A través de la nostra web, en el següent enllaç:
https://www.adams.es/cursos-gratuitos/gestion-laboral/adgd0208-gestio-integrada-dels-recursos-humans/27717#.XhyOpibsbGg
– Fotocòpia DNI
– Fotocòpia DARDO (fulls d’inscrició a l’oficina de treball)
– Titulació oficial Homologada
– Curriculum Vitae
DNI/NIE
Catsalut
DNI/NIE tutor/a legal
L’estiu ha entrat en una controvèrsia davant dels gairebé tres mesos de desconnexió escolar, les escoles tancades i la diversitat d´ofertes de lleure en marxa. En aquest context, molts serveis de joventut planifiquen els casals d’estiu i activitats que es duran a terme aquesta temporada. Les families i joves, per la seva banda, en fan una tria, combinant interessos de socialitat, aprenentatge i conciliació. Davant de les grans possibilitats que s’obren a aquest sector, us volem posar a l’abast un recurs publicat per la Fundació Jaume Bofill i Ivalúa, que reflexiona sobre els Programes d’acceleració escolar (PAE), en tan que estratègia formativa durant les vacances que s´orienta a millorar el rendiment de la població escolar amb majors desavantatges.
Es pot pensar que no té res d’innovador el fet d’utilitzar l’estiu per treballar coneixements escolars. Els típics quadernets d’activitats que es van fent a casa entre anades i vingudes a la piscina, en serien un exemple. El que sí que resulta nou però, és el fet de mesurar el retard que suposen les vacances escolars en el ritme d’aprenentatge dels alumnes (el que s’anomena summer loss) i com en funció del tipus de lleure que desenvolupin els infants i joves, aquesta pèrdua pot incrementar-se. El segon element d’innovació, rau en com plantejar una oferta de lleure en els mesos d’estiu que serveixi per anivellar les desigualtats educatives, però que no pugui ser llegida com un càstig, un estigma, o una reiteració de metodologies acadèmiques que causen rebuig.
En aquest marc, Miquel Àngel Alegre presenta els resultats de les avaluacions dels PAE que s’han portat a terme en altres països. Les conclusions a les què arriba són d’interès, i apunten a una veritable millora dels rendiments, especialment en alumnes d’etapa primària, i pel què fa a matèries instrumentals de llengua i les matemàtiques en segon lloc. Dins de la diversitat de models existents però (programes residencials/domèstics, voluntaris/obligatoris, compensatoris/preparatoris) aquells més eficaços tenen components comuns:
Volem incidir també en tres elements que van sorgir en el debat quan es presentaven aquests resultats d’aquests programes. Primer, com els espais, agents i temps fora de l’escola tenen un pes determinant en les trajectòries acadèmiques. Segon, què passa amb la vessant emotiva i afectiva dels alumnes, la motivació.. que pot ser un fre o una clau a qualsevol activitat educativa compensatòria. Per últim, alguna qüestió trampa, referent a si el temps escolar ha de colonitzar el temps de lleure amb el seus continguts. Què hi ha d’altres aprenentatges que poden ser importants per la vida i que s’aprenen en la família i la comunitat durant aquests mesos? Els infants que passen l’estiu amb la família extensa en altres països, aprenent una llengua d’origen, per exemple,… Com podem coordinar i equilibrar tots aquests factors en benefici dels diferents col·lectius i la seva relació amb l’escola?
Finalment, us deixem l’enllaç a l’informe, per qui en vulgui ampliar-ne la informació i fer-ne altaveu.
S’acaba de publicar l’Estat de la Joventut 2013, informe que elabora anualment l’Observatori Català de la Joventut i conté una anàlisi dels principals resultats del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (SIjove), una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya gestionada per l’OCJ.
El SIjove conté 107 indicadors sobre els diferents àmbits de la vida de les persones joves. L’informe anual analitza els principals canvis produïts en la joventut d’un període a l’altre, i per tant proporciona informació actualitzada, rigorosa i rellevant sobre la situació de les persones joves amb relació, en el present informe, als següents àmbits: evolució demogràfica, educació, treball, emancipació, participació, salut i cohesió social.
Consulta’l aquí:
Cal que ompliu aquest breu qüestionari per conèixer la vostra disponibilitat per a realitzar la formació de Mobilitat Internacional. Com ja sabeu, estem lligant les 2 primeres sessions ja que la 3a sessió es realitzarà al novembre i ja hi haurà temps per marcar data.
Des del passat mes de setembre, el Consell Comarcal del Maresme pot enviar joves voluntaris a projectes del Servei de Voluntariat Europeu (SVE).
El SVE és un projecte de voluntariat de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea. Permet al voluntari o voluntària participar de forma activa en una organització d’acollida d’un país diferent al país de residència. L’experiència facilita l’aprenentatge de la cultura i la llengua del país i de competències transversals a través de les tasques desenvolupades a l’entitat en què es realitza voluntariat i durant el dia a dia.
Hi ha voluntariats de diferents temàtiques: Art i cultura, treball amb infants i joves, esports i activitats a l’aire lliure, educació i aprenentatge, medi ambient, projectes amb col·lectius en risc d’exclusió; etc.
Us deixem aquest vídeo explicatiu del Programa Erasmus+ perquè pugueu conèixer amb més detall què és el SVE.
Si et vols informar millor sobre tot el què cal fer per participar en un projecte del SVE tens diferents opcions:
– ens pots demanar una assessoria i valorarem el teu cas de forma personalitzada,
– et pots subscriure al Butlletí de Mobilitat Internacional Jove, cada mes hi publiquem oportunitats de voluntariat, o bé,
– segueix el nostre Facebook amb tot de propostes i informacions sobre mobilitat internacional.
El Buscador Jove -el Servei de Joventut del Consell Comarcal del Maresme- amplia l’oferta del Maresme en mapes amb la incorporació d’un espai destinat a divulgar el talent jove de la comarca: Mapa de Joves Artistes #MaresmeJove
Amb el suport dels i les professionals de joventut dels ajuntaments i en el marc de l’Oficina Jove del Maresme, s’ha activat un espai per donar a conèixer els talents artístics en diferents disciplines (música i cant, arts escèniques, arts plàstiques, arts visuals…) en el territori a través d’un sistema de localització geogràfica. L’objectiu és facilitar la seva promoció a entitats relacionades amb l’oci i la cultura, centres educatius, associacions, regidories municipals… que sol·liciten contactes d’artistes/talleristes per les seves programacions d’activitats.
Els i les joves artistes maresmenques d’entre 16 i 35 anys que vulguin formar part d’aquesta base de dades només cal que facin arribar al Consell Comarcal les seves dades mitjançant AQUEST FORMULARI.
El Maresme en mapes és una iniciativa que el Servei Comarcal de Joventut va activar el 2019 per donar resposta a la demanda dels i les professionals de la comarca, de diferents àmbits de treball i especialitats, de disposar d’informació actualitzada dels recursos propis del territori.
Les accions que hi estan vinculades es concreten en el manteniment i dinamització dels mapes generats, la revisió i millora de les dades que s’hi recullen, la cerca d’eines complementàries que permetin la seva difusió en diferents canals i formats.
És una eina viva a la qual períodicament es van incorporant nous mapes que, partint de les necessitats dels i les professionals, afavoreixin la visualització i accés dels i les joves als recursos de la nostra comarca.
