Inici Joventut

Joventut

Aleatori

Maresmencs i maresmenques al món

😀Clara

🛫Mataró

🛬Mèxic

✅ Viatge alternatiu

Conèixer centre amèrica a partir de projectes

La Clara Francesch Roher és una mataronina de 23 anys que el febrer de l’any passat va marxar a Mèxic a implicar-se en projectes i conèixer de primera mà diferents situacions de conflicte.

On vas fer la teva estada?

La idea principal del meu viatge era començar a Mèxic i acabar a Colòmbia, amb els mesos que fos. Però vaig entrar a Mèxic i em vaig quedar a Mèxic, i després vaig anar 20 dies a Cuba. Però l’estada total del viatge va ser a Mèxic.

Quan vas arribar allà?

El 29 de febrer del 2016.

I que anaves a fer?

Anava a conèixer centro-amèrica a partir de projectes, la idea era de viatjar, però fer alguna cosa més.

Quin tipus de projectes?

No volia anar a través d’organitzacions que fan treball des d’aquí, ni macro organitzacions. Sinó projectes petits portats per la gent del lloc, que fossin les mateixes persones locals les que els tiressin endavant i que l’observació de les necessitat no l’hagués fet algú d’aquí, un agent extern, sinó la pròpia comunitat.

I com et poses en contacte amb aquests projectes?

Depèn. Per exemple el primer projecte on vaig estar la Clara, una amiga meva ja hi havia estat, hi havia estat quatre dies i m’havia dit que era molt potent, i vaig enviar un correu.

Quin projecte era aquest?

Era “La Casa del Migrant”, La 72, a Tenosique, a l’Estat de Tabasco, just a la frontera amb Guatemala. És el millor projecte on vaig estar. Està una zona on just al costat passa “La Bèstia” que és un tren de mercaderies que va cap al Nord de Mèxic, per arribar a les portes dels Estats Units.

La casa funciona al marge de la institució migratòria, l’Instituto Nacional de Migración, que ens l’hem d’imaginar com la mateixa institució de l’Estat Espanyol, que té unes polítiques que vulneren els drets humans, on hi ha també CIEs semblants als d’aquí, és a dir, centres d’internament d’estrangers on es tortura, es vulneren cada dia els Dret Humans… I “La Casa del Migrant” és l’alternativa (a l’estat de Tabasco) que funciona com un alberg on se’ls hi dona allotjament, menjar, assessorament legal per si volen començar a moure papers de refugi, cures bàsiques, etc.

A la casa sempre s’avisava si passava el tren, per que tot i que era molt perillós, també era el seu únic mitjà de transport per arribar fins allà, per que ells el que volen és arribar als Estats Units. Ens hem d’imaginar situacions molt violentes als països de residència, i quan la violència ja està tant normalitzada, les vies d’accés a una vida millor, encara que siguin per camins perillosos, són la millor alternativa. La majoria de gent venia d’Hondures i del Salvador, on les situacions de violència i de pobresa són extremes.

I com va ser el xoc cultural que vas viure?

Hi vam estar allà un més i mig i vaig anar com canviant moltes coses. La primera setmana – ho tinc calculat com per setmanes el com vaig anar funcionant – la primera setmana no podia estar a la casa, és a dir, hi anava, feia les meves funcions i pujava a la meva habitació i plorava. Però per que també allà treballes amb tot tipus de col·lectius infants, amb dones i homes amb trans.

Com era la situació de les persones transexuals allà?

A la casa on estava jo hi havia un lloc per elles i venien fugint d’Hondures o de El Salvador per que patien molta disciminació i violència.

Tornat al meu procés, la primera setmana va ser molt dura, estava amb la Rocío, la meva companya de viatge i ens vam donar molt de suport. I la segona setmana és com que vaig bloquejar totes les emocions i era “La Mujer de Hierro”: vaig a la feina, parlo amb al gent i que no m’afecti gaire el que m’estan explicant i això va ser un desastre a nivell emocional, i per força va canviar…Així que a la tercera setmana ja vaig… com diu el Che: “endurecerse sin perder jamás la ternura” i a més, entenent quin era el meu paper. Vaig estar treballant molt amb els infants i va ser una passada. Vaig acabar acceptant l’emoció i tenint compte de no fer un drama propi, per que el drama era seu (eh! senyoreta blanca-europea!).

I què fèieu al dia a dia allà?

Fèiem coses molt diferents. Per exemple: la primera setmana estàvem a la sala de comunicacions que hi ha tres ordinadors i a la sala d’infermeria. Per que vénen caminant! Creuen la frontera caminant! I és una frontera súper perillosa: hi ha segrestos, violacions, robatoris, etc. i són 60km caminant per carretera. Arriben amb els peus destrossats, insolacions… I quan arribaven fèiem cures bàsiques, i després passaven a les comunicacions. Era molt divertit, ja que tothom volia tenir l’ordinador per comunicar-se i explicar que estaven bé i només tenien 15 minuts per fer-ho (per que eren moltes persones a la casa) i sempre intentaven colar-se o enganyar-te.

També hi havia l’espai de les entrevistes. Quan entren les persones migrants a la casa, per poder atendre-les bé, se’ls hi fa una entrevista; on es pregunta qui són, d’on venen, com ha anat el camí, de quina situació fugen. És el moment en que reps la primera informació i així saps com has de tirar endavant amb la gestió del seu procés. Són moments molt intensos, molt durs, quan reps tota la informació del dolor continguda en vint minuts.

I com va anar la preparació de l’estada? Visats, permisos, vacunes?

Vacunes si, però visat no. Per que això t’ho donen si vas a fer una cosa en concret: estudis,treball… jo anava com a turista. El que si què ens demanaven és que per entrar a Mèxic has detenir un bitllet de sortida i nosaltres teníem un bitllet d’autobús per anar a Guatemala que japortàvem comprat des d’aquí. En un principi teníem per 3 mesos, però vam sortir i el vàremrenovar per 6 mesos més.

Alguna anècdota?

Vaig viure una manifestació que començava a Guatemala i acabava a la Casa, vam fer el mateix camí que feien les persones migrants des de Guatemala. Va ser molt dur! Vam arribar molt cansades. Però també va ser un punt molt guai de connexió i d’empatitzar. Li vaig posar cara al camí.

Hi ha un poble just a la frontera El Ceibo, on hi ha una bonica família que ajuda com pot a travessar la frontera d’una manera més segura, els acompanyen i han anat creant xarxa. El què va passar és que al 2006 es va aprovar un Pla que es diu el Frontera Sur. Que de tot el paper que havia assumit EEUU fent deportacions, un % molt elevat el va passar a fer Mèxic (que és super contradictori, per que és un país d’emigrants que marxen). I centren gran part d’aquesta tasca a la frontera sud. Hi ha molt de control, molta policia migratòria, detenen a persones i les tanquen durant temps sense deixar-los comunicar amb la família…

http://www.sinembargo.mx/opinion/25-03-2015/33074

Què vas fer després d’aquest projecte?

Aleshores me’n vaig anar a DF, que vam estar uns 10 dies que va coincidir que va haver la Caravana de Las Madres y Los Padres de los 43, del cas de “los estudiantes desaparecidos de Ayotzinapa” i també una Marxa feminista molt gran.

Notícia: http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2016/11/26/padres-de-los-43-

marchan-de-nuevo-exigen-justicia

També vam aprofitar per fer turisme, veure el museu de la Frida Khalo, i vam menjar mogollón! Tot seguit vam anar a la costa, a l’estat de Oaxaca, on vam estar dues setmanes. I d’allà vam baixar cap a Chiapas on vam anar a un alberg a Sant Cristobal de las Casas que era un allotjament per voluntaris. La nostra intenció era anar a fer d’observadores internacionals amb EZLN (Ejercito Zapatista d’Alliberament Nacional, EZLN).

Observadores internacionals?

Ara mateix a Chiapas, hi ha un conflicte de baixa intensitat (poc visibilitzat) i necessita tot el suport internacional que pugui, sinó les institucions mexicanes els enfonsen. Llavors porten a voluntàries per a fer d’observadores internacionals als campaments zapatistes, de manera que “no pot passar res” per que hi ha una persona estrangera que ho està documentant tot, fan de testimonis. Per tant en teoria, la policia i l’exercit mexicà no poden fer res, tot i que a la pràctica no és així. El Frayba és una organització de Dret Humans que gestiona els i les voluntàries internacionals, i terballa denunciant les vulneracions.

Web del Frayba: http://www.frayba.org.mx/

Com a voluntària has de portar una càmera, apuntar tot el que passi i presentar un informe.

I com va anar a les comunitats zapatistes?

