El passat dimecres 13 d’abril de 10 a 13h, s’ha celebrat una Taula Comarcal de Joventut de temàtica transició escola treball a l’auditori de Can Comas a Pineda de Mar.

L’acte, organitzat per el Servei Comarcal de Joventut del Maresme i dirigit als i les  professionals de joventut  però també a professionals interessats d’altres àrees dels ajuntaments de la  comarca, ha comptat amb la presència de la tècnica de joventut i la informadora juvenil de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Elles han explicat l’experiència del Servei de Joventut en la Xarxa Municipal de Transició Escola Treball del municipi i el paper d’atenció a joves en transició que es desenvolupa des del PIJ La Motxilla.

Des del Servei Comarcal de Joventut, es valora positivament el coneixement d’aquesta experiència com a exemple de les tasques que es poden desenvolupar des dels serveis de joventut en matèria d’atenció a joves en procés de transició formativa i professional i en el paper de lluita contra l’abandonament prematur dels estudis que es pot desenvolupar des de l’administració local.

  


El secretari de Joventut del Departament d´Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, ha presentat aquest matí a Mataró l´estudi “L´emancipació juvenil al Maresme. Anàlisi del mercat immobiliari i de les polítiques públiques”, guanyador del Premi Joventut 2008. A la presentació també hi ha assistit el conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Cosatas, i el regidor d´Habitatge de Mataró, Francesc Teixidó.


El Premi Joventut, convocat per la Secretaria de Joventut en col·laboració amb l´Agència de Gestió d´Ajuts Universitaris i de Recerca, distingeix un treball, recerca o tesi en l´àmbit de les ciències socials i les humanitats que analitzi temes sobre la realitat juvenil actual a Catalunya. L´estudi guardonat, fet per Anna Garcia, analitza els factors que determinen l´emancipació dels i les joves des de la vessant social, econòmica i immobiliari, i fa propostes concretes per facilitar aquest procés, com ara: La gestió social de l´accés i la tinença d´habitatge.
-La rehabilitació de zones i edificis en desús susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles.
-La flexibilització i diversificació del mercat immobiliari per crear una oferta d´habitatge alternativa a la tradicional i reduir els preus, etc. L´autora creu que cal fomentar l´habitatge social a través de la integració urbana i territorial amb els equipaments i serveis que es requereixen i promoure la construcció de solucions habitacionals flexibles i adaptades a les necessitats dels col·lectius als quals van adreçades. El treball analitza el procés d´emancipació dels i les joves del Maresme el 2007, determinant quins són els factors que l´afavoreixen l´afavoreixen. Garcia constata l´endarreriment de l´edat d´emancipació com a conseqüència de la crisi econòmica i laboral de la gent jove i la rigidesa del mercat immobiliari. L´autora distingeix tres tipologies de joves amb diferents estratègies emancipatòries: La tipologia majoritària és l´emancipació tardana pròpia de les llars familiars més lliberals, que afavoreixen les relacions de cohabitació. Degut al retard de l´emancipació, hi ha hagut temps d´estalviar així com de consolidar les relacions de parella. Aquesta estratègia és més pròpia de les parelles estables, fins i tot casades, que formen llars en habitatges de propietat i donen raó al retard en l´emancipació.
-La tipologia minoritària és, per contra, la de joves emancipats pròpia de les llars familiars més tradicionals i rígides, amb relacions de control i manca de llibertat que provoca emancipacions primàries. Aquestes són llars més temporals formades per amistats, o en menor proporció, unipersonals, majoritàriament en règim de lloguer.
-Un tercer grup, més heterogeni, és el de llars poc consolidades que, o bé són unipersonals o bé són formades per amistats i per parelles no estables, majoritàriament en habitatges de propietat. Tot i que les llars amb estructures més temporals tenen un pes considerable, s´aprecia que el procés d´emancipació tendeix a consolidar-se a través de la cohabitació en parella en habitatges de propietat. Aquesta cohabitació s´institucionalitza, en última instància, mitjançant el matrimoni, davant l´arribada de la descendència o la proximitat de la mateixa. Pel que fa a la joventut no emancipada, l´autora proposa promoure la flexibilitat en les estructures de la llar en detriment de les relacions tradicionals i adaptar el parc d´habitatges en diferents tipologies, règims de tinença i superfícies.