Una jove de Sant Iscle de Vallalta que va marxar a fer d’Au-pair a Anglaterra.

Vaig arribar a Anglaterra un divendres 2 de setembre del 2016. Fa més d’un any vaig decidir marxar al estranger per canviar d’aires. Per perfeccionar aquell anglès bàsic que t’ensenyen a l’escola però et falten hores per practicar-lo. Després de viure en un poble petit com el que he estat vivint, volia anar a un poble petit per notar menys la diferència, així que Tarvin ha sigut on he passat aquest temps i passaré el temps que queda a Anglaterra.

Després de mirar varies opcions sobre què anar a fer i a on, descartant anar a treballar per una empresa i compartir pis i optant per anar a cuidar nens i viure a la mateixa casa que ells. D’això últim se’n diu ser Au-pair.

Viuria amb una família i practicaria l’anglès al màxim de temps possible. Cuidaria els seus fills, i això em serviria per tenir un petit sou i al mateix temps poder veure aquest país que em va enamorar des de el primer minut que vaig trepitjar-lo.

Amb les meves hores lliures, he estat treballant a un restaurant als migdies, i donant classes de castellà entre setmana i cap de setmana. Aquí, si tens el què equival al número de la Seguretat Social, és fàcil que et contractin per hores.

Abans de venir cap a Anglaterra, vaig posar-me en contacte amb una agència d’au-pairs que em va ajudar a trobar una família i que m’assegurés que res sortiria malament. Amb el meu passaport i DNI en vaig tenir prou.

M’han passat moltes coses des de que sóc aquí, he conegut a molta gent, he vist el què he pogut d’aquí, tot i que encara em queda una bona part. Les dificultats per mi no han sigut gaires, de fet la única és que al principi a vegades pot costar entendre quan algú et parla, i necessites que t’ho repeteixin. Alguns s’ho prenen bé i altres et diuen que si però com que els molestes. D’aquests últims, potser me’n he trobat dos o tres, i un d’ells és el meu veí.

La veritat és que avui en dia les xarxes socials són molt útils per tot, però sobretot quan et pots sentir sol a fora sense ningú que coneixes. Hi han molts grups al FACEBOOK per exemple i sempre tenen plans a fer, i ganes de reunir-se amb altres catalans i oblidar l’anglès per un moment. La oficina postal també ajuda, la tradició d’enviar cartes per dir FELICITATS a la família i amics, la he seguit aquí. Tots aquests detalls, et fan sentir més aprop dels de casa.

Quan vaig decidir marxar al estranger, va ser perquè feia mesos que m’ho pensava. No donava mai el pas fins que en un determinat punt vaig notar la necessitat. El meu contracte de feina s’acabava i no tenia res. Vaig arribar a casa i li vaig dir als meus pares: Ara si que és l’hora. I tres mesos després ja tenia els vols per marxar. Només s’ha de trobar el moment, sense pressió i sobretot fer-ho perquè TU ho vols.

Recomano invertir el temps lliure fent turisme, i fent moltes, moltes fotografies. Jo tinc un àlbum amb tot allò que he visitat i de coses que em fan recordar moments importants que he viscut al estranger.

La falta de feina, les ganes de canviar d’aires i perfeccionar l’anglès van ser les principals causes de la meva estada al estranger. Després una vegada aquí, te’n adones que realment en són més. La experiència de viure de manera mig independent com és el meu, espavilar-te una mica més sense ningú que et faci les coses. Les ganes de seguir explorant un país i sobretot, una que destaco és conèixer-se un mateix.

Aquesta última raó és la que destaco i recomano més. Un no sap realment qui és fins que es troba sol, sense que ningú li faci veure que s’equivoca o fa alguna cosa bé. Tens temps per pensar, per decidir quin serà el següent pas.

La meva experiència fins el dia d’avui és molt enriquidora, he après a conviure amb gent que no coneixia. A confiar en la que és la meva segona família des del minut 0 que em van oferir la seva casa, i la confiança que han posat en mi per cuidar els seus fills.

Hi destaco la diversitat de gent que he conegut i totes les coses que ells m’han pogut aportar fins ara. Conèixer diferents punts de vista, diverses maneres de ser i sobretot compartir la teva experiència amb qui està vivint una situació igual o similar.

La família, els amics i les meves coses de casa. La meva antiga rutina, trucar als amics i quedar. Això al principi pot costar, una vegada aquí t’acostumes a veure-l’s cada quatre mesos. Quan els veus és com si fes anys i s’aprofita més el temps al tenir-ne poc per estar junts.

Una de les coses de les que m’ha agradat més és poder compartir els meus dies lliures aquí fora, amb la gent que m’estimo. Amb part de la família visitant el meu poble i el poble veí, Chester. I amb els meus amics visitant Londres.

Trobes a faltar els plats típics del teu país, però tinc la sort que a Liverpool i a Manchester hi ha una botiga on em venen fuet i altres coses de la meva terra. I al anar a casa a passar uns dies, m’esperen carmanyoles de menjar de la mare.

Recomano al cent per cent a marxar al estranger. Aquesta experiència no és pot descanviar per cap altra. La gran experiència que estic vivint, es basa en cada petit segon anglès que he disfrutat en aquest país.

Gràcies Anglaterra.