVIII Mostra Literària del Maresme comptarà amb la participació de 23 municipis. Han expressat el seu compromís: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

D’altra banda, per tal de facilitar l’adhesió dels ajuntaments a la Mostra Literària del Maresme, les bases aprovades pel Consell Comarcal tindran una vigència de 4 anys.

Presentació del Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat

El Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat, elaborat per la Generalitat, en base a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista té com a objectiu establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions de matrimonis forçats i garantir que cap dona que visqui a Catalunya en sigui víctima.

És un tema força complex i cal intervenir-hi, de forma estreta i coordinada, des de diferents àmbits professionals, administracions i entitats.

El Consell Comarcal del Maresme i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania -amb la col·laboració dels ajuntaments de Pineda de Mar i Premià de Mar- han organitzat una sessió informativa per oferir informació i eines d’intervenció a professionals dels diferents àmbits susceptibles de detectar els casos de matrimonis forçats.

La sessió es farà en format telemàtic el proper 7 de juny a les 10:00h

Objectius:

  • Presentar el Protocol per a la prevenció i l’abordatge dels matrimonis forçats i els seus circuits d’intervenció
  • Oferir informació i eines d’intervenció a professionals
  • Establir el circuit professional d’intervenció a nivell local

Col.lectius als que s’adreça:

  • àmbit educatiu
  • àmbit de la salut
  • àmbit dels cossos de seguretat
  • àmbit dels serveis socials
  • àmbit de l’atenció a les dones: SIAD i SIE
  • àmbit de l’atenció a la infància i a l’adolescència
  • àmbit de la immigració i l’acollida
  • àmbits de l’esport, lleure, joventut…

Programa:

  • Benvinguda i presentació a càrrec de Meritxell Romero Pinet, consellera delegada d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme i de Montserrat Solé i Aubia,  Cap de l’Àrea de Programes i Territori de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania

Intervencions tècniques:

  • Marc de presentació del Protocol, a càrrec d’Asmaa Aouttah, referent d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme
  • Intervenció de Víctor Bassas Segura, Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme
  • Contextualització socioantropològica dels matrimonis forçats, a càrrec de Sònia Parella, CERMigracions UAB.
  • Presentació del Protocol i dels circuits d’intervenció  a càrrec de Kadijatu Dem, referent territorial del Programa de Prevenció de la violència masclista en dones d’origen migrat.

Torn de preguntes i dubtes

INSCRIPCIONS

El Consell Comarcal del Maresme manifesta el seu rebuig a les agressions que pateix el personal d’atenció directa al públic

La crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID ha generat situacions personals i familiars molt complicades que fan que, de vegades, les persones que s’adrecen a l’administració descarreguin la seva ira i el seu malestar sobre les treballadores i treballadors que es troben en primera línia. 

Davant d’aquesta situació, el Ple del Consell Comarcal del Maresme, celebrat dimarts passat, va emetre un comunicat institucional donant suport a la feina que realitzen els i les professionals, amb una especial menció al personal de serveis socials que viu en un clima laboral molt tensionat, i condemnnant els atacs que pateixen per part d’algunes persones usuàries dels serveis.

El comunicat destaca:

1er.- CONDEMNAR qualsevol acusació infundada que posi en dubte la professionalitat, la transparència i l’honorabilitat del personal, així com també qualsevol atac físic a la seva persona i als seus centres de treball.

2n.- Donar PLE SUPORT, d’una banda, a totes les professionals de l’atenció directa i, de l’altra, als comunicats de rebuig i de suport als i les professionals que han emès els Col·legis Oficials de Treball Social, d’Educadores i Educadors Socials, de Pedagogia i de Psicòlegs de Catalunya, així com l’Ajuntament de Manresa.

3er.- DEMANAR I APEL·LAR A LA RESPONSABILITAT de totes les administracions publiques competents per tal que estiguin a l’alçada de la situació i promoguin canvis estructurals i polítiques públiques eficaces que combatin la greu situació econòmica i social que estem vivint. Així com també, que s’apliquin les mesures de protecció pertinents per tal que les i els professionals públics puguin continuar exercint amb condicions la seva feina al servei de les persones.

DOCUMENT:

El Consell Comarcal del Maresme demana la regulació dels preus de lloguer d’habitatges

Tot i les notables diferències existents entre els 30 municipis del Maresme, gairebé la totalitat de poblacions de la comarca reuneixen els requisits per ser declarats “àrea amb mercat d’habitatge tens” tenint en compte els paràmetres establerts a la coneguda com a “Llei de contenció de preus del lloguer“. Així ho defensa la moció aprovada pel Ple comarcal que demana als ajuntaments que iniciïn la tramitació d’aquesta declaració.

El text presentat conjuntament pels grups comarcals d’ERC, ECG i CUP va rebre també el suport del PSC, del conseller No Adscrit i de 3 dels 6 membres de JxCAT. Els altres 3 es van abstenir igual que la consellera i el conseller de C’s al·legant que aquesta és una competència municipal.

La “Moció per a promoure la Declaració dels municipis de la comarca del Maresme com a Àrea amb Mercat d’Habitatge Tens” considera que en la situació actual “és de vital importància que els municipis que compleixin els requisits s’acullin a la regulació, no només per donar resposta als seus veïnes i veïns, sinó també com a mesura de solidaritat per tal que la norma no generi disfuncions a l’hora de facilitar l’accés a l’habitatge entre veïns de municipis contigus o pròxims“. En aquest sentit, el Consell Comarcal inclourà aquest tema en el proper Consell d’Alcaldies.

La Llei, aprovada el passat mes de setembre per la Generalitat, ja incorpora 6 municipis de la comarca en la declaració transitòria: Mataró, El Masnou, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Mar i Vilassar de Mar. Tot i això, a partir d’aquest any, cal que els municipis renovin la declaració amb el corresponent procediment. El Consell Comarcal vol que s’hi sumin més poblacions de la comarca.

Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer al Maresme és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

Més informació sobre l’evolució dels preus del lloguer als municipis del Maresme, CLIQUEU AQUÍ

DOCUMENT:

França és el país preferit per les persones del Maresme que resideixen habitualment a l’estranger

12.163 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons les darreres dades oficials del Padró d’habitants referents a 1 de gener de 2020. Aquesta xifra representa el 2,59% de la població maresmenca i ha tingut un increment del 5,03% respecte a les dades registrades l’any anterior.

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única, i l’últim municipi al qual estan inscrits és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura en les dades de la seva última inscripció només a efectes del dret a vot. No contabilitzen com a població oficial del municipi.

Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que en el darrer any hi ha hagut un repunt de maresmenques i maresmencs que estableixen el seu lloc de residència a l’estranger. El còmput, el darrer any, ha augmentat en 582 persones, xifrant-se en 12.163 el nombre de persones del Maresme que habitualment viuen a l’estranger.

Majoritàriament ho fan en països de la Unió Europea, sent França -un any més- el país que ocupa la primera posició. En concret, el país veí acull el 12,60% de la població de la comarca que té el seu lloc de residència a l’estranger. Segueix Argentina (9,69%), Alemanya (9,56%) i Regne Unit (9,01%).

En canvi, els moviments del darrer any mostren que són els consolats de Turquia, Pakistan, Filipines i Israels els que han registrat uns percentatges superiors d’inscripcions.

A nivell municipal, Mataró, Premià de Mar, Calella i Pineda de Mar són els municipis amb més població vivint a l’estranger, però és Calella el municipi on el pes d’aquest col·lectiu és superior. Concretament arriba al 4,83%. Per ordre d’incidència, segueix Sant Pol de Mar amb un percentatge del 3,94%, Caldes d’Estrac (3,86%) i Canet de Mar (3,32%).

Dels 30 municipis del Maresme, només n’hi ha 4 que comptabilitzen un descens en la xifra de població resident a l’estranger. Són Òrrius, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’habitants residents a l’estranger – any 2020” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Un resum en la següent infografia interactiva:

Oberta la convocatòria d’ajuts de menjador escolar per al curs 2021-2022

Les famílies han de presentar les sol·licituds en l’ajuntament del municipi d’empadronament de l’alumne

Les bases que regeixen la convocatòria per a la concessió d’ajuts individuals de menjador escolar per al curs 2021-2022, aprovades pel Consell Comarcal, són similars a les aplicades aquest curs. Van adreçades a l’alumnat d’ensenyaments obligatoris i de segon cicle d’educació infantil i s’han de tramitar a través dels canals i terminis que fixa cada ajuntament.

