Maresmencs i maresmenques al món

29 maig 2025

😀Aina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Noruega

✅ Feina

L’Aina, una pastissera a Noruega

Marxar a l’estranger a treballar durant l’estiu, és una molt bona forma de guanyar alguns diners i tenir una experiència internacional. Però no tot són flors i violes, ens ho explica aquesta jove de Vilassar que va passar dos mesos a Lom, Noruega.

Vaig arribar el 12 de juny, però fins el dia 15 no vaig començar a treballar. Tot va començar perquè una amiga meva estava ajudant a una professora de l’escola de pastisseria i li va comentar que volia anar a voltar pel món, a aprendre pastisseria a altres llocs… i la professora li va proposar un lloc i li va passar un contacte. Ella i va anar l’any passat i jo aquest any volia fer alguna cosa semblant, així que vàrem preguntar i ens van agafar a les dues. Vaig haver de fer una carta de motivació i em van oferir un contracte del 15 de juny al 15 d’agost.

El primer dia, ja no quan comences treballar, si no quan arribes a allà caus… no, lo següent. Perquè bàsicament, vam arribar a l’aeroport i només havíem menjat un bocata a l’avió. Són 3-4 hores d’avió i no portàvem res més per menjar. Vàrem anar a comprar els bitllets de tren per anar a un petit poble on ens venien a buscar, i a l’hora pujar al tren, ens vam trobar amb un revisor, li preguntem si estàvem al tren correcte i ens va començar a dir que no, que aquell no era el tren i que havíem de baixar. Ens va fer fora del tren. Per la hora i tot quadrava, no ens ho creiem perquè havia de ser aquell tren, però ja ens havia
fet fora i el tren havia marxat. Vàrem esperar-nos allà i vam preguntar a tothom, unes senyores ens van dir que agaféssim el proper tren, que passava pel nostre destí, clar si elles són d’allà segur que ho sabrien millor que nosaltres. Vam pujar al següent tren, però el nostre bitllet no era per aquell tren i just pujar, als deu minuts va passar la revisora. Li vam explicar què ens havia passat, ella es va quedar parada, no ho entenia de tot i ens va dir que ens esperéssim. Nosaltres estàvem espantades, perquè pensàvem que ens multaria o algo similar. Total, que torna, ens dóna un paperet i ens diu: “com ha sigut culpa de l’empresa que no heu pogut agafar el vostre tren i us han fet baixar del tren correcte, l’empresa ferroviària s’encarregarà de pagar-vos un taxi que us porti fins al vostre destí final.” Estàvem flipant! Aquestes coses a Espanya no passen. Vam fer una hora i mitja de viatge en taxi i el comptador va pujar fins als 400€ aproximadament, 4000 corones!!

Portàvem 8 hores viatjant, vàrem arribar a les 21.30/ 22.00 hores i ens van portar davant del nostre futur jefe de la pastisseria. Aquest ens havia de portar cap a la casa on ens allotjaríem, però no estava preparada perquè estava en obres així que ens portaven provisionalment a una altra casa. El jefe va començar a conduir i s’hi va estar una bona estona, i finalment vam arribar. Estàvem en mig de la muntanya, viuríem les primeres setmanes en una granja. A tot això no havíem menjat res encara. Eren les 22.30 que vam començar a caminar fins arribar al poble més proper per poder comprar alguna cosa per menjar i beure. Sabíem que els súpers tancaven a les 23.00 i també volíem veure el trajecte que tindríem al dia següent per anar a la feina. Vam estar 40 minuts caminant fins que vam trobar-nos amb la civilització altre cop! A les 23.10h ja estava tot tancat, cap botiga oberta. Així que vam anar a la bakery (a la pastisseria) on treballaríem, perquè sabíem que encara hi hauria algú treballant, no de cara al públic, però avançant tasques pel dia següent. Ens vam trobar allà al que seria el meu futur encarregat i era súper borde, ens va dir que no sabia qui érem, ni què fèiem allà. Nosaltres vam intentar explicar tota l’odissea que havíem passat aquell dia i si podíem comprar alguna cosa per sopar. Es va enfadar molt, va dir que féssim el que volguéssim, que ell no volia saber res i que adéu. Vam agafar dos llesques de pa i un tros de pernil i vàrem marxar. Va ser realment molt incòmode, amb molta tensió. l clar, ens tocava tornar a casa. 40 minuts més. Vam arribar a la casa, però només estava habilitada per dues persones, i en aquell moment érem tres, per tant, la meva companya va haver de dormir al sofà. Al dia següent ens van portar unes bicis per poder desplaçar-nos. Lo de les bicis va ser un problema, perquè per anar era fàcil que feia baixada, però al tornar, després de 8 hores treballant, pujar amb la bici per la muntanya va ser infernal.

El meu dia a dia a la feina. ha estat com una escala. Al principi va ser una mica dur.

