Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Anaïs

🛫Canet de Mar

🛬Itàlia

✅ Pràctiques

Descobrir la vocació professional.

Em dic Anaïs Aragó, tinc 27 anys i visc a Canet de Mar. Des que era ben petita que m’encantava escriure i llegir. Per això, quan vaig acabar el batxillerat –i sense tenir ni idea del que volia fer amb la meva vida-, vaig pensar que seria una bona idea posarme a estudiar Periodisme. Al llarg de la carrera, vaig pensar que igual m’havia equivocat escollint l’especialitat de la branca de comunicació a què em volia dedicar, per això, després de certa meditació, vaig decidir estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Esperava que aquesta sí que fos la bona .

Quan vaig graduar-me d’ambdues carreres, tenia bastant clar que no em volia dedicar a allò que havia estudiat. No obstant això, tampoc veia cap altra alternativa. L’únic que tenia clar, era que estava exactament igual que 5 anys abans, sense tenir gaire com enfocar el meu futur. Vaig tenir la sort que una amiga va marxar a fer un Voluntariat Europeu a Polònia i em va convidar a passar uns dies amb ella. Un cop allà, se’m va obrir un món de possibilitats que no sabia ni que eren possibles. Quan vaig tornar de Lodz – Polònia- no vaig dubtar ni un moment en seguir els seus passos i embarcar-me jo també en una aventura similar.

El programa Cos Europeu de Solidaritat em va permetre viure un any – amb totes les despeses pagades- a Le Mans. Allà, vaig treballar en una MFR, una tipologia especial d’escola que barreja l’aprenentatge tradicional amb el vivencial, on els alumnes es quedaven a dormir.

En l’àmbit professional, em vaig endinsar per primera vegada en el món de l’ensenyament. Vaig fer classes d’anglès als alumnes de 2n i 3r d’ESO, vaig ser auxiliar de conversa pels alumnes de batxillerat i vaig ensenyar espanyol com a llengua estrangera. A més, vaig treballar conjuntament amb l’animadora juvenil de l’escola per crear activitats de conscienciació, innovadores i atractives pels joves.

En l’àmbit personal,- tot i que pot sonar a tòpic- no puc descriure com em va canviar aquesta oportunitat. Vaig guanyar independència, amistats i experiències increïbles. Vaig viatjar per gran part del territori francès i vaig millorar l’anglès i el francès alhora que aprenia una mica d’italià i alemany.

Va ser tan increïble que, quan vaig tornar a Catalunya, no podia esperar per repetir-ho.

Quan se’m va presentar de nou l’oportunitat de marxar, estava treballant en el meu sector, però no acabava d’agradar-me. D’alguna manera, necessitava tornar a encaminar la meva vida fent alguna cosa que de veritat m’apassionés i m’omplís. Per això, em vaig posar en contacte amb el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme i allà em van parlar de la beca TLN Mobilicat. En aquell moment no la coneixia. Es tracta d’una oportunitat finançada pel SOC per a joves amb poca experiència laboral dins la seva branca d’estudis per a fer pràctiques a un altre país. Ni m’ho vaig pensar.

Em van parlar d’aquesta beca a finals de febrer i a principis de març ja estava fent els cursos d’italià – inclosos en la beca- i la formació a Nexes Interculturals- l’organització que es va encarregar de la gestió, la planificació i el seguiment-. A finals d’abril, ja estava a l’Aeroport del Prat amb la maleta llesta i a punt per anar-me’n a la ciutat més increïble, fascinant i bonica que he vist mai: Florència.

Aquest cop, quan l’avió va enlairar-se, ja tenia una mica més clar què podia esperar d’aquesta experiència. Per això, tenia dos objectius en ment: guanyar experiència en el camp de la comunicació – els meus estudis d’especialització- i aprofitar al màxim l’experiència – cosa que no vaig poder acabar de fer durant el voluntariat europeu per culpa de la pandèmia-.

El primer objectiu, no el vaig aconseguir, més aviat el contrari. Vaig confirmar el que ja em temia, que no m’agradava gens la branca de coneixement que havia escollit amb 18 anys. Vaig tenir la sort de fer les pràctiques en una acadèmia on se’m va donar l’oportunitat de fer tasques ben diferents en diversos departaments: comptabilitat, atenció al públic, ensenyament, administració i comunicació. Vaig poder fer moltes tasques diferents i vaig adquirir un gran nombre de noves habilitats. Al mateix temps, vaig poder anar descobrint què m’agradava fer i que no.

En el meu cas, la mobilitat internacional ha estat clau per descobrir la meva vocació professional.

El voluntariat em va endinsar per primera vegada en el món de l’ensenyament i la beca TLN Mobilicat em va permetre continuar explorant aquest vessant.

Quan vaig tornar d’Itàlia, vaig decidir que era el moment de tornar a començar la universitat per fer, per primera vegada, una carrera que m’ajudarà a convertir-me en allò que vull: mestra.

Pel que fa al segon objectiu, el vaig complir amb nota! Vaig viatjar per gran part del territori italià, vaig conèixer i viure tantes noves experiències com vaig poder i vaig conèixer gent meravellosa amb qui encara puc comptar avui en dia. En definitiva, vaig tornar a viure una aventura que em va permetre seguir-me coneixent i descobrint. No enganyaré a ningú si dic que estic desitjant repetir-ho!.

Publicat al Butlletí de gener de 2023

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Judith

🛫Dosrius

🛬Anglaterra

✅ Voluntariat

Campaments Internacionals Common Ground 2022, Anglaterra

Em dic Judith, actualment tinc 27 anys i sóc animadora sociocultural i turística (ASCT), monitora de lleure, postgraduada en arts escèniques i acció social i també en indústries culturals. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendreles al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018, experiències que vaig compartir en un article anterior. Aquesta vegada però, us vull compartir la meva experiència en la Common Ground:

Del 22 de juliol al 10 d’agost, vaig tenir la sort de participar com a voluntària en els Campaments Internacionals Common Ground 2022, que va tenir lloc a Kelmarsh Hall & Gardens, Northamptonshire, Anglaterra (Regne Unit).

Sóc monitora de l’Esplai 4Pedres de Dosrius, que forma part d’Esplais Catalans (Esplac), una associació d’esplais laica i progressista en què es treballa des del voluntariat per la transformació social. A Esplac, hi ha un departament que s’encarrega d’afers internacionals. Un d’ells és formar part de la International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM-SEI), un moviment internacional educatiu que treballa per l’empoderament d’infants i joves per prendre un rol actiu en la societat i lluitar pels seus drets. Un dels projectes de la IFM-SEI és la Common Ground, que en un principi havia de tenir lloc l’any 2020, però a causa de la pandèmia de la Covid-19 es van haver de posposar fins al 2022. L’organització d’aquests campaments va ser a càrrec de Woodcraft Folk, un moviment per infants i joves obert a tothom des del naixement a l’edat adulta que ofereix un lloc on els infants poden créixer amb confiança, aprendre a valorar el nostre planeta i a les unes a les altres. Aquest moviment s’estén per tot el territori britànic dividint-se en petits centres.

Woodcraft Folk, a través de la European Solidarity Corps (ESC), la nova iniciativa de la Unió Europea (UE) que permet a joves mostrar solidaritat amb les comunitats del seu país respectiu així com de l’estranger afegint valor a l’actual programa de voluntariat ERASMUS+ i altres programes de finançament de la UE, va fer una crida de persones voluntàries de diferents parts del Continent Europeu. La crida de voluntàries en el territori espanyol anava a càrrec d’Esplac, que vam acabar sent nou persones: cinc persones de l’Esplai Kasperle del Clot (Barcelona), dues de l’Esplai Eixam de Rubí, una de l’Esplai Bonaire de Terrassa, dues persones per lliure de Catalunya, tres valencianes i jo.

Abans de marxar una coordinadora de Woodcraft Folk i el coordinador d’afers internacionals d’Esplac, que ens van ajudar amb els tràmits, formularis i demés, aconseguint-nos els vols, assegurança mèdica, etc. Altres tràmits que vam haver de fer nosaltres mateixes van ser la Tarja de Sanitat Europea i el passaport, ara necessari per anar cap al Regne Unit.

Arribat el dia, en lloc d’anar a Kelmarsh, vam anar al Cudham Centre, un dels locals de Woodcraft Folk que es troba en un poble de les afores de Londres a passar uns dies per conèixer l’equip, fer diverses activitats i dinàmiques per preparar-nos pel campament, etc. Allà vam conèixer pràcticament a tota la resta de voluntàries de l’ESC: un parell de persones de Finlàndia, una hungara que venia d’Àustria, una de Bèlgica i una d’Alemanya. Així mateix, vam conèixer un parell de voluntàries de Woodcraft Folk, que ens ajudarien i farien també de guia durant els campaments. Una venia de Grècia i l’altra de França, originàriament de Guadalupe, un arxipèlag de les Antilles situat entre el Mar del Carib i l’Oceà Atlàntic.

Ens va permetre coneixe’ns en un ambient distès i relaxat. Entre activitat i activitat, sempre hi havia molt de temps lliure, el qual passavem cantant cançons acompanyades d’instruments musicals com: guitarres, ukeleles, djembes i congues que hi havia en el local, jugant a jocs de taula, ping-pong, entre altres jocs. Per exemple, una nit ens va donar per jugar al joc del telèfon fent servir diferents llengües a veure que sortia al final. Un dels monitors del Kasperle va portar els seu nino del Mic (el qual ha tingut una sèrie de moments protagonistes en aquesta experiència per cert) i una de les frases que es va fer servir en aquest joc va ser: “mac, mec, mic, toca’t el melic”, ni vulgueu saber quin va ser el resultat 😉

El 25 de setembre pel matí vam anar cap a Kelmarsh amb un autocar privat. Portàvem un parell d’entrepans empaquetats i un parell de bosses de patates cadascú. Aquestes patates eren les Lays, conegudes com a Walkers allà. Al llarg dels campaments algunes es van aficionar a les típiques del punt de sal, algunes a la del còctel de gambes i persones valentes o massoquistes com jo es van aficionar a les de sal i vinagre, que feien que pedressis la sensibilitat de la llenguabi els llavis durant una estona.

El campament estava separat en Towns i Villages, cada Town tenia un color: blau, taronja, groc i vermell i cada Village tenia un número, nosaltres, les voluntàries de l’ESC, estavem a la Town vermella Village número 16, que més endavant vam acabar compartint amb alguns grups Alemanys i un grup Palestí. Però allà no hi havia ningú més durant els primers dies. Ni tant sols teniem ni cuina, menjàvem amb la gent d’organització, les úniques persones a part de nosaltres que estaven allà. Bé, nosaltres i les senyores vespes, estava toooot plagat de vespes i no hi havia manera de menjar tranquil·lament sense que apareixes una d’aquelles criatures. Cuinant me’n vaig endur un parell de picades, la última va ser a finals del campament i se’ va inflamar. Era impossible desfer-se’n d’elles.

Allà a Kelmarsh, se’ns va unir el voluntari d’ESC que faltava, que venia de Bèlgica, una voluntària de Woodcraft Folk més que actuaria com a responsable de cuina, que era Alemanya i un parell de persones de Woodcraft Folk més que venien de Londres. Aquells dies de muntatge, vam fer bàsicament dues tasques principals: una era de mà d’obra, muntant carpes de la Central Area, on s’hi trobarien diferents centres d’activitats com: l’Art Centre, la Cool Zone, el Pub, la Positive Energy Bubble (PEB), el Cooperation Centre, el Main Stage, l’Anti-Racism and AntiFascism Centre, entre molts altres. Tots i cadascun amb la seva carpa.

L’altra tasca principal era la de participar en diferents cursos, hi havia un de supervisió i vigilància del campament i un altre de primers auxilis per exemple. El curs de primers auxilis es va fer en una sala de la masia, o potser palau d’allà. La qual era al·lucinant, com aquelles que surten a la série de Downton Abbey, brutal! S’hi arribava per un caminet pel bosc/jardí al costat d’un llac amb cignes. Molt idíl·lic tot.

Poc a poc va anar arribant gent i la cosa va anar agafant ambient. El que em va agradar molt va ser el moment en que s’encenien fogueres i ens juntavem a la vora del foc. Com a catalana que viu amb les restriccions del Pla Alfa, el fet de poder fer fogueres en ple estiu era sorprenent, i el fet de poder-se sentar amb altres persones de diferents nacions, compartint cançons, compartint històries… Eren moments de tendresa que m’alegraven el cor.

Del 29 de juliol al 8 d’agost van tenir lloc els campaments oficials i de seguida es va començar a omplir de gent de tot arreu: de Sud-Amèrica, Àfrica, Àsia i Europa. A la Common Ground hi havia al voltant de 2.800 persones, la riquesa i diversitat cultural que hi havia durant aquells dies era increible, ja només centrant-nos amb la gran quantitat d’activitats musicals que hi havia era per flipar: des de concerts de músics palestins, les danses i cançons tradicionals escoceses d’un parell de Ceilidhs que es van fer, els ritmes llatinoamericans de la Latin Night… i sí, la cultura catalana també va estar molt present. Van venir molts esplais d’Esplac, com ara: l’Esplai Eixam de Rubí, l’Esplai El Botó de Palau-Solità i Plegamans, l’Esplai Santaka de Santa Eulàlia de Ronçana, l’Esplai Güitxi-Güitxi de Tona, l’Esplai Xirusplai de Badalona… Dels quals ens vam juntar unes quantes persones de cada esplai i vam muntar la Catalan Night, on vam cantar cançons com l’Energia de l’Esplai d’AMBAUKA, fer danses tradicionals com El Ball de la Civada, Sardanes i Ball de Bastons, alguns castells, una Cagada del Tió i un tast de plats típics catalans, culminant la nit amb una discoteca majoritàriament amb música catalana. El fet de què la única representació de la Península Ibérica fos catalana i valenciana, ens va permetre desmarcar-nos i compartir la nostra pròpia cultura, convertint aquella nit en una nit màgica.

L’equip de voluntàries vam tenir alguns moments lliures durant el campament que vam fer servir per fer de turistes. Vam anar una tarda a Market Harborough, una altra a Northampton, llocs ben rústics i encantadors. No obstant, el que va ser més al·lucinant va ser passar el dia a Londres, com teniem un dia no ho vam poder veure tot, però va ser un dia molt especial, vam veure la Trafalgar Square, el Buckingham Palace, el Big Ben, el London Eye i després vam agafar l’Underground per anar cap a la zona de Camden, on vam dinar i passar el que ens quedava de temps abans d’agafar el tren mirant botigues. Aquell dia vam caminar uns 20 km que van passar factura però que van valdre la pena, al caminar vam veure moltes més coses de les que hauríem vist.

D’experiències durant aquests campaments de deu dies en van ser moltes: des de les de la meva funció com a assistent durant l’activitat de Camp Democracy, que es feia en cada Town, cada matí i servia per valorar els campaments i buscar millores aplicables al moment com en futurs campaments, com el moment en el que vaig participar en el Talent Show, així com una noia Alemanya de la meva Village, una companya del grup de voluntàries de l’ESC i un jove anglès que va convertir en un himne rap un conte sobre un ésser misteriós anomenat Gruffalo, entre moltes altres actuacions brillants. El moment quiz en el Pub, el celebrar els aniversaris de dues persones de l’equip, el fet de conèixer persones de Nàpols i Roma amb les que vaig poder parlar italià, així com parlar portuguès amb algunes persones que parlaven la llengua tot i no ser la seva llengua materna, el crear xapes, especialment algunes amb el nom i els pronoms. Cal dir amb orgull que el col·lectiu LGTBIQ+ era molt representatiu en aquests campaments, així com moviments feministes i antifeixistes, clarament era un lloc de pau i lliure on cadascú podia compartir els seus ideals, la seva cultura, la seva identitat amb tota tranquil·litat i autenticitat, i que de fet es tiraven estereotips per terra, per exemple, les persones angleses potser tenen fama de ser persones més tancades, més fines i presumides també, tot el que s’aprèn mirant i fent cas dels mitjans de comunicació, no? Doncs cal dir que en aquest campaments es trencaven aquests esquemes, aquestes idees per complet. En quan a vestuari per exemple, estaven de moda els petos o dungarees com es diuen allà i els pantalons abombats, cosa que molava molt per cert.

El dia 8 la gent va començar a marxar i a la tarda ja tornava a estar com en els primers dies, la zona on estaven els d’organització i les nostres tendes. Cal dir que per ser el Regne Unit, que té fama de tenir un clima molt humit, va regnar molt el Sol durant els campaments, va haverhi algun moment de pluja, fins i tot algun moment de ventada forta que es va emportar més d’una carpa de la Central Area a mig campament, però majoritàriament ens va fer bon temps i una temperatura agradable. Els últims dies va haver-hi una onada de calor tant intensa que a les hores de Sol no es treballava. Fins i tot vam buscar maneres de refrescar-nos, ja que les zones d’ombra eren escasses. Hi havia una piscina d’aquelles inflables que només cabien tres o quatre persones on l’aigua estava gelada.

Ja quan baixava la calor començàvem a recollir-ho tot: brossa del terra, despenjar llums… I una de les feines més pesades, literalment, però que es va convertir en una de les més divertides va ser la carregar taules i cadires a un camió i portar-les totes a un mateix lloc per quan vingués una empresa a recollir-les. El que va fer aquella tasca tant divertida va ser el poder pujar al camió i sentar-nos a la part de fora al darrere i anar així per torns de banda a banda.

D’experiències en va haver-hi tantes que necessitaria més d’un llibre sencer per explicar-les. D’experiències però, me n’he guardat dues pel final, aquestes van ser les cerimònies de la inauguració i la del tancament de la Common Ground.

En totes dues, tothom havia de portar alguna peça de roba del color de la seva Town i primer s’havia de juntar tothom davant de la carpa principal de cada Town i anar tota junta cap a davant del Main Stage allà es van fer diferents discursos tots en anglès i traduïts, a la cerimònia d’Inauguració es va traduir al francès i a l’espanyol i a la de tancament es va decidir incloure l’alemany a la llista. Després totes dues van tenir diferents actuacions, la que va ser més especial però va ser la de tancament, on les persones de cada Town van preparar una o dues actuacions. Finalment, el dia abans de la cerimònia del tancament, ens vam reunir les persones de la coral per preparar una cançó de zero sobre la Common Ground, aquesta es va fer preguntant quines experiències i records s’enduia la gent en una petita enquesta. Després vam fer una posada en comú i vam fer unes estrofes i una tornada multilingües per cantar-la al final de la cerimònia de tancament. D’aquella cançó en va sortir un lema, les paraules perfectes per acabar aquest article i resumir perfectament la meva experiència:

IT WAS FUN, IT WAS FUN AT COMMON GROUND!!

Judith Navarro Anacleto, Dosrius.

Publicat al Butlletí d’octubre de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Alba

🛫Arenys de Mar

🛬França

✅ Camp de treball

Camp de treball a França

Experiència d’estiu fent un camp de treball a França

Hola! Soc l’Alba, tinc 15 anys, soc d’Arenys de Mar i aquest estiu vaig anar a un camp de treball a França. Jo sempre havia volgut fer alguna cosa així i aquest estiu vaig trobar l’oportunitat.

Com va començar tot:

Tot va començar perquè la meva mare va trobar un cartell al meu poble de la mobilitat Jove del Maresme i em vaig posar en contacte amb ells. Vaig tenir una reunió amb la Clara del Consell Comarcal. Em va acompanyar una amiga que en principi anava a venir amb mi, però després es va tirar enrere. En aquesta reunió es van comentar vàries webs de camps de treball i campaments i me les va enviar per Gmail.

D’aquelles webs la que més em va interessar va ser una que es deia COCAT i em vaig posar a buscar camps de treball, però com que era una mica tard només hi havia places a França i a Estònia i vaig preferir França per proximitat. En aquella web havies que posar tres opcions, i depenent del país on volies anar i de la gent que hi havia et tocava la primera opció o les altres dues. Crec que a mi em va tocar la segona o tercera opció, però m’agradava igual. El camp de treball tractava de crear jocs de fusta de gran format, encara que jo no havia fet mai fusteria vaig pensar que estaria bé per aprendre una cosa nova.

Els dies abans de marxar:

Al principi estava molt nerviosa, més que res perquè soc una mica tímida i de vegades quan conec a gent nova em costa de parlar, però va ser tot el contrari. Dies abans d’anar a França un home es va posar en contacte amb mi per mail dient que era un voluntari com jo al camp de treball. Em va semblar una mica estrany perquè semblava més gran que jo, però quan li vaig dir a la meva mare em va dir que li truquéssim així ens assegurarem. Quan vam parlar amb ell ens va dir que era el pare d’una nena d’Espanya que es diu Lucía, que aniria al mateix camp de treball que jo. Quan em vaig posar en contacte amb la Lucía per WhatsApp em vaig quedar més tranquil·la de saber que encara que no la conegués en persona almenys ja hauria parlat amb algú d’allà.

El viatge cap a Besançon:

Vaig anar amb els meus pares fins a Montpellier amb cotxe i la resta de camí el vaig fer sola en tren. Allà a Montpellier ens vam quedar un dia per visitar la ciutat i l’endemà vaig anar cap a l’estació de tren per marxar. Al principi estava molt neguitosa per si l’agafaria bé i per si havia de preguntar alguna cosa, ja que no se’m dóna gaire bé el francès. Però tot va anar bé i estava contenta per haverho fet jo sola. L’únic inconvenient va ser que quan vaig fer el transbord el tren es va retardar una hora i mitja per un incendi i vaig haver d’esperar a l’estació. Això va fer que arribés una mica més tard del previst, però a part d’això tot va anar perfecte. Quan vaig arribar a l’estació de Besançon m’estaven esperant una monitora amb més gent de la meva edat. Hi havia joves de França, d’Alemanya, d’Espanya i d’Itàlia. Quan vaig arribar amb la maleta tothom m’estava mirant, em va fer una mica de vergonya, però se’m va passar quan vaig començar a parlar amb la monitora en anglès.

Després em va presentar a la gent i la Lucía, que estava allà, em va preguntar si era amb mi amb qui havia parlat dies abans i jo li vaig dir que sí, i vam començar a parlar de camí cap al poble.

Els primers dies al Camp de treball:

El primer cop que vaig veure el lloc del camp de treball em vaig quedar una mica impactada perquè era molt diferent de com m’ho imaginava. Era un jardí molt gran apartat de la resta del poble amb dues tendes de campanya allargades amb lliteres a dins, hi havia camps amb vaques pasturant i al costat una casa molt gran. Ens van explicar que la casa era a on dormien els monitors i la gent que vivia allà, perquè era una casa on acollien a gent amb problemes de diners o alguna cosa així i les tendes de campanya era on dormiríem nosaltres.

També hi havia una taula molt gran al jardí, que sería a on menjariem els àpats dels dia. Quan vam arribar ens van deixar que fèssim una volta pel lloc i després d’això vam entrar a dins de la casa i vam jugar al futbolin. A mi em va agradar perquè tenia un ambient molt acollidor, pero no em va agradar tant quan vam començar a sopar i ens van dir que només menjariem carn dos cops a la setmana i justament aquell dia tocaba carn. Després de sopar vam fer una llar de foc perquè estavem al nord de frança i feia fred per les nits, i vam tenir l’ocasió de conèixer-nos més.

Al camp de treball:

Els dies següents ens vam repartir entre fer l’esmorzar, el dinar i el sopar la resta de dies i també vam començar a fer el taller de fusteria. Per les tardes feiem jocs esportius i culturals. També hi van haver dies que vam fer diferents activitats com anar a un llac, a un concert d’un grup francès o a visitar la ciutat de Besançon. A mesura que els dies passaven m’agradava més estar allà i m’ho passava molt bé amb els amics que havia fet allà. Al final els últims dies crec que tots estavem una mica tristos de marxar.

La tornada:

El dia que ja marxàvem cadascú se’n va anar a l’hora que tenia que agafar el tren. Quan em vaig despedir dels meus amics em vaig posar a plorar perquè pensava que no els tornaria a veure mai més, però ara encara parlo amb alguns d’ells i aquest desembre vindran uns amics italians a Barcelona i els anirem a veure jo, la Lucia i l’Ibai.

En què m’ha ajudat això?

Crec que això m’ha ajudat molt a guanyar independència i seguretat en mi mateixa. A més que també m’emporto molts amics i records d’aquells dies, m’ha servit per millorar l’anglès i el francès i he ajudat a un poble amb la fusteria. Ho recomano molt per a la gent que busqui una experiència diferent a l’estiu i s’atreveixi a sortir de la seva zona de confort.

Publicat al Butlletí de novembre de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Anna

🛫Canet de Mar

🛬Bèlgica

✅ Pràctiques

Pràctiques professionals a Bèlgica.

Bon dia! Soc l’Anna Pérez, de Canet de Mar, i avui us vull explicar la meva experiència de quan vaig cursar les meves primeres pràctiques professionals a Mons, Bèlgica.

Just després d’acabar el màster en política Europea a l’Universitat de Lovaina, a Bèlgica, vaig decidir que m’agradaria estendre una mica més la meva estada al país. La meva experiència havia estat molt positiva, havia fet molts amics, m’agradava la cultura, i fins i tot i venir d’un poble costaner amb un sol constant quasi cada dia, ja m’havia acostumat a les pluges diàries! Va ser llavors quan vaig decidir buscar unes pràctiques per començar la meva carrera professional i descobrir de quina manera podia i volia utilitzar els meus estudis.

Tafanejant un dia per Facebok vaig veure una publicació d’una oferta de pràctiques professionals al butlletí mensual de la Mobilitat Internacional Jove del Maresme que s’adaptava al meu perfil acadèmic i personal. Les pràctiques eren per ser assistenta tècnica en projectes Europeus, a Mons, un petit poble al sud de Bèlgica, i tenien una durada de cinc mesos, de setembre 2021 al febrer del 2022. Les pràctiques eren organitzades pel programa Eurodissea, un programa de mobilitat transnacional que ofereix a les persones joves europees la possibilitat d’adquirir experiència professional i personal, i millorar el coneixement i l’ús d’un idioma estranger mitjançant unes pràctiques en empreses de les regions adherides.

El procés de selecció i els preparatius necessaris per marxar van ser molt fàcils gràcies a la plataforma. Eurodissea no només t’ajuda a buscar unes pràctiques que s’adeqüin al teu perfil, sinó que t’ajuda i t’acompanya durant tot el procés de selecció i l’arribada al país de destí. Per mi, el millor d’aquest programa va ser que, abans de marxar, em van oferir un curs intensiu de francès. El curset consistia en tres hores diàries durant dues setmanes i va ser molt beneficiós per mi ja que no només em va preparar per la meva arribada a Mons, sinó que també vaig conèixer a altres joves que marxaven a la mateixa regió de Bèlgica i amb els que vaig acabar creant una gran amistat.

L’adaptació a aquesta petita ciutat en la regió de Wallonia va ser molt ràpida. La major part del dia la passava a l’oficina, on vaig tenir la sort de tenir uns grans companys que estaven per mi i m’ajudaven amb tots els dubtes que tenia. Tot i que la feina que feia no era del tot el que jo m’esperava, vaig aprendre molt i vaig conèixer de primera mà com funcionen les empreses privades des de dins. Per les tardes, vaig apuntar-me a la lliga de bàsquet de la regió i vaig continuar amb les classes de francès. Aquestes dues activitats em van permetre conèixer molta gent, practicar molt el francès, i tenir una vida social molt entretinguda. Apart d’això, Mons era una ciutat universitària on hi havia molt bon ambient i molta gent jove amb ganes de fer amics i plans divertits.

Un cop acabades les pràctiques a Mons, vaig ser seleccionada per continuar la meva formació professional a la Comissió Europea, a Brussel·les, on vaig poder posar en pràctica tots els coneixements que havia après durant la meva estància a Mons i que em van permetre quedarme en aquest país estranger durant una mica més de temps.

Actualment, treballo a l’Havana, Cuba, a l’oficina tècnica de cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). La vida al Carib és molt diferent del que estic acostumada a Europa, però estic gaudint moltíssim d’aquesta etapa de la meva vida. Sempre ha volgut poder visitar Cuba i conèixer la seva gent, la seva cultura i les seves platges; i per això estar aquí treballant em fa sentir molt orgullosa de tot el que he treballat per poder arribar on soc. Estaré aquí fins a l’agost de l’any que ve, i després espero poder trobar una feina estable en l’àmbit de cooperació internacional.

Els cinc mesos a Mons els recordo amb molta estima i alegria. Va ser un procés de creixement personal i professional que m’han beneficiat molt com a persona i també com treballadora. He millorat molt el francès en molt poc temps (vaig tornar de Mons amb un B1) i vaig conèixer amics que encara avui en dia, més d’un any després, formen part del meu cercle proper.

Jo recomano cent per cent als joves que tinguin pensat marxar a Bèlgica que facin el pas i que si poden utilitzin la plataforma d’Eurodissea. És un país increïble, amb gent molt acollidora i que et reben amb els braços oberts. El país és petit i el transport públic és accessible i molt còmode per poder conèixer totes les seves regions. També té molts països amb els que comparteix frontera que es poden visitar fàcilment els caps de setmana i els dies de festa. Per últim, per si no us havia convençut de com de bé que ho podeu passar en aquest petit país europeu, m’agradaria comentar-vos que el menjar típic són les patates fregides i els gofres, i la beguda preferida dels Belgues és la cervesa. Oi que ja us agrada més la idea?

Si us plau, si tens interès en conèixer amb més detalls les pràctiques Eurodissea, les pràctiques BlueBook o les beques de Cooperació del Ministeri d’Assumptes Exteriors, no dubtis en contactar amb mi, estaré encantada d’ajudar-te amb el que pugui.

Una abraçada,

Anna Pérez

Publicat al Butlletí de desembre de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Create’n Share 2.0

🛫Alemanya i Itàlia

🛬Malgrat de Mar

✅ Intercanvi juvenil

Voluntariat Europeu a Estònia.

Create’n’Share 2.0. 21 joves van participar al primer intercanvi juvenil que ha acollit el Maresme, a Malgrat de Mar, del 11 al 21 d’Abril. Aquest mes la secció Internacional no surt del Maresme, ja que són els joves d’altres països els que han vingut a participar a l’intercanvi internacional. El grup, fomrat per 9 joves del Maresme, 6 d’Alemanya i 6 de Itàlia, va conviure durat deu dies a Malgrat de Mar.

Fugint del típic turisme de sol, platja i sangria, els joves han pogut gaudir de la Cultura Popular. Han pogut viure un Correfoc (en viu i en directe) i compartir una nit amb la colla de diables del Malgrat. Van realitzar una gimcana cultural al municipi i van presentar el seu projecte a l’Ajuntament, amb els representats de diferents municipis i el consell comarcal. La tasca principal dels joves era crear tallers i oferir-los a diferents espais i amb públics diferents: Es van fer tallers a cursos de monitors de Lleure: taller d’artesania a Cabrera de Mar, taller d’expressió artística i foto a Calella i taller de reciclatge musical a Mataró. També es van fer un taller de jocs esportius al Casal d’infants de Cabrera de Mar, i un taller de batuts saludables de fruites al festival infantil DIVERTIT de Premià de Dalt. A més, també es va fer un taller obert a Can Jorba de Vilassar de Mar on es van repetir els tallers de fialtre, polseres i dibuix. I un taller per crear nous intercanvis juvenils a Malgrat de Mar.

Un intercanvi juvenil no és res sense els participants, els joves que posen la seva energia, el seu temps i la seva il·lusió en aquesta trobada. Són aquests joves els que comparteixen les seves reflexions amb nosaltres:

“Personalment l’exchange m’ha fet descobrir coses noves de gent d’altres països. He après que el respecte és la base de qualsevol relació i que sense ell no vas enlloc, he après que hi ha formes de divertir-se i aprendre a la vegada. Ha sigut una experiència inoblidable que ens ha fet créixer com a persones. Petits, grans, Italians, Alemanys, Catalans… tots som iguals.”

Júlia Bazar (Arenys de Mar)

“He conegut moltes persones noves en aquest intercanvi. Penso que el món necessita més projectes com aquest. Penso que són una gran oportunitat per aprendre amb els altres sobre els altres i també sobre un mateix. He pogut conèixer la cultura de diferents països i aprendre noves llengües a l’hora que m’ho he passat molt bé. També he après la importància del respecte, l’empaita i la tolerància en un grup amb tantes persones i tant diferents.”

Jacqueline Hartfiel (Alemanya)

“Després d’haver viscut aquest exchange, el meu primer, m’emporto la gran conclusió que convivint és la manera ideal per a conèixer els demés. El que et permeten aquestes trobades és temps. Quants cops ens queixem de no tenir temps en el dia a dia per dedicar als nostres amics més propers? En els intercanvis disposes de temps per a conèixer altres persones, amb les quals mica en mica crees un vincle de grup molt intens i, sobretot en aquest projecte Create’n’Share, temps per a tu, per plantejar-te què t’agrada, què et motiva i com ho pots compartir i gaudir amb gent que es mou per interessos i maneres de ser i fer similars. Per mi, ha estat un parèntesis el qual m’ha servit per replantejar-me com soc jo individualment i dins d’una comunitat. He après a dir adéu a manies, pors, vergonyes i prejudicis que molts cops ens sobrepassen i només limiten la comunicació entre uns i altres. El desig de conèixer a l’altra persona que tenim davant nostra ha de vèncer tot això. Sobretot, aprens a donar cada dia una mica de tu a les altres persones. Aprens a rebre la gent amb un somriure per començar amb energia el dia, Ei! Hola! Bon dia! -tot i que jo crec que el que encara estic aprenent és a dir-les adéu-. Prefereixo un fins aviat.”

Àngela Balcells (Vilassar de Mar)

“L’experiència ha sigut molt interessant per a mi, mai havia participat en un intercanvi juvenil internacional. He d’admetre que la començament estava una mica neguitós, ja que em pensava que era per a “nens”…. Però he d’admetre que he conegut gent molt interessant i amb inquietuds (artístiques) molt properes a mi. Encara mantenim contacte i possiblement hi hagin futures col·laboracions. Quan vaig tornar, tenia la sensació clàssica de malenconia de quan tens una bona experiència. 100% recomanable”

Luca Pravato (Itàlia)

“Create’n’share és una oportunitat. Per a mi, personalment, és un projecte que m’ha aportat molt i que espero que em segueixi aportant. És una experiència que et permet aprendre i conèixer de manera més lúdica. Compartir deu dies amb persones provinents de diferents països és molt enriquidor. No només et permet practicar l’anglès, sinó que t’obre noves vies de comunicació. He aprés a intentar fer-me entendre, sense la necessitat d’un

llenguatge concret, permetent-me la utilització de la diversitat de les formes de comunicació.”

Marta Sanvicente (Vilassar de Mar).

Publicat al Butlletí de maig de 2014

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Marc

🛫Vilassar de Mar

🛬Estònia

✅ Voluntariat

Voluntariat Europeu a Estònia.

El Marc Trujillo Llaràs és un jove de Vilassar de Mar que ha participant en diversos projectes internacionals i està preparantse pel seu projecte de Voluntariat Europeu a Estònia.

“Em dic Marc Trujillo Llaràs i sóc de Vilassar de Mar. A l’estiu de 2013, no tenia feina ni veia el futur gaire clar, però aquell mateix Juliol vaig descobrir el que eren els intercanvis juvenils del programa Joventut en Acció i vaig decidir participar en un intercanvi que es va realitzar a Sinzig, Alemanya.

Allà 10 joves del Maresme i 10 joves d’Alemanya ens vam trobar per a dur a terme diferents tallers d’acord amb les nostres habilitats personals. Durant aquests dies vam aprendre a realitzar projectes en grup, des de la pluja d’idees, passant per la unió d’un grup de persones amb els mateixos interessos, fins al que és el taller en si. A partir d’aquí, se’m van obrir les portes cap a un món fins al moment desconegut per a mi. Vaig començar a interessar-me pels intercanvis juvenils i, al cap de poc, em vaig veure organitzant la segona part d’aquest intercanvi com a líder juvenil: el “Create ‘N’ Share 2.0” que es duu a terme durant aquest mes d’Abril al Maresme. En aquesta segona part hi ha dos països més com a participants: Itàlia i Anglaterra, que s’unirien a Alemanya i els joves del Maresme.

En aquest cas, els tallers ja no són tancats per als joves participants, sinó que s’obren als nens, nenes i joves de la població on es realitzarien, donant a conèixer així que són els intercanvis europeus. Paral·lelament a l’organització del Create’n’share 2.0, el darrer mes de Febrer, vaig tenir l’oportunitat de participar en una formació del Programa Joventut en Acció a Bakuriani, Geòrgia, on vaig ser alumne d’un curs intensiu per a Educadors basat en l’educació No Formal. A diferència dels Intercanvis Juvenils, les formacions tenen com a objectiu ensenyar a professionals de l’àmbit de l’educació. I està obert a persones de totes les edats, nosaltres érem des dels 19 fins als 54 anys. A part de l’aprenentatge, vaig conèixer gent d’altres països i, a través d’uns dels participants vaig obtenir l’oportunitat de fer un Servei de Voluntariat Europeu (EVS) a Estònia a partir de l’Agost de 2014. Allà la meva feina serà relacionar l’educació amb les meves habilitats artístiques, i donar suport a l’educació de nens i joves mitjançant l’art a l’Escola Lliure Vabakool.

Fa unes setmanes vaig visitar la ciutat i l’escola, i presentarem el projecte d’EVS la propera convocatòria d’Erasmus+. La veritat és que tot això que estic vivint ara no m’ho havia plantejat mai, els meus estudis sempre han estat al voltant de l’art i no pas l’educació. De sobte, arran del primer intercanvi, se m’han obert les portes a un nou món. L’únic que he fet és aprofitar l’oportunitat i, a partir d’aquí, he anat desenvolupant la meva idea sobre com combinar les meves habilitats i aplicar-les al món de l’educació.

Actualment no tinc una idea clara de quin serà finalment el meu futur professional, vaig pas a pas, investigant. Intento aprofitar el que tinc al moment i aprendre al màxim de l’experiència que en trec per poder crear futurs projectes, tant personals com professionals. Recomano a tots els joves que no tinguin por de moure’s, que no cal preocupar-se gaire de si les coses sortiran bé o no, i que simplement tinguin ganes de fer coses i es deixin portar una mica per la intuïció. De l’única manera que he après realment ha estat a partir de l’experiència, i distingint el que puc utilitzar en un futur i el que puc intentar millorar. Quan vaig començar a viatjar no sabia mai on acabaria, no veia clar el que podia passar, però la veritat és que si et mous, sempre passen coses. Ara, cada cop em costa menys prendre una decisió, a mesura que he anat experimentant he anat perdent la por a endinsar-me “a lo desconegut”, de fet ho trobo fascinant perquè mai deixo d’aprendre.

Continuarà…

Publicat al Butlletí d’abril de 2014

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Daniel

🛫Vilassar de Mar

🛬Polònia

✅ Estudis

Erasmus a Polònia.

El Dani de Vilassar de Mar està a Poznan acabant la seva carrera d’Enginyeria tècnica i el seu projecte final de carrera amb una beca Erasmus.

Vaig venir a Poznan a finals de Febrer, al principi estava bastant espantat pel fred, ja que l’any passat en aquelles dates les temperatures eren de 20ºC, però aquest any com a molt s’ha arribat als 0ºC. He vingut d’Erasmus a realitzar el meu projecte final de carrera i algunes assignatures per obtenir crèdits de lliure elecció. També tenia intenció de millorar el meu anglès i aprendre una mica de polonès.

Ara mateix estic a punt d’acabar el projecte, em queden algunes classes d’algunes assignatures. De polonès he après algunes expressions bàsiques, menys del que m’agradaria, però al ser un dels idiomes més complicats ja em dono per satisfet. En canvi l’anglès l’estic fent servir molt, tant per treballar a la universitat com per relacionar-me amb els altres estudiants Erasmus i algun estudiant d’aquí.

Degut a que Polònia es troba a la Unió Europea amb el DNI ja és suficient per venir, tot i això es recomana inscriure’s al cens si l’estada és de més de 3 mesos (la veritat és que no conec a cap Erasmus que ho hagi fet…). El que si que és totalment imprescindible és la targeta sanitària europea (TSE), que es demana gratuïtament per Internet abans de marxar, i que és bàsica per a que t’atenguin de forma gratuïta als metges públics d’aquí. A través de l’oficina de relacions internacionals de la meva universitat vaig demanar fer l’estada aquí i vaig omplir tots els documents necessaris. Cada Universitat té una procediment diferent. A la meva, per exemple, només pots fer-ho el darrer any de Carrera, i ho has de demanar l’any anterior. Altres Universitats et deixen anar qualsevol any menys el primer. Pregunta a l’oficina de Relacions Internacionals.

Els primers dies són els més complicats ja que et trobes en un país nou amb tot de gent que no coneixes, on has de parlar un idioma amb el que no estàs acostumat. Alguna gent d’aquí no parla pràcticament anglès. Per sort, els primers dies s’organitzen molts actes per els nous estudiants, recomano participar en tots els que es pugui (no només en les festes) i intentar conèixer a tothom el que es pugui i sobretot intentar no relacionar-se només amb la gent del país d’origen (això està ple de catalans i espanyols). Amb el temps et vas adonant de que la gent d’aquí que no sap anglès, si veuen que intentes aprendre una mica l’idioma d’aquí et miren amb uns altre ulls (encara que només sigui dir bon dia en polonès: dzieńdobry).

En general recomano Polònia, i sobretot Poznan, per estudiants, ja que és una ciutat amb un gran nombre d’estudiants, el transport públic d’aquí esta bastant bé i és bastant econòmic. En general és un destí bastant econòmic, la seva moneda és l’zloty. Per a treballar aquí no sé si és tan recomanable perquè els sous també són bastant baixos, tot i això crec que el poder adquisitiu és més alt que el nostre. Uns dels motius principals que em van fer marxar va ser que després de tants anys estudiant la mateixa carrera tenia ganes de fer un canvien la meva vida, encara que només sigues per uns mesos. Tenia ganes d’anar a viure a un país estranger per veure si era capaç d’adaptar-me i poder sobreviure fora de l’entorn de comoditat de casa.

Fins al moment estic molt content d’haver aprofitat aquesta oportunitat, ara mateix em queden menys de 3 setmanes per tornar, i tinc la sensació de que el temps se m’ha passat volant. Tinc ganes de tornar a Vilassar perquè trobo molt a faltar a la gent del meu entorn, però tot i això és una experiència que recomano a tothom que pugui. Crec que poder conviure amb gent de diferents països durant uns quants mesos et fa canviar el punt de vista sobre moltes coses i t’ajuda a valorar també algunes coses pròpies que fins ara no t’adonaves.

Daniel Valenzuela Poznan, 2 de Juny de 2014

Publicat al Butlletí de juny de 2014

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Júlia

🛫Arenys de Mar

🛬Itàlia

✅ Camp de treball

Camp de treball a Itàlia.

Júlia Porto Vicente és una jove de 19 anys estudiant de comunicació d’Arenys de Mar, participant d’un camp de treball internacional de curta durada realitzat el passat mes de Juny a Ischitella un poblet situat entre el llac Varano i la costa Adriàtica italiana.

Vaig arribar el 19 de Juny, dos dies abans de començar el camp de treball. Volia conèixer de primera mà aquell indret que esdevindria la meva llar durant dues setmanes. Allà començaria el meu quart camp de treball. Em semblava un lloc molt acollidor, i així ho va ser. No tan sols ho era el lloc, sinó també la gent que m’acompanyaria en aquell esdeveniment. Dons bé, érem 11 voluntaris d’arreu del món compost per una xinesa, dos turcs, dos mexicans, dos russos, un letó, una canadenca, el cap del camp un Italià i jo.

El llenguatge principal del camp era l’anglès, es dona per entès que tothom el compren, tot i així es podien diferenciar altres idiomes. Érem un grup cultural molt divers, tot i això, jo em vaig sentir com a casa ja que la cultura Italiana és quasi com la nostra, d’un caràcter mediterrani, gent molt oberta i de la broma. Estàvem allotjats en 2 bugalows de 6 persones, situat a 10 min caminant de la nostre àrea de treball. Nosaltres cuinàvem tots els àpats, menys 3 dies excepcionals que vàrem dinar en un restaurant. La nostre alimentació es regia bàsicament de pasta, era l’únic conflicte diari del camp. No hi havia molta varietat de menjar, però també alguns voluntaris ens van oferir plats típics del seu país.

Aquest workcamp consistia en la planificació i organització d’un triatló sostenible. La idea era crear un esdeveniment de gran tirada multitudinària sota el nom de “Treeathlon” com a “Carrera Verda”. Aquesta idea és impulsada per Fabrizio Cutela president de la empresa Earth Ware (http://www.earthware.it/). Un dels objectius principals entre d’altres, és que en el VLTri s’ha introduït un nou sistema anomenat “eco àrea” promovent el reciclatge i la deposició adequada dels materials utilitzats en la realització de l’esdeveniment, ja que són excessives les escombraries que es generen en aquests actes. En els primers dies vam fer l’estudi de les vies de natació, ciclisme i carrera. Posteriorment era la construcció de vies amb les barreres, el campament base, zones de senyalització, àrea d’exposició i tota la logística de la cursa. Durant l’acte, els voluntaris vam dur a terme el servei de refrescs, la veu en off, les vies de senyalització i els guardonadors. Un cop finalitzada la carrera, la tasca era de neteja i desmuntatge de les àrees.

Els camps de treball són experiències que et fan créixer interiorment, a partir del que fas o deixes de fer vas construint el teu jo. Aprens altres valors a través de les diferents cultures que coexisteixen en un mateix camp. Coses que tu menyspreaves comencen a tenir un valor. Et sorprèn com trobes a faltar coses de la vida quotidiana, ja sigui un coixí, mantenir un conversació en català, el pa amb tomàquet, etc. Recomano a tots els joves tenir una experiència similar per obrir-se a conèixer noves tradicions, indagar per nous indrets, fent-ho de primera mà. No són gaires les tramitacions que has de fer, posar-te en contacte amb l’entitat coordinadora, en el meu cas la Cocat. A la seva pàgina web trobaràs el cercador de camps de treball. Quan trobis el que t’agrada, fas la inscripció i el pagament de la quota. Abans de marxar al estranger has de tenir clar on vas, Itàlia es un país de la Unió Europea i que per tant no fa falta viatjar amb passaport, amb el DNI tens més que suficient. Tot i així, necessites contractar una assegurança sanitària o pots fer amb la Targeta Sanitària Europea. També t’has de pagar viatge. Jo recomano deixar dies de marge per a la anada i tornada. És necessari saber com arribar fins al camp de treball, i a vegades és complicat. En aquest camp de treball l’aeroport més a prop era a Pescara una ciutat a 197km del punt de trobada, aproximadament unes 5h amb transport públic. No hagués pogut arribar a temps, si el dia de arribava fos el mateix que dia d’inici del camp. I per la tornada, és freqüent allargar l’estada al país ja que els voluntaris que venen de més lluny tenen una ruta planificada i sovint busquen gent per seguir l’aventura.

Web d’interès: Coordinadora de camps de treball de Catalunya http://www.cocat.org/

Publicat al Butlletí de juliol de 2014

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Eduard

🛫Mataró

🛬Alemanya

✅ Au-pair

D’au-pair a Alemanya

L’Eduard Muñoz de Mataró està a Oberhausen Alemanya des el Maig de 2014 fent d’Aupair. Va venir uns dies abans a l’assessoria per explicar-nos el seu projecte i informar-se’n més. Ara ens respon a unes preguntes de com li va i que fa allà.

Hola Eduard! Ens expliques que fas a Alemanya?

Estic fent d’Au pair *(Aupair és tracta d’un intercanvi on una família busca un o una jove d’un altre país per ajudar a tenir cura dels nens de la família i petites tasques de la llar. Es pot fer a través d’agències o buscant famílies per lliure, a través de diferents pàgines de recerca)

Que vas haver de fer abans de marxar?

Ho vaig trobar tot a través de la pàgina www.aupairworld.com. Una amiga va trobar una família a Berlín, i em va passar la web.

T’has trobat cap dificultat?

No he trobat cap dificultat, l’únic obstacle és l’idioma però “step by step” vaig ampliant vocabulari i millorant. En setembre començo el nivell A1 en una acadèmia.

On has trobat ajuda, recursos, solucions?

Vaig mirar en diferents webs però la més útil va ser Au-pair www.aupairworld.com També vaig mirar el programa CATazubi de formació dual, però havia d’esperar-me i jo volia anarme’n aviat, no m’ho vaig pensar!

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que no s’ho pensin gaire. Al nostre país no donen ajudes ni solucions pràctiques a al gent que s’ho mereix (aplicable a qualsevol camp). Així que feu que ompliu-vos de valor i no penseu gaire en les dificultats que us pugueu trobar. Les dificultats i els problemes també venen quedant-te al sofà, a casa, i un dia més és un dia menys. El temps és l’únic que no recuperarem mai, així que s’ha d’aprofitar!

Alguna recomanació en especial?

No tenir por, no pensar-hi molt… només, fer el salt!

Ens expliques quins motius et van fer marxar? Com vas decidir-ho?

Em trobava en quan situació depressiva i conformista: tot el dia a casa, sense diners, sense expectatives de futur, sense ganes de viure amb 20 anys… tot era un cercle. Sempre em deia que volia sortir d’aquí… però no feia res per buscar-me la vida i esperava a trobar-ho tot a fet. Fins que vaig canviar el xip i vaig decidir que volia marxar. Vaig començar a buscar famílies a través de l’ordinador a diari, corregia les errades del meu perfil, etc… Al temps vaig començar a rebre missatges de famílies interessades. Vaig fer un Skype amb l’antic Au-pair de la família, Pedro, i des del primer dia em van dir que si, que seria jo el seu successor… i aquell dia la meva vida va canviar!!

Com vius l’experiència fins al moment?

El principi va se genial, Alemanya m’encanta i al família em va acollir amb els braços oberts. Des del començament he pogut comptar amb Sabrina, la mare dels nens que cuido, i m’ha ajudat molt. Estic coneixent una cultura, un país, un idioma i gent amb costums totalment diferents! (si, son molt més freds i una mica secs) Però m’agrada aprendre i em motiva fer-ho.

Quins aspectes hi destaques de l’experiència?

El temps, que és “molt bonic”. Crec que el més important (per un Au-pair) és sentir-se bé amb la família i ser un més. El fet de ser feliç vivint aquí, perquè sinó, no crec que valgui la pena…

Alguna cosa trobaràs a faltar oi?

Home molt fàcil: el menjar de la meva mare, la paella dels diumenges, i la família i els amics, per descomptat.

Recomanaries a altres joves marxar a Alemanya o un altre país?

Crec que Alemanya és un dels millors països per començar una nova vida. El sou medi és força més alt que a Espanya. Les coses no son tan cares com la gent es pensa, i això fa que la majoria de la gent pugi permetre’s un nivell de vida medi-alt. Crec que a qualsevol lloc pots començar una nova vida, una vida que et faci sentir realitzat, la qüestió és saber el que busques.

Alguna cosa a afegir?

Espero que això ajudi a molta gent a donar el pas, que serà segur, important per a les seves vides. Salutacions i gracies Tschüss.

Publicat al Butlletí de setembre de 2014

Maresmencs i maresmenques al món

12 desembre 2025

😀Abel

🛫Cabrils

🛬Canadà

✅ Feina

Pilot d’avions a Canadà

L’Abel de la Cruz Lobo, de Cabrils, ens escriu des de Vancouver, British Columbia, Canadà on treballa i estudia.

Vaig arribar a Canadà el 8 de novembre de 2013. Amb la idea de continuar millorant l’anglès i continuar formant-me com a pilot d’avions, especialment hidro-avions. Durant la meva estada a Vancouver he treballat a les pistes d’esquí de Cypress Mountain a uns 30 minuts del centre de Vancouver, a la construcció (un dels grans negocis a Canadà) i actualment a una parada de fruita al mercat turístic Granville Island (com la boqueria). Com ja tenia una llicencia de vol europea la convalidació la he pogut fer per mi mateix sense necessitat d’escola de vol.

Treballar és necessari, tot i que em treu temps per estudiar, a Vancouver si no tens molts calers és una ciutat cara. L’aigua és gratuïta i la llum és raonablement barata. El 70% de l’energia a Canada prové de l’energia hidro-elèctrica, i té una gran reserva d’aigua. Abans de marxar vaig obtenir el vista de Working Holiday Visa, que vindria a ser “vacances treballant”. És un visat d’un any de durada que et permet treballar a temps complert. La convocatòria surt cada any cap al febrer (mai avisen). Cal demostrar que disposes d’assegurança mèdica per a la durada del visat i et poden limitar el visat al temps que estiguis assegurat. Aquí la sanitat és molt cara i una visita al metge pot costar uns 400 CAD (Canadian Dollars). També has demostrar que tens uns diners mínims per garantir que podràs viure un mínim temps sense treballar (realment el que demanen no és molt, et pot durar uns 2 mesos). Els lloguers aquí son molt cars, gairebé tothom comparteix pis. Fins i tot famílies amb casa particular lloguen la planta baixa de la casa!!! (els famosos basements). Com més al centre, més car.

Jo visc a una zona molt bona a prop del centre en un pis compartit i visc al saló (sí sí a un living room = zero intimitat) i pago 375 CAD al mes, Internet i electricitat a part. Un cop arribes i actives el visat, és important fer-te el número de la seguretat social per poder signar un contracte laboral. Això es fa a les oficines de Service Canada on, a més, ajuden als “nous arribats” ( pots imprimir 15 pàgines gratuïtes al dia). Després hi ha els Community Centres que tenen cursos d’anglès gratuïts amb un nivell molt bàsic. Amb un nivell baix d’anglès pots trobar alguna feina, com per exemple de renta plats, ja que no has de parlar amb el client. Si saps anglès i tens experiència de cara al públic (customer Service) no hauries de tenir problemes per trobar una feineta per començar. El salari mínim son 10.25 CAD/hora i és una misèria.

A Canadà si treballes un any a temps complert en una de les professions que es consideren qualificades modalitats 0,A i B al NOC (http://www.esdc.gc.ca/eng/jobs/lmi/noc/index.shtml) pots demanar la residència permanent. Així que si vens amb Working Holiday Visa i treballes en una feina qualificada o et fan una oferta de treball furant aquest any, l’any següent ja pots demanar la Young Professional Visa, juntament amb un carta de l’empresa, que serveix per un any més. Si una empresa et vol, t’ha de ”sponzoritzar”. Primer ha de fer un anunci durant 15 dies i que no es presenti ningú amb el perfil (cosa fàcil si posa que ha de parlar Castellà i Català). El govern de Canadà fa una investigació per veure si hi ha algun canadenc que pugui fer la feina. Si tens una qualificació alta i un títol homologat pel NOC, emancipar-te a Canadà pot ser fàcil… Si no tens una alta qualificació pots provar a zones de Canadà on els Canadencs no volen anar (on hi ha condicions meteorològiques més dures, com a Alberta) i busquen gent per a la construcció, fusters, fontaners, electricistes, enginyers, camioners etc. No recomano a la gent a marxar a Canadà nomes per feina, s’ha de desitjar com a experiència. A qui vulgui treballar perquè ho necessita, és millor buscar a Europa, on no és necessari el visat de feina.

És un país increïblement bonic. Ple de llacs, muntanyes, animals, colors. A Vancouver ho tens tot (fins l’any passat era la ciutat amb millor qualitat de vida del món). Actuacions d’art al carrer, festivals de música, ciència oberta, tres estacions d’esquí a 30 minuts. A una hora i mitja Whistler amb unes de les millors pistes d’esquí del món. Les Rockie Mountains etc.. Per a mi tot és positiu, estic avançant en els meus objectius, tant personals com professionals. Ara al Novembre torno a Carbils, per començar altres projectes.

Webs d’interès

Pàgina web de Canadà associada a Espanya (Visats Working Holiday): http://www.canadainternational.gc.ca/spainespagne/experience_canada_experience/working

_holiday-vacances_travail.aspx

A Facebook hi han grups que la gent pregunta coses i s’ajuden: catalans a Vancouver, españoles en Vancouver, comunidad latina en Vancouver i internationals in Vancouver

Publicat al Butlletí d’octubre de 2014

12 3...78 Pàgina 1 de 78