Inici Documents Actualitat

El Consell Comarcal contracta 41 persones en situació d’atur per treballar durant un any en 19 ajuntaments del Maresme

El conseller de Promoció Econòmica, Estanis Fors, ha donat avui la benvinguda a les 41 persones que ha contractat el Consell Comarcal per treballar durant 12 mesos en diversos departaments de 19 ajuntaments del Maresme.

Es tracta de persones que es trobaven en situació d’atur de llarga durada i que, gràcies al programa Treball i Formació, tornaran a l’activitat laboral. 10 faran tasques d’auxiliar administratiu/va, 9 de peó de construcció, 8 de peó de neteja, 11 de peó de jardineria i 3 de peó de pintura.

Tot i que el Consell Comarcal del Maresme és qui ha dut a terme la contractació, el personal es distribuirà en 19 ajuntaments. Concretament: Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Les persones contractades rebran també una formació contínua i tindran un itinerari d’acompanyament personalitzat que permetrà millorar la seva ocupabilitat futura perquè, tal i com ha dit el conseller Fors, “l’objectiu és que després d’aquests 12 mesos no tornin a la situació d’atur“.

El programa Treball i Formació va nèixer fa 13 anys combinant l’experiència laboral amb l’acompanyament a les persones en situació d’atur per garantir la seva inserció laboral. Està finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu i el Ministeri de treball i Economia Social.

El Consell Comarcal concedeix ajudes a activitats culturals impulsades per entitats i professionals del Maresme

ATENCIÓ: TERMINI DE PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS PRORROGAT FINS AL 4 DE JULIOL

El Consell Comarcal del Maresme destinarà aquest any 41.000 euros al foment de l’activitat cultural que tingui incidència en l’àmbit comarcal.

Tal i com estableixen les bases de la Convocatòria per a l’atorgament de subvencions en règim de concurrència competitiva, destinades a donar suport a activitats culturals impulsades en l’ambit comarcal del Maresme per a l’any 2022, aprovades pel Ple, aquests ajuts volen donar un nou impuls tant a les activitats com als i les professionals del sector cultural.

En aquest sentit, poden optar a subvenció aquells projectes d’interès públic o social que -dins els àmbits de la gestió cultural, la difusió artística i el patrimoni cultural- es programin aquest 2022 i fomentin, millorin o impulsin el desenvolupament d’activitats (presencials o virtuals) que les entitats representatives dels sectors culturals i/o dels seus professionals duen a terme a la comarca amb l’objectiu de donar projecció a la professió i fomentar una major presència del sector en la cultura i en la societat.

El Consell Comarcal atorgarà, com a màxim, 5000 euros per entitat i projecte seleccionat atenent els següents criteris:

  • Descripció de les activitats o projecte pels quals se sol·licita la subvenció, fins a 15 punts
  • Àmbit d’influència territorial comarcal del projecte, fins a 15 punts
  • Col·laboració i interacció entre projectes d’altres entitats, fins a 10 punts
  • Viabilitat del pressupost de les activitats o projecte, fins a 5 punts
  • Existència i coherència d’un pla de comunicació, fins a 5 punts
  • Mitjans i criteris d’avaluació de l’activitat o projecte, fins a 5 punts

Les entitats i/o professionals culturals poden presentar la seva sol·licitud de subvenció -incorporant la documentació requerida- fins al 4 de juliol a través d’instància genèrica adreçada al servei de Cultura. També ho poden fer presencialment al Registre General del Consell Comarcal del Maresme o a través de qualsegol altre registre electrònic de les administracions públiques (en aquest cas, s’haurà de comunicar al Consell Comarcal mitjançant un correu electrònic enviat a cultura@ccmaresme.cat)

Activades les primeres ajudes del fons Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels habitatges

La rehabilitació d’edificis i llars amb la mirada posada en l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic és l’objectiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que finança la Unió Europea a partir del Fons NextGenerationUE. A l’empara d’aquest Fons, l’Agència Catalana de l’Habitatge ja ha obert una primera convocatòria destinada a les comunitats de propietaris que duguin a terme una rehabilitació de l’edifici que representi una millora acreditada de la seva eficiència energètica. En els properes setmanes s’obriran dues noves convocatòries. Una adreçada a persones propietàries i una altra a comunitats de propietaris que vulguin redactar el Llibre de l’edifici per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació. La Resolució obre la convocatòria per a la sol·licitud d’ajuts a tot Catalunya, excepte Barcelona i àrea metropolitana.

El conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, considera que aquestes subvencions representen una gran oportunitat per “renovar el parc habitacional dels diferents municipis de la comarca i, a la vegada, fer que les llars siguin més sostenibles amb l’important estalvi que representa, tant en la factura energètica com en la petjada ecològica“.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme, a partir del conveni subscrit amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és també oficina de rehabilitació i, per tant, facilita assessorament i ressol dubtes sobre la tramitació d’aquestes subvencions.

Per atendre les peticions de particulars o professionals sobre els ajuts dels fons Next Generation ha habilitat el correu electrònic: next.generation@ccmaresme.cat

Rehabilitació d’edificis

La convocatòria que ja es pot tramitar fins al 31 de desembre és la del Programa 3 d’ajuts a les actuacions de rehabilitació d’edificis i va adreçada a comunitats de propietaris i propietats verticals, tant si són persones físiques com jurídiques.

Les subvencions van destinades a actuacions en els elements comuns dels edificis d’habitatges, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars, per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació en general, tant si són primeres residències o segones o estan desocupades.

Les actuacions de rehabilitació subvencionables són aquelles que permetin una millora acreditada de l’eficiència energètica suposant una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable i també una reducció de la demanda en calefacció i refrigeració del 25% o el 35%, segons la zona climàtica.

També es contemplen en aquesta convocatòria les obres de millora de l’accessibilitat i les que impliquin la retirada de productes de construcció que tinguin amiant (un màxim de 1.000 euros per habitatge o de 12.000 euros per edifici).

El percentatge subvencionable va directament relacionat amb la reducció del consum d’energies primàries no renovables:

  • 40% de subvenció: quan la reducció és igual o superior al 30% (un màxim de 6.300 euros/habitatge).
  • 65% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 45% (un màxim d’11.800 euros/habitatge).
  • 80% de subvenció: quan la reducció del consum és igual o superior al 60% (un màxim de 18.800 euros/habitatge).

Es contempla, a més, la possibilitat de subvencions de fins al 100% en casos de persones en situació de vulnerabilitat.

Per tramitar aquestes subvencions cal contactar amb l’administació de finques de l’edifici. Oferirà assessorament, tramitarà la subvenció i realtizarà les gestions necessàries amb els col·legis d’arquitectes i els col·legis d’aparelladors, els arquitectes tècnics i els enginyers de l’edificació, a fi de resoldre les qüestions tècniques. Si la comunitat no en té, cal adreçar-se directament al col·legi d’administradors de finques que pertoqui.

Podeu trobar més informació d’aquesta convocatòria en AQUEST ENLLAÇ

Rehabilitació d’habitatges

El programa 4, la convocatòria del qual s’obrirà el 7 de juny, contempla ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges, tant si són unifamiliars com si pertanyen a edificis plurifamiliars

Són subvencionables, per exemple, la modificació de tancaments, el canvi de finestres o el canvi de sistemes de climatització que substitueixin les energies fòssils per energies renovables o biomassa.

Aquestes actuacions, a més de l’estalvi econòmic que comporten en el consum energètic de la llar, contribuiran a mitigar els efectes del canvi climàtic i a construir un país més sostenible.

Es contemplen com a requisits:

  • La intervenció ha de ser en el domicili habitual del beneficiari de la subvenció.
  • L’obra ha de suposar una reducció de la demanda energètica del 7%, una reducció en el consum d’energia primària no renovable (EPNR) del 30% o una actuació que impliqui una millora en l’envolupant tèrmic de l’habitatge.
  • La quantia màxima subvencionable és de 7.500 euros per habitatge i la inversió mínima és de 1.000 euros/habitatge.
  • lSubvenció del 40%, amb una subvenció màxima de 3.000 euros/habitatge.

