Maria Teresa Planella, tota una vida vetllant per la salut de les dones

Maria Teresa Planella i Comas és una figura coneguda en l’àmbit de salut i dones a la ciutat de Mataró. Per molts serveis i agents ha estat i és referent en l’atenció i l’acompanyament a les dones en diferents situacions. Des de la seva posició com a psicòloga del centre d’atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Passir Mataró), coneix de prop les realitats de moltíssimes dones, en relació amb la salut i amb altres aspectes de la seva vida. L’entrevistem amb motiu de la recent celebració del Dia Internacional de l’Acció per la Salut de les Dones, en el marc del projecte “Visibilitza’t”.


Qui és la Teresa Planella?
El meu nom és Teresa Planella i Comas, nascuda a Olot però des de fa molts anys vivint i treballant al Maresme. Tinc 61 anys. Estic casada i tinc dos fills i una neta.

Com va començar la teva relació amb la psicologia i l’atenció a les dones?
Vaig estudiar Psicologia quan encara era una branca de Filosofia i Lletres. Primer em vaig encaminar a l’àmbit de la psicologia infantil i també vaig treballar com a mestra de primària. Però al 1989 se’m va presentar l’oportunitat de treballar en el que en aquell moment era el Centre d’Atenció a la Dona i a la Parella de Mataró– l’antic Centre de Planificació Familiar- i des del primer
moment vaig sentir que era un lloc ideal per a mi.

En aquells anys érem un equip petit: una metgessa, dues infermeres i una administrativa però amb un gran entusiasme i implicació. L’objectiu era l’atenció integral a les dones i les seves parelles en aspectes relacionats amb la seva salut sexual i reproductiva, aquesta visió holística de la persona eren i són una gran motivació per a mi.

Amb els anys ha anat creixent l’equip, la població i han anat canviant les prioritats i necessitats de l’atenció. Actualment el nom és ASSIR -Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva- i estem ubicats al CAP Ronda Prim de Mataró. L’Assir atén homes i dones, però sabem que molts dels problemes de salut pels quals s’hi acudeix els pateixen les dones.

La meva tasca com a psicòloga de l’ASSIR és donar atenció a un ampli ventall de demandes relacionades amb la sexualitat de la dona i de l’home, els problemes de parella, els relacionats amb la ginecologia, la salut sexual, l’embaràs, la maternitat/paternitat, la contracepció, així com qualsevol problema psicològic, social i familiar a l’entorn de la salut sexual i reproductiva. En definitiva, es tracta de promoure la salut dels usuaris (dones, parelles o grups específics), en els aspectes afectiu, sexual i reproductiu, tot potenciant els recursos de l’individu i disminuir el risc de malalties mentals.

Sabem que vas dur a terme accions específiques amb les dones, ens ho pots explicar?
Des de sempre , però cada cop més, a la vida hi ha moltes situacions que creen estrés i les dones ho patim especialment. l’estrès afecta física i emocionalment, afecta a la salut i a les relacions interpersonals. Des de fa molts anys per ajudar en aquest aspecte faig el taller “Entrenament en relaxació” que té una molt bona acollida.

Un altre factor clau per a les dones és el sentir-se recolzades, sentir que poden compartir les seves necessitats, dificultats i moments vitals amb altres dones. El treball grupal és una molt bona opció i al llarg dels anys he conduit grups psicoeducatius d’autoestima, sexualitat, dones en situació de canvi, així com la meva participació en els grups d’educació maternal i postpart.

I en relació a la violència masclista?
En referència a la violència de gènere he participat en les comissions de treball sobre el tema en els diferents àmbits, de l’ajuntament, de l’ASSIR… i és un tema que continuem treballant en el nostre dia a dia

Com valores tota aquesta feina realitzada amb les dones?
Treballar tants anys en un mateix àmbit i en un mateix lloc ha possibilitat veure evolucionar la societat i en especial les preocupacions i necessitats de les dones. Alhora m’ha permès compartir històries de vida de moltes d’elles, sovint al llarg de dues i fins i tot tres generacions, he compartit els canvis socials, laborals i personals tot acompanyant-les en cada un dels seus cicles vitals. És molt enriquidor tan professional com personalment.

Treballar en la sanitat pública per a mi ha estat sempre un aspecte molt important, sentir que pots arribar a tota la població sense el biaix econòmic és molt agraït. També és cert que té la contrapartida que no sempre pots fer les coses tan bé com t’agradarien per molts condicionants diversos.

També ha anat canviant el rol del psicòleg a la societat i dins la sanitat pública així com la importància que se li dona a la salut mental. Per sort cada cop és més inqüestionable la seva importància i s’estan fent esforços per tal de fer-la accessible a la població.

La demanda segueix sent la mateixa que anys anteriors?
Amb els anys el tipus de demandes han canviat. En els primers anys la meva atenció estava molt centrada en temes referents a l’afectivitat i sexualitat, anticoncepció, suport en els casos d’avortament, … En els darrers anys hi ha més demandes en l’àrea de la salut mental perinatal: infertilitat, suport a l’embaràs i al postpart, pèrdues perinatals, criança..

Quina resposta doneu a aquestes noves demandes?
Hem treballat sempre per una atenció de qualitat, una bona accessibilitat, pels drets sexuals i reproductius i amb un enfoc de gènere, amb una promoció activa de la igualtat de gènere.
Al llarg de tots aquests anys sempre hem treballat en col·laboració amb entitats, associacions i professionals a favor de la igualtat i sobretot l’equitat no només en temes de gènere sinó amb qualsevol problemàtica/situació que ho requereixi: diversitat funcional, prostitució, dones migrades, adolescents de centres residencials d’acció educativa, col·lectiu LGTBI, persones Trans…

Per últim, una pregunta que sempre fem. Com valores l’estat d’igualtat en la nostra societat?
És evident que a nivell social hem de continuar treballant i lluitant per tal que aquesta igualtat i equitat siguin una realitat en tots els àmbits, formar i educar els nostres nens i joves en aquests valors….

Moltes gràcies i molta força, Teresa.

Networking per a dones emprenedores o en procés d’emprendre

Networking per a dones emprenedores o en procés d’emprendre

En el marc dels actes a inclosos en la celebració del 8 de març, el Consell Comarcal del Maresme i l’entitat Dones pel futur organitzen un Networking per a dones emprenedores o en procés d’emprendre.

L’objectiu de la trobada que es farà el dilluns 7 de març al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró és aconseguir ampliar la xarxa de contactes professionals entre emprenedores, activar canals de col·laboració entre elles i generar noves oportunitats de negoci.

Inscripcions

AVÍS LEGAL

El Consell Comarcal del Maresme, com a responsable del tractament, recull mitjançant aquest formulari les seves dades personals amb la finalitat de gestionar el programa “autocurs per un ús no sexista i inclusiu del llenguatge” i sota la base jurídica del seu consentiment. Les seves dades personals (nom, cognom, DNI i correu electrònic) seran cedides a l'empresa “adaptative learning, Slu” amb l'única finalitat de la gestió del curs. La resta de dades serviran per a fer la memòria d'impacte del curs, sempre de manera anonimitzada. El període de retenció de les dades serà de 18 mesos, quedant únicament les dades de nom, cognom i DNI amb conservació permanent per a possibles duplicats dels certificats d'aprofitament. Podrà exercir els seus drets d'accés, rectificació, supressió i altres dirigint la seva petició a dpd@ccmaresme.cat, així com presentar davant l’Autoritat de Control competent la reclamació que estimi oportuna. Per a més informació, visiteu la nostra política de privacitat.

POLÍTICA DE PRIVACITAT

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Kadijatu Dem Njie, la lluita per un món millor

Kadijatu Dem Njie és de Pineda de Mar i als seus 27 anys manté uns ferms ideals que li fan lluitar des de totes les esferes per aconseguir millorar el món que ens envolta.

En aquesta entrevista que ha concedit al SIAD Maresme parlem de la seva feina i de les seves lluites.

Qui és la Kadijatu Dem Njie?

Sóc de Pineda de Mar, els meus pares són de Gàmbia, tinc 27 anys i sóc psicòloga.

A què et dediques?

Actualment estic treballant com a tècnica de prevenció de violències masclistes a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.

Ens pots explicar breument en què consisteix el Programa?

Es tracta d’un programa impulsat per la Secretaria de Migracions i se centra en 3 línies de treball. La primera incorpora totes aquelles accions destinades a la prevenció i eradicació de les mutilacions genitals femenines. La segona se centra visibilitzar, prevenir i eradicar els matrimonis forçats a Catalunya. I la tercera intervé en totes aquelles formes de violència masclista que afectin les dones d’origen migrant de forma específica, com podrien ser les situacions d’assetjament i violència que viuen les treballadores de la llar internes, moltes d’elles migrants.

A nivell voluntari també ets molt activa, ens pots explicar quines activitats o activisme fas?

Sempre m’ha interessat el món social, dedicar el meu temps i energies a fer que el meu entorn sigui millor del que és i ajudar a la gent del meu voltant.

Pel que fa a la política, en els últims anys m’he interessat per les organitzacions polítiques formals i ara mateix formo part d’un grup anticapitalista que es diu Marx21 que forma part d’una xarxa internacional de grups que defensen les idees de la lluita socialista des de baix, la lluita de la gent de carrer i les lluites del dia a dia per una societat més justa i equitativa per a tothom.

D’altra banda sempre m’agrada conèixer iniciatives i projectes nous, però de forma més regular participo com a voluntària en diferents entitats, com SOS Racisme i el grup local d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Pineda de Mar.

Com a dona racialitzada, el teu camí per aconseguir ser el que ets ha estat fàcil?

La gran majoria dels meus projectes personals estan estretament vinculats amb el món social i les lluites socials, sobretot aquelles directament relacionades amb la discriminació racial i de gènere. Opino que són propòsits que són difícils d’aconseguir en algunes ocasions ja que van en contra del mateix sistema racista i sexista que perpetua els diferents tipus d’opressions que vivim en el dia a dia.

El Maresme és un bon lloc per viure-hi?

Crec que el Maresme és un lloc excel·lent per viure-hi. Tenim el mar que ressegueix tots els pobles de la costa, i per l’altre diferents serres. En general, el Maresme està format per diferents municipis tranquils i amb encant. Al mateix temps està a prop de Barcelona, una de les grans ciutats de Catalunya i Espanya.

I ara ve la pregunta que fem a totes les entrevistades, com valores les fites aconseguides en l’àmbit de la igualtat de gènere?

Crec que en els últims anys s’han fet passes molt importants en direcció a la igualtat i equitat de gènere, sobretot pel que fa a la visibilitat del moviment feminista i les seves reivindicacions. (…) D’altra banda encara hi ha moltes arestes del moviment que s’han de polir. Tenir en compte que perquè realment sigui un moviment representatiu i que lluiti pels drets de totes les dones s’han d’incloure les experiències, coneixements i reivindicacions de les dones pobres, migrades, racialitzades, del col·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, etc.

Es reactiva l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”

L’estat d’alarma provocat per la pandèmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prèstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permès la seva reactivació.

La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.

La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.

Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, d’extrema vulnerabilitat. 

El Consell Comarcal del Maresme vol, a través de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.

La mostra comença fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. També dedica un espai als apartats: cuidar la família (dependència i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avançar cap a una societat més igualitària i conscienciada de què “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes hauríem de poder oferir cures també“.

L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de març a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAÇ

Violències masclistes i lgtbifòbiques als espais d’oci

Estiguis on estiguis, estigues alerta als senyals de la violència masclista.

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes. Però també s’hi poden donar relacions basades en la violència masclista.
Si ets dona o persona no heteronormativa (adulta, jove o menor d’edat), estiguis on estiguis (discoteca, bar, festa a l’aire lliure, pis,…) estigues alerta als senyals de la violència masclista

Senyals de la violència masclista:

  • Si et pressionen per tenir relacions sexual abans de sentir-te preparada, tens dret a dir NO.
  • Si sents por o preocupació perquè no portes preservatiu, tens dret a dir NO.
  • Si et veus empesa a tenir relacions sexuals perquè la resta del teu entorn ho fa, tens dreta dir NO.
  • Si la manera que et proposen de fer sexe no t’agrada, i no s’accepta la que tu proposes, tens dret a dir NO.
  • Si t’obliguen a mantenir relacions sexuals, tens dret a dir NO.
  • Si t’humilien, t’insulten o t’agredeixen físicament, tens dret a dir NO

El sexe pot ser divertit i font de plaer, sempre i quan es gaudeix des del respecte, la cura i la negociació de les pràctiques sexuals entre les persones que el practiquen. Només així ens podem protegir de la violència, de les infeccions i d’algun possible embaràs no desitjat.
Les drogues afecten el cervell i alteren la percepció. Quan consumim drogues, solem ser menys crítics/ques a l’hora de decidir amb qui, on i com mantenim relacions sexuals.

Alguns joves utilitzen les drogues per sentir-se més grans, perdre la vergonya, atrevir-se a expressar-se, donar el pas i enrotllar-se amb algú.
El més important és no perjudicar-se ni perjudicar a ningú.

Què fer davant d’una situació de violència en un espai d’oci?

Si estàs en espais de festa exteriors o en espais d’oci nocturn tancats (bar, discoteca, sala,…)

  • Demana ajuda a:
    – Els agents policials i de seguretat.
    – Els agents de les barres.
    – El Punt Lila si hi és.
    – Professionals d’informació i prevenció, si hi són.
    – La gent del teu voltant.
  • Busca acompanyant de confiança per marxar a casa.
  • Denuncia i/o ves als serveis d’atenció del teu municipi.
  • Truca al 112 o al 900 900 120
  • Intenta negociar amb la persona agressora per guanyar temps.
  • Demana ajuda a la gent del teu voltant. Si cal que cridis, crida.
  • Truca si pots a les persones i/o serveis que penses que et poden ajudar.
  • En cas que no puguis trucar, intenta comunicar- te per missatgeria instantània amb familiars, amistats, company/es que puguin alertar la policia per tu.
  • Busca acompanyant de confiança per abandonar el lloc.
  • Abandona el lloc, encara que hi hagi confinament nocturn.

Després d’haver patit violència,
també pots denunciar i demanar ajuda.
TRUCA AL 112 O AL 900 900 120

Coneixies aquestes aplicacions?
Fes-hi una ullada, et poden servir.
Tecnologia contra las agressions:
5 apps per combatre la violència masclista.

Si desprès d’una pràctica sexual, tens algun problema de salut, pots parlar-ne amb:

  • La teva persona de confiança.
  • El cap de salut que tens de referència al teu municipi.
  • El servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (consulta jove):
    Maresme Centre i Alt Maresme
    Ronda Prim, 35, Mataró
    Tel: 93 756 21 12 / 93 755 05 19
    Baix Maresme (Alella, El Masnou, Montgat, Teià, Tiana)
    Riera Matamoros, s/n – Badalona
    Tel: 93 554 20 03 / 04
  • El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats
    https://centrejove.org
    Consulta tel: 93 415 10 00 Whatsapp: 687 748 640

Recursos informatius:

Serveis i recursos a la teva disposició:

Atenció telefònica

900 900 120

016

671 778 540 (amb opció a whatsapp)

112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades

Atenció per correu electrònic

Recursos policials al Maresme

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85

Policia Local del teu municipi

Serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista al Maresme

SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat

SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat

SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat

PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat

Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat

SIAD de Pineda de Mar
Carrer Barcelona, 33-35, entresòl (Can Jalpi)
Tel: 93 767 15 60 (Ext.6)
A/e: siad@pinedademar.org

SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat

Recursos Sanitaris

Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00

Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01

Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56

Serveis i recursos en casos de violències sexuals

Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959

Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400

Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org

Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat

Associació d’assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es

Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org

Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org

Violències masclistes en les xarxes socials

Internet és un dret de totes les persones.

Cada cop ens connectem més a les xarxes i en confinament encara més.
Les xarxes són font de coneixement, entreteniment, diversió i creixement personal.

Però és possible que per raó de gènere, origen, creences, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, etc. hi patim violències.

Podem patir violències com:

  • Controlar què publiquem i amb qui ens relacionem.
  • Desacreditar-nos en les xarxes per allò que som.
  • Publicar-hi comentaris, imatges, vídeos, acudits,… de naturalesa masclista, racista, capacitista o lgbtifòbica.
  • Rebre insults reiteradament, humiliar-nos en publicacions i/o en comentaris.
  • Penjar fotos i/o vídeos sense el nostre consentiment.
  • Fer córrer rumors sobre nosaltres.
  • Fer-nos arribar peticions sexuals repetides i no desitjades.
  • Coaccionar-nos per tenir relacions sexuals i/o produir pornografia, o obtenir altres
  • favors, amenaçant-nos amb compartir imatges o vídeos compromesos en els quals sortim
  • Publicar amb motiu de venjança imatges o vídeos amb contingut sexual per part de l’ex-parella, ex-amant o similar.
  • Enganyar a una persona menor d’edat amb finalitat sexual (pressionar per obtenir material pornogràfic o propiciar trobades per abusar de la persona menor).

Com prevenir les violències en les xarxes?

  • Protegeix les teves contrasenyes.
  • Rebutja els missatges que et falten el respecte.
  • Revisa els filtres de seguretat perquè ningú
  • utilitzi allò que publiques en contra teu.

