Agrairem molt que puguis respondre aquest formulari anònim com a formador/a que has participat en algun moment del programa Fórmula Jove Maresme.La teva opinió ens interessa per intentar fer les coses cada dia una mica millor.
Moltes gràcies per avançat!
😀Carla
🛫 Pineda de Mar
🛬Lituània
✅ Intercanvi juvenil
Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a Lituània amb la Fundació Catalunya Voluntària.
La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiència internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en què consisteixen els intercanvis juvenils.
Com va anar el procés d’inscripció?
Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pàgina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la Fundació Catalunya Voluntària em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.
Vas participar en alguna sessió preparatòria?
Primer ens vam conèixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que és la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinàmiques amb els altres països. Va assistir una trobada preparatòria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.
Què vau fer el primer dia?
El primer dia vam aterrar a Riga, Letònia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allà vam agafar un bus fins a Panevėžys, Lituània, que era més petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred però no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt però ja s’havia desfet.
Quan vam arribar a Panevėžys ens van venir a recollir a l’estació de bus i ens van portar a una casa de colònies on estàvem tots els participants junts, una casa a la muntanya.
Ens vam quedar quasi sempre allà, sembrava una mica la casa de Gran Hermano!
Quines activitats fèieu?
Fèiem dinàmiques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlàvem de maltractaments, discriminacions homòfobes, transsexualitat, racismes… Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.
Vam fer la “nit cultural”, on cada país havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre país. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I després les van fer Cagar el Tió, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.
Què tal amb l’idioma?
La veritat és que la gent era molt maca i ens ajudàvem moltíssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglès súper alt. Es va notar molt la diferència. A excepció de dues noies que anaven amb nosaltres que sí que el dominaven, ja que una és professora d’anglès i l’altre ha estat vivint fora.
Quins països van participar?
Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.
Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?
Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…
Per exemple, vaig veure que a Lituània tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, això em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cívic d’allà, amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temàtica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a Lituània no està permès. També vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc està gaire ben vist.
En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.
Hi ha algun tema en particular que et cridés l’atenció?
De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgènere. Sobre quina és la teva sexualitat biològica, que és el sexe amb el qual neixes, amb què et sents identificada, l’orientació sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bé.
Com eren els àpats?
Cada dia esmorzàvem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. Això si, tot el dia mengen cogombre! Dinàvem a les 13:30 i sopàvem a les 19:30 h. Crec que és molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, però em va xocar que mai menjàvem postres. Ni fruita, ni iogurt…
Va ser una experiència bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fèiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.
Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?
En general em va agradar molt l’experiència.
Després de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents països al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepció o sentiments. Quan estàvem xerrant ens enteníem molt bé, ens posàvem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexió.
Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.
El millor que m’emporto són les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conèixer nova gent, noves experiències… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. Són gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.
I desprès d’això?
Tot just tornar he començat un curs d’administració. Ha anat tot quadrat. Em ficaré les piles amb l’anglès, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i més endavant sí que m’agradaria participar en altres intercanvis
– Joves entre 16 i 29 anys
– Ser Beneficiaris/es de Garantia Juvenil a data d’alta al Projecte
– Inscrites al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
– DNI/NIE vigent
– Document situació Administativa de l’Oficina de Treball assignada
– Document DARDO
– Certificat de beneficiari de Garantia Juvenil
El projecte Singulars d’Intermedia està presentat en clau d’itinerari formatiu i professional de 10 mesos de duració en els quals les persones participants realitzaran 270 hores mínimes de formacions transversals com l’emprenedoria, l’anglès, la transformació digital i l’anàlisis del seu balanç competencial respecte al mercat, i per altra banda, 250 hores de formació a mida d’un dels 4 blocs que presentem a continuació:
– Tècnic Ecommerce
– Marketing i publicitat en entorns digitals i social media.
– Programació i implementació d’ecommerce i app’s.
– Robòtica 4.0 i Impressions 3D
A partir de la formació a mida realitzada i aprobada, la persona disposa de l’opció de desenvolupar pràctiques no laborals en entorn tecnològic, entre 80 i 150 hores.
Posteriorment a la formació, tota persona seguirà amb un pla individualitzat en la recerca activa de feina o el retorn educatiu a la formació reglada.
Important, és necessari poder arribar a l’aeroport del Prat a les 05:00 hores del matí, ja que les contractacions posteriors seran a l’aeroport.
Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció certificat d'assoliment Termini d’inscripció gener 2019 Com s’ha de fer la inscripció? Presencialment a l'oficina de Creu Roja a Barcelona Documentació a lliurar Aportar certificat d’antecedents penals per iniciar la formació Més documentació
😀Daniel
🛫Vilassar de Mar
🛬Polònia
✅ Estudis
El Dani de Vilassar de Mar està a Poznan acabant la seva carrera d’Enginyeria tècnica i el seu projecte final de carrera amb una beca Erasmus.
Vaig venir a Poznan a finals de Febrer, al principi estava bastant espantat pel fred, ja que l’any passat en aquelles dates les temperatures eren de 20ºC, però aquest any com a molt s’ha arribat als 0ºC. He vingut d’Erasmus a realitzar el meu projecte final de carrera i algunes assignatures per obtenir crèdits de lliure elecció. També tenia intenció de millorar el meu anglès i aprendre una mica de polonès.
Ara mateix estic a punt d’acabar el projecte, em queden algunes classes d’algunes assignatures. De polonès he après algunes expressions bàsiques, menys del que m’agradaria, però al ser un dels idiomes més complicats ja em dono per satisfet. En canvi l’anglès l’estic fent servir molt, tant per treballar a la universitat com per relacionar-me amb els altres estudiants Erasmus i algun estudiant d’aquí.
Degut a que Polònia es troba a la Unió Europea amb el DNI ja és suficient per venir, tot i això es recomana inscriure’s al cens si l’estada és de més de 3 mesos (la veritat és que no conec a cap Erasmus que ho hagi fet…). El que si que és totalment imprescindible és la targeta sanitària europea (TSE), que es demana gratuïtament per Internet abans de marxar, i que és bàsica per a que t’atenguin de forma gratuïta als metges públics d’aquí. A través de l’oficina de relacions internacionals de la meva universitat vaig demanar fer l’estada aquí i vaig omplir tots els documents necessaris. Cada Universitat té una procediment diferent. A la meva, per exemple, només pots fer-ho el darrer any de Carrera, i ho has de demanar l’any anterior. Altres Universitats et deixen anar qualsevol any menys el primer. Pregunta a l’oficina de Relacions Internacionals.
Els primers dies són els més complicats ja que et trobes en un país nou amb tot de gent que no coneixes, on has de parlar un idioma amb el que no estàs acostumat. Alguna gent d’aquí no parla pràcticament anglès. Per sort, els primers dies s’organitzen molts actes per els nous estudiants, recomano participar en tots els que es pugui (no només en les festes) i intentar conèixer a tothom el que es pugui i sobretot intentar no relacionar-se només amb la gent del país d’origen (això està ple de catalans i espanyols). Amb el temps et vas adonant de que la gent d’aquí que no sap anglès, si veuen que intentes aprendre una mica l’idioma d’aquí et miren amb uns altre ulls (encara que només sigui dir bon dia en polonès: dzieńdobry).
En general recomano Polònia, i sobretot Poznan, per estudiants, ja que és una ciutat amb un gran nombre d’estudiants, el transport públic d’aquí esta bastant bé i és bastant econòmic. En general és un destí bastant econòmic, la seva moneda és l’zloty. Per a treballar aquí no sé si és tan recomanable perquè els sous també són bastant baixos, tot i això crec que el poder adquisitiu és més alt que el nostre. Uns dels motius principals que em van fer marxar va ser que després de tants anys estudiant la mateixa carrera tenia ganes de fer un canvien la meva vida, encara que només sigues per uns mesos. Tenia ganes d’anar a viure a un país estranger per veure si era capaç d’adaptar-me i poder sobreviure fora de l’entorn de comoditat de casa.
Fins al moment estic molt content d’haver aprofitat aquesta oportunitat, ara mateix em queden menys de 3 setmanes per tornar, i tinc la sensació de que el temps se m’ha passat volant. Tinc ganes de tornar a Vilassar perquè trobo molt a faltar a la gent del meu entorn, però tot i això és una experiència que recomano a tothom que pugui. Crec que poder conviure amb gent de diferents països durant uns quants mesos et fa canviar el punt de vista sobre moltes coses i t’ajuda a valorar també algunes coses pròpies que fins ara no t’adonaves.
Daniel Valenzuela Poznan, 2 de Juny de 2014
Publicat al Butlletí de juny de 2014
😀Víctor
🛫Cabrils
🛬Índia
✅ Voluntariat
En Víctor Klein és un estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, l’estiu passat va marxar Mumbai gairebé durant 2 mesos a fer un voluntariat. Un projecte bastant variat: classes d’anglès, ensenyament sobre medi ambient i igualtat de gènere… Llegiu la seva experiència!
Sobre l’Índia
Les expectatives de viatge:
Abans del viatge vaig parlar amb persones que ja havien visitat la Índia, i em va fer conscient de la profunda commoció que vaig poder aconseguir. Jo era conscient que havia d’estar preparat per a tot el que vaig poder trobar-hi. I crec que això és el que vaig fer, he preparat la meva ment i jo hagués estat psicològicament fort cada dia a l’Índia. El que vull dir és que vaig veure el que esperava, a part de moltes petites sorpreses curioses.
Els sentiments després de reservar el meu vol i aconseguir el visat:
No va ser fàcil, però no he tingut problemes. Per febrer ja havia estat acceptada per AIESEC per al projecte i ja estava emocionat i feliç de trobar alguna cosa que fer a l’estiu. Volia temps per organitzar-ho tot. Això és el millor que es pot fer. No obstant això, vaig prendre uns dies per comprar un vol adequat, amb un bon preu i un bon horari. El visat també era difícil perquè havia d’omplir un munt de papers, però els van acceptar el primer cop que els vaig enviar. Després d’aconseguir tenir tots els preparatius, incloent les vacunes i l’assegurança, em vaig sentir alleujat, emocionat i nerviós.
La meva opinió sobre el país:
La Índia és socialment i culturalment un país molt heterogeni. Socialment, per a la immensa desigualtat entre rics i pobres. És curiós veure un palau colorit, pacífic i harmònic envoltat d’un barri pobre molt pobre, amb un munt de gent, la brutícia i el perill; un Bentley de luxe envoltat dels carros i rickshaws; els rics amb vestits brillants i coberts de les joies, i alhora gent que viu en condicions de pobresa extremes, que no tenen res i que passen el dia demanant, no diners, sinó menjar directament. De totes maneres, la majoria de la gent era molt agradable i acollidora amb nosaltres. Per descomptat, no estic dient que no hi hagi persones perilloses allà. Hi ha algunes àrees que és millor visitar amb una persona local de confiança.
Culturalment, per la increïble diversitat de tradicions, costums i religions. Algunes persones han adoptat certs hàbits occidentals, i altres persones que segueixen lligats als seus valors tradicionals. La Índia és un país molt antic, amb una llarga història i molts esdeveniments importants. D’això ve el multiculturalisme. Però el més admirable és la tolerància entre les persones i l’acceptació de les diferències de les persones estrangeres. Vaig poder veure’n un clar exemple a Dharavi, la barriada de xaboles més gran d’Àsia. En la meva primera setmana a la Índia vam visitar aquesta zona amb una noia índia que sabia molt sobre l’estil de vida de la població local. Ella ens va presentar dues famílies veïnes de la barriada, una de musulmana i l’altre hindú. No només eren veïns, també compartien les seves diferències (me’n vaig adonar en el cas de les dones d’ambdues famílies, que tenien els seus braços pintats (el Mehandi) per celebrar Ramadà.
La Índia és un país increïble, però això no vol dir que no hi hagi problemes. No obstant això, algú que viatja amb compte i d’una manera responsable, pot viure una gran experiència.
Viatge a l’Índia
Opinió i reaccions després de conèixer a gent hindú
Em va agradar molt la companyia amb la gent d’allà; és molt interessant conèixer els seus hàbits i diferències. Són molt acollidors, encantats d’ajudar quan tens un problema. Realment els agrada divertir-se i gaudeixen ensenyant el seu país. No obstant això, un inconvenient del qual molts voluntaris es van queixar era seva falta de puntualitat. No hi va haver una bona organització en els projectes i sempre començàvem les reunions tard. He fet molt bons amics allà, em van orientar els primers dies al país i em van ajudar a integrar-me a la societat.
A part dels hindús, també vaig conèixer molta gent de molts llocs del món. És molt més fàcil fer-se amics amb gent de països i cultures diferents, perquè sempre hi ha més coses interessants per dir i compartir. Coses que no es gaudeixen tant entre gent del mateix país.
Primera setmana
La primera setmana va ser la més estressant, però també el més emocionant. D’una banda m’havia de comprar algunes coses quan vaig arribar perquè l’hostal estava pràcticament buit. Em refereixo a coses essencials com coixins, coberts, manta … vaig haver de comprar una targeta SIM índia, que va ser una tasca molt llarga i difícil. També estava molt cansat a causa del jet-lag. Però, d’altra banda, he gaudit visitant la ciutat de Mumbai i els llocs en els quals ens va portar l’organització. També va ser quan em vaig trobar amb la gent amb qui passaria els dos següents mesos. Però en general guardo un bon record d’aquesta setmana.
“Cultural shock”
Jo era conscient del que podria veure i viure allà abans d’anar-hi. Crec que aquesta és la raó per la qual em vaig acostumar a l’estil de vida de la Índia amb tanta facilitat. Estava simplement content d’estar en un país que sempre havia volgut visitar. Però he d’admetre que em van sorprendre molt el soroll abundant i caos als carrers.
El menjar indi
Tot i haver perdut 6 quilos en 7 setmanes, em va agradar molt el menjar indi. De vegades menjàvem en restaurants occidentals ja que no tothom volia menjar curry cada dia. En tot cas, jo em vaig obrir a provar qualsevol cosa i en qualsevol lloc, fins i tot el menjar picant. De vegades trigava 1 hora per acabar un simple plat d’arròs perquè sentia com si una abella m’hagués picat la llengua. Només em vaig posar greument malalt un cop (i encara sort) a causa de la menjar, però em vaig adonar que es pot emmalaltir a causa dels aliments es vagi amb compte o no. Seria un miracle poder prevenir totes les malalties. El més important és gaudir de les descobertes. Al final ja em sentia una mica fart del menjar índi i només volia menjar un gran filet d’un restaurant argentí un cop a Barcelona.
Transport públic:
Si espereu veure un tren tant ple que la gent ha de pujar a dalt per tenir un lloc, no ho trobareu, al menys a Mumbai. Per descomptat els trens estan gairebé sempre molt plens, però sempre hi haurà lloc al interior. També era divertit per anar en un rickshaw, de vegades anaven amb 8 persones dins. I vam passar una molt bona estona a l’interior del tren cap a Goa, en compartiments on hi havia lliteres. Vam estar així durant 12 hores. Però 22 hores a la classe més baixa del tren sí que és diferent. Jo no recomanaria aquesta experiència a no ser que no disposéssiu de diners, perquè vaig viatjar de Mumbai a Delhi per 4 €.
Problemes puntuals que vaig trobar i solucions:
Vaig tenir sort durant tot el viatge, perquè no vaig tenir cap problema seriós. No obstant això, vaig estar a punt de tenir algun problema greu més d’una vegada. Dues experiències van ser significatives:
-La primera va ser que durant una nit, mentre estava dormint, un rata va pujar d’alguna manera al meu llit i em va mossegar la mà. Jo estava profundament adormit i vaig sentir una punxada a la mà. Al principi vaig pensar que era una mena d’insecte, però al encendre la llum vaig veure una rata fugint del meu llit. La primera cosa que vaig fer va ser canviar l’habitació, comprovar que no hi havia rates, i tancar totes les finestres i portes. També em vaig posar una mica de Betadine. Al matí següent, vaig anar a l’hospital. No vaig comprovar si l’hospital tenia llicència o no, però era bastant gran i amb gent esperant, per tant resultava evident que en tenia. Vaig esperar dues o tres hores, però el metge no va trobar res greu. De totes maneres, em va donar un parell d’antibiòtics per prevenir qualsevol cosa.
-L’altra experiència va ser en una zona aïllada de Mumbai, durant els últims dies del viatge. Hi havia molt poques persones, però el problema es va produir quan un policia em va parar. Ho va fer perquè vaig creuar una autopista, i no a través del pas de zebra. Ell no parlava gens d’anglès, però vaig poder entendre algunes paraules com ‘rupees’ ‘fine’, ‘1.000’, per tant vaig saber que em volia multar o que el subornés. Havia estat vivint durant 6 setmanes a la Índia, i havia vist a moltes persones i vaques creuant l’autopista per on ho vaig fer jo. Els dos estàvem asseguts en una cadira, i jo no sabia què dir-li. Vam estar en silenci durant un minut i en acabat vam començar somrient i rient una mica, em va donar la mà i em deixar anar. Encara no tinc una idea clara del que va passar, però jo sabia que tenia el comportament adequat: ser humil i respectuós amb les autoritats, no passar-se de llest.
També podria incloure la febre tifoide que vaig agafar. Però això va ser una setmana després de tornar a casa. Però era evident que la vaig agafar a la Índia. No obstant això, la meva mare treballa en un hospital, llavors jo estava bastant endollat allà.
Sensació que vaig tenir quan al marxar del país
El que més trobava a faltar durant els 2 mesos a la Índia era el menjar espanyol. A part d’això, em podria haver quedat allà molt de temps. Quan s’està lluny de casa, un es pot sentir lliure, lluny dels seus problemes. Allà em sentia en pau, i tornar a casa va suposar l’inici de les classes, estudis i tot això.
Publicat al Butlletí de maig de 2017
Per rebre informació ampliada d´ aquest curs i assessorament personalitzat pots consultar la
programació de les sessions informatives aquí.
😀Pol
🛫Cabrils
🛬Austràlia
✅ Feina
A quina regió d’Austràlia et trobes?
Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.
És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.
Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.
Què et va animar a emprendre aquest viatge?
Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).
El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.
Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.
Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?
Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.
Quines altres activitats fas?
Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.
Que trobes a faltar?
Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.
Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?
Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.
Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.
Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.
Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!
El Congrés de la Joventut de Catalunya s’acosta al Maresme. Se celebrarà els propers 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme.
Serà un Congrés que posarà en valor la co-creació de les polítiques de joventut. De la feina feta durant el Congrés, així com durant les activitats prèvies al mateix, han de sorgir les bases per al nou Pla nacional de joventut de Catalunya.
El Congrés va especificament adreçat a les entitats juvenils, persones joves, representants polítics i professionals de joventut, però també estarà obert a tothom
#MaresmeJove t’estàs plantejant iniciar un projecte de mobilitat internacional? Saps totes les opcions que n’hi ha? Saps què has de fer i quines passes seguir?
Primer de tot, has de coneixer quins recursos tens al teu abast per pendre la decisió encertada. D’opcions n’hi ha moltes, intercanvis, pràctiques, camps de treball, voluntariat…
En el marc de la campanya Viu un Estiu diferent, des del servei de mobilitat vam crear 3 videos explicatius sobre el Cos Europeu de Solidaritat, els camps de treball i els intercanvis juvenils. Visualitza’ls per fer-te una primera idea!
Ara pots tenir les idees més clares, però no saps on buscar el teu projecte?
Contacta amb nosaltres i t’informarem!
