Tens tot un ventall d’opcions i possibilitats al teu abast. Entre d’altres, destaquem les següents:
Realitzar estudis a l’estranger.
Treballar amb una feina qualificada o no qualificada, de curta o de llarga durada, en un país o sector concret, etc.
Realitzar estades amb beques de pràctiques o investigació.
Realitzar estades solidàries i de voluntariat (voluntariat europeu, camps de treball, etc.)
Participar en projectes juvenils (intercanvis, formacions internacionals, etc.)
Què trobaràs al servei de mobilitat internacional?
Informació, orientació i assessorament sobre les opcions que tens al teu abast per fer una estada en un altre país. Pots rebre informació personalitzada a l’Assessoria Presencial, on una professional especialitzada en mobilitat internacional per a joves t’atendrà de forma individual i t’orientarà perquè puguis concretar i donar forma al teu projecte de mobilitat. També rebràs informació dels aspectes més transversals i pràctics de la mobilitat en un país concret (visats, DNI, allotjament, prestació d’atur, seguretat social, impostos, xarxes de suport, etc.).
Oferta periòdica de tallers i formacions grupals sobre temes concrets relacionats amb la mobilitat internacional dels i les joves.
Butlletí Mensual de Mobilitat Internacional jove, perquè puguis disposar de forma periòdica de notícies i informacions de projectes i oportunitats concretes per fer una estada en una altre país.
Com pots accedir al Servei?
Et deixem les dades de contacte del PIJ del teu municipi per si vols ampliar informació, resoldre algun dubte, demanar dia i hora per l’assessoria, inscriure’t a un taller…
També pots situar-te una mica més en tot aquest món, fent un volt per aquest recull de webs que hem seleccionat i visitant el nostre Facebook.
El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.
Destaquem la xerrada sobre el programa TLN Mobilicat el proper 13 de novembre al Centre Cívic Cabot i Barba. I a més, si aquest any en fas 18, pots guanyar un passi gratuït per viatjar per tota Europa. Aquestes i altres informacions al Butlletí de novembre!
Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!
Treballant i viatjant pel món, l’experiència de l’argentonina Mireia García.
Hola! El meu nom és Mireia García i sóc d’Argentona. Ara mateix tinc 25 anys, però tenia 22 quan vaig començar a treballar viatjant pel món. Sempre he tingut la motivació i la curiositat per conèixer nous llocs i diferents cultures, així que des de sempre he intentat viatjar tot el que he pogut. En un principi els meus viatges eren a llocs propers, dins de Catalunya, ja que no tenia molts mitjans per poder anar molt més lluny.
Amb la meva família sí que vaig tenir l’oportunitat de sortir alguns cops fora d’Espanya, però eren només a països veïns com Andorra, França o Portugal.
El meu camí a la vida viatgera va començar quan vaig trobar una oferta de treball com a fotògrafa en vaixell de creuer. Jo encara estava acabant d’estudiar el cicle formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística, però igualment vaig enviar el meu currículum per intentar-ho.
Mentre esperava una resposta a aquesta oferta de treball, també vaig començar a explorar altres alternatives per a viatjar i treballar al mateix moment així que vaig fer una recerca amb les diferents opcions que tenia. En aquell moment, el meu germà estava en Suïssa treballant com Au-pair, que també era una de les meves opcions per a viatjar fora, així que em vaig decidir a intentar també aquesta opció.
Durant aquesta recerca, em van citar en Madrid per a fer una entrevista de treball per a l’oferta a la qual vaig enviar el meu currículum per treballar com a fotògrafa en vaixell de creuers, així que hi vaig anar i vaig realitzar l’entrevista.
Mentrestant jo continuava buscant una família per a fer d’Au-pair fins que vaig trobar una en Londres per anar-hi en Setembre i quedar-me allà fins al Juny següent.
Per a la meva sorpresa, just abans de confirmar amb aquesta família, vaig rebre un correu informant-me que havia sigut acceptada per a treballar com a fotògrafa així que no vaig dubtar ni un moment en començar a preparar-me per anar-me’n a treballar als creuers.
Jo no tenia cap coneixement de com funcionava aquest tipus de treball, ni que havia de fer, ni res… Així que l’empresa em va ajudar bastant a preparar-me per al viatge.
Per a treballar en vaixell de creuer es necessiten uns cursos específics que es diuen MSCW (STCW en anglès), que serveixen per a preparar-te per a situacions d’emergència, seguretat, etc. Aquests cursos no són gratuïts, així que va ser una inversió que vaig haver de fer en un principi, a més d’unes proves mèdiques que et demanen i una llibreta marítima semblant al passaport, però per a mariners.
Era tot un procés que s’havia de fer per a poder treballar com a marinera en qualsevol vaixell i també específic per al vaixell de creuers, que s’ha de fer pas a pas per aconseguir-ho tot. A mi em va portar més o menys dos mesos per a estar preparada del tot per a poder embarcar.
A finals de novembre del 2017 ja tenia quasi tots els documents que necessitava, així que em van assignar la meva data d’embarcament per al meu primer contracte de treball, el 8 de desembre del 2017 en Panamà, per a embarcar a un vaixell que estava fent una ruta pel mar del Carib.
Al principi vaig sentir por. La decisió de deixar la meva família i els meus amics i anar-me’n fora jo sola era una decisió que em va costar molt de prendre, sobretot per ser una noia tan jove viatjant sola a un lloc desconegut. Vaig haver de ficar molta força de voluntat i pensar positivament per poder fer aquest pas, ja que si no ens atrevim a fer les coses que ens donen por, mai farem res. El més difícil de tot, és el primer pas de sortir de la nostra zona de confort, un cop fet, el camí es comença a tornar a poc a poc més fàcil.
Per a viatjar a Panamà es necessita una Visa que realment és fàcil d’aconseguir, encara que a mi me la va aconseguir l’empresa. Vaig passar allà 5 mesos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents països i illes del centre d’Amèrica. Una de les millors experiències que he pogut realitzar, ja que d’altra forma, potser no podria haver conegut tants llocs diferents.
No mentiré dient que tot va ser fàcil. El principi va ser molt difícil, ja que estava molt lluny de casa i no coneixia a ningú allà. Em vaig sentir sola en un lloc estrany, però em vaig adonar que realment això és el que succeeix sempre que comences qualsevol cosa, així que només havia d’aprendre i, amb el temps, em vaig acostumar a aquest nou estil de vida. Vaig madurar molt, ja que ara totes les decisions les havia de prendre jo i havia d’aprendre a viure sola.
Treballar en vaixell de creuer em va donar l’oportunitat de conèixer persones de tot el món, amb diferents cultures, religions, costums, formes de veure la vida… I tot això em va obrir molt la ment. Vaig sentir que casa meva podia ser el món sencer, i que anés on anés sempre em podria sentir a gust. Vaig aprendre que realment no importa a on estiguis, el que realment importava era el que jo volia fer, com em sentia i què era el que necessitava, que la vida està plena d’oportunitats per a poder fer el que realment volem fer i que els impediments només ens els posem nosaltres mateixos.
Després d’aquests 5 mesos vaig tornar a casa. El que més havia trobat a faltar, a part de la meva família i els meus amics, era el menjar de casa. En cap altre lloc del món es menja com en casa.
Mai vaig deixar de viatjar, inclòs quan estava de vacances en casa, aprofitava per a fer viatges a altres llocs que no s’arriba amb vaixell.
Vaig continuar treballant en vaixells de creuers fins març del 2020, així que he tingut l’oportunitat de recórrer gran part del nord i sud d’Europa, una miqueta d’Àfrica i les Illes Canàries, i el centre d’Amèrica. No he deixat de treballar en vaixells de creuers perquè volgués, sinó perquè han deixat de funcionar temporalment
Jo estava un altre cop en el mar del Carib quan van prendre la decisió de parar tot el funcionament dels creuers. Així que estava un altre cop en Panamà, el lloc on va començar la meva història. Em feia una mica de por tornar a Espanya, ja que no hi havia vols directes des de Panamà i estaven cancel·lant tots els vols des d’Amèrica i les fronteres d’Europa havien tancat, així que vaig prendre la decisió de viatjar a Brasil, d’on és la meva parella actual, que també treballa en vaixells de creuer, per reunir-me amb ell.
Junts durant tota la quarantena i amb aquesta situació, vam decidir començar un projecte en el qual poguéssim ajudar a altres persones a trobar la seva manera de viure viatjant o a fer els seus viatges personals fora, ja que sempre que parlem amb algú sempre ens fan les mateixes preguntes sobre tots els llocs que hem visitat i hem conegut. Aquest projecte va rebre el nom de Mundeaderos (www.mundeaderos.com). Actualment continuem treballant amb aquestprojecte, ja que amb tota la nostra experiència hem après moltes coses de diferents llocs i creiem en la possibilitat de poder fer el que volem sense limitacions.
Personalment, recomano viatjar, sortir a conèixer el món, i adonar-te del que vols fer amb el teu futur, en què vols invertir el teu temps, ja que això serà el preu més car que pagaràs en la vida. Viatjar és molt més fàcil del que realment pensem i existeixen moltes oportunitats diferents.
La por al que és desconegut és molt comú en totes les persones, la diferència és com cadascú afronta aquesta por. Pots deixar que la teva por t’impedeixi fer coses i quan ja sigui tard t’adonis de l’oportunitat que no vas aprofitar per causa de la por, o pots agafar la por de la mà i portarla amb tu en totes les teves aventures. Sigui viatjant o ficant en casa, la por és un sentiment que viu constantment en les nostres vides.
Durant tot el meu recorregut i encara avui dia continuo sentint por en moltes coses, però m’he adonat que el que realment importa és el temps i en què el gastem, ja que mai sabem que pot passar en el futur.
Amb això vull terminar dient-vos el que a mi m’hagués agradat que em diguessin en el moment en què vaig decidir sortir de la meva zona de confort i és: Encara que ara dubtis del que estàs fent creu-me, que aquesta és la millor decisió que prendràs en la vida, i que un cop surtis, podràs tornar a entrar i sortir quan vulguis i els cops que vulguis. Que aquesta decisió serà la que et portarà a aprendre qui ets, que vols, i a on vas. Que el camí serà difícil, de vegades molt difícil, però que sempre tiraràs endavant i superaràs tot el que vingui perquè, encara que no ho creguis ara, ets capaç.
Segueix el blog de viatges https://mundeaderos.com Hi trobaràs podcasts i article sobre els viatges que la Mireia i el Felipe han fet arreu del món.
Us portem de nou un bon recull de notícies amb oportunitats de formació dual, fires de feina, una proposta de ruta per Colòmbia, oportunitats del Servei de Voluntariat Europeu, Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques laborals i ofertes de feina! Totes elles triades i filtrades perquè us puguin ser d’utilitat per avançar en el vostre projecte de mobilitat o per despertar-vos el cuquet de la mobilitat!
Al Maresmencs al món, un masnoví ens explica la seva experiènca durant el seu viatge a l’Índia.
Aprofitem per informar-vos que a partir del 23 de desembre no hi haurà servei d’assessoria presencial! Podreu anar seguint el Facebook per posar-vos al corrent de les novetats!
Qui hi ha al darrere del Joc de Mobilitat Internacional?
T’ho expliquem!
Fa uns mesos que des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i Nexes Interculturals hem estat treballant en la creació del joc de la mobilitat internacional.
Es tracta d’una eina per apropar de manera lúdica i vivencial a les persones joves la diversitat d’oportunitats de mobilitat internacional a les que poden optar. La dinàmica pretén valorar i reflexionar al voltant de diferents aspectes com les actituds que ens ajuden a afrontar el viatge o les adversitats amb les quals ens podem trobar. En el procés s’ha comptat amb el suport del del Consell Comarcal del Maresme, del Servei de Joventut de Vilassar de Mar i amb la col·laboració de tres joves de la comarca que han participat amb la part conceptual i amb les il·lustracions del joc.
Us els volem presentar, i sobretot posar en valor la seva participació en aquest procés col·lectiu. Sense ells el joc no hauria estat possible, moltes gràcies per ser-hi!
Les persones joves que han participat en el procés de creació del Joc de Mobilitat Internacional:
Soc dibuixant, ara mateix m’estic dedicant a crear projecte de MANGA original.
Què et va animar a participar en la creació del Joc?
Necessitava fer quanta més experiència possible en el camp de la il·lustració i del dibuix i aquest projecte ha sigut una molt bona oportunitat! Les promeses del joc m’han agradat molt i han sigut una motivació més.
Què t’ha aportat passar per l’experiència?
Aquesta experiència ha estat una sortida de la zona de confort: m’ha ajudat a ser molt més assertiva, col·laborar amb més persones també m’ha ajudat a ampliar més la mirada i la meva manera de treballar. Ara soc molt més ràpida a fer esbossos, he après a simplificar el meu procés creatiu i a tenir en compte moltes més coses (com per exemple els pressupostos i quant de temps dedicar a cada etapa del procés).
Ara mateix em dedico a ampliar els meus camps a la forma de representar l’art. Actualment, estic estudiant estilisme d’indumentària en un Cicle Superior.
Què et va animar a participar en la creació del Joc?
Vaig veure la publicació per Instagram i com que sempre he volgut viatjar fora del país, vaig veure una oportunitat de saber i donar a conèixer a més gent sobre el projecte de mobilitat internacional
Què t’ha aportat passar per l’experiència?
He conegut gent molt interessant i a més he pogut aprendre com fer un joc de taula a la vegada d’estar creant-lo.
A què et dediques?
Estic estudiant per a ser professor a Dinamarca. És una pedagogia alternativa. Aprenent viatjant, el món és la nostra escola, és un dels lemes de l’escola.
Què et va animar a participar en la creació del Joc?
El joc ha estat sempre una eina l’aprenentatge que he utilitzat per aprendre o ensenyar. Al mateix temps, la possibilitat de combinar el fet de viatjar, la creació d’un joc i donar-l’hi l’oportunitat al jovent de conèixer les possibilitats és una cosa que va cridar-me l’atenció des del primer moment.
El Maresme ha estat la terra on he crescut, a la qual em sento arrelat. Poder fer un projecte de joc amb persones amb qui comparteixes cultura i tradició és tot un goig.
Què t’ha aportat passar per l’experiència?
Que tot és possible quan es treballa en equip. És meravellós veure el treball de dissenyadors gràfics. És tota una feinada i posar-ho tot en comú dona satisfacció. És molt importat saber on estan les teves capacitats, és millor dir que NO amb temps que dir que Sí, i a l’últim moment no arribar-hi. Gràcies companyes per la feina feta i enhorabona
La Tania Limas és de Mataró i l’estiu passat va estar col·laborant en un projecte a Maynooth, Irlanda, que va trobar a través de la plataforma Helpex
L’experiència em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivència amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.
Donava la sensació que la família amfitriona buscava gent per treballar i ja està. Sí que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… Però si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.
Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fèiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.
Les altres voluntàries ja tenien experiència: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia també feia hípica… Jo en canvi només havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bàsiques. Més que hípica, que també donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre gràcies a les companyes!
La família que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntàries. Nosaltres menjàvem juntes a la cuina, però mai amb els membres de la família. L’experiència ha estat molt bé però no estàvem còmodes quan venia algú de la família, no hi havia molta comunicació. Amb el menjar també van ser especials. Érem quatre, i cuinàvem entre les voluntàries. Per exemple, un dia fèiem pasta i va venir una de les propietàries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquéssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! També va passar amb el cafè. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel més barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumíssim tant! Estàvem allà fent un voluntariat, però d’alguna manera volien mà d’obra barata.
El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.
Quan vaig saber que les altres voluntàries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a través de la plataforma Helpex altres projectes, però finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensació que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! Però també necessitava una mica més de contacte amb els amfitrions.
Vaig decidir acabar amb l’experiència i tornar a casa. Ja que només buscaven a gent per treballar, més que per mantenir també aquest contacte intercultural. Tenia la sensació que ho passaria malament degut al tipus de relació distant que hi havia. Així que en total hi vaig estar un mes.
L’experiència té pros i contres però realment l’experiència va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la família que et toca depèn de la sort. He après molt del món dels cavalls i Irlanda em va encantar.!
Create’N Share relata una experiència d‘intercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat.
Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.
Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un.
Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat
Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.
Metodologia:10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers.
Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació.
Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat
L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.
Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.
El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger.
Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris.
Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRs o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.
#MaresmeJove ja tenim a tocar les vacances d’estiu. Si tens temps lliure, et recomanen una bona lectura: el butlletí de juliol del servei de mobilitat internacional
En 23 pàgines trobaràs un bon recull de propostes perquè tinguis el món al teu abast. Des d’ofertes de voluntariat i laborals, passant per pràctiques, i a més, podràs conèixer les aventures australianes d’en Pol, un jove de Cabrils.
Si t’interessa tenir més informació d’alguna proposta, et pots posar en contacte amb el servei a través del mail mobilitatjove@ccmaresme.cat, per whatsapp 667.182.782, Instagram i Facebook a partir del mes de setembre, perquè a l’agost ens agafem vacances!
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
