Què et va cridar l’atenció d’aquest programa?

Una de les meves aficions és viatjar; el que em va agradar d’aquest programa és veure que podia viure i fer pràctiques a l’estranger i això em va animar. També el fet que les pràctiques fossin al Regne Unit. Jo he estudiat el cicle superior de comerç internacional i també en vaig estudiar un altre de transport i logística. Per aquests dos àmbits es necessita l’anglès, això va ser una motivació especial per tirar endavant amb aquest programa. També per agafar experiència.

En el moment en què em vaig inscriure al programa estava estancat. Ja havia acabat els estudis i vaig marxar a Anglaterra per millorar l’anglès. En tornar la meva idea era trobar feina però buscant-ne en el meu sector veia que em faltava l’experiència i l’anglès. Quan vaig veure que hi havia el programa TLN per a mi va ser com fer un salt per arribar on volia arribar.

A quin tipus d’empresa vas fer les pràctiques?

Estava a la Catedral de Chester, on tenen una botiga. Allà estava a la caixa o ajudant els clients. Estava tot el dia parlant en anglès, tant amb els clients com amb els companys de feina.

En què consisteix el TLN Mobilicat?

El TLN és un programa bastant complet. Estava gestionat per Nexes, que va seleccionar 25 persones per a fer pràctiques en tres països: Al Regne Unit, a Portugal i a Itàlia. Després de la selecció, un cop estàs dins del programa, vam fer un curs de 5 setmanes intensives de l’idioma a una acadèmia de Barcelona. Va estar molt bé, tot i que eren moltes hores al dia! Després el període de pràctiques van ser 3 mesos, de l’Abril al Juliol. Amb Nexes també vam fer 3 dies dedicats a fer un curs cultural, on fèiem activitats i parlàvem de les situacions diverses que podíem trobar al país degut canvi de cultura. De totes maneres, segons he vist entre el Regne Unit, Itàlia i Portugal no tenim tantes diferències culturals.

Així no vas notar diferències culturals en el teu dia a dia?

No, a la Catedral estava en contacte amb bastants turistes, la meva cap era francesa, encara que portava 25 anys vivint a Anglaterra, la meva companya era francesa-portuguesa… Jo no ho vaig notar molt.

A part de treballar quines activitats feies?

Vaig tenir molta sort. Jo jugo a futbol sala, i la “partner” d’allà té un fill que està ficat en un club de futbol sala d’allà i em va aconseguir el contacte d’un equip de la zona amb qui podia entrenar i jugar partits amistosos. Aquesta experiència em va agradar molt, porto des dels 6 anys jugant a futbol sala i per mi va ser una experiència molt guapa. I és clar, allà havia d’entendre les tàctiques en anglès, que al principi era complicat, ja que parlen bastant de pressa i, al ser al nord, tenen un accent força tancat. Em va servir per a millorar i vaig gaudir molt. El “partner” que teníem allà era super bo, es preocupava moltíssim per nosaltres. També ens van organitzar un viatge d’un cap de setmana a Cardiff.

Que tal amb els companys que van anar al Regne Unit amb tu?

D’aquí vam sortir un grup de 9 persones. En aquest cas si que vaig trobar diferències ja que jo venia de l’àmbit comercial i administratiu i en canvi els companys eren d’un perfil més de ciències i de la natura. Són àmbits molt diferents, i no trobava molta afinitat. Ens portàvem bé, però al final vaig decidir anar pel meu compte.

Un problema que teníem és que estàvem ubicats en ciutats diferents. Tot i que no estàvem lluny això dificultava que estiguéssim en contacte i féssim grup. En el nostre cas 2 estàvem  ubicats a Chester, Anglaterra, i els altres estaven a Wrexham, a Bangor i a Llangollem, que és Gal·les. La primera setmana sí que vam estar plegats. Vam fer un curs cultural de 40 h, vam fer una sortida a Liverpool i vam anar per la muntanya. I l’última setmana també vam estar junts.

Com funcionava l’allotjament?

Això depenia de la tria de cadascú. En el meu cas jo estava en una familia, altres companys estaven en residència o pis compartit. Amb la família per una part vaig estar bé: tenia una habitació correcte, el llit estava bé, tenia una tele gran amb Sky cinema, i podia veure pel·lícules cada dia, que em va ajudar a millorar l’oïda. Com a inconvenient: no tenia armaris a l’habitació, que sembla una ximpleria però en una estada de tres mesos fa falta. Un altre punt negatiu amb la família és que anaven bastant a la seva. Jo sopava a la cuina i ells al menjador, hi havia poca relació. Venia d’una altra experiència l’any passat en què vaig estar al sud del Regne Unit i en aquell cas sí que tenia relació amb la familia. Allotjaven pel tema econòmic. Que està bé, però el que és interessant és que facin més acollida. En aquesta ocasió vaig estar amb tres famílies diferents i les tres van ser igual de tancades. Però per a mi es compensava amb altres coses.

La manera de treballar de la gent és diferent que la d’aquí?

És diferent, té les seves parts positives i negatives. Com a part positiva: No paren dues hores per dinar, sinó que fan jornades intensives. Allà jo entrava a les 10 i sortia a les 17 hores. Tenia tres quarts d’hora per dinar. Tenia tota la tarda per tenir temps lliure i per fer vida social. La part negativa és que a les 17 – 18 h ja tancaven els comerços. En sortir de la feina gairebé no quedava temps per anar a comprar.

 Aquestes pràctiques a l’estranger t’estan ajudant a trobar feina?

Encara no estic buscant feina perquè un dels meus objectius era fer un curs orientat a la part digital del comerç, que és el que estic fent ara. Jo crec que sí que m’ajudarà a trobar feina en el meu àmbit perquè el fet de tenir experiència treballant fora aquí està bastant valorat. També perquè he millorat l’anglès. Abans de fer el programa tenia un nivell mitjà-baix, més o menys un B1. Ara, després d’aquesta experiència he adquirit un bon nivell per tenir converses, ara tinc el que equivaldria al First.

Comentes que vas estar-hi d’abril a juny. Va ser suficient aquest temps? T’hi hauries estat més mesos?

Se’m va passar ràpid el temps, van ser 14 setmanes, però no hauria allargat l’estada pel clima. Durant el mes de juny i juliol plovia i feia fred, i jo estic acostumat al temps d’aquí on quasi no plou i a l’hivern tampoc no és que faci fred… El fet d’estar a l’estiu i haver d’anar amb jaqueta a mi al final em va passar una mica de factura.

Repetiries l’experiència?

Si que ho repetiria, com he comentat abans una de les meves aficions és viatjar, conèixer noves cultures, veure nous països. Lo bo que té el TLN és que al principi t’ho expliquen i no t’ho creus, és massa maco. T’ho cobreix tot: el curs de 5 setmanes d’idioma aquí, les 14 setmanes de pràctiques, et paguen el vol… Si teníem qualsevol problema ens ajudaven. És una beca realment molt bona!