– Ser menors de 30 anys
– No estar treballant ni estudiant
– Donat/da d’alta al SOC com demandant d’ocupació no ocupat
– Ser beneficiari/ària de la Garantia Juvenil
– Trucant al centre 93 245 29 22
– Enviant un correu electrònic a qualificacio@grupoaspasia.com
– Fotocòpia DNI
– Fotocòpia d’inscripció al SOC (DARDO)
– Fotocòpia del certificat de beneficiari/ària de la Garantia Juvenil
– DNI/NIE
– Dardo
– Currículum
És un certificat de professionalitat on es realitzen els següents mòduls:
– Tècniques administratives bàsiques d’oficina.
– Operacions bàsiques de comunicació.
– Reproducció i arxiu.
– Pràctiques en empresa.
En aquest mes de juny al nostre butlletí de Mobilitat internacional jove, trobaràs algunes eines per presentar-te a candidatures en ofertes de feina a Europa, recursos al youtube per aprendre i millorar les teves competències lingüístiques en idiomes estrangers, a més de moltes i diverses ofertes de pràctiques, treball, beques i voluntariat.
La maresmenca de juny, ens parla del què són els intercanvis juvenils internacionals, aquest cop dins de l’àmbit del lleure. Bona lectura!
Ja tenim aquí una nova edició del butlletí del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.
Destaquem la xerrada sobre el programa TLN Mobilicat el proper 13 de novembre al Centre Cívic Cabot i Barba. I a més, si aquest any en fas 18, pots guanyar un passi gratuït per viatjar per tota Europa. Aquestes i altres informacions al Butlletí de novembre!
Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!
Com linkar web
Estem arribant a l’equador del curs 2023-2024 i per a molts joves és el moment de triar el seu itinerari educatiu i professional. Per informar sobre l’ampli ventall que tenen al seu abast, diferents ajuntaments del Maresme han programat jornades i fires d’orientació educativa i professional enfocades, principalment, a la prevenció i intervenció en la lluita contra l’abandonament escolr prematur.
Amb formats variats, totes informen el jovent sobre les diverses ofertes educatives del territori i posen en contacte el jovent amb professionals que els poden guiar en aquesta etapa de transició del món educatiu al món laboral.
El Consell Comarcal, tal i com ha fet en anys anteriors, estarà present en les jornades i fires que organitzen els ajuntaments del Maresme per aportar els seus coneixements en ocupació juvenil, orientació educativa i assessorament laboral a persones joves. Ho farà a través de 2 serveis: el recentment creat servei de Suport a l’Ocupació Juvenil i el servei d’Emprenedoria.
El nou servei comarcal d’Ocupació Juvenil estarà present a les jornades que se celebraran al Masnou (23 de febrer), Premià de Dalt (29 de febrer), Calella (1 de març), Malgrat de Mar (7 de març) i Palafolls (12 i 13 de març). Orientarà, assessorarà i informarà al jovent sobre el ventall d’alternatives que té al seu abast per definir el seu itinerari formatiu o l’accés al mercat laboral.
Les Jornades i Fires d’orientació educativa i professional es complementaran amb el Saló de l’Ensenyament, que es durà a terme del 13 al 17 de març al recinte de Montjuïc de Barcelona, on es presentaran les novetats curriculars del curs vinent i tota l’oferta d’estudis.
😀Adriana
🛫 Alella
🛬Xile
✅ Estudis
Hola! Sóc l’Adri, d’Alella. Estic estudiant arquitectura a Barcelona i vaig aprofitar l’oportunitat de poder marxar d’intercanvi a través de la universitat per anar a estudiar el 4t curs a Valparaíso, a Xile. Dir que vaig estar un any sencer a Valparaíso no seria del tot veritat. Si bé és cert que a efectes pràctics vaig estar un any fora de casa, un cop a Llatinoamèrica em vaig moure molt. Les distàncies allà se’m van fer molt curtes! Vaig arribar a Xile el 24 de juliol de 2018. No hi havia cap rastre de la calor de Catalunya: a l’aeroport de Santiago de Xile estàvem a zero graus, ple hivern. Vaig marxar sense tenir gaire idea d’aquell lloc nou que seria casa meva durant un any. Suposo que marxar a través de la universitat em feia sentir més segura, ja que almenys de la part més burocràtica se’n van encarregar una mica. Visats, permisos d’estudiant, tot plegat tampoc va ser massa feina. Marxàvem sis estudiants d’arquitectura a Xile, dos a Valparaíso i quatre a Santiago. Tenia ganes d’anar-hi sola, o almenys amb gent que no conegués, però em vaig endur la sorpresa que les altres places les van donar a unes noies un any més grans que jo però molt amigues meves! I en el fons va ser més fàcil començar en un lloc nou tenint algú al costat. A Valparaíso hi vaig anar amb la Mar. Quan vam arribar allà, ens hi esperava la Marta, una noia de la nostra universitat que just estava acabant el seu intercanvi. Vam arribar a Xile i vam anar a petar directament al seu grup d’amics meravellós, i molta gent xilena que omplia la casa cada dia. Recordo el dia que la Marta va tornar a Barcelona, els primers comiats quan tot just només portàvem un parell de setmanes a Xile. Crec que coincidir amb ella uns dies ens va aclimatar de cop. Ens vam quedar a viure a casa seva, la Casa Verdolaga, quina meravella de casa! Bé, meravella segons com es miri. Valparaíso és una ciutat portuària i amb moltíssim pendent, i està ple de casetes amuntegades les unes amb les altres. Casa nostra era una casa de set habitacions i una gran sala que tant feia de cuina com de menjador com d’estudi, una mica de tot. Però alhora plena de goteres els dies de pluja forta, sense calefacció i amb un munt d’escales per arribar-hi! Pensava que viure amb sis persones més seria molt caòtic però ens aveníem molt bé i portàvem més o menys els mateixos ritmes.
Realment tenia moltes ganes de viure fora de casa, de compartir casa amb altra gent de la meva edat. La Lena, el Bat, la Helen, el Toby, la Itsaso, la Mar i jo. Alemanya, França, Dinamarca, País Basc i Catalunya. Suposo que sempre que marxes d’intercanvi l’experiència és molt especial, ja que en el fons la gent marxa perquè en té ganes. A Valparaíso m’hi vaig trobar un grup enorme d’estudiants d’intercanvi i ben ràpid vam crear una gran família. Era una sensació estranya, ja que érem gent sense cap vincle previ amb el lloc, i per tant amb una llibertat absoluta per moure’ns i conèixer coses noves. Però, tot i que hi estava molt a gust, jo havia anat d’intercanvi per conèixer Xile, els seus racons i la seva gent. Així que de mica en mica em vaig anar apropant a la gent d’allà. Sincerament, va ser molt fàcil. Mai m’havia sentit tan acollida en un lloc desconegut. Els primers dies a Xile em van fer la mateixa pregunta milions de vegades. Per què Xile? Podia haver escollit qualsevol altre país del món gairebé. I jo tampoc ho tinc massa clar. Tenia moltes ganes de marxar un any sencer fora, no volia anar a un lloc de parla anglesa i més enllà de la universitat m’interessava anar a un país que m’ensenyés coses noves. No sabia ni que existia Valparaíso, però a poc a poc vaig anar investigant i vaig veure que era el lloc on havia d’anar.
Tot i ser ciutat, Valparaíso és petit i la vida quotidiana hi és molt fàcil. Coneixíem totes les botiguetes del barri i al cap de ben poc vam passar a ser unes veïnes més. La universitat va acabar de decantar-me per marxar allà. Estudiar arquitectura a Barcelona, tot i que m’agradi molt, és molt desgastant, i cap a quart curs la majoria tenim ganes de prendre’ns la carrera amb una mica més de calma per gaudir-la bé. La universitat de Valparaíso era perfecta per a això. Segur que hi ha universitats amb més prestigi o amb millor professorat, però jo allà vaig aprendre arquitectura des d’un altre punt de vista. Fèiem classes de poesia, d’expressió corporal, compartíem assignatures amb gent de disseny i amb gent d’altres cursos. I vam aprendre a construir i a conèixer els materials. Al novembre, vam marxar dues setmanes a Brasil. L’anomenada “travesía” forma part del pla acadèmic, i de fet és la base de l’ensenyament de la universitat.
