S’amplien els punts d’informació d’assessorament als joves maresmencs que volen fer estades a l’estranger

 

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme continua creixent. L’interès dels municipis i dels joves maresmencs que demanen assessorament per fer una estada internacional ha fet ampliar els punts d’informació presencials. Des d’aquest mes de març, els joves també poden ser atesos a Pineda de Mar i El Masnou. Aquests municipis s’hi sumen a Mataró, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar que ja disposaven de punts d’assessoria presencial del servei.

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme, gestionat pel Consell Comarcal, compta amb la implicació de 23 municipis. Té com a objectiu promoure la interculturalitat i la participació activa dels i les joves a la societat i al món, ampliant i facilitant les seves opcions perquè puguin tenir alguna experiència en el marc dels programes i recursos de mobilitat internacional: voluntariat, formació, treball… que contribueixi a millorar les seves oportunitats per crèixer personalment i professionalment.

Des des dels inicis del Servei, de forma periòdica al llarg de l’any, s’organitzen diferents tallers itinerants, hi han participat al voltant de 370 joves. També es fa atenció personalitzada en algun dels punts d’assessorament amb què compta el Servei. Fins ara, aquesta atenció es feia a Mataró, Malgrat de Mar i Vilassar de Mar. Per donar una major cobertura territorial, aquest mes de març s’ha ampliat la xarxa de punts d’atenció especialitzada en mobilitat internacional amb l’obertura d’un servei a Pineda de Mar i un altre al Masnou.

 

Des de la creació del Servi de mobilitat internacional, a principis de 2012, més de 400 joves maresmencs han estat assessorats presencialment. Les consultes sobre recerca de feina i les relacionades amb l’aprenentatge de l’idioma -princialment l’anglès- són les més habituals. Tot i això, en el darrer any s’han incrementat les relacionades amb estades solidàries i de voluntariat. Precisament la promoció d’opcions de mobilitat menys conegudes, com són els intercanvis juvenils i els programes de voluntariat, ha estat una prioritat per al Servei de Mobilitat en els darrers dos anys. Aquesta tasca ha culminat amb la implicació activa del Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu del programa Erasmus+

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat que està impulsat pels ajuntament d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme. 


Després de les vacances, tornem amb el butlletí de setembre!

Després d’haver carregat piles durant el mes d’agost, tornem amb la darrera novetat: la publicació del butlletí de setembre 2018.

En aquest podreu trobar informació actualitzada de notícies, projectes de voluntariat i pràctiques, intercanvis juvenils, beques i ofertes de feina, així com notícies relacionades amb la mobilitat internacional.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrnI Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

 


Vull marxar a l’estranger

#MaresmeJove t’estàs plantejant iniciar un projecte de mobilitat internacional? Saps totes les opcions que n’hi ha? Saps què has de fer i quines passes seguir?

Primer de tot, has de coneixer quins recursos tens al teu abast per pendre la decisió encertada. D’opcions n’hi ha moltes, intercanvis, pràctiques, camps de treball, voluntariat…

En el marc de la campanya Viu un Estiu diferent, des del servei de mobilitat vam crear 3 videos explicatius sobre el Cos Europeu de Solidaritat, els camps de treball i els intercanvis juvenils. Visualitza’ls per fer-te una primera idea!

Camps de Treball
Intercanvis juvenils
Cos Europeu de Solidaritat

Ara pots tenir les idees més clares, però no saps on buscar el teu projecte?

Contacta amb nosaltres i t’informarem!

Maresmencs i maresmenques al món


😀Alba

🛫Palafolls

🛬Mèxic / Grècia

✅Cooperació Internacional

MENÚ


Viatjant amb sentit crític i responsabilitat social. La mirada de l’Alba Ribot, de Palafolls.

En un món cada cop més globalitzat els joves en molts moments sentim la necessitat de veure més enllà de casa nostra i trobar altres maneres d’entendre la vida. Sempre he estat d’aquest grup de joves. Joves valents i capaços de remoure cel, mar i terra per tal d’aconseguir un món més just on totes les persones hi tinguem cabuda. Em dic Alba Ribot, tinc 22 anys i soc de Palafolls.

Des de sempre m’ha interessat conèixer tot allò diferent a mi i és per aquest motiu que he realitzat diverses sortides a diversos llocs del món. En aquest cas, però, us explicaré dues de les experiències més rellevants a la meva trajectòria vital. Aquestes es situen a Atenes i a Ciutat de Mèxic.

En primer lloc, amb 18 anys i la selectivitat a tocar, vaig decidir emprendre el meu primer viatge sola a Atenes. Allà vaig conèixer la situació de milers de persones que fugien de la pobresa i la guerra i que venien a Europa en la cerca de noves oportunitats. Vaig anar a Atenes des de l’any 2017 al 2019 com a activista en pro dels drets humans i finalment em vaig acabar incorporant a una associació anomenada Acció Solidària Mediterrània, que tenia seu a Blanes- Un cop a Atenes vaig participar en tres eixos principals. En un primer moment vaig col·laborar duent a terme tasques d’acompanyament jurídic a aquelles persones que ho necessitessin.

A continuació vaig participar acompanyant en el procés sanitari, sobretot amb dones. I, per últim, també vaig participar en un dels projectes més importants que he realitzat a la meva vida: aconseguir que els infants en cerca de refugi poguessin estar inscrits a l’escola pública grega. Les estades a Atenes (un total de cinc) es coordinaven amb feina de sensibilització, conscienciació i recaptació monetària a Catalunya. De fet, vaig coordinar la meva vida a Atenes amb la meva vida a Palafolls durant tres anys. En el vídeo que us deixo a continuació en podeu veure un tastet: https://www.youtube.com/watch?v=JD-bFyL_OQg&t=2s

En segon lloc, amb 20 anys vaig anar a Ciutat de Mèxic, on hi vaig viure durant més d’11 mesos entre els anys 2019-2020. En aquest cas vaig realitzar el meu tercer any de la carrera d’Antropologia Social i Cultural (UAB) a la Universitat Autònoma Metropolitana de la ciutat.

En aquest cas no hi vaig anar com a activista, sinó més aviat com a resident temporal a un país radicalment diferent al nostre. En aquest cas havia d’anar durant tres mesos a viatjar per països com Cuba i Jamaica, entre d’altres, però finalment no ho vaig poder realitzar a causa de la situació pandèmica que estem vivint actualment. Els vols es van cancel·lar i vaig ser una de les moltes persones que ens vam quedar atrapades a un lloc molt lluny de casa nostra. Allà vaig aprendre que altres maneres de viure són possibles i que hem d’aprendre molts valors de la cultura llatinoamericana en general i de la mexicana en concret. Si algun cop heu estat a Llatinoamèrica sabreu del cert que allà la vida va a un altre ritme.

Durant tota la meva vida he estat realitzant diversos viatges i experiències per diversos llocs del món. He visitat quatre continents i molts països que han enriquit del tot la meva vida passada, present i futura. Des del meu punt de vista, la mobilitat és un privilegi que tenim quasi totes les persones que vivim al Maresme i que hem d’aprofitar. Us encoratjo fermament a participar d’algun dels projectes que es proposen des de la Mobilitat Jove del Maresme.

Si hi ha algú que busca aquest tipus d’experiències us recomano que us formeu bé. Actualment hi ha molts projectes que, des del meu punt de vista, són poc ètics i que poden estar totalment en desacord amb els vostres valors. És per aquest motiu que us animo a mirar molts documentals i a assistir a moltes xerrades per tal d’establir un punt de partida a nivell crític i poder afrontar amb determinació els conflictes globals amb els quals ens enfrontem actualment.

A continuació us anomenaré alguns dels documentals que més han impactat a la meva vida: El Silencio de Otros (2018), The Cove (2009), Citizenfour (2014), The Act of Killing (2012), Lorena La de Pies Ligeros (2019), Project Nim (2011), Nacido en Síria (2016), Pussy Riot (2013),  Comandante Arian (2018).

En un món cada dia més globalitzat, els joves tenim el dret i el deure de conèixer per poder transmetre a casa nostra tot allò que veiem, pensem, sentim i vivim. Només així podrem formar un món més just per a totes, només nosaltres podem posar el nostre granet de sorra per canviar la nostra realitat i la de les persones que ens envolten. Viure en la diversitat sempre ens enriqueix.


Publicat al Butlletí d’octubre del 2021

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del novembre

Com cada mes, amb el nostre butlletí, et presentem les notícies i oportunitats de mobilitat internacional per a joves. Aquest mes en una edició especial dedicada al Servei de Voluntariat Europeu (EVS).

Hi trobaràs l’experiència de l’Eva i l’Ester, les dues voluntàries que hem enviat, des del Consell Comarcal del Maresme, a participar en dos projectes de voluntàriat, a Eslovènia i a Bèlgica respectivament. A la secció de Maresmencs al Món, el testimoni de la Júlia que també està fent un EVS a Romania. Per si després de llegir les seves experiències tens curiositat en conèixer millor aquest programa de l’Erasmus +, hem programat xerrades informatives de l’EVS arreu de la comarca per explicar-t’ho directament!!

En aquest butlletí, a més de trobar diferents opcions i propostes de mobilitat, estrenem secció: El Maresme es mou! Aquí volem donar a conèixer les iniciatives que els ajuntaments i entitats de la comarca realitzen en torn a la mobilitat internacional. Comencem amb les beques de cooperació per a joves que promou i organitza l’ajuntament d’Alella.

I, recorda, que si tens el “cuquet” de fer una estada en un altre país, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, posa a la teva disposició l‘assessoria especialitzada en mobilitat internacional.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, exemple de bones pràctiques al Congrés de la Joventut de Catalunya

El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el Congrés de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones pràctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme és mou” del butlletí mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.

També va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el Congrés de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matí del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial èmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present també el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + Agència Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.

Finalment, les persones que van visitar el Congrés també van poder veure l’exposició de Reptes 2018.Joves del Maresme en el règims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matí de dissabte a la zona del catering perquè pugués ser visualitzada per tots i totes les congressistes.

Maresmencs i maresmenques al món


😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

MENÚ


En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.


Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Ja es pot consultar el Butlletí de Mobilitat Internacional de l’Octubre

Com cada mes t’acostem informació interessant sobre diferents opcions per fer una estada a l’estranger. Aquest mes, entre moltes altres informacions, t’avancem que en breu sortiran les places del programa TLN Mobilicat adreçat a persones joves beneficiaries de la Garantia Juvenil interessades en fer una estada de pràctiques a l’estranger, i t’expliquem en què consisteix. 

Fidels a la nostra voluntat de donar veu als que esteu vivint o heu passat per una experiència de mobilitat a l’estranger, aquest mes comencem una col·laboració amb l’Elna, una jove del Maresme que està fent d’aupair a Londres i vol compartir les seves impressions amb tots nosaltres. Aquesta secció completa les ja habituals “El Maresme es Mou” i “Maresmencs al món”, on els ajuntaments i professionals i les persones joves, respectivament, ens expliquen les seves activitats i vivències pel món. 

 

Reptes: Eva, servei de voluntariat europeu a Eslovènia

EVA

Servei de voluntariat europeu a Eslovènia

“Tothom té aquestes crisis a la vida en què no saps gaire què fer. Doncs pren-t’ho com una oportunitat per coneixe’t millor, el teu jo d’ara aplicat a un context diferent”

El Servei de Voluntariat Europeu (SVE o EVS, en anglès) és una acció dins del programa Erasmus+ de la Unió Europea, que permet a joves d’entre 18 i 30 anys fer un voluntariat de 6-12 mesos en un país de la Unió Europea o veïns. El programa cobreix totes les despeses, 300 euros mensuals, formació i acompanyament del voluntari durant l’estada.

Aquesta oportunitat està pensada per què puguis aprendre de manera no formal, és a dir a partir de la vivència i la implicació en alguna activitat comunitària en un país que teu: “l’EVS et proporciona moltes eines per poder integrar-te. Els tutors del projecte coneixen el territori, fas contactes i també tens espai per dir el que t’agrada i a què et vols dedicar”. A la fi de l’estada s’emet el Youthpass, que és un certificat que acredita les tasques i competències desenvolupades (idiomàtiques, digitals, cíviques, interculturals, d’autoaprenentatge).

Hi ha diverses entitats que publiquen les ofertes d’SVE existents https://europa.eu/youth/evs_database. Cal que el voluntari contacti amb una entitat d’enviament en el país d’origen que l’ajudarà a trobar el projecte i s’encarregarà dels tràmits administratius. L’entitat d’acollida per la seva banda, es la què proposa el projecte i es a on el o la jove farà el seu voluntariat en destí, gestionant els recursos econòmics i d’aprenentatge.

Durant l’últim any de carrera d’història de l’art, treballava en un centre obert i en dos museus els caps de setmana. En acabar, volia fer alguna cosa que m’enriquís. Em van parlar del SVE i em vaig anar a informar del què oferia aquest programa.

Per fer un SVE cal cercar una oferta de voluntariat i presentar la candidatura a través d’una entitat d’enviament, que en el meu cas va ser el Consell Comarcal del Maresme. L’assessora em va proposar un voluntariat per dinamitzar un Centre Juvenil a Krško (Eslovènia) i em va semblar l’opció perfecte.

L’SVE esta emmarcat en un programa europeu, això et dona molta seguretat però també implica alguns tràmits administratius addicionals. Vam revisar l’acord d’activitats amb l’assessora, i el Servei va tramitar l’assegurança, el carnet i els vols d’avió. També vam fer una formació preparatòria de l’estada.

El centre on treballaria i viuria era un edifici gran. A les plantes superiors hi havia un alberg juvenil on estava allotjada amb 4 voluntàries més. A baix, l’espai jove on col·laboraria dinamitzant activitats culturals i recreatives per a la població.

A Eslovènia fins i tot els infants de 12 anys saben anglès, i això em va facilitar enormement l’adaptació. Inicialment donava suport a la informadora juvenil del centre. Més endavant, vaig proposar destinar unes hores del voluntariat a un altre projecte.

Aquesta iniciativa no estava contemplada en el meu contracte, però a tothom li va semblar bé. Vaig començar a col·laborar amb l’associació Sonček (Sol) dos cops per setmana i aquest es va convertir amb el meu gran projecte.

També vaig participar en accions que gestionaven altres 11 voluntàries europees a la ciutat. Era fantàstic, perquè l’SVE et dona la xarxa i el temps necessaris per convertir-te en un agent de dinamització comunitària, malgrat que l’estada al lloc sigui relativament curta.

Tot i que al llarg d’un any sempre hi ha moments de nostàlgia de les persones, les coses i els paisatges que et son tant familiars i que has deixat darrera. Soc vegetariana i vaig trobar a faltar el gust dels espinacs que collim al nostre hort a Òrrius.

Tot i així, el programa et proporciona “un coixí” de persones al teu voltant que apaivaga aquestes sensacions momentànies. A més, vaig tenir la sort de conèixer la Alenka, la responsable de la neteja del centre, que em trobava cada matí quan obria la porta de la meva habitació i em donava molta tranquil·litat.

També vaig fer amistat amb altres voluntaris que com jo, tenien ganes de descobrir aquell entorn nou. Vam pactar les condicions del voluntariat i vam disposar d’un parell de setmanes per viatjar pel país. SVE, significa anar a conèixer món, però d’una forma més propera a la cultura i a la gent que en el turisme “exprés” on només veus els edificis.

L’experiència a Eslovènia ha tingut un gran impacte en la meva trajectòria. En un moment on no sabia per on tirar, m’ha servit per evidenciar la faceta “d’educadora” que sempre he tingut amagada, i també m’ha donat la capacitat de decisió.

A la tornada, costa fer front a la monotonia del passat que sembla un retrocés: la mateixa feina que abans de marxar, freqüentar la gent de sempre, parlar la llengua materna,… Marxaré a fer d’Au-pair al Regne Unit, mentre segueixo estudiant a la UOC.