Després d’una estada llarga a fora, tornar a casa va ser estrany i tenia la sensació que havia de fer alguna altra cosa que quedar-me per allà. Així que vaig anar a fer una consultoria al servei de joventut del Maresme on em van donar un munt d’eines on mirar i cercar coses que podia fer. Vaig decidir que marxaria com a Au Pair al Regne Unit, per tal de perfeccionar el meu anglès i treure’m el títol d’advance (vivim en el món de la “titulitis”), adquirir un altre tipus d’experiència amb infants com la que no havia tingut abans i, com sempre, conèixer una cultura des del centre d’una família.

Després d’un mes de recerca vaig trobar a una família de Londres que em va semblar l’adequada, així que vaig marxar cap allà a l’Abril i per sis mesos. He de dir que trobar una família no és difícil, allò complicat es trobar-ne una que sigui el que tu estàs buscant. I, així com em va passar a mi, que malgrat que et pensis que a vegades és la família adequada la que tu has trobat, no és ben bé com et pensaves… He tingut una experiència bastant bona a Londres, però em vaig trobar que la família no havia entès els marcs en els quals treballa una Au Pair, és a dir, pels infants de la família. És a dir, cuidar dels infants i netejar tot allò que concerneixi a aquests, segurament també et tocarà fer algunes tasques comunes com la cuina o passejar els gossos, però des del meu punt de vista això són responsabilitats que també tens a casa i no em representen cap problema. Ara, el que no és normal és netejar tota la casa i que siguin tant desordenats que arribis a odiar els dilluns. El meu consell si algú se’n va a fer un Au Pair és preguntar clarament quines són les tasques que us tocaran i si no esteu d’acord amb alguna d’elles digueu-ho, hi ha milers de famílies que busquen algú que els ajudi a cuidar dels seus infants i que volen involucrar la au pair en el si de la família. També, vigileu si algú us diu que són “messi” o “quite untidy”, quan ho comenten és que són molt desordenats i que tindràs molta feina a casa.

A part d’això, he de dir que he conegut a bastanta gent però Londres és una ciutat de pas i tothom que ve se’n va al cap de res, quelcom ha fet que no pogués connectar amb ningú per un temps més llarg. Ara bé, la ciutat és increïble, sempre hi ha alguna cosa a fer, està plena de museus i art al carrer, pels fans de Harry Potter és un lloc especial, també.

En resum, a la meva experiència d’Au Pair a Londres hi ha hagut moments de tot, podríem dir que de dilluns a divendres eren dies passables i que de divendres nit a diumenge nit era increïble. De totes maneres, he après molt amb aquesta estada i no ho canviaria per res del món, m’ha agradat ser Au Pair, de fet, estic en una altra família aquest cop a prop de Manchester, en un poblet petit on et somriuen i saluden sense conèixer-te,… una mica com Òrrius. Però això ja us ho explicaré un altre dia.