Podria estar pàgines i pàgines parlant de la universitat i de la seva gent, em van fascinar i van ser la meva principal porta d’entrada a la societat xilena. He deixat allà grans amistats que de ben segur m’acompanyaran molts anys més! Sento que d’alguna forma vaig viure dos intercanvis diferents. Al gener, molts estudiants d’intercanvi van tornar al seu país, ja que molta gent només venia per un semestre. Allà el curs està girat respecte al nostre: el curs comença al març i acaba al desembre. Així que vaig passar unes vacances de Nadal a ple estiu. Els tres mesos d’estiu, i de vacances, em van permetre conèixer molts llocs nous. No sé si ara tornaria a viatjar tant com vaig fer, però el cert és que va ser meravellós. Vaig conèixer Bolívia, Perú, la Patagònia i el nord de Xile. Xile és tan llarg i estret que hi trobes tants climes com et puguis imaginar. Al gener, vam volar fins al sud de tot de Xile i ens vam passar tot el mes pujant cap amunt de mica en mica, “mochileando” com diuen allà Motxilla a l’esquena, i a caminar i conèixer gent amb qui compartir el viatge
Quan al març vaig tornar a la universitat, vaig sentir-me com quan comença un curs nou. Amb la il·lusió de veure aquella gent que en pocs mesos s’havien convertit en el meu dia a dia. Els últims mesos van passar volant, el temps s’anava escolant i no paràvem de viure noves experiències. Sempre hi havia gent interessant a qui conèixer, Valparaíso és el niu de la bohèmia xilena i volguessis o no et topaves amb recitals, música improvisada al carrer o artistes que pintaven meravelles. Vaig sentir-me molt còmoda en aquell país que, tot i ser paradigma del neoliberalisme més arrelat, dóna una gran importància a la cultura, i ho fa d’una forma gens elitista. Allà el jove que pinta retrats a la cantonada xerra amb el gran poeta que no para de publicar. D’alguna forma sentia que allà la gent feia vida de carrer perquè compartien lluites polítiques molt més conscientment que aquí. I és de les coses que més trobo a faltar, les lluites compartides i la facilitat amb què, tot i la diferència, passaves a ser una més en qualsevol espai.
No tenia del tot clar per què marxava de casa, ni tampoc per què marxava a Valparaíso, però el que ara tinc molt clar és que no dubtaré en tornar-hi al més aviat possible, per continuar vivint tot allò que sento que vaig començar a sentir com a propi.
😀Mireia
🛫 Premià de Mar
🛬Estats Units
✅ Estudis
Hola! Em dic Mireia Campmany, tinc 18 anys i sóc de Premià de Mar.
Ara mateix farà dos anys que vaig marxar a Estats Units a estudiar un any, tot primer de batxillerat, i segueixo pensant que ha sigut la millor decisió que he pres mai. Vaig estar a l’estat de Nova Jersey, relativament a prop de Nova York, a un poble molt petit que es diu Hopewell. Recordo arribar a mitjans d’agost i sentir-me sola per dos motius: No coneixia a ningú i encara no tenia prou confiança amb la meva nova família, i tots els meus amics de Barcelona estaven aquí, podent estar junts i gaudint de les vacances.
Dues setmanes després vaig començar l’institut, vaig anar sentint-me part de la família i vaig acabar d’adaptar-me; a partir d’aquí no vaig tornar a sentir-me sola i no volia anar-me’n.
Abans de tot això vaig haver de fer-me el visat (d’estudiant) per anar-hi, i recordo anar a Madrid a fer-lo. De la resta de tràmits se’n va encarregar la meva organització (STEP), ja que hi vaig anar amb aquesta. Les dificultats que vaig trobar no van ser gaires, simplement el que ja he comentat: adaptar-me a una forma de vida tan diferent (nova família, nous amics, horaris…) i aprendre a estar sola.
