– 5 d’octubre de 2012: “Treball a l’estranger” a Sant Pol de Mar.
– 9 d’octubre de 2012: “Estudis i estades de voluntariat a l’estranger” a Mataró ( Consell Comarcal Maresme).
– 23 de novembre de 2012:”Programes i recursos europeus per a la mobilitat dels joves” a Òrrius.
Informació detallada i inscripcions a Oficina del Pla Jove
Data: 2012-10-05
Tipus d’acte: -8-
😀Mei i Paula
🛫Cabrils / Viladecans
🛬França
✅Camp de Treball
Som la Paula i la Mei, dues joves de vint anys que es van conèixer a la universitat i que, innocentment, van decidir fer un workcamp sense saber tot allò que els aportaria.
Des de feia temps, les dues volíem tenir una experiència internacional d’aquest tipus, però no trobàvem mai el moment. Més ben dit, l’excusa era que “no era el moment” però realment el que no ens deixava avançar era l’angoixa d’enfrontar-nos a una situació així de nova, ja que mai havíem viatjat soles a un altre país. Per sort, un dia de classe, va sorgir el tema dels plans d’estiu i vam descobrir teníem els mateixos interessos i les mateixes preocupacions. Per tant, per què no fer aquest primer viatge juntes?!
Així va ser com vam començar a informar-nos sobre mobilitats internacionals. Al principi va ser molt estressant perquè teníem moltes opcions però cap experiència ni referència. Aleshores, a través de Joventut Cabrils vam contactar amb Mobilitat Jove Maresme per fer una reunió virtual. En aquesta, no només se’ns va assessorar respecte al tipus de projecte, sinó sobre les limitacions que podíem trobar per a la situació de pandèmia. Després de la reunió i a través de COCAT, ens vam inscriure a diferents workcamps, ja que era aquesta l’opció que més ens cridava l’atenció.
Un workcamp o camp de treball internacional es basa en una estada que es comparteix amb persones d’altres països on es treballa per dur a terme alguna activitat de manera voluntària. Per tant, havíem de decidir quina activitat volíem dur a terme així com veure les valoracions prèvies dels projectes, l’allotjament, la taxa extra, l’accessibilitat… Us recomanem que escolliu algun projecte que us motivi i que us fixeu sobretot en les valoracions d’altres participants. Després d’apuntar-nos i d’esperar alguns dies, vam rebre la resposta, teníem plaça pel projecte TROT TROT TO AMBERT! 10-8-21 al 26-8-21 a França.
Aleshores vam començar a fer totes les gestions necessàries respecte a la documentació, targeta sanitària (que mai va arribar)… i a informar-nos sobre els requisits necessaris per viatjar en temps de pandèmia; calia anar vacunat o amb un test d’antígens o PCR negativa.
La informació sobre l’equipatge necessari i altres qüestions normalment és proporcionada pel workcamp que t’accepta, en el nostre cas un mes abans ens van enviar un full informatiu amb tot el que ens calia dur. Sempre es recomana portar quelcom típic del país (jocs, menjar, cançons…) per fer més interessant l’experiència intercultural.
Un parell de mesos més tard va arribar la data esperada i així va començar el nostre viatge. L’anada la vam fer en caravana, des de Barcelona a Ambert. Una vegada allà, només havíem d’arribar al punt de trobada on els campleaders ens recollirien per anar cap a la granja on ens allotjaríem. Hi havia tres habitacions a compartir entre 12 persones, dos lavabos i una zona comuna. També disposàvem d’un espai a l’aire lliure on podíem acampar i fer activitats. El nostre camp de treball es basava en crear espais habilitats per ases, per tant, la nostra feina va ser deixar el terreny lliure de males herbes, construir tanques i fer un petit estable. Cada workcamp s’organitza diferent, en el nostre cas, nosaltres mateixos vam decidir que cada dia hi hauria un “cooking team” que es quedaria a netejar, comprar i cuinar mentre la resta anaven a treballar, de 9-13h. El treball en general estava bé, alguns dies era més físic i cansat que d’altres, però s’anaven alternant les activitats.
