
ESCRIPTORES DEL MARESME
Formulari d’alta al catàleg d’escriptores
L’any 2022 és un any marcat per la guerra a Ucraïna. En la seva fugida del conflicte bèl·lic, moltes dones i els seus infants han patit i segueixen patint situacions de violències sexuals.
El Servei d’Informació a la Dona del Consell Comarcal del Maresme (SIAD Maresme) ha organitzat dues sessions de formació on s’abordaran aquestes violències, com es manifesten i com abordar-les.
Les sessions, encara que estan obertes a tothom que hi estigui interessat, estan especialment adreçades a les persones que formen part de la xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de la comarca del Maresme
La formació es realitzarà en format online en dues sessions. La primera, sobre “Agressions sexuals en situacions de conflicte armat” tindrà lloc el 7 de novembre de 9.30h a 11:30h.
La segona se centrarà en el “Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual” i s’impartirà -també en format online- el 14 de novembre de 9.30h a 11.30h.
Les sessions estaran dirigides per Lorena Garrido Jiménez, professora de Filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, i formadora en màsters i postgraus.
Per assistir-hi cal inscriure’s emplenant aquest formulari:
Formulari d’inscripció
Una vegada haguem rebut el formulari s’enviarà l’enllaç de l’espai virtual de la formació.
Maria Teresa Planella i Comas és una figura coneguda en l’àmbit de salut i dones a la ciutat de Mataró. Per molts serveis i agents ha estat i és referent en l’atenció i l’acompanyament a les dones en diferents situacions. Des de la seva posició com a psicòloga del centre d’atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Passir Mataró), coneix de prop les realitats de moltíssimes dones, en relació amb la salut i amb altres aspectes de la seva vida. L’entrevistem amb motiu de la recent celebració del Dia Internacional de l’Acció per la Salut de les Dones, en el marc del projecte “Visibilitza’t”.
Qui és la Teresa Planella?
El meu nom és Teresa Planella i Comas, nascuda a Olot però des de fa molts anys vivint i treballant al Maresme. Tinc 61 anys. Estic casada i tinc dos fills i una neta.
Com va començar la teva relació amb la psicologia i l’atenció a les dones?
Vaig estudiar Psicologia quan encara era una branca de Filosofia i Lletres. Primer em vaig encaminar a l’àmbit de la psicologia infantil i també vaig treballar com a mestra de primària. Però al 1989 se’m va presentar l’oportunitat de treballar en el que en aquell moment era el Centre d’Atenció a la Dona i a la Parella de Mataró– l’antic Centre de Planificació Familiar- i des del primer
moment vaig sentir que era un lloc ideal per a mi.
En aquells anys érem un equip petit: una metgessa, dues infermeres i una administrativa però amb un gran entusiasme i implicació. L’objectiu era l’atenció integral a les dones i les seves parelles en aspectes relacionats amb la seva salut sexual i reproductiva, aquesta visió holística de la persona eren i són una gran motivació per a mi.
Amb els anys ha anat creixent l’equip, la població i han anat canviant les prioritats i necessitats de l’atenció. Actualment el nom és ASSIR -Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva- i estem ubicats al CAP Ronda Prim de Mataró. L’Assir atén homes i dones, però sabem que molts dels problemes de salut pels quals s’hi acudeix els pateixen les dones.
La meva tasca com a psicòloga de l’ASSIR és donar atenció a un ampli ventall de demandes relacionades amb la sexualitat de la dona i de l’home, els problemes de parella, els relacionats amb la ginecologia, la salut sexual, l’embaràs, la maternitat/paternitat, la contracepció, així com qualsevol problema psicològic, social i familiar a l’entorn de la salut sexual i reproductiva. En definitiva, es tracta de promoure la salut dels usuaris (dones, parelles o grups específics), en els aspectes afectiu, sexual i reproductiu, tot potenciant els recursos de l’individu i disminuir el risc de malalties mentals.
Sabem que vas dur a terme accions específiques amb les dones, ens ho pots explicar?
Des de sempre , però cada cop més, a la vida hi ha moltes situacions que creen estrés i les dones ho patim especialment. l’estrès afecta física i emocionalment, afecta a la salut i a les relacions interpersonals. Des de fa molts anys per ajudar en aquest aspecte faig el taller “Entrenament en relaxació” que té una molt bona acollida.
Un altre factor clau per a les dones és el sentir-se recolzades, sentir que poden compartir les seves necessitats, dificultats i moments vitals amb altres dones. El treball grupal és una molt bona opció i al llarg dels anys he conduit grups psicoeducatius d’autoestima, sexualitat, dones en situació de canvi, així com la meva participació en els grups d’educació maternal i postpart.
I en relació a la violència masclista?
En referència a la violència de gènere he participat en les comissions de treball sobre el tema en els diferents àmbits, de l’ajuntament, de l’ASSIR… i és un tema que continuem treballant en el nostre dia a dia
Com valores tota aquesta feina realitzada amb les dones?
Treballar tants anys en un mateix àmbit i en un mateix lloc ha possibilitat veure evolucionar la societat i en especial les preocupacions i necessitats de les dones. Alhora m’ha permès compartir històries de vida de moltes d’elles, sovint al llarg de dues i fins i tot tres generacions, he compartit els canvis socials, laborals i personals tot acompanyant-les en cada un dels seus cicles vitals. És molt enriquidor tan professional com personalment.
Treballar en la sanitat pública per a mi ha estat sempre un aspecte molt important, sentir que pots arribar a tota la població sense el biaix econòmic és molt agraït. També és cert que té la contrapartida que no sempre pots fer les coses tan bé com t’agradarien per molts condicionants diversos.
També ha anat canviant el rol del psicòleg a la societat i dins la sanitat pública així com la importància que se li dona a la salut mental. Per sort cada cop és més inqüestionable la seva importància i s’estan fent esforços per tal de fer-la accessible a la població.
La demanda segueix sent la mateixa que anys anteriors?
Amb els anys el tipus de demandes han canviat. En els primers anys la meva atenció estava molt centrada en temes referents a l’afectivitat i sexualitat, anticoncepció, suport en els casos d’avortament, … En els darrers anys hi ha més demandes en l’àrea de la salut mental perinatal: infertilitat, suport a l’embaràs i al postpart, pèrdues perinatals, criança..
Quina resposta doneu a aquestes noves demandes?
Hem treballat sempre per una atenció de qualitat, una bona accessibilitat, pels drets sexuals i reproductius i amb un enfoc de gènere, amb una promoció activa de la igualtat de gènere.
Al llarg de tots aquests anys sempre hem treballat en col·laboració amb entitats, associacions i professionals a favor de la igualtat i sobretot l’equitat no només en temes de gènere sinó amb qualsevol problemàtica/situació que ho requereixi: diversitat funcional, prostitució, dones migrades, adolescents de centres residencials d’acció educativa, col·lectiu LGTBI, persones Trans…
Per últim, una pregunta que sempre fem. Com valores l’estat d’igualtat en la nostra societat?
És evident que a nivell social hem de continuar treballant i lluitant per tal que aquesta igualtat i equitat siguin una realitat en tots els àmbits, formar i educar els nostres nens i joves en aquests valors….
Moltes gràcies i molta força, Teresa.
En el marc dels actes a inclosos en la celebració del 8 de març, el Consell Comarcal del Maresme i l’entitat Dones pel futur organitzen un Networking per a dones emprenedores o en procés d’emprendre.
L’objectiu de la trobada que es farà el dilluns 7 de març al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró és aconseguir ampliar la xarxa de contactes professionals entre emprenedores, activar canals de col·laboració entre elles i generar noves oportunitats de negoci.
Inscripcions
Kadijatu Dem Njie és de Pineda de Mar i als seus 27 anys manté uns ferms ideals que li fan lluitar des de totes les esferes per aconseguir millorar el món que ens envolta.
En aquesta entrevista que ha concedit al SIAD Maresme parlem de la seva feina i de les seves lluites.
Qui és la Kadijatu Dem Njie?
Sóc de Pineda de Mar, els meus pares són de Gàmbia, tinc 27 anys i sóc psicòloga.
A què et dediques?
Actualment estic treballant com a tècnica de prevenció de violències masclistes a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Ens pots explicar breument en què consisteix el Programa?
Es tracta d’un programa impulsat per la Secretaria de Migracions i se centra en 3 línies de treball. La primera incorpora totes aquelles accions destinades a la prevenció i eradicació de les mutilacions genitals femenines. La segona se centra visibilitzar, prevenir i eradicar els matrimonis forçats a Catalunya. I la tercera intervé en totes aquelles formes de violència masclista que afectin les dones d’origen migrant de forma específica, com podrien ser les situacions d’assetjament i violència que viuen les treballadores de la llar internes, moltes d’elles migrants.
A nivell voluntari també ets molt activa, ens pots explicar quines activitats o activisme fas?
Sempre m’ha interessat el món social, dedicar el meu temps i energies a fer que el meu entorn sigui millor del que és i ajudar a la gent del meu voltant.
Pel que fa a la política, en els últims anys m’he interessat per les organitzacions polítiques formals i ara mateix formo part d’un grup anticapitalista que es diu Marx21 que forma part d’una xarxa internacional de grups que defensen les idees de la lluita socialista des de baix, la lluita de la gent de carrer i les lluites del dia a dia per una societat més justa i equitativa per a tothom.
D’altra banda sempre m’agrada conèixer iniciatives i projectes nous, però de forma més regular participo com a voluntària en diferents entitats, com SOS Racisme i el grup local d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Pineda de Mar.
Com a dona racialitzada, el teu camí per aconseguir ser el que ets ha estat fàcil?
La gran majoria dels meus projectes personals estan estretament vinculats amb el món social i les lluites socials, sobretot aquelles directament relacionades amb la discriminació racial i de gènere. Opino que són propòsits que són difícils d’aconseguir en algunes ocasions ja que van en contra del mateix sistema racista i sexista que perpetua els diferents tipus d’opressions que vivim en el dia a dia.
El Maresme és un bon lloc per viure-hi?
Crec que el Maresme és un lloc excel·lent per viure-hi. Tenim el mar que ressegueix tots els pobles de la costa, i per l’altre diferents serres. En general, el Maresme està format per diferents municipis tranquils i amb encant. Al mateix temps està a prop de Barcelona, una de les grans ciutats de Catalunya i Espanya.
I ara ve la pregunta que fem a totes les entrevistades, com valores les fites aconseguides en l’àmbit de la igualtat de gènere?
Crec que en els últims anys s’han fet passes molt importants en direcció a la igualtat i equitat de gènere, sobretot pel que fa a la visibilitat del moviment feminista i les seves reivindicacions. (…) D’altra banda encara hi ha moltes arestes del moviment que s’han de polir. Tenir en compte que perquè realment sigui un moviment representatiu i que lluiti pels drets de totes les dones s’han d’incloure les experiències, coneixements i reivindicacions de les dones pobres, migrades, racialitzades, del col·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, etc.
L’estat d’alarma provocat per la pandèmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prèstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permès la seva reactivació.
La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.
La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.
Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, d’extrema vulnerabilitat.
El Consell Comarcal del Maresme vol, a través de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.
La mostra comença fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. També dedica un espai als apartats: cuidar la família (dependència i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avançar cap a una societat més igualitària i conscienciada de què “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes hauríem de poder oferir cures també“.
L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de març a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la Plaça.
Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAÇ
En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes. Però també s’hi poden donar relacions basades en la violència masclista.
Si ets dona o persona no heteronormativa (adulta, jove o menor d’edat), estiguis on estiguis (discoteca, bar, festa a l’aire lliure, pis,…) estigues alerta als senyals de la violència masclista
El sexe pot ser divertit i font de plaer, sempre i quan es gaudeix des del respecte, la cura i la negociació de les pràctiques sexuals entre les persones que el practiquen. Només així ens podem protegir de la violència, de les infeccions i d’algun possible embaràs no desitjat.
Les drogues afecten el cervell i alteren la percepció. Quan consumim drogues, solem ser menys crítics/ques a l’hora de decidir amb qui, on i com mantenim relacions sexuals.
Alguns joves utilitzen les drogues per sentir-se més grans, perdre la vergonya, atrevir-se a expressar-se, donar el pas i enrotllar-se amb algú.
El més important és no perjudicar-se ni perjudicar a ningú.
Si estàs en espais de festa exteriors o en espais d’oci nocturn tancats (bar, discoteca, sala,…)
Coneixies aquestes aplicacions?
Fes-hi una ullada, et poden servir.
Tecnologia contra las agressions:
900 900 120
016
671 778 540 (amb opció a whatsapp)
112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85
Policia Local del teu municipi
SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat
SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat
SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat
PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat
Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat
SIAD de Pineda de Mar
Carrer Barcelona, 33-35, entresòl (Can Jalpi)
Tel: 93 767 15 60 (Ext.6)
A/e: siad@pinedademar.org
SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat
Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01
Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56
Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959
Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400
Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org
Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat
Associació d’assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es
Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org
Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org
Cada cop ens connectem més a les xarxes i en confinament encara més.
Les xarxes són font de coneixement, entreteniment, diversió i creixement personal.
Però és possible que per raó de gènere, origen, creences, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, etc. hi patim violències.
Per més informació, consulta la guia: Deconnecta’t de les violències en xarxes
900 900 120
016
671 778 540 (amb opció a whatsapp)
112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85
Policia Local del teu municipi
SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat
SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat
SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat
PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat
Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat
SIAD de Pineda de Mar
Carrer Riera, 31
Tel: 93 767 15 60 (Ext. 6)
A/e: siad@pinedademar.org
SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat
Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01
Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56
Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959
Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400
Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org
Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat
Associació d’assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es
Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org
Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org
La llar pot ser un espai de seguretat, amor i cooperació pel sosteniment de la vida, però també pot ser un espai de violència.
Si ets dona immigrada sense papers i pateixes violència masclista per part de la teva parella, tens dret a denunciar igualment. En tot el procés pots comptar amb el servei de traducció.
900 900 120
016
671 778 540 (amb opció a whatsapp)
112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85
Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85
Policia Local del teu municipi
SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat
SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat
SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat
PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat
Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat
SIAD de Pineda de Mar
Carrer Riera, 31
Tel: 93 767 15 60 (Ext.6)
A/e: siad@pinedademar.org
SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat
Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01
Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56
Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959
Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400
Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org
Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat
Associació d´assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es
Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org
Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org
27: Dia internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust
30: Dia Escolar de la No Violència i la Pau
5: Dia Internacional de l’Exili i la Deportació
6: Dia Internacional de Tolerancia Zero amb la Mutilació Genital Femenina
11: Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
12: Dia Mundial Contra la utilització de Nenes i Nens Soldats
14: Dia Europeu de la Salut Sexual
19: Dia Internacional contra l’homofòbia en el futbol
22: Dia Europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes (Equal Pay Day)
8: Dia Internacional de les Dones
25: Dia Internacional per al reconeixement de les Dones a l’Església Catòlica
30: Dia Internacional de les Treballadores de la Llar
8: Dia Internacional del Poble Gitano
26: Dia de la visibilitat lèsbica
4art dijous d’abril: Dia Internacional de les Nenes en les TIC
8: Dia Mundial del Càncer d’Ovari
12: Dia Internacional de l’Infermera // Dia Mundial de la Fibriomàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica
15: Dia Internacional de les Famílies
17: Dia Mundial contra la Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia
23: Dia Internacional per a l’Eradicació de la Fístula Obstètrica
24: Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament
28: Dia Mundial d’Acció per la Salut de les Dones
1: Dia Mundial de les Mares i els Pares
2: Dia Mundial de l’Acció pels Transtorns de la Conducta Alimentària
4: Dia Internacional dels Nens que han estat Víctimes d’Agressió
12: Dia Mundial contra el Treball Infantil
19: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial de l’Any Internacional de les Dones (Mèxic, 1975)
21. Dia Internacional per a l’Educació No Sexista // Dia Internacional del Llenguatge No Sexista
23. Dia Mundial de les Vídues
28. Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual
14: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial de la Dècada de les Nacions Unides per a Dones: Igualtat, Gènere i Pau (Copenhaguen, 1980)
15: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial per a l’Examen i l’Avaluació dels progressos del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (Nairobi, 1985)
De l’1 al 7: Setmana Mundial de la Lactància Materna
4: Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial de les Dones (Pequín, 1995)
4: Dia Mundial de la Salut Sexual
8: Aniversari de la comercialització de la píndola anticonceptiva als EUA (1060)
8: Dia Internacional per a l’Alfabetització
23: Dia de la Visibilitat Bisexual
23:Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Infants
28: Dia Internacional de la Despenalització de l’Avortament
1: Aniversari del sufragi femení en Espanya
11: Dia Internacional de la Nena
15: Dia nacional en menmòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista // Dia mundial de la Dona Rural
15/22: Dia de les escriptores (el dilluns següent al 15 d’octubre, naixement de Santa Teresa de Jesús)
18: Dia Mundial de la Menopausa // Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans // Dia Europeu contra el tràfic de persones
19: Dia Mundial contra el Càncer de Mama
20: Dia Mundial contra l’Osteoporosis
31: Aniversari de la resolució 1325 de l’ONU sobre dones, pau i seguretat
Primer dijous de novembre: Dia internacional contra la violència i l’assetjament a l’escola, inclòs el ciberacosament
19: Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús als Infants
25: Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
1: Dia Mundial de la SIDA
3: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
17: Dia Internacional contra la Violència envers les Persones Treballadores Sexuals
18: Aniversari de la convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, 1979)