Vam arribar a Chiapas un dissabte i teníem la trobada amb el Frayba dilluns per veure a quina comunitat ens destinava. al matí ens van fer una formació on ens explicaven la nostra funció, què podíem fer i què no podíem fer… i a la tarda ens deien el destí. El dimarts, et deixen un dia per anar a comprar tot, ja que a les comunitats no pots comprar res perquè les botigues que hi ha són de grups de partidistes i no zapatistes i si vas a fer d’observadora et demanen que no compris allà. El dimecres vam anar al Caracol, que és l’òrgan que ha d’acceptar la teva entrada a la comunitat, i ens van dir que no podíem passar perquè no necessitaven observadors aquella setmana. Llavors ens vam dirigir al Frayba una altra vegada, que ens enviava a l’endemà mateix a una altra comunitat, a Aguaclara que estava enplena selva. I a mi em va agafar por i vaig decidir que no aniria. I va ser quan em vaig separar de la Rocío.

I què vas fer?

Em vaig queda a l’alberg a esperar una altra oportunitat. Aquella tarda vaig estar parlant amb una noia que em va explicar que estava treballant en una organització de dones indígenes que ajudaven en els parts. I jo li vaig dir: pues mañana te acompaño! I al dia següent vaig anar a Yach’il Antzetic que és una llar comunitària de dones que ofereixen el servei de part a persones amb pocs recursos econòmics de manera gratuïta. I es financien de fer aquest servei de parts naturals a dones que si que ho poden pagar. Ja que en el sistema sanitari oficial pot passar perfectament que sense el teu consentiment et facin un lligament de trompes de Fal·lopi o que tots els parts sigui per cesària.

https://www.facebook.com/yachil.hogarcomunitario?fref=ts

Vaig anar a parlar amb elles i em van dir que si em comprometia un mes hi podia anar a participar.

Què vas fer allà?

Vaig aprendre moltes coses sobre els parts, en vaig veure dos en directa i vaig tenir un nadó acabat de néixer als meus braços. També fèiem tallers on produíem coses que es venien i d’aquesta manera les dones aconseguien indepedència econòmica: què? Que us han dit que només podeu cosir? Doncs anem a cosir molt per guanyar diners.

I els tallers també s’aprofitaven els tallers per parlar de manera informal temes sobrefeminisme molt bàsics: no és no (consentiment), detectar situacions de violència, desigualtats dins l’espai domèstic, veure patrons o conductes masculines…i tot això mentre teixien.

En els parts hi havia moltes coses a tenir en compte, sobretot a nivell emocional, com fer massatges, com relaxar-les, quin tipus d’acompanyament has de fer tu…se’ls hi donaven unes infusions que els hi anaven bé i només podies estar allà, el primera línia, si havies generat un vincle amb la dona, sinó potser estaves escalfant l’aigua de la infusió. Molt diferent a com seria un part a l’hospital de Mataró.

El fet d’esperar-me va ser molt guai, per que no hi havia res pensat, ni normal, jo anava fent i em va agradar molt la Clara que estava veient, mentre anava fent i trobant-me coses diferents. A mi no m’havia passat pel cap que jo pogués anar a fer una cosa així. I després del mes si que vaig anar a fer una observació ales comunitats zapatistes. Vaig anar a

La Realidad, al municipio de las Margaritas, que és un Caracol, de fet és el primer Caracol que es va crear; ara ja n’hi ha cinc, i és on es reuneixen las Juntas de Buen Gobierno, els espais d’assemblea del propi Moviment Zapatista. És una revolució viva, està passant, i observar-ho és molt interessant. Van al seu ritme, “Lento, pero avanzo”. Em va agradar poder-ho veure, deixar de banda el: això ho faria d’una altra manera, per aprendre que no és la meva revolució, i que no puc entendre quina és la seva realitat, i per tant, la meva màxima ha de ser la solidaritat.

De Chiapas, volia baixar cap a baix, però hi va haver una vaga de mestres i aquests estaven bloquejant totes les carreteres, així que vaig decidir anar cap a Cuba on em vaig trobar uns amics.

Com ha sigut la tornada?

No ho sé. Crec que encara no he tornat… vaig tornar el 30 de juliol del 2016. Al tornar em costava molt explicar-li a al gent què havia viscut i tenia la sensació que la gent no ho entendria i no volia ser la pesada del viatge. M’ho vull guardar per mi, m’agrada molt anar traient els records així poc a poc però no em ve de gust per exemple fer una xerrada sobre els Zapatistes. Només puc explicar la meva experiència i és només meva. Han estat 5 mesos, però al meu cap es com si haguessin estat 3 anys.

Publicat al Butlletí de febrer de 2017

Els joves del Maresme participen a un debat organitzat per la Secretaria General de Joventut sobre la Llei de polítiques de Joventut


Joventut és la única competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya que no ha estat mai regulada per llei. Per aquesta raó, una de les prioritats de la Secretaria General de Joventut és l´impuls de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. Durant aquests mesos s´estan organitzant, amb la col·laboració dels consells comarcals, taules de debat amb joves de diverses poblacions de Catalunya. La propera, que correspondrà al Maresme, serà divendres 25 de novembre, a les 17.00 h, a l’Escola Universitària del Maresme (Passeig de Callao, s/n de Mataró).


Per tal de donar veu al màxim de persones implicades en la Llei, Joventut ha organitzat prop de 60 taules de debat arreu de Catalunya. L´objectiu és recollir un ampli ventall d´opinions i punts de vista. El material obtingut a les taules de debat serà la base de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. De juny a setembre, va tenir lloc una primera fase de taules de debat, per tal de recollir idees i opinions entorn els quatre grans àmbits temàtics de la llei: definició de les polítiques de joventut, intervencions i instruments de les polítiques de joventut, funcions i competències dels diferents ens públics i participació juvenil. Aquesta segona ronda de taules de debat vol aprofundir en la definició de les polítiques de joventut, prenent com a punt de partida els resultats de la primera ronda de debat. La Llei de polítiques de Joventut permetrà l´adaptació del marc normatiu a la nova realitat social, cultural, política i econòmica dels joves; l´homogeneïtzació de definicions i conceptes en matèria de joventut i l´establiment d´un marc de regulació que s´adapti a l´actual situació d´implementació de les polítiques de joventut.

Inscripció Taula experiències Programes de segona oportunitat

Divendres 10 d’abril a les 9.30h 

Centre cívic Cabot i Barba ( al costat del Consell Comarcal). 

Avís Legal

Publicació de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 1 i 2

La Direcció General de Joventut ja ha publicat l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012, consta de dos volums on es presenta l’estadística oficial de la Generalitat de Catalunya i l’anàlisi realitzada per un conjunt d’expert i expertes en diferents temàtiques.

El primer volum es dedica a analitzar les trajectòries de transició a la vida adulta i les condicions materials d’existència de les persones joves durant la crisi iniciada a l’any 2008. El segon volum ofereix tres mirades diferents sobre la situació i necessitats de les persones joves: anàlisi de diversos aspectes sobre la seva existència (salut, llengua, cultura, oci, etc.); l’estudi sobre l’impacte de les variables de  desigualtat social, oportunitats i trajectòries vitals i, per últim, una mirada global al col·lectiu jove i els conjunt de les seves transicions. 

A través d’aquest enllaç podeu consultar la web de la DGJ on trobareu la publicació per capítols. Aquí mateix també podeu consultar i descarregar-vos la publicació sencera presentada en 2 volums:{X}

 

 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Elvira

🛫Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Au-pair

Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germànica i música. També sóc monitora de lleure i treballo a una escola de música donant classes. Sóc Barcelonina, però he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc família i un molt bon grup d’amics d’allà.

L’any passat, amb tot el tema de la pandèmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensació d’allò desconegut que un té quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, però mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema és que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difícilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. És per això que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bé.

També era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que és un país que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquè era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes més o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a través de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una família, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandèmia. Vaig començar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una família a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sí. Era una família que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, però que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquè s’encarregués sobretot del petit i també una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embaràs, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La família ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bé, sobretot la mare, que em cuidava com una filla més i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltíssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiència. Vaig gaudir de molta independència, ja que vivia gairebé en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, però separat. Tot i això feia gairebé tot amb la família, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me còmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlàvem en alemany).

També, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir també de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i súper bonica, però amb poca vida social i cultural, i que era en general poc “estimulant”. També les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust però era molt molt tímida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un caràcter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A més a més, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. Però la cosa va anar millorant moltíssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

També un factor molt positiu per millorar la meva estada allà va ser conèixer gent d’allà. La ciutat tenia dues facultats, i és per això que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conèixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltíssim amb l’idioma, però a més a més crec que he guanyat en independència i en aprendre a moure’m pel món, a més a més de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet també agafar encara més ganes de viatjar i repetir una experiència semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la pròxima vegada anar-hi més temps. Un mes i mig va estar bé com a vacances, però no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de més, i és per això que espero que això sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiència semblant a l’estranger.

Publicat al Butlletí de desembre del 2021

Formulari de valoració dels formadors/es del programa Fórmula Jove Maresme

Agrairem molt que puguis respondre aquest formulari anònim com a formador/a que has participat en algun moment del programa Fórmula Jove Maresme.La teva opinió ens interessa per intentar fer les coses cada dia una mica millor.


Moltes gràcies per avançat!

Canvis en els requisits d’inscripció al Sistema de la Garantia Juvenil

Des del passat 27 de desembre, les persones més grans de 16 anys i més joves de 30 poden inscriure’s a la Garantia Juvenil l’endemà de trobar-se en situació d’atur i quan faci també un dia que no estudien.

Aquests canvis van ser aprovats en el Consell de Ministres del divendres 23 de desembre, i publicades al BOE l’endemà, el 24 de desembre de 2016.

Al web de la Garantia Juvenil del Consell Comarcal del Maresme podeu consultar els nous requisits d’inscripció, així com els recursos que us ofereix la Garantia Juvenil en aquest moment. Recordeu que per poder participar en qualsevol dels recursos de la Garantia Juvenil és imprescindible estar-hi inscrit. Si encara no hi esteu, podeu demanar dia i hora amb la impulsora comarcal de la Garantia Juvenil omplint el formulari que trobareu en aquest enllaç.

Un dels recursos que s’iniciarà en breu i pel que ja s’estan duent a terme els processos de selecció, és el programa Joves per l’Ocupació. Aquest programa ofereix accions d’orientació, tutorització i seguiment individualitzat, formació professionalitzadora especialitzada i adquisició d’experiència professional en empreses a través de pràctiques.

A la comarca del Maresme el Consell comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró, són les dues entitats que ofereixen el Joves per l’Ocupació. Consulteu a la web les especialitats formatives que s’imparteixen i els requisits d’accés al programa.

T’has disfressat mai de fada-ninja? #trenquemestereotips.

L’Institut Català de les Dones posa en marxa #trenquemestereotips, una acció de sensibilitizació a través de les xaxres socials, que convida deixar enrera els estereotips sexistes en les joguines.  

 

La iniciativa #trenquemestereotips consta de quatre imatges que combinen joguines carregades d’estereotips de gènere amb els eslògans “M’agrada disfressar-me de fada ninja”; “M’agrada arreglar les coses amb una mica màgia”; “M’agrada que el meu peluix faci de migcampista”; “M’agrada carregar la cuineta al camió”, que criden l’atenció i conviden a la reflexió sobre la superació d’estereotips a través dels missatges següents:

  • Els jocs són importants per ajudar les criatures a desenvolupar el seu potencial. Jugant ens formem, adquirim valors i comportaments.
  • No hem de condicionar les criatures a uns determinats jocs pel fet d’haver nascut nen o nena. Deixem enrere els estereotips sexistes.
  • Jugant, tots hem de poder desenvolupar la tendresa, la valentia, la sensibilitat, la iniciativa o la fortalesa.
  • Construïm un futur on dones i homes respectem les nostres diferències i ens relacionem com a iguals.

La divulgació electrònica i en vídeo de les imatges i missatges es farà a través de les xarxes socials, on es convida a tothom a que s’impliqui en la no transmissió d’estereotips sexistes a través del joc i les joguines i a mostrar creativament la seva adhesió a aquesta idea amb missatges i/o fotografies a facebook, twitter i instagram amb l’etiqueta #trenquemestereotips.

#trenquemestereotips també es difon en suport cartell a través dels municipis, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, les escoles, llars d’infants, centres comercials i biblioteques, entre altres. Els materials de la iniciativa estan disponibles a través del web de l’ICD.

Nota: el cos de la notícia està extret de la web de l’ICD

Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 – Sessió de treball amb professionals de Joventut

Convocats: Professionals dels serveis de joventut del Maresme.

Data: DIMECRES 15 DE MAIG de les 9:30h fins a les 13:30h

Lloc: Espai Jove d’Arenys de Mar – Riera Pare Fita, 31 – Edifici Calisay 

La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge

{+}  

{+}
El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.


A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.
123...79Pàgina 1 de 79
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats