Aquest és un formulari de preinscripció obert del 4 de juliol fins al 19 de juliol.
Data de publicació de la preselecció: Dilluns 23 de juliol.
Criteris de selecció:
1- Ordre d’inscripció.
2- Tenir el títol de monitor/a o,
3- Tenir més de 23 anys i certificar experiència en el camp del lleure de 3 o més anys i tenir títol de batxillerat/cicle formatiu de grau superior.
4-Tenir títol universitari d’educació infantil, educació primària, educació social, pedagogia, ciències de l’esport o el grau superior en animació sociocultural.
5- Es prioritza les persones amb domicili a la comarca del Maresme.
Preinscripció Curs Directors/es de lleure infantil i juvenil
Alta participació de professionals del Maresme a la xerrada Coneixem els programes Acredita’t i Qualifica’t.
40 professionals de la comarca provinents de les àrees de Joventut, Educació, Promoció Econòmica i de les escoles d’adults dels municipis han participat a la xerrada Coneixem els programes Acredita’t i Qualifica’t organitzada pel Servei Comarcal de Joventut en el marc del projecte Xarxa Transició Escola Treball del Maresme.
La xerrada, presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme Neus Serra, ha comptat amb la participació de responsables d’ambdós programes provinents de l’Institut Català de les Qualificacons Professionals ( ICQP) i el Departament d’Ensenyament.
L’objectiu de l’acte és conèixer en profunditat el funcionament d’aquests programes per tal d’orientar i assessorar adequadament a les persones joves – i d’altres col·lectius – que es troben en processos de transició formativa i laboral.
Aquests programes, basats en la validació de l’experiència laboral per una millor integració, promoció i reconeixement professional, són encara molt novedosos i sovint generen dubtes i confusions que cal aclarir per tal d’assessorar correctament a les persones a les que s’atenen.
Aquest acte ha estat un primer pas per conèixer més d’aprop el funcionament d’aquests processos i caldrà seguir amb atenció l’evolució que a partir d’aquí es vagi generant.
ANGLÈS (NIVELL A1)
Nom de l’entitat
Inlingua Calella S.L.
Enllaç a l’acció
https://inlinguacalella.es/nuestros-cursos/formacio-subvencionada/formacio-ocupacional/?lang=ca
Sector/especialitat professional
Idiomes
Municipi on es realitza el curs/acció
Calella
Nom del centre on s’imparteix
Inlingua Calella
Adreça
c/ Bruguera 269-279
Data d’inici
05-05-2020
Data de finalització
02-07-2020
Horari (dies de la setmana i hores/dia)
De dilluns a divendres de 9:15 a 14:15h.
Total d’hores
190 hores
Requisits d’accés
– Estar inscrit com a demandant d’ocupació al SOC
– Edat mínima 16 anys
– Nivell acadèmic o de coneixements generals mínim 2n d’ESO o equivalent
– DNI
– Full d’inscripció al SOC (DARDO)
– Còpia de titulació acadèmica (mínim 2n d’ESO o equivalent
La Directora General de Joventut visita el Maresme
La Directora General de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, visitarà el Maresme dijous 7 d’abril. Començarà pel Consell Comarcal on mantindrà una reunió amb el Conseller Delegat de Joventut, Ignasi Bernabeu, i amb la consellera adjunta, Laia Martín. També visitarà l’Oficina Jove de Mataró, l’equipament de Can Jalpí de Pineda de Mar i el Casal de Joves de Tordera.
Marta Vilalta arribarà al Consell Comarcal a les 12:00h i, acompanyada del Conseller Delegat de Joventut, visitarà a partir de les 12:45h l’Oficina Jov de Mataró.
És previst que a les 15:15h comenci la visita a Can Jalpí i a les 16:30h el Casal de Joves de Tordera.
Data: 2016-04-06
La prevenció de les violències masclistes en espais de festa i els models alternatius de socialització de gènere són la base dels nous projectes dissenyats en el marc del programa de Prevenció de les violències masclistes amb joves al Maresme
Aquest dimarts es van presentar a Can Palauet els projectes dissenyats pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Cabrils, Mataró i Palafolls per aprofundir i contribuir a la prevenció de les violències masclistes amb joves en els respectius municipis. Els projectes s’han dissenyat en el marc del Programa de prevenció de les violències masclistes i relacions abusives amb joves que, des de 2016, lidera el Servei Comarcal de Joventut del Maresme.
Des del Consell Comarcal del Maresme s’està treballant per atendre les necessitats dels i les professionals que treballen amb joves en relació a la prevenció de les relacions abusives i les violències masclistes. És clau, per abordar aquesta problemàtica, capacitar els i les professionals per superar els límits individuals i facilitar estratègies amb les quals puguin treballar obertament sobre les desigualtats de gènere, les relacions de parella i les manifestacions d’abús i violència contra les dones i contra joves LGTBI, adaptant els missatges, metodologies i models oferts en la intervenció per a què siguin conciliables amb la diversitat cultural existent en el territori, i, incorporant aquest coneixement en les relacions interpersonals amb joves i en el conjunt de tasques professionals (en l’ús del llenguatge, la mediació envers les micro-violències, la programació d’activitats, la distribució dels espais i equipaments,…).
Durant el 2015 i 2016, es van dur a terme diferents accions que van culminar en un procés d’acompanyament a professionals que treballen amb joves a la nostra comarca, principalment des dels serveis locals dels ajuntaments (àrees de joventut, igualtat i serveis socials) per al disseny d’accions locals de prevenció de les violències masclistes i les relacions abusives. El resultat tangible d’aquest procés es va concretar en el disseny de 6 accions de prevenció per part d’aquests professionals, recollides en el document d’Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l’àmbit local.
En aquesta segona edició, al 2018, s’està donant suport a 15 professionals de 6 ajuntaments en el disseny de noves accions que els permetin millorar i aprofundir en la tasca de prevenció i la sensibilització envers les violències masclistes i les relacions abusives amb joves. El dimarts 5 de juny, els ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Cabrils, Mataró i Palafolls van presentar la feina feta fins al moment. En tots els casos, s’ha incorporat com a contingut transversal el treball específic amb el col·lectiu masculí i la inclusió de perspectiva de les noves masculinitats. L’objectiu d’aquest treball, és defugir de fer recaure sobre les noies els canvis i les accions davant la violència com a víctimes, si no, també, fer una intervenció interpel·lant als nois com a possibles agressors o còmplices del sexisme, l’homofòbia i els abusos. Conexus ha estat l’entitat que, en aquesta edició, ha donat suport tècnic als professionals dels ajuntaments.
Recollint aquests aspectes l’ajuntament d’Alella s’ha centrat en l’edició d’una guia feminista per l’organització de les festes locals, l’ajuntament d’Arenys de Mar en l’elaboració del protocol d’actuació per la prevenció i atenció de les violències en el marc de les Barraques de la Festa Major; en el cas de l’ajuntament de Cabrils, la proposta de treball vol incorporar una formació i donar recursos a monitors/es i entrenadors/es esportius perquè puguin incloure accions específiques de prevenció en les sessions d’entrament; l’ajuntament de Mataró ha dissenyat un programa per incorporar la perspectiva de les noves masculinitats i oferir models masculins alternatius als i les joves de la xarxa d’Espais Joves del municipi; l’ajuntament de Palafolls centra els seus esforços en el treball entre iguals, creant una xarxa de joves com a agents de prevenció de les violències al municipi.
Els ajuntaments continuaran treballant en la concreció i disseny de l’acció fins al mes de setembre. Serà en aquest moment quan alguns dels projectes començaran la implementar-se.
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS SOCIALS VIlASSAR DE MAR
Nom de l’entitat
Fundació Pere Tarrés
Enllaç a l’acció
https://www.peretarres.org/formacio/curs-certificat-professionalitat-atencio-sociosanitaria-persones-dependents-institucions-socials?codi=6377
Sector/especialitat professional
Sociosanitari
Municipi on es realitza el curs/acció
Vilassar de Dalt
Adreça
Camí de Can Pons 21-27
Data d’inici
10-03-2020
Data de finalització
30-09-2020
Horari (dies de la setmana i hores/dia)
De dilluns a divendres de 9h a 14h
Total d’hores
450
Requisits d’accés
- Prioritari per a persones en actiu
- -Estudis ESO/EGB/EQUIVALENTS *HOMOLOGATS
ANGLÈS A.1.A
Nom de l’entitat
IDFO (Institut per al desenvolupament de la formació i l’ocupació)
Enllaç a l’acció
https://www.idfo.com/curso/angles-a.1.a/3039
Sector/especialitat professional
Idiomes
Municipi on es realitza el curs/acció
Mataró
Nom del centre on s’imparteix
IDFO Mataró
Adreça
plaça de les tereses, 17 4a planta
Data d’inici
04-02-2020
Data de finalització
02-04-2020
Horari (dies de la setmana i hores/dia)
Dimarts i dijous de 09:30 a 13:40h
Total d’hores
75 hores
Requisits d’accés
– Prova de selecció prèvia a l’inici del curs.
– Curs per a persones treballadores en actius amb places limitades per a persones desocupades.
– En el cas de persones en actiu és IMPRESCINDIBLE que l’empresa en la qual treballen disposin de centre de treball a Catalunya
– És necessari realitzar lapreinscripció mitjançant la pàgina web www.idfo.com
– Cercar el curs i clicar inscriure’s
– Cal registrar-se si és el primer cop i seguir les indicacions
– Un cop ompler i enviar el formulari, la preinscripció ja està feta
Persones treballadores en actiu:
– Fotocòpia DNI per les dues cares (en vigència)
– Fotocòpia capçalera de la Nòmina o rebut autònom del mes d´inici del curs o del mes anterior
Persones treballadors en situació d’atur:
– Fotocòpia DNI per les dues cares (en vigència)
– Fotocòpia dardo (document de renovació de la demanda del soc)
– Document oficial on aparegui el nº de seguretat social (nòmina antiga i/o primera pàgina de l´informe de vida laboral)
Maresmencs i maresmenques al món
😀Elià i Guim
🛫Vilassar de Mar
🛬Món
✅Viatge alternatiu
Tres anys viatjant pel món en furgoneta
L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.
Què us va portar a iniciar el viatge?
Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.
La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.
Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.
A què us dediqueu?
(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”
(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.
Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.
Amb què comptàveu en el moment de marxar?
Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.
Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.
Quines van ser les primeres sensacions?
Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!
Com ho fèieu per subsistir?
El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.
La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.
No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.
Què us deia la gent que us trobàveu?
Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.
En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?
Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.
Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.
On us va enganxar la Covid?
Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.
Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.
Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.
El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.
(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.
Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!
Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld
Maresmencs i maresmenques al món
😀Màxim
🛫Calella
🛬Anglaterra
✅ Feina
Màxim, treballant a la costa anglesa.
Treballant al sud d’Anglaterra. En Màxim Solomando Casanova, de Calella, es troba a Bournemouth, una ciutat a la costa del Regne Unit, treballant al sector d’hostaleria.
Les notes en cursiva són aportacions del Servei de Mobilitat Internacional Jover del Maresme per aportar més informació o recursos
Quan vas arribar?
Vaig arribar a finals de Febrer del 2015, el dia 26 exactament.
Què vas anar a fer?
Principalment cercar treball, ja comptava amb ajuda per l’allotjament des de el primer dia que arribava.
Què estàs fent?
