En aquest mes de juny al nostre butlletí de Mobilitat internacional jove, trobaràs algunes eines per presentar-te a candidatures en ofertes de feina a Europa, recursos al youtube per aprendre i millorar les teves competències lingüístiques en idiomes estrangers, a més de moltes i diverses ofertes de pràctiques, treball, beques i voluntariat.
La maresmenca de juny, ens parla del què són els intercanvis juvenils internacionals, aquest cop dins de l’àmbit del lleure. Bona lectura!
MOHAMED
Au-pair a Londres
“Vaig dir necessito marxar fora, i des de fora ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”
Al principi en Mohammed va marxar per trobar feina a Anglaterra, ens explica com “uns amics em van aconsellar en com fer el currículum i què dir a les entrevistes”. A nivell Europeu sempre es recomana fer servir els models Europass: europass.cedefop.europa.eu/es)
Un cop allà es va trobar amb la barrera idiomàtica, i sobretot amb la de trobar habitatge en una ciutat tant cotitzada com és Londres. Per això li va semblar una bona opció treballar com Au-pair, que consisteix en conviure amb una família i ajudar-los amb la cura dels infants i/o les tasques domèstiques lleugeres a canvi de l’allotjament, la manutenció i una petita quantitat de diners. “Si només vols aprendre anglès i després tornar, recomano al 100% anar d’au-pair. Es fàcil, no t’has de preocupar per allotjament ni per l’alimentació, tens un sou més que suficient, i treballes entre 25 o 30h a la setmana”
El Mohamed va trobar la família a través d’una pàgina del Facebook. Les seva sociabilitat i aptitud envers als infants, li va permetre adaptar-se molt bé a la convivència familiar, superar el repte de fer amics en un nou entorn, i també aconseguir els seus objectius en la partida: aprendre anglès, estalviar diners i conèixer món.
Abans de marxar estava una mica agobiat, les coses no anàvem del tot bé econòmicament a casa i em sentia responsable d’ajudar a la família perquè sóc el germà gran. Vaig dir “necessito marxar fora, i des de fora intento ajudar als pares i aprendre anglès que és una assignatura que tinc pendent”.
L’anglès sempre m’havia semblat molt teòric, fins que un professor del cicle que feia les classes actives em va fer venir ganes d’aprendre’n més. Des de llavors em vaig posar a mirar pelis i sèries en versió original, el mòbil en anglès,… Era el moment de marxar a fer una estada.
Tenia un amic que estava vivint a Bourthmont, al Regne Unit, des de feia un temps i li vaig demanar si em podria ajudar a cercar feina allí. Vaig comprar els vols, i li vaig dir la data d’arribada.
Al comiat em vaig sentir molt estimat, especialment per les noies de l’equip de bàsquet que entreno. Em van preparar un sopar, regals, una festa, i a l’aeroport m’esperaven per sorpresa amb una pancarta que deia en anglès “els guanyadors sempre tornen a casa, no importa quan”.
La feina a Bourthmond era de rentaplats, no m’esperava més, però no sabia que hauria de treballar 12h diàries. A la nit del primer dia quan vaig acabar la jornada, em van ensenyar l’habitació on m’havia de quedar i tenia restes de menjar i cigarrets al terra. Vaig decidir que l’endemà me n’anava a Londres a buscar-me la vida.
A Londres em vaig posar a buscar feina. Uns amics em van aconsellar en com cercar feina a la ciutat. Em vaig recordar de coneguts dels meus pares al Masnou, a qui sovint ajudo per anar al metge o per omplir papers. Llavors vas a l’estranger i veus que no saps com van les coses, que no coneixes l’idioma, i que també necessites l’ajut de la gent.
Però tot va sortir bé. En dos dies vaig trobar feina en un restaurant i vaig anar a viure en un alberg. Em va sobtar que a la ciutat hi ha molt de respecte dels uns pels altres i que era totalment acceptable que les dones treballessin amb vel.
Em vaig registrar a l’agència virtual “Aupair world”, però vaig trobar la feina a través d’una pàgina del Facebook on es pengen anuncis de famílies que cerquen au-pairs. Em vaig posar en contacte amb una i ens vam entendre de seguida. Amb els pares podia comunicar-me en àrab, i això va facilitar les coses en el primer moment.
La primera setmana a casa em sentia una mica incòmode perquè no sabia si podia estar amb la família o tenia que respectar la seva intimitat. No m’havien posat cap horari però em van dir que a partir de les 22h millor que no estigués a la sala d’estar. Al final això no es va complir per res i passàvem els vespres junts.
Havia solucionat el problema d’habitatge i amb la família m’hi trobava bé, però no coneixia a ningú i passava força temps sol a casa. Em vaig comprar una bicicleta i una pilota de bàsquet de segona mà, i vaig començar a buscar pistes de bàsquet en el barri. Vaig trobar un equip per jugar, però la dificultat d’entendre’m en anglès, va fer que deixés d’anar-hi.
Sabia que els principis són durs per tothom, però estava convençut que les coses acabarien anant bé. Sóc una persona oberta i no em fa vergonya presentar-me dient que sóc nou aquí. Així a la diada de l’11S vaig trobar a una colla de catalans entre els què hi havia un altre noi au-pair. Ens vam fer bons amics, i també vaig començar a conèixer gent de tot arreu amb qui sortíem a fer turisme.
Jugant i cuidant als dos nens vaig anar aprenent l’anglès. Escoltant-los acabava entenent-los i interioritzant les expressions. Als matins els portava a l’escola i els anava a recollir. També m’ocupava d’algunes tasques de la llar (posar el rentaplats, la rentadora, fer el sopar,…).
Quan els nens eren a classe quedàvem per fer un cafè amb una amiga ens feia classes d’anglès voluntàriament. A la tarda quedàvem amb au-pairs d’arreu del món al parc i mentre els infants jugaven, fèiem petar la xerrada.
Després de 5 mesos intensos vaig decidir tornar per acabar el cicle formatiu de grau superior en administració i finances. Vaig venir de sorpresa, i la rebuda va ser molt càlida per part de la família, els amics i l’equip de bàsquet. Per consolidar el meu anglès, vaig decidir apuntar-me a una acadèmia.
I a més de l’idioma, l’estada a Londres m’ha ajudat a decidir-me de què és el que vull fer. Mentre em preparo per entrar a magisteri, continuo entrenant a l’equip de bàsquet femení que és la meva passió i que junt a la família, és l’espai on he desenvolupat les meves aptituds de coach.
#MaresmeJove ja tenim a tocar les vacances d’estiu. Si tens temps lliure, et recomanen una bona lectura: el butlletí de juliol del servei de mobilitat internacional
En 23 pàgines trobaràs un bon recull de propostes perquè tinguis el món al teu abast. Des d’ofertes de voluntariat i laborals, passant per pràctiques, i a més, podràs conèixer les aventures australianes d’en Pol, un jove de Cabrils.
Si t’interessa tenir més informació d’alguna proposta, et pots posar en contacte amb el servei a través del mail mobilitatjove@ccmaresme.cat, per whatsapp 667.182.782, Instagram i Facebook a partir del mes de setembre, perquè a l’agost ens agafem vacances!
Gaudeix de les teves!
Fins al setembre!
😀Elisabet
🛫El Masnou
🛬Lapònia
✅Feina
Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys
A vegades em diuen cul inquiet perquè no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a l’estranger per aprendre l’anglès i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir d’Espanya, conèixer noves cultures, persones increïbles que es creuen al teu camí i el que aprens d’elles, crear noves rutines, i el més extraordinari, fer d’un lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena d’addicció. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.
Òbviament, fer el pas i marxar a ‘’l’aventura’’ no és fàcil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. Però l’única manera d’avançar és afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacció molt gran que l’únic que et fa pensar és -Vull repetir!
M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència més abstracta i màgica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a Escòcia, un país que em va enamorar encara que el temps no acompanyés. Pluja i núvols gairebé cada dia, però al final, era l’essència del país o així és com li vaig donar la volta per gaudir-lo. Després vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre Portuguès. També he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un país que ja havia visitat anteriorment i em cridava l’atenció. Malauradament, la pandèmia va començar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. Després de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.
S’acostava l’hivern i vaig decidir buscar treball de temporada per països nòrdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pàgina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilà! Em va cridar l’atenció una oferta de treball per Lapland Safaris a Lapònia, Finlàndia. Un país nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia d’elf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bé, però per la covid-19 finalment la temporada d’hivern es va cancel·lar.
Un any després, és a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la sol·licitud i aquest cop em van oferir directament l’oportunitat de treballar com a guia d’elf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys il·lusió em feia, ja que no m’imaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famílies i nens petits durant l’època de Nadal. D’altra banda, pensava, perquè no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia l’adrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a Hèlsinki i des d’allà un altre cap a Kitillä, situat dins el Cercle Polar i ja a Lapònia. Des del moment que vaig sortir de l’aeroport ja vaig al·lucinar, tot era de color blanc.
Durant la primera setmana vam fer la formació i també alguns dels safaris que oferia l’empresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensació era de llimb total. Durant la formació em vaig preguntar que feia allà, sentia que aquest treball no era per mi. D’alguna manera havíem de fer teatre entretenint a les famílies i el fet de parlar en públic davant de 60 persones em creava pànic. Les pors que se’m van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, però no volia fer d’aquesta experiència un fracàs i vaig començar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.
Deu sonar graciós i potser una mica patètic, però quedar-me va ser la millor decisió que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. Havíem de parlar en anglès amb el micròfon dins del bus ple d’humans, durant 45 min de trajecte de l’aeroport a l’hotel. També teníem trajectes més curts i de més llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir més i més còmode amb el micròfon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que m’ho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot l’idiota que vulguis que ningú et jutjarà. Cadascú creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada d’aquests paisatges màgics et feia estar sempre amb un somriure.
Això sí, vam arribar a temperatures de -35º i havíem d’anar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballàvem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famílies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diàries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, però t’acabes adaptant. Els meus companys eren tots d’arreu d’Europa, vivíem i treballàvem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, així i tot, a la vegada molt units.
El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt d’acabar. Em sentia super afortunada d’haver pogut formar part d’aquesta experiència. He estat gairebé dos mesos compartint l’etapa amb gent magnífica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en públic i a més a més fer possible que famílies gaudissin d’unes vacances de Nadal màgiques i inoblidables.
Sempre podem aprendre coses gràcies a la por. Per això animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, però segur que t’aportarà coneixement positiu.
Des del passat mes de setembre, el Consell Comarcal del Maresme pot enviar joves voluntaris a projectes del Servei de Voluntariat Europeu (SVE).
El SVE és un projecte de voluntariat de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea. Permet al voluntari o voluntària participar de forma activa en una organització d’acollida d’un país diferent al país de residència. L’experiència facilita l’aprenentatge de la cultura i la llengua del país i de competències transversals a través de les tasques desenvolupades a l’entitat en què es realitza voluntariat i durant el dia a dia.
Hi ha voluntariats de diferents temàtiques: Art i cultura, treball amb infants i joves, esports i activitats a l’aire lliure, educació i aprenentatge, medi ambient, projectes amb col·lectius en risc d’exclusió; etc.
Us deixem aquest vídeo explicatiu del Programa Erasmus+ perquè pugueu conèixer amb més detall què és el SVE.
Si et vols informar millor sobre tot el què cal fer per participar en un projecte del SVE tens diferents opcions:
– ens pots demanar una assessoria i valorarem el teu cas de forma personalitzada,
– et pots subscriure al Butlletí de Mobilitat Internacional Jove, cada mes hi publiquem oportunitats de voluntariat, o bé,
– segueix el nostre Facebook amb tot de propostes i informacions sobre mobilitat internacional.
|
Xerrades sobre projectes de mobilitat internacional “Viu un Estiu diferent” |
||
|
L’Oficina Jove del Maresme i el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme hem organitzat aquesta xerrada sota el lema “Viu un Estiu diferent”. Tindrà lloc el 26 de març a les 17.30h al Cafè del Mar de Mataró. Hem convidat a COCAT, SCI, ONG Al Karia, Fundació Catalunya Voluntària i Associació Catalana per la Pau per a què ens expliquin en quins projectes poden participar les persones joves maresmenques. Inscriu-te a http:// bit.ly/voluntariatestiu No te la pots perdre! |
El proper 3 d’abril a a les 19h dins de la Setmana de la Mobilitat organitzades per l’Ajuntament de Teià, El Masnou i Alella es farà una xerrada sobre mobilitat internacional a l’estiu a l’Espai Jove d’Alella En aquesta també es parlarà dels projectes que tenen en marxa com és l’intercanvi juvenil Alella-Carquefou i les Beques sobre Estades Solidàries. Cal inscripció prèvia. A més, podreu vistar durant tota la setmana l’Exposició “Reptes. Joves del Mareme en els règims de mobilitat” |
|
|
|
|
|
Per a qualsevol dubte o consulta, troba’ns a les xarxes:
667.18.27.82 
#MaresmeJove una de les seccions més destacades del butlletí mensual és la dels Maresmencs/ques al món.
En aquesta, els i les joves del Maresme ens expliquen les seves experiències personals relacionades amb el seu projecte de mobilitat internacional.
No tothom fa el mateix, existeixen moltes d’opcions segons les teves preferències…
Dona un cop d’ull a les històries que hem anat publicant al llarg d’aquests anys per a què te’n facis una idea.
Segur que et desperta el cuquet!!!
Busquem als/les properes protagonistes…Si coneixes a alguna persona jove que hagi fet una estada a l’estranger, passa-li el nostre contacte
?Per e-mail mobilitatjove@ccmaresme.cat
?o per whatsapp al 667 182 782
😀David
🛫 Premià de Dalt
🛬Dinamarca, Balcans i Turquia
✅ Estudis
El passat 6 d’abril de 2022 el David Casanovas (D), un jove de Premià de Dalt, acompanyat per en Tomasso (T) i la Fernanda (F), d’Itàlia i de Xile respectivament, ens van explicar en què consisteixen els estudis DNS – The Teacher Training College de Dinamarca.
En què consisteixen els estudis a DNS?
D: Estem fent una educació de 4 anys a DNS, on aprens bàsicament pedagogia per ser professors i professores, però es fa d’una manera una mica alternativa. Entre les 12 persones que formem la classe hem comprat un autobús, que hem equipat posant llits, una cuina i una tauleta. Els 4 primers mesos de l’educació hem viatjat des de Dinamarca fins a Turquia. Hem après de cultura, tradició, sistema educatiu, sistema sanitari i altres temes en funció de l’interès de cadascú. Per exemple, si hi ha un grup que vol aprendre sobre gènere, prejudicis i cultura islàmica a Turquia, se separa de l’autobús i se’n va a conviure durant un període d’uns deu dies amb una família local per tractar aquesta temàtica. En retornar a l’autobús tot el que s’ha après es comparteix amb la resta de companys/es que han anat a investigar sobre una temàtica diferent.
Així, no es tracta d’un aprenentatge individual, sinó que és un aprenentatge cooperatiu. A mesura que es va fent el viatge, també cursem els estudis, que han d’anar avançant. Algunes assignatures estan especialitzades en pedagogia; les que hem fet durant la ruta estaven basades en alguna temàtica rellevant durant el viatge. Per exemple l’assignatura “Big issues of our time”, Història del món, i “World Studies”.
T: La Fernanda i jo vam investigar en un poble parlant amb la gent local sobre l’efecte de la pandèmia en la societat, en com van canviar les relacions socials. Era un poble de menys de 200 persones
Quin impacte va tenir la pandèmia en aquest poble?
T: Hi havia molta solidaritat. Si hi havia un cas de COVID, es reunien i es donaven suport els uns als altres. En aquell petit racó realment no va afectar de manera greu, pel que vam veure. La població estava molt preocupada pel problema amb l’economia
D: El primer dia 1 euro corresponia a 8 lliures turques. Una setmana més tard, 1 euro valia 15 lliures. En aquell període les decisions polítiques van fer que la moneda caigués en picat, i això va generar un impacte. Per la situació econòmica preferien que si hi havia algú amb coronavirus, amagar-lo, per mantenir la feina i així cobrir les seves necessitats bàsiques. El que volem remarcar és que el que hem experimentat és de 3 ciutats de Turquia, per a res representa tot el país. Hem estat a Lüleburgaz, Silivri i Ayvalık, que són les tres ciutats de la zona que es consideren de caràcter més europeu per les que vam poder fer el viatge.
Quina és la ruta que vau seguir?
T: Vam començar des d’Europa, fent una investigació als Balcans sobre la Guerra de Iugoslàvia. Ens vam separar en petits grups: uns van anar a Sèrbia, altres a Bòsnia, altres van passar per Kosovo, que estan en aquest conflicte que no és considerat com un país per altres països europeus, i per altres sí. Aquest fet ens va fer comprendre el priviligi que tenen algunes nacionalitats.
F: Quan estàvem als Balcans ens vam separar en minigrups i vam fer autoestop, des de Zagreb, Croàcia, fins a Sofia, Bulgària. Durant 5 dies vam estar viatjant en autoestop, sense el bus. I aquesta és una altra de les maneres d’investigar. El nostre objectiu és no anar a hotels. Sinó parar en un lloc i preguntar a la gent si ens poden acollir a casa seva. I així poder connectar-nos amb les persones.
Conduíeu vosaltres l’autobús?
D: Vam seleccionar a dos conductors de la classe, que van haver d’estudiar pel carnet de conduir autobusos, jo vaig ser un d’ells. Com que no podia conduir a Europa, uns professors de l’escola, que sí que podien, van conduir fins a Turquia.
Algú de vosaltres tenia coneixements de mecànica?
D: Jo vaig estudiar enginyeria de l’aeronavegació, i també vaig haver d’estudiar la mecànica de l’autobús. Una altra de les meves companyes també va haver d’estudiar més o menys la mateixa mecànica: els frens, el motor… i ho anàvem comentant. I la professora que tenia més experiència també ens ajudava a entendre el funcionament.
F: Quan estavem a Croàcia vam tenir un problema amb l’autobús. Com que som un equip, vam anar tots junts al taller mecànic per aprendre tots plegats a tenir cura del bus i a identificar què s’havia espatllat.
Després de l’aprenentatge en ruta, en quin punt us trobeu?
D: Ara justament després d’aquests 4 mesos de viatge tenim 2 mesos on fem el que s’anomena “Bringing to the public”. Les assignatures que ara estem estudiant són tècniques de comunicació. Avui, per exemple, hem anat a l’escola de La Salle, de Premià de Mar, i hem estat fent presentacions, jocs relacionats amb els prejudicis i l’educació, perquè reflexionessin i donessin la seva opció. Aquí és on hem d’aprendre a comunicar-nos i a escoltar com es connecten les altres persones i involucrar-les en el procés.
I com ha anat la sessió?
T: Estem aprenent a comunicar-nos. La comunicació no és només la paraula, és també el gest, el llenguatge corporal… ha anat molt bé. La nostra tasca és acceptar totes les opinions i aprendre a veure les coses des de diferents perspectives.
D: Intentem no fer una presentació on estem parlant tota l’estona, sinó que siguin ells i elles els i les protagonistes de les activitats que els portem. Generem debats, i fem de mediadors/es. Amb els nens, escoltant-los de vegades vèiem que els faltava motivació per l’estudi, hi havia pressió per les notes. Vam plantejar la següent frase: “Sento que les notes representen el meu aprenentatge”. Si tu estaves d’acord, feies un pas cap endavant. Si no, mantenies la posició. Molts nens i nenes estaven d’acord amb aquesta frase.
F: A l’institut d’un poble de Grècia també ens van explicar l’enorme pressió que senten els estudiants per passar l’examen de la selectivitat d’allà per després accedir a la universitat. Et fa plantejar si el sistema educatiu està plantejat perquè els estudiants adquireixin coneixements o només per les notes.
T: M’agradaria parlar també de les persones en situació de refugi. Duia a terme una investigació amb un grup de refugiats a Izmir, a Turquia. Pots sentir sobre històries de refugiats, és clar, però quan veus amb els teus ulls la dura condició de vida d’aquestes persones és quan t’adones del nostre privilegi com a ciutadans europeus, quan travessem les fronteres. Els infants que vaig veure al camp no anaven a l’escola, no tenien aigua, i lluitaven per aconseguir menjar. Una realitat completament diferent dels infants que hem vist aquí a Europa.
Com va néixer DNS?
D: Va començar l’any 1971 on un grup de 8 amics van agafar una caravana i se’n van anar a viatjar pel món. Quan van retornar es van adonar que tot continuava igual al seu voltant, però alguna cosa havia succeït al seu interior, ja no podien veure les coses de la mateixa manera. Aleshores t’entra ràbia, impotència, que es pot fer servir per crear diferents maneres d’educació o per fer arribar aquest coneixement a altres persones i així, crear una xarxa de solidaritat. L’esperit crític és quelcom que es promou molt en aquests estudis. Des del 1971 fins ara cada any hi ha
hagut diferents generacions passant per aquests cursos. Nosaltres formem part de l’equip 21 (vam començar el 2021) i les persones del grup sempre som les mateixes.
És molt car estudiar aquesta carrera?
D: La carrera, per poder començar, té un cost de 10.000€. Pots anar-hi un any abans i fer el que s’anomena “saving up”. Des de l’escola t’ajuden a trobar una feina per poder-te finançar la carrera, que és el que vaig fer jo. Ara hem fet el viatge de 4 mesos, en tenim 2 mesos de portar-ho al públic i a continuació tenim 3 mesos més de “saving up”. Així, dins de la mateixa educació hi ha períodes en què treballes per finançar-te l’any següent.
D’on sou, les 12 persones que formeu part de l’equip 21?
D: D’Itàlia, Lituània, Hongria, Romania i Alemanya, França, Croàcia, de Xile, amb nacionalitat Espanyola, i jo d’aquí. Tenim entre 18 i 27 anys. La qüestió amb l’edat, quan estàs en l’equip, és quelcom que desapareix. El que valorem els uns dels altres són les fortaleses, les debilitats, el fet de cooperar.
Per a més informació sobre els estudis a DNS:
Es pot consultar la pàgina web https://www.dns-tvind.dk
Compte d’Instagram: https://www.instagram.com/dnsteachertraining
Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, treballem per apropar-te ofertes i informació sobre totes les oportunitats que t’estan esperant a l’estranger. El dia 10 de cada mes et fem arribar el Butlletí, on recollim tots aquests recursos.
Aquest abril comencem la secció de notícies amb opcions per fer a l’estiu, ja que sou molts i moltes les que us heu apropat a la nostra assessoria per orientar-vos sobre aquest tema. I ja que ha estat el mes de l’Ensenyament, també us plantegem la possibilitat de fer un any acadèmic fora, on cercar informació i quins aspectes s’han de tenir en compte. A més a més, i com ja és habitual, trobareu les oportunitats que hi ha actualment d’Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques aborals i ofertes de feina.
En la secció de El Maresme es mou! trobareu els esdeveniments on som presents a la comarca, com els tallers a l’IES Pere Ribot de Vilassar de Mar, o les Jornades de Mobilitat Internacional que tindràn lloc properament al Baix Maresme (Alella, El Masnou i Teià).
En la secció de Maresmencs i maresmenques al món trobareu l’experiència de la Irene Mayol, que va anar a Colòmbia de cooperant amb la beca de l’Ajuntament d’Alella.
Que el disfruteu molt, i no dubteu en fer-nos arribar els vostres comentaris a mobilitatjove@ccmaresme.cat
TRET DE SORTIDA DEL PROGRAMA TNL CONVOCATÒRIA 2019-2020.
Novembre és un mes clau per l’inici del programa TNL Mobility que promou pràctiques laborals a l’estranger.
Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme enguany tornem a organitzar una xerrada informativa per explicar amb tot detall els continguts del programa.
Hem convidat a diferents organitzacions perquè ens expliquin els seus projectes de pràctiques a l’estranger i puguis conèixer el ventall d’oportunitats que ofereix el programa
Et pots inscriure’t en aquest enllaç :
Qué és el TNL?
Són Pràctiques laborals a l’estranger per a joves inscrits a la Garantia Juvenil.
El Programa TLN Mobilicat s’emmarca en la mesura relativa als programes de mobilitat per millorar les competències professionals.
L’objectiu general del Programa TLN Mobilicat és facilitar la inserció laboral estable a persones joves inscrites i en situació de beneficiàries al Registre del Servei Nacional de Garantia Juvenil, per mitjà de la millora del perfil professional i de les competències personals claus fent períodes de pràctiques formatives en empreses públiques i privades d’estats membre de la Unió Europea.
El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, en el marc d’aquesta convocatòria, impulsa la línia de subvencions del Programa TLN Mobilicat, que ofereix serveis d’orientació i capacitació lingüística i intercultural als participants, com a elements previs i preparatoris per a l’adquisició d’experiència laboral pràctica en un país de la Unió Europea. Un cop superada la fase de preparació i la capacitació es durà a terme un període de pràctiques professionals no remunerades a països de la Unió Europea.
Quins són els requisits d’accés?
Tenir entre 18 i 29 anys
Tenir estudis professionals/superiors i poca/cap experiència laboral
Estar inscrita al SOC com a demandants d’ocupació.
Haver finalitzat la formació secundària obligatòria poder acreditar la realització d’una especialitat de formació per a l’ocupació, siguin certificats de professionalitat o no, amb una durada mínima de 200 hores, i trobar-se en una de les situacions següents:
sense experiència laboral prèvia,
o bé, amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat realitzada.
Haver finalitzat estudis d’especialització de grau mig i superior, i trobar-se en una de les següents situacions:
sense experiència laboral prèvia o amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat feta.
Què és el programa TLN Mobilicat?