Estudiar a l’estranger és una decisió en la qual s’ha d’invertir temps i reflexió. Tot i això, personalment recomano a tothom de tot cor que si teniu l’oportunitat d’anar-vos-en a l’estranger i fer alguna cosa així ho feu, perquè és el millor que m’ha passat mai: una experiència única i que mai oblidaré. Aprens moltíssim en tots els aspectes, i òbviament millores a un nivell extrem la llengua (en el meu cas l’anglès). Però és molt més que això; fas nous amics i et lligues a una nova família per sempre, aprens a estar sola i madures molt com a persona, cosa que és essencial per créixer i aprendre a afrontar circumstàncies de la vida.
No dic que tot sigui de color rosa perquè com tot, viure a l’estranger té els seus punts durs. Al principi costa assimilar que estàs sola en un món completament nou, pel teu compte i sabent que tot depèn de tu. Saps que has d’obrir-te a unes persones que al principi són uns desconeguts. Dates especials, com ara el teu aniversari o Nadal poden ser moments sensibles i que fins i tot pot semblar que t’enfonses, però no són més que petits desnivells a superar amb una nova família que estarà al teu costat per ajudar-te a fer-ho. Però sobretot, i per difícil que sembli al principi, has de donar-ho tot de tu en la teva nova vida, canviar el xip i posar els dos peus a terra en el nou país que t’acollirà i deixar-te emportar per viure al màxim l’experiència.
Del dia a dia em van sorprendre els horaris en general: jo dinava a les 11 del matí a l’institut i sopava relativament d’hora comparat amb aquí (entre les 5 com a molt d’hora i 8 com a molt tard de la tarda). També em va sorprendre (positivament) les condicions meteorològiques; on jo estava (New Jersey) a l’hivern feia molt de fred i nevava, fins i tot vam tenir “Snow days” (dies que no podíem anar a l’institut per la neu). A mi això em va agradar molt perquè jo només veig la neu aquí quan vaig a esquiar.
A la tornada quan vaig cursar segon de batxillerat tot va quedar convalidat i no vaig tenir problemes a l’hora de fer la selectivitat. Abans de marxar t’has d’assegurar que l’organització amb què vagis et doni suport amb la convalidació de les assignatures al final de l’estada als Estats Units. En el meu cas vaig haver d’anar a la Tresoreria del meu estat, un notari m’ho va oficialitzar. En tornar em van dir que per convalidar les assignatures a Espanya havia d’escollir unes assignatures d’una llista. Per a fer aquest tràmit em van ajudar a l’institut d’allà (la meva “counselor” m’ho va explicar tot i ella va contactar amb l’agència). També s’ha de tenir dos dits de front, és a dir, si quan tornis tens pensat cursar el científic a segon de batxillerat, lo seu seria escollir física o química, sempre i quan l’assignatura convalidi. Cada organització és un món; no us preocupeu perquè això és un tema que expliquen i insisteixen molt.
Finalment, no puc pensar en una sola paraula que descrigui aquesta experiència, de tantes emocions i moments a viure. Simplement us encoratjo al 100% a posar un peu al món exterior i endinsar-vos en aquesta oportunitat única.
Publicat al Butlletí de setembre de 2018
El Consell Comarcal del Maresme i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya signaran el proper 12 de novembre un conveni de col·laboració que preveu una aportació de la SJ a favor del CCM de 147.825,56 euros.Recursos d’atenció general:
Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Maresme
Espai Dona de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.
Espai Dona de l’Ajuntament de Dosrius.
Centre d’Informació i Recursos per a dones de l’Ajuntament del Masnou
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l’Ajuntament de Mataró
Punt d’Assessorament de la Dona sobre Igualtat d’Oportunitats (PADI) de l’Ajuntament de Montgat
Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Pineda de Mar.
Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Premià de Mar.
Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Vilassar de Mar.
Recursos d’atenció especialitzada:
Servei d’intervenció Especialitzada SIE de Mataró-Maresme.
Servei Itinerant de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament de Cabrils
El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.
El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.
És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.
Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.
En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:
● Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.
● Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.
El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.
DOCUMENT:
