L’experiència com a Au pair de la Chorouk

Em presento, el meu nom és Chorouk, soc de Premià de Mar i tinc vint-i-tres anys, i farà una mica més d’un any que em vaig graduar en Relacions Laborals a la UPF. Els que em coneixen sabran que soc una “itchy feet”, és a dir, que no puc parar quieta, i les ganes de viatjar per descobrir món em poden. Des de ben petita que m’agrada viatjar, descobrir noves cultures, conèixer gent, provar diferents menjars, etc. La pregunta és, qui no ha volgut alguna vegada viure una experiència a l’estranger?

Segur que molts de vosaltres en el primer que penseu és l’Erasmus, però aquí vinc jo a explicar-vos la meva història, que hi ha altres maneres de fer una estada fora, i que inclús podeu obtenir-ne un petit benefici econòmic. Aquesta és la meva història com a Au Pair “Benvenuti nella bella Italia”.

Tot comença quan estava a tercer de carrera, just amb la pandèmia, quan vaig intentar inscriure’m a les llistes per poder fer l’Erasmus, però amb tot el tema de la covid finalment va ser impossible, almenys en el meu cas. Pel que vaig intentar buscar una alternativa. Una vegada vaig iniciar 4art i últim any de carrera, vaig començar a investigar sobre el tema d’Au Pair, que pels qui no n’han sentit parlar, equivaldria a ser cangur o cuidadora de nens. Així que la meva recerca va començar el Nadal de 2020, aprofitant les vacances després dels exàmens que vaig tenir, fent una profunda anàlisi per informar-me sobre el tema. Una vegada que ja m’havia familiaritzat, després de veure vídeos a YouTube, llegir blogs, veure inclús agències, etc. vaig arribar a una conclusió. Volia que l’experiència sigues de les millors en el menor cost possible, és a dir, sense que hagués de pagar a cap agència per tot el tema de la gestió. I així ho vaig fer. Durant el mes de gener vaig crear-me un perfil a la famosísima pàgina que havia sentit a parlar milers de vegades de “AuPairWorld”. Es tracta de crear una espècie de currículum en el qual et descrius a tu mateixa, et fas conèixer parlant una mica sobre la teva família, els teus hobbies, la teva experiència amb nens, vaja, una mica del que vulguis expressar i que sàpiguen de tu i amb això un ja pot començar la recerca de famílies.

Doncs és una pàgina ben senzilla que et permet aplicar filtres i buscar famílies d’arreu del món, al mateix temps, les famílies poden buscar una Au Pair per allotjar a casa seva. Així que vaig posar uns quants països europeus i vaig contactar amb aquelles que més em cridaven l’atenció pels seus perfils, aquelles que jo considerava que podia fer un “match”. Un petit incís és que també et permet marcar el rang d’edat dels nens que vols cuidar. En el meu cas, no buscava ni cuidar nadons ni adolescents, sinó un intermedi. Doncs enviant missatges, rebent uns altres, vaig aconseguir connectar amb dues que em van agradar molt. Fins que per temes de disponibilitat em vaig quedar amb la que seria la meva futura família italiana. En aquell moment encara cursava quart de carrera, i fins a juliol no podia marxar fora, pel fet que tenia el meu Treball de final de Grau i les pràctiques. Així que vaig parlar amb la família, i hi estaven d’acord que em volien esperar. Mesos abans de marxar vam fer alguns meetings tots junts amb càmera, on també vaig conèixer els nens, els gossos que tenien, etc. Això em va fer agafar confiança, ja que no és fàcil imaginar-te anar fora, completament sola, amb una família estrangera que no et coneix de res i que a la mateixa vegada, tu tampoc. A poc a poc, s’acostaven les dates i vaig reservar els vols, fins a trobar la millor oferta, ja que tot el tema del trajecte corria pel meu compte.

Abans de marxar havíem pactat totes les condicions, parlat una mica els horaris i firmat una mena de contracte entre família i Au Pair que al final és un acord entre totes dues parts que la mateixa pàgina proporciona per fer-ho més segur, però no hi actuen en aquest cas, fan com d’intermediadors mitjançant aquest contracte.

Encara recordo aquell dia com si fos ahir, la meva primera vegada volant a Itàlia, i dels nervis quasi perdo el vol! El meu propòsit era viure una experiència a l’estranger gaudint al màxim, i millorar el meu anglès. Anglès a Itàlia sí, perquè la família és mig americana, i per tant, els nens són bilingües. I, efecitvament, ho vaig aconseguir, a més d’aprendre una mica d’italià, ja que amb els avis materns només em comunicava amb una barreja de castellà-italià.

No estava en els meus plans escollir aquest destí, sincerament, però em va sorgir l’oportunitat i la vaig aprofitar. L’hora de la veritat havia arribat i he de dir que treballar amb nens no és una labor senzilla. S’ha de ser molt pacient, una persona madura i flexible en tots els sentits, ja que al conviure en la mateixa casa, t’has d’adaptar a les circumstàncies que van sorgint. Al final estàs allà per ajudar els pares i fer-los la vida més senzilla, ajudant en tasques de la llar com les que tu faries a la teva pròpia casa, cuinant els àpats pels nens, entretenint-los amb jocs, etc. A canvi tens allotjament gratuït, perquè vius amb ells i un petit “pocket money” setmanal.

Per tant, has de ser responsable, i creativa perquè els dies siguin dinàmics tant pels nens, com per a una mateixa. Des de la meva experiència, puc dir que després de treballar dues temporades d’estiu amb la mateixa família, ha sigut complicat, en el sentit que passava moltes hores amb ells, per no dir gran part del dia, i a vegades això m’absorbia l’energia. També el sentiment d’enyorança sempre està present, un altre aspecte difícil d’encarar, perquè al final estàs lluny de casa, de la família i amics i no és fàcil.

Tot i això, vaig conèixer tant gent local com internacional, vaig aprofitar els meus diumenges lliures per fer activitats amb la gent que em presentaven com amb la família, ja que moltes vegades em convidaven als seus plans. I des de llavors les meves ganes per recórrer Itàlia van créixer molt més. Des de la primera experiència allà, ja he visitat, Sardenya, Venècia, Bolonya, Florència, Gènova, Verona, Milà, Bèrgam, Lago di Como, Portofino, sobretot la zona nord del país, i com no la Città eterna, Roma.  Al final vaig poder crear un cercle d’amics molt divertit amb el qual encara segueixo en contacte avui en dia, igual que amb la que va ser la meva host family. Malgrat tot, em van acollir molt bé i em vaig sentir una més de la família, és un sentiment molt bonic.

Resumint, després de dos estius la veritat que sento que he crescut com a persona, m’he espavilat moltíssim en tots els sentits, i après grans coses. Al final si una vol créixer en tots els àmbits ha de sortir de la seva zona de confort, experimentar, prendre decisions difícils, proposar-se reptes i complir-los, i aquest era un dels meus reptes personals. Si tens l’ocasió i l’oportunitat per viure una experiència internacional, no ho pensis dues vegades, perquè al final la por sempre està present, i només se superarà fent-li front. Hi ha una frase que em van dir una vegada i que em va motivar a continuar amb els meus propòsits: and just remember, if you want something in this life, reach out and grab it. Així que t’animo a complir aquells somnis i a fer-los realitat. Dóna el salt!