Estàvem en una pastisseria que tenia dos obradors, jo estava en el que feia pa més que no pas dolços. l el meu encarregat era una mica dur de mentalitat, i la gent que ell no coneixia o que no havia instruït prèviament no era gaire ben rebuda al seu equip. És a dir, ell tenia als seus treballador/es permanents durant tot l’any i quan entrava una persona nova, no se’n fiava i no volia fer-se’n càrrec. Per tant, no va voler ensenyar-me a fer res i va ser dur al principi. Per sort, hi havia dos encarregats i l’altre em va ajudar força. Però clar, durant la primera setmana vaig tenir a 4 mentors que em van ensenyar a fer les coses de 4 maneres diferents i per tant, mai ho feia bé perquè ho havia après a fer d’una altra manera, i érem masses coses. l en aquell temps, el meu encarregat fixe va decidir que no valia la pena perdre temps amb mi: “T’he donat tres dies i no has aprés res” em va dir.

Vaig passar les dues primeres setmanes netejant, anant a doblegar la roba de treballar de les altres treballadores inclosa la meva, posant rentadores, netejant les màquines, col·locant el pa en caixes. l clar, va ser una mica frustrant perquè jo havia anat allà amb un contracte de pastissera. Que havia marxat a l’estranger, havia fet tot el procés per treballar de lo meu, no per netejar un local. Després hi va haver molts conflictes entre els encarregats per aquesta situació, clar que gran part del temps no enteníem res, però després de dues bronques que recordo fortes van entrar en raó i em va començar a tractar diferent. Bé, lo just. Perquè el pa no vaig tocar en tot l’estiu, però vaig fer brownies, muffins, etc. i vaig aprendre a fer scones, que és un bollito molt típic d’allà de panses, nous i iogurt.

Pel tema de l’idioma, allà parlaven noruec i jo vaig parlar anglès tota l’estona, però l’anglès allà és com el seu segon idioma. Es parla a tot arreu! Pots anar al cine en anglès per exemple, està molt adaptat a ersones que parlen anglès. l això que el meu era un poble molt petit, però tenia molt de turisme, perquè la muntanya que estava al darrera del poble era la més alta de noruega i la nostra pastisseria també tenia molta fama.

A nivell de tràmits, em vaig haver de donar d’alta a la Seguretat Social d’allà per poder treballar, i vaig haver de demanar un D-Number, que és com un DNl provisional per la gent que ve de fora, que dura 3 – 4 mesos. Això segons el tipus d’estada que facis, jo com només estava un mes, ja m’anava bé. No va ser difícil tramitar-ho, simplement havies de posar les dades d’on t’allotjaves i les dades de l’empresa. Però va ser un problema perquè l’oficina on es demana el D-Number durant l’estiu, només obria un dia al mes.! Per culpa d’això el primer mes no el vaig cobrar fins a l’agost, i com Noruega és un país car, vaig haver de demanar ajuda als meus pares, cosa que a mi no m’agrada gens.

És bastant fàcil adaptar-te a nivell cultural, una cosa que em va sembla molt curiosa, quan vaig arribar ens van venir a buscar un amic, i nosaltres aquí tenim el costum de donar dos petons quan et presenten a algú i allà lo primer que fan és donar-te la mà, que nosaltres aquí ho tenim súper associat a algú molt professional, molt serio, i allà tothom et la mà i jo sempre anava amb la intenció de donar dos petons i era estrany. l algú que també em va impactar és que nosaltres estem molt acostumats a veure la gent que fuma i allà tenen una espècie de pasta que en diuen smouth o algo així, i són unes pastilletes petites que es posen a la geniva, i tothom ho porta i a mi em feia una mica de fàstic, però per altra banda, no surten a fumar i no hi ha fum.

La cosa que segurament era més conflictiva eren les hores de sol, tècnicament segons una aplicació que teníem al mòbil, a partir de les 23.00 fins les 3.00 – 4.00 a.m era de nit, a la pràctica però podien ser la 01.00 am i encara era de dia. l a les 03.00 a.m tornava a clarejar. l et trastorna, et sorprèn moltíssim, no t’ho esperes o no t’ho imagines d’aquesta manera.

Un consell que donaria a altres persones que volguessin venir és que es fessin a la idea que no és una vida barata, que els sous sí són més alts, però s’equilibra amb el cost de vida. Per exemple cada 10 dies eren uns 100 euros. Però recomano força anar, perquè la gent és molt amable. Trobo molt a faltar l’aire net, els paisatges i sobretot la WIFI!

Publicat al Butlletí de gener de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Tessa

🛫 Nova Zelanda

🛬Cabrils

✅ Estudis

Una estudiant d’intercanvi amb AFS Intercultura

¡Hola! Soy Tessa, tengo 15 años y vengo de Auckland, Nueva Zelanda. Actualmente soy una estudiante de intercambio de AFS Intercultura y estoy viviendo con una familia anfitriona en Cabrils. Llegué a finales de enero y me quedaré durante unos seis meses, estudiando en una escuela local. El año pasado, uno de los hijos de la familia que me acoge fue a mi casa en Nueva Zelanda, y este año decidí viajar yo a este lado del mundo. Comencé a prepararme para esta experiencia el año pasado y finalmente me aprobaron la visa para principios de 2025. El proceso con AFS fue largo, pero muy emocionante, y estoy feliz de poder vivir estos seis meses en Cabrils. Algo que no esperaba es que tendría que aprender dos idiomas: no solo el español, sino también el catalán. ¡Eso fue un desafío que no había anticipado, pero lo asumí como parte de la aventura! Decidí salir de Nueva Zelanda para ser una estudiante deintercambio, con el objetivo de salir de mi zona deconfort, explorar un lugar nuevo y aprender sobre unacultura diferente. Sin duda, ha sido una experiencia positiva. En el poco tiempo que llevo aquí, ya he aprendidoy mejorado mucho. Por ejemplo, en Auckland siempre tenía miedo de usar el transporte público, pero ahora me siento completamente cómoda con los autobuses y el metro de aquí. Esto es un claro reflejo de cómo me he vuelto más independiente. Como en todas las experiencias, ha habido altibajos. Hubo momentos en los que no tenía planes o actividades para hacer, lo que me hizo extrañar a mi familia y amigos.

Sin embargo, he tenido la oportunidad de conocer a personas increíbles y de explorar lugares impresionantes. Ya he visitado Andorra y Madrid, y durante la Semana Santa haré una parte del Camino de Santiago. Además, con mi familia anfitriona iremos a Menorca en mayo, lo cual estoy deseando. Una de las cosas que más me ha sorprendido y gustado de esta experiencia es la arquitectura de Barcelona. Uno de los momentos más impresionantes hasta ahora fue visitar la Casa Batlló, que me dejó completamente asombrada. La arquitectura de la ciudad es algo que nunca había visto en Nueva Zelanda, y realmente me ha cautivado. A veces echo mucho de menos a mis amigos y a mi familia, especialmente por la diferencia en el sistema escolar. Aquí, los estudiantes tienen que estar sentados por mucho tiempo, y eso me cansa porque no estoy acostumbrada. En Nueva Zelanda, las escuelas son mucho más grandes y entre una clase y otra tienes que cambiar de aula, l oque te da tiempo para estirarte y moverte. Esa es una de las diferencias que más he notado. Afortunadamente, he encontrado un equipo de fútbol en el que me he apuntado. Entreno casi cada tarde y disfruto mucho de la compañía de mis compañeras y del deporte en general.

A pesar de esos desafíos, definitivamente recomendaría esta experiencia a otras personas. Te permite crecer, conocer otras culturas, y hacer nuevos amigos. La gente aquí es mucho más abierta y amigable. Todo el mundo parece llevarse bien entre sí, lo que es una gran diferencia con lo que estoy acostumbrada en Nueva Zelanda

Publicat al Butlletí de maig de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Nora

🛫 Mataró

🛬Alemanya

✅ Au-pair

L’experiència de la Nora fent d’AU-PAIR

Fotografia cedida per la Nora i realitzada durant la seva experiència d’Au-pair.

Ei! Sóc la Nora, una noia marroquí que ha viscut tota la vida a Mataró. Fa dos anys vaig decidir fer una estada a Alemanya, concretament a la ciutat d’Osnabrueck, fent d’Au Pair, i aquí estic per explicar com m’ha anat l’aventura!

Abans de marxar, vaig haver de fer una mica de tot: buscar família, organitzar els tràmits, veure si necessitava algun permís o visat i, per descomptat, intentar entendre una mica comfuncionava la vida allà. Vaig passar hores mirant webs, vídeos de TikTok i intentant no estressar-me gaire per la por que sentia a dins: I si em segresten? I si em fan treballar com una mula? I si em toca fer més coses de les que diu el contracte? I si em passa el mateix que a tota aquella gent de TikTok que ho ha passat fatal? Tots aquests pensaments em rondaven pel cap mentre parlava amb diferents famílies a la xarxa web AU PAIR (www.aupairworld.com). Dies després d’iniciar la meva recerca de família, em va contactar la Carina, la mare de la Lara, i vaig sentir una connexió immediata. Vam parlar diverses vegades a través de videotrucades per WhatsApp i em va ensenyar tot per tal que em quedés tranquil·la. La Carina s’esforçava a conèixer-me, i això em va encantar d’ella. Va ser tot un plaer quedar-me amb ella; és una dona fantàstica, sap moltes coses i sempre s’esforçava perquè em sentís còmoda a casa. Vam continuar parlant, em va enviar el contracte i vaig comprar els vols.

I si em pregunteu si em vaig trobar amb dificultats?

Personalment, només en vaig trobar una (tot i que tampoc em feia la vida difícil): l’idioma. Jo vaig anar-hi amb un anglès bastant bo, però tot i així, hi va haver persones que em deien: “Dasist Deutschland, du musst Deutsch sprechen.” Però res que no es pogués superar amb paciència, Google Translate i una mica de cara dura. També he de dir que, si ets una persona molt extrovertida, potser una altra dificultat que pots trobar és la falta de persones amb qui socialitzar.

M’explico: no és que no n’hi hagi, però els alemanys ja són bastant tancats de per si, i si no parles l’idioma, pot ser difícil connectar amb ells. Jo, en ser una persona bastant introvertida, aquesta part no em molestava. De fet, m’encantava agafar la bici que em deixaven i anar-me’n sola a descobrir nous racons de la ciutat. Gràcies a aquest hàbit, vaig poder gaudir de llocs maquíssims.

Respecte a la família, no hauria pogut demanar-ne cap de millor. Em tractaven com si fos una més, em convidaven sempre que sortien i s’asseguraven que estigués bé. De fet, com que sóc musulmana, sempre em buscaven llocs on pogués menjar i comprar menjar halal, i penso que això va ser un detall molt considerat per part seva. Al juliol, em van portar de càmping al nord d’Alemanya en una caravana, i em vaig sentir com si estigués de vacances. Vaig poder visitar Kiel, Hamburg, Plön, Lübeck i petits pobles molt pintorescos. Va ser una experiència increïble! A més, parlàvem moltíssim, i em van ensenyar una pila de “fun facts” sobre Alemanya.

Pel que fa a la feina, va tenir els seus alts i baixos, però en general m’ho passava molt bé i la Lara no em demanava gaire. L’únic problema era la barrera idiomàtica: la Lara només entenia alemany i jo només parlava anglès. Així que vaig haver d’utilitzar molt Google Translate. Però vaig decidir fer-ho servir al meu favor, i cada vegada que no sabia com es deia alguna cosa en alemany, només havia de preguntar-li a ella i m’ho deia. Al final, vaig acabar aprenent moltíssim gràcies a ella. Les tasques diàries eren senzilles: donar-li d’esmorzar, jugar amb ella i, si li venia de gust, portar-la a un parc a prop. Els pares arribaven sobre les 15h i allà acabava la meva jornada, tot i que de vegades, com que no tenia res a fer, em quedava amb ella per aprendre més alemany. L’estiu a Alemanya va ser tot un repte, sobretot pel clima tan canviant. A les 10h podia fer un sol espectacular i a les 12h començar a ploure a bots i barrals, així que mai sabia què posar-me. Allà tenen una expressió molt coneguda per la vestimenta a l’estiu: “Zwiebel-Look” (literalment,”look de ceba”), que vol dir vestir-se amb capes per estar preparat per qualsevol canvi de temps. Però, en general, vaig tenir força hores de llum, cosa que vaig agrair molt. Com que tenia els caps de setmana lliures, vaig aprofitar per viatjar molt a diferents ciutats properes. Els dissabtes em llevava ben d’hora, agafava la meva motxilla i anava a l’estació de tren per explorar una nova ciutat. Tot i fer-ho sola, no em molestava gens. Em portava un llibre, els meus auriculars i caminava moltíssim. En total, vaig visitar 19 ciutats en dos mesos i mig!

I per què vaig decidir marxar a l’estranger? Per aventura, per viure una experiència diferent i per veure món. Volia un canvi d’aires i veure què passava. Necessitava sortir de la meva zona de confort, posar-me a prova i descobrir comera la vida en un lloc totalment diferent. Sempre m’ha fascinat la idea de viure a l’estranger i aquesta era l’oportunitat perfecta per fer-ho sense grans complicacions. A més, m’agradava la idea de conviure amb una família d’una altra cultura i aprendre d’ells, encara que, com qualsevol experiència així, no tot va ser de color de rosa. L’experiència va ser… intensa. Va tenir els seus alts i baixos, com tot, però vaig aprendre molt i vaig viure coses que mai hauria imaginat. Hi havia dies en què em sentia com una exploradora, fascinada per cada detall nou que descobria; altres, en canvi, em qüestionava si havia pres la decisió correcta. Destacaria que allà la gent és molt diferent, el ritme de vida és un altre, i que hi ha coses que funcionen molt millor que a casa (i altres que no tant! ehem Deutsche Bahn…). Vaser curiós veure com certes coses que donava per fetes eren completament diferents allà, i vaig haver d’aprendre a adaptar-me a un nou estil de vida. El que més vaig trobar a faltar? El menjar, òbviament. La cuina d’aquí no té comparació i, tot i que vaig intentar cuinar alguns plats típics per sentir-me més a casa, no era el mateix. I la família i els amics, clar. Hi havia moments en què m’hauria encantat poder abraçar-los després d’un dia difícil, però per sort, amb internet vaig poder mantenir el contacte i evitar la nostàlgia excessiva. Encara que, sincerament, per molt que parlis per videotrucada, mai és el mateix que estar amb ells. Recomano marxar a l’estranger? Sí, 100%. No és fàcil, però és una experiència brutal. Aprens, creixes i veus la vida d’una altramanera. Viure lluny de casa et fa entendre moltes coses sobre tu mateix, et dona perspectiva i et fa valorar detalls que abans passaven desapercebuts. Ara bé, cal estar preparat mentalmenti tenir clar que no tot serà perfecte. Hi haurà moments d’estrès, de soledat i de dubtes, però sitens una bona actitud i et prens l’experiència com una aventura, val molt la pena! En resum, aquella estada em va ensenyar moltes coses, algunes per bé i altres per purentreteniment (com lluitar amb tràmits impossibles només per comprar un abonament de tren).Però tot suma, i si tens l’oportunitat de viure una experiència així, jo dic: endavant! Si alguna cosa he après d’aquella època és que les millors històries neixen quan surts de la teva rutina i etllences al desconegut.

Publicat al Butlletí d’abril de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Lucia

🛫 Mataró

🛬Finlàndia

✅ Feina

La meva experiència treballant a Finlàndia

Hola! Sóc la Lucia, de Mataró, i fa uns mesos vaig decidir anar-me’n a Finlàndia per viure una nova experiència. Sempre m’ha agradat viatjar, descobrir llocs nous i aprendre de diferents cultures, així que quan vaig tenir l’oportunitat de marxar, no ho vaig dubtar ni un segon.

L’inici de l’aventura

Vaig arribar a Finlàndia al setembre del 2024 amb la meva parella, i tots dos vam anar a treballar a Sodankylä, un petit poble al nord de Rovaniemi, en plena Lapònia. Tot el procés va ser bastant fàcil, ja que el departament de mobilitat es va encarregar de gestionar els tràmits més importants, com la recerca de feina i allotjament. L’únic que vaig haver de fer jo personalment va ser demanar la targeta sanitària europea a través de la web, un tràmit senzill però imprescindible per tenir cobertura mèdica a l’estranger.
Abans de marxar, vaig passar per aquella barreja de nervis i emoció típica de quan fas un canvi gran. No sabia exactament què m’esperava, però tenia clar que volia aprofitar cada moment i aprendre tant com pogués.

L’adaptació i els primers dies

Un cop arribats, la primera setmana la vam tenir lliure, cosa que ens va permetre conèixer el poble i els voltants amb tranquil·litat. La nostra persona de contacte allà, l’Anna, ens va ajudar molt a situar-nos i a entendre com funcionaven les coses. Ens va rebre amb molta amabilitat iens va portar a visitar diferents llocs. Això ens va fer sentir molt benvinguts i ens va ajudar a adaptar-nos més ràpidament. Quan vam començar a treballar, ens vam adonar que el ritme de vida a Finlàndia és moltdiferent del de Catalunya. Aquí estem acostumats a un ambient de treball molt més intens iestressant, especialment en el sector de la restauració. En canvi, allà tot era més tranquil. No tenen tanta clientela habitual, només en moments concrets com Nadal, quan la feina es multiplica i es nota que la gent es comença a estressar més. A mesura que passaven les setmanes, ens vam anar acostumant al clima, tot i que al principi era un gran repte. Quan va arribar el fred de debò al novembre, vaig començar a notar el que realment significa viure en un país nòrdic. Encara que aquell any no va ser especialment fred per als finlandesos, per a nosaltres sí que ho va ser. La neu i el gel complicaven qualsevol desplaçament i vaig caure unes quantes vegades abans de descobrir els millors aliats persobreviure al gel: els claus per a les sabates. Sense dubte, una de les coses més útils que vaig comprar allà!

Aspectes destacables i recomanacions

El que més destacaria de Finlàndia és la tranquil·litat amb què viuen i el respecte que tenen perla natura. És un país on es cuida molt l’entorn i la qualitat de vida és molt alta. Tot i que la foscor hivernal pot ser dura, la bellesa dels paisatges nevats i l’experiència de veure les aurores borealsfan que tot valgui la pena.

A qui vulgui viure una experiència similar, li recomano:

Planificar bé els diners, perquè sempre poden sorgir imprevistos.
Portar roba adequada, sobretot impermeable i càlida.
No tenir por de demanar ajuda, ja que la gent sol ser molt amable i t’ajudaran si ho necessites.
Mantenir una mentalitat oberta, perquè cada cultura té les seves diferències i l’adaptació potportar temps.

El balanç final

En general, aquesta experiència ha estat increïblement enriquidora. He après molt, he sortit dela meva zona de confort i he viscut coses que mai hauria imaginat. Recomano totalment aquesta experiència a qualsevol jove que tingui ganes de viure a l’estranger. Sigui a Finlàndia o a qualsevol altre país, marxar a viure fora t’obre la ment, et fa més independent i t’ajuda a créixer tant personalment com professionalment. Si tens l’oportunitat de fer-ho, no ho dubtis. Potser al principi fa por, però cada moment viscutfarà que valgui la pena.

Publicat al Butlletí de març de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Viure

Un viatge de descobriment: com viure a l’estranger ha anat marcant el meu camí

El meu nom és Samuel Rodríguez i sóc de Premià de Dalt. Des de sempre, he sentit una gran curiositat per descobrir nous paissatges, cultures, persones, gastronomies i explorar el món. Aquesta inquietud i motivació m’han portat a viure en diferents països i a viatjar a molts altres, acumulant experiències que mai hauria imaginat possibles. Des de recórrer la Gran Muralla Xinesa a Pequín, fins a caminar sobre un llac congelat a Lapònia o travessar el Vietnam en moto al costat del meu millor amic, cadascuna d’aquestes
vivències ha deixat una empremta en mi, ensenyant-me habilitats, valors i formes de veure el món que han estat fonamentals en el meu creixement.

Finlàndia: el primer salt a l’estranger.

Quan estudiava a la universitat, solia pensar que només uns pocs podien viatjar i viure experiències arreu del món. Tanmateix, el 2018 vaig decidir sortir de la meva zona de confort per primera vegada i embarcar-me en una de les experiències que canviaria la meva vida i la
meva manera de veure el món: un Erasmus a Finlàndia. Durant quatre mesos, vaig viure a Vaasa, una petita ciutat al nord-oest del país. Allà vaig descobrir que viure a l’estranger t’ofereix una perspectiva única, t’obliga a adaptar-te a noves
situacions, a conèixer persones de diverses cultures i a aprendre a moure’t fora de la teva zona de confort.

Va ser a Finlàndia on va néixer en mi una passió imparable per viatjar i conèixer el món, així com la certesa que no volia aturar-me aquí.

Hangzhou: aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.

Després del meu semestre d’Erasmus i de graduar-me en Turisme a la universitat, vaig tenir la certesa que volia continuar vivint experiències similars i explorar el món. Després de buscar diferents opcions, vaig acabar embarcant-me en una aventura que mai hauria imaginat: viure i treballar a la Xina.

L’any 2020, en plena pandèmia i amb la indústria turística encara greument afectada, vaig decidir explorar noves oportunitats i em vaig traslladar a Hangzhou, ciutat que Marco Polo va descriure com una de les més belles del món. Allà, vaig treballar com a entrenador de bàsqueten una acadèmia dedicada a la formació de joves talents xinesos. Viure a la Xina va suposar un gran repte d’adaptació. Al principi, no va ser fàcil a causa de la barrera lingüística i cultural, però gràcies a això vaig aprendre a desenvolupar-me en un entorn completament nou, a potenciar les meves habilitats de comunicació intercultural i a veure cada situació com una oportunitat d’aprenentatge. Va ser en aquesta etapa quan vaig començar a comprendre el significat del concepte xinès yin-yang, la idea que existeix un equilibri perfecte entre dues energies oposades, com la llum i la foscor. Per tant, sempre hi ha una part positiva en tot i depèn únicament de nosaltres decidir com interpretar les situacions i el queens succeeix. Aquell any a Hangzhou em va ensenyar que cada viatge i cada experiència, per més desafiantque sigui, ens proporciona eines per créixer i evolucionar.

Budapest: connectar amb Europa des del seu cor.

Després de la meva estada a la Xina, vaig decidir donar un gir a la meva carrera i enfocar-me en el turisme, el sector en el qual em vaig graduar a la universitat. L’any 2022, vaig començar unanova aventura a Budapest, treballant per a Agoda, una de les majors agències de viatges on line del món, amb un enfocament especial en el mercat asiàtic.L a meva posició a Agoda es centrava en la gestió i desenvolupament de socis estratègics en el sector hoteler a tota Europa, fet que em va permetre desenvolupar habilitats professionals i submergir-me en la indústria turística des d’una altra perspectiva. A més, vaig poder aplicar els coneixements adquirits a la universitat, donant continuïtat i direcció a la meva trajectòria professional. A més, el fet d’haver viscut en altres països anteriorment em va ajudar a adaptar-me ràpidament i a viure Budapest de la manera que més m’agrada: perdre’m pels seus carrers, conèixer la seva rica cultura i aprofitar la seva bona ubicació per viatjar a altres parts d’Hongria ia països propers com Eslovàquia, Àustria, Polònia i la República Txeca, descobrint així diferents cultures i realitats. Va ser un període de creixement professional, però també un punt d’inflexió en què vaig començar a qüestionar-me què era el que realment volia fer a llarg termini.

Guangzhou: descobrir una nova passió a través de la fotografia

A finals del 2022, mentre era a Budapest, va sorgir una oportunitat inesperada: tornar a la Xina, aquesta vegada a Guangzhou, la vibrant capital del sud del país. Em vaig incorporar com a assessor de turisme i màrqueting a l’Oficina Espanyola de Turisme, on vaig treballar en la promoció turística d’Espanya al sud de Xina, Hong Kong i Macau, enfortint així els vincles entre ambdós països a escala internacional. Va ser a Guangzhou on vaig descobrir i desenvolupar noves habilitats i passions, entre elles lafotografia. Al principi, només era una manera de capturar records de la meva vida a la Xina. Tanmateix, a poc a poc, vaig adonar-me que la fotografia m’ajudava a connectar amb la ciutat ila seva gent. Passava el meu temps lliure recorrent Guangzhou amb la meva moto elèctrica, explorant els seus carrers, mercats i monuments culturals amb la càmera en mà. La fotografia esva convertir en la meva manera d’interpretar i enamorar-me de la ciutat, capturant l’essència de cada racó que visitava.

Amb el temps, la meva passió per la fotografia va créixer i vaig decidir compartir les meves imatges a les xarxes socials. La resposta va ser increïblement positiva, fet que em va motivar a somiar en gran i a fer un pas endavant per arribar a més persones: organitzar una exposició de fotografia. Al maig del 2024, vaig inaugurar la meva primera exposició en solitari, titulada “Guangzhou a través d’ulls estrangers”, on presentava, a través de més de 40 fotografies, la meva visió sobre la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer la seva diversitat i bellesa des d’una perspectiva diferent, enfortint així els vincles entre la comunitat local xinesa i l’estrangera. L’esdeveniment va comptar amb més de 100 convidats, incloent-hi diplomàtics espanyols i estrangers, representants de la indústria turística, cultural, empresarial i educativa, així com membres de la comunitat local i internacional residents al sud de la Xina.

Arran d’aquesta exposició, van sorgir noves oportunitats i, al mes següent, al juny del 2024, vaig participar en un acte cultural organitzat per diferents institucions xineses i espanyoles amb la intenció de reforçar els vincles culturals, comercials i turístics entre Espanya i Guangdong. Mitjançant diverses formes d’expressió artística, com la fotografia, la música i l’escultura, es va destacar la importància de l’intercanvi artístic en la promoció de les relacions bilaterals. L’intercanvi artístic va reunir prop de 80 convidats, incloent-hi membres de la comunitat localxinesa i representants internacionals d’Espanya i altres països. Aquest esdeveniment no només va servir com una exposició artística, sinó també com una plataforma per al diàleg i la col·laboració entre artistes i institucions d’ambdues nacions.

Gràcies a aquestes iniciatives, vaig poder col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, i tant les meves fotografies com la meva història com a fotògraf van ser presentades a la televisió i en plataformes digitals xineses. A més, al setembre del 2024 vaig tenir l’oportunitatde fusionar les meves dues grans passions: viatjar i la fotografia, gràcies a la invitació d’un mitjà de comunicació xinès per explorar i documentar la província de Gansu, al nord-oest del país, promovent la destinació a nivell internacional a través de la meva fotografia. Aquest viatge va ser una experiència que va reafirmar el meu compromís amb la fotografia com una eina deconnexió cultural i narrativa visual.

Conclusió: perseguir allò que t’apassiona

Mirant enrere, m’adono que tot va començar amb una simple curiositat per explorar el món. Perseguir aquesta passió em va portar a viure en diferents llocs, conèixer noves cultures iconnectar amb persones de tot el món. I va ser així, de manera gairebé natural, que la fotografia es va convertir en la meva manera de compartir les meves experiències, perquè altres també poguessin viatjar amb mi. Durant la meva etapa a Guangzhou, vaig entendre que la fotografia no només era un mitjà perrecordar els meus viatges, sinó també una manera de connectar amb l’entorn i transmetre la meva visió del món als altres. Així va néixer la idea de compartir i fer viatjar als/les espectadors/es a través de les meves imatges.

El missatge que vull compartir és simple: persegueix allò que realment t’agrada. En el meu cas, tot va començar amb la curiositat de conèixer el món i, a poc a poc, aquesta passió em va portar cap a una cosa més gran: la fotografia com una forma d’expressió i de connexió cultural. Si hi ha alguna cosa que he après al llarg d’aquest camí, és que viure a l’estranger i sortir de la zona de confort és una de les millors maneres de créixer personal i professionalment. Conèixer noves persones, llocs i cultures no només amplia la perspectiva sobre el món, sinó que també t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateix. A través d’aquestes experiències, aprens a adaptar-te, a evolucionar i a descobrir oportunitats que només apareixen quan t’atreveixes a sortir de la teva zona de confort. Treballar i viure a l’estranger obre portes a moltes oportunitats i et permet ser valorat d’una manera única. És una experiència transformadora que val la pena viure, ja que t’enriqueix tant a nivell personal com professional. De vegades, només cal atrevir-se a fer el primer pas.

Publicat al Butlletí de febrer de 2025

Curs de monitor/a – Argentona

21 maig 2025

Casal de Joves d’Argentona – Juliol 2025

El curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil és la formació que prepara els alumnes per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil, i que els capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d’una organització, per mitjà de l’aplicació de les tècniques específiques d’animació grupal, amb una incidència explícita en l’educació en valors i amb atenció a les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.

Informació i inscripcions

Curs de Premonitor/a – Argentona

21 maig 2025

Casal de Joves d’Argentona – Juny 2025

Dirigit a tots/es aquells/es joves menors de 18 anys amb interès amb el món de l’educació en el lleure, realitzant activitats amb infants i joves, com ara Casals d’estiu, Colònies, Campaments, Monitors voluntaris en associacions de Lleure, Casals infantils, ludoteques, menjadors escolars, etc.

Informació i inscripcions

Taller: Connecta’t al benestar

13 maig 2025

Actualment, en la nostra societat el món digital és un espai més de relació i les xarxes socials formen part del dia a dia de moltes persones. Aprendre a gestionar el seu ús de força saludable és un repte individual i social que necessita un procés de reflexió profund i crític. En aquest taller reflexionem sobre la relació que tinc amb les xarxes, des de quina emoció m’hi connecto i què m’aporten.

Taller Presencial al Casal Jove Can Riviere de Sant Andreu de Llavaneres

DIA: 23 de maig de 2025 a les 17.30h

Adreçat a joves a partir de 12 anys residents a la comarca del Maresme

Un cop feta la inscripció rebreu un missatge de correu electrònic confirmant la vostra plaça.

El taller és dinamitzat per l’entitat Salut i Educació Emocional (SEER) i compta amb el suport i coordinació del Servei Comarcal de Joventut, l’ Ajuntaments de Sant Andreu de Llavaneres i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) en el marc de l’Oficina Jove del Maresme

INSCRIPCIONS

“Que no et venguin la llauna!” arriba a Mataró

1 abril 2025

8 d’abril a les instal·lacions del TecnoCampus

La campanya dissenyada per l’Oficina Jove del Maresme per sensibilitzar sobre el consum de begudes energètiques “Que no et venguin la llauna!” segueix el seu recorregut pel Maresme i el dimarts 8 d’abril arribarà a Mataró, concretament a les instal·lacions del TecnoCampus on es podrà veure l’exposició itinerant que informa sobre les begudes energètiques, els seus efectes sobre la salut i com llegir de forma crítica els missatges publicitaris que les promouen. L’exposició es complementarà amb xerrades i una taula rodona on s’aprofundirà en els riscos del consum d’aquestes begudes, especialment en els adolescents, i s’incidirà en la prevenció.

Les dades apunten que gairebé la meitat dels joves d’entre 14 i 18 anys consumeixen regularment begudes energètiques i, sovint, desconeixen els efectes perjudicials que un consum excessiu pot tenir sobre la seva salut. La moda, la publicitat i les falses creences estan convertint aquestes begudes en un hàbit per a molts adolescents abans de l’entrenament del gimnàs, abans d’un examen i, fins i tot, en moments de lleure barrejades amb alcohol.

La campanya “Que no et venguin la llauna!” vol incidir en aquesta realitat afavorint els hàbits saludables i despertant l’esperit crític del jovent davant dels missatges publicitaris que promouen falsos mites a l’entorn de les begudes energètiques. Des de la seva posada en marxa, ara fa un any, s’ha presentat a diferents entitats que desenvolupen la seva activitat amb el jovent, professionals de la infermeria del programa Salut i Escola, nutricionistes i referents de salut comunitària que han trobat en la campanya una bona eina per treballar la prevenció i els hàbits saludables entre el jovent.

La jornada que es farà el 8 d’abril a l’Aula TCM1-112 del TecnoCampus va en aquesta línia i, tot i estar oberta al públic en general, s’adreça específicament a voluntariat i professionals que treballen amb joves a Mataró. L’acte està organitzat conjuntament pel Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró, l’Oficina Jove del Maresme i el TecnoCampus.

PROGRAMA DE L’ACTE:

Modera l’acte: Montserrat Balaguer, cap del servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró.

10.00 h – Benvinguda, a càrrec de:

Marta Moya, regidora de Joventut i Emancipació juvenil, de Solidaritat i Cooperació, de Tinença responsable i Benestar Animal, i de Diversitat Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Mataró.

Patrícia Crespo, Sostsdirectora de relacions amb els estudiants i compromís social del TecnoCampus.
Marta Rovira, consellera de Joventut, Educació i Cultura del Consell Comarcal del Maresme.

10.15 h – Presentació de la campanya, l’exposició i el procés de treball, a càrrec de:

Nati Puvill, tècnica de Joventut del Consell Comarcal del Maresme.
Mar Latorre, tècnica de Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Pineda de Mar.

10.40 h – Visionat del vídeo de la campanya de sensibilització “Que no et venguin la llauna”.

10.50 h – Taula rodona sobre el consum de begudes energètiques i riscos entre adolescents i joves:

Consum de begudes energètiques i estratègies de prevenció, a càrrec d’Oriol Segovia Minguet, tècnic de prevenció d’addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut.
Presentació dels resultats principals de l’Enquesta Interuniversitària sobre comportaments de salut de la xarxa US.CAT, a càrrec de la dra. Alba Pardo, docent investigadora del Departament de Salut del Tecnocampus.
Riscos del consum de begudes energètiques per a la població, a càrrec del Jordi Sarola, docent investigador i coordinador del Grau de Nutrició Humana i Dietètica del Tecnocampus.
Projectes i recursos de promoció d’estils de vida saludable de Mataró, a càrrec de Teresa Torres, tècnica de salut de la Secció Atenció Integral Social i Sanitària. Servei de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró.

11.50 h – Procediment per sol·licitar l’exposició, a càrrec de:

Arlet Palomar, referent tècnica de l’Oficina Jove del Maresme – Sidral.
Marta Llabrés, coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró.

12.00 h – Torn obert de preguntes

12.10 h – Visita col·lectiva de l’exposició i refrigeri (sala Business Lab TCM1-112).

12.45 h – Final de l’acte.

Curs de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil

21 març 2025

Pendent de programar

El curs de director/a és la formació que prepara l’alumnat per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil, i que el capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu dirigits a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, i a representar-los internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització dels equips de monitoratge. És la titulació oficial de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Té una durada total de 320 hores: 200 hores d’etapa lectiva i 120 hores de pràctiques.

Al final del curs s’obté el diploma i el corresponent carnet de la Generalitat de Catalunya de director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil.

Més informació...