Concepció Organ i Valverd











































 
CONCEPCIÓ ORGAN VALVERD
 
 

Nascuda l’any 1920 a Calella. Es va abocar a la poesia des dels anys setanta. Publicava en revistes com la revista Estela de Calella. El seu nom figura en el llibre “Les millors poesies de la llengua catalana”.


Ha obtingut molts premis de poesía d’humor, premi Mestre del Gai Saber dels jocs florals de Muntanya (1977) i altres premis en els jocs florals.


L’any 2013 l’ajuntament de Calella li concedeix la distinció de filla predilecte.


 


  • De la meva collita, 1988



  • Verema tardoral, 1993

  • Auques i espurnes, 1995

  • De soca-rel, 1997

  • Aiguabarreig de records i poemes, 2002

  • Des del meu capvespre, 2009



 


Estampa


La cançó del Martell al cel s’enfila,


Damunt dels flocs juga i somriu l’infant


La verge contemplant-lo pensa i fila


I Vós aneu serrant


La pau de vostra llar el cor reposa


I voldria tenir-hi un petit lloc.


 




















 
 
 

Revista digitalitzada Estela, on surten alguns dels seus poemes


http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:111852/viewer?hl_text=estela&locale=ca



http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:111852/viewer?file=diba%3A111883&locale=ca#diba:111883


Nathalie Pons




















































 
NATHALIE PONS ROUSSEL
 

Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. És llicenciada en Humanitats, mestra de primària, infantil i educació especial i professora de francès.


És autora de més de trenta llibres infantils i juvenils de temàtica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamí” entra en l’àmbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novel•la basada en fets reals. Ha fet formació, conferències i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.


Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial Cruïlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardí de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.


 
Literatura infantil, ha publicat entre mols altres:


  • La Laia i el vent, Editorial Casals (Bambú), 2007.

  • La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.

  • L’ouet amb potes, Editorial Cadí, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en català i en castellà

  • La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.

  • En Marc és un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.

  • La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. Traduït al castellà. 

  • El pincel mágico (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).

  • La serpiente de colores (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).

  • Què passarà amb la dent? Editorial Cruïlla, 2015.

  • Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.

  • La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.


Literautura per a adults:



  • A l’ombra del gessamí, Editorial Efadós, 2016 


 

La Laia i el vent, pàg. 31, capítol: Hivern.


“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.


La Laia es va llevar més d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnús i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.


El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a més li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquè la força de la ràfega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alè se les anava escalfant.”


 




















 
 
 

Pàgina de l’autora:


https://nathaliepons.jimdo.com/




Avaluació del Circuit Barcelona contra la Violència Masclista

Llegiu la notícia i l’enllaç a l’informe AQUÍ

Valoració de la Jornada: “Visibilitzem la dona immigrada”

Us demanem que contesteu aquesta valoració de la Jornada “Visibilitzem la dona immigrada” per tal de veure si ha estat del vostre interès i els aspectes a millorar.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració

Infu-xerrada homenatge a Maria Aurèlia Capmany

A càrrec de l’associació “Dones Reporteres”

 

Data: 2018-11-07

Lloc: Bar “L’altre”, plaça Can Xamma, 6. Mataró

NOVA EDICIÓ: Autocurs: Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Del 13 de maig al 5 de juliol de 2024

Programa

Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives. L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació sexual o expressió de gènere són manifestacions greus i persistents de les violències masclistes i, juntament amb d’altres discriminacions en relació a l’edat, l’origen o procedència, la pertinença ètnica o la diversitat funcional, vulneren el drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.

El Consell Comarcal del Maresme i la majoria d’ajuntaments han aprovat un protocol d’intervenció contra l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de gènere.

El protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament és una eina concreta que, d’una banda, estableix mesures preventives per tal d’evitar qualsevol situació d’assetjament al loc de feina i que, d’altra, proporciona un procediment que facilita la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva, garantint la reparació de la persona o persones que les han patides.

Microcurs

Aquest curs s’adreça al personal del Consell Comarcal del Maresme i als ajuntaments de la comarca. Inclou l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i l’assetjament laboral.

Objectius:

– Sensibilitzar sobre les violències masclistes en l’àmbit laboral

– Oferir eines per fer front a l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral.

Dades del curs

TítolAssetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
DescripcióL’assetjament laboral i sexual en el treball afecta a prop d’un 15% de les persones treballadores i repercuteix tant en la persona que ho pateix com en el clima laboral de les empreses. En aquest microcurs explicarem les diferències entre assetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. També veurem les seves conseqüències, algunes pistes per detectar conductes que puguin constituir assetjament i pautes d’actuació. Aquest microcurs s’ha realitzat en col·laboració amb Laia Papiol i Bartolí, politòloga, especialista en polítiques públiques amb perspectiva de gènere i Anna Sellarès i Cirach, sociòloga especialista en desigualtats i polítiques socials.  
ObjectiuIdentificar l’assetjament laboral (assetjament psicològic).
Reconèixer l’assetjament sexual i per raó de sexe en el treball.
ContingutsAssetjament Assetjament laboral o mobbing
Causes de l’assetjament laboral
Els grups de poder intern
Variables que poden originar l’assetjament laboral
Etapes de l’assetjament laboral
Víctimes de l’assetjament laboral
Conductes que permeten determinar l’assetjament laboral
Assetjament subtil
Entre l’assetjament i l’abús
Efectes en les víctimes
Què pot fer l’empresa?
Què cal fer en cas d’assetjament laboral?
Assetjament sexual
Assetjament per raó de sexe
Elements bàsics de l’assetjament
Assetjament ambiental
L’assetjament condicionat
Grups d’atenció especial
Conductes d’assetjament més habituals
Seqüència d’un assetjament sexual
Recomanacions per prevenir i actuar davant l’assetjament sexual
La responsabilitat de les empreses
Desigualtat de gènere Conseqüències de l’assetjament sexual a la feina
Què poden fer les empreses?
La llei i el procediment de prevenció
Passos que cal seguir després de detectar una situació d’assetjament sexual
Estudi de l’Agència Europea de Drets Fonamentals
Nombre de continguts72
Hores2 hores (tot i que el curs es pot fer en menys o més temps si així es desitja)
MetodologiaAquesta formació es realitzarà a través del mòbil a través l’App Snackson o a través de l’ordinador en la pàgina web www.snackson.com. La persona inscrita rebrà un correu electrònic previ a la data d’inici de la formació amb un enllaç per activar el seu compte. Haurà d’establir una contrasenya i posteriorment descarregar i accedir al curs amb el seu email i contrasenya. Els continguts consten de material didàctic en petites píndoles que es van alliberant de forma diària en els dispositius mòbils de cada persona participant. Aquest material es presenta en esquemes, text i vídeos de curta durada. Si la persona usuària té activades les notificacions en el seu telèfon, se l’informarà mitjançant una notificació push al moment que hi hagi nou contingut disponible. Per a una adequada comprensió i assimilació dels continguts que componen el curs és convenient que l’alumne/a dediqui temps diàriament, realitzant d’aquesta forma un seguiment de la formació adequada, la qual cosa li permetrà un major aprofitament.
AvaluacióLa persona que realitzi el curs haurà de completar un mínim del 80% del curs. Durant el curs es realitza una avaluació continuada en forma de preguntes de consolidació de tipus test.

Formulari d’inscripció

Sol·licitud de material de sensibilització contra les violències masclistes

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Kahdija Aghrib, una activista per convenciment

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Quan nomenes la Kahdija Aghrib a Arenys de Mar, pocs seran els que diran que no la coneixen, la majoria dirà: “ha treballat amb mi en tal entitat”, “ha participat amb mi en tal formació”, “he assistit a un acte que ha coorganitzat”, i és que la Kahdija és una autèntica activista. Ha treballat en entitats de gent d’origen nouvingut, però també destaca la seva presència en entitats, formacions i grups de caire més autòcton o d’interès general de la societat.

Al SIAD Maresme, vam conèixer la Kahdija quan l´any 2011 es va impulsar la Taula de Treball sobre la Dona d´Origen Estranger conjuntament amb el Servei de Ciutadania i Immigració. Aquesta Taula es va crear amb l´objectiu de debatre entre diferents agents associatius i tècnics/ques sobre les necessitats de les dones d´origen estranger i planificar un full de ruta per al foment de la seva autonomia com a “ciutadanes de ple dret”. AQUÍ podeu veure les conclusions.

La seva participació i les seves aportacions han estat molt valuoses. Per altra banda, hem comptat amb la seva col·laboració en la difusió d´actes i formacions que hem anat oferint  per a les dones d’origen estranger d’Arenys de Mar. Aquesta entrevista la hi vam fer abans de saber que marxava a Londres per motius personals. Des d’aquí, li desitgem molta sort!!

Qui és la Kahdija Aghrib?

Sóc del Marroc,vaig arribar aquí l´any 1987, estic divorciada i tinc 43 anys.

 A què et dediques a nivell professional?

Sóc Mestre de Reiki, mediadora comunitària en la resolució de conflictes i formadora de tallers de memòria per a la gent gran.

Has dit que ets del Marroc i vas arribar molt jove aquí, quin tipus d´experiència migratòria t´ha tocat viure?

Vaig emigrar del meu país d´origen a l´edat de 14 anys. Això comporta moltes dificultats ja que venia d´una etapa de creixement iniciat com a alumna de secundària al meu país. En arribar aquí, el primer xoc amb el que em vaig trobar és que no puc continuar els meus estudis. Se´m va trencar la meva trajectòria formativa regular estant encara als seus inicis, només tenia l´opció de l´Aula d´Adults per aprendre l´idioma i després ja a buscar feina.

Vaig exercir moltes feines, vaig fer de cangur, d´atenció a gent gran, vaig vendre peix al port amb el meu pare que comprava peix als pescadors i el revenia, i amb 16 anys ja havia treballat a la residència de salut mental d´Arenys de Munt. Va ser una experiència difícil i enriquidora a l’hora. Veia que la societat d´acollida no està preparada per rebre immigrants, faltaven molts recursos destinats a fer més fàcil la integració de la gent nouvinguda.

L´imaginari autòcton està habitat per conflictes històrics i se´m feia difícil constatar que, per els d´aquí, era la descendent dels moros que va portar Franco. Veia que els prejudicis cap a la població nouvinguda s´intensificaven quan es tractava de la població d´origen marroquí quan, en canvi, constatava que el meu col·lectiu és format per gent inofensiva, oberta, amb ganes de conèixer l´altre i ser bons ciutadans. La meva constatació final és que encara no podem parlar d´una país d´acollida sinó, que és només un país de recepció. Hi ha una llei d´acollida molt bona, però no hi ha personal preparat i format per implementar-la.

Però bé, a mesura que la gent et va coneixent, es comença a esvair la idea que tenien de la població nouvinguda i a apreciar les habilitats que tens com a persona i a acceptar-te com un més al seu entorn. També he de destacar com a aspectes positius que aquí hi ha més possibilitats de trobar feina, de formar-te sense importar l´edat que tinguis, hi ha més seguretat, més accés a la informació, menys corrupció i més transparència política que al Marroc per exemple.

Qui coneix la khadija sap que és una dona molt participativa i que forma part de moltes associacions i grups. Se´t veu a tot arreu, en totes les mogudes i activitats i darrere de moltes formacions i actes que es porten a terme sobretot a Arenys de Mar, però realment, ningú o molt poca gent sap a quantes entitats pertanys. Ens ho pots explicar?

