Aquest vilassarenc ens explica com la mobilitat internacional no sempre són processos fàcils i cal informar-se molt bé de tots els aspectes del país de destí abans de decidir i marxar a fer el projecte personal.

Vaig arribar el dia 17 d Octubre. Vaig anar amb un projecte EVS a ajudar en les tasques d’una cafeteria en Piippola, i ara el dia 6 de Febrer canviaré de feina per fer un voluntariat a Karsamaki, ajudant en un museu d’art. Actualment estic en aquest impàs: he finalitzat el primer projecte i m’estic preparant per començar el segon projecte. No vaig haver de fer res abans de marxar, ni visats, ni permisos… la Lorena es va encarregar de gestionar-me tots els documents, únicament em vaig fer el passaport perquè el tenia caducat, no vaig haver de fer-me cap visat ni cap tipus de residencia ni cap vacuna.

Estic en una vila situada en el cor de Finlàndia amb molta naturalesa i plena de neu, genial per als amants i les amantes del esquí. Disposa d’uns paisatges i unes vistes increïbles, sobretot la posta de sol és fascinant, a més les cases són molt grans i boniques. Es respira un aire pur i molta tranquil·litat. És ideal i fantàstic per a poder desconnectar i descansar, s’aconsegueix un relax absolut. Els habitants tenen una amabilitat exquisida, sempre t’ajuden en tot i més, ja que posseeixen molta educació i molt de respecte. És més la gent mai té un no a la boca i això és molt maco i meravellós. Les persones són molt obertes de ment i molt agradables, per tant, és molt fàcil que et facin treure un somriure i bàsicament t’enamores d’elles. També és molt còmode i agradable circular pels carrers.

Per altra banda, he trobat forces dificultats. Se’m fa molt difícil comunicar-me amb la gent d’aquí, intentar esforçar-me per poder parlar i expressar-me en tot moment el que vull, i vull dir. A més, la vida aquí és molt complicada i difícil, degut a les inclemències meteorològiques. Quasi cada dia neva, cada dia hi ha neu, i la temperatura és súper baixa {ronda els -20 graus). T’has d’abrigar amb molta roba cada dia per poder sortir al carrer, no pots aguantar més d’una hora al carrer per què sinó et congeles. Tot el dia és fosc, vius a les fosques, no hi ha ni una gota de sol, hi ha molt poca vida i molt poca gent pels carrers, que el menjar es molt limitat i generalment dolent, que hi han poques botigues i pocs llocs de treball. He anat trobant ajuda i solucions a través de la meva mentora del projecte que en teoria es la que m’ajuda en tot. Com a consell per a futurs joves que vulguin marxar a Finlàndia, no recomanaria aquest país. Recomanaria que se n’anessin millor a un país més càlid, amb mes claror, i amb gent. Aquí majoritàriament la poca gent que hi ha, és gent gran. Suposo que si pogués tornar a escollir el meu SVE tinc clar que no escolliria aquest destí.

Els motius que em varen fer marxar van ser que que estava agobiat, estressat, que tenia problemes familiars i personals, que ho estava passant malament, que estava aturat i necessitava ingressos, etc. Per ara l’experiència la visc tranquil·la i de forma pacifica. Com ja t’he comentat tampoc hi ha molt per fer en aquests països. Em solen passar els dies al poble, realitzant el meu projecte, i jugant a volleyball, a futbol, anant a la biblioteca, en bicicleta, a passejar, als supermercats, a quedar-me a casa mirant pel·lícules i series, etc. Diguem que faig una vida normal tirant a sedentària. Però es que no em motiva viatjar per què aquí cada ciutat queda a una mitjana de 3 hores en autobús i amb el temporal que fa no motiva sortir de l’aldea. A més en si no m’agrada gaire el país, no el trobo gaire maco ni interessant.

Trobo a faltar per suposat el sol, la platja, el menjar (com el fuet, la paella, el pa, la fideua, la dorada, les patates, els gelats, els iogurts, els flams, el pernil ibèric}, a sortir de festa cada setmana, a passejar per Barcelona, als meus amics i amigues de Barcelona, etc.