Maresmencs i maresmenques al món
😀Manel
🛫 Mataró
🛬Alemània
✅ Estudis
ERASMUS A STUTTGART, l’experiència del Manel
Durant la meva etapa universitària, sempre vaig tenir clar que volia viure l’experiència Erasmus en algún moment. El primer cop que vaig sol·licitar aquesta beca va ser durant el 2n any de carrera, per marxar a 3r, però no ho vaig acabar de veure clar i, un cop em van assignar la plaça, vaig decidir no acceptar-la. L’any següent, vaig tornar a fer la sol·licitud per anar-me el primer semestre de l’últim any de carrera, i aquest cop sí vaig acceptar. Em vaig posar molt content perquè em van assignar la meva primera opció (Hamburg, Alemanya), però, al cap d’uns mesos, de sobte, la universitat va fer un canvi d’última hora en el seu pla d’estudis, fent que fos obligatori tenir un C1 d’alemany per poder matricular-se (el nivell que m’havien demanat en un principi era un B2 d’anglès). Davant d’aquest contratemps, vaig haver de demanar un canvi de localització i fer una nova tria d’entre les universitats que encara tenien obert el període d’admissió. Pel que em van dir a l’Oficina de Relacions Internacionals de la meva universitat, l’opció més semblant a Hamburgo era Stuttgart, una altra ciutat alemana no tan coneguda, així que em vaig decantar per ella. Després de passar per tota la burocràcia prèvia (m’agradaria donar algun consell d’aquest pas, però sincerament no recordo absolutament res, només puc dir que si jo vaig ser capaç de fer-ho, tothom pot), la meva aventura, oficialment, va donar tret de sortida. L’1 d’octubre de 2022, els meus pares em van acompanyar a l’aeroport i tot va començar.
Primers dies
Les primeres setmanes van ser una barreja de sensacions una pèl estranya. Els meus dies consistien en un no parar d’activitats organitzades per la universitat: jornades de benvinguda, barbacoes, visites al Wasen (la fira de Stuttgart, una mena d’Oktoberfest), festes diverses (la pròpia universitat organitzava la Kückennacht, una festa de benvinguda dins del campus), excursions (encara que no us ho cregueu, una d’elles va ser a l’IKEA), visites guiades per la ciutat… Tota aquesta voràgine succeïa al mateix temps que jo encara em trobava al meu període d’adaptació, cosa que resultava una mica contraprodüent. Encara recordo una conversació que vaig tenir amb uns companys, tornant de la Wasen cap a la residència, que representa a la perfecció l’essència d’aquest període. Mentre comentavem qualsevol tonteria sobre la nit, de sobte, un d’ells, va dir: “no teniu la sensació de que esteu de viatge i de que en algun moment tornareu a casa?”. Crec, justament que, en aquest comentari, es troba la clau de com et sents els primers dies.
Penso que és important ser conscient d’aquest període d’adaptació i acceptar-lo. Existeix la idea generalitzada de que el període d’adpatació de l’ésser humà a qualsevol situació sempre és de 21 dies, i per aquest motiu, amb un amic sempre feiem la broma de que al dia 21 ja ens sentiriem com a casa. Tot i que no recordo a ciència certa si va ser exactament aquell dia quan vaig donar per finalitzat el meu període d’adaptació, sí que diría que, per a mí, és el temps que, com a mínim, has de donar-te a tu mateix abans de començar a sentir l’habitació de la residència com casa teva.
