Trobareu tota la informació per poder descarregar-vos-la tot clicant en aquest enllaç.
El Consell Comarcal del Maresme cerca persones que hagin treballat com a “au-pair”
Moltes experiències de mobilitat internacional jove han tingut com a base la feina d’au-pair. És a dir la cura d’infants en un país estranger a canvi d’allotjament i manteniment. És una modalitat que permet a la persona jove fer una immersió lingüística, social i cultural en un ambient familiar.
El Servei de Mobiliat Internacional Jove del Maresme està recollint les vivències de maresmenques i maresmencs que hagin fer d’au-pair per il·lustrar i complementar l’acte que s’està organitzant per donar a conèixer aquesta modalitat d’intercanvi cultural internacional. L’objectiu és orientar al jovent que s’està plantejant aquesta via per fer una estada temporal a l’estranger.
L’acte es farà el 22 de setembre, a les 18:00h, a Can Jorba (Vilassar de Mar)
El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme fa una crida a les persones de la comarca que hagin fet d’au-pair a compartir la seva vivència contestant aquesta enquesta. Les dades recollides serviran per visibilitzar informació d’interès relacionada amb la temàtica.
Ajuts de 15.876 euros a joves que hagin iniciat una activitat econòmica o professional
Fins a les 14 hores del 15 de juliol es poden sol·licitar els ajuts que atorga el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat a les persones joves que inicien una activitat econòmica o professional com a persones treballadores autònomes amb l’objectiu de facilitar el manteniment del seu projecte d’emprenedoria a llarg termini.
La convocatòria d’aquest any especifica que poden sol·licitar l’ajut les persones d’entre 18 i 29 anys que hagin iniciat una activitat econòmica i estiguin donats d’alta al registre del programa de Garantia Juvenil en situació “inscrit beneficiari”. A més, cal acreditar un percentatge mínim d’ingressos i mantenir l’activitat econòmica o professional per la qual s’ha sol.licitat l’ajut un mínim de 18 mesos de manera ininterrompuda.
També cal que durant aquest temps, portin a terme amb aprofitament una acció de caràcter formatiu o de suport que contribueixi a millorar la gestió del negoci o estigui relacionada directament amb l’activitat econòmica o professional que estiguin duent a terme.
Les persones que reuneixin tots els requisits rebran un ajut de 15.876 euros.
Igual que en anteriors convocatòries, el Consell Comarcal assessora els joves maresmencs en la presentació de la sol·licitud.
Curs per a especialistes en polítiques de joventut
Data: 2013-01-22
Curs de monitor/a – Arenys de Mar

Curs de monitor/a de lleure, intensiu de Nadal
De desembre a gener a Arenys de Mar
Gratuït per a persones de 18 a 29 anys a l’atur
Més informació: joventut@arenysdemar.cat
Maresmencs i maresmenques al món
😀Mei i Paula
🛫Cabrils / Viladecans
🛬França
✅Camp de Treball
Camp de Treball a França amb COCAT

Som la Paula i la Mei, dues joves de vint anys que es van conèixer a la universitat i que, innocentment, van decidir fer un workcamp sense saber tot allò que els aportaria.
Des de feia temps, les dues volíem tenir una experiència internacional d’aquest tipus, però no trobàvem mai el moment. Més ben dit, l’excusa era que “no era el moment” però realment el que no ens deixava avançar era l’angoixa d’enfrontar-nos a una situació així de nova, ja que mai havíem viatjat soles a un altre país. Per sort, un dia de classe, va sorgir el tema dels plans d’estiu i vam descobrir teníem els mateixos interessos i les mateixes preocupacions. Per tant, per què no fer aquest primer viatge juntes?!
Així va ser com vam començar a informar-nos sobre mobilitats internacionals. Al principi va ser molt estressant perquè teníem moltes opcions però cap experiència ni referència. Aleshores, a través de Joventut Cabrils vam contactar amb Mobilitat Jove Maresme per fer una reunió virtual. En aquesta, no només se’ns va assessorar respecte al tipus de projecte, sinó sobre les limitacions que podíem trobar per a la situació de pandèmia. Després de la reunió i a través de COCAT, ens vam inscriure a diferents workcamps, ja que era aquesta l’opció que més ens cridava l’atenció.
Un workcamp o camp de treball internacional es basa en una estada que es comparteix amb persones d’altres països on es treballa per dur a terme alguna activitat de manera voluntària. Per tant, havíem de decidir quina activitat volíem dur a terme així com veure les valoracions prèvies dels projectes, l’allotjament, la taxa extra, l’accessibilitat… Us recomanem que escolliu algun projecte que us motivi i que us fixeu sobretot en les valoracions d’altres participants. Després d’apuntar-nos i d’esperar alguns dies, vam rebre la resposta, teníem plaça pel projecte TROT TROT TO AMBERT! 10-8-21 al 26-8-21 a França.
Aleshores vam començar a fer totes les gestions necessàries respecte a la documentació, targeta sanitària (que mai va arribar)… i a informar-nos sobre els requisits necessaris per viatjar en temps de pandèmia; calia anar vacunat o amb un test d’antígens o PCR negativa.
La informació sobre l’equipatge necessari i altres qüestions normalment és proporcionada pel workcamp que t’accepta, en el nostre cas un mes abans ens van enviar un full informatiu amb tot el que ens calia dur. Sempre es recomana portar quelcom típic del país (jocs, menjar, cançons…) per fer més interessant l’experiència intercultural.

Un parell de mesos més tard va arribar la data esperada i així va començar el nostre viatge. L’anada la vam fer en caravana, des de Barcelona a Ambert. Una vegada allà, només havíem d’arribar al punt de trobada on els campleaders ens recollirien per anar cap a la granja on ens allotjaríem. Hi havia tres habitacions a compartir entre 12 persones, dos lavabos i una zona comuna. També disposàvem d’un espai a l’aire lliure on podíem acampar i fer activitats. El nostre camp de treball es basava en crear espais habilitats per ases, per tant, la nostra feina va ser deixar el terreny lliure de males herbes, construir tanques i fer un petit estable. Cada workcamp s’organitza diferent, en el nostre cas, nosaltres mateixos vam decidir que cada dia hi hauria un “cooking team” que es quedaria a netejar, comprar i cuinar mentre la resta anaven a treballar, de 9-13h. El treball en general estava bé, alguns dies era més físic i cansat que d’altres, però s’anaven alternant les activitats.
La cuina era bàsicament vegetariana (pasta, arròs, amanides, verdures…). Com a plats especials, un dia, el campleader ens va preparar un peix amb patates deliciós i una companya italiana ens va fer tiramisú. De postres sempre menjàvem formatge d’Ambert (un formatge blau molt bo). Les tardes les teníem lliures, podíem anar a passejar, a visitar pobles, a veure els ases, jugar a ping-pong, vòlei, soccer, o fer diverses activitats en grup. A les nits, després de sopar, fèiem jocs en grup, tocàvem l’ukelele, rèiem… Aquests eren els nostres moments preferits i sempre ens anàvem a dormir més tard del que hauríem.

Al cap de setmana, fèiem “campfires” i dormíem en tendes de campanya després d’haver sopat barbacoa de verdures acompanyades amb especialitats d’algun país. Cal no oblidar que al cap de setmana rentàvem la roba, ja que només dúiem quatre o cinc mudes. Per tant, com podeu veure, treballàvem i ens cansàvem, però després ens ho passàvem molt bé, és a dir, tot estava compensat.
Un factor a tenir en compte era la llengua, però ens vam adonar que aquesta no ens va suposar cap problema en la comunicació del dia a dia. La intenció de qualsevol persona a l’hora de participar en un projecte així és també la de millorar l’anglès i, quan ets allà, t’adones que ningú no és professional i que parlar perfectament no és el que realment importa, sinó estar disposat a practicar per aprendre.
I va arribar el dia de retornar, aquest viatge el vam fer en tren i autocar. El comiat va ser molt emotiu, i va ser en aquest moment quan vam posar en perspectiva i vam ser conscients de totes les experiències viscudes. Personalment, aquest workcamp va suposar un clar abans i després per nosaltres. Coneixes gent fascinant que té un gran impacte a la teva vida precisament per la seva forma de veure-la, que de vegades és molt diferent d’allò al que estem acostumades.
Crees vincles que pensaves impossibles de construït en tan poc temps i aprens coses dels altres i de tu mateix. Sobretot aprens d’altres països, d’altres cultures, d’altres idiomes, d’altres costums… i això suposa una oportunitat per descobrir-te també a tu mateixa i enfortir les teves capacitats socials i la teva autonomia.
Experiències com aquesta t’obren nous horitzons, et fan ser més oberta de ment i tenir més confiança, seguretat i esperança en la humanitat. A més, també ha estat una oportunitat per conèixer-nos més entre nosaltres dues, establir una amistat i compartir un viatge que només aquelles persones que han viscut entenen. Haver gaudit una experiència així t’impulsa a voler-ne tenir més, a voler viatjar, conèixer gent i aprendre dels altres amb molta més il·lusió.
Si algú ens demanés opinió, diríem que no s’ha de tenir por per tirar endavant. És normal tenir dubtes al principi quan mai has viscut alguna cosa així, però val molt més la pena allò que et pot aportar una experiència d’aquest tipus que no pas les dificultats que es poden presentar per la incertesa i el desconeixement.
Has de pensar que d’aquestes experiències mai t’enduràs res negatiu, sinó tot el contrari, tot serà positiu i aprendràs de qualsevol situació nova. Una vegada s’ha acabat el viatge, només queden records bonics i persones increïbles. Per tant, no et tanquis portes tu mateix i, si se’t presenta una oportunitat així, aprofita-la. A QUÈ ESTÀS ESPERANT?


ANGLÈS A.2.B
– Prova de selecció prèvia
– Curs per a persones treballadores en actiu amb places limitades per a persones desocupades
– En el cas de persones treballadores en actiu, és imprescindible que l’empresa en la qual treballen disposin de centre de treball a Catalunya
– És necessari realitzar la preinscripció a l’acció formativa mitjançant la pàgina web www.idfo.com
– Cercar el curs i cliar incriure’s
– Cal registrar-se si és el primer cop que s’accedeix i seguir les indicacions
– Un cop omplert i enviat el formulari, la preinscripció ja està feta
Curs de Mosso de Magatzem
Formació Troncal: Prevenció Riscos Laborals + Plataformes Elevadores
Formació Específica: Carretons Elevadors + Preparació de Comandes + Operacions Auxiliars de magatzem
Maresmencs i maresmenques al món
😀Eva
🛫 Òrrius
🛬Anglaterra
✅ Au-Pair
Eva d’Au-Pair al Regne Unit.


Després d’una estada llarga a fora, tornar a casa va ser estrany i tenia la sensació que havia de fer alguna altra cosa que quedar-me per allà. Així que vaig anar a fer una consultoria al servei de joventut del Maresme on em van donar un munt d’eines on mirar i cercar coses que podia fer. Vaig decidir que marxaria com a Au Pair al Regne Unit, per tal de perfeccionar el meu anglès i treure’m el títol d’advance (vivim en el món de la “titulitis”), adquirir un altre tipus d’experiència amb infants com la que no havia tingut abans i, com sempre, conèixer una cultura des del centre d’una família.
Després d’un mes de recerca vaig trobar a una família de Londres que em va semblar l’adequada, així que vaig marxar cap allà a l’Abril i per sis mesos. He de dir que trobar una família no és difícil, allò complicat es trobar-ne una que sigui el que tu estàs buscant. I, així com em va passar a mi, que malgrat que et pensis que a vegades és la família adequada la que tu has trobat, no és ben bé com et pensaves… He tingut una experiència bastant bona a Londres, però em vaig trobar que la família no havia entès els marcs en els quals treballa una Au Pair, és a dir, pels infants de la família. És a dir, cuidar dels infants i netejar tot allò que concerneixi a aquests, segurament també et tocarà fer algunes tasques comunes com la cuina o passejar els gossos, però des del meu punt de vista això són responsabilitats que també tens a casa i no em representen cap problema. Ara, el que no és normal és netejar tota la casa i que siguin tant desordenats que arribis a odiar els dilluns. El meu consell si algú se’n va a fer un Au Pair és preguntar clarament quines són les tasques que us tocaran i si no esteu d’acord amb alguna d’elles digueu-ho, hi ha milers de famílies que busquen algú que els ajudi a cuidar dels seus infants i que volen involucrar la au pair en el si de la família. També, vigileu si algú us diu que són “messi” o “quite untidy”, quan ho comenten és que són molt desordenats i que tindràs molta feina a casa.
A part d’això, he de dir que he conegut a bastanta gent però Londres és una ciutat de pas i tothom que ve se’n va al cap de res, quelcom ha fet que no pogués connectar amb ningú per un temps més llarg. Ara bé, la ciutat és increïble, sempre hi ha alguna cosa a fer, està plena de museus i art al carrer, pels fans de Harry Potter és un lloc especial, també.
En resum, a la meva experiència d’Au Pair a Londres hi ha hagut moments de tot, podríem dir que de dilluns a divendres eren dies passables i que de divendres nit a diumenge nit era increïble. De totes maneres, he après molt amb aquesta estada i no ho canviaria per res del món, m’ha agradat ser Au Pair, de fet, estic en una altra família aquest cop a prop de Manchester, en un poblet petit on et somriuen i saluden sense conèixer-te,… una mica com Òrrius. Però això ja us ho explicaré un altre dia.
Publicat al Butlletí de desembre de 2017