La Raquel Ferrer Peña és una jove de 28 anys de Mataró que actualment es troba vivint i treballant a Oxford (Anglaterra).

Quan vas arribar?

Vaig arribar el setembre del 2016.

Què vas anar a fer?

Volia anar a treballar però em feia por anar a l’aventura sense conèixer realment la situació laboral o com de complicat seria aconseguir una casa, etc. així que vaig optar per fer d’au pair per començar i veure com anava.

Què estàs fent?

Actualment estic treballant de mestra de primària a una escola amb nens amb problemes emocionals i de conducta, però abans vaig estar treballant de Teaching Assistant (ajudant a la classe, una mena de vetlladora) a dues escoles d’educació especial.

Que vas fer abans de marxar?

Un cop vaig decidir on aniria em vaig informar una mica de la zona i de les opcions que oferia Oxford. Vaig afegir-me a grups d’espanyols a facebook per veure què es parlava per allà i sobretot vaig parlar amb la família amb la qual viuria per veure el que s’esperava de mi i anar una mica més tranquil·la amb el que em trobaria.

Visat, permisos, recerca de feina…

A Anglaterra (aquesta és la situació actual abans del Brexit, ara tot pot canviar) amb un passaport o DNI espanyol no tens cap problema i no s’ha de demanar visat ni res enrevessat. És molt senzill perquè no s’han de fer tràmits de cap mena per anar a viurehi.

La situació laboral a Anglaterra varia molt segons la zona on vagis. Al nord tot és més barat però també hi ha menys oportunitats laborals, al sud –en especial les zones properes a Londres i a la mateixa capital- hi ha força més feina que al nostre país. A Oxford, en concret, no hi ha pràcticament atur però també és una ciutat molt cara.

Quines dificultats has trobat?

La veritat és que he tingut molta sort i m’he trobat amb pocs contratemps, o poc seriosos. Al principi la família em va ajudar en tot i després a poc a poc vaig anar espavilant-me quan ja em sentia més segura i sabia més de què anava la cosa. Conduir per l’altre cantó, per exemple, em va costar força.

Però en general em sento afortunada perquè la gent i amics que m’he trobat pel camí sempre m’han donat un cop de mà. Es fa molta pinya quan s’està fora de casa perquè tothom està enla mateixa situació que tu.

Cal dir que no he trobat que hi hagi grans xocs culturals però potser un dels més evidents és la manera que tenen de demanar les coses o dirigir-se a altres persones. Són molt correctes i de vegades costa molt “llegir-los” i desxifrar el que volen dir. Potser volen que facis una tasca però t’ho pregunten d’una manera que penses que tens l’opció de dir que no. I realment no és una pregunta ni tens alternativa, estan esperant que ho facis tot i que no t’ho diguin com una ordre. I això pot portar a alguna confusió a l’inici.

També els costa molt dir que no i ser directes. Al principi especialment quan no coneixes aquests codis pots semblar mal educat perquè nosaltres diria que en general som força més transparents i no donem tantes voltes per dir una cosa. Un cop ja saps com va, trobo que no tens problemes.

Que has fet per solucionar-les?

Donar-me temps, parlar amb ells i entendre quina és la seva manera de fer per a intentar integrar-me tot el que puc. És una mica un exercici de pràctica i error fins que saps com fer-te entendre i com actuar per evitar malentesos. Crec que alguns d’ells també han intentat fer un esforç per saber d’on vinc i entendre que en algunes qüestions tenim maneres diferents d’expressar-nos i tots hem de ser una mica flexibles i tolerants amb els altres. El respecte i la comunicació són vitals per a solucionar petits conflictes que puguin sorgir en el dia a dia.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Internet està atapeït de webs, blogs, etc. d’experiències d’altra gent que poden ser molt útils sobretot al principi per saber com aconseguir el número de la seguretat social, com obrir el compte del banc i aquests tipus de tràmits.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que siguin oberts de ment, estiguin preparats per a conèixer gent de tot el món i tinguin ganes d’aprendre i de treballar dur. Potser al principi en feines que no siguin la seva però amb paciència i anglès tot s’aconsegueix!

Quins motius et van fer marxar?

Un cop vaig acabar la carrera tenia clar que volia conèixer món i viure experiències fora de casa, perquè sempre hi ha temps per tornar però si no ho feia en aquell moment m’acabaria acomodant en la meva zona de confort i em costaria molt més moure’m. La falta d’oportunitats La colla d’Spanish a Oxford laborals a Catalunya/ Espanya també va ser un factor que va influir en la presa de la decisió, o en el fet de portar més temps del que em plantejava en un inici. Tot i que si aquí el panorama hagués estat millor crec que també hauria marxat perquè és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i sempre he somiat en viure en altres països i veure món.

Com vius l’experiència fins al moment?

De manera molt positiva i com un aprenentatge constant on em puc permetre equivocar-me i arriscar perquè ara és el moment de fer-ho. Em sento molt lliure i sempre tinc l’opció B de tornar a casa si veig que això en algun moment ja no m’omple. Em sento molt agraïda de tenir aquest segon món en el que sóc una persona diferent de la que sóc quan estic a casa. Amb reptes diferents als que hi ha a Catalunya (una llengua que no és la meva materna, lluny de casa, etc) però que m’ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva i a intentar desenvolupar habilitats i a superar obstacles que no em trobaria a casa. Tot i estar lluny de la gent que estimo, amb les noves tecnologies em sento molt propera a ells i tot i que em perdo moments en què m’agradaria estar allà, crec que l’experiència de moment val la pena.

Quins aspectes hi destaques?

La feina, les oportunitats laborals, la formació que t’ofereixen… La multiculturalitat està present en tot el país i en aquest sentit es nota que la gent està molt més acostumada a tenir persones d’arreu del món. També la serietat que tenen, tot és molt més formal –tot i que s’ha de fer paperassa per a qualsevol cosa.

Que trobes a faltar?

Trobo a faltar a la família, els amics, el menjar, el temps… i el mar! Moltíssim. Els hiverns són molt llargs aquí i de vegades es fa dur.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

I tant, feu-ho! No recomanaria Anglaterra específicament sinó qualsevol país al que vulgueu anar i us cridi l’atenció. Viure a un altre lloc és una experiència brutal i et dona l’oportunitat de créixer a nivell personal. Jo he après molt a llençar-me més a la piscina i a gaudir del que hi ha en cada moment, a conèixer a gent que en algun punt ja no tornaré a veure, i també a apreciar més les coses que abans no valorava a casa. Amb les seves coses bones i dolentes, valoro molt positivament aquests (ja) 3 anys a Anglaterra. Tot i que m’agradaria en algun moment tornar a casa encara sento que tinc ganes d’explorar altres indrets i de posar-me a prova a mi mateixa. Si us ho esteu pensant, no us quedeu amb les ganes perquè fins i tot dels moments difícils se’n treuen grans lliçons i t’ajuden a avançar. Endavant!