La residència
Cal dir que, en el meu cas, el tema de la residència va ser completament gestionat per la universitat d’allà, de manera que, un cop em van acceptar, em van assignar directament la residència. Per a mí, el millor de la residència, a part de la ubicació (tenia un supermercat gegant al costat i la universitat a 20 minuts en metro), va ser el fet de poder viure amb els teus amics en un mateix edifici. Ens veiem cada dia i fer plans i coordinar-nos era d’allò més senzill. Era molt recurrent anar d’un pis a un altre, fer prèvies o sopars als pisos dels teus amics, etc. Ara bé, “no todo es oro lo que reluce”, doncs algunes parts de la meva experiència amb la residència no van ser tan positives. Per començar, he de dir que la meva relació amb els meus companys de pis va ser bastant freda, pràcticament no vaig saber res de la vida d’ells durant tots els mesos que vaig viure allà i, fins i tot, va haver-hi un amb el qual no vaig tenir molt bona relació (per sort va marxar als dos mesos). També eren freqüents els problemes amb els electrodomèstics: vam estar bastant de temps sense que el congelador funcionés bé, sovint les rentadores de l’edifici s’espatllaven…
La universitat
La Universitat a la qual vaig assistir era la Hochschule der Medien (HdM), un centre especialitzat en l’estudi dels mitjans en totes les seves vessants. El que destaco més positivament de la universitat és el seu campus gegant i les seves instal·lacions. Especialment a mí, que venia d’una facultat molt petita a Barcelona, em va impressionar molt positivament aquest aspecte. També destaco la facilitat per comunicar-te amb el personal de la universitat, especialment amb les noies de l’ESN, que eren les que organitzaven tot el tema de les activitats, excursions, viatges, festes… També valoro positivament el “buddy programme”, en el qual se t’assigna una persona estudiant de la universitat com a “buddy” o “mentor” per ajudar-te en el període d’adaptació a la universitat i al país. Com a consell, això sí, us diria que, si voleu fer un Erasmus, us mireu molt bé el pla d’estudis per no emportar-vos decepcions… Les meves assignatures s’agrupaven en packs o itineraris anomenats “minors”. El “minor” que jo vaig escollir es deia “Media Creation and Management”, però diguem que hi havia molta part de “Management” i poca de “Creation”, de manera que la majoria d’assignatures que em va tocar cursar eren d’empresa, economia, emprenedoria… En resum, disciplines de les qual no en tenia ni idea i que, com a estudiant de Comunicació Audiovisual, tampoc m’interessaven gaire.
Balanç final
Per fer un balanç final, he decidit fer una petita llista a mode de resum dels pros i els contres de la meva experiència:
Pros:
Vaig adquirir un nivell d’independència i una capacitat de resoldre problemes per mi mateix que mai hauria aconseguit de cap altra manera. Crec que cap cosa et prepara més a treure’t les castanyes del foc que viure sol a un altre país.
Vaig conèixer gent que no hauria pogut conèixer mai. De fet, a dia d’avui, encara conservo algunes de les amistats. Sense anar més lluny, l’estiu passat vaig passar una setmana a Nàpols, a casa d’un dels millors amics que vaig fer durant l’Erasmus.
Es tracta d’una situació excepcional a la vida, que et permet fer coses que no pots fer amb tanta facilitat (per norma general) en el teu dia a dia, com per exemple, fer viatges freqüents amb els teus amics.
Contres:
Com que vaig fer l’Erasmus a 4t, l’últim any d’universitat, vaig decidir fer la meva estada durant el primer semestre, fet que va comportar, a parer meu, bastants inconvenients. El pitjor d’ells va ser el mal temps. També em va dificultar una mica posar-me al dia amb el TFG, ja que em vaig desentendre d’ell totalment i, al tornar, vaig haver de posar-me les
piles (tot i que això ja depèn de la capacitat d’organització de cadascú). També vaig haver de tornar a casa per Nadal, fet que, sento, que em va tallar una mica l’experiència. Així doncs, si podeu escollir, us recomanaria, si voleu fer un Erasmus, que us aneu el segon semestre!
Com ja he dit abans, la ciutat (Stuttgart), no va ser al 100% del meu gust, però això és un tema totalment subjectiu. Cadascú decideix què és el que vol a l’hora d’escollir destinació Erasmus i cada persona té opinions diferents sobre la mateixa ciutat (conec gent a la que li va encantar Stuttgart!)
Per finalitzar, l’últim aspecte negatiu del meu Erasmus va ser, com he comentat abans, la residència. Aquest aspecte depèn totalment de l’atzar, ja que una de les meves amigues, per exemple, va tenir molta sort amb els seus companys de pis i eren com una familia (de fet, vaig arribar a tenir més relació amb els seus companys que amb els meus).
Tot i les coses negatives que hagi pogut escriure, el record que tinc de l’experiència és totalment positiu! Així que, si estàs pensant en fer una estada a l’estranger, et puc confirmar que sempre és un encert (fins i tot quan la cosa no surt ben bé com t’esperaves)!
Recursos per buscar feina l’estiu. Espai Jove Alella
Data: 2015-05-05
Inscripció – Trobada càrrecs electes de joventut del Maresme
Convocats: regidors i regidores de joventut dels ajuntaments del Maresme
Dimecres 17 de febrer de les 9:30h a 12h
Lloc: Consell Comarcal del Maresme
Maresmencs i maresmenques al món
😀Aina
🛫 Vilassar de Mar
🛬Holanda
✅ Estudis
Aina, una vilassarenca a Delft, Holanda.
