Es reactiva el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Tornen les assessories de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en el seu doble format: presencial i online.

El jovent maresmenc que es plantegi fer una estada a l’estranger ja torna a disposar d’assessorament personalitzat per conĂšixer l’ampli ventall d’alternatives que tĂ© al seu abast nomĂ©s cal que demanin CITA PRÈVIA en aquest enllaç.

L’atenciĂł presencial es du a terme els dimecres a l’Oficina Jove del Maresme (Centre CĂ­vic Cabot i Barba a la Plaça Miquel Biada,5 de MatarĂł) entre les 16h i les 19h.

TambĂ© es poden fer consultes per correu electrĂČnic: mobilitatjovemaresme@gmail.com o per whatsapp: 667 18 27 82

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme Ă©s un projecte impulsat pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, MatarĂł, Òrrius, PremiĂ  de Dalt, PremiĂ  de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinaciĂł del Consell Comarcal del Maresme

El joc de Mobilitat Internacional

Qui hi ha al darrere del Joc de Mobilitat Internacional?

T’ho expliquem!

Fa uns mesos que des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i Nexes Interculturals hem estat treballant en la creaciĂł del joc de la mobilitat internacional.

Es tracta d’una eina per apropar de manera lĂșdica i vivencial a les persones joves la diversitat d’oportunitats de mobilitat internacional a les que poden optar. La dinĂ mica pretĂ©n valorar i reflexionar al voltant de diferents aspectes com les actituds que ens ajuden a afrontar el viatge o les adversitats amb les quals ens podem trobar. En el procĂ©s s’ha comptat amb el suport del del Consell Comarcal del Maresme, del Servei de Joventut de Vilassar de Mar i amb la col·laboraciĂł de tres joves de la comarca que han participat amb la part conceptual i amb les il·lustracions del joc.

Us els volem presentar, i sobretot posar en valor la seva participació en aquest procés col·lectiu. Sense ells el joc no hauria estat possible, moltes gràcies per ser-hi!

Les persones joves que han participat en el procés de creació del Joc de Mobilitat Internacional:

A quĂš et dediques?

Soc dibuixant, ara mateix m’estic dedicant a crear projecte de MANGA original.

QuĂš et va animar a participar en la creaciĂł del Joc?

Necessitava fer quanta mĂ©s experiĂšncia possible en el camp de la il·lustraciĂł i del dibuix i aquest projecte ha sigut una molt bona oportunitat! Les promeses del joc m’han agradat molt i han sigut una motivaciĂł mĂ©s.

QuĂš t’ha aportat passar per l’experiĂšncia?

Aquesta experiĂšncia ha estat una sortida de la zona de confort: m’ha ajudat a ser molt mĂ©s assertiva, col·laborar amb mĂ©s persones tambĂ© m’ha ajudat a ampliar mĂ©s la mirada i la meva manera de treballar. Ara soc molt mĂ©s rĂ pida a fer esbossos, he aprĂšs a simplificar el meu procĂ©s creatiu i a tenir en compte moltes mĂ©s coses (com per exemple els pressupostos i quant de temps dedicar a cada etapa del procĂ©s).

A quĂš et dediques?

Ara mateix em dedico a ampliar els meus camps a la forma de representar l’art. Actualment, estic estudiant estilisme d’indumentĂ ria en un Cicle Superior.

QuĂš et va animar a participar en la creaciĂł del Joc?

Vaig veure la publicació per Instagram i com que sempre he volgut viatjar fora del país, vaig veure una oportunitat de saber i donar a conÚixer a més gent sobre el projecte de mobilitat internacional

QuĂš t’ha aportat passar per l’experiĂšncia?

He conegut gent molt interessant i a mĂ©s he pogut aprendre com fer un joc de taula a la vegada d’estar creant-lo.

A quĂš et dediques?

Estic estudiant per a ser professor a Dinamarca. És una pedagogia alternativa. Aprenent viatjant, el mĂłn Ă©s la nostra escola, Ă©s un dels lemes de l’escola.

QuĂš et va animar a participar en la creaciĂł del Joc?

El joc ha estat sempre una eina l’aprenentatge que he utilitzat per aprendre o ensenyar. Al mateix temps, la possibilitat de combinar el fet de viatjar, la creaciĂł d’un joc i donar-l’hi l’oportunitat al jovent de conĂšixer les possibilitats Ă©s una cosa que va cridar-me l’atenciĂł des del primer moment.

El Maresme ha estat la terra on he crescut, a la qual em sento arrelat. Poder fer un projecte de joc amb persones amb qui comparteixes cultura i tradiciĂł Ă©s tot un goig.

QuĂš t’ha aportat passar per l’experiĂšncia?

Que tot Ă©s possible quan es treballa en equip. És meravellĂłs veure el treball de dissenyadors grĂ fics. És tota una feinada i posar-ho tot en comĂș dona satisfacciĂł. És molt importat saber on estan les teves capacitats, Ă©s millor dir que NO amb temps que dir que SĂ­, i a l’Ășltim moment no arribar-hi. GrĂ cies companyes per la feina feta i enhorabona

ButlletĂ­ juny 2023

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Carla

đŸ›« Pineda de Mar

🛬Lituània

✅ Intercanvi juvenil

â†ȘMENÚ


La Carla de Pineda de Mar ens explica la seva experiĂšncia en un intercanvi juvenil a LituĂ nia

Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a LituĂ nia amb la FundaciĂł Catalunya VoluntĂ ria.

La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiĂšncia internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en quĂš consisteixen els intercanvis juvenils.

Com va anar el procĂ©s d’inscripciĂł?

Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pĂ gina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la FundaciĂł Catalunya VoluntĂ ria em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.

Vas participar en alguna sessiĂł preparatĂČria?

Primer ens vam conĂšixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que Ă©s la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinĂ miques amb els altres paĂŻsos. Va assistir una trobada preparatĂČria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.

QuĂš vau fer el primer dia?

El primer dia vam aterrar a Riga, LetĂČnia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allĂ  vam agafar un bus fins a PanevÄ—ĆŸys, LituĂ nia, que era mĂ©s petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred perĂČ no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt perĂČ ja s’havia desfet.

Quan vam arribar a PanevÄ—ĆŸys ens van venir a recollir a l’estaciĂł de bus i ens van portar a una casa de colĂČnies on estĂ vem tots els participants junts, una casa a la muntanya.

Ens vam quedar quasi sempre allĂ , sembrava una mica la casa de Gran Hermano!

Quines activitats fĂšieu?

FĂšiem dinĂ miques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlĂ vem de maltractaments, discriminacions homĂČfobes, transsexualitat, racismes
 Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.

Vam fer la “nit cultural”, on cada paĂ­s havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre paĂ­s. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I desprĂ©s les van fer Cagar el TiĂł, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.

QuĂš tal amb l’idioma?

La veritat Ă©s que la gent era molt maca i ens ajudĂ vem moltĂ­ssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglĂšs sĂșper alt. Es va notar molt la diferĂšncia. A excepciĂł de dues noies que anaven amb nosaltres que sĂ­ que el dominaven, ja que una Ă©s professora d’anglĂšs i l’altre ha estat vivint fora.

Quins paĂŻsos van participar?

Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.

Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?

Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…

Per exemple, vaig veure que a LituĂ nia tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, aixĂČ em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cĂ­vic d’allĂ , amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temĂ tica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a LituĂ nia no estĂ  permĂšs. TambĂ© vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc estĂ  gaire ben vist.

En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.

Hi ha algun tema en particular que et cridĂ©s l’atenciĂł?

De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgĂšnere. Sobre quina Ă©s la teva sexualitat biolĂČgica, que Ă©s el sexe amb el qual neixes, amb quĂš et sents identificada, l’orientaciĂł sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bĂ©.

Com eren els Ă pats?

Cada dia esmorzĂ vem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. AixĂČ si, tot el dia mengen cogombre! DinĂ vem a les 13:30 i sopĂ vem a les 19:30 h. Crec que Ă©s molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, perĂČ em va xocar que mai menjĂ vem postres. Ni fruita, ni iogurt…

Va ser una experiÚncia bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fÚiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.

Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?

En general em va agradar molt l’experiùncia.

DesprĂ©s de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents paĂŻsos al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepciĂł o sentiments. Quan estĂ vem xerrant ens entenĂ­em molt bĂ©, ens posĂ vem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexiĂł.

Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.

El millor que m’emporto sĂłn les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conĂšixer nova gent, noves experiĂšncies… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. SĂłn gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.

I desprĂšs d’aixĂČ?

Tot just tornar he començat un curs d’administraciĂł. Ha anat tot quadrat. Em ficarĂ© les piles amb l’anglĂšs, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i mĂ©s endavant sĂ­ que m’agradaria participar en altres intercanvis


Publicat al ButlletĂ­ de gener de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Tania

đŸ›« MatarĂł

🛬Irlanda

✅ Voluntariat

â†ȘMENÚ


La Tania Limas Ă©s de MatarĂł i l’estiu passat va estar col·laborant en un projecte a Maynooth, Irlanda, que va trobar a travĂ©s de la plataforma Helpex

L’experiùncia em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivùncia amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.

Donava la sensaciĂł que la famĂ­lia amfitriona buscava gent per treballar i ja estĂ . SĂ­ que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… PerĂČ si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.

Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fÚiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.

Les altres voluntĂ ries ja tenien experiĂšncia: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia tambĂ© feia hĂ­pica
 Jo en canvi nomĂ©s havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bĂ siques. MĂ©s que hĂ­pica, que tambĂ© donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre grĂ cies a les companyes!

La famĂ­lia que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntĂ ries. Nosaltres menjĂ vem juntes a la cuina, perĂČ mai amb els membres de la famĂ­lia. L’experiĂšncia ha estat molt bĂ© perĂČ no estĂ vem cĂČmodes quan venia algĂș de la famĂ­lia, no hi havia molta comunicaciĂł. Amb el menjar tambĂ© van ser especials. Érem quatre, i cuinĂ vem entre les voluntĂ ries. Per exemple, un dia fĂšiem pasta i va venir una de les propietĂ ries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquĂ©ssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! TambĂ© va passar amb el cafĂš. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel mĂ©s barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumĂ­ssim tant! EstĂ vem allĂ  fent un voluntariat, perĂČ d’alguna manera volien mĂ  d’obra barata.

El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.

Quan vaig saber que les altres voluntĂ ries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a travĂ©s de la plataforma Helpex altres projectes, perĂČ finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensaciĂł que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! PerĂČ tambĂ© necessitava una mica mĂ©s de contacte amb els amfitrions.

Vaig decidir acabar amb l’experiĂšncia i tornar a casa. Ja que nomĂ©s buscaven a gent per treballar, mĂ©s que per mantenir tambĂ© aquest contacte intercultural. Tenia la sensaciĂł que ho passaria malament degut al tipus de relaciĂł distant que hi havia. AixĂ­ que en total hi vaig estar un mes.

L’experiĂšncia tĂ© pros i contres perĂČ realment l’experiĂšncia va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la famĂ­lia que et toca depĂšn de la sort. He aprĂšs molt del mĂłn dels cavalls i Irlanda em va encantar.!


Publicat al ButlletĂ­ de febrer de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Anna

đŸ›« Alella

🛬Àsia

✅ Viatge Alternatiu

â†ȘMENÚ


L’Anna Alfaro, d’Alella, ens explica el seu viatge a Indonùsia, Tailàndia, Malàisia, Japó i França

Hola a tothom!

Em dic Anna i el setembre passat vaig decidir marxar sola, amb bitllet nomĂ©s d’anada, cap a IndonĂšsia. La cosa no va acabar aquĂ­, desprĂ©s d’IndonĂšsia, vaig anar a MalĂ isia, TailĂ ndia, JapĂł i finalment França, des d’on vaig tornar a Alella, el meu poble, just per Nadal. MĂ©s enllĂ  del viatge, m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions que em van aparĂšixer al voltant de viatjar sola i que penso sĂłn igual o mĂ©s importants que la prĂČpia ruta.

És per aixĂČ que us trobareu aquestes dues parts en el text, podent escollir la que us vingui mĂ©s de gust. Dit aixĂČ, espero que gaudiu de la meva petita histĂČria en aquests dies de confinament!

IndonĂšsia

El setembre de 2019 vaig marxar de Barcelona amb la meva motxilla de 9 kg rumb a Singapur i, desprĂ©s d’unes quantes hores d’aviĂł, arribava al paĂ­s i a un dels aeroports mĂ©s espectaculars que he vist mai, amb un bosc i una cascada dins seu. Tenia força hores fins agafar el segĂŒent aviĂł aixĂ­ que vaig agafar un tiquet de transport d’un dia i vaig anar a visitar una mica la ciutat. Cap a la tarda m’enlairava rumb a Sumatra, en concret Medan, la seva capital, la ciutat mĂ©s densa i frenĂštica que em vaig trobar en tot el viatge sens dubte. Em va rebre un paisatge emboirat pel fum dels mĂ©s de 380 incendis provocats que cremaven zona selvĂ tica en aquell moment a causa de les plantacions de palma (entre altres) i vaig començar a entrar en contacte amb la realitat del paĂ­s. D’allĂ  vaig anar a Bukit Lawang, un poble que es troba a uns 100km de Medan per recĂłrrer el Parc Nacional Gunung Leuser i poder observar orangutans a la selva.

Aquesta espĂšcie en perill d’extinciĂł nomĂ©s es troba a Sumatra i Borneo aixĂ­ que Ă©s un oportunitat que no heu de perdre si hi aneu! A mĂ©s d’orangutans, a la selva veus molts tipus d’ocells, formigues gegants, camaleons i una llarga llista d’animals. De Bukit Lawang vaig passar dos dies a Tangkahan, un poblet al costat del riu on hi arribes per un pont penjat molt espectacular. A prop d’allĂ  tenen un mal anomenat “santuari d’elefants” on hi van molts turistes a l’any. Jo no hi vaig anar. Penso que viatjar tambĂ© implica prendre decisions amb responsabilitat i recomano molt que us informeu abans de consumir una activitat aixĂ­ si esteu de viatge, ja que la majoria de llocs no tenen en compte el benestar de l’animal.

A la web http://turismo-responsable.com podeu informar-

vos dels llocs que sí que promouen un turisme responsable i que podeu visitar tranquil·lament sense contribuir a maltractament animal.

La segĂŒent parada va ser Java i allĂ  vaig visitar Yogyakarta, una ciutat molt moguda i plena de temples, com el de Borobudur, el temple budista mĂ©s gran del mĂłn. Va donar la casualitat que a Medan em vaig trobar una noia alemanya que tambĂ© viatjava sola i que agafava el mateix vol que jo cap a Java, aixĂ­ que vam decidir compartir trajecte i arribar juntes a la ciutat. AllĂ  vam estar en contacte i vam fer força coses: vam visitar el Kraton (la residĂšncia del SultĂ ), el Taman Sari o palau d’aigua, vam veure un espectacle de dansa tradicional indonĂšsia i vam provar uns dolços bonĂ­ssim, els “Bakpia”.

De Java vaig anar a l’illa de Flores. AllĂ  hi ha un ambient molt mĂ©s relaxat i mariner, unes postes de sol precioses a la platja i un aire mĂ©s net. Em vaig allotjar a Labuhan Bajo on tenen un mercat de peix i un centre ple d’activitat. Des d’allĂ , vaig poder visitar el Parc Nacional de Komodo, famĂłs per tenir els llargandaixos mĂ©s grans del mĂłn, els dragons de Komodo. Al Parc tan sols hi pots arribar en vaixell i hi ha mil empreses dedicades a organitzar aquestes excursions, d’un o mĂ©s dies. La visita generalment inclou la parada a l’illa de Komodo, la famosa “pink beach”, altres platges paradisĂ­aques de sorra blanca i aigua cristal·lina, etc. AllĂ  em vaig trobar amb un grup de viatgers madrilenys i vam compartir dels dies mĂ©s bonics que recordo. Vam veure dofins, vam fer un snorkel impressionant amb tot tipus de peixos, tortugues, corall… vam nedar amb unes mantes enormes i vam veure una cria de dragĂł de Komodo en llibertat, tot un espectacle visual!

De Flores vaig anar a Bali i allĂ  vaig visitar Amed, Jimbaran i Ubud, on vaig passar els Ășltims dies de viatge a IndonĂšsia. Bali Ă©s el mĂ©s turĂ­stic i no per aixĂČ dolent, simplement l’ambient Ă©s diferent. A Amed vaig anar a veure plantacions de Salak, una fruita que tĂ© un gust molt peculiar i vaig veure sortir el sol des d’una muntanya acompanyada dels mantres budistes que despertaven la zona. A Ubud vaig visitar el Monkey Forest, on vaig coincidir amb una celebraciĂł hinduista en honor als animals i vaig fer una excursiĂł en bicicleta resseguint les plantacions d’arrĂČs. Amb tot quasi havia passat un mes i se m’acabava el visat, aixĂ­ que vaig agafar la motxilla i vaig anar cap a MalĂ isia.

MalĂ isia

Kuala Lumpur (MalĂ isia) Ă©s una capital força moderna dins del sud-est asiĂ tic, ben comunicada i amb moltes cultures convivint en un mateix lloc. La meva idea era passar-hi una setmana i desprĂ©s anar a Cambodja, perĂČ finalment m’hi vaig estar quasi un mes!

Tot just vaig arribar a l’alberg, ubicat en un gratacel altĂ­ssim, vaig conĂšixer un grup de nois i noies que residien allĂ  de manera indefinida i amb els quĂš vaig congeniar moltĂ­ssim. Van ser de les millors setmanes de viatge a nivell personal i tots ells van ser el motiu pel qual canviĂ©s els meus plans d’anar a Cambodja. Va ser un moment de parar, de baixar ritme i gaudir de noves amistats, cultures i religions. Eren nois i noies d’Iran, Irak, Palestina, Marroc i MalĂ isia i vam fer molta pinya tots plegats. SopĂ vem i dinĂ vem junts, compartĂ­em la cultura dels nostres paĂŻsos (fins i tot vam celebrar la castanyada!), tenĂ­em converses de polĂ­tica, de com vĂšiem el mĂłn i de com el vivĂ­em, tambĂ© de les oportunitats i il·lusions de cadascĂș. Va ser una lliçó veure com molts d’ells estaven completament condicionats per la realitat social i polĂ­tica del seu paĂ­s i la diferĂšncia d’opcions que tenĂ­em els uns dels altres.

De Kuala Lumpur vaig visitar poc pel temps que vaig estar. Simplement vaig fer el que sentia en aquell moment i, ara que ja he acabat el viatge, és amb el que em quedo. Us recomano les Batu Caves, unes coves precedides per moltes escales de colors diferents que alberga un dels santuaris hinduistes més famosos amb una estàtua gegant color or. També la mesquita de Kuala Lumpur, les Torres Petronas i els seus jardins.

Marxar de Kuala Lumpur i deixar tota aquella colla d’amistats enrere va costar, perĂČ m’esperava una amiga a Bangkok. Crec que Ă©s de les coses mĂ©s boniques de viatjar, les persones que et vas trobant i que comparteixes experiĂšncies, dies intensos i que desprĂ©s deixes enrere per obrir- te a noves coses. Costa acomiadar-se, perquĂš el vincle que estableixes quan ets lluny Ă©s mĂ©s intens, perĂČ val la pena. AixĂ­ que un divendres a les sis del matĂ­ enfilava carretera per anar a l’aeroport i arribar a la segĂŒent destinaciĂł: Bangkok.

TailĂ ndia

Tailàndia va ser el moment compartit del meu viatge. Una de les meves millors amigues, sabent que estava viatjant, em va venir a veure i vam quedar a la capital tailandesa per començar una ruta que duraria uns 11 dies.

Allà vam visitar la capital del país i vam aprofitar per fer una excursió a Ayutthaya i els seus temples, el mercat que es troba a les vies del tren i el mercat flotant. I, per suposat, per tastar el famós Pad Thai, boníssim! Uns dies més tard agafàvem un bus nocturn que ens portaria a la zona nord del país i vam visitar Chiang Mai on vam coincidir amb la celebració budista del Loy Krathong o festival de llums, moment en quÚ encenen molts fanalets i els enlairen amunt al cel a la vegada que es fan ofrenes al riu.

A Chiang Rai, vam visitar el temple blanc i vam fer una excursió en vaixell pel triangle d’or, punt del riu Mekong on conflueixen les fronteres de

TailĂ ndia, Myanmar i Laos. DesprĂ©s d’uns dies de ruta, vam tornar a agafar un bus nocturn que ens va portar a Bangkok i allĂ  vam passar els Ășltims dies juntes a TailĂ ndia, on un dissabte de matinada ens separĂ vem per ella tornar a casa i jo seguir el meu viatge.

JapĂł

JapĂł era un somni, una aventura llunyana i bastant idealitzada tot i que, en el fons, no tenia una idea massa concreta del que em trobaria. La realitat va superar tota expectativa possible. JapĂł es mereixeria un capĂ­tol sencer per ell sol. Vaig arribar a mitjans de novembre, deixant enrere un llarg estiu i la calor per prendre contacte amb un fred que anava agafant força dia rere dia. TambĂ© vaig canviar d’escenari i de societat de manera radical: gent fent cua a les portes del metro, respectant religiosament tots els semĂ fors en vermell, una netedat als carrers difĂ­cil de superar i una sensaciĂł de seguretat molt alta. La veritat Ă©s que aixĂČ Ășltim ho vaig agrair molt. JapĂł Ă©s dels pocs llocs on no has de patir en aquest sentit. Òbviament hi ha de tot com a tot arreu, perĂČ Ă©s l’Ășnic paĂ­s on vaig anar tranquil·lament pel carrer a passejar de nit, sense por i amb la seguretat que no em passaria res. A mĂ©s, la gent sempre estĂ  disposada a ajudar i encara que no sĂ piguen anglĂšs sempre troben la manera de donar-te un cop de mĂ , amb el traductor del mĂČbil o acompanyant-te ells mateixos on faci falta.

Vaig tenir la gran sort d’arribar en plena Ăšpoca del “Momiji”, quan les fulles dels arbres canvien a colors tardorencs com el vermell, el taronja o el groc i us puc assegurar que poques vegades he vist paisatges tan preciosos com aquells. A JapĂł vaig estar 21 dies en total, dels quals 14 vaig estar en ruta amb tren i la resta de dies vaig estar a Tokyo, visitant la ciutat i gaudint al mĂ xim de tot el que ofereix. Em va anar molt bĂ© visitar la pĂ gina web de japonismo.com, on podeu trobar tot el que necessiteu per organitzar un viatge a JapĂł: des de rutes fins a activitats, gastronomia, museus, etc. A JapĂł el transport Ă©s molt car, aixĂČ sĂ­, tenen de les millors xarxes de tren del mĂłn. Per aquest motiu existeix el JRPass, un bitllet per a turistes que et permet moure’t il·limitadament durant set, catorze o vint-i-un dies en tren pel paĂ­s. És car, perĂČ la inversiĂł val molt la pena i t’estalvies molts diners. Pel que fa a l’allotjament sempre vaig anar a albergs, sent el mĂ©s car a Takayama (vint euros una nit) i el mĂ©s barat a TĂČquio (deu la nit). Els albergs a JapĂł tenen molta qualitat i atenciĂł, molt en lĂ­nia del paĂ­s en general i sĂłn molt bona opciĂł per estalviar diners en allotjament. A mĂ©s, tens molts supermercats on pots menjar molt bĂ© per pocs iens.

Per mi JapĂł va ser molt especial. TĂ© una barreja de tradiciĂł, paisatge, gastronomia, boscos plens de molsa, ponts vermells, temples espectaculars i una societat molt avançada que el fa mĂ gic. De fet, vaig marxar d’allĂ  amb la idea de tornar, mĂ©s d’hora que tard.

França

Amb tot plegat ja era desembre i vaig decidir que era moment de tornar cap a casa. M’haguĂ©s quedat a JapĂł mĂ©s temps, era un paĂ­s que m’havia atrapat, perĂČ vaig valorar que per mi era important passar les festes a casa amb la meva famĂ­lia. A mĂ©s, el meu germĂ  es doctorava la setmana abans de Nadal i els meus pares anaven a veure’l a França, on ell resideix, aixĂ­ que vaig comprar un bitllet de tornada cap a França sense dir-los res i els vaig fer una sorpresa allĂ . DesprĂ©s d’uns dies en famĂ­lia per la bretanya francesa posava punt i final a un viatge de tres mesos i tornava cap al Maresme lliure i tropical!

El temps i la destinaciĂł

“Quan temps te’n hi vas?” Aquesta pregunta es va repetir i repetir abans de marxar i sempre la responia igual: “de moment me’n vaig un mes, desprĂ©s ja veurem, potser torno o potser allargo!”. Jo sabia que m’hi estaria mĂ©s temps, perĂČ en el moment vaig prioritzar viure el viatge sense pressiĂł. La gent sempre opinarĂ  sobre la durada, els semblarĂ  poc o molt temps i no es tallaran a donar-te la seva opiniĂł. Per mi el mĂ©s important Ă©s que per tu sigui una experiĂšncia enriquidora i aixĂČ es pot donar en un viatge de tres setmanes o de tres mesos. El mĂ©s important Ă©s que facis allĂČ que sents i no el que els altres esperen i aixĂČ passa per ser lliure a decidir quan vols posar punt i final al teu viatge, independentment del que els altres puguin dir. Recorda que ets tu qui agafarĂ s l’aviĂł i que Ă©s el teu camĂ­. A mi em va servir per no posar cap mena d’expectativa sobre el temps que estaria fora i per sentir-me mĂ©s lliure. AixĂČ tambĂ© serveix per la destinaciĂł, no cal anar a l’altra punta del mĂłn perquĂš sigui un sĂșper viatge. Hi ha una certa estĂštica en el mĂłn viatger que sembla que si no estĂ s ben lluny no acaba de tenir mĂšrit o que no acaba de ser un viatge “gros”. Em sembla una veritable tonteria. Te’n pots anar a fer una ruta de castells per EscĂČcia i viure’l com el viatge de la teva vida, tot depĂšn dels teus interessos i el teu moment. Tal com ho veig jo, aixĂČ Ă©s el mĂ©s important.

Marxar sola

“Per quĂš te’n vas sola? No et fa por? Jo no ho faria mai!”. Aquesta frase me la van dir i repetir. Sovint em preguntava per quĂš hi havia persones que no podien concebre d’entrada que jo era la que estava decidint marxar sola. No Ă©s que no haguĂ©s trobat companya de viatge, ni que les coses haguessin anat aixĂ­, simplement era que jo volia fer-lo sola. Sense mĂ©s. Per mi era una oportunitat de conĂšixer-me en situacions i escenaris diferents, agafar distĂ ncia i perspectiva i obrir-me a noves realitats. QuĂš millor que fer-ho amb tu mateixa? Al final, ets amb la primera i la Ășltima persona que hi pots comptar. Per mi era el meu moment, segurament uns anys abans no ho haguĂ©s fet, perĂČ ara em sentia amb les ganes i l’energia. I sĂ­, tens pors, nomĂ©s faltaria! Sobretot quan encara estĂ s a casa i tota la histĂČria de marxar corre pel teu cap sense fre. PerĂČ crec sincerament que les pors estan per afrontar-les i us asseguro que, un cop agafat l’aviĂł i arribada a lloc, disminueixen considerablement.

EstĂ  tambĂ© el fet de ser noia i anar sola. És una realitat que si viatges sola has de prendre certes precaucions. El masclisme no entĂ©n de fronteres i en alguns paĂŻsos per cultura i religiĂł ho notes de manera accentuada. Jo no vaig tenir cap problema al llarg dels tres mesos que vaig estar fora, simplement intentava arribar a l’alberg abans que es fes fosc i informar-me bĂ© sobre costums locals i religiosos d’allĂ  on anava. TambĂ© informava a les meves amigues i famĂ­lia d’on estava i si veia que algĂș o un lloc no feia bona pinta marxava. Una altra cosa important Ă©s no explicar que viatges sola ni que ets soltera allĂ  on vas. En aquest sentit, Ă©s molt Ăștil portar posat un anell com si estiguessis compromesa. A mi me’l va deixar una bona amiga i la veritat Ă©s que em va estalviar mĂ©s d’una conversa incĂČmode, ja que hi ha paĂŻsos que el fet d’estar casada o tenir parella consolidada es veu com un lĂ­mit de cara als homes.

La gestiĂł emocional

Viatjar sola implica gestionar emocions, sentiments i mogudes vĂ ries. No sempre hi haurĂ  algĂș amb qui compartir i, si el tens, potser no entendrĂ  la teva realitat. Jo recomano moltĂ­ssim portar una llibreta i un boli per escriure. Encara que no tinguis l’hĂ bit Ă©s una eina que t’ajuda en el moment i que, a mĂ©s, desprĂ©s t’ajuda a connectar i reviure el viatge. Jo en portava dues, una que era el meu diari de viatge on anava escrivint la ruta i l’altre el meu diari emocional on escrivia com em sentia, reflexions que anava fent, etc. No pretengueu estar sempre felices i com si visquĂ©ssiu en un post d’Instagram, viatjar Ă©s una altra manera d’invertir la teva vida i, per tant, tindrĂ s dies de tot. I estĂ  bĂ©. DĂłna’t temps i espai per sentir tot el que vingui, sempre podrĂ s fer una videotrucada amb una bona amiga. TambĂ© heu de tenir en compte que viatjar cansa! De veritat, hi haurĂ  dies que voldreu parar en un lloc, dormir fins que el cos digui prou, menjar bĂ© i no fer res! I aixĂČ tambĂ© Ă©s cuidar-se a mĂ©s de molt necessari. Per Ășltim, no subestimeu la tornada. A vegades costa aterrar mentalment i tornar a connectar amb la vida “normal” sense tenir la sensaciĂł que les coses que heu viscut s’escorren entre els dits. És normal tenir aquestes i altres sensacions, aixĂ­ que paciĂšncia, poc a poc anireu trobant la manera d’integrar totes les coses bones que heu cultivat al llarg del vostre viatge.


Publicat al ButlletĂ­ de abril de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Marta i Marina

đŸ›« Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

â†ȘMENÚ


La Marta i la Marina relaten la seva experiĂšncia amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca BruguĂ©s i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conùixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hĂ bits d’una famĂ­lia autĂČctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, tenĂ­em organitzades diferents activitats que compartĂ­em amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

DestinĂ vem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinĂ mica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboraciĂł de projectes grupals i activitats interdisciplinĂ ries. Les tardes estaven adreçades a la preparaciĂł de tallers, visites lĂșdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferĂšncia, els caps de setmana podĂ­em gaudir de la capital, DublĂ­n, i el seu entorn, a mĂ©s d’un munt d’activitats que organitzĂ vem pel nostre propi compte.

I Ă©s que, a mĂ©s de tot l’aprenentatge que adquirĂ­em durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusiĂł per conĂšixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organitzaciĂł, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el mĂ xim de l’experiĂšncia.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conÚixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivÚncies. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conĂšixer la banda mĂ©s cosmopolita, multicultural i juvenil de DublĂ­n, una ciutat que no deixa indiferent a ningĂș. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!


Publicat al ButlletĂ­ de maig de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀JĂșlia

đŸ›« Malgrat de Mar

🛬ColĂČmbia

✅ Viure

â†ȘMENÚ


La JĂșlia ens explica la seva experiĂšncia en comunitat a ColĂČmbia

Hola! SĂłc la JĂșlia Crosas, de Malgrat de Mar. DesprĂ©s de graduar-me com a psicĂČloga l’any 2018 vaig començar a viatjar per Sud-AmĂšrica.

El maig de l’any passat, vaig participar a una trobada internacional de viatgers a Santa Marta, ColĂČmbia. AllĂ  vaig conĂšixer la comunitat “El Juego” i em va encantar. Vaig trobar altres formes d’entendre la psicologia i les relacions humanes; de donar suport a les persones per apropar- se als seus propĂČsits i somnis.

Des del novembre passat visc en aquesta comunitat a San Rafael, ColĂČmbia juntament amb 30 persones de diverses parts del mĂłn. Ens dediquem a la resoluciĂł de conflictes, tant individuals com col·lectius. Combinant diversos coneixements cientĂ­fics i espirituals, desenvolupem mĂštodes sanadors, que anomenem portes.

En aquesta situaciĂł d’incertesa global, lluny de la meva famĂ­lia, sento una mica de por quan escolto les noticies i em pregunto on ens porta tot aixĂČ; al mateix temps em sento feliç d’estar a aquĂ­: un lloc on aprenc, creixo i comparteixo tot el que passa amb les persones amb les quals convisc. Estem molt contens d’estar en una casa als afores d’un petit poblet rodejat de muntanyes, rius i vegetaciĂł de tota mena on podem gaudir de la naturalesa que aquest lloc ens ofereix encara que estiguem en quarantena.

El cas de Coronavirus que es troba mĂ©s a prop es situa a gairebĂ© 2 hores d’aquĂ­ i la ciutat mĂ©s gran a 3. L’ajuntament local ha pres mesures de prevenciĂł de forma rĂ pida i eficaç: immediatament es van tancar les portes del poble i el personal sanitari realitza visites a les cases per informar de les mesures de seguretat a les persones.

