L’experiència de l’Albert, d’Argentona a Àustria.

Si estàs llegint això és que molt possiblement t’estàs plantejant passar una temporada a l’estranger i busques experiències de gent que ja ho ha fet. Doncs aquí explicaréuna mica com ha anat la cosa en el meu cas, fent unvoluntariat amb el Cos Europeu de Solidaritat a SanktPölten (Àustria).

Va ser a finals de gener quan, mogut per una combinació de canvis personals, la finalització d’un contracte laboral i la inquietud per moure’m una mica per fora del meu país (i per què no dir-ho, per a enfortir les meves habilitats idiomàtiques), vaig acudir a l’assessoria de mobilitat internacional del Consell Comarcal del Maresme. Allà em va atendre la Laia, amb qui vaig estar parlant sobre els diferents projectes que existeixen i les possibilitats que ofereix cadascun d’ells.

Jo ja tenia certa experiència marxant a l’estranger, ja que fa un parell d’anys vaig anar a fer unes pràctiques de quatre mesos a Irlanda, però la veritat és que l’experiència no em va acabar d’anar del tot bé i volia treure’m el mal regust que m’havia deixat. Aquesta mala experiència, però, em va servir per a marcar unes línies bàsiques del que volia que fos el meu possible nou projecte: volia un projecte que em pogués aportar curricularment (és a dir, que estigués relacionat amb el meu camp acadèmic/laboral) i que fos en una ciutat amb bones comunicacions en transport. I així va ser. Al cap de poques hores de fer la reunió la Laia ja m’estava enviant els resultats de la seva recerca de projectes que combinaven aquests ítems, sense saber que un d’aquests seria el que acabaria fent.

El primer pas en qualsevol projecte és enviar un currículum amb una bona carta de presentació. La meva sorpresa va ser que al cap de ben poc d’haver aplicat per a aquests projectes ja m’estaven contactant per a fer entrevistes i, en una d’aquestes (que per coincidències també era un dels projectes més engrescadors), em van dir de seguida que, si jo hi estava disposat, ho tiràvem endavant. Així doncs, vàrem començar el procés de preparació del projecte. No m’aturaré a comentar els tràmits burocràtics en el meu cas particular, perquè en tindria per a un altre article sencer, però com a consell bàsic, mireu de tenir totes les cites pels tràmits necessaris com més aviat millor. Pel que fa a la formació prèvia, jo vaig decidir planejar-me els dos mesos que em quedaven abans de marxar com a un període intensiu i immersiu d’idiomes (amb cursos d’anglès i alemany i participant de grups de conversa +pelis/documentals). La formació idiomàtica va inclosa en el projecte, tant abans (amb una plataforma d’aprenentatge en línia) com durant (amb cursos presencials) i la veritat és que val molt la pena aprofitar-ho.

I per què un projecte del CES? Doncs, per una banda, perquè són projectes que poden tenir una orientació laboral molt interessant que pot servir per aportar experiència i currículum, i per l’altre perquè és una de les tipologies de projecte que ofereix més cobertures (allotjament, transport, vols, assegurança, cursos d’idiomes, dietes i diners de butxaca).

El dia de Sant Jordi, 23 d’abril, va ser el dia que vaig agafar l’avió per volar cap a Viena. D’allà, el meu tutor del projecte em va recollir per a portar-me fins a Sankt Pölten, la capital de l’estat de la Baixa Àustria.

Vaig voler seleccionar curosament el projecte per a tenir-ne garanties d’èxit, i la veritat és que no en puc dir més que coses boniques del projecte al qual he anat a parar i el paíson visc. Treballo com a biòleg d’un parc natural autogestionat regentat per una entitat amb molta empenta (si a algú li interessa, ens trobareu a @solektiv), i tot al voltant d’un petit complex d’edificis que fan de centre artístic i cultural, tot portat des de l’autogestió. Sincerament, no m’hauria plantejat fer un projecte d’aquesta durada (un any) si no hagués tingut prou motivació amb la feina i el país.

Pel que fa a l’habitatge i el transport, l’organització d’acollida s’ha encarregat de proporcionar-me una llotjament acollidor a la mateixa ciutat, així com de proporcionar-me el “klimatiket”, una targeta de tarifa plana de transport públic que em permet agafar tots els mitjansde transport durant un any sense haver-me de preocuparde comprar bitllets individuals. També rebo una transferència mensual de diners de butxaca i de dietes, així que no em faré ric, però tampoc em puc queixar gens. De moment no he tingut gaires problemes d’adaptació al nou país, ja que l’espai on treballo és alhora una comunitat i munten molts esdeveniments, tant científics com culturals i artístics, el que m’ha facilitat molt la socialització i conèixer gent del país ràpidament. El fet de tenir el transport cobert també m’ha facilitat molt la gestió del temps lliure, ja que visc a 25 minuts de Viena i les connexions en tren són molt bones. També he tingut la sort de passar els meus primers mesos aquí en ple esclat del bon temps, que convida molt a treballar en la natura i també va bé per a fer excursions.

Una de les primeres coses que vaig fer en arribar aquí va ser la formació “OnArribal” (un altre punt molt xulo dels projectes del CES), que bàsicament va ser una trobada amb 10 voluntàries de tota Àustria durant quatre dies en un hotel on vàrem fer tallers de formació dels projectes però també excursions a pobles i llocs bonics i interessants. Per endavant tinc moltes ganes de descobrir racons encantadors d’aquest país (que sembla que n’hi ha uns quants) i continuar participant del col·lectiu on faig el voluntariat, especialment perquè de cara al juny inaugurem la restauració d’un nou espai d’ateneu i entre totes estem treballant en la posada a punt.

Com a conclusió, estic molt agraït d’haver pres la decisió de marxar, però també d’haver sabut concretar les meves prioritats a l’hora de buscar un projecte i no haver agafat el primer que vaig trobar. Si ho esteu fent per primera vegada, el meu consell és que sigueu pacients i busqueu ajuda per a filtrar la informació, ja que pot marejar bastant la quantitat d’oferta. També és important tenir clares les prioritats i el que es busca en un projecte així, sobretot si és de llarga durada.

Per acabar, vull agrair-li a la Laia el fet d’haver-me enviat aquesta proposta de projecte que ara estic fent. Sense ella, sens dubte, no seria ara aquí. També vull agrair-li especialment a la Montse i al Consell Comarcal del Maresme, ja que ells són la meva entitat d’enviament i m’han posat les coses molt fàcils. Així que si teniu ganes de fer un projecte a l’estranger, no dubteu a demanar cita per una assessoria a Mobilitat Internacional!