Maresmencs i maresmenques al món

😀Marta i Marc

🛫Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Intercanvi

La Marta i en Marc participen en el primer intercanvi juvenil Create’n’Share a Alemanya

Desembre 2013


Aprofitant la bona notícia de l’aprovació de l’intercanvi Juvenil al Maresme pel més d’Abril, recuperem d’experiències de la Marta i en Marc que van participar al primer intercanvi Create’n’Share el darrer Juliol a Alemanya.

“Aquesta experiència ha estat com una tempesta d’estiu. Tot ha tingut lloc de forma ràpida i intensa; en pocs dies he quedat amarada. Ara mateix puc sentir com tot reviu amb la mateixa força amb què m’ha colpejat. Ha passat a formar part de mi. Només he de tancar els ulls, ser conscient que respiro i escoltar com dins meu segueix plovent. Estic impregnada de la personalitat de tots aquells amb qui he compartit aquest trosset de vida tan gran. He après dels altres, de mi mateixa, sobre els altres i sobre mi. A més, un intercanvi d’aquesta mena és una de les formes més interessants d’augmentar el bagatge que ens fa moure tal i com ho fem: amb energia, voluntat, empatia… No me’n despendré fàcilment. He pogut observar com persones tan diferents hem aconseguit conviure i crear una sola unitat. He après de les rareses dels altres i de la seva forma d’escrutar el món. I això em fa créixer, em fa més crítica, tolerant i respectuosa. Després de la tempesta sempre arriba la calma. Ara, amb tranquil·litat, toca anar absorbint tot allò que em farà més persona. Tot i que encara estic una mica ennuvolada, és a dir, tinc una bona condensació de sensacions i emocions, sé que he viscut aquests dies amb molta il·lusió. Per tant, encara que he tornat molt cansada a casa, no vull que acabi aquí. M’encantaria seguir amb el projecte, crear més tallers, perfeccionar els fets, mostrar-los, utilitzar-los i seguir aprenent”

Marta Sanvicente


“El sol fet de compartir 10 dies d’experiències amb persones que tenen inquietuds i que volen crear una bona manera de fer les coses ja val la pena. Sincerament, crec que el món necessita més projectes com aquest, on vam poder ensenyar les nostres aficions als altres amb passió, a més d’aprendre dels altres coses que mai havíem fet i ara ens agradaria profunditzar. Ara que ja tenim l’experiència de la primera vegada, és hora de plantejar-nos que hi podem afegir per a anar madurant aquesta idea. A mi m’agradaria que aquestes ganes de fer coses, ensenyar i aprendre, les projectéssim cap a la comunitat que ens aculli, intentant així ensenyar diferents valors com la passió, la amistat, el voler ajudar i compartir. Crec que tenim les ganes i els medis per a poder fer alguna cosa que transcendeixi. El sol fet de viure una experiència única, serveix també per ajudar la comunitat que ens acull.”

Marc Trujillo

Publicat al Butlletí de desembre del 2013

Maresmencs i maresmenques al món

😀Virginia

🛫 Pineda de Mar

🛬Marroc

✅ Voluntariat

Parlem amb la Virginia Parada, de Pineda de Mar, que enguany ha participat a l’Uniraid del Marroc

Què tal la relació amb la gent d’allà?

Per ells som com els Reis Mags. Tenen la visió de quan veuen cotxes que aixequen pols vol dir que els venen a portar alguna cosa. Sí que en algun moment deixàvem el cotxe una estona i anàvem a jugar amb els nens, tot i que no teníem gaire temps per a fer-ho. Fèiem uns 400 km al dia per camins de pista, unes 10 hores diàries de cotxe. També teníem hores límit per arribar al campament. L’organització ens dona una aplicació de mòbil per estar sempre localitzats. Si l’hora límit per arribar al campament són les cinc de la tarda i no s’hi ha arribat, s’estigui on s’estigui s’ha d’aturar el cotxe. Aleshores cal esperar que algú de l’organització vingui a buscar el cotxe.

Pel que fa al contacte amb la gent d’allà amb qui teníem molt bon rotllo és amb els mecànics.

Cal alguna formació prèvia abans d’anar?

No fem formació. I sí que és veritat que hi participa gent molt poc preparada. És important portar el cotxe ben equipat i saber molt bé on vas. Bàsicament has d’aixecar el cotxe, posar-li unes bones rodes i posar-li una planxa que cobreixi la part del motor perquè t’emportes molts cops. I hi ha molta gent que es pensa que és un joc. Es compren un cotxe de 300 €, posen unes rodes de tacs i ja està. Aleshores destrossen el cotxe molt fàcilment.

Vau tenir alguna avaria o dificultat?

Nosaltres no, ja que portàvem els cotxes molt ben preparats. El que sí que ens va passar és que ens vam quedar atrapats en un lloc de sorra i vam estar molta estona per treure’l.

Què és el que més t’ha agradat de l’experiència?

Compartir això amb els amics i posar-te en situacions límit que aquí no pots viure. Has de confiar molt els uns amb els altres. No anem amb GPS, sinó que fem servir un roadbook (imatge superior dreta), que és un llibre de ruta que t’indica les direccions a seguir cada X quilòmetres. Quan arribes al punt no hi ha res, però has de refiar-te’n. És molt important confiar amb el copilot. També coneixes a molta gent i moltes maneres de fer.

I què és el que menys t’ha agradat?

    Una part de l’organització. És un raid adreçat a joves universitàris/es, en alguna ocasió ens tractaven com si fóssim nens petits. Els sopars tampoc anaven a l’hora, i després d’estar 12 hores dins d’un cotxe i havent-te llevat a les 5.30 del matí de vegades a les 22 h encara no havíem sopat. L’any passat va anar molt bé i les expectatives eren molt altes. Amb tot, ens ho hem passat molt bé, és una experiència molt recomanable.

    I pel que fa a la participació de noies?

      Al nostre equip som bastant mig i mig. De deu som quatre noies i sis nois. I de fet som les noies les que portem la veu cantant. Però en general n’hi ha molt poques. Hi ha la idea que s’ha de saber molt de mecànica, i m’he trobat molts nois que no saben ni posar un gat, i no és imprescindible. Jo recomanaria que també s’animessin les noies!

      Repetiràs? A qui li recomanaries una experiència d’aquest tipus?

      Jo no, és el meu segon Uniraid i l’any que ve vull participar en altres raids. Ho recomanaria a algú a qui li agradi molt el món del motor i que no tingui por, que li vagi la marxa!

      Publicat al Butlletí de juny de 2019

      El Servei de mobilitat internacional ofereix tallers al juliol per assessorar els joves que volen marxar a l’estranger

       

      Els joves maresmencs que volen marxar a l’estranger per trobar feina o estudiar tenen l’oportunitat de seguir els tallers organitzats pel Servei de mobilitat internacional durant el mes de juliol. Al llarg de tres sessions s’informarà i assessorarà els participants sobre diferents aspectes a tenir en compte a l’hora de presentar la seva candidatura a una oferta de treball, estudis o voluntariat.

      Aquest itinerari d’estiu va adreçat a joves de 16 a 35 anys.  Es divideix en sessions estructurades de manera que ajuden els joves a trobar recursos a l’estranger, realitzar el seu Currículum i la seva Carta de Presentació de manera atractiva i destacant les competències i capacitats individuals. A més, ajuden els joves a preparar l’entrevista en anglès.

      Els tallers d’estiu es duran a terme a 3 municipis:

      • Vilassar de Mar

      Data: tallers 1,8 i 15 de Juliol.

      Entrevistes personals 22 i 29

      Hora: 19‐20:30h

      Lloc: Can Jorba C/Santa Eulàlia, 140 , Vilassar de Mar

      Inscripció: http://goo.gl/KlEXtJ

      • Malgrat de Mar

      Data: tallers 2,9 i 16 de Juliol.

      Entrevistes personals 23 i 30

      Hora: 18‐19:30h

      Lloc: Centre Cívic Malgrat de Mar. C/Segre 1 Inscripció: http://goo.gl/IPVBcf

      • Mataró

      Data: tallers 3,10 i 17 de Juliol.

      Entrevistes personals 24 i 3

      Hora: 11‐12:30h

      Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba. Plaça Miquel Biada 5, Mataró

      Inscripció: http://goo.gl/iAqAwB 


      Pel que fa al contingut, seguirà la següent estructura:

      • Sessió 1: Oportunitats a l’estranger + prepara’t!

      – Introducció a l’itinerari: què farem i com.

      – Quin nivell d’anglès tenim, i diferents formes d’avaluació: Passaport de les llengües

      – Conèixer recursos per Millorar el teu Anglès, abans de marxar.

      – Quines oportunitats hi ha a l’estranger i quins són els requisits que es demanen.

      – Recerca de feina i investigació d’una entitat, empresa, escola

      – Tasques: Buscar una oferta de feina, pràctiques, voluntariat interessant. Investigar l’entitat. La resta de sessions es treballarà amb aquest oferta/ oportunitat concreta.

      • Sessió 2: El CV en anglès

      – Els continguts del CV, els formats, etc

      – Com fer el teu CV en anglès: Escriptura positiva, consells i exemples

      – Les competències: què són, quines tens, quines necessites.

      – Tècnica STAR. Tasques: Redacció del CV adient per l’oportunitat escollida.

      • Sessió 3: La carta de motivació i l’entrevista en anglès.

      – Carta de Motivació: què és, com es fa servir, com fer‐la, consells i exemples

      – L’entrevista en anglès: tipus d’entrevistes, com preparar‐se, preguntes i respostes i consells. Tasques: Redacció d’una carta de motivació‐ presentació adient per a l’oportunitat escollida. Enviar candidatura amb CV i Carta.

      • Sessió 4. L’entrevista: viu l’experiència

      – Entrevista personal en anglès.

      – Valoració del CV i la carta.

      – Valoració de l’entrevista.

      – Consells de millora. tasques: Busca una oferta de feina, envia el teu CV i la carta de motivació. Et farem una entrevista en anglès, per a que puguis practicar!

      Amb la tardor, arriba el butlletí del mes d’octubre

      Ja tenim aquí una nova edició del butlletí del Servei de Mobilitat Internacional del Maresme.

      Destaquem l’experiència de l’Omaima, una jove maresmenca que està participant en un projecte de Voluntariat Europeu a Eslòvenia. A més, també t’oferim les darreres novetats en beques, pràctiques laborals i ofertes de feina. No te’l perdis!!

      Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrnI Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!


       

      El butlletí d’abril ja és aquí!!!

      Acaba de sortir el butlletí d’abril de mobilitat internacional?
      No te’l perdis!!

      #MaresmeJove acabat de sortir del forn, et presentem el butlletí d’abril de mobilitat internacional.

      Hi trobaràs:

      ✔️ beques…
      ✔️ ofertes de feina i pràctiques…
      ✔️crida per fer voluntariats …
      ✔️ xerrades informatives…
      ✔️… i molt més!!

      Aquest mes destaquem l’experiència de l’Alberto, que ens resumeix la seva experiència en “La mobilitat et canvia la vida”.

      ⬇️Descarrega-te’l a: https://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-abr-21

      Voldràs que la mobilitat internacional el canviï la vida? Contacta amb nosaltres!!!

      ?Per e-mail mobilitatjove@ccmaresme.cat
      ?o per whatsapp al 667 182 782

      Maresmencs i maresmenques al món

      😀Mireia

      🛫 Argentona

      🛬Mòn

      ✅ Feina

      Treballant i viatjant pel món, l’experiència de l’argentonina Mireia García.

      Hola! El meu nom és Mireia García i sóc d’Argentona. Ara mateix tinc 25 anys, però tenia 22 quan vaig començar a treballar viatjant pel món. Sempre he tingut la motivació i la curiositat per conèixer nous llocs i diferents cultures, així que des de sempre he intentat viatjar tot el que he pogut. En un principi els meus viatges eren a llocs propers, dins de Catalunya, ja que no tenia molts mitjans per poder anar molt més lluny.

      Amb la meva família sí que vaig tenir l’oportunitat de sortir alguns cops fora d’Espanya, però eren només a països veïns com Andorra, França o Portugal.

      El meu camí a la vida viatgera va començar quan vaig trobar una oferta de treball com a fotògrafa en vaixell de creuer. Jo encara estava acabant d’estudiar el cicle formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística, però igualment vaig enviar el meu currículum per intentar-ho.

      Mentre esperava una resposta a aquesta oferta de treball, també vaig començar a explorar altres alternatives per a viatjar i treballar al mateix moment així que vaig fer una recerca amb les diferents opcions que tenia. En aquell moment, el meu germà estava en Suïssa treballant com Au-pair, que també era una de les meves opcions per a viatjar fora, així que em vaig decidir a intentar també aquesta opció.

      Durant aquesta recerca, em van citar en Madrid per a fer una entrevista de treball per a l’oferta a la qual vaig enviar el meu currículum per treballar com a fotògrafa en vaixell de creuers, així que hi vaig anar i vaig realitzar l’entrevista.

      Mentrestant jo continuava buscant una família per a fer d’Au-pair fins que vaig trobar una en Londres per anar-hi en Setembre i quedar-me allà fins al Juny següent.

      Per a la meva sorpresa, just abans de confirmar amb aquesta família, vaig rebre un correu informant-me que havia sigut acceptada per a treballar com a fotògrafa així que no vaig dubtar ni un moment en començar a preparar-me per anar-me’n a treballar als creuers.

      Jo no tenia cap coneixement de com funcionava aquest tipus de treball, ni que havia de fer, ni res… Així que l’empresa em va ajudar bastant a preparar-me per al viatge.

      Per a treballar en vaixell de creuer es necessiten uns cursos específics que es diuen MSCW (STCW en anglès), que serveixen per a preparar-te per a situacions d’emergència, seguretat, etc. Aquests cursos no són gratuïts, així que va ser una inversió que vaig haver de fer en un principi, a més d’unes proves mèdiques que et demanen i una llibreta marítima semblant al passaport, però per a mariners.

      Era tot un procés que s’havia de fer per a poder treballar com a marinera en qualsevol vaixell i també específic per al vaixell de creuers, que s’ha de fer pas a pas per aconseguir-ho tot. A mi em va portar més o menys dos mesos per a estar preparada del tot per a poder embarcar.

      A finals de novembre del 2017 ja tenia quasi tots els documents que necessitava, així que em van assignar la meva data d’embarcament per al meu primer contracte de treball, el 8 de desembre del 2017 en Panamà, per a embarcar a un vaixell que estava fent una ruta pel mar del Carib.

      Al principi vaig sentir por. La decisió de deixar la meva família i els meus amics i anar-me’n fora jo sola era una decisió que em va costar molt de prendre, sobretot per ser una noia tan jove viatjant sola a un lloc desconegut. Vaig haver de ficar molta força de voluntat i pensar positivament per poder fer aquest pas, ja que si no ens atrevim a fer les coses que ens donen por, mai farem res. El més difícil de tot, és el primer pas de sortir de la nostra zona de confort, un cop fet, el camí es comença a tornar a poc a poc més fàcil.

      Per a viatjar a Panamà es necessita una Visa que realment és fàcil d’aconseguir, encara que a mi me la va aconseguir l’empresa. Vaig passar allà 5 mesos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents països i illes del centre d’Amèrica. Una de les millors experiències que he pogut realitzar, ja que d’altra forma, potser no podria haver conegut tants llocs diferents.

      No mentiré dient que tot va ser fàcil. El principi va ser molt difícil, ja que estava molt lluny de casa i no coneixia a ningú allà. Em vaig sentir sola en un lloc estrany, però em vaig adonar que realment això és el que succeeix sempre que comences qualsevol cosa, així que només havia d’aprendre i, amb el temps, em vaig acostumar a aquest nou estil de vida. Vaig madurar molt, ja que ara totes les decisions les havia de prendre jo i havia d’aprendre a viure sola.

      Treballar en vaixell de creuer em va donar l’oportunitat de conèixer persones de tot el món, amb diferents cultures, religions, costums, formes de veure la vida… I tot això em va obrir molt la ment. Vaig sentir que casa meva podia ser el món sencer, i que anés on anés sempre em podria sentir a gust. Vaig aprendre que realment no importa a on estiguis, el que realment importava era el que jo volia fer, com em sentia i què era el que necessitava, que la vida està plena d’oportunitats per a poder fer el que realment volem fer i que els impediments només ens els posem nosaltres mateixos.

      Després d’aquests 5 mesos vaig tornar a casa. El que més havia trobat a faltar, a part de la meva família i els meus amics, era el menjar de casa. En cap altre lloc del món es menja com en casa.

      Mai vaig deixar de viatjar, inclòs quan estava de vacances en casa, aprofitava per a fer viatges a altres llocs que no s’arriba amb vaixell.

      Vaig continuar treballant en vaixells de creuers fins març del 2020, així que he tingut l’oportunitat de recórrer gran part del nord i sud d’Europa, una miqueta d’Àfrica i les Illes Canàries, i el centre d’Amèrica. No he deixat de treballar en vaixells de creuers perquè volgués, sinó perquè han deixat de funcionar temporalment

      Jo estava un altre cop en el mar del Carib quan van prendre la decisió de parar tot el funcionament dels creuers. Així que estava un altre cop en Panamà, el lloc on va començar la meva història. Em feia una mica de por tornar a Espanya, ja que no hi havia vols directes des de Panamà i estaven cancel·lant tots els vols des d’Amèrica i les fronteres d’Europa havien tancat, així que vaig prendre la decisió de viatjar a Brasil, d’on és la meva parella actual, que també treballa en vaixells de creuer, per reunir-me amb ell.

      Junts durant tota la quarantena i amb aquesta situació, vam decidir començar un projecte en el qual poguéssim ajudar a altres persones a trobar la seva manera de viure viatjant o a fer els seus viatges personals fora, ja que sempre que parlem amb algú sempre ens fan les mateixes preguntes sobre tots els llocs que hem visitat i hem conegut. Aquest projecte va rebre el nom de Mundeaderos (www.mundeaderos.com). Actualment continuem treballant amb aquestprojecte, ja que amb tota la nostra experiència hem après moltes coses de diferents llocs i creiem en la possibilitat de poder fer el que volem sense limitacions.

      Personalment, recomano viatjar, sortir a conèixer el món, i adonar-te del que vols fer amb el teu futur, en què vols invertir el teu temps, ja que això serà el preu més car que pagaràs en la vida. Viatjar és molt més fàcil del que realment pensem i existeixen moltes oportunitats diferents.

      La por al que és desconegut és molt comú en totes les persones, la diferència és com cadascú afronta aquesta por. Pots deixar que la teva por t’impedeixi fer coses i quan ja sigui tard t’adonis de l’oportunitat que no vas aprofitar per causa de la por, o pots agafar la por de la mà i portarla amb tu en totes les teves aventures. Sigui viatjant o ficant en casa, la por és un sentiment que viu constantment en les nostres vides.

      Durant tot el meu recorregut i encara avui dia continuo sentint por en moltes coses, però m’he adonat que el que realment importa és el temps i en què el gastem, ja que mai sabem que pot passar en el futur.

      Amb això vull terminar dient-vos el que a mi m’hagués agradat que em diguessin en el moment en què vaig decidir sortir de la meva zona de confort i és: Encara que ara dubtis del que estàs fent creu-me, que aquesta és la millor decisió que prendràs en la vida, i que un cop surtis, podràs tornar a entrar i sortir quan vulguis i els cops que vulguis. Que aquesta decisió serà la que et portarà a aprendre qui ets, que vols, i a on vas. Que el camí serà difícil, de vegades molt difícil, però que sempre tiraràs endavant i superaràs tot el que vingui perquè, encara que no ho creguis ara, ets capaç.

      Segueix el blog de viatges https://mundeaderos.com Hi trobaràs podcasts i article sobre els viatges que la Mireia i el Felipe han fet arreu del món.

      Publicat al Butlletí de gener del 2021

      “Small steps, big changes”: projecte de voluntariat a Eslovènia amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

      El treball amb nens i joves, l’organització d’esdeveniments, el lleure infantil, els esports, el periodisme, el vídeo i/o la fotografia configuren algunes de les diferents activitats que el/la voluntari seleccionat, conjuntament amb voluntaris d’altres països d’Europa, haurà de realitzar en el projecte de voluntariat “Small steps, big changes”. El projecte es realitzarà de gener a octubre de 2016, a Krsko (Eslovènia).

      Doneu-li un cop d’ull a la convocatòria! 

       


      Si voleu conèixer altres oportunitats, ens podeu seguir al Facebook.

      Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de juny!

      Hi trobaràs, com cada mes informacions, notícies i opcions d’estades en altres països. Entre elles t’avancem de forma resumida quina orientació es preveu per al nou programa Erasmus+ 2021-2027; l’experiència de la Virgínia, de Pineda de Mar, al Marroc; i oferta de places en voluntariats, intercanvis juvenils i formacions internacionals, entre d’altres. 

       

      Xerrada informativa del programa ALMA per fer pràctiques a l’estranger

      Els i les joves que tinguin planejat fer una estada a l’estranger tenen una cita el proper 28 de gener a la Nau Gaudí de Mataró on s’explicarà el programa ALMA que impulsa el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per facilitar, amb un enfocament personalitzat, les habilitats, els coneixements i l’experiència que asseguren una millor inserció laboral a partir de programes de mobilitat internacional.

      Inscriu-te: Xerrada ALMA Mataró clicant aquí

      El programa ALMA (Aim, Learn, Master, Achieve) té l’objectiu d’empoderar a persones joves amb dificultats per accedir a un lloc de treball o a una formació, perquè puguin incorporar-se al mercat laboral i/o al sistema educatiu, emprant l’experiència de la mobilitat internacional com a eina per millorar les seves habilitats i coneixements.

      Els requisits per participar al programa ALMA són els següents:

      • Tenir entre 18 i 29 anys, ambdós inclosos.
      • Estar registrades al fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscrites com a demandants d’ocupació (DONO) al SOC a la data d’incorporació al projecte i de fer la primera acció.
      • Reunir una de les següents característiques:
        • Persones joves amb un nivell baix de formació, que tinguin l’ESO o l’equivalent com a màxim.
        • Persones joves aturades almenys durant 12 mesos.
        • Persones joves amb capacitats diferents, diversitats funcionals o malalties de salut mental.
        • Persones joves extutelades.

      A la xerrada explicarem què és el programa ALMA, presentarem algunes de les entitats que el duen a terme i donarem a conèixer les destinacions i pràctiques en què es pot participar.

      Les entitats que participaran en aquesta jornada són les següents:

      Maresmencs i maresmenques al món

      😀Tania

      🛫 Mataró

      🛬Irlanda

      ✅ Voluntariat

      La Tania Limas és de Mataró i l’estiu passat va estar col·laborant en un projecte a Maynooth, Irlanda, que va trobar a través de la plataforma Helpex

      L’experiència em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivència amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.

      Donava la sensació que la família amfitriona buscava gent per treballar i ja està. Sí que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… Però si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.

      Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fèiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.

      Les altres voluntàries ja tenien experiència: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia també feia hípica… Jo en canvi només havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bàsiques. Més que hípica, que també donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre gràcies a les companyes!

      La família que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntàries. Nosaltres menjàvem juntes a la cuina, però mai amb els membres de la família. L’experiència ha estat molt bé però no estàvem còmodes quan venia algú de la família, no hi havia molta comunicació. Amb el menjar també van ser especials. Érem quatre, i cuinàvem entre les voluntàries. Per exemple, un dia fèiem pasta i va venir una de les propietàries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquéssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! També va passar amb el cafè. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel més barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumíssim tant! Estàvem allà fent un voluntariat, però d’alguna manera volien mà d’obra barata.

      El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.

      Quan vaig saber que les altres voluntàries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a través de la plataforma Helpex altres projectes, però finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensació que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! Però també necessitava una mica més de contacte amb els amfitrions.

      Vaig decidir acabar amb l’experiència i tornar a casa. Ja que només buscaven a gent per treballar, més que per mantenir també aquest contacte intercultural. Tenia la sensació que ho passaria malament degut al tipus de relació distant que hi havia. Així que en total hi vaig estar un mes.

      L’experiència té pros i contres però realment l’experiència va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la família que et toca depèn de la sort. He après molt del món dels cavalls i Irlanda em va encantar.!


      Publicat al Butlletí de febrer de 2020