Les famílies que compleixin els requisits establerts a les Bases obtindran un ajut corresponent al 70% del cost anual del servei de menjador escolar, el que representa 123 àpats, prenent com a base el preu públic de 6,33€/menú establert pel Departament d’Educació. L’ampliació de la dotació del 50% (88 àpats) al 70% (123 àpats) ha estat una de les principals novetats introduïdes ja el present curs per tal de facilitar l’accés al servei de menjador a escolars amb una sistuació econòmica familiar molt crítica.

Les bases també estableixen que l’ajut pot arribar a cobrir el 100% en els casos que, a més de complir els barems de renda, s’acreditin situacions de risc d’exclusió social o d’una discapacitat igual o superior al 60%.

Les famílies han de fer la tramitació a través de l’ajuntament del municipi d’empadronament de l’alumne. Ja n’hi ha que han obert el període de presentació de sol·licituds i d’altres ho faran els propers dies.

Els ajuntaments hauran de fer arribar al Consell Comarcal les peticions presentades en el seu municipi, com a molt tard, el 30 de juny per tal de poder arribar al setembre amb el màxim de sol·licituds resoltes.

El Consell Comarcal del Maresme preveu que seguiran augmentant les sol·licituds. “Aquest curs ja hem tingut un increment de gairebé el 10% respecte al curs anterior i la situació de les famílies no ha millorat gaire en una comarca fortament castigada per la crisi econòmica desencadenada per la COVID” ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, qui ha afegit que el Consell Comarcal ha pres el compromís, d’una banda, “d’iniciar el curs amb el màxim d’expedients resolts per tal que les famílies sàpiguen si poden disposar de l’ajut” i, de l’altra, “accelerar, a través de bestretes, el pagament a les escoles i a les empreses que gestionen els menjadors escolars que tinguin alumnat becat“.

El Consell Comarcal del Maresme ha tramitat 10.405 sol·licituds aquest curs 2020-2021 i s’han atorgat un total de 8.796 ajuts que han suposat destinar més de 6 milions d’euros a cobrir les necessitats de menjador escolar.

DOCUMENTACIÓ:

Puja la renda familiar del Maresme situant-se en els 17.800 € per habitant

7 municipis de la comarca, entre els 15 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2018, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 17.800€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2017. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Cabrera de Mar que registra una davallada.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc vintè.

En el context de la comarca, Alella encapçala, un any més, el rànquing municipal amb una
renda per càpita de 27.400€. Seguidament es troben Teià i Cabrils amb 24.700€/hab., respectivament, Tiana (23.600€/hab.), Sant Vicenç de Montalt (22.900€/hab.), Cabrera de Mar (22.800€/hab.) i Premià de Dalt (22.000€/hab.).

Tot i això, el Maresme és una comarca de grans contrastos i a l’altra part de la balança es troben municipis amb rendes allunyades de les mitjanes comarcal i catalana. És el cas de Pineda de Mar, que amb 14.100€/hab. és el municipi del Maresme amb una menor renda. Seguit de Tordera (14.200€/hab.) i Calella (14.600€/hab.).

Quant a l’estructura de la renda pels principals recursos de les famílies, la majoria del ingressos provenen de la remuneració d’assalariats en tots els municipis. Aquells en
què aquests ingressos tenen un major pes són Sant Vicenç de Montalt (63,1%), Tiana (62,8%) i Palafolls (61,3%). En canvi, el pes és menor a Pineda de Mar (53,2%) seguit per Caldes d’Estrac (53,4%) i Malgrat de Mar (54,2%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe:


Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

El Consell Comarcal obre un procés participatiu sobre l’impacte econòmic de la COVID a les empreses i a les famílies

En el marc de l’elaboració del Pla de Reactivació Econòmica del Maresme, impulsat pel Consell Comarcal, s’ha obert un procés participatiu per conèixer l’impacte econòmic que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 sobre les activitats econòmiques i sobre les famílies del Maresme.

Fins el proper 14 de maig estarà oberta AQUESTA ENQUESTA. Les respostes formaran part de l’extens estudi i anàlisi que s’està duent a terme des de diferents esferes per tal d’identificar les actuacions necessàries i urgents per contenir l’impacte socioeconòmic que està tenint la pandèmia al Maresme i indidir directament en la millora de l’ocupabilitat de les persones i en la reactivació de les empreses en la seva activitat productiva.

Territorialment, el Pla aplega 29 dels 30 municipis del Maresme (tots menys Mataró) i està finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a través del Fons Social Europeu.