Treballo a jornada completa a un restaurant, comparteixo pis amb un amic del Maresme i aquest Setembre faré l’examen d’anglès Advance al college de Bournemouth.
Al Regne Unit ha moltes acadèmies i escoles d’anglès, pots trobar-ne una selecció:
http://www.britishcouncil.org/education/accreditation/centres
Què vas fer abans de marxar?
Em vaig assegurar que comptava amb allotjament i que tenia cita per fer el “NIN” National Insurance Number. El NIN és un número admisnistratiu del Regne Unit necessari per treballar al país. Pots trobar més informació sobre el tràmit a: http://www.diariodeunlondinense.com/trabajo/seguridadsocial/transcripcion-llamada-cita-nin
Quines dificultats has trobat? Què has fet per solucionar-les?
Penso que un dels principals problemes que ens trobem és el canvi d’Euro a la Lliura, ja que les comissions són elevades i el canvi es redueix pràcticament a la meitat. Hi trobaràs més informació i consells sobre el canvi de moneda a aquesta web: http://www.diariodeunlondinense.com/dinero/cambio-divisa/ahorrar-cambio-divisa
On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)
A través de gent, preguntant, socialitzant-me.. una eina molt útil són els grups de Facebook, en aquest cas “Españoles en Bournemouth”.
Quin consell donaries a joves que vulguin marxar al Regne Unit?
Simplement tenir una idea dels preus del lloguer a la ciutat on aneu, tenir el numero per trucar a la cita amb el NIN i òbviament una mica de diners estalviats. Pots buscar preus a les webs de recerca d’habitacions o pisos a la pàgina: www.gumtree.com Et recomanem que no facis cap pagament fins a que no vegis el pis, així que els primers dies, millor busca un hostal, bed and breakfast o algú que et pugui allotjar.
Alguna recomanació
Hi ha agències que et busquen escola, allotjament i en algunes inclús treball. No són pas econòmiques però si no tens un bon nivell d’angles poden ser molt útils. H hi ha acadèmies que ofereixen serveis des de 200 euros, facilitant ofertes de feina, escoles, allotjament, i altres fins a 700 amb les quals et vas amb la feina tancada des d’aquí. Al Servei podem donar-te més recursos!
Quins motius et van fer marxar?
Les condicions de treball a Espanya, principalment la manca de respecte als nostres drets com a treballadors.
Com vius l’experiència fins al moment?
Satisfet, treballo cinc dies, aproximadament 40h setmanals i cobrant gairebé el mateix que a casa. Tot i que a Anglaterra cobro el sou mínim, que són 6.50£. Visc en un pis de lloguer just al centre de la ciutat i a finals de mes encara em queden ha diners al compte bancari…
Quins aspectes hi destaques?
Som un munt de espanyols a tot el Regne Unit, sempre coneixeràs algun amb el que et puguis comunicar. Hi pots contactar a través de les pàgines de Facebook, o també a les xarxes com: www.catalansalmon.com o www.spaniards.es
Que trobes a faltar?
El clima és un dels aspectes que més afecten. Som del maresme i això és un plaer que nomes et dónes compte vivint allà.
Recomanes a joves marxar a aquest país o en general?
A Espanya vivim amb una vena als ulls, en comparació amb el que passa a altres països de la UE i les condicions que tenen. Aquí al Regne Unit, encara som benvinguts, una vegada trobes treball i allotjament entres en una rutina còmode i realment és un gran impuls a madurar.
Publicat al Butlletí de setembre de 2015
Maresmencs i maresmenques al món
😀Pol
🛫Cabrils
🛬Austràlia
✅ Feina
L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils
A quina regió d’Austràlia et trobes?
Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.
És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.
Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.
Què et va animar a emprendre aquest viatge?
Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).
El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.
Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.
Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?
Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.
Quines altres activitats fas?
Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.
Que trobes a faltar?
Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.
Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?
Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.
Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.
Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.
Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!