Per ara, la gent no pot venir a rebre els mĂštodes de forma presencial perĂČ trobem noves formes d’arribar a ells en les plataformes online. Tot i les adversitats, seguim creixent amb els nostres projectes i ara comprarem una terra molt bonica amb rierols, naixements d’aigua i boscos natius que volem preservar.

Si voleu saber mĂ©s sobre el lloc on visc o els mĂštodes que desenvolupem podeu fer un cop d’ull a la nostra pĂ gina de Facebook: https://www.facebook.com/eljuegoconsciente

Una abraçada des de l’altre banda de l’oceà.


Publicat al ButlletĂ­ de juny de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Gemma

đŸ›« MatarĂł

🛬Alemanya

✅ Voluntariat

â†ȘMENÚ


La Gemma ens explica la seva experiĂšncia com a voluntĂ ria a Alemanya

Gemma PiquĂ© OlivĂĄn –de MatarĂł a Ostfriesland – Rhauderfehn, Alemanya

Com a molts, un cop acabat el batxillerat va arribar el moment d’enfrontar-me a la pregunta que havia estat evitant durant dos anys. Cap a on volia enfocar la meva vida, quina carrera escollir i a quina universitat inscriure’m. No tenia les coses gens clares i vaig contemplar l’opció de fer un any sabàtic, dedicar un any a viure noves experiùncies, aprendre un nou idioma i donar-me temps per mi i per pensar.

En aquell moment vaig començar a investigar i gràcies a l’assessora del servei de mobilitat internacional jove del Maresme vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat (EVS). Un programa de voluntariat amb projectes per tot Europa i subvencionat per la Unió Europea. En un primer moment semblava una idea perfecta, totes les despeses estarien cobertes, em donaven un lloc per dormir, diners per comprar menjar, l’oportunitat de fer un curs per aprendre l’idioma del país i podia formar part d’un programa de voluntariat.

Vaig registrar-me a la pĂ gina oficial, omplint totes les dades personals i preguntes, nomĂ©s em faltava inscriure’m a ofertes concretes per començar el procĂ©s de selecciĂł perĂČ em vaig deixar endur per l’opiniĂł dels meus pares i ho vaig deixar tot endarrere per començar una carrera universitĂ ria.

A la universitat, tot i conĂšixer a gent meravellosa i tenir assignatures que em van agradar, no sentia que allĂČ que havia escollit m’omplis com per dedicar-m’hi o continuar. Suposo que en el fons no em parava de preguntar com hauria sigut si haguĂ©s marxat. AixĂ­ que finalment vaig decidir inscriure’m a diferents ofertes EVS, tenia la sensaciĂł que si no marxava ara potser mai trobaria el temps per fer-ho.

Un dia a finals de Juliol vaig tenir una entrevista per Skype amb l’organitzaciĂł amb la qual estic treballant. Durant la trucada desprĂ©s d’unes preguntes bĂ siques per coneixem em van proposar directament si volia formar part del seu equip. Vaig tenir un mes per organitzar-ho tot, no va ser massa feina, nomĂ©s vaig haver de buscar un vol i aconseguir una organitzaciĂł que fes de “sending organisation” per poder firmar el contracte.

AixĂ­ que vaig arribar a Rhauderfehn, Alemanya, un poble que es troba a una hora de Bremen i al costat de la frontera amb Holanda sense saber molt bĂ© a on anava i que anar a fer. Ara desprĂ©s d’uns quants mesos ja em sento mĂ©s ubicada, el meu programa de voluntariat estĂ  enfocat als joves.

Al matĂ­ estic treballant al Gymnasium, una mena d’institut, ajudant als professors quan ens ho demanen, duen a termes diferents petits projectes sobre la UniĂł Europea i tambĂ© fent activitats amb els infants durant les hores de pati. A mĂ©s a mĂ©s desprĂ©s de dinar els voluntaris ens encarreguem de tres AG que serien com activitats extracurriculars. Fins al moment estem duent a terme dos tallers de cuina on a mĂ©s d’ensenyar diferents receptes tĂ­piques catalanes i espanyoles, estic aprenent cuina italiana, nĂČrdica i alemanya, grĂ cies als meus companys. TambĂ© estem impartint un taller de llengĂŒes romĂ niques ensenyat nocions bĂ siques d’italiĂ  i castellĂ , aquest taller perĂČ s’acaba en breu i ara ens han permĂšs organitzar un AG des de zero sobre el tema que vulguem.

A part de l ́escola algunes tardes hem d’anar a treballar al “JugendcafĂ©â€ del poble, Ă©s un cafĂš que dirigeix l’ajuntament on els joves poden venir a passar l’estona jugant al futbolĂ­, al billar, a la PlayStation… mentres poden demanar menjar i beguda que tenen preus econĂČmics. A mĂ©s tambĂ© estem intentant organitzar esdeveniments i tornejos.

Com podeu imaginar la llengua Ă©s un obstacle important, tot i que vaig cursar alemany a l’escola, quan vaig arribar a Alemanya em vaig adonar que em queda molt per aprendre. És una llengua que requereix dedicaciĂł, per sort a mi i als altres voluntariats ens han proporcionat un curs. A part d’aprendre alemany tambĂ© estic millorant i practicant molt mĂ©s l’anglĂšs, amb els meus companys parlem prĂ cticament sempre amb anglĂšs i la majoria dels alemanys que hem conegut tenen un molt bon nivell. Tot i que el principi va ser un repte parlar amb anglĂšs ara cada vegada em sento mĂ©s cĂČmode i amb mĂ©s fluĂŻdesa.

Un altre obstacle podria ser viure fora de casa aprendre a organitzar-me, cuinar, netejar, arreglar coses, en definitiva ser mĂ©s independent i autĂČnoma. En general no se m’ha fet difĂ­cil, perĂČ tots hem hagut d’aprendre Ă©s a ser pacients i adaptar-nos a la manera de fer dels altres. Estic treballant i convivint amb les quatre mateixes persones, tots cinc passem la majoria del temps ja sigui laboral o temps lliure junts pel quĂš hem hagut de cooperar per tenir una bona convivĂšncia. De moment no hem tingut cap problema i podria dir que compartir aquesta experiĂšncia amb cada un d’ells Ă©s el mĂ©s positiu, estic aprenent moltĂ­ssim i fent bons amics que desprĂ©s d’aquest any podrĂ© anar a visitar.

El que poder ha estat mĂ©s difĂ­cil Ă©s trobar coses per fer durant el temps lliure, estic a un poble bastant petit on nomĂ©s hi ha supermercats i cases pel que tot queda molt limitat. A mĂ©s els diumenges els autobusos no funcionen aixĂ­ que nomĂ©s ens podem moure amb cotxe. Per sort una de les companyes tĂ© cotxe cosa que ens ha permĂšs fer una mica de turisme i visitar pobles o i ciutats com Bremen o Groningen. ConĂšixer gent al principi va ser complicat, ja que aquĂ­ la gent estĂ  acostumada a quedar a casa amb els amics. Tot i aixĂČ ara ja coneixem a mĂ©s joves del poble que ens han convidat a formar part d’alguns dels esdeveniments que organitzen. A mĂ©s tambĂ© hem conegut a un altre grup de voluntaris que viuen al poble del costat, el qual es troba a 15 minuts amb bicicleta. Quasi se m’oblidava, a Alemanya tothom va amb bicicleta, es casi imprescindible per poder moure’t i anar d’un lloc a l’altre.

En general podria dir que estic molt contenta amb la meva decisiĂł, aquest any estic adquirint nous coneixements, descobrint nous punts de vista i m’estĂ  deixant relaxar-me i tenir temps per planejar i enfocar el proper pas. Si estĂ s pensant a fer un any sabĂ tic, t’ho recomano al 100%. Ha sigut una de les millors decisions que he fet; tot no Ă©s perfecte perĂČ cada petita situaciĂł amb la qual t’has d’enfrontar et fa valorar mĂ©s les coses.

El que sĂ­ que us recomanaria si voleu fer un EVS, Ă©s fer una bona investigaciĂł sobre els diferents projectes i tambĂ© sobretot el lloc on voleu anar i quines possibilitats ofereix. A mĂ©s si podeu sempre Ă©s bo tenir un coneixement bĂ sic de la llengua oficial del paĂ­s, la gent t’ho agrairĂ .


Publicat al Butlletí de març de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Irene i Rita

đŸ›« Arenys de Mar

🛬Sud Amùrica

✅ Viatge alternatiu

â†ȘMENÚ


En ruta per Xile, BolĂ­via, el PerĂș, l’Equador i ColĂČmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amùrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allĂ  ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allĂ , els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnĂ­fic paĂ­s fos d’allĂČ mĂ©s agradable.

A partir d’aquĂ­, vam recĂłrrer Xile, des del sud: carretera austral, ChiloĂ© fins al nord, el mĂ gic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a BolĂ­via. Xile Ă©s un paĂ­s de contrastos, perĂČ cada cop mĂ©s occidentalitzat.

BolĂ­via, en canvi, Ă©s un altre mĂłn. Vam tenir problemes per entrar al paĂ­s, perquĂš la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, aixĂ­ que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de mĂ©s de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. AquĂ­ vam conĂšixer per primer cop la BolĂ­via autĂšntica, una BolĂ­via que no et deixa indiferent. A partir d’aquĂ­, vam recĂłrrer el paĂ­s passant per Sucre, PotosĂ­, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al PerĂș, un paĂ­s immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anĂ vem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruĂ , ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una famĂ­lia local. PerĂș, ens va captivar, no haurĂ­em marxat mai d’allĂ 

PerĂČ vam seguir cap a l’Equador perquĂš a aquestes alçades ja havĂ­em decidit que tornĂ vem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja tenĂ­em una data lĂ­mit i molt per conĂšixer. El nostre pas per l’Equador va ser mĂ©s intens, ja que vam recĂłrrer molts quilĂČmetres i vam aprofitar-los tots. EssĂšncia andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no Ă©s famosa com el Machupicchu, perĂČ no et deixa indiferent).

A Quito, tambĂ© vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents paĂŻsos. A la frontera, passant cap a ColĂČmbia, vam viure en primera persona la tragĂšdia veneçolana. AixĂČ va ser una lliçó de vida, famĂ­lies refugiades preocupant-se perquĂš nosaltres poguĂ©ssim creuar sense problemes.

Per Ășltim, ColĂČmbia, un paĂ­s de mĂșsica, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un paĂ­s que malgrat que la seva histĂČria Ă©s alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. DesprĂ©s d’enamorar-nos del paĂ­s, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San AndrĂ©s amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests paĂŻsos tens visat de 3 mesos de turista (excepte a BolĂ­via, que Ă©s d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prĂšvies. No vam treballar, perĂČ sĂ­ que vam fer voluntariats (a travĂ©s de la pĂ gina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i tambĂ© en un alberg. AixĂ­ mateix, a Xile tambĂ© vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiĂšncia que ens va permetre conĂšixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan tenĂ­em dubtes, preguntĂ vem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidĂ­em pel camĂ­. TambĂ© ens assessorĂ vem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta Ășnica que ens va portar a llocs que mai haguĂ©ssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiÚncia similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.


Publicat al ButlletĂ­ de setembre de 2020

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Adriana

đŸ›« Alella

🛬Xile

✅ Estudis

â†ȘMENÚ


Descobrint Xile a travĂ©s d’un Erasmus d’arquitectura

Hola! SĂłc l’Adri, d’Alella. Estic estudiant arquitectura a Barcelona i vaig aprofitar l’oportunitat de poder marxar d’intercanvi a travĂ©s de la universitat per anar a estudiar el 4t curs a ValparaĂ­so, a Xile. Dir que vaig estar un any sencer a ValparaĂ­so no seria del tot veritat. Si bĂ© Ă©s cert que a efectes prĂ ctics vaig estar un any fora de casa, un cop a LlatinoamĂšrica em vaig moure molt. Les distĂ ncies allĂ  se’m van fer molt curtes! Vaig arribar a Xile el 24 de juliol de 2018. No hi havia cap rastre de la calor de Catalunya: a l’aeroport de Santiago de Xile estĂ vem a zero graus, ple hivern. Vaig marxar sense tenir gaire idea d’aquell lloc nou que seria casa meva durant un any. Suposo que marxar a travĂ©s de la universitat em feia sentir mĂ©s segura, ja que almenys de la part mĂ©s burocrĂ tica se’n van encarregar una mica. Visats, permisos d’estudiant, tot plegat tampoc va ser massa feina. MarxĂ vem sis estudiants d’arquitectura a Xile, dos a ValparaĂ­so i quatre a Santiago. Tenia ganes d’anar-hi sola, o almenys amb gent que no coneguĂ©s, perĂČ em vaig endur la sorpresa que les altres places les van donar a unes noies un any mĂ©s grans que jo perĂČ molt amigues meves! I en el fons va ser mĂ©s fĂ cil començar en un lloc nou tenint algĂș al costat. A ValparaĂ­so hi vaig anar amb la Mar. Quan vam arribar allĂ , ens hi esperava la Marta, una noia de la nostra universitat que just estava acabant el seu intercanvi. Vam arribar a Xile i vam anar a petar directament al seu grup d’amics meravellĂłs, i molta gent xilena que omplia la casa cada dia. Recordo el dia que la Marta va tornar a Barcelona, els primers comiats quan tot just nomĂ©s portĂ vem un parell de setmanes a Xile. Crec que coincidir amb ella uns dies ens va aclimatar de cop. Ens vam quedar a viure a casa seva, la Casa Verdolaga, quina meravella de casa! BĂ©, meravella segons com es miri. ValparaĂ­so Ă©s una ciutat portuĂ ria i amb moltĂ­ssim pendent, i estĂ  ple de casetes amuntegades les unes amb les altres. Casa nostra era una casa de set habitacions i una gran sala que tant feia de cuina com de menjador com d’estudi, una mica de tot. PerĂČ alhora plena de goteres els dies de pluja forta, sense calefacciĂł i amb un munt d’escales per arribar-hi! Pensava que viure amb sis persones mĂ©s seria molt caĂČtic perĂČ ens avenĂ­em molt bĂ© i portĂ vem mĂ©s o menys els mateixos ritmes.

Realment tenia moltes ganes de viure fora de casa, de compartir casa amb altra gent de la meva edat. La Lena, el Bat, la Helen, el Toby, la Itsaso, la Mar i jo. Alemanya, França, Dinamarca, PaĂ­s Basc i Catalunya. Suposo que sempre que marxes d’intercanvi l’experiĂšncia Ă©s molt especial, ja que en el fons la gent marxa perquĂš en tĂ© ganes. A ValparaĂ­so m’hi vaig trobar un grup enorme d’estudiants d’intercanvi i ben rĂ pid vam crear una gran famĂ­lia. Era una sensaciĂł estranya, ja que Ă©rem gent sense cap vincle previ amb el lloc, i per tant amb una llibertat absoluta per moure’ns i conĂšixer coses noves. PerĂČ, tot i que hi estava molt a gust, jo havia anat d’intercanvi per conĂšixer Xile, els seus racons i la seva gent. AixĂ­ que de mica en mica em vaig anar apropant a la gent d’allĂ . Sincerament, va ser molt fĂ cil. Mai m’havia sentit tan acollida en un lloc desconegut. Els primers dies a Xile em van fer la mateixa pregunta milions de vegades. Per quĂš Xile? Podia haver escollit qualsevol altre paĂ­s del mĂłn gairebĂ©. I jo tampoc ho tinc massa clar. Tenia moltes ganes de marxar un any sencer fora, no volia anar a un lloc de parla anglesa i mĂ©s enllĂ  de la universitat m’interessava anar a un paĂ­s que m’ensenyĂ©s coses noves. No sabia ni que existia ValparaĂ­so, perĂČ a poc a poc vaig anar investigant i vaig veure que era el lloc on havia d’anar.

Tot i ser ciutat, ValparaĂ­so Ă©s petit i la vida quotidiana hi Ă©s molt fĂ cil. ConeixĂ­em totes les botiguetes del barri i al cap de ben poc vam passar a ser unes veĂŻnes mĂ©s. La universitat va acabar de decantar-me per marxar allĂ . Estudiar arquitectura a Barcelona, tot i que m’agradi molt, Ă©s molt desgastant, i cap a quart curs la majoria tenim ganes de prendre’ns la carrera amb una mica mĂ©s de calma per gaudir-la bĂ©. La universitat de ValparaĂ­so era perfecta per a aixĂČ. Segur que hi ha universitats amb mĂ©s prestigi o amb millor professorat, perĂČ jo allĂ  vaig aprendre arquitectura des d’un altre punt de vista. FĂšiem classes de poesia, d’expressiĂł corporal, compartĂ­em assignatures amb gent de disseny i amb gent d’altres cursos. I vam aprendre a construir i a conĂšixer els materials. Al novembre, vam marxar dues setmanes a Brasil. L’anomenada “travesĂ­a” forma part del pla acadĂšmic, i de fet Ă©s la base de l’ensenyament de la universitat.

Podria estar pĂ gines i pĂ gines parlant de la universitat i de la seva gent, em van fascinar i van ser la meva principal porta d’entrada a la societat xilena. He deixat allĂ  grans amistats que de ben segur m’acompanyaran molts anys mĂ©s! Sento que d’alguna forma vaig viure dos intercanvis diferents. Al gener, molts estudiants d’intercanvi van tornar al seu paĂ­s, ja que molta gent nomĂ©s venia per un semestre. AllĂ  el curs estĂ  girat respecte al nostre: el curs comença al març i acaba al desembre. AixĂ­ que vaig passar unes vacances de Nadal a ple estiu. Els tres mesos d’estiu, i de vacances, em van permetre conĂšixer molts llocs nous. No sĂ© si ara tornaria a viatjar tant com vaig fer, perĂČ el cert Ă©s que va ser meravellĂłs. Vaig conĂšixer BolĂ­via, PerĂș, la PatagĂČnia i el nord de Xile. Xile Ă©s tan llarg i estret que hi trobes tants climes com et puguis imaginar. Al gener, vam volar fins al sud de tot de Xile i ens vam passar tot el mes pujant cap amunt de mica en mica, “mochileando” com diuen allĂ   Motxilla a l’esquena, i a caminar i conĂšixer gent amb qui compartir el viatge

Quan al març vaig tornar a la universitat, vaig sentir-me com quan comença un curs nou. Amb la il·lusiĂł de veure aquella gent que en pocs mesos s’havien convertit en el meu dia a dia. Els Ășltims mesos van passar volant, el temps s’anava escolant i no parĂ vem de viure noves experiĂšncies. Sempre hi havia gent interessant a qui conĂšixer, ValparaĂ­so Ă©s el niu de la bohĂšmia xilena i volguessis o no et topaves amb recitals, mĂșsica improvisada al carrer o artistes que pintaven meravelles. Vaig sentir-me molt cĂČmoda en aquell paĂ­s que, tot i ser paradigma del neoliberalisme mĂ©s arrelat, dĂłna una gran importĂ ncia a la cultura, i ho fa d’una forma gens elitista. AllĂ  el jove que pinta retrats a la cantonada xerra amb el gran poeta que no para de publicar. D’alguna forma sentia que allĂ  la gent feia vida de carrer perquĂš compartien lluites polĂ­tiques molt mĂ©s conscientment que aquĂ­. I Ă©s de les coses que mĂ©s trobo a faltar, les lluites compartides i la facilitat amb quĂš, tot i la diferĂšncia, passaves a ser una mĂ©s en qualsevol espai.

No tenia del tot clar per quĂš marxava de casa, ni tampoc per quĂš marxava a ValparaĂ­so, perĂČ el que ara tinc molt clar Ă©s que no dubtarĂ© en tornar-hi al mĂ©s aviat possible, per continuar vivint tot allĂČ que sento que vaig començar a sentir com a propi.


Publicat al ButlletĂ­ d’octubre de 2020