Llibre de l’edifici i projectes

El Programa 5, la convocatòria del qual s’obrirar el 20 de juny, incorpora les subvencions destinades a les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges construïts abans de l’any 2000 i que vulguin redactar el seu llibre de l’edifici o el projecte de rehabilitació.

El llibre de l’edifici és l’estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l’edifici i proporciona a la propietat les instruccions d’ús i de manteniment necessàries per allargar la vida útil de la construcció i evitar-ne la degradació. En aquest estudi també es detallen les actuacions que cal fer per assolir les millores necessàries en eficiència energètica.

Els fons Next Generation EU subvencionen aquest treball de diagnosi independentment que la comunitat de veïns decideixi dur a terme o no les obres de rehabilitació.

Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

120 milions d’euros per pacificar la N-II i millorar l’accessibilitat a la C-32

Avui s’ha celebrat al Consell Comarcal la reunió del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme en el decurs de la qual el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha informat que el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ja ha impulsat els projectes per a pacificar i millorar la integració urbana de l’N-II al Maresme i la millora de l’accessibilitat a la C-32 després de l’alliberament dels peatges. En total s’hi invertiran 120 milions d’euros.

El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha posat de relleu que “avui donem compte de l’actuació que està fent el Departament, fent una avaluació i compartint-la amb la comarca”, per a desenvolupar el Pacte per la Mobilitat, i amb la voluntat de la Generalitat “d’adaptar-la des del diàleg i consensuant al màxim les solucions, amb una visió de mobilitat global”. Gavín ha subratllat com les actuacions que s’esta desenvolupant, com la pacificació de l’N-II, les millores al transport públic, la implantació d’una via ciclista contínua a la comarca o la instal·lació de plaques fotovoltaiques als espais alliberats del peatge de la C-32 s’emmarquen en la política descarbonitzadora i de sostenibilitat del Departament.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, ha manifestat que és un clam del territori la millora de la mobilitat i que, a la vegada, és necessari que qualsevol projecte “sigui pactat amb els municipis ateses les diferents singularitats que conviuen al Maresme”.

En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord –efectiu des de l’1 de setembre passat, el Departament està desenvolupant un pla per a pacificar l’N-II i reconfigurar la C-32. Les millores en aquestes dues vies suposaran una inversió de 120 MEUR i s’executaran a partir d’aquest any i fins al 2026. Així, Territori està treballant en un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

La reconfiguració viària del corredor de la C-32 i la pacificació de l’N-II és un projecte consensuat amb el territori a través del Pacte de Mobilitat del Maresme, subscrit amb el Consell Comarcal i amb la intervenció de diversos agents i municipis de la zona.

Així mateix, té en marxa els projectes per a la construcció de trams de carrils bici que, sumats als que ja estan en desenvolupament o en planificació per part dels municipis, configuraran una via per a ciclistes i vianants contínua a tot el corredor des de Montgat fins a Tordera.  

Pacificació de l’N-II

El programa d’actuacions, amb una inversió prevista de 60 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

Els projectes, que abasten una longitud de més de 40 quilòmetres, concretaran tècnicament les actuacions necessàries i la seva configuració. L’actuació s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams.

 En concret, els projectes inclosos són:

·       Integració urbana de l’N-II al Baix Maresme, entre Montgat i Mataró

·       Pacificació de l’N-II i carril bici a Mataró

·       Pacificació de l’N-II al Mig i Alt Maresme

·       Carril bici Maresme. Mataró – Sant Andreu de Llavaneres

·       Carril bici Maresme. Sant Pol de Mar – Calella

·       Carril bici Maresme. Arenys de Mar i Canet – Sant Pol de Mar

Actualment, la redacció del projecte d’integració urbana de l’N-II al Baix Maresme ja està adjudicada i ja s’ha inicat la redacció dels tres trams de carrils bici al Maresme, que també incorporaran mesures de pacificacio de l’N-II.  La resta de treballs de redacció de projectes estan en licitació. Les obres d’algun d’aquests trams podrien començar a finals de 2023.