Aina Soler Jofra, de 26 anys i Vilassarenca (Vilassar de Mar) de tota la vida. Va marxar a Delft (Països Baixos) el Setembre de 2014 a acabar la carrera de Biotecnologia fent un Erasmus Pràctiques de 6 mesos. Sense voler, ha acabat vivint a Delft gairebé 4 anys.
Quan vas arribar a Delft? Que hi vas anar a fer?
Quan estava acabant la carrera de Biotecnologia el Juny de 2014 no tenia molt clar que fer després: recerca, buscar feina, un màster, prendre’m un descans… Com a part de la carrera hi havia l’opció de fer pràctiques en empresa (o Universitat) i sabia que hi havia l’opció de demanar una beca Erasmus+ Internship per anar a fer pràctiques fora. Així que vaig decidir aprofitar una de les meves passions, com és viatjar i conèixer món, i acabar la carrera fora fent unes pràctiques mentre decidia que fer després.
Per què els Països Baixos?
Per poder demanar la beca, necessitava trobar un lloc de pràctiques primer. Així que quan vaig començar a buscar tenia dues condicions: i) Un país Europeu (condició de les beques Erasmus) on l’hivern no fos extremadament fred (sóc molt de sol i mar jo), ii) Que s’hi parles bé anglès (els números si, però els idiomes no són el meu fort). D’aquesta manera vaig començar a envia e-mails a Universitats i empreses principalment de Dinamarca, Bèlgica i Països Baixos.
Essent pràctiques no remunerades (l’ajuda Erasmus amb prou feina ajuda a cobrir l’allotjament) la primera intuïció va ser que seria relativament fàcil trobar un lloc on busquessin algú que treballes sense cobrar. La realitat va ser que de molts e-mails avui en dia encara n’espero una resposta, així que un primer consell seria no desesperar. Però finalment em van respondre d’un parell o tres de llocs i finalment vaig decidirme pel projecte que més em va interessar, al Departament de Biotecnologia Ambiental de la Universitat Tècnica de Delft. La sol·licitud de la beca va ser relativament fàcil, des de la meva universitat d’origen (Universitat Autònoma de Barcelona) em van donar tota la informació i em va respondre els dubtes que vaig tenir.
I com 6 mesos es van transformar en anys?
Quan arribes a un lloc nou amb la intenció d’establir-t’hi una temporada, més enllà del temps que podries marxar de vacances, fa impressió. Tot és nou, no coneixes a ningú, no saps com funciona res, bàsicament vas molt perdut. Però també tens un full en blanc a les teves mans i tu ho decideixes tot, i aquesta sensació també és molt poderosa. Potser al principi t’enyores més de casa, però tots els estímuls que et dóna sortir de la teva zona de confort ho fan una experiència increïble. Cada dia et sorprèn alguna cosa. D’aquesta manera sis mesos em va semblar poc, el grup de recerca on vaig fer l’estada em va agradar i també les pràctiques, vaig conèixer algun dels professors que estaven impartint les classes al màster en Life Science & Technology i vaig decidir quedar-me. Tant per seguir la meva formació com per seguir una mica més l’aventura descobrint Delft i els Països Baixos. Així que l’aventura va seguir durant dos anys més fent el màster.
I després del màster encara et vas animar a quedar-t’hi a fer un doctorat? Per què?
Quan estava acabant el màster, tenia clar que volia seguir fent recerca i fer un doctorat, així que vaig començar a mirar opcions per tornar a Barcelona. La meva parella vivia a Barcelona i jo ja havia tingut suficient amb la pluja (plou molt als Països Baixos). Tot i que em van sortir oportunitats de fer el doctorat a Barcelona, a Delft em van oferir quedar-m’hi, així que va ser un moment on va ser complicat decidir-me.
Una de les coses més increïbles de la forma de funcionar holandesa, és que hi ha poques jerarquies. Per posar un exemple, els divendres el cap del grup sempre venia a fer les típiques cerveses abans de marxar de cap de setmana amb la resta del grup. D’aquesta manera va ser fàcil explicar el neguit que tenia de voler tornar i vam poder trobar una solució intermèdia. Fer part del doctorat en intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes facilitats combinades amb les condicions de treball que oferien eren molt millors a Holanda em va fer decidir. (I aquí m’agradaria reivindicar que fent un doctorat a Espanya, és a dir, fer investigació durant 4 anys, implica plantar-te a la porta dels 30 anys amb un sou de menys de 1000 euros mensuals).
Què és el que més et va agradar i que vas trobar a faltar més?
Sense cap dubte, el millor dels Països Baixos és la bici! El país està més preparat per anar amb bici que pels vianants, així que el primer que faria si algun dia hi aneu a passar més d’una setmana, és buscar una bici (hi ha moltes opcions econòmiques de segona mà). Una altra de les coses que també vaig aprendre a apreciar (al principi va ser molt xocant!) van ser els horaris dinar i sopar d’hora. Després si era cap de setmana i volies sortir la festa començava abans, de manera que acabaves anant al llit a una hora raonable i aprofitaves l’endemà. Finalment una altra cosa de la qual ja he parlat és la forma de fer a l’hora de treballar, molt poca jerarquia, tot es pot parlar i són molt directes a l’hora de dir les coses. En general diuen el que pensen tal com és, cosa que a nosaltres potser ens pot semblar de maleducats segons com, però en el fons acaba estalviant problemes, ja que es pot parlar de tot fàcilment. I no podria faltar a tota la gent que he conegut i que m’enduc d’aquesta experiència increïble.
Tant em van agradar moltes coses, com també en vaig trobar a faltar moltes. La família i amics per descomptat. Però també el bon temps (anar amb bici al matí i que plogui no acaba de ser agradable), el menjar (les verdures i la fruita sobretot per falta de sol son d’hivernacle o importades) i la vida al carrer (als bars i als llocs tancats el que vulguis, però la pluja sempre amenaça les coses que s’organitzen al carrer).
Ho recomanaries?
Recomano els Països Baixos, però el que més recomano és atrevir-se a marxar. Veure diferents maneres d’entendre el món, sortir de la zona de confort i veure que te’n pots sortir i gaudir-ho molt. Sigui on sigui i el temps que cadascú cregui necessari, però crec que és una experiència que ningú s’hauria de perdre. I diuen que tornar sempre és la millor part de l’aventura…
Publicat al Butlletí de novembre de 2018
Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig!
Ja el tenim aquí! Com cada mes ple de notícies i informacions que ens acosten al món, algunes que ajuden a donar un cop de cap per anar preparant l’estiu, i d’altres que ens obren tot d’opcions per plantejar-nos una estada més llarga. Tan se val si el que t’agrada és l’art, el mediambient, treballar amb la gent, etc. segur que trobes una opció per tu!
Aquest mes, a més, al Maresmencs al món, tenim un article de l’Eva des de Krsko, on està fent un Servei de Voluntariat Europeu. Només llegir-la et venen ganes de fer un voluntariat!
Com que totes les opcions no hi caben al butlletí, recorda que sempre pots demanar-nos una assessoria individual per orientar-te en funció dels teus interessos i perfil i seguir-nos al Facebook.
Situació laboral de les persones joves a Catalunya 2on trimestre de 2014
Ja es pot consultar l’informe sobre la Situació laboral de les persones joves a Catalunya, elaborat amb les dades del 2n trimestre de 2014 de l’Enquesta de població activa (EPA). L’informe fa referència a la població jove de 16 a 29 anys i es basa en dades generades per l’Idescat a petició de l’Observatori Català de la Joventut.
Consulteu l’informe aquí:
Maresmencs i maresmenques al món
😀Samuel
🛫 Premià de Dalt
🛬Xina
✅ Viure
Un viatge de descobriment: com viure a l’estranger ha anat marcant el meu camí
El meu nom és Samuel Rodríguez i sóc de Premià de Dalt. Des de sempre, he sentit una gran curiositat per descobrir nous paissatges, cultures, persones, gastronomies i explorar el món. Aquesta inquietud i motivació m’han portat a viure en diferents països i a viatjar a molts altres, acumulant experiències que mai hauria imaginat possibles. Des de recórrer la Gran Muralla Xinesa a Pequín, fins a caminar sobre un llac congelat a Lapònia o travessar el Vietnam en moto al costat del meu millor amic, cadascuna d’aquestes
vivències ha deixat una empremta en mi, ensenyant-me habilitats, valors i formes de veure el món que han estat fonamentals en el meu creixement.