Què fer davant les violències en les xarxes?

  • No esborris converses, comentaris, publicacions…
  • Fes captures de pantalla.
  • Bloqueja el perfil en contactes de mòbil, WhatsApp, i la resta de xarxes socials.
  • Denuncia els fets a les autoritats competents (Mossos, policia).

Per més informació, consulta la guia: Deconnecta’t de les violències en xarxes

Qui et pot ajudar?

  • Les persones de confiança del teu voltant.
  • Els serveis d’atenció a dones en situació de violència masclista.
  • Els cossos policials.
  • El recurs de la Generalitat de Catalunya: Internet Segura.
    A/e: internetsegura@gencat.cat – Tel: 116 111

Si coneixes al teu entorn una persona que rep violència en les xarxes:

  • Dona-li suport.
  • Evita culpabilitzacions o retrets.
  • Els cossos policials.
  • No viralitzis imatges i/o vídeos d’altres persones.

Recursos informatius:

Serveis i recursos a la teva disposició:

Atenció telefònica

900 900 120

016

671 778 540 (amb opció a whatsapp)

112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades

Atenció per correu electrònic

Recursos policials al Maresme

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85

Policia Local del teu municipi

Serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista al Maresme

SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat

SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat

SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat

PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat

Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat

SIAD de Pineda de Mar
Carrer Riera, 31
Tel: 93 767 15 60 (Ext. 6)
A/e: siad@pinedademar.org

SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat

Recursos Sanitaris

Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00

Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01

Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56

Serveis i recursos en casos de violències sexuals

Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959

Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400

Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org

Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat

Associació d’assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es

Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org

Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org

Violències masclistes en la llar

Allà on sigui i quan sigui, sempre pots demanar ajuda per violència masclista.

La llar pot ser un espai de seguretat, amor i cooperació pel sosteniment de la vida, però també pot ser un espai de violència.

Si la teva parella:

  • Et controla, controla la teva mobilitat, el teu accés a internet i el teu contacte amb el món exterior (família, amistats i serveis).
  • T’insulta, t’humilia, et critica constantment i per tot.
  • T’exigeix assumir tasques de casa més enllà de les teves capacitats.
  • T’obliga a mantenir relacions sexuals o a fer pràctiques sexuals amb les quals no estàs d’acord.
  • Sembra el terror a casa trencant objectes, donant cops a les portes i/o maltractant les teves mascotes.
  • T’agredeix físicament.
  • Et fa responsable de causar la seva conducta violenta.

Si ets dona immigrada sense papers i pateixes violència masclista per part de la teva parella, tens dret a denunciar igualment. En tot el procés pots comptar amb el servei de traducció.

Si el teu fill:

  • Et critica i t’humilia pel fet de ser dona.
  • T’obliga a fer-li tasques de casa que ell pot fer.
  • Et maltracta físicament.

Si algun membre de la teva família:

  • Et controla, et prohibeix tenir contacte amb el món exterior i et critica pel fet de ser dona.
  • Si t’obliga o et pressiona a acceptar projectes de vida que no vols: matrimoni, canvis en el cos, deixar els estudis, treballar en la prostitució.
  • Si t’insulta, t’humilia, et controla o t’agredeix per ser gai, lesbiana, bisexual, intersexual, o trans*.
  • Si et pressiona o t’obliga a mantenir relacions sexuals.

Consells de seguretat a tenir en compte en cas de confinament i/o aïllament.

  • Intenta mantenir el contacte virtual amb el teu entorn de confiança i el teu servei de referència i/o associació.
  • Identifica una o dues persones de confiança amb qui establir contacte regular. Si aquesta rutina no es compleix voldrà dir que han de trucar al 112 o al 900 900 120.
  • Pacta una paraula d’auxili amb les teves persones de confiança.
  • Si pots sortir dirigeix-te a la teva farmàcia i explica-ho, allà trucaran per tu.
  • En cas d’emergència truca al 112, crida per demanar ajuda i si pots abandona el domicili.
  • Si no pots sortir, tanca’t en una habitació o protegeix les parts més sensibles del cos.
  • Si surts de casa, assegura’t de tenir a sobre els documents bàsics, el teu mòbil i totes les proves que pots recopilar.

Per més informació consulta aquests enllaços:

Serveis i recursos a la teva disposició:

Atenció telefònica

900 900 120

016

671 778 540 (amb opció a whatsapp)

112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades

Atenció per correu electrònic

Recursos policials al Maresme

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85

Policia Local del teu municipi

Serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista al Maresme

SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat

SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat

SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat

PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat

Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat

SIAD de Pineda de Mar
Carrer Riera, 31
Tel: 93 767 15 60 (Ext.6)
A/e: siad@pinedademar.org

SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat

Recursos Sanitaris

Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00

Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01

Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56

Serveis i recursos en casos de violències sexuals

Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959

Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400

Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org

Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat

Associació d´assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es

Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org

Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org

Calendari de dies internacionals i mundials de la igualtat

GENER

27: Dia internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust

30: Dia Escolar de la No Violència i la Pau

FEBRER

5: Dia Internacional de l’Exili i la Deportació

6: Dia Internacional de Tolerancia Zero amb la Mutilació Genital Femenina

11: Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

12: Dia Mundial Contra la utilització de Nenes i Nens Soldats

14: Dia Europeu de la Salut Sexual

19: Dia Internacional contra l’homofòbia en el futbol

22: Dia Europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes (Equal Pay Day)

MARÇ

8: Dia Internacional de les Dones

25: Dia Internacional per al reconeixement de les Dones a l’Església Catòlica

30: Dia Internacional de les Treballadores de la Llar

ABRIL

8: Dia Internacional del Poble Gitano

26: Dia de la visibilitat lèsbica

4art dijous d’abril: Dia Internacional de les Nenes en les TIC

MAIG

8: Dia Mundial del Càncer d’Ovari

12: Dia Internacional de l’Infermera // Dia Mundial de la Fibriomàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica

15: Dia Internacional de les Famílies

17: Dia Mundial contra la Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia

23: Dia Internacional per a l’Eradicació de la Fístula Obstètrica

24: Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament

28: Dia Mundial d’Acció per la Salut de les Dones

JUNY

1: Dia Mundial de les Mares i els Pares

2: Dia Mundial de l’Acció pels Transtorns de la Conducta Alimentària

4: Dia Internacional dels Nens que han estat Víctimes d’Agressió

12: Dia Mundial contra el Treball Infantil

19: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial de l’Any Internacional de les Dones (Mèxic, 1975)

21. Dia Internacional per a l’Educació No Sexista // Dia Internacional del Llenguatge No Sexista

23. Dia Mundial de les Vídues

28. Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual

JULIOL

14: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial de la Dècada de les Nacions Unides per a Dones: Igualtat, Gènere i Pau (Copenhaguen, 1980)

15: Aniversari de la Inauguració de la Conferència Mundial per a l’Examen i l’Avaluació dels progressos del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (Nairobi, 1985)

AGOST

De l’1 al 7: Setmana Mundial de la Lactància Materna

SETEMBRE

4: Aniversari de la inauguració de la Conferència Mundial de les Dones (Pequín, 1995)

4: Dia Mundial de la Salut Sexual

8: Aniversari de la comercialització de la píndola anticonceptiva als EUA (1060)

8: Dia Internacional per a l’Alfabetització

23: Dia de la Visibilitat Bisexual

23:Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Infants

28: Dia Internacional de la Despenalització de l’Avortament

OCTUBRE

1: Aniversari del sufragi femení en Espanya

11: Dia Internacional de la Nena

15: Dia nacional en menmòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista // Dia mundial de la Dona Rural

15/22: Dia de les escriptores (el dilluns següent al 15 d’octubre, naixement de Santa Teresa de Jesús)

18: Dia Mundial de la Menopausa // Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans // Dia Europeu contra el tràfic de persones

19: Dia Mundial contra el Càncer de Mama

20: Dia Mundial contra l’Osteoporosis

31: Aniversari de la resolució 1325 de l’ONU sobre dones, pau i seguretat

NOVEMBRE

Primer dijous de novembre: Dia internacional contra la violència i l’assetjament a l’escola, inclòs el ciberacosament

19: Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús als Infants

25: Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

DESEMBRE

1: Dia Mundial de la SIDA

3: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

17: Dia Internacional contra la Violència envers les Persones Treballadores Sexuals

18: Aniversari de la convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, 1979)

SIAD Sol·licitud del servei de Mediació Intercultural

Informació del sol·licitant i de la demanda del servei

Per als serveis de mediació o acompanyament

En cas de suport a entitats o xerrada

SIAD Sol·licitud de visita o consulta