La cuina era bàsicament vegetariana (pasta, arròs, amanides, verdures…). Com a plats especials, un dia, el campleader ens va preparar un peix amb patates deliciós i una companya italiana ens va fer tiramisú. De postres sempre menjàvem formatge d’Ambert (un formatge blau molt bo). Les tardes les teníem lliures, podíem anar a passejar, a visitar pobles, a veure els ases, jugar a ping-pong, vòlei, soccer, o fer diverses activitats en grup. A les nits, després de sopar, fèiem jocs en grup, tocàvem l’ukelele, rèiem… Aquests eren els nostres moments preferits i sempre ens anàvem a dormir més tard del que hauríem.
Al cap de setmana, fèiem “campfires” i dormíem en tendes de campanya després d’haver sopat barbacoa de verdures acompanyades amb especialitats d’algun país. Cal no oblidar que al cap de setmana rentàvem la roba, ja que només dúiem quatre o cinc mudes. Per tant, com podeu veure, treballàvem i ens cansàvem, però després ens ho passàvem molt bé, és a dir, tot estava compensat.
Un factor a tenir en compte era la llengua, però ens vam adonar que aquesta no ens va suposar cap problema en la comunicació del dia a dia. La intenció de qualsevol persona a l’hora de participar en un projecte així és també la de millorar l’anglès i, quan ets allà, t’adones que ningú no és professional i que parlar perfectament no és el que realment importa, sinó estar disposat a practicar per aprendre.
I va arribar el dia de retornar, aquest viatge el vam fer en tren i autocar. El comiat va ser molt emotiu, i va ser en aquest moment quan vam posar en perspectiva i vam ser conscients de totes les experiències viscudes. Personalment, aquest workcamp va suposar un clar abans i després per nosaltres. Coneixes gent fascinant que té un gran impacte a la teva vida precisament per la seva forma de veure-la, que de vegades és molt diferent d’allò al que estem acostumades.
Crees vincles que pensaves impossibles de construït en tan poc temps i aprens coses dels altres i de tu mateix. Sobretot aprens d’altres països, d’altres cultures, d’altres idiomes, d’altres costums… i això suposa una oportunitat per descobrir-te també a tu mateixa i enfortir les teves capacitats socials i la teva autonomia.
Experiències com aquesta t’obren nous horitzons, et fan ser més oberta de ment i tenir més confiança, seguretat i esperança en la humanitat. A més, també ha estat una oportunitat per conèixer-nos més entre nosaltres dues, establir una amistat i compartir un viatge que només aquelles persones que han viscut entenen. Haver gaudit una experiència així t’impulsa a voler-ne tenir més, a voler viatjar, conèixer gent i aprendre dels altres amb molta més il·lusió.
Si algú ens demanés opinió, diríem que no s’ha de tenir por per tirar endavant. És normal tenir dubtes al principi quan mai has viscut alguna cosa així, però val molt més la pena allò que et pot aportar una experiència d’aquest tipus que no pas les dificultats que es poden presentar per la incertesa i el desconeixement.
Has de pensar que d’aquestes experiències mai t’enduràs res negatiu, sinó tot el contrari, tot serà positiu i aprendràs de qualsevol situació nova. Una vegada s’ha acabat el viatge, només queden records bonics i persones increïbles. Per tant, no et tanquis portes tu mateix i, si se’t presenta una oportunitat així, aprofita-la. A QUÈ ESTÀS ESPERANT?
Amb la intenció d’acostar les diferents opcions i alternatives de mobilitat a les persones joves, des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme es programen, mensualment, tallers monogràfics de temàtiques diverses.
Els tallers s’adrecen als i joves del Maresme que volen explorar i conèixer millor el món de la mobilitat internacional com una alternativa en el seu procés d’aprenentatge vital i formatiu.
A l’abril és un bon moment per començar a planificar l’estiu. Les opcions per fer estades a l’estranger durant l’estiu són molt diverses: camps de treball, feina temporal, estudiar idiomes, viatjar… Amb els tallers de mobilitat programats per aquest mes podràs saber-ne una mica més i, si et quedes amb dubtes, a l’assessoria et podrem orientar de forma més personalitzada perquè t’acabis de decidir.
Consulta la programació des d’aquest enllaç.
Nou ajuntaments de la comarca han iniciat un projecte d´anàlisi i diagnòstic de la realitat juvenil, amb l´objectiu d´ordenar, desenvolupar i millorar les polítiques municipals de joventut, mitjançant els Plans Locals de Joventut. Els ajuntaments d´Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera, amb el suport del Consell Comarcal, han destinat recursos tècnics per al coneixement de les necessitats, característiques, mancances i oportunitats de la població jove d´entre 15 i 29 anys, que sumen un gruix de 19.000 persones.😀Jordi
🛫Vilassar de Mar
🛬Països Baixos
✅ Viure
En Jordi Ardanuy, de Vilassar de Mar, ens explica la seva experiència als Països Baixos, on està treballant a una empresa internacional de disseny industrial.
Vaig decidir anar als Països Baixos perquè tenia ganes d’una mica d’aventura i de trobar una feina que em resultés atractiva. He estudiat enginyeria en disseny industrial i un any del cicle formatiu d’arts aplicades a l’escultura, m’interessa molt el disseny, l’art i la tecnologia, i aquest és un bon país per practicar i gaudir de totes tres.
El meu objectiu era anar a Rotterdam a buscar feina, allà tenia (i tinc) un amic que em va oferir allotjament fins que trobés alguna cosa. Tenia els estalvis d’uns quants mesos treballant, sabia que els necessitaria. Vaig decidir anar-hi per la ruta més llarga i més barata: Fent autoestop per França, Itàlia, Suïssa i Bèlgica, parant a ciutats on tenia família i amics vivint, o on algú m’acollia a través de couchsurfing. Va ser un viatge de poc més d’un mes, com cada dia coneixia gent, idiomes i llocs nous, sembla que va ser gairebé un any.
Vaig arribar a Rotterdam i em vaig instal·lar, amb el meu amic i dues noies, en un apartament del centre molt acollidor. Als Països Baixos el medi de transport per excel·lència és la bicicleta, gairebé sempre tardaràs menys en bici que en bus o cotxe. Senyores de setanta anys t’avançaran sense esforç. Així que mentre coneixia els parcs i barris de la ciutat sobre dues rodes vaig començar a buscar feina.
Al principi vaig enviar en meu currículum a estudis de disseny i de desenvolupament de producte, no m’importava que estiguessin lluny de Rotterdam o en altres països mentre el que fessin m’agradés. Vaig enviar moltíssims emails i vaig rebre moltíssimes negatives. La majoria buscaven internships (pràctiques) d’universitaris. O no els hi agradava prou el meu portfoli o posaven problemes per la llengua. Jo només parlo anglès apart de català i castellà i, per suposat, a Holanda* fan la vida en Holandès, i encara que gairebé tothom parli anglès fluidament. Després vaig provar de buscar feina d’enginyer de disseny mecànic, àrea en la que tinc una mica d’experiència, per l’àrea de Rotterdam, ja que m’havia agradat la ciutat, em portava molt bé amb la gent, i havia començar un parell de projectes molt interessants amb el meu amic. Vaig aconseguir fer un parell d’entrevistes amb consultories, empreses que busquen gent per treballar a segones empreses, però no van anar enlloc. Al cap d’uns quatre mesos de recerca, quan ja gairebé no tenia estalvis ni ànims, vaig fer entrevistes per skype amb algunes empreses molt interessants. Són empreses internacionals, així que l’idioma oficial és l’anglès. Al final, després d’anar a les oficines a fer una última entrevista em van contractar a una empresa de Eindhoven, a una hora i quart de Rotterdam en tren. Vaig començar a treballar molt ràpid, anant i venint entre les dues ciutats, fins que vaig trobar una casa compartida que estava més o menys bé. Té un jardí molt gran, on fem barbacoes, però no té sala d’estar perquè el propietari hi vol una altra habitació, com a tots els altres pisos compartits que he vist en aquesta ciutat.
Eindhoven és una ciutat industrial i molt “dutch”** amb algunes joies repartides molt interessants i autèntiques. Durant aquest temps he seguit desenvolupant els projectes en els que col·laboro. Està sent de gran ajuda les facilitats que hi ha en aquest país per a la creació d’empreses o simplement de ser autònom. Tot i que tota la documentació és en holandès, només has de pagar taxes si cobres. Per altra banda, a Holanda t’has de contractar una assegurança mèdica privada. Així que durant un temps em quedaré per aquí. Estic començant a aprendre una mica d’holandès i cada dia sopo una mica més d’hora.
(*)Tot i que nosaltres diem Holanda i Països Baixos amb la mateixa finalitat, no és ben bé així, ja que Holland és només una zona del país. Holland és la part marítima i es va fer molt famosa durant el segle XVII, així mentre ells anomenen el seu país Nederlands, la resta del món fa servir més. Així que si els hi dius Holland, segons qui, s’emprenya.
(**)Dutch és l’idioma que es parla als Països Baixos en anglès, i també quan una cosa és molt Dutch és que és molt “Holandesa”(compte amb el punt anterior!)
Webs interessants
Pàgina de couchsurfing: www.couchsurfing.com
Pàgina per compartir cotxe – fer autostop: www.hitchhikers.org
Fotos i text de Jordi Ardanuy
Publicat al Butlletí de novembre de 2014
Clica aquí per descarregar-te les bases dels concursos i la informació dels tallers.
Si estàs t’interessa participar-hi, no t’oblidis de fer la inscripció… aquí tens el formulari.
Data: 2013-10-15
Adreça: Setembre – Octubre 2013
😀Júlia
🛫 Tiana
🛬Tanzània
✅ Feina
A finals de juny de 2017 m’endinsava a la meva primera aventura africana. Més de 24 hores de vols i escales per davant, però moltes ganes de veure què em portaria aquesta experiència. Marxava dos mesos, tota sola, a fer un voluntariat a una escola a Tanzània, que forma part d’una ONG tanzana, Blue Sky School, però que compta amb una directora espanyola que és la que coordina el programa de voluntariat.
Jo sóc mestra, així que al buscar projectes em centrava en què fos preferiblement a una escola. És difícil fer-se una idea de què et trobaràs, com serà i sobretot com et sentiràs (per molta recerca prèvia que hagis fet), però el treball de preparació previ, en cas que vagis a un projecte de cooperació com pot ser una escola, és essencial. El període d’adaptació al país serà inevitable, però la implicació que tindràs tu amb l’organització pot començar abans de viatjar.
Abans de marxar, la preocupació més gran van ser les vacunes que havia de posar-me. A Tanzània no és obligatòria la Febre Groga, però si fas escala en algun país com Etiòpia has de tenir-la igualment. Al centre de salut da malalties tropicals van assessorar-me i van posar-me les vacunes que consideraven necessàries d’acord amb la zona a la qual viatjava i la durada de l’estada. El visat s’aconsegueix un cop baixes de l’avió a l’aeroport de destí, així que no vaig haver de preocupar-m’hi abans d’hora.
Jo sempre he sentit una debilitat especial per Àfrica, una curiositat innata que sabia voldria explorar en algun moment de la meva vida. L’oportunitat perfecta es va presentar l’estiu de 2017, ja que com treballava en aspectes relacionats amb l’educació tenia dos mesos de vacances per davant i tenia prou estalvis com per permetre’m no treballar aquell estiu
Des d’aquell moment la meva vida va fer un tomb. Al final de l’estiu vaig tornar cap a casa, però la meva ment es va quedar d’alguna manera a Tanzània. Tant va ser així, que vaig tornar-hi tres setmanes el desembre de 2017. Però tampoc en vaig tenir prou. A finals de juny de 2018 tornava a fer les maletes per tornar a marxar a Tanzània, sempre al mateix projecte. Aquest cop volava per 3 mesos, que han acabat convertint-se en 8 i segueixo aquí amb intenció de quedar-m’hi encara més temps.
El dia d’avui treballo com a coordinadora de l’escola en la qual he estat fent el voluntariat des del principi. És un projecte preciós, una escola que es troba en una zona rural a la regió d’Arusha i que sorgeix de la necessitat de les famílies de la zona, que no tenen els mitjans necessaris per pagar l’educació dels seus fills i filles. I avui en dia ja compta amb gairebé 500 alumnes!
Per descomptat, trobo a faltar la meva família i a les meves amigues i amics, amb els que intento estar en contacte el màxim possible i trucar-los sempre que la cobertura m’ho permet. I també trobo molt a faltar el menjar!!! Aquí tenen una alimentació basada en l’arròs, la patata i el blat, que no està gens malament, però al llarg dels mesos es fa molt repetitiu.
La vida aquí és molt diferent en diversos aspectes. Hi ha talls d’electricitat i l’accés a l’aigua no és tan fàcil. Al principi jo vivia a l’hostal de voluntaris, on comptava amb moltes comoditats. Fa uns mesos vaig marxar a viure en una habitació. Una habitació amb el bany dins. El bany no és com el que nosaltres estem acostumats, ja que no hi ha tassa i no hi ha accés a aigua calenta. Per tant solc bullir aigua abans de dutxar-me i em dutxo a cubells. A vegades trobo a faltar les nostres comoditats. Però el cert és que normalment ni tan sols me n’adono. Aquí he après a viure amb molt menys. I m’he adonat que les comoditats són només això, comoditats. Extres que posem a la nostra vida perquè tenim els mitjans per fer-ho, però que no són pas necessitats i que es pot viure perfectament sense elles.
Recomanaria una i mil vegades que els joves marxin a l’estranger per descomptat! Jo abans de venir a Tanzània havia fet estades a Londres i Noruega.
Tanzània és un país ric quant a naturalesa i amb moltíssimes opcions turístiques, ja que compta amb el Meru, el Kilimanjaro i diversos Parcs Nacionals com el Ngorongoro o el Serengueti on es poden fer safaris, així com poblats massais que es poden visitar per veure d’aprop com viuen aquestes tribus.
Cabrils: Iniciatives i Intercanvis Juvenils 19 de febrer de 19.00h a 20.30h
Lloc: Hotel d’Entitats – Can Campins, 11
Vols organitzar un projecte local amb un grup d’amics o companys. T’agradaria participar en un intercanvi amb joves d’altres països durant uns dies? Ets d’una entitat o grup de joves i voldríeu organitzar un intercanvi? Vine a informar-te!
Sant Pol de Mar: Voluntariat i Estades 26 de febrer de 19.00h a 20.30h
Lloc: PIJ Ca l’Arturo – c/ Igansi Mas Morell, 9
Si vols una experiència més enllà dels estudis i la feina i tens ganes de conèixer altres cultures i aprendre. El SVE (servei de voluntariat europeu), servei civil internacional, camps de treball, entre d’altres poden ser molt interessant per tu.
Sant Cebrià de Vallalta: Treball i estades a l’estiu 21 de març de 19.00h a 20.30h
Lloc: Punt Jove – c/ Miquel Martí i Pol, 1
S’apropa l’estiu i amb això els plans per les vacances. Vols anar a l’estranger a aprendre idiomes? Vols sortir i trobar una feina durant un parell de mesos. El donem recursos per començar a trobar feina amb temps i organitzar la teva estada.
Data: 2013-02-19
Tipus d’acte: -8-
ORIENTACTIVA
Adreça C/Alcalde Josep Abril 24, 1-3 Data d’inici 27-02-2020 Data de finalització 09-04-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) Dilluns a Divendres de 9.00 a 14.00h Total d’hores 155h Requisits d’accés1. Estar donat/da d’alta al sistema de Garantia Juvenil (el procés pot trigar 1 setmana)
2. Contactar amb la Cambra de Comerç o amb Orientactiva