Finlàndia: el primer salt a l’estranger.
Quan estudiava a la universitat, solia pensar que només uns pocs podien viatjar i viure experiències arreu del món. Tanmateix, el 2018 vaig decidir sortir de la meva zona de confort per primera vegada i embarcar-me en una de les experiències que canviaria la meva vida i la
meva manera de veure el món: un Erasmus a Finlàndia. Durant quatre mesos, vaig viure a Vaasa, una petita ciutat al nord-oest del país. Allà vaig descobrir que viure a l’estranger t’ofereix una perspectiva única, t’obliga a adaptar-te a noves
situacions, a conèixer persones de diverses cultures i a aprendre a moure’t fora de la teva zona de confort.
Va ser a Finlàndia on va néixer en mi una passió imparable per viatjar i conèixer el món, així com la certesa que no volia aturar-me aquí.
Hangzhou: aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.
Després del meu semestre d’Erasmus i de graduar-me en Turisme a la universitat, vaig tenir la certesa que volia continuar vivint experiències similars i explorar el món. Després de buscar diferents opcions, vaig acabar embarcant-me en una aventura que mai hauria imaginat: viure i treballar a la Xina.
L’any 2020, en plena pandèmia i amb la indústria turística encara greument afectada, vaig decidir explorar noves oportunitats i em vaig traslladar a Hangzhou, ciutat que Marco Polo va descriure com una de les més belles del món. Allà, vaig treballar com a entrenador de bàsqueten una acadèmia dedicada a la formació de joves talents xinesos. Viure a la Xina va suposar un gran repte d’adaptació. Al principi, no va ser fàcil a causa de la barrera lingüística i cultural, però gràcies a això vaig aprendre a desenvolupar-me en un entorn completament nou, a potenciar les meves habilitats de comunicació intercultural i a veure cada situació com una oportunitat d’aprenentatge. Va ser en aquesta etapa quan vaig començar a comprendre el significat del concepte xinès yin-yang, la idea que existeix un equilibri perfecte entre dues energies oposades, com la llum i la foscor. Per tant, sempre hi ha una part positiva en tot i depèn únicament de nosaltres decidir com interpretar les situacions i el queens succeeix. Aquell any a Hangzhou em va ensenyar que cada viatge i cada experiència, per més desafiantque sigui, ens proporciona eines per créixer i evolucionar.
Budapest: connectar amb Europa des del seu cor.
Després de la meva estada a la Xina, vaig decidir donar un gir a la meva carrera i enfocar-me en el turisme, el sector en el qual em vaig graduar a la universitat. L’any 2022, vaig començar unanova aventura a Budapest, treballant per a Agoda, una de les majors agències de viatges on line del món, amb un enfocament especial en el mercat asiàtic.L a meva posició a Agoda es centrava en la gestió i desenvolupament de socis estratègics en el sector hoteler a tota Europa, fet que em va permetre desenvolupar habilitats professionals i submergir-me en la indústria turística des d’una altra perspectiva. A més, vaig poder aplicar els coneixements adquirits a la universitat, donant continuïtat i direcció a la meva trajectòria professional. A més, el fet d’haver viscut en altres països anteriorment em va ajudar a adaptar-me ràpidament i a viure Budapest de la manera que més m’agrada: perdre’m pels seus carrers, conèixer la seva rica cultura i aprofitar la seva bona ubicació per viatjar a altres parts d’Hongria ia països propers com Eslovàquia, Àustria, Polònia i la República Txeca, descobrint així diferents cultures i realitats. Va ser un període de creixement professional, però també un punt d’inflexió en què vaig començar a qüestionar-me què era el que realment volia fer a llarg termini.
Guangzhou: descobrir una nova passió a través de la fotografia
A finals del 2022, mentre era a Budapest, va sorgir una oportunitat inesperada: tornar a la Xina, aquesta vegada a Guangzhou, la vibrant capital del sud del país. Em vaig incorporar com a assessor de turisme i màrqueting a l’Oficina Espanyola de Turisme, on vaig treballar en la promoció turística d’Espanya al sud de Xina, Hong Kong i Macau, enfortint així els vincles entre ambdós països a escala internacional. Va ser a Guangzhou on vaig descobrir i desenvolupar noves habilitats i passions, entre elles lafotografia. Al principi, només era una manera de capturar records de la meva vida a la Xina. Tanmateix, a poc a poc, vaig adonar-me que la fotografia m’ajudava a connectar amb la ciutat ila seva gent. Passava el meu temps lliure recorrent Guangzhou amb la meva moto elèctrica, explorant els seus carrers, mercats i monuments culturals amb la càmera en mà. La fotografia esva convertir en la meva manera d’interpretar i enamorar-me de la ciutat, capturant l’essència de cada racó que visitava.
Amb el temps, la meva passió per la fotografia va créixer i vaig decidir compartir les meves imatges a les xarxes socials. La resposta va ser increïblement positiva, fet que em va motivar a somiar en gran i a fer un pas endavant per arribar a més persones: organitzar una exposició de fotografia. Al maig del 2024, vaig inaugurar la meva primera exposició en solitari, titulada “Guangzhou a través d’ulls estrangers”, on presentava, a través de més de 40 fotografies, la meva visió sobre la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer la seva diversitat i bellesa des d’una perspectiva diferent, enfortint així els vincles entre la comunitat local xinesa i l’estrangera. L’esdeveniment va comptar amb més de 100 convidats, incloent-hi diplomàtics espanyols i estrangers, representants de la indústria turística, cultural, empresarial i educativa, així com membres de la comunitat local i internacional residents al sud de la Xina.
Arran d’aquesta exposició, van sorgir noves oportunitats i, al mes següent, al juny del 2024, vaig participar en un acte cultural organitzat per diferents institucions xineses i espanyoles amb la intenció de reforçar els vincles culturals, comercials i turístics entre Espanya i Guangdong. Mitjançant diverses formes d’expressió artística, com la fotografia, la música i l’escultura, es va destacar la importància de l’intercanvi artístic en la promoció de les relacions bilaterals. L’intercanvi artístic va reunir prop de 80 convidats, incloent-hi membres de la comunitat localxinesa i representants internacionals d’Espanya i altres països. Aquest esdeveniment no només va servir com una exposició artística, sinó també com una plataforma per al diàleg i la col·laboració entre artistes i institucions d’ambdues nacions.
Gràcies a aquestes iniciatives, vaig poder col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, i tant les meves fotografies com la meva història com a fotògraf van ser presentades a la televisió i en plataformes digitals xineses. A més, al setembre del 2024 vaig tenir l’oportunitatde fusionar les meves dues grans passions: viatjar i la fotografia, gràcies a la invitació d’un mitjà de comunicació xinès per explorar i documentar la província de Gansu, al nord-oest del país, promovent la destinació a nivell internacional a través de la meva fotografia. Aquest viatge va ser una experiència que va reafirmar el meu compromís amb la fotografia com una eina deconnexió cultural i narrativa visual.
Conclusió: perseguir allò que t’apassiona
Mirant enrere, m’adono que tot va començar amb una simple curiositat per explorar el món. Perseguir aquesta passió em va portar a viure en diferents llocs, conèixer noves cultures iconnectar amb persones de tot el món. I va ser així, de manera gairebé natural, que la fotografia es va convertir en la meva manera de compartir les meves experiències, perquè altres també poguessin viatjar amb mi. Durant la meva etapa a Guangzhou, vaig entendre que la fotografia no només era un mitjà perrecordar els meus viatges, sinó també una manera de connectar amb l’entorn i transmetre la meva visió del món als altres. Així va néixer la idea de compartir i fer viatjar als/les espectadors/es a través de les meves imatges.
El missatge que vull compartir és simple: persegueix allò que realment t’agrada. En el meu cas, tot va començar amb la curiositat de conèixer el món i, a poc a poc, aquesta passió em va portar cap a una cosa més gran: la fotografia com una forma d’expressió i de connexió cultural. Si hi ha alguna cosa que he après al llarg d’aquest camí, és que viure a l’estranger i sortir de la zona de confort és una de les millors maneres de créixer personal i professionalment. Conèixer noves persones, llocs i cultures no només amplia la perspectiva sobre el món, sinó que també t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateix. A través d’aquestes experiències, aprens a adaptar-te, a evolucionar i a descobrir oportunitats que només apareixen quan t’atreveixes a sortir de la teva zona de confort. Treballar i viure a l’estranger obre portes a moltes oportunitats i et permet ser valorat d’una manera única. És una experiència transformadora que val la pena viure, ja que t’enriqueix tant a nivell personal com professional. De vegades, només cal atrevir-se a fer el primer pas.