Guia de Festes Majors al Maresme i altres activitats per a joves durant l’estiu
Des de l’Oficina Jove del Maresme – Sidral, us han preparat aquesta Guia de Festes Majors i activitats per a joves per poder exprèmer al màxim totes les opcions que els diferents pobles i ciutats posen a l’abast de les persones joves durant els mesos d’estiu. Trieu i remeneu, però sobretot, gaudi-les!!
Document de Bases del PNJC
El document recull la proposta de nou PNJC per al període 2010-2020.
El document, presentat el passat 1 d’octubre, és el resultat del treball conjunt amb els agents socials i institucionals d´arreu de Catalunya i és el punt de partida per avançar cap al consens polític que haurà de donar peu a l´aprovació definitiva del nou Pla Nacional de Catalunya 2010-2020.
Clic aquí per a pdf Nou ajuntaments de la comarca realitzen un estudi per conèixer la realitat juvenil al seu municipi
Nou ajuntaments de la comarca han iniciat un projecte d´anàlisi i diagnòstic de la realitat juvenil, amb l´objectiu d´ordenar, desenvolupar i millorar les polítiques municipals de joventut, mitjançant els Plans Locals de Joventut. Els ajuntaments d´Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera, amb el suport del Consell Comarcal, han destinat recursos tècnics per al coneixement de les necessitats, característiques, mancances i oportunitats de la població jove d´entre 15 i 29 anys, que sumen un gruix de 19.000 persones.En la primera fase del diagnòstic, abordat a partir d´estadístiques de població del Cens i del Padró continu d´habitants, s´hi han afegit els ajuntaments d´Arenys de Munt, Palafolls i Teià, i s´ha comptat amb l´assessorament de l´Observatori Català de la Joventut. Al llarg de la segona fase, basada en metodologies qualitatives, es faran 22 grups de discussió amb joves i 9 amb professionals relacionats amb les temàtiques estudiades: habitatge, salut, participació, formació i treball. Aquesta iniciativa s´emmarca dins el Pla Comarcal del Maresme per a l´any 2004, aprovat el passat mes de març pel CCM, Pla que es proposa com a fita principal la de facilitar als ajuntaments de la comarca recursos i suport que afavoreixin el desenvolupament de polítiques locals de joventut, tasca que desenvolupa des de l´any 2001 a través de l´Oficina de Serveis a la Joventut.
Maresmencs i maresmenques al món
😀Claudia
🛫Cabrils
🛬Austràlia
✅ Viatge alternatiu
Claudia Reig Martin, maresmenca viatgera a Australia.





Aquest mes us presentem l’experiència d’una cabrilenca que vol compartir el seus aprenentatges i la seva passió pel viatjar com a forma de vida, aprenent de la pràctica del ioga,la dansa i l’ayurveda.
Estava viatjant com a forma de vida, sense bitllet de tornada, present en el camí, oberta a quedar-me a qualsevol lloc… com a resultat vaig acabar fent un viatge d’un any en el que vaig estar tres mesos a India, tres al Nepal, tres a Nova Zelanda i els tres últims a Australia. La meva intenció no era viatjar per viatjar, era viure-hi en el lloc estudiar ioga, dansa i ayurveda. Quan estava al Nepal desprès de fer un Vipassana, un retiro de meditació de 10 dies sense parlar, vaig tenir un somni lúcid amb els Aborígens Australians que va despertar en mi una crida molt forta per anar a conèixer la seva cultura. Semblava un impuls descabellat però sempre que dubtava se’m presentaven contactes i oportunitats que em guiaven cap a Austràlia.
Vaig marxar el 12 de Novembre del 2013 direcció Delhi India amb una motxilla de 45 litres gairebé buida i el visat per India. Sabia que anava a estudiar ioga però no a on ni com. En menys d’una setmana ja havia començat el meu curs.
El permís de turista Australià el vaig sol·licitar des del Nepal, és de tres mesos i es demana gratuïtament per Internet des de fora d’Austràlia. Un cop estàs dins tens l’opció d’extendre’l fins a un any renovant-lo cada tres mesos y pagant aproximadament 300$ amb el requisit de demostrar, cada vegada, que disposes de 3.000€ lo qual es una mica complicat perquè amb la visa de turista no es pot treballar. Hi ha gent que al finalitzar els 3 mesos agafen un bitllet barat d’avió a Bali i des d’allà demanen la visa de turista Australiana de forma gratuïta. S’ha de vigilar una mica perquè he escoltat casos on a les fronteres els hi miraven el facebook per a saber si havien treballat il·legalment i en cas afirmatiu els deportaven cap al seu país.
Hi ha un control molt exhaustiu, et poden fer obrir la maleta i registrar-la de dalt a baix, demanar-te que els hi ensenyis el saldo de la compte bancària en els seus ordinadors o un bitllet de sortida del país, fer-te preguntes pretensioses per saber de que treballaves abans d’arribar-hi… I si estàs mes de 28 dies sense visa et veten l’entrada a tots els països de la Commonwelth.
Hi ha una altre raó per la qual hi ha un gran control a les fronteres. Tant Austràlia com NovaZelanda són ecosistemes tancats, cal preservar-los, vigilar que no hi entrin llavors, insectes, o animals que puguin posar en perill el medi. A Nova Zelanda hi ha una plaga de possoum, un animal provinent d’Austràlia, que destrossa moltes collites i ha posat en perill moltes aus fins gairebé extingir-ne algunes especies. A diferència d’Austràlia on hi ha alguns dels animals mes perillosos de la Terra, a Nova Zelanda no hi ha cap animal que sigui venenós. Penso que el fet de saber-ho, et fa caminar per les terres Australianes amb molta escolta, molt despert/a i connectat amb la Terra i sobretot amb molt respecte.
Quan vaig arribar a Nova Zelanda el 30 d’Abril del 2014 vaig patir un xoc cultural, venia de Delhi, India, una de les ciutats mes caòtiques i poblades del mon, on començava l’estiu i no hi es estrany trobar un camell, un elefant o varies vaques en mig de la ciutat. Va ser molt dur arribar de sobte a Nova Zelanda on era tardor, plovia, feia molt fred, tot està nou i polit i les infraestructures i edificis no tenen mes de 200 anys. Les ciutats s’organitzen diferent, estan mes expandides en el terreny, no tenen l’estructura clàssica que trobem a Europa amb el centre, la plaça i els carrers principals… els primers dies em preguntava on s’hi ha posat la gent? Amagats sota les pedres? A Índia anava a dinar a un restaurant i hi sortia amb deu amics. Un contrast curiós entre aquestes dues cultures es que a l’Índia havia de lluitar i arriscar per a poder creuar el carrer, ni tan sols recordo els passos de zebra. En canvi, a Nova Zelanda feia la petita acció de voler creuar i els cotxes paraven molt alegrement per adeixar-me passar. Tenia la sensació de que ningú tenia presa, és una cultura tranquil·la i respectuosa, prioritzen en qualitat de vida, valoren el temps lliure i cuiden molt la naturalesa.
Poc a poc vaig anar entenent que tot es tracta de maneres diferents d’organitzar-se, relacionar-se i moure’s. Viatjar t’obre a entendre que es pot viure d’infinites maneres, t’ensenya a estar lliure de judici ja que el que catalogaríem anormal en una punta del mon, pot ser lo normal en una altre. En quant a al idioma no crec que sigui una dificultat. El primer cop que es va a un país on no es coneix la llengua potser que al principi produeixi una sensació un tant estranya o desconfortant, però de seguida un/a s’obre a entendre’s d’altres maneres.
L’anglès es una llengua fàcil i de seguida se li agafa el ritme, lo important es anar-se provant sense por a equivocar-se, preguntar molt i demanar contínuament que et corregeixin.
