Inici Servei comarcal de joventut Mobilitat Internacional Jove Pàgina 3

Mobilitat Internacional Jove

Més popular

Maresmencs i maresmenques al món

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Viure

Un viatge de descobriment: com viure a l’estranger ha anat marcant el meu camí

El meu nom és Samuel Rodríguez i sóc de Premià de Dalt. Des de sempre, he sentit una gran curiositat per descobrir nous paissatges, cultures, persones, gastronomies i explorar el món. Aquesta inquietud i motivació m’han portat a viure en diferents països i a viatjar a molts altres, acumulant experiències que mai hauria imaginat possibles. Des de recórrer la Gran Muralla Xinesa a Pequín, fins a caminar sobre un llac congelat a Lapònia o travessar el Vietnam en moto al costat del meu millor amic, cadascuna d’aquestes
vivències ha deixat una empremta en mi, ensenyant-me habilitats, valors i formes de veure el món que han estat fonamentals en el meu creixement.

Finlàndia: el primer salt a l’estranger.

Quan estudiava a la universitat, solia pensar que només uns pocs podien viatjar i viure experiències arreu del món. Tanmateix, el 2018 vaig decidir sortir de la meva zona de confort per primera vegada i embarcar-me en una de les experiències que canviaria la meva vida i la
meva manera de veure el món: un Erasmus a Finlàndia. Durant quatre mesos, vaig viure a Vaasa, una petita ciutat al nord-oest del país. Allà vaig descobrir que viure a l’estranger t’ofereix una perspectiva única, t’obliga a adaptar-te a noves
situacions, a conèixer persones de diverses cultures i a aprendre a moure’t fora de la teva zona de confort.

Va ser a Finlàndia on va néixer en mi una passió imparable per viatjar i conèixer el món, així com la certesa que no volia aturar-me aquí.

Hangzhou: aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.

Després del meu semestre d’Erasmus i de graduar-me en Turisme a la universitat, vaig tenir la certesa que volia continuar vivint experiències similars i explorar el món. Després de buscar diferents opcions, vaig acabar embarcant-me en una aventura que mai hauria imaginat: viure i treballar a la Xina.

L’any 2020, en plena pandèmia i amb la indústria turística encara greument afectada, vaig decidir explorar noves oportunitats i em vaig traslladar a Hangzhou, ciutat que Marco Polo va descriure com una de les més belles del món. Allà, vaig treballar com a entrenador de bàsqueten una acadèmia dedicada a la formació de joves talents xinesos. Viure a la Xina va suposar un gran repte d’adaptació. Al principi, no va ser fàcil a causa de la barrera lingüística i cultural, però gràcies a això vaig aprendre a desenvolupar-me en un entorn completament nou, a potenciar les meves habilitats de comunicació intercultural i a veure cada situació com una oportunitat d’aprenentatge. Va ser en aquesta etapa quan vaig començar a comprendre el significat del concepte xinès yin-yang, la idea que existeix un equilibri perfecte entre dues energies oposades, com la llum i la foscor. Per tant, sempre hi ha una part positiva en tot i depèn únicament de nosaltres decidir com interpretar les situacions i el queens succeeix. Aquell any a Hangzhou em va ensenyar que cada viatge i cada experiència, per més desafiantque sigui, ens proporciona eines per créixer i evolucionar.

Budapest: connectar amb Europa des del seu cor.

Després de la meva estada a la Xina, vaig decidir donar un gir a la meva carrera i enfocar-me en el turisme, el sector en el qual em vaig graduar a la universitat. L’any 2022, vaig començar unanova aventura a Budapest, treballant per a Agoda, una de les majors agències de viatges on line del món, amb un enfocament especial en el mercat asiàtic.L a meva posició a Agoda es centrava en la gestió i desenvolupament de socis estratègics en el sector hoteler a tota Europa, fet que em va permetre desenvolupar habilitats professionals i submergir-me en la indústria turística des d’una altra perspectiva. A més, vaig poder aplicar els coneixements adquirits a la universitat, donant continuïtat i direcció a la meva trajectòria professional. A més, el fet d’haver viscut en altres països anteriorment em va ajudar a adaptar-me ràpidament i a viure Budapest de la manera que més m’agrada: perdre’m pels seus carrers, conèixer la seva rica cultura i aprofitar la seva bona ubicació per viatjar a altres parts d’Hongria ia països propers com Eslovàquia, Àustria, Polònia i la República Txeca, descobrint així diferents cultures i realitats. Va ser un període de creixement professional, però també un punt d’inflexió en què vaig començar a qüestionar-me què era el que realment volia fer a llarg termini.

Guangzhou: descobrir una nova passió a través de la fotografia

A finals del 2022, mentre era a Budapest, va sorgir una oportunitat inesperada: tornar a la Xina, aquesta vegada a Guangzhou, la vibrant capital del sud del país. Em vaig incorporar com a assessor de turisme i màrqueting a l’Oficina Espanyola de Turisme, on vaig treballar en la promoció turística d’Espanya al sud de Xina, Hong Kong i Macau, enfortint així els vincles entre ambdós països a escala internacional. Va ser a Guangzhou on vaig descobrir i desenvolupar noves habilitats i passions, entre elles lafotografia. Al principi, només era una manera de capturar records de la meva vida a la Xina. Tanmateix, a poc a poc, vaig adonar-me que la fotografia m’ajudava a connectar amb la ciutat ila seva gent. Passava el meu temps lliure recorrent Guangzhou amb la meva moto elèctrica, explorant els seus carrers, mercats i monuments culturals amb la càmera en mà. La fotografia esva convertir en la meva manera d’interpretar i enamorar-me de la ciutat, capturant l’essència de cada racó que visitava.

Amb el temps, la meva passió per la fotografia va créixer i vaig decidir compartir les meves imatges a les xarxes socials. La resposta va ser increïblement positiva, fet que em va motivar a somiar en gran i a fer un pas endavant per arribar a més persones: organitzar una exposició de fotografia. Al maig del 2024, vaig inaugurar la meva primera exposició en solitari, titulada “Guangzhou a través d’ulls estrangers”, on presentava, a través de més de 40 fotografies, la meva visió sobre la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer la seva diversitat i bellesa des d’una perspectiva diferent, enfortint així els vincles entre la comunitat local xinesa i l’estrangera. L’esdeveniment va comptar amb més de 100 convidats, incloent-hi diplomàtics espanyols i estrangers, representants de la indústria turística, cultural, empresarial i educativa, així com membres de la comunitat local i internacional residents al sud de la Xina.

Arran d’aquesta exposició, van sorgir noves oportunitats i, al mes següent, al juny del 2024, vaig participar en un acte cultural organitzat per diferents institucions xineses i espanyoles amb la intenció de reforçar els vincles culturals, comercials i turístics entre Espanya i Guangdong. Mitjançant diverses formes d’expressió artística, com la fotografia, la música i l’escultura, es va destacar la importància de l’intercanvi artístic en la promoció de les relacions bilaterals. L’intercanvi artístic va reunir prop de 80 convidats, incloent-hi membres de la comunitat localxinesa i representants internacionals d’Espanya i altres països. Aquest esdeveniment no només va servir com una exposició artística, sinó també com una plataforma per al diàleg i la col·laboració entre artistes i institucions d’ambdues nacions.

Gràcies a aquestes iniciatives, vaig poder col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, i tant les meves fotografies com la meva història com a fotògraf van ser presentades a la televisió i en plataformes digitals xineses. A més, al setembre del 2024 vaig tenir l’oportunitatde fusionar les meves dues grans passions: viatjar i la fotografia, gràcies a la invitació d’un mitjà de comunicació xinès per explorar i documentar la província de Gansu, al nord-oest del país, promovent la destinació a nivell internacional a través de la meva fotografia. Aquest viatge va ser una experiència que va reafirmar el meu compromís amb la fotografia com una eina deconnexió cultural i narrativa visual.

Conclusió: perseguir allò que t’apassiona

Mirant enrere, m’adono que tot va començar amb una simple curiositat per explorar el món. Perseguir aquesta passió em va portar a viure en diferents llocs, conèixer noves cultures iconnectar amb persones de tot el món. I va ser així, de manera gairebé natural, que la fotografia es va convertir en la meva manera de compartir les meves experiències, perquè altres també poguessin viatjar amb mi. Durant la meva etapa a Guangzhou, vaig entendre que la fotografia no només era un mitjà perrecordar els meus viatges, sinó també una manera de connectar amb l’entorn i transmetre la meva visió del món als altres. Així va néixer la idea de compartir i fer viatjar als/les espectadors/es a través de les meves imatges.

El missatge que vull compartir és simple: persegueix allò que realment t’agrada. En el meu cas, tot va començar amb la curiositat de conèixer el món i, a poc a poc, aquesta passió em va portar cap a una cosa més gran: la fotografia com una forma d’expressió i de connexió cultural. Si hi ha alguna cosa que he après al llarg d’aquest camí, és que viure a l’estranger i sortir de la zona de confort és una de les millors maneres de créixer personal i professionalment. Conèixer noves persones, llocs i cultures no només amplia la perspectiva sobre el món, sinó que també t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateix. A través d’aquestes experiències, aprens a adaptar-te, a evolucionar i a descobrir oportunitats que només apareixen quan t’atreveixes a sortir de la teva zona de confort. Treballar i viure a l’estranger obre portes a moltes oportunitats i et permet ser valorat d’una manera única. És una experiència transformadora que val la pena viure, ja que t’enriqueix tant a nivell personal com professional. De vegades, només cal atrevir-se a fer el primer pas.

Publicat al Butlletí de febrer de 2025

Després de les vacances… torna el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme!

Hi podeu trobar notícies sobre mobilitat, oportunitats per participar en intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeu, beques d’estudis, pràctiques laborals a diferents organismes, i, ofertes de feina temporals i a llarg termini. També la informació i inscripcions als tallers de setembre i octubre “Recursos per treballar i fer pràctiques a Europa“.

A més, aquest mes tenim l’experiència d’un Maresmenc treballant al Regne Unit!!

Consulteu-lo on line o descarregueu-vos-el aquí!

 

Butlletí d’octubre 2019. Mobilitat Internacional

 

Conèixes el TNL?

Saps que són els programes del Cos Europeu de Solidaritat?

Posa’t al dia! Aquest octubre el butlletí t’ho explica! 

A més consulta les ofertes laborals o de pràctiques arreu d’Europa.

Consulta el butlletí de Setembre!
Les darreres novetats en formació, voluntariat, intercanvis i ofertes de treball en un sol clic. No deixis passar l’oportunitat d’estar al dia, un munt de coneixement s’obrirà pas, comprova els recursos que ofereix el Servei Jove Internacional Jove del Maresme al teu municipi i gaudeix de les diferents experiències dels joves del maresme que ja han tastat aquestes oportunitats.

Descarrega’l a: http://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-set-19...
 o fes-li una lectura en línia https://issuu.com/mobilitatjove/docs/201909-butlleti_setembre

   Ofertes laborals  

    
 

Taula rodona: Què vol dir fer d’au-pair?

Una de les opcions que escullen les persones joves per fer una estada a l’estranger, millorar l’idioma, conèixer altres cultures i viure noves experiències és la de fer d’au-pair. És a dir, viure amb una família d’acollida tenint cura dels infants.

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha organitzat una xerrada per informar, a través d’experiències personals i agències especialitzades, d’aquesta modalitat i de les diferents opcions que les persones interessades tenen al seu abast.

La xerrada es farà en format taula rodona i comptarà amb la presència de 4 joves que explicaran la seva experiència personal d’au-pair i responsables de les agències maresmenques Sabática i Via Irlanda.

L’acte es farà el dimecres 22 de setembre a les 18:00h a l’espai jove Can Jorba de Vilassar de Mar (carrer Santa Eulàlia, 140).

Atesa la limitació d’aforament, cal fer inscripció prèvia en aquest formulari

Maresmencs i maresmenques al món

😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.

Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Maresmencs i maresmenques al món

😀Omaima

🛫 Mataró

🛬Eslovènia

✅ Voluntariat

L’Omaima ens explica el seu voluntariat europeu a Krško

Hola! Em dic Omaima i sóc de Mataró. Ara mateix estic vivint a Krško que és un poble d’Eslovènia, bé, per elles és una ciutat. El país és molt petit i molt diferent. Jo estic aquí fent un voluntariat europeu, que és el que s’anomena EVS (European Volunteering Service) i puc dir que de moment és una de les millors coses que estic fent amb la meva vida.

Aquí faig coses que m’agraden i tinc temps per mi. Sóc una persona molt social i tinc aquesta mania que m’agrada estar ocupada tota l’estona. Jo sóc estudiant d’educació social i tot el que faig aquí té molt a veure amb aquest món. Vaig dos cops per setmana a un centre de dia que es diu Soncek Center, on ens dediquem a preparar detallets pel Nadal amb molt d’amor. Jo m’encarrego de trencar una mica amb la rutina i fem tallers, ja sigui classes de castellà, treballar les emocions, o fer classes de ball.

Després també he començat a anar a una escola d’educació especial i allà tinc una tutora i una classe assignada, m’ha tocat fer algun taller en anglès, i sobretot faig tot el que fan les alumnes. Un cop per setmana em demanen ajuda a la classe d’educació fisíca, ja que jo sóc atleta i m’encanta poder aportar idees meves a la classe.

Ara bé no tot és maco, al principi costa. Jo no utilitzava tant l’anglès i vaig passar de gairebé no parlar-lo a fer-ho tot el dia, i això al principi em cansava. Després també hi ha un altre complicació, que és l’idioma, ja que parlen eslovè. Per sort tinc un professor, tot i això és un idioma molt complicat però t’hi acabes acostumant.

També tinc una mentora que ara és la meva amiga i passem molta estona juntes, la meva sort és que parla castellà i a vegades va bé deixar de parlar anglès durant un moment.

Estic vivint en un hostel, en un apartament compartit amb un altre noi que també fa de voluntari aquí, l’apartament està molt bé.

En definitiva és una experiència que et fa valorar moltes coses i en el meu cas aprendre sobre l’educació social d’un altre país.Al centre on treballo sempre fan activitats, concerts, casals d’estiu i d’hivern, classes d’idiomes, no m’avorreixo pas.

Publicat al Butlletí de octubre de 2018

Estades de Voluntariat i oportunitats laborals: les opcions més demanades pels joves del Maresme que volen fer una estada a l’estranger.

Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.

De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.

Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona. 

 


En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària. 

Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:


Pots consultar les notícies i novetats a través de les xarxes del Facebook i Twitter.

Ja és aquí el 1r Butlletí de Mobilitat internacional de la nova dècada!!

Any nou projectes nous… Si els vostres tenen a veure amb la mobilitat internacional, dóna un cop d’ull al butlletí de gener!!

Entre moltes altres opcions, et recordem que encara està obert el procés de selecció per fer pràctiques a Brescia, Itàlia, amb el Programa TLN. Si t’interessa posa’t en contacte amb mobilitatjove@ccmaresme.cat i te n’informem amb tot detall!

 

Si no trobes la teva opció recorda que pots demanar dia i hora per fer una assessoria presencialment o online. Aquí tens les dades:

 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Pol

🛫Cabrils

🛬Austràlia

✅ Feina

L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils

A quina regió d’Austràlia et trobes?

Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.

És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.

Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.

Què et va animar a emprendre aquest viatge?

Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).

El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.

Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.

Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.

Quines altres activitats fas?

Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.

Que trobes a faltar?

Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.

Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.

Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.

Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!

Publicat al Butlletí de juliol del 2020

Maresmencs i maresmenques al món

😀Maria

🛫 Cabrils

🛬Portugal

✅ Pràctiques

La Maria ens explica com van ser les seves pràctiques TLN a Lisboa, a un centre de ciències del mar i el medi ambient

Quan vas arribar?

Vaig arribar el 7 d’abril i vaig estar gairebé 3 mesos i mig, el 14 de juliol vaig tornar cap a casa.

Què vas anar a fer?

Vaig anar a fer unes pràctiques a un centre de Ciències del Mar i el Medi Ambient (MARE), vaig estar participant en un projecte sobre l’estat ecològic de l’aigua en diversos punts del riu Tejo. La major part del temps estava al laboratori analitzant els invertebrats que hi havia a les mostres recollides, però en alguns moments també vaig anar a fer sortides de camp pel riu Tejo per recollir les mostres que més tard analitzavem.

Actualment què estàs fent?

Estic buscat feina com a biòloga, tot i que està bastant difícilcrec que gràcies a aquesta experiència tindre més oportunitatsde trobar alguna cosa.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Abans de marxar vam realitzar activitats sobre el context social, cultural i històric del país, per saber en quines situacions ens podríem trobar, encara que Portugal té una cultura molt semblant a la d’aquí. A més a més vaig estar 5 setmanes fent un intensiu de classes de portuguès a una acadèmia de Barcelona. Gràcies al fet que Nexes es va ocupar de gestionar-ho tot juntament amb l’organització de Lisboa, no em vaig haver de preocupar de comprar bitllet, ni buscar feina ni pis.

Quines dificultats has trobat? Que has fet per solucionar-les?

La dificultat més gran jo crec que ha sigut l’idioma, tot i que tampoc ha sigut un gran problema, ja que portàvem una base gràcies a les classes, però al final no és el mateix que mantenir una conversa dia a dia amb gent d’allà. El portuguès és molt semblant al català i castellà i això ajudava a entendre-ho bastant, i també que quan els hi deien que no ho entens et parlàvem amb castellà o anglès sense cap problema.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Durant tota l’estada hem estat en contacte amb Nexes, preguntant com estava anant tot per Lisboa, a més, allà teníem una altra organització que també s’ocupava que tot anés bé.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que tirin endavant, és un país molt maco i tota la gent que he conegut també, sempre que necessitaves ajuda o no entenies alguna cosa, feien el possible per ajudar-te i que et sentissis bé.

Alguna recomanació?

Recomanaria aprendre portuguès abans de marxar però no és essencial, perquè he conegut alguns espanyols allà que sense parlar gens es comunicaven perfectament. Quan es vagi a buscar pis, que busquin molt bé perquè acostumen a ser preus molt elevats pel que al final és. I que no s’estranyin si en un pis compartit no es relacionen amb els altres inquilins, és molt normal, allà la gent va molt a la seva. I per visitar, hi ha massa coses així que recomano perdre’t per la ciutat, que és quan millor descobreixes i vius els llocs.

Publicat al Butlletí de novembre de 2019

1234...15Pàgina 3 de 15
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats