Originalment, vull dir, abans del CoVid, les activitats que es duien a terme eren més variades, s’organitzaven actes benèfics, per exemple, però com a molts altres llocs, estem limitats per la situació actual. Aquests últims dies, però ha millorat bastant i ens ha permès poder desplaçar-nos per la regió durant el nostre temps lliure i he pogut gaudir del preciós paisatge dels pobles propers.

El que si puc dir és que em sento molt a gust aquí, la gent ha estat d’allò més acollidora i amable amb mi. La dificultat principal, sense cap dubte ha estat l’idioma, és clar que no és un problema gaire gran, molta gent compara aquest tipus de coses a un mur ue s’ha de superar, jo més aviat ho compararia a construir una casa, si bé és cert que és un procés llarg i dificil, un cop acabes tens un recurs perfecte i molt útil, en comptes de simplement un obstacle superat, aquesta llengua et servirà en un futur i tot l’esforç que hi has invertit es quedarà de forma permanent amb tu. Dit això l’italià és molt més fàcil d’aprendre si ets (com jo) algú que parla català i castellà. Hi ha moltíssimes similituds entre els idiomes i això ajuda bastant a aprendre italià, cosa que és indispensable per facilitar la comunicació.

Sens dubte és difícil viatjar durant aquests temps, però també són necessaris voluntaris arreu del món, i ara més que mai, una de les raons que em va impulsar a desplaçar-me ara, en comptes d’esperar que tot torni a la normalitat. Algú ha de fer aquestes coses, si no el món no pot funcionar adequadament, i, si un de sol és molt poca cosa, però tots junts podem canviar el món.