La meva recomanació per a aquelles persones que volen marxar, seria viatjar de la manera més respectuosa possible per al medi ambient i entrant de ple en la vida del lloc visitat compartint amb les persones autòctones. En els sis mesos que vaig estar a Nova Zelanda i Australia mai vaig dormir a un hostel, sempre vaig estar fent WWOOFING i allotjada a casa de coneguts recomanats o persones que esdevenien ràpidament molt bons amics. A Delhi, per exemple, estava a casa d’una amiga India que em va donar la clau de casa seva i jo hi entrava i sortia lliurement. També és còmode estar-se en els meetingpoints per a conèixer altres backpackers i turistes amb qui compartir experiències, viatjar junts etc.. però es important moure’s amb gent local de tots tipus per a conèixer la verdadera cultura del país. Confiar en el camí i en un mateix, la confiança permet fluir, entrega, cultivar una integritat pròpia i escoltar que es el que un/a realment vol fer o on anar… En el viatge es desperta un gran valor cap a la vida, ja que sense tenir res un ho t’he tot. Es valoren les vivències compartides, les persones amb les que et vas creuant, els bens que venen i se’n van, valor a poder veure la vida des dels ulls d’una cultura completament diferent, valorar les pròpies arrels i a la pròpia cultura, ja que quan més lluny de la teva cultura estàs mes descobreixes les particularitats que té. Indispensable de viatjar amb una llibreta o un bolígraf per a poder escriure i dibuixar al igual que ho recomano de fer en la vida diària. Un diari serveix per a plasmar-hi les històries de vida et permet d’anar a mirar tant endins com en fora, això es tota una filosofia de vida, el moviment sempre està movent-se, estiguis on estiguis.
Publicat al Butlletí de abril de 2016
Formació en l’àmbit de la construcció
– Full d’inscripció a Garantia Juvenil
– Currículum Vitae
Es realitzaran les següents formacions:
Operari Proteccions Col·lectives (185 h)
Marbrista (215 h)
Operari Ferroviari (215 h)
Instal·lador de plaques de guix laminat (215)
Mosso de Magatzem (215 h)
Rehabilitació de Façanes (215 h)
Certificat de professionalitat en Gestió de trucades de teleassistència
Curs organitzat per la Fundació Pere Tarrés
Nom de l’entitat Fundació Pere Tarrés Sector/especialitat professional Teleassistència Municipi on es realitza el curs/acció Barcelona Nom del centre on s’imparteix Fundació Pere Tarrés Adreça C. Carolines, 10 Barcelona Data d’inici 12/12/2018 Data de finalització 30/05/2019 Total d’hores 230 hores Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diploma. Certificat de professionalitat Documentació a lliurarLa documentació a lliurar és:
- Curriculum Vitae
- Fotocòpia de la títulació
- Fotocòpia DNI/NIE
- DARDO (Document d’alta i renovació de la demanda d’ocupació)
- Fotocòpia de la capçalera de la nòmina (en el cas de persones en actiu)
Consulta la web de la Fundació Pere Tarrés per obtenir més informació.
Maresmencs i maresmenques al món
😀Elisabet
🛫El Masnou
🛬Lapònia
✅Feina
Quan reps una trucada del Pare Noel…

Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys
A vegades em diuen cul inquiet perquè no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a l’estranger per aprendre l’anglès i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir d’Espanya, conèixer noves cultures, persones increïbles que es creuen al teu camí i el que aprens d’elles, crear noves rutines, i el més extraordinari, fer d’un lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena d’addicció. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.
Òbviament, fer el pas i marxar a ‘’l’aventura’’ no és fàcil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. Però l’única manera d’avançar és afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacció molt gran que l’únic que et fa pensar és -Vull repetir!
M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència més abstracta i màgica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a Escòcia, un país que em va enamorar encara que el temps no acompanyés. Pluja i núvols gairebé cada dia, però al final, era l’essència del país o així és com li vaig donar la volta per gaudir-lo. Després vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre Portuguès. També he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un país que ja havia visitat anteriorment i em cridava l’atenció. Malauradament, la pandèmia va començar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. Després de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.

S’acostava l’hivern i vaig decidir buscar treball de temporada per països nòrdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pàgina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilà! Em va cridar l’atenció una oferta de treball per Lapland Safaris a Lapònia, Finlàndia. Un país nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia d’elf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bé, però per la covid-19 finalment la temporada d’hivern es va cancel·lar.
Un any després, és a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la sol·licitud i aquest cop em van oferir directament l’oportunitat de treballar com a guia d’elf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys il·lusió em feia, ja que no m’imaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famílies i nens petits durant l’època de Nadal. D’altra banda, pensava, perquè no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia l’adrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a Hèlsinki i des d’allà un altre cap a Kitillä, situat dins el Cercle Polar i ja a Lapònia. Des del moment que vaig sortir de l’aeroport ja vaig al·lucinar, tot era de color blanc.

Durant la primera setmana vam fer la formació i també alguns dels safaris que oferia l’empresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensació era de llimb total. Durant la formació em vaig preguntar que feia allà, sentia que aquest treball no era per mi. D’alguna manera havíem de fer teatre entretenint a les famílies i el fet de parlar en públic davant de 60 persones em creava pànic. Les pors que se’m van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, però no volia fer d’aquesta experiència un fracàs i vaig començar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.
Deu sonar graciós i potser una mica patètic, però quedar-me va ser la millor decisió que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. Havíem de parlar en anglès amb el micròfon dins del bus ple d’humans, durant 45 min de trajecte de l’aeroport a l’hotel. També teníem trajectes més curts i de més llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir més i més còmode amb el micròfon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que m’ho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot l’idiota que vulguis que ningú et jutjarà. Cadascú creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada d’aquests paisatges màgics et feia estar sempre amb un somriure.
Això sí, vam arribar a temperatures de -35º i havíem d’anar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballàvem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famílies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diàries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, però t’acabes adaptant. Els meus companys eren tots d’arreu d’Europa, vivíem i treballàvem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, així i tot, a la vegada molt units.
El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt d’acabar. Em sentia super afortunada d’haver pogut formar part d’aquesta experiència. He estat gairebé dos mesos compartint l’etapa amb gent magnífica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en públic i a més a més fer possible que famílies gaudissin d’unes vacances de Nadal màgiques i inoblidables.
Sempre podem aprendre coses gràcies a la por. Per això animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, però segur que t’aportarà coneixement positiu.


Realitzada la presentació de l’estudi Joves en Transició Escola Treball. El Maresme 2009.
. Aquest estudi ha estat encarregat per el Consell Comarcal del Maresme i realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en el marc del projecte innovador Xarxa de TET del Maresme cofinançat pel Departament de Treball i el FSE.
El treball realitzat – on es fa una aproximació al moment de finalització dels estudis obligatoris amb una mostra de joves de 4art d’ESO de la comarca – s’ha recollit en un informe que es divideix en dues parts: la primera, planteja un marc teòric sobre la transició escola treball per contextualitzar quins són els elements que incideixen en la definició i concreció dels itineraris dels i les joves, i la segona part analitza la realitat concreta dels joves del Maresme fruit de les dades obtingudes en la realització de treball de camp: es tracta de conèixer quines són les necessitats dels joves, quins recursos coneixen, de quina manera defineixen els seus itineraris,etc., com també, els protocols que els centres educatius utilitzen per realitzar les orientacions als i les alumnes que finalitzen l’etapa d’educació secundària obligatòria. Tant l’estudi com la presentació en power point els podeu trobar i descarregar a l’apartat Biblioteca d’aquesta mateixa web del Buscador Jove.