Una C-32 més accessible

La pacificació de l’N-II està estretament lligada a l’accessibilitat de la C-32; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir que el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II es reencamini a l’autopista. Així, en paral·lel, el Departament té a licitació la redacció dels estudis informatius i dels primers projectes constructius per a la formació de nous enllaços de la C-32 al seu pas pel Maresme. El conjunt d’actuacions en enllaços comportarà una inversió estimada en 60 MEUR.  

Els estudis analitzen la construcció de sis nous enllaços: Alella-Masnou; Teià; Premià de Mar-Premià de Dalt, Cabrils-Vilassar del Mar; Canet i Calella i la compleció dels existents de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar. També  el Departament ha iniciat la licitació del projecte constructiu de la connexió entre l’N-II, la C-32 i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, al terme d’Arenys de Mar.

Canvis en la mobilitat al corredor

L’alliberament del peatge el passat setembre ha significat que al Baix Maresme la C-32 ha passat de canalitzar el 75% del trànsit al 82% i a l’Alt Maresme, del 33% del trànsit abans de l’alliberament del peatge al 50% del trànsit del corredor.

En contrast, la baixada del trànsit a l’N-II en benefici de l’autopista al Baix Maresme ha estat de l’entorn del 30%, percentatge que representa prop de 10.000 vehicles diaris. A l’Alt Maresme, hi ha situacions més variables i es registren descensos d’entre el 30% i el 50% de la intensitat de trànsit.

El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.


Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Consell Comarcal busca ments creatives per crear un nou joc de taula sobre Mobilitat Internacional

El Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb Nexes interculturals, està organitzant un grup de treball amb joves d’entre 18 i 30 anys per crear i desenvolupar un joc de taula vinculat amb la mobilitat internacional.

Per crear aquest joc es busquen persones d’entre 18 i 30 anys amb perfils creatius vinculats al món de la il·lustració, del còmic, del disseny gràfic o amb habilitats artístiques i que tinguin ganes de formar part d’un grup de treball i de crear un projecte col·lectiu.

El joc, que té com a objectiu apropar les oportunitats de mobilitat internacional als instituts i als espais de trobada dels joves, serà testejat a diversos municipis del Maresme.

Les sessions creatives es duran a terme els dies 18, 19, 20, 21 i 25 de juliol -entre les 17h i les 19h- a Can Jorba (Vilassar de Mar).

Les persones interessades en participar-hi poden contactar amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme per correu electrònic: mobilitatjove@ccmaresme.cat o per WhatsApp: 667182782

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

El Maresme registra la baixada d’atur més intensa dels darrers 12 mesos

Destacat descens de l’atur a gairebé la totalitat de municipis del Maresme. Durant el mes d’abril, la xifra oficial de persones que cerquen feina ha disminuït en 577 el que representa un descens percentual del 2,48% respecte al mes anterior. Les xifres de descens de l’atur encara són més rellevants en la comparativa interanual ja que la comarca té un 25,27% menys de desocupació que en el mateix període de l’any passat.

Amb les dades del mes d’abril, al Maresme hi ha 22.651 persones inscrites com a demandants de feina sense ocupació. Això implica que la taxa d’atur a la comarca és del 10,61%, un percentatge que encara es manté superior al provincial (9,85%) i al català (9,80%).

El descens de l’atur registrat durant el passat mes ha estat generalitzat a tots els sectors econòmics i només es registra un lleuger increment de persones demandants de feina entre el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). Els serveis han estat els que han comptabilitzat un descens més destacat (-3,33%), seguit de l’agricultura (-2,46%), la indústria (-0,57%) i la construcció (-0,38%).

A nivell municipal, les 30 poblacions del Maresme presenten millors dades d’ocupació que fa un any. Respecte al mes anterior, l’atur baixa en 23 municipis, creix en 4 i es manté en Òrrius, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme