Inici Documents Actualitat

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El 17,7% de les defuncions de 2020 al Maresme van ser provocades per la COVID-19

El Maresme va registrar l’any passat 4.527 defuncions (2.314 de dones i 2.213 d’homes) i el pic de mortalitat més elevat es va concentrar els mesos de març i abril coincidint amb la declaració oficial de pandèmia per COVID-19. En aquests 2 mesos es computen el 28% del total de decessos de tot l’any.

L’anàlisi de les dades realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que els registres de defuncions del Maresme de 2020 superen en un 18,11% els de 2019 sent l’increment més intens de la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Les xifres oficials indiquen que l’any passat van morir per coronavirus 803 persones al Maresme el que representa un 17,73% del total de defuncions i gairebé el 62,8% del total de morts per contagi des de l’esclat de la pandèmia (les dades d’aquesta setmana xifren en 1.277 el total de víctimes mortals per COVID19).

El registre de defuncions 2020 al Maresme mostra que el 49,6% de defuncions van ser de persones majors de 85 anys i destaca el substancial increment, respecte a 2019, de la mortaldat en persones d’entre 50 i 69 anys amb un augment del 20%. També és important l’augment de mortaldat de majors de 89 anys (+19,5%) i el de les persones d’entre 70 i 89 anys (+18,7%). En canvi, les defuncions en menors de 30 anys va baixar un 30% i també va haver-hi un descens de l’1,87% entre el col·lectiu de 30 a 49 anys.

A escala local destaquen els increments globals de mortalitat registrats a Alella (+61,11%) i a Sant Andreu de Llavaneres (+50,70%) i els descensos a Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

Podeu consultar totes les dades consultant la nota sobre defuncions al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

L’alumnat de 5è de primària de l’escola Sant Pau s’inicia en el món de l’emprenedoria

Les tres classes de 5è de primària de l’escola Sant Pau de Sant Pol de Mar ja han lliurat al Consell Comarcal del Maresms la documentació necessària per iniciar-se en el món de l’emprenedoria. Participen en el programa CuEmE (cultura emprenedora a l’escola) que promou la Diputació de Barcelona i coordina l’administració comarcal.

Al llarg del curs crearan i gestionaran una cooperativa aprenent els valors d’aquesta modalitat organitzativa i empresarial: autoajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

La cooperativa centra l’activitat empresarial en la persona i no en el capital, es gestiona de manera democràtica i participativa i dóna part dels beneficis a projectes socials. Un model que, a més de fomentar la cultura emprenedora, permet treballar a l’aula les vuit competències clau que es consideren neccessàries per a totes les persones en la societat del coneixement:

  1. Competència en comunicació lingüística
  2. Competència matemàtica
  3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  4. Competència digital i en el tractament de la informació
  5. Competència social i ciutadana
  6. Competència cultural i artística
  7. Competència per aprendre a aprendre
  8. Competència en autonomia i iniciativa personal (esperit emprenedor)

Aquesta setmana professionals del Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme -acompanyats d’Albert Zanca, alcalde de Sant Pol de Mar- han visitat les 3 classes participants per recollir la documentació necessària que facilitarà la constitució de la cooperativa a l’escola Sant Pau i han encoratjat l’alumnat a gaudir i aprendre amb aquesta engrescadora aventura.

Subvencions de fins a 13.510 euros per fomentar l’autoocupació de persones joves

La subvenció es pot tramitar fins al 10 de gener de 2022

L’any passat, 72 joves del Maresme d’entre 18 i 29 anys, acompanyats pel Consell Comarcal del Maresme, es van beneficiar l’any passat de la subvenció per afavorir l’autoocupació de persones joves que concedeix el Departament d’Empresa i Treball. La convocatòria d’aquest any ja està en marxa i arriba amb importants novetats: substancial increment de la quantia econòmica màxima i modificació dels criteris d’atorgament de la subvenció.

Pel que fa als criteris de concessió, la quantitat màxima a percebre és de 13.510 euros per persones autònomes que hagin mantingut la seva activitat econòmica ininterrompudament durant 12 mesos, el que representa un increment de subvenció del 35% respecte a la de l’any passat.

Quant als criteris de concessió, es tindrà en compte l’ordre d’antiguitat en l’alta del règim de persones treballadores autònomes i no l’ordre de la data de registre de sol·licitud de la subvenció.

Qui pot accedir-hi?

La persona jove que vulgui sol·licitar la subvenció ha d’estar prèviament inscrita eldia abans de l’alta de règim de persones autònomes com a demandant d’ocupació no ocupada al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).

També podrà demanar la subvenció la persona inscrita al programa Garantia Juvenil en situació “inscrita beneficiària” el dia anterior a la data d’inici de la seva activitat com a treballador/a autonòm/a.

Aquest any no podran accedir les persones joves que, malgrat complir els requisits, hagin gaudit d’aquesta subvenciód’autoocupació en les edicions anteriors dels anys 2017, 2018, 2019 i 2020.

Igual que en les edicions anteriors, el Consell Comarcal del Maresme oferix acompanyament en la preparació de la documentació i tramitació de la subvenció. Les persones interessades poden contactar amb el servei comarcal d’Emprenedoria per telèfon: 93.693.14.50, 93 741 16 16 ext 231 i 213, o bé enviant un correu electrònic a emprenedoria@ccmaresme.cat


RESUM DE LA CONVOCATÒRIA

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

El Maresme registra la xifra d’atur més baixa en un mes de novembre des de 2007

Cal remuntar-se a novembre de 2007 per trobar una xifra de persones aturades inferior a la registrada a tancament del mes passat. Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha 23.398 persones en situació de desocupació. Són un 1,66% inferior a les del mes anterior i un 21,86% menys que durant el mateix període de 2020.

També són, tal i com constata l’històric de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, més baixes que el novembre de 2008, any en què va esclatar la crisi econòmica i en el qual es van comptabilitzar 25.835 persones sense feina.

La reducció de l’atur ha estat generalitzada a tots els sectors econòmics, a excepció de la construcció que registra un lleuger increment del 0,62%. També s’estén a tots els grups d’edat menys al col·lectiu d’entre 45 i 54 anys que comptabilitza un augment del 0,09%. És justament aquest grup d’edat conjuntament amb el d’entre 55 i 64 anys el que suma més desocupació.

En concret, 6.360 persones d’entre 45 i 54 anys es troben inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina. Representen el 27% del total. El col·lectiu més nombrós, però, és el que es troba més proper a l’edat de jubilació. 8.207 maresmenques i maresmencs d’entre 55 i 64 anys estan aturades (el 35% del total).

En xifres absolutes, durant el mes de novembre, el Maresme ha reduït el nombre de persones aturades en 395 i, com ja és habitual, han tingut un repartiment municipal desigual. 20 municipis registren una caiguda de la desocupació, 9 tenen petits increments i Cabrils no experimenta cap variació respecte al mes anterior.

Amb aquestes dades, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,96% mantenint-se un punt per sobre de la provincial i la del conjunt del territori català.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades que recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme torna a superar els 52 milions d’euros

El Consell Comarcal del Maresme -amb unes finances sanejades i sense endeutament- encara el 2022 amb un pressupost de 52.130.019,52 euros. Va ser aprovat pel plenari comarcal amb els vots favorables de l’equip de govern (Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya), En Comú Guanyem, Candidatura d’Unitat Popular i el conseller no adscrit Francesc Guillem. Van votari-hi en contra el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans.

Es tracta d’un pressupost prudent que es manté epecialment sensible a la realitat social i econòmica i a la necessària transformació de la comarca per mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, perfila les seves actuacions en els eixos de lluita contra les desigualtats socials i territorials, l’impuls de la reactivació econòmica i el foment d’accions per fer front a la situació d’emergència climàtica.

Les xifres, que incorporen el projecte de pressupost del Consorci de Promoció Turística del Maresme (524.736,70 €), mostren un descens de l’1,37% respecte a l’exercici actual. Una variació que ve motivada pel fet que, des d’aquest curs, el Consell Comarcal no comptabilitza els ingressos provinents del servei de menjador escolar ja que els cobraments els ha començat a fer directament l’empresa adjudicatària.

Una altra de les característiques és el procés d’elaboració dels comptes. Tal i com va explicar el vicepresident 1er, Joaquim Arnó, és el primer pressupost que s’elabora analitzant individualment els costos reals de cada servei per assegurar la seva autosuficiència pressupostària.

El sanejament dels comptes permetrà al Consell Comarcal del Maresme disposar d’un fons de contingència per poder actuar de manera immediata davant de fets sobrevinguts com el que vam viure a principis de 2020 amb el temporal Glòria.

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST

Medi Ambient i Canvi Climàtic amb un pressupost de 28.133.106,05 euros continua sent l’àrea amb més pes. A més, incrementa la seva dotació en un 13,58% respecte a 2021. Destaca l’aposta per la gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal amb la constitució del Consell Comarcal com a Entitat Local d’Aigua (ELA), la posada en marxa de la Mesa Territorial d’Adaptació al Canvi Climàtic (MeTACC) i diferents projectes d’obra en sanejament com la construcció de les dues noves estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR Terra Brava i Àgora Parc a Tordera), l’execució de l’obra del col·lector Roques Blanques de Sant Pol de Mar i la redacció de projectes com la millora de l’EDAR de Mataró, de l’Estació de Bombament d’Arenys de Munt i d’alternatives de l’emissari de Pineda de Mar.

Serveis a les Persones comptarà amb un pressupost d’11.098.528,59€. El 69% d’aquesta quantitat (7.684.411,98€) es destinen a ajuts individuals de menjador per necessitats socioeconòmiques. També incrementa la partida destinada a transport escolar ja que es crearan noves rutes per escurçar el temps dels desplaçaments. En canvi, baixa la partida destinada a menjador escolar ja que es deixa de prestar el servei a l’escola Castell de Dosrius.

En aquesta àrea està incorporada l’Oficina comarcal d’habitatge que augmenta el seu pressupost en més de 61.000 euros arrel de l’increment d’activitat.

També puja la partida destinada a l’Arxiu històric comarcal i es dota una aplicació de 10.000 euros per a impulsar activitats culturals.

Equitat i Acció Social parteix d’un pressupost per a 2022 de 7.620.928,64€. És l’àrea que aplega el suport als serveis socials municipals, atenció a la infància, atenció a la dependència i Gent Gran, assistència domiciliària, transport adaptat, ciutadania i immigració, SIAD i SAI. Un dels projectes novedosos que tirarà endavant el proper any està relacionat amb les persones sense llar.

Promoció Èconòmica, Joventut i Consum compta amb un pressupost de 702.815,95€. En matèria de promoció econòmica es destinarà principament al desplegament d’actuacions i programes encaminats a minimitzar l’impacte socioeconòmic provocat per la COVID-19, millorar la situació d’ocupabilitat, fomentar l’autoocupació i executar els Plans de reacticvació socioeconòmica.

Des de Joventut es continuarà donant suport als ajuntaments en la planificació de polítiques locals de joventut i en el desenvolupament de programes i projectes adreçats a la població jove de la comarca.

Per la seva banda, l’Oficina d’atenció al consumidor continuarà vetllant pel dret de les persones consumidores tramitant les seves consultes, queixes, reclamacions, denúncies o sol·licituds d’arbitratge.

Serveis als Municipis amb 571.307,91 euros continuarà oferint serveis que facilitin el dia a dia dels ajuntaments. En aquesta línia, ampliarà l’oferta de la Borsa comarcal de personal amb el projecte de selecció unificat d’agents de policia. També està previst l’inici de l’Oficina comarcal de contractació administrativa i l’activació d’un servei comarcal d’inspecció de serveis. Així mateix es destina una partida a millores en les instal·lacions del Centre d’Atenció a Animals Domèstics de Companyia (CAAD) i es continua oferint als ajuntaments el Servei de salut pública.

Planificació Estratègica compta amb un pressupost de 349.867,46€ destacant la inversió en l’obtenció de Recursos i Projectes Europeus amb la previsió de gestionar els fons Next Generation; la participació en la futura Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat promoguda per la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, la creació d’un nou ens de gestió del Parc d’habitatges públic comarcal i la participació en el futur Patronat de la Fundació privada Crea Dance Foundation que aplegarà companyies residents de dansa al Maresme. També inclou una partida pressupostària per donar suport a esdeveniments singulars de rellevància comarcal no periòdics.

Innovació pública i tecnologies compta amb 36.954,05euros per millorar l’apartat d’administració electrònica del Consell Comarcal i donar a partir de l’adhesió a la Xarxa de Suport al Govern Digital de la Diputació de Barcelona.

Serveis Generals, i d’organització i recursos humans és l’àrea de suport a tots els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme. Compta amb un pressupost de 3.566.510,87€. Els reptes per a 2022 passen per la posada en marxa de l’Oficina electrònica d’Atenció al ciutadà i convertir la seu comarcal en un edifici sostenible.

RESUM DEL PRESSUPOST

La XXXVIII Mostra literària del Maresme ja té guanyadors

Teià va acollir diumenge l’acte de lliurament de premis de la XXXVIII Mostra Literària del Maresme, una convocatòria en la qual han concursat 257 obres en prosa, poesia i microrelats guanyadores en les respectives fases locals dels 22 municipis que hi han participat.

Com ja és habitual, el Consell Comarcal del Maresme ha editat un llibre que recull les obres guanyadores i es podrà trobar a totes les biblioteques públiques del Maresme. També us el podeu descarregar des d’aquest enllaç.

En aquesta ocasió, la portada és obra del dibuixant i caricaturista Toni Batllori.

OBRES PREMIADES

PROSA A
1r premi: “El somni d’una vida” d’Amelie Persini Escobar (Arenys de Mar)
2n premi: “El conill blau” de Roma Jáñez Bastida (Sant Andreu de Llavaneres)

POESIA A
1r premi: “Les estrelles” de Xavi Navarrete Álvarez (Vilassar de Mar)
2n premi: “Els picots” de Miquel Prat Rubio (Mataró)

PROSA B
1r premi: “El conte de l’oblit” de Jana Bartrés Sanuy (Sant Vicenç de Montalt)
2n premi: “La lluna blava” de Blai Gispert Sangerman (Arenys de Munt)

POESIA B
1r premi: “Covid Maleït” de Manel Vilana Ferreres (Mataró)
2n premi: “M’encanta…” d’Adriana Ruiz Carrillo (Tiana)

PROSA C
1r premi: “El problema de la humanitat és la humanitat” de Carla Moreno Antúnez (Sant Andreu de Llavaneres)
2n premi: “El temps ho esborra…tot (o no)” de Lucía Miñambres Martínez (Arenys de Munt)

POESIA C
1r premi: “Pinzellades de colors” de Laura Masferrer Soto (Tordera)
2n premi: “Les vocals” de Marc Alcoriza Martí (Sant Andreu de Llavaneres)

PROSA D
1r premi: “Cada dia de pluja” de Sara Correa Fernández (Tordera)
2n premi: “Retrospecció” de Victòria Collbatallé Cabrera (Mataró)
Accèssit: “Una de les mil versions” de Martina Farré Arnau (Tiana)

POESIA D
1r premi: “Desordenada” de Marta Lozano Tornamorell (Tordera)
2n premi: “La defunció” de Lucía Sordo Tobar (Arenys de Munt)

PROSA E
1r premi: “Sol, solet” de Joan Simó Rodríguez (Vilassar de Mar)
2n premi: “Camins d’asfalt” de Neus Fernández Benito (Argentona)

POESIA E
1r premi: “Marcida” d’Estel Pou Prim (Vilassar de Mar)
2n premi: “Via crucis” de Marçal Nonell Ruscalleda (Tordera)

PROSA F

1r premi: “Jalila” de Carla de la Fuente Cerezo (Canet de Mar)

2n premi: “Exitdèmia” de Miquel Esquirol Jiménez (Teià)

POESIA F
1r premi: “Plany d’hivern” de Francesc Ribas París (Teià)
2n premi: “Silenci tàcit” de Joaquim Haro González (Tordera)
Accèssit: “Paranomàsies” d’Eulàlia Ribera Rodergas (Vilassar de Mar)

PREMI EXTRAORDINARI DE MICRORELAT

“Botiga de vell” de Núria Oliva Barceló (Caldes d’Estrac)

PREMI EXTRAORDINARI DE RELATS CURTS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

“El bosc de les emocions” de gabriel Roselló del Pozo, Bruno Blasco Díaz Veiga i Juan Ángel Machio Durán (Vilassar de Dalt)

Guanyadores i guanyadors de la categoria de Prosa amb les autoritats que van lliurar els premis
Guanyadors del Premi extraordinari de relats curts per a persones amb discapacitat intel·lectual
Membres del Jurat amb el conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch
Benvinguda de l’alcalde de Teià, Andreu Bosch
Guanyadores i guanyadors de la categoria de Poesia amb les autoritats que van lliurar els premis
Guanyadora del Premi extraordinari de microrelats
Cloenda de l’acte a càrrec del president del Consell Comarcal del Maresme, damià del Clot

Més beques de menjador que mai al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme atorga 6,9M d’euros en beques menjador. Al mes de novembre ja es beneficien de l’ajut fins a 8.923 alumnes maresmencs, en el curs amb més sol·licituds i beneficiaris que mai.

Per a l’atorgament d’ajuts es tenen en compte els criteris establerts a les bases de la convocatòria pel que fa a la situació socioeconòmica de la família o la valoració de l’equip de serveis socials del municipi de residència de cada alumne.

El Consell Comarcal del Maresme ha atorgat 8.923 ajuts de menjador escolar, per un import total de 6.896.165,86€, fins al mes de novembre. Aquesta xifra rècord suposa un increment del 27,30%, respecte dels ajuts consumits per l’alumnat del Maresme durant el curs passat. Actualment, s’han rebut 10.774 sol·licituds, de les quals 106 estan pendents de resoldre.

Començàvem el curs escolar 2021-2022 amb l’assoliment d’un dels objectius que s’havia proposat l‘àrea d’educació del Consell Comarcal del Maresme, que era agilitzar la tramitació i els atorgaments de les beques menjador abans de l’obertura de les escoles. A la primera setmana de setembre ja s’havien resolt més del 90% de les sol·licituds d’aquell moment. Tenint en compte que la convocatòria és oberta alumnes nouvinguts a la comarca o a alumnes amb situacions socioeconòmiques sobrevingudes degudament justificades pels serveis socials, les sol·licituds han anat augmentant.

Com cada any, el Consell Comarcal del Maresme elabora i aprova les bases per l’atorgament dels ajuts individuals de menjador, d’acord amb els criteris establerts pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, el Consell ja està treballant per incorporar novetats en les futures convocatòries que facilitarà la tramitació i beneficiarà a les famílies. L’augment de les sol·licituds de beques, any rere any, denota un preocupant creixement de les situacions de vulnerabilitat entre les famílies de la comarca, a les quals es pretén donar resposta.

L’objectiu de millorar l’atorgament de beques menjador a alumnes en situació de risc social

L’alumnat que opta a l’ajut de menjador escolar ha de complir els requisits establerts a les bases de la convocatòria i es porta a terme una valoració tenint en compte la situació socioeconòmica familiar. En el cas d’alumnes que el pare, mare o tutors no disposen de número d’identificació vàlid, ja sigui NIF o NIE, l’atorgament es fa quan els serveis socials del municipi de residència acrediten una situació de risc social de l’alumne. En el curs 2021-2022 hi ha hagut 362 sol·licituds de beques d’alumnes amb aquesta casuística, de les quals se n’han atorgat 160, fins a dia d’avui.

El Consell Comarcal del Maresme està treballant en algunes millores de la convocatòria del curs 2022-2023 per facilitar l’accés a la beca menjador a més alumnes en situació de risc. En primer lloc, quan acabi el termini de la convocatòria, el Consell Comarcal del Maresme avançarà els llistats dels menors als serveis socials perquè els professionals puguin començar a treballar en les valoracions de les famílies abans de resoldre les sol·licituds;  i, en segon lloc, s’actualitzarà el document tècnic per a la valoració d’indicadors de situació de risc o desemparament, per tal d’ampliar les circumstàncies segons les quals es determina que un alumne es troba en situació de risc social.

Noves mesures extraordinàries i urgents a la ciutat de Mataró

L’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme tenen establert un conveni de col·laboració per a la gestió de les beques menjador. Enguany, el Servei de Benestar Social municipal ha articulat un circuit urgent i extraordinari per agilitzar l’atenció a les famílies que es troben en situació de risc social i que han vist denegada, inicialment, la seva sol·licitud.

Del total de 8.923 ajuts atorgats al Maresme en la convocatòria del curs 2021/2022, n’han resultat beneficiaris 3.367 alumnes de Mataró. A banda, el consistori ha destinat una dotació de 35.000 euros per complementar l’import dels ajuts a 103 infants del municipi.

Al marge d’això, fins al passat mes d’octubre l’Ajuntament de Mataró ha facilitat suport alimentari a 6.027 persones, a través del centre de repartiment d’aliments solidaris per cobrir necessitats bàsiques de persones en situació de vulnerabilitat econòmica L’Entorn. De manera extraordinària, 41 famílies més també han rebut aliments en períodes no lectius.