Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a LituĂ nia amb la FundaciĂł Catalunya VoluntĂ ria.
La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiĂšncia internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en quĂš consisteixen els intercanvis juvenils.
Com va anar el procĂ©s d’inscripciĂł?
Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pĂ gina web de lâentitat. Al cap dâuns dies des de la FundaciĂł Catalunya VoluntĂ ria em van contestar per dir-me que mâhavien seleccionat.
Vas participar en alguna sessiĂł preparatĂČria?
Primer ens vam conĂšixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Ărem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que Ă©s la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinĂ miques amb els altres paĂŻsos. Va assistir una trobada preparatĂČria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.
QuĂš vau fer el primer dia?
El primer dia vam aterrar a Riga, LetĂČnia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des dâallĂ vam agafar un bus fins a PanevÄĆŸys, LituĂ nia, que era mĂ©s petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred perĂČ no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt perĂČ ja sâhavia desfet.
Quan vam arribar a PanevÄĆŸys ens van venir a recollir a lâestaciĂł de bus i ens van portar a una casa de colĂČnies on estĂ vem tots els participants junts, una casa a la muntanya.
Ens vam quedar quasi sempre allĂ , sembrava una mica la casa de Gran Hermano!
Quines activitats fĂšieu?
FĂšiem dinĂ miques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlĂ vem de maltractaments, discriminacions homĂČfobes, transsexualitat, racismes⊠Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.
Vam fer la ânit culturalâ, on cada paĂs havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre paĂs. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I desprĂ©s les van fer Cagar el TiĂł, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.
QuĂš tal amb l’idioma?
La veritat Ă©s que la gent era molt maca i ens ajudĂ vem moltĂssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell dâanglĂšs sĂșper alt. Es va notar molt la diferĂšncia. A excepciĂł de dues noies que anaven amb nosaltres que sĂ que el dominaven, ja que una Ă©s professora dâanglĂšs i lâaltre ha estat vivint fora.
Quins paĂŻsos van participar?
Eren joves de LituĂ nia mateix, de Portugal i dâHolanda.
Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?
Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…
Per exemple, vaig veure que a LituĂ nia tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, aixĂČ em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cĂvic dâallĂ , amb lâobjectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temĂ tica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a LituĂ nia no estĂ permĂšs. TambĂ© vam preguntar sobre lâavortament, i tampoc estĂ gaire ben vist.
En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquĂ ho veiem dâuna altra manera.
Hi ha algun tema en particular que et cridĂ©s l’atenciĂł?
De temes que es van tractar nâhi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgĂšnere. Sobre quina Ă©s la teva sexualitat biolĂČgica, que Ă©s el sexe amb el qual neixes, amb quĂš et sents identificada, lâorientaciĂł sexual.. Tâajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bĂ©.
Com eren els Ă pats?
Cada dia esmorzĂ vem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. AixĂČ si, tot el dia mengen cogombre! DinĂ vem a les 13:30 i sopĂ vem a les 19:30 h. Crec que Ă©s molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, perĂČ em va xocar que mai menjĂ vem postres. Ni fruita, ni iogurt…
Va ser una experiĂšncia bastant intensa. GairebĂ© no tenĂem temps lliure, ja que fĂšiem moltes activitats. DesprĂ©s de menjar sĂ que tenĂem una horeta per descansar.
Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?
En general em va agradar molt lâexperiĂšncia.
DesprĂ©s de lâintercanvi he vist que tot i ser de diferents paĂŻsos al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepciĂł o sentiments. Quan estĂ vem xerrant ens entenĂem molt bĂ©, ens posĂ vem dâacord molt de pressa, hi havia molta connexiĂł.
Fins i tot quan parlĂ vem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia lâesforç per provar dâentendre lâaltre.
El millor que mâemporto sĂłn les persones que he conegut. El fet dâinteressar-te per altres cultures, conĂšixer nova gent, noves experiĂšncies… Mâagradaria molt tornar-los a veure a tots. SĂłn gent molt interessant i molt intel·ligent que mâhan fet reflexionar sobre moltes coses.
I desprĂšs d’aixĂČ?
Tot just tornar he començat un curs dâadministraciĂł. Ha anat tot quadrat. Em ficarĂ© les piles amb lâanglĂšs, ja que a lâhora de parlar em feia molta vergonya, i mĂ©s endavant sĂ que mâagradaria participar en altres intercanvis