Maresmencs i maresmenques al món

17 maig 2023

😀Marta i Marina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

↪MENÚ

La Marta i la Marina relaten la seva experiència amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca Brugués i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conèixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hàbits d’una família autòctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, teníem organitzades diferents activitats que compartíem amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

Destinàvem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinàmica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboració de projectes grupals i activitats interdisciplinàries. Les tardes estaven adreçades a la preparació de tallers, visites lúdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferència, els caps de setmana podíem gaudir de la capital, Dublín, i el seu entorn, a més d’un munt d’activitats que organitzàvem pel nostre propi compte.

I és que, a més de tot l’aprenentatge que adquiríem durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusió per conèixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organització, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el màxim de l’experiència.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conèixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivències. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conèixer la banda més cosmopolita, multicultural i juvenil de Dublín, una ciutat que no deixa indiferent a ningú. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!

Publicat al Butlletí de maig de 2020

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del novembre

10 novembre 2016

Com cada mes, amb el nostre butlletí, et presentem les notícies i oportunitats de mobilitat internacional per a joves. Aquest mes en una edició especial dedicada al Servei de Voluntariat Europeu (EVS).

Hi trobaràs l’experiència de l’Eva i l’Ester, les dues voluntàries que hem enviat, des del Consell Comarcal del Maresme, a participar en dos projectes de voluntàriat, a Eslovènia i a Bèlgica respectivament. A la secció de Maresmencs al Món, el testimoni de la Júlia que també està fent un EVS a Romania. Per si després de llegir les seves experiències tens curiositat en conèixer millor aquest programa de l’Erasmus +, hem programat xerrades informatives de l’EVS arreu de la comarca per explicar-t’ho directament!!

En aquest butlletí, a més de trobar diferents opcions i propostes de mobilitat, estrenem secció: El Maresme es mou! Aquí volem donar a conèixer les iniciatives que els ajuntaments i entitats de la comarca realitzen en torn a la mobilitat internacional. Comencem amb les beques de cooperació per a joves que promou i organitza l’ajuntament d’Alella.

I, recorda, que si tens el “cuquet” de fer una estada en un altre país, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, posa a la teva disposició l‘assessoria especialitzada en mobilitat internacional.

Mobilitat Internacional Jove del Maresme: en què us podem ajudar?

22 maig 2019

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2022

😀Markel

🛫Vilassar de Dalt / Cabrils

🛬Itàlia

✅Voluntariat

Voluntariat Europeu en col·laboració amb la Creu Roja a Itàlia. L’experiència del Markel de Vilassar de Dalt

Des de fa bastant temps estic convençut que tenim l’obligació moral d’ajudar a fer del món un lloc millor per a tothom. El concepte modern l’individualisme hauria de ser substituït per un sentit d’empatia i col·lectivisme. La humanitat no arribarà gaire més lluny si no comença a adonar-se que en aquest món hi estem tots plegats i que el cercle viciós en què ens trobem que consisteix a utilitzar a altres persones per arribar més amunt en aquesta jerarquia imaginaria, s’esfondrarà. Aquesta és una de les raons que em va impulsar a començar la recerca d’un projecte de voluntariat a l’estranger. Em dic Markel, sóc de Vilassar de Dalt, i en aquest text us explicaré la meva primera (de moltes, espero) experiencia com a voluntari, i, amb sort, aconseguiré animar-vos a fer el mateix.

Fa dos mesos escaig vaig arribar a Cingoli, un petit poble Italià de la regió de Marche, a la provincia de Macerata, a col·laborar amb la creu roja local. És una regió que consta de molts pobles petits dispersos i poc comunicats. La nostra tasca principal consisteix a oferir transport fins als hospitals a les persones (sobretot gent gran) que ho necessiten. És una feina important, sobretot ara que estem en aquesta situació de crisi sanitària.

Originalment, vull dir, abans del CoVid, les activitats que es duien a terme eren més variades, s’organitzaven actes benèfics, per exemple, però com a molts altres llocs, estem limitats per la situació actual. Aquests últims dies, però ha millorat bastant i ens ha permès poder desplaçar-nos per la regió durant el nostre temps lliure i he pogut gaudir del preciós paisatge dels pobles propers.

El que si puc dir és que em sento molt a gust aquí, la gent ha estat d’allò més acollidora i amable amb mi. La dificultat principal, sense cap dubte ha estat l’idioma, és clar que no és un problema gaire gran, molta gent compara aquest tipus de coses a un mur ue s’ha de superar, jo més aviat ho compararia a construir una casa, si bé és cert que és un procés llarg i dificil, un cop acabes tens un recurs perfecte i molt útil, en comptes de simplement un obstacle superat, aquesta llengua et servirà en un futur i tot l’esforç que hi has invertit es quedarà de forma permanent amb tu. Dit això l’italià és molt més fàcil d’aprendre si ets (com jo) algú que parla català i castellà. Hi ha moltíssimes similituds entre els idiomes i això ajuda bastant a aprendre italià, cosa que és indispensable per facilitar la comunicació.

Sens dubte és difícil viatjar durant aquests temps, però també són necessaris voluntaris arreu del món, i ara més que mai, una de les raons que em va impulsar a desplaçar-me ara, en comptes d’esperar que tot torni a la normalitat. Algú ha de fer aquestes coses, si no el món no pot funcionar adequadament, i, si un de sol és molt poca cosa, però tots junts podem canviar el món.

Publicat al Butlletí de juny del 2021

Ja es pot consultar el Butlletí de Mobilitat Internacional de l’Octubre

13 octubre 2017

Com cada mes t’acostem informació interessant sobre diferents opcions per fer una estada a l’estranger. Aquest mes, entre moltes altres informacions, t’avancem que en breu sortiran les places del programa TLN Mobilicat adreçat a persones joves beneficiaries de la Garantia Juvenil interessades en fer una estada de pràctiques a l’estranger, i t’expliquem en què consisteix.

Fidels a la nostra voluntat de donar veu als que esteu vivint o heu passat per una experiència de mobilitat a l’estranger, aquest mes comencem una col·laboració amb l’Elna, una jove del Maresme que està fent d’aupair a Londres i vol compartir les seves impressions amb tots nosaltres. Aquesta secció completa les ja habituals “El Maresme es Mou” i “Maresmencs al món”, on els ajuntaments i professionals i les persones joves, respectivament, ens expliquen les seves activitats i vivències pel món.

Reptes: Eva, servei de voluntariat europeu a Eslovènia

21 novembre 2017

EVA

Servei de voluntariat europeu a Eslovènia

“Tothom té aquestes crisis a la vida en què no saps gaire què fer. Doncs pren-t’ho com una oportunitat per coneixe’t millor, el teu jo d’ara aplicat a un context diferent”

El Servei de Voluntariat Europeu (SVE o EVS, en anglès) és una acció dins del programa Erasmus+ de la Unió Europea, que permet a joves d’entre 18 i 30 anys fer un voluntariat de 6-12 mesos en un país de la Unió Europea o veïns. El programa cobreix totes les despeses, 300 euros mensuals, formació i acompanyament del voluntari durant l’estada.

Aquesta oportunitat està pensada per què puguis aprendre de manera no formal, és a dir a partir de la vivència i la implicació en alguna activitat comunitària en un país que teu: “l’EVS et proporciona moltes eines per poder integrar-te. Els tutors del projecte coneixen el territori, fas contactes i també tens espai per dir el que t’agrada i a què et vols dedicar”. A la fi de l’estada s’emet el Youthpass, que és un certificat que acredita les tasques i competències desenvolupades (idiomàtiques, digitals, cíviques, interculturals, d’autoaprenentatge).

Hi ha diverses entitats que publiquen les ofertes d’SVE existents https://europa.eu/youth/evs_database. Cal que el voluntari contacti amb una entitat d’enviament en el país d’origen que l’ajudarà a trobar el projecte i s’encarregarà dels tràmits administratius. L’entitat d’acollida per la seva banda, es la què proposa el projecte i es a on el o la jove farà el seu voluntariat en destí, gestionant els recursos econòmics i d’aprenentatge.

Durant l’últim any de carrera d’història de l’art, treballava en un centre obert i en dos museus els caps de setmana. En acabar, volia fer alguna cosa que m’enriquís. Em van parlar del SVE i em vaig anar a informar del què oferia aquest programa.

Per fer un SVE cal cercar una oferta de voluntariat i presentar la candidatura a través d’una entitat d’enviament, que en el meu cas va ser el Consell Comarcal del Maresme. L’assessora em va proposar un voluntariat per dinamitzar un Centre Juvenil a Krško (Eslovènia) i em va semblar l’opció perfecte.

L’SVE esta emmarcat en un programa europeu, això et dona molta seguretat però també implica alguns tràmits administratius addicionals. Vam revisar l’acord d’activitats amb l’assessora, i el Servei va tramitar l’assegurança, el carnet i els vols d’avió. També vam fer una formació preparatòria de l’estada.

El centre on treballaria i viuria era un edifici gran. A les plantes superiors hi havia un alberg juvenil on estava allotjada amb 4 voluntàries més. A baix, l’espai jove on col·laboraria dinamitzant activitats culturals i recreatives per a la població.

A Eslovènia fins i tot els infants de 12 anys saben anglès, i això em va facilitar enormement l’adaptació. Inicialment donava suport a la informadora juvenil del centre. Més endavant, vaig proposar destinar unes hores del voluntariat a un altre projecte.

Aquesta iniciativa no estava contemplada en el meu contracte, però a tothom li va semblar bé. Vaig començar a col·laborar amb l’associació Sonček (Sol) dos cops per setmana i aquest es va convertir amb el meu gran projecte.

També vaig participar en accions que gestionaven altres 11 voluntàries europees a la ciutat. Era fantàstic, perquè l’SVE et dona la xarxa i el temps necessaris per convertir-te en un agent de dinamització comunitària, malgrat que l’estada al lloc sigui relativament curta.

Tot i que al llarg d’un any sempre hi ha moments de nostàlgia de les persones, les coses i els paisatges que et son tant familiars i que has deixat darrera. Soc vegetariana i vaig trobar a faltar el gust dels espinacs que collim al nostre hort a Òrrius.

Tot i així, el programa et proporciona “un coixí” de persones al teu voltant que apaivaga aquestes sensacions momentànies. A més, vaig tenir la sort de conèixer la Alenka, la responsable de la neteja del centre, que em trobava cada matí quan obria la porta de la meva habitació i em donava molta tranquil·litat.

També vaig fer amistat amb altres voluntaris que com jo, tenien ganes de descobrir aquell entorn nou. Vam pactar les condicions del voluntariat i vam disposar d’un parell de setmanes per viatjar pel país. SVE, significa anar a conèixer món, però d’una forma més propera a la cultura i a la gent que en el turisme “exprés” on només veus els edificis.

L’experiència a Eslovènia ha tingut un gran impacte en la meva trajectòria. En un moment on no sabia per on tirar, m’ha servit per evidenciar la faceta “d’educadora” que sempre he tingut amagada, i també m’ha donat la capacitat de decisió.

A la tornada, costa fer front a la monotonia del passat que sembla un retrocés: la mateixa feina que abans de marxar, freqüentar la gent de sempre, parlar la llengua materna,… Marxaré a fer d’Au-pair al Regne Unit, mentre segueixo estudiant a la UOC.

Exposicions de Mobilitat Internacional Jove

13 maig 2020

Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.

Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.

El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’adquirir certes competències internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger.

L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició

Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris.

Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRS o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.

Destinataris: Públic en general

Exposició Create’N Share

Create’N Share relata una experiència d‘intercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat.

Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.

Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un.

Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat

Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.

Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers.

Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació.

Maresmencs i maresmenques al món

19 juliol 2022

😀Núria

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Itàlia

✅ Estudis

La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.

Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.

Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.

Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.

Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.

Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.

Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!

Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.

Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.

Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.

Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.

D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.

La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.

Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.

Publicat al Butlletí de febrer del 2021

Ja està aquí el butlletí de Mobilitat del mes d’Octubre! No te’l perdis!

10 octubre 2015

Aquest mes tenim notícies sobre la formació dual a Alemanya i cursos d’idioma gratuïts amb la garantia juvenil i us presentem la nova entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu: el Consell Comarcal del Maresme!!

Això sense descuidar totes les oportunitats característiques del nostre butlletí: intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeu, beques d’estudis, pràctiques laborals a diferents organismes, i, les ofertes de feina; aquest mes amb ofertes de Nadal i processos de selecció del sector d’hostaleria, entre d’altres.

I a la secció Maresmencs al món, us presentem l’experiència de l’Ester, una Maresmenca que va marxar a un intercanvi juvenil a Lituània.

Com sempre, podreu trobar la informació i inscripcions als propers tallers: “Recursos per treballar i fer pràctiques a Europa“ a l’Octubre, i “Estudiar a l’estranger” al Novembre.

Si ho preferiu, també podeu llegir el butlletí a l’Issuu: http://issuu.com/mobilitatjove

Amb la tardor, arriba el butlletí del mes d’octubre

8 octubre 2018

Ja tenim aquí una nova edició del butlletí del Servei de Mobilitat Internacional del Maresme.

Destaquem l’experiència de l’Omaima, una jove maresmenca que està participant en un projecte de Voluntariat Europeu a Eslòvenia. A més, també t’oferim les darreres novetats en beques, pràctiques laborals i ofertes de feina. No te’l perdis!!

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!