Inici Servei comarcal de joventut Mobilitat Internacional Jove

Mobilitat Internacional Jove

Més popular

Exposicions i Recursos de la Mobilitat internacional per joves

Exposició Create’N Share



































 

 



Create’N Share relata una experiència d‘intercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat. 


Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.


Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un. 


Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat


Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.

Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers. 


Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació. 







































Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat


























 
 
 

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.


Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.  


El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències  internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos  d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger. 


L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició



Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris. 


Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRs o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.


Destinataris: Públic en general













































(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

descarregar programa en PDF

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici

Maresmencs i maresmenques al món

😀Nil i David

🛫Premià de Dalt /Premià de Mar

🛬Alemanya / Letònia / Lituània / Polònia

✅Intercanvi

Entrevista a David Pascual i Nil Codina, joves embaixadors de PEACE LINE.


Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.

Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?

Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.

David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.

En què consisteix Peaceline?

David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.

Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.

Com us vau assabentar de l’oportunitat?

David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.

Teníeu informació de les altres rutes?

Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.

Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?

David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista

Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.

David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.

Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?

David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.

Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.

Qui hi pot particpar?

Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.

El programa està subvencionat?

Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.

Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?

Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.

Més informació a: https://www.peaceline.eu

Publicat al Butlletí de març del 2022

Maresmencs i maresmenques al món

😀Albert

🛫 Premià de Mar

🛬Irlanda

✅ Feina

L’Albert i la Marina ens expliquen com és la vida a Cork.

What’s the craic, gent. Em dic Albert, sóc de Premià de Mar i actualment estic vivint a la ciutat de Cork, Irlanda!

 El 15 d’octubre del 2018 vaig arribar a aquesta petita ciutat, acompanyat de la meva parella, la Marina, amb el propòsit de millorar l’anglès i viure una experiència inoblidable a l’estranger.

El principal objectiu era millorar l’idioma.

Si parlo de la meva pròpia experiència, mai m’han motivat gaire els cursos acadèmics perquè sempre he tingut la sensació d’estar aprenent coses que mai faré servir a curt o mitjà termini. Per això, i des de fa molts anys, sempre he vist amb bons ulls anar-me’n fora una temporada per posar-me a prova.

 Cal dir que mai havia vist el moment de fer-ho però… vols saber el secret per aconseguir-ho? Posa’t una data i organitza’t.

I així va ser.

Ens vam donar un any de marge per estalviar i organitzar el nostre gran projecte: decidint el país, buscant informació per Internet, visitant el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, renovant documents d’identitat, llogant la casa compartida per una agència anomenada Viva Cork, etc.

En temes personals, la Marina va deixar la feina a Barcelona amb el propòsit de buscar-ne al nou destí. A distància li va resultar complicat fer-ho, així que va decidir apuntar-se a un curs d’anglès durant un mes a la ciutat de Cork i mentrestant, buscar ofertes.

En canvi, jo vaig optar per buscar-me una feina en remot abans d’anar-me’n, per assegurar-nos uns ingressos fixos i així poder canviar de plans durant l’estança.

Avui, us puc garantir que tot ens ha sortit exactament com ho teníem planejat.

Vam començar vivint en una casa compartida durant 2 mesos amb gent d’arreu del món. Això ens va facilitar moltíssim l’aspecte social. Tant, que la segona setmana ja estàvem al típic pub irlandès, amb unes birres a la mà i parlant anglès amb els nostres nous amics!

Paral·lelament a la nostra “vida social”, vam començar a buscar apartament per seguir la nostra aventura. Sense dubte, buscar pis ha sigut la tasca més esgotadora.

El portal més important d’aquí és daft.ie.

Tot està allà i com a consell, no perdis el temps anant a agències. Entra al portal, cerca i oblida’t d’enviar e-mails, truca!

Aquí les agències no t’ensenyen la propietat quan vols i et va bé, sinó que hi ha portes obertes el dia i hora que ells creuen convenient, moltes vegades inclús el mateix dia de publicar l’anunci. Per aquesta raó, enviar un e-mail és perdre una oportunitat. Ja ho diuen per aquí que és més fàcil trobar feina que trobar pis, i és totalment cert!

La segona tasca més esgotadora ha sigut obtenir el PPS number.

Teòricament, si no tens aquest document, no pots treballar, ni llogar pis i tampoc obrir un compte bancari irlandès. Però de fet, nosaltres primer vam llogar un pis i després el vam sol·licitar. Aquí les coses són lentes, paciència, perquè la Marina va haver d’anar com 3 o 4 vegades a l’oficina a reclamar el carnet perquè el necessitava per cobrar la nòmina.

Ah si! El dia d’avui la Marina té feina en un Deli i ha millorat moltíssim l’idioma, més que jo!

Va trobar feina en un tres i no res. De fet, totes les persones que hem conegut en la nostra aventura treballen i de coses similars, perquè clar, per molt que tinguis X coneixements o estudis, si no pots comunicar-te adequadament, no tens res a fer.

Per la meva part, he tirat més per coneguts, activitats esportives i de ball.

L’experiència està sent increïble, tant, que estem planejant un altre viatge per aquest setembre que ve.

Això sí, el clima ha sigut el més difícil d’assimilar. Les activitats a l’aire lliure que pots fer són escasses, i acostumat a tenir el mar i la muntanya a prop, personalment m’he sentit una mica limitat. És un dels motius pels quals hem decidit tancar aquesta aventura al juny i tornar cap al Maresme, per agafar sol i després, marxar cap a un altre lloc!

Per tant, recomano Cork totalment però per estar només uns mesos, com nosaltres i les persones que hem conegut han fet. També tingues en compte l’estil de vida que portes o vols. Jo he avorrit els pubs i he trobat molt a faltar el sol i l’esport a l’aire lliure, però potser a tu t’encanta.

Per cert, l’anglès d’aquí és molt peculiar i a vegades pots arribar a deprimir-te quan no entens res del que diuen. És un sentiment comú de tots els estrangers que he conegut aquí, a Cork. Us animo que tingueu paciència i entreneu l’oïda, perquè ells mateixos saben que és difícil i ho reconeixen.

Adéu!

Publicat al Butlletí de abril de 2019

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme presenta l’exposició Create´n´Share 2013 i 2014

 

Vilassar de Mar, municipi impulsor de l’actual Servei de Mobilitat Internacional Jove de Maresme, que coordina el Consell Comarcal, és el municipi triat per presentar l’exposició fotogràfica que recull l’experiència de l’intercanvi juvenil Create’n Share. L’exposició serà itinerant i visitarà els municipis que hi estiguin interessats.

La inauguració de l’exposició anirà acompanyada d’un balanç de la feina feta i de la presentació de la nova imatge del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Aquest és un servei compartit per 19 municipis del Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Presidiran l’acte, l’Acalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer; la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona i el Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies.

Han confirmat la seva assistència diferents regidors/es de Joventut, així com personal tècnic i joves implicats en el projecte.

Data: 2014-10-22

Lloc: Can Jorba (Carrer Santa Eulàlia, 140 de Vilassar de Mar

Presentació dels projectes de voluntariat a l’estiu. Viu un estiu diferent!

Xerrades sobre projectes de mobilitat internacional “Viu un Estiu diferent”


L’Oficina Jove del Maresme i el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme hem organitzat aquesta xerrada sota el lema “Viu un Estiu diferent”.

Tindrà lloc el 26 de març a les 17.30h al Cafè del Mar de Mataró. Hem convidat a COCAT, SCI, ONG Al Karia, Fundació Catalunya Voluntària i Associació Catalana per la Pau per a què ens expliquin en quins projectes poden participar les persones joves maresmenques.

Inscriu-te a http:// bit.ly/voluntariatestiu

No te la pots perdre! 

El proper 3 d’abril a a les 19h dins de la Setmana de la Mobilitat organitzades per l’Ajuntament de Teià, El Masnou i Alella es farà una xerrada sobre mobilitat internacional a l’estiu a l’Espai Jove d’Alella 

En aquesta també es parlarà dels projectes que tenen en marxa com és l’intercanvi juvenil Alella-Carquefou i les Beques sobre Estades Solidàries.

Cal inscripció prèvia. 

A més, podreu vistar durant tota la setmana l’Exposició “Reptes. Joves del Mareme en els règims de mobilitat”         

 

 

Per a qualsevol dubte o consulta, troba’ns a les xarxes:


 
      
      

 
 667.18.27.82      

#MobilitatInternacional #MaresmeJove

2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

Maresmencs i maresmenques al món

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Feina

Samuel Rodríguez, un any a la Xina treballant com entrenador de bàsquet

El passat 6 d’abril de 2022 vam tenir entrevistar el Samuel Rodríguez, un jove de Premià de Dalt que al 2020 ens va explicar la seva experiència participant a una Formació Internacional d’Erasmus +. Dos anys més tard el seu esperit viatger continua vent en popa, i aquest cop ens comparteix la seva vivència treballant com a entrenador de bàsquet durant un any a la Xina.

Què et va portar a la Xina?

Potser l’experiència. El tema de viatjar, una cultura diferent, de descobrir món, i conèixer un idioma tan diferent i tan interessant com és el xinès. Bàsicament m’hi va portar la feina. Estava treballant d’entrenador de bàsquet a Vilassar de Mar, i un company entrenador havia estat a la Xina prèviament. Li va agradar l’experiència i em va comentar que buscàven gent jove d’Europa que parlès anglès per treballar amb nens petits, i que si m’interessava. A través de contactes vaig arribar allà.

En què consistia la feina?

Estava a una acadèmia, que tenia col·laboració amb escoles i llogava pistes a la ciutat. L’estructura era la següent: de dilluns a divendres els entrenadors internacionals anàvem a diferents escoles, erem dos espanyols i un serbi. Anàvem a fer classes amb l’equivalent a 5è i 6è de primària d’aquí. Era una escola internacional privada que a part de fer bàsquet en anglès també feia altres assignatures en anglès amb professors internacionals. Pels infants del campus esportiu comptar amb entrenadors internacionals és una bona manera de preparar el nen o nena per conèixer i acceptar altres cultures diferents a la seva. Obrir els ulls al món. A part de la millora de la llengua anglesa.

A quina ciutat vas anar?

Vaig anar a Hangzhou, que està a l’est de la Xina, molt proper a Shanghai. És una ciutat d’uns 11 milions de persones que està prou bé, considerada de les més grans de la Xina, a nivell de tecnologia, de qualitat de vida, de mercat.. Per exemple, Alibaba té la seu a Hangzhou. És com un hub internacional pel que fa al comerç electrònic. És una ciutat que és molt avançada, però també destaca pel fet que combina la part de cultura més antiga, com els temples, els parcs… amb tot el que ens ve al cap amb la tecnologia més avançada. Pots estar a una megaurbe, i girar el cap i trobar-te en un llac on sona música tradicional xinesa

Què tal la integració en el dia a dia allà?

Al principi va ser complicada. Quan arribes a un lloc i estàs fora de la teva zona de confort, amics, familia, llengua… és complicat. I a la Xina és com fer-ho multiplicat per 5. Però mica en mica t’espaviles. Agafes paraules clau, aprens quin tren has d’agafar per anar a l’escola… automatismes que s’aprenen de manera natural.

Vas aprendre la llengua?

Sí, puc parlar xinès. No en sabia d’abans, vaig aprendre coses bàsiques gràcies a tutorials de YouTube. Un cop allà, vaig començar a aplicar el poc que sabia, però ningú m’entenia!
El xinès és un idioma on cada paraula té 4 tons. I depèn de com entonis una paraula pot tenir un significat completament diferent. Però al estar allà mica en mica agafes els tons i el significat de les paraules.

Quines altres activitats feies apart de la feina?

Bàsicament la vida allà era com aquí: normal. Fora del treball quedava amb amics. M’agrada molt la fotografia, i com que Hangzhou té un llac molt impressionant, el llac de l’oest, agafava la càmera i la moto i em perdia pel llac a fer fotos. Així m’endinsava a parts de la ciutat que desconeixia, parlava amb gent…

I què tal la conducció per allà?

Molt diferent d’aquí. És un caos, és interessant. Hi havia molta gent, moltes motos… Hi havia un carril només per e-bikes. Però en aquest carril hi podies trobar motos normals, e-bikes, bicicletes, gent amb carros… i al mateix temps gent que anava en contra direcció… Era com una prova de circuit on havies d’estar molt alerta. Era complicat al principi, però al final haver d’estar tota l’estona en tensió al final desgasta. Allà el vehicle principal és la moto electrica, l’e-bike, carregar la bateria de la moto potser et costava 1 cèntim.

Els teus amics eren internacionals o locals?

Mig-mig. Pel tema del Covid, molta gent internacional va marxar de la Xina, i va arribar un punt en que no es podia entrar al país si no eres familiar o si tenies visat de treball. No hi havia turistes ni estudiants. I la visa de treball era difícil que te la concedissin. Tot i així vaig trobar un grup d’amics internacionals, sobretot de llatinoamerica, d’Estats Units i UK.

Com vas viure el Covid allà?

La veritat és que molt tranquil. Quan vaig arribar a la Xina vaig haver de fer quarantena durant dues setmanes, en un hotel del govern. Un cop feta, vaig fer vida normal, només feiem servir la mascareta al transport públic. Pel que fa a les vacunes em vaig vacunar allà, em van enviar un comunicat oferint-me l’opció. Estan molt ben organitzats, tot ho fan molt ràpid. Si es donava un cas de Covid en alguna població, ho controlaven molt bé.

Vas viure algun xoc cultural?

A nivell cultural veus moltes diferències entre occident i orient. Per exemple, la manera de fer servir la lògica, el plantejament de les solucions, la manera de raonar, de comunicar…Per exemple a la feina, quan es brinda, el got sempre ha d’anar per sota del cap, així li estàs mostrant respecte. És una cultura molt tradicional. O quan encaixem les mans, el meu cos ha d’estar més avall que el seu, és
com mostrar el rang de poders. D’altra banda, la Xina està molt avançada a nivell tecnològic en comparació amb Europa. En el dia a dia allà no portava ni claus ni moneder, ho feia absolutament tot a través del mòbil. Per agafar el tren feia servir una aplicació, Alipay, que escaneja un codi. WeChat i Alipay son les dues aplicacions per excel·lència a la Xina, amb les que ho pots fer tot. WeChat és com un Instagram, un Twitter i un Facebook tot junt. La vida allà era molt còmode, ara, si es perd el mòbil, estàs fotut.

Per què vas decidir tornar?

Bàsicament vaig anar allà per viure una experiència. Em vaig graduar en Turisme i amb el tema del Covid ningú viatjava per oci, i en no tenir experiència en el meu camp vaig pensar que seria una bona manera d’aprendre. En comptes d’estar a casa un any sense saber què fer, vaig passar un any a la Xina a aprendre de l’idioma, de la cultura, per viure noves experiències.
Treballar d’entrenador et dóna eines de comunicació, de lideratge, d’adaptació a diferents perfils de gent… que poden ser eines molt útils de cara al futur laboral. Vaig arribar al desembre ja que des de casa em deien que estava tot molt millor, que començava a arrencar… i vaig pensar que era un bon moment per tornar. Després d’estar uns mesos aquí he decidit marxar a Budapest per treballar a una agència de viatges online. Com que no trobava feina per Catalunya, i soc jove i tinc ganes de viatjar, he decidit continuar a l’estranger.

Què li diries a una persona que tingui ganes de fer un projecte llarg a la Xina?

Ment oberta, moltes ganes i amb molta força. La Xina és olt interessant, però no és fàcil al començament. Sempre que emprens un viatge tens al cap unes expectatives, et fas la teva pel·lícula, i sempre sol ser diferent del que et pensaves. Allà l’anglès el parla molt poca gent, sobretot els joves. Segons la meva experiència, la gent més gran no el parla. Així que l’idioma també és un aspecte a tenir en compte,

Si vols recuperar l’experiència que el Samuel ens va compartir el 2020 participant en una
formació internacional al Regne Unit la pots llegir a: https://bit.ly/3bFceg4

Publicat al Butlletí de juliol de 2022

Maresmencs i maresmenques al món

😀Carolina

🛫 Premià de Dalt

🛬Hongria

✅ Feina

Hongria a través de la universitat i el programa Eramus.

La Carolina Benítez, una jove de Premià de Dalt, ens explica la seva experiència a la capital d’Hongria, Budapest.

Vaig arribar a Budapest a finals de l’agost passat, amb una beca anual d’Erasmus + a Hongria. Estic cursant l’últim any d’Enginyeria Civil a Barcelona, per tant, amb aquest any a Budapest acabo la carrera. Com que es tracta d’un país de la Unió Europea, no vaig haver de demanar cap visat, simplement havia de tenir en regla el passaport, documents d’identitat i l’assegurança mèdica que demanava la beca Erasmus+, cosa que no va ser gaire complicada. La part mes difícil de tot el procés, en el meu cas, va ser la tramitació de papers que vaig tenir que fer prèviament, convenis, convalidacions, etc. Però l’emoció i la il·lusió d’anar a viure a un altre país et fa posar-te les piles en els temes administratius!

A més, Hongria és un país amb una cultura i uns idiomes molt diferents, i això també em motivava molt alhora de marxar. Això sí, no intenteu aprendre l’Hongarès, perquè és gairebé missió impossible, per sort tothom entén més o menys l’anglès i és fàcil moure’s per la ciutat sense dominar la llengua.

La meva recomanació per tothom que vulgui viatjar a Hongria és que no es deixin emportar per la primera impressió de la ciutat, que al principi pot semblar decadent o massa de l’est, però és una ciutat preciosa que val la pena anar coneixent i gaudint poc a poc.

En l’àmbit personal, els motius que em van fer marxar d’Erasmus eren bàsicament l’obligació per part de la meva facultat a fer una estada de mobilitat internacional, i les ganes que tenia de viure de manera independent, en un pis d’estudiants, sense la protecció dels pares i al resguard de la zona de confort. Crec que viure una experiència així et fa créixer com a persona i obrir-te la ment a maneres de veure el món i a les altres persones.

Fins al moment, el que més valoro de l’experiència és la capacitat que he adquirit de resoldre situacions diferents a les que visc dia a dia a Barcelona, tant pel què fa a l’idioma, com pel tracte amb la gent de Budapest. També crec que el fet de compartir pis amb un grup de persones que no són la teva família et fa ser molt mes tolerant i treure’t moltes manies de sobre. L’anglès també és un aspecte important a destacar ja que de sobte és la única eina que tens de comunicar-te, i per tant, l’acabes dominant molt més que quan el fas servir amb un llibre d’escola o a qualsevol acadèmia.

Per últim, el que potser trobo més a faltar és el menjar, al ser cultures tant diferents la gastronomia no té res a veure, i de vegades es fa difícil trobar coses bàsiques a les que estem acostumats al mediterrani o inclús massa car.

Definitivament, recomano viatjar a Hongria ja sigui com a estudiant Erasmus o al marge, és una ciutat preciosa que et va enamorant poc a poc. Sens dubte es un destí de primera i molt barat!

Publicat al Butlletí d’abril de 2018

Enviem la primera voluntària amb el Servei de Voluntariat Europeu!

  

L’Eva, una jove d’Òrrius, és la primera voluntària que envia el Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu del programa Erasmus+.

El projecte en què participarà l’Eva, “Small steps, big changes” es realitzarà al Centre Juvenil Municipal MC Krsko, on es fan tot tipus d’activitats amb joves (concerts, cinema, xerrades, cursos), nens (tallers, excursions, etc.) i adults (tallers de cuina, informàtica, etc.). L’Eva donarà suport a l’equip de profesionals del centre juvenil en la realització dels tallers amb infants i activitats esportives amb la comunicat local, formarà part de l’equip multimèdia documentant esdeveniments i editant vídeos i participarà de la realització d’una revista periòdica.

El Servei de Voluntariat Europeu és un projecte de voluntariat de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea, que et permet participar de forma activa en una organització d’acollida d’un altre país.

Si t’interessa rebre informació sobre el programa del SVE i valorar les opcions que tens per prendre-hi part, pots contactar amb nosaltres a mobilitatjove@ccmaresme.cat 

123...15Pàgina 1 de 15
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats