Taller d’escriptura creativa

L’espai Virtuvi organitza a partir del divendres dia 24 d’abril un taller d’escriptura creatira a Mataró. El taller serà dinamitzar per l’escriptora maresmenya Eva Lleonart.


Si esteu interessats/des, poseu-vos en contacte amb l’espai:  al 93 016 46 81 o 640 68 60 39 o enviar-nos un correu electrònic a espaivitruvi@espaivitruvi.com
O amb l’escriptora a través de la seva pàgines ofcial de FB: https://www.facebook.com/EvaLleonartM?ref=ts&fref=ts


Més informació en l’enllaç següent:

http://espaivitruvi.com/agenda/taller-descriptura-creativa/

Anna Cabot Dalmau














































 
ANNA CABOT DALMAU
 
 

Nascuda a Barcelona l’any  1951. Viu actualment a Argentona. És metgessa especialista en Pediatria i dedicada a la salut i immigració. A més, fa de voluntària en l’Associació de Mediadors Interculturals del Maresme “Vine amb mi”. És escriptora de poesia i relats.


 


  • Desmesura. Quadern de Poemes Edicions Argentonines, 1990


Llibres col•lectius:


  • Cafè Turc i altres històries. Brau Edicions S L, 2002.                      

  • Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural. Voliana Edicions, 2015

  • Piedras. Dietario de una mediadora intercultural (versión castellana). Laura Editora, 2016.

  • Veus sense refugi. Edició Males Herbes, 2017.


Pendent d’edició:


  • Vasiliki, les veus d’una guerra.    



 


Pedra sobre perdra, dietari d’una mediadora intercultural.


Rashida. vull que em regui cada dia, com abans.


“Vaig saber que no gaire temps després, els seus anhels es van alçar lentament cap al cel, com el vapor del mar a l’estiu, i els núvols que els van recollir van viatjar cap al sud i es van desfer després sobre el seu riu, anunciant la seva tornada. El cert és que la Rashida no trigà a refer el camí cap al seu náhr, el seu riu, entre riallades i cançons, amb el cubell de roba a l’espatlla. I va compartir xafarderies i garrulades de dones, tot veient com les seves penes, que també hi eren, relliscaven amb el sabó i les plasenteries i s’esvaïen a l’aigua, escolant-se riu enllà, esmunyedisses. I potser va poder festejar la seva passió amb el seu home moltes nits d’estiu, estirats al ras sobre una estora, al terrat, banyats pels estels i interromputs tan sols, dolçament, per la invocació a les oracions del mulhaidin.”


 




















 
 
 
659977142annacabot@telefonica.net

https://www.facebook.com/acabotdalmau


f3- Vull rebre informació del SIAD  (Consell Comarcal del Maresme)

 

De conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i subsidiàriament en allò no regulat, el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/199, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el CONSELL COMARCAL DEL MARESME informa als usuaris i usuàries sobre la seva política de protecció de dades: CLIQUEU AQUÍ

Manifesto que, després de llegir les condicions de la política de privacitat del Consell Comarcal del Maresme accepto que se m’enviï informació

Argentona contra la Violència Masclista

18:30 Acte central a la Plaça Nova:
Encesa d’espelmes i encens
Presentació a càrrec d’Aina Gómez
Projecció audiovisulas “contra les violències masclistes”
Lectura del manifest. A càrrec de Queralt Mancho i l’Abril Mateu.
Performance contra la violència masclista a càrrec d’entitats i ciutadania.
Minut de silenci en record de les víctimes de la violència masclista.


20:30. Lectura del manifest contra la violència masclista a la Sala a càrrec de Nina González, Queralt Mancho i Abril Mateu.
Tot seguit: Teatre Y-X (o la fidelitat dels cignes negres) de Laia Alsina per abordar i desemmascarar la cultura heteropatriarcal de l’amor romàntic i el masclisme des d’una perspectiva política.

Data: 2017-11-25

Mireia Vancells














































 
MIREIA VANCELLS
 
 

Nascuda a Terrassa (Vallès Occidental) i veïna de Premià de Mar des de 1996. És Llicenciada en Filologia Anglo-Germànica per la U.A.B i treballa de Responsable d’Exportació en una empresa industrial de Barcelona.


És autora de vàries novel·les, ha guanyat els premis: IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb NEGRA MEMÒRIA, XXXIV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2016 amb L’HOME DE DÉU, VII Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb ARITMÈTICA DEL CRIM, 2n. Premi en el Concurs de Teatre Breu de ‘La Violeta’ de Gràcia amb QUARTO DE REIXA.


 


  • EL SECRET DE LA GERMANDAT (Bubok 2009) – novel•la històrica d’intriga monàstica

  • NEGRA MEMÒRIA (Cossetània 2013) – novel•la històrica d’aventures

  • LA CARPETA DE VÍLNIUS (Bubok 2015) – novel•la històrica i de política-ficció

  • L’HOME DE DÉU (Cossetània 2017) – novel•la de terror

  • ARITMÈTICA DEL CRIM (Cossetània 2018) – novel•la negra

  • QUARTO DE REIXA (Bubok 2018) – peça de teatre breu

  • UNA MALA SORT SUPERLATIVA (2019) – conte 

  • NEGRA MEMORIA – MEMORIAS DE UN VIEJO COCINERO DE ULTRAMAR (Amazon Publishing 2019) – Ficció històrica



 


 

















 
 
 

Web:


www.mireiavancells.wixsite.com/escriptora 


Instagram:


https://www.instagram.com/mireiavancells/


www.instagram.com/mireiavancells/






Dona i mercat del treball al Maresme – 2020

Infografia interactiva editada en motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona. Recull les principals dades de les dones maresmenques i el mercat del treball

Col·loqui: Emprenedoria femenina. Realitat i reptes

El Maresme és una comarca amb una elevada feminització de l’atur. Ja sigui per manca de feina o per iniciativa pròpia, moltes dones opten per l’autoocupació. Aquesta és la temàtica a l’entorn de la qual girarà el col·loqui que coorganitza el Consell Comarcal amb les entitats maresmenques Dones pel Futur i Mares Malabaristes.

Es farà en format online el dimarts 4 de maig a les 18:30h. Serà presentada per la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero Pinet. Intervindran Nievez Martínez Mañas, en representació de l’entitat Mares Malabaristes i Núria Viñas Llebot, en representació de Dones pel Futur. Hi participaran diferents dones emprenedores del Maresme

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Consell Comarcal ofereix formació a dones del Maresme que vulguin enfortir el seu projecte empresarial

Després dels bons resultats assolits a l’anterior edició, el Consell Comarcal torna a programar el projecte “Fes créixer el teu projecte en Clau Femenina” amb l’objectiu de promoure la incorporació de les dones al món de l’empresa i ajudar-les a aconseguir l’éxit del seu negoci.

Aquest projecte s’adreça a dones que hagin muntat una activitat econòmica recentment o estiguin en una fase avançada de definició del negoci amb el pla d’empresa ja elaborat. A l’hora d’escollir les participants es valorarà la viabilitat del projecte, el seu potencial creixement i el foment de l’ocupació. També es tindrà en compte la motivació de la persona emprenedora.

Les participants rebran, durant 3 mesos, 40 hores de formació gratuïta i eines que les ajudaran a optimitzar el projecte, enfortir la marca personal i treure rendiment al talent femení desenvolupant la millor versió personal i professional.

Al llarg del programa -que s’iniciarà el mes d’octubre- es formarà a un grup de 15 dones emprenedores afavorint l’intercanvi d’informació, experiències i recursos, així com la col•laboració professional i empresarial.

En la selecció, es valorarà la viabilitat del projecte i la motivació personal de les dones que el lideren.

Les persones interessades han d’enviar aquest formulari d’inscripció:

INSCRIPCIÓ

Com us heu assabentat d'aquest curs?

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data

Heidi Perez, feminista i lluitadora pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Avui amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (que s’escau el 17 de maig), entrevistem a Heidi Perez, la més que coneguda mataronina per la seva lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI, una lluita necessària i que va conquerint a poc a poc espai i reconeixement.

Des del gener del 2019, l’ajuntament de Mataró ha posat en funcionament el SAI, Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBI, Amb la Heidi parlem d’això i de moltes altres coses.

Qui és la Heidi Perez?

Sóc la Heidi Pérez Pérez. Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramanet fa 44 anys, però porto vivint a Mataró des de l’any 2002. Sóc llicenciada en Economia per la UB i CEO a una empresa de distribució de papers pintats per a les parets. Sóc feminista i activista pels drets del col·lectiu LGTBI

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 17103328_1588683394495036_3070503166810709142_n.jpg

El teu activisime és conegut a la ciutat de Mataró, perquè a banda de la teva lluita pel col·lectiu LGTBI, estàs involucrada en moltes altres mogudes, oi?

La meva participació associativa a Mataró va començar amb el Grupo H de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, on fèiem teatre social i de denúncia de les injustícies socials, especialment envers les dones.
També col·laboro en programes de ràdio com el programa Planeta Lletra de l’associació Planeta Lletra i condueixo actes organitzats per altres entitats.

Com comença el projecte de defensa del col·lectiu LGTBI?

La idea de crear una associació que defensés els drets del col·lectiu LGTBI em rodava pel cap des de l’any 2017, ja que trobava a faltar un espai de trobada i debat a una ciutat com Mataró que, tot i ser capital de comarca, no disposava de cap associació que recollís les demandes de les persones del col·lectiu. Hem d’assumir que la proximitat amb Barcelona, amb tot el seu potencial i tots els seus recursos, atreu a molta gent del col·lectiu que també valora l’anonimat que això comporta, però per a mi, mancava aquest espai a dins de la meva ciutat per a totes aquelles persones que no volíem anar cap a Barcelona.
Després d’un breu temps de fer projeccions de pel·lícules i debats sota el paraigües de la Vocalia de Dones de Laia l’Arquera, a qui estic enormement agraïda, em vaig trobar que l’Ajuntament començava a fer actes en el marc del Dia contra la LGTBIfòbia (17 de maig) i la festa De tots els colors pel dia 28 de juny. I va ser precisament una sol·licitud de millora d’aquesta festa per part d’en Xevi Noya la que va fer que ens possesim en contacte per parlar sobre la possibilitat de crear una associació propia amb persones LGTBI de la ciutat.
Unes quantes convocatòries obertes a tothom després d’allò, la Mar Romero, en David Domínguez, la Meritxell Calafell, en Jesús Gonzàlez, l’Olga García, en Xevi i jo mateixa, vam posar en funcionament Mataró LGTBI+.

Un projecte que ha començat amb molt bon peu, n’esteu satisfetes?

L’associació es va constituir formalment el 5 de juny de 2018 i ens vam presentar a la ciutat de Mataró el dia 26 de juny a Can Palauet, en un acte per a nosaltres molt emotiu, acompanyats  
del president i la vicepresidenta de l’associació LGTB Terrassa i d’en Quim Roqueta, president de Gais Positius i la Plataforma LGTBIcat i mataroní com nosaltres. No ens esperàvem que més de 80 persones fossin allà per conèixer-nos!

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 36228290_2141255082571195_1186959421075357696_n.jpg

En gairebé aquest any de vida de l’associació no podem estar més contents i contentes de la rebuda i acolliment dels mitjans de comunicació, les institucions i la ciutadania en general. Especialment orgullosos estem de l’èxit de la nostra primera campanya #esportamborgull on més de 40 associacions i clubs esportius es van adherir al manifest en contra de la lgtbifòbia a l’esport i on la Regidoria d’Esports es va comprometre a fer formació específica als clubs per conscienciar i eradicar la lgtbifòbia en l’àmbit esportiu.

Quina és la situació que viuen les persones LGTBI en la nostra societat i en Mataró en concret?

Gràcies a la diagnosi portada a terme per part de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró, Totes i tots som Mataró, hem pogut fer un mapa de la situació actual de les persones del col·lectiu a la nostra ciutat i podem dir, fonamentalment, que les persones que pateixen més discriminació i situacions de més exclusió són les persones trans. Encara hi ha molt desconeixement i prejudicis envers el col·lectiu i, especialment sensibles a aquesta problemática, són les persones trans.
En general, a Mataró, les persones LGTBI  no ens sentim lliures d’expressar-nos en la nostra manera d’estimar i de mostrar-nos com som. Som molts i moltes les que ens autocensurem o amaguem aquesta part de la nostra vida. Encara no sentim que l’espai públic sigui per nosaltres, però el més greu segueixen sent les trabes administratives i les discriminacions laborals i socials que pateixen les persones trans. Mataró LGTBI+ neix amb la voluntat de crear un espai de debat i trobada entre les persones LGTBI de la ciutat, de visibilitar-nos i de conscienciar a la resta de la societat sobre la necessitat d’erradicar les discriminacions per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

Com valoreu la resposta institucional davant de les discriminacions de les persones LGTBI?

En Xavi Tort, coordinador de l’associació, sempre diu que, en política, l’amor es demostra amb pressupost i té tota la raó. Al Parlament de Catalunya es va aprovar el 2014 una Llei pionera al món per la defensa de les persones, gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i bisexuals. Però de res serveix aquesta llei si no es dota de pressupost. Hem d’instar a la Generalitat a que doti els recursos econòmics necessaris per portar a terme polítiques d’igualtat. Per aconseguir avenços en igualtat cal voluntat política, però sobretot, calen recursos que facilitin aquestes polítiques.
Actualment, a Mataró, funciona des de principi d’any, el servei d’atenció integral (SAI) per al col·lectiu LGTBI, un servei molt important per a nosaltres ja que aborda directament els nostres problemes i ens serveix com a referent de consulta, acompanyament i ajuda.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Podríem dir que, si no suficients, sí que hi ha els serveis necessaris. Potser trobem a faltar més acompanyament a famílies de menors trans, tal i com es fa a Trànsit en Barcelona, ja que poder compartir vivències amb famílies que estan vivint una situació semblant, pot ajudar molt a millorar-la.

L’avenç en la lluita pels drets i la dignitat del col·lectiu va en paral·lel amb el canvi social i de mentalitats?

No.
Aconseguir avenços en igualtat és fruit de la lluita de persones oprimides pel sistema heteropatriarcal. És la lluita d’aquestes persones la que provoca un canvi social que, tard o d’hora, es reafirma en la creació o modificació de lleis.
Això no ha d’implicar, malauradament, un canvi en la mentalitat de moltes persones. Només s’ha de veure el ressorgiment d’idees reaccionàries de partits d’extrema dreta, tant a Espanya, com a la resta del món. I, precisament per això, mai hem d’oblidar que perdre tots els drets aconseguits durant anys de lluita pot produir-se d’un dia per a l’altre. La lluita mai s’acaba, perquè quan acaba la de consecució de drets, arriba la del manteniment dels mateixos.

On estem de la Igualtat de gènere, Heidi?

Hi ha moltes persones que creuen que ja no tenim motiu de queixa, que ja hem assolit la igualtat i això no és real. Fins i tot, la vicepresidenta Carmen Calvo va dir que la Constitució Espanyola no recull la igualtat entre homes i dones com sí ho fan, explícitament, d’altres constitucions. Quan la gent diu que la Constitució garanteix la igualtat en l’article 14, els hi dic que això no és veritat. Aquest article diu que els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social, però totes sabem que això és la teoria i que, a la pràctica, sí que hi ha discriminacions per aquests motius.
I això passa perquè no podem tractar la igualtat com un compartiment apart de la resta de polítiques. Mentre no s’apliqui la perspectiva de gènere en tots els àmbits i polítiques, la igualtat real no arribarà. Perquè no té cap sentit tenir un departament o una partida pressupostària en Igualtat, si la resta de departaments no inclouen aquesta visió.
Per arribar a la equitat hem de parlar d’interseccionalitat i adonar-nos que el racisme, el sexisme, la xenofobia, la lgtbifòbia i, en general, tots els prejudicis basats en la intolerància, no es donen de forma independent, sino que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades.
Hem de tenir molt clar que quan es facin les partides pressupostàries, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat han de creuar totes i cadascuna d’elles, ja sigui economia, salut, ensenyament, cultura, via pública…
De res servirà augmentar la partida d’igualtat, si no millores el servei d’assistència sanitària a les persones trans, fas formació als funcionaris públics amb aquesta visió o inverteixes en un protocol anti-bullying a les escoles, només per posar uns exemples.

Memòria SIAD-Igualtat 2018