El Mapa de recursos formatius i d’orientació per a joves del Maresme es reinventa

El Mapa de recursos formatius i d’orientació per a joves del Maresme és una iniciativa del Servei Comarcal de Joventut que forma part del Maresme en Mapes, un projecte que recull sectorialment els recursos adreçats a joves que existeixen a la comarca. L’objectiu és que trobin en un mateix espai tota l’oferta de proximitat que tenen al seu abast.

En aquesta línia, una peça clau és la formació i l’ocupació i aquesta és la informació que recull el Mapa de recursos formatius i d’orientació: les ofertes formatives (presencials i online) i els programes d’orientació que s’ofereixen en els diferents municipis maresmencs i entorn.

Aquesta eina estrena imatge i millora el procés de cerca utilitzant filtres que faciliten al jovent accedir més facilment a aquella informació que necessita. A més, facilita informació dels diferents recursos i serveis públics que treballen en el territori per assessorar i acompanyar el jovent: oficines de treball, programes de suport a l’ocupació juvenil, oficina d’orientació educativa, serveis locals de joventut, serveis locals d’ocupació, oficina tècnica laboral…..

El Mapa, a més, presenta un doble canal ja que també ofereix a les entitats la posibilitat d’incorporar les seves ofertes adreçades al jovent.

A més, de Recursos formatius i d’orientació per a joves, el Maresme en Mapes també ofereix els de Serveis de joventut i d’equipaments juvenils, el de festes, el de joves artistes i el dels ajuntaments del Maresme

Maresmencs i maresmenques al món

😀David

🛫 Premià de Dalt

🛬Dinamarca, Balcans i Turquia

✅ Estudis

Aprenentatge vivencial en ruta a través de la convivència

El passat 6 d’abril de 2022 el David Casanovas (D), un jove de Premià de Dalt, acompanyat per en Tomasso (T) i la Fernanda (F), d’Itàlia i de Xile respectivament, ens van explicar en què consisteixen els estudis DNS – The Teacher Training College de Dinamarca.

En què consisteixen els estudis a DNS?

D: Estem fent una educació de 4 anys a DNS, on aprens bàsicament pedagogia per ser professors i professores, però es fa d’una manera una mica alternativa. Entre les 12 persones que formem la classe hem comprat un autobús, que hem equipat posant llits, una cuina i una tauleta. Els 4 primers mesos de l’educació hem viatjat des de Dinamarca fins a Turquia. Hem après de cultura, tradició, sistema educatiu, sistema sanitari i altres temes en funció de l’interès de cadascú. Per exemple, si hi ha un grup que vol aprendre sobre gènere, prejudicis i cultura islàmica a Turquia, se separa de l’autobús i se’n va a conviure durant un període d’uns deu dies amb una família local per tractar aquesta temàtica. En retornar a l’autobús tot el que s’ha après es comparteix amb la resta de companys/es que han anat a investigar sobre una temàtica diferent.

Així, no es tracta d’un aprenentatge individual, sinó que és un aprenentatge cooperatiu. A mesura que es va fent el viatge, també cursem els estudis, que han d’anar avançant. Algunes assignatures estan especialitzades en pedagogia; les que hem fet durant la ruta estaven basades en alguna temàtica rellevant durant el viatge. Per exemple l’assignatura “Big issues of our time”, Història del món, i “World Studies”.

T: La Fernanda i jo vam investigar en un poble parlant amb la gent local sobre l’efecte de la pandèmia en la societat, en com van canviar les relacions socials. Era un poble de menys de 200 persones

Quin impacte va tenir la pandèmia en aquest poble?

T: Hi havia molta solidaritat. Si hi havia un cas de COVID, es reunien i es donaven suport els uns als altres. En aquell petit racó realment no va afectar de manera greu, pel que vam veure. La població estava molt preocupada pel problema amb l’economia
D: El primer dia 1 euro corresponia a 8 lliures turques. Una setmana més tard, 1 euro valia 15 lliures. En aquell període les decisions polítiques van fer que la moneda caigués en picat, i això va generar un impacte. Per la situació econòmica preferien que si hi havia algú amb coronavirus, amagar-lo, per mantenir la feina i així cobrir les seves necessitats bàsiques. El que volem remarcar és que el que hem experimentat és de 3 ciutats de Turquia, per a res representa tot el país. Hem estat a Lüleburgaz, Silivri i Ayvalık, que són les tres ciutats de la zona que es consideren de caràcter més europeu per les que vam poder fer el viatge.

Quina és la ruta que vau seguir?

T: Vam començar des d’Europa, fent una investigació als Balcans sobre la Guerra de Iugoslàvia. Ens vam separar en petits grups: uns van anar a Sèrbia, altres a Bòsnia, altres van passar per Kosovo, que estan en aquest conflicte que no és considerat com un país per altres països europeus, i per altres sí. Aquest fet ens va fer comprendre el priviligi que tenen algunes nacionalitats.
F: Quan estàvem als Balcans ens vam separar en minigrups i vam fer autoestop, des de Zagreb, Croàcia, fins a Sofia, Bulgària. Durant 5 dies vam estar viatjant en autoestop, sense el bus. I aquesta és una altra de les maneres d’investigar. El nostre objectiu és no anar a hotels. Sinó parar en un lloc i preguntar a la gent si ens poden acollir a casa seva. I així poder connectar-nos amb les persones.

Conduíeu vosaltres l’autobús?

D: Vam seleccionar a dos conductors de la classe, que van haver d’estudiar pel carnet de conduir autobusos, jo vaig ser un d’ells. Com que no podia conduir a Europa, uns professors de l’escola, que sí que podien, van conduir fins a Turquia.

Algú de vosaltres tenia coneixements de mecànica?

D: Jo vaig estudiar enginyeria de l’aeronavegació, i també vaig haver d’estudiar la mecànica de l’autobús. Una altra de les meves companyes també va haver d’estudiar més o menys la mateixa mecànica: els frens, el motor… i ho anàvem comentant. I la professora que tenia més experiència també ens ajudava a entendre el funcionament.
F: Quan estavem a Croàcia vam tenir un problema amb l’autobús. Com que som un equip, vam anar tots junts al taller mecànic per aprendre tots plegats a tenir cura del bus i a identificar què s’havia espatllat.

Després de l’aprenentatge en ruta, en quin punt us trobeu?

D: Ara justament després d’aquests 4 mesos de viatge tenim 2 mesos on fem el que s’anomena “Bringing to the public”. Les assignatures que ara estem estudiant són tècniques de comunicació. Avui, per exemple, hem anat a l’escola de La Salle, de Premià de Mar, i hem estat fent presentacions, jocs relacionats amb els prejudicis i l’educació, perquè reflexionessin i donessin la seva opció. Aquí és on hem d’aprendre a comunicar-nos i a escoltar com es connecten les altres persones i involucrar-les en el procés.

I com ha anat la sessió?

T: Estem aprenent a comunicar-nos. La comunicació no és només la paraula, és també el gest, el llenguatge corporal… ha anat molt bé. La nostra tasca és acceptar totes les opinions i aprendre a veure les coses des de diferents perspectives.
D: Intentem no fer una presentació on estem parlant tota l’estona, sinó que siguin ells i elles els i les protagonistes de les activitats que els portem. Generem debats, i fem de mediadors/es. Amb els nens, escoltant-los de vegades vèiem que els faltava motivació per l’estudi, hi havia pressió per les notes. Vam plantejar la següent frase: “Sento que les notes representen el meu aprenentatge”. Si tu estaves d’acord, feies un pas cap endavant. Si no, mantenies la posició. Molts nens i nenes estaven d’acord amb aquesta frase.
F: A l’institut d’un poble de Grècia també ens van explicar l’enorme pressió que senten els estudiants per passar l’examen de la selectivitat d’allà per després accedir a la universitat. Et fa plantejar si el sistema educatiu està plantejat perquè els estudiants adquireixin coneixements o només per les notes.
T: M’agradaria parlar també de les persones en situació de refugi. Duia a terme una investigació amb un grup de refugiats a Izmir, a Turquia. Pots sentir sobre històries de refugiats, és clar, però quan veus amb els teus ulls la dura condició de vida d’aquestes persones és quan t’adones del nostre privilegi com a ciutadans europeus, quan travessem les fronteres. Els infants que vaig veure al camp no anaven a l’escola, no tenien aigua, i lluitaven per aconseguir menjar. Una realitat completament diferent dels infants que hem vist aquí a Europa.

Com va néixer DNS?

D: Va començar l’any 1971 on un grup de 8 amics van agafar una caravana i se’n van anar a viatjar pel món. Quan van retornar es van adonar que tot continuava igual al seu voltant, però alguna cosa havia succeït al seu interior, ja no podien veure les coses de la mateixa manera. Aleshores t’entra ràbia, impotència, que es pot fer servir per crear diferents maneres d’educació o per fer arribar aquest coneixement a altres persones i així, crear una xarxa de solidaritat. L’esperit crític és quelcom que es promou molt en aquests estudis. Des del 1971 fins ara cada any hi ha
hagut diferents generacions passant per aquests cursos. Nosaltres formem part de l’equip 21 (vam començar el 2021) i les persones del grup sempre som les mateixes.

És molt car estudiar aquesta carrera?

D: La carrera, per poder començar, té un cost de 10.000€. Pots anar-hi un any abans i fer el que s’anomena “saving up”. Des de l’escola t’ajuden a trobar una feina per poder-te finançar la carrera, que és el que vaig fer jo. Ara hem fet el viatge de 4 mesos, en tenim 2 mesos de portar-ho al públic i a continuació tenim 3 mesos més de “saving up”. Així, dins de la mateixa educació hi ha períodes en què treballes per finançar-te l’any següent.

D’on sou, les 12 persones que formeu part de l’equip 21?

D: D’Itàlia, Lituània, Hongria, Romania i Alemanya, França, Croàcia, de Xile, amb nacionalitat Espanyola, i jo d’aquí. Tenim entre 18 i 27 anys. La qüestió amb l’edat, quan estàs en l’equip, és quelcom que desapareix. El que valorem els uns dels altres són les fortaleses, les debilitats, el fet de cooperar.

Per a més informació sobre els estudis a DNS:
Es pot consultar la pàgina web https://www.dns-tvind.dk
Compte d’Instagram: https://www.instagram.com/dnsteachertraining

Publicat al Butlletí de juny de 2022

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera es doten d’un Pla per prevenir els usos problemàtics de drogues i pantalles entre el jovent

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera a través del servei intermunicipal LA RULA , sota la coordinació del Consell Comarcal del Maresme, fan una aposta per l’abordatge de la promoció de la salut i el benestar d’adolescents i joves a través, principalment, d’accions de prevenció en l’àmbit educatiu, comunitari i de lleure i oci en aquests 4 municipis.

La RULA ha donat un nou pas dotant aquests 4 municipis d’un Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles. El Pla, que s’ha presentat avui a Calella, parteix d’una diagnosi, que entre d’altres fonts d’informació, s’ha fet a partir d’entrevistes a la població jove i grups de discussió que apunten, per exemple, que l’inici de consum d’alcohol se situa als 13,5 anys i el de marihuana entre els 14-15 anys i que l’ús de tranquilitzants i del “vaper” està augmentant entre la gent jove, sobretot als instituts.

Pel que fa a l’ús de pantalles, el treball fet a partir d’una mostra de 1.435 alumnes de 1er, 2n, 3er i 4t d’ESO de les quatre poblacions mostra que el 96,7% utilitza les xarxes socials per comunicar-se amb amics, el 90,6% per comunicar-se amb familiars, el 89,9% per buscar informació i un 67,7% per jugar online. Tot i que el 72% de joves enquestats no ha jugat mai diners, els que sí ho han fet es van iniciar en aquestes prèctiques quan tenien 10 anys.

A partir d’aquest treball prospectiu, el Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles, que vol ser una eina dinàmica que s’adapti als constants canvis socials, marca 16 objectius emmarcats en 4 eixos estratègics, així com la implementació de 54 actuacions fins a 2027. Totes elles tenen com a fil conductor la prevenció en els seus quatre nivells: prevenció universal (adreçada a la població en general i desenvolupada principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure; prevenció selectiva (dirigida a grups de risc o subgrups més vulnerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues i pantalles); prevenció indicada (dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el consum i presenten signes inicials de problemes associats al consum de substàncies i consum d’usos abusius de mòbil, jocs… i problemes de conducta) i prevenció determinada (adreçada als grups de consumidors amb diagnòstic de drogodependència i addicció i/o altres trastorns de salut relacionats).

Els eixos i objectius en els quals s’emmarquen les 54 actuacions són els següents:

EIX 1: COORDINACIÓ, PLANIFICACIÓ I DIFUSIÓ
Aquest eix proposa i desenvolupa la creació de mecanismes de gestió, planificació i avaluació coordinada de les accions en matèria de drogues i pantalles. Alhora garanteix que el propi Pla s’estableixi i es visibilitzi com un referent en l’assessorament per la població del municipi. Es proposen 10 accions per assolir els 3 objectius vinculats a aquest eix:
1- Mantenir l’estratègia comunitària coordinada en l’abordatge dels usos de drogues, pantalles i la promoció dels hàbits saludables.
2- Difondre el Pla i les seves accions a les professionals del territori.
3- Posar en marxa el Grup motor del Pla.

EIX 2: PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RISCOS I PLAERS
Des de la premissa que l’activitat preventiva s’ha de contemplar de forma transversal als diversos àmbits d’actuació (familiar, educatiu, comunitari, i de l’oci i el temps de lleure…) i des de la perspectiva de promoció de la salut i de foment d’actituds i d’hàbits saludables, aquest eix aborda, a través de les 18 accions que s’hi recullen, les intervencions centrades en la informació, la prevenció i l’assessorament a partir de les especificitats de cadascun d’ells.
4- Articular i consolidar la tasca de la Rula com a òrgan tècnic del Pla.
5- Oferir assessorament i seguiment adreçat a joves i a famílies respecte als usos de drogues i pantalles.
6- Informar sobre els usos de drogues i pantalles, i altres conductes relacionades, per fer-ne un ús més responsable per la pròpia salut i la dels altres.
7- Explorar estratègies per aproximar-se a les famílies.
8- Fomentar un oci més plaent incentivant la participació de les joves.

EIX 3: DETECCIÓ, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT
Un dels aspectes fonamentals del Pla és el de garantir una atenció integral i de qualitat, adaptada a les necessitats de les persones consumidores o amb altres circumstàncies, per a la qual cosa és indispensable l’existència de mecanismes de detecció, atenció i derivació eficaços entre serveis i recursos. L’abordatge comunitari de les intervencions es tracta de forma específica en aquest eix, que es desplega a través d’11 actuacions amb els objectius de:
9- Apropar els diferents dispositius socials i sanitaris a la població en general.
10- Reforçar les Taules preventives municipals.
11- Abordar els usos de drogues i pantalles de forma comunitària.
12- Promoure la implementació del Programa d’Alternatives a la Sanció Administrativa (ASA) de manera comuna als 4 municipis del Pla.

EIX 4: FORMACIÓ
En tant que la formació i la informació continuada dels i les agents socials que intervenen en els diferents àmbits és clau per a proveir-los de les habilitats i competències necessàries a l’hora de prevenir, detectar i intervenir en casos de consum de substàncies o d’usos problemàtics de pantalles, s’ha valorat important donar un pes rellevant a les accions formatives que s’impulsin des del Pla agrupant-les sota un mateix eix. Un total de 13 accions estan incorporades en aquest eix que plateja aquests objectius:
13- Oferir formació als i les agents socioeducatives del territori que participin en la detecció, la prevenció, la intervenció o l’assessorament en relació amb els usos de drogues i pantalles.
14- Elaborar estratègies per fomentar una dispensació responsable d’alcohol.
15- Oferir formació a l’àmbit educatiu.
16- Formar a agents de salut per facilitar l’acció preventiva dins el grup d’iguals.

El Pla que s’ha realitzat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, esdevé el full de ruta en matèria de prevenció dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, en els àmbits de drogues i pantalles i la Rula serà l’òrgan tècnic per al seu desplegament. Amb l’acte d’avui, s’inicia el camí més públic d’aquest pla amb la intenció que l’abordatge comunitari que proposa per treballar la prevenció sigui una realitat i que mica en mica la mirada compartida pels agents que intervenen en la prevenció dels consums problemàtics de drogues i pantalles es realitzi des de la gestió dels riscos i dels plaers.

La prevenció de les violències masclistes en espais de festa i els models alternatius de socialització de gènere són la base dels nous projectes dissenyats en el marc del programa de Prevenció de les violències masclistes amb joves al Maresme

 

Aquest dimarts es van presentar a Can Palauet els projectes dissenyats pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Cabrils, Mataró i Palafolls per aprofundir i contribuir a la prevenció de les violències masclistes amb joves en els respectius municipis. Els projectes s’han dissenyat en el marc del Programa de prevenció de les violències masclistes i relacions abusives amb joves que, des de 2016, lidera el Servei Comarcal de Joventut del Maresme.

Des del Consell Comarcal del Maresme s’està treballant per atendre les necessitats dels i les professionals que treballen amb joves en relació a la prevenció de les relacions abusives i les violències masclistes. És clau, per abordar aquesta problemàtica, capacitar els i les professionals per superar els límits individuals i facilitar estratègies amb les quals puguin treballar obertament sobre les desigualtats de gènere, les relacions de parella i les manifestacions d’abús i violència contra les dones i contra joves LGTBI, adaptant els missatges, metodologies i models oferts en la intervenció per a què siguin conciliables amb la diversitat cultural existent en el territori, i, incorporant aquest coneixement en les relacions interpersonals amb joves i en el conjunt de tasques professionals (en l’ús del llenguatge, la mediació envers les micro-violències, la programació d’activitats, la distribució dels espais i equipaments,…).

Durant el 2015 i 2016, es van dur a terme diferents accions que van culminar en un procés d’acompanyament a professionals que treballen amb joves a la nostra comarca, principalment des dels serveis locals dels ajuntaments (àrees de joventut, igualtat i serveis socials) per al disseny d’accions locals de prevenció de les violències masclistes i les relacions abusives. El resultat tangible d’aquest procés es va concretar en el disseny de 6 accions de prevenció per part d’aquests professionals, recollides en el document d’Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l’àmbit local.

En aquesta segona edició, al 2018, s’està donant suport a 15 professionals de 6 ajuntaments en el disseny de noves accions que els permetin millorar i aprofundir en la tasca de prevenció i la sensibilització envers les violències masclistes i les relacions abusives amb joves. El dimarts 5 de juny, els ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Cabrils, Mataró i Palafolls van presentar la feina feta fins al moment. En tots els casos, s’ha incorporat com a contingut transversal el treball específic amb el col·lectiu masculí i la inclusió de perspectiva de les noves masculinitats. L’objectiu d’aquest treball, és defugir de fer recaure sobre les noies els canvis i les accions davant la violència com a víctimes, si no, també, fer una intervenció interpel·lant als nois com a possibles agressors o còmplices del sexisme, l’homofòbia i els abusos. Conexus ha estat l’entitat que, en aquesta edició, ha donat suport tècnic als professionals dels ajuntaments.

Recollint aquests aspectes l’ajuntament d’Alella s’ha centrat en l’edició d’una guia feminista per l’organització de les festes locals, l’ajuntament d’Arenys de Mar en l’elaboració del protocol d’actuació per la prevenció i atenció de les violències en el marc de les Barraques de la Festa Major; en el cas de l’ajuntament de Cabrils, la proposta de treball vol incorporar una formació i donar recursos a monitors/es i entrenadors/es esportius perquè puguin incloure accions específiques de prevenció en les sessions d’entrament; l’ajuntament de Mataró ha dissenyat un programa per incorporar la perspectiva de les noves masculinitats i oferir models masculins alternatius als i les joves de la xarxa d’Espais Joves del municipi; l’ajuntament de Palafolls centra els seus esforços en el treball entre iguals, creant una xarxa de joves com a agents de prevenció de les violències al municipi.

Els ajuntaments continuaran treballant en la concreció i disseny de l’acció fins al mes de setembre. Serà en aquest moment quan alguns dels projectes començaran la implementar-se.

Butlletí de Mobilitat Internacional del mes d’abril

Com sempre ple de propostes, notícies i informacions per ajudar-te a preparar la teva estada a l’estranger! 

 


Recorda que pots demanar una assessoria presonalitzada per resoldre dubtes sobre el teu projecte de mobilitat o ampliar informació sobre qualsevol de les opcions! 

Certificat de Professionalitat: Activitats administratives en relació amb el client.

Nom de l’entitat Adams Formació Enllaç a l’acció https://www.adams.es/formacion-gratuita/ Sector/especialitat professional Gestió Administrativa Municipi on es realitza el curs/acció Barcelona Nom del centre on s’imparteix Adams Formació Adreça Bailèn, 126  08009 Barcelona Data d’inici 04-02-2019 Data de finalització 10-09-2019 Horari (dies de la setmana i hores/dia) Dilluns a Divendres de 16 a 21 h Total d’hores 840 Requisits d’accés ESO, Graduat escolar, FPI, o equivalent Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Certificat d'aptitut. Termini d’inscripció Al llarg de tot l'any, ja que es poden incorporar en els diferents mòduls formatius Com s’ha de fer la inscripció? S'ha de venir al centre per realitzar una entrevista Documentació a lliurar DNI, DARDO, CV, Titulació reglada (homologada) Més documentació La competencia general d'aquest Certificat és realitzar les operacions de recepció i suport a la gestió administrativa derivada de les relacions amb el públic o client, intern o extern,

Certificat de professionalitat en Gestió de trucades de teleassistència

Curs organitzat per la Fundació Pere Tarrés

Nom de l’entitat Fundació Pere Tarrés Sector/especialitat professional Teleassistència Municipi on es realitza el curs/acció Barcelona Nom del centre on s’imparteix Fundació Pere Tarrés Adreça C. Carolines, 10 Barcelona Data d’inici 12/12/2018 Data de finalització 30/05/2019 Total d’hores 230 hores Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diploma. Certificat de professionalitat Documentació a lliurar

La documentació a lliurar és:

  1. Curriculum Vitae
  2. Fotocòpia de la títulació
  3. Fotocòpia DNI/NIE
  4. DARDO (Document d’alta i renovació de la demanda d’ocupació)
  5. Fotocòpia de la capçalera de la nòmina (en el cas de persones en actiu)
Més documentació

Consulta la web de la Fundació Pere Tarrés per obtenir més informació.

COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES (CASTELLÀ A2 I CATALÀ BÀSIC)

Nom de l’entitat OrientActiva Sector/especialitat professional Idiomes Si forma part de la Garantia Juvenil, indiqueu el nom concret del programa PICE Municipi on es realitza el curs/acció Mataró Nom del centre on s’imparteix OrientActiva Adreça Carrer Alcalde Josep Abril, 24 Data d’inici 10-02-2020 Data de finalització 23-03-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) Dilluns a divendres (15h a 20h) Total d’hores 155h Requisits d’accés
  • Tenir entre 16 i 29 anys
  • Estar apuntat a Garantía Juvenil
  • Tenir NIE/DNI
Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diploma d'aprofitament Termini d’inscripció 14/02/2020 Com s’ha de fer la inscripció? OrientActiva Documentació a lliurar NIE/DNI Més documentació

-Augmentar l’expressió oral en castellà i en
català
-Aprendre a interactuar en situacions socials
comunes, com per exemple les entrevistes de
feina.
-Millorar la comprensió auditiva i l’expressió
escrita.
-Practicar i familiaritzar-se amb les diferents
parts que componen les proves d’acreditació de
castellà i català

 

Grup de millora d’informació juvenil: Organització de campanyes informatives conjuntes

Dimarts 18 i dimarts 25 de febrer de les 9:30h a les 13:30h.
Consell Comarcal del Maresme. Plaça Miquel Biada, 1. Mataró.


Avís Legal

Concurs de Fotografia .

PIJ d’Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

FotoJove2012

Data: 2012-04-03