Maresmencs i maresmenques al món


😀Judith

🛫 Dosrius

🛬Itàlia / Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


De pràctiques per Europa! La Judith, de Dosrius, ens explica la seva experiència fent pràctiques Erasmus+ a Roma i amb el programa TLN a Lisboa.

Em dic Judith, actualment tinc 26 anys i sóc Animadora Sociocultural i Turística (ASCT), Monitora de Lleure, Postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendre-les al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018 i aquesta va ser la meva experiència.

La primera vegada que vaig marxar (el 3 de maig de 2016), estava estudiant primer d’Animació a l’Institut Salvador Seguí. Buscant llocs on fer hores de pràctiques, em va sortir l’oportunitat de rebre una beca ERASMUS+ que em donava l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, gràcies a la Fundació BCN, que era la coordinadora d’aquell projecte.

Em van fer una entrevista, part d’aquesta era en anglès i segons el meu perfil i les meves experiències, se’m va acabar assignant la ciutat de Roma i el Centro Diurno per Anziani Fragili la Casetta com a lloc de pràctiques. Allà, compartia lloc de pràctiques amb una estudiant d’Integració Social. En total vam ser tres les que vam acabar marxant a Roma, dues fèiem pràctiques a la Casetta i l’altra feia pràctiques de màrqueting i publicitat a l’empresa ACE SPA Lloyds Insurance. Totes tres compartíem pis a prop de San Giovanni.

Els primers dies, el pis estava superbuit, no hi havia ni una trista escombra, afortunadament teníem molts basars i supermercats a l’abast. Tampoc hi havia el wifi instal·lat i la propietària ens va passar la contrasenya del wifi d’unes noies que també estaven allà d’ERASMUS, esveu que aquell bloc de pisos és on enviaven a tothom que feia pràctiques, de fet, actualment

 formo part del Grupo Latentes, un grup de persones de diferents formacions artístiques que fan intervencions artístiques dins del marc de les arts comunitàries, i es veu que una de les meves companyes de Latentes també va fer pràctiques a Roma i no només va fer pràctiques en el mateix lloc que jo sinó que vivia en el mateix bloc també. Total, que la primera setmana, estàvem acabant tasques dels cicles formatius en el balcó d’una de les habitacions, que era l’únic lloc on arribava el wifi. Videotrucades i tot el que fos d’internet ho havíem de fer en aquell balcó. Un dels dies feia tant de Sol que vam improvisar un tendal fet amb paraigües, tovalloles… Amb tot el que vam poder arreplegar. Afortunadament això va durar només una setmana. La setmana següent ja vam tenir el wifi instal·lat en el pis.

Vaig gaudir la meva estada a Roma, vaig visitar molts llocs, alguns superconeguts com ara el Colosseo, la Fontana di Trevi o la Città del Vaticano. Però també d’altres com ara el Lago dell’EUR i la Basilica di San Paolo. Gràcies a les sortides que féiem en el centre de dia. Un dels llocs que em va agradar molt va ser el Roseto Comunale, que està just al costat del Foro Romano i el Palatino.

Tot i això, sent una noia d’un poble situat a la serralada litoral, situat al peu del Parc Natural Montnegre i Corredor, envoltat per muntanyes, vaig trobar molt a faltar les zones verdes, Roma en té, però és bàsicament una ciutat marró i grisa i, quan t’allunyes de les parts més turístiques, bastant bruta. De fet, tenia tanta enyorança de les zones verdes que quan vaig anar la Villa Borghese a veure un concurs d’equitació (del qual l’entrada em va costar 5€ pe

cert, una ganga), em vaig abraçar a un arbre. Així de grossa i, ho reconec, dramàtica, era la meva enyorança. En canvi, a Lisboa era tot el contrari, zones verdes per tot arreu i les voreres ben netes, tot i que no era ni segueixo sent massa fan de la Calçada Portuguesa, patina molt i és superirregular, els dies de pluja s’havia d’anar amb molta més precaució.

La segona vegada que vaig marxar (2 de maig de 2018), va estar estretament relacionada amb una lesió i una baixa laboral. L’estiu de 2017 vaig estar treballant com Animadora Turística en un hotel de Tossa de Mar, mentre treballava em vaig trencar per segona vegada el lligament creuat i aquesta vegada va anar acompanyada d’una operació. Vaig estar fins a mitjans de gener de baixa. Estant de baixa em vaig apuntar a la Garantia Juvenil i remenant la pàgina web vaig trobar el Projecte TLN Mobilicat, diferents entitats oferien diferents estades de pràctiques laborals de diferents durades amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una d’aquelles estades era de dos mesos a Lisboa i la portava la Fundació BCN també, en aquesta ocasió, em van fer una petita part de l’entrevista en italià, a part de fer-la en català i anglès.

Aquesta vegada, la beca era més elevada i incloïa un curs intensiu de la llengua d’un mes de durada tot subvencionat, en el meu cas de portuguès a l’Acadèmia ABCHumboldt, cosa que va ser ben útil, ja que l’altra vegada el curs de la llengua era online i durant l’estada. Recomano molt aprendre la llengua abans de marxar, perquè tot i ser llengües de la mateixa família en aquest cas, sempre és millor aprendre la llengua i no esperar que parlin anglès o castellà. De fet a Portugal, no vaig fer servir l’anglès ni el castellà per res, tot va ser en portuguès.

Allà vaig estar fent pràctiques a la Rede de Bibliotecas Municipais de Lisboa, especialment a la secció infantil de la Biblioteca de Belém i a la de Marvila, també vaig col·laborar amb l’organització d’activitats de la Feira do Livro’18 que es feia en el Parque Eduardo VII.

Vaig marxar amb una altra noia, ella feia pràctiques d’educació infantil en una escola bressol. Totes dues teníem una habitació cadascuna al pis d’una senyora. Vivíem a Belém, just davant de la biblioteca, jo trigava un minut a arribar a la feina. Vivíem en una zona no turística, no obstant això, en el mateix carrer una mica més enllà, la cosa canviava, estàvem també al mateix carrer on es venen els famosos Pastéis de Belém.

Vam anar a molts llocs, molts d’ells ben coneguts, com ara: la Torre de Belém, Castelo de São Jorge i també la Praça