Sí, el tema associatiu sempre m´ha apassionat i sempre he cregut que bona part de les solucions dels nostres problemes passa per l´acció social, així que des de fa bastants anys, inverteixo bona part del meu temps a col·laborar com puc en diferents entitats.
En conèixer la realitat de les dones que venen del Marroc, el 40% d´elles són analfabets, vaig pensar en crear un espai de dones, va ser així com va néixer el 2007 l´associació catalana-marroquina. Va tenir seu primer a la mesquita, però l’actitud masclista d´alguns dels seus integrants em va portar a fer-li lloc en un local llogat on jo oferia classes de Reiki i reflexologia podal. Oferíem classes d´àrab a les dones i als seus fills per respondre a una necessitat que tenien, a més de fer trobades sobre diferents temes. Feia falta sacsejar una mica les mentalitats i encoratjar les dones a que vagin a l´escola d´adults per estudiar català. Amb la regidoria d´Igualtat vaig començar a col·laborar en campanyes i actes. Aquesta va ser la porta d´entrada al món associatiu “autòcton” i així vaig entrar a formar part de l´associació de dones per la Igualtat d´Arenys de Mar ara farà 13 anys, amb la qual encara col·laboro com a vocal de la Junta.
El 2010 vaig cofundar amb un grup de persones de diferents orígens l´associació Viu i Conviu. Arran de la crisi social, vaig notar la necessitat de participar en donar suport a accions que contribuirien a disminuir l´impacte de la crisi sobre les persones en situació de pobresa. Vaig fer de voluntària a la Creu Roja, en el banc d´aliments i en el “07” per a la gent gran. Sense oblidar que durant sis anys, vaig col·laborar en les Ampes de les escoles com a mare.

També estàs animant un programa de ràdio en l’emissora d’Arenys de Mar, oi?

Sí, fa 8 anys que condueixo el programa “Mediterrània” en la ràdio d´Arenys de Mar. Un programa que tracta temes diferents d´actualitat i on participen persones de diferents orígens. Va ser una finestra més des de la qual em comunicava amb la ciutadania d´Arenys i feia arribar la meva veu i la d´altres persones expertes en diferents temes.

Què ens pots dir de la teva experiència en l’àmbit polític?

És una experiència relativament recent ja que fa 4 anys que formo part del partit polític Iniciativa per Catalunya- Els Verds, d’Arenys de Mar. En les passades eleccions municipals em vaig presentar.

Era la cinquena en la llista i encara que no sabia si guanyaríem o no, però era una manera també de normalitzar la presència de persones d’altres orígens en l’àmbit polític a part d’exercir un dret i al mateix temps una obligació perquè tenir veu i vot en el món de la política, sigui dins de partits o dins dels governs, ajuda a transmetre les necessitats dels immigrants i la visió d´una persona nouvinguda envers la societat.

Com valores la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la nostra societat?

S’han aconseguit molts drets, però encara queda molta feina per fer sobretot en l´erradicació de la violència masclista. Encara la tenim molt present i hem de treballar molt per posar-hi fi.

 Conclusió final

Caldrà buscar eines per seguir treballant per a totes les persones siguin d´on siguin i vinguin d’on vinguin i des de l´administració ho han de tenir molt present i penso que moltes vegades no ho fan.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Premi a la visbilització femenina Sunsi Mora

L’associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres organitza l’acció “Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina” amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i de l’Ajuntament de Llavaneres. Aquest acte pretén reconèixer les aportacions de les dones del municipi de Llavaneres als diferents àmbits.

 

Les candidates al premi d’enguany són: Claudia Luna, Carmen Obregón i Salomé Royo. La votació es pot fer per facebbok en la pàgina web de l’associació Si Dona o el dia de l’acte.
L’acte, que tindrà lloc el dia 15 de desembre a les 21:00, es farà en el marc d’un sopar amanit per una actuació musical. Compatrà amb la participació del presentador d’el Telenotícies TV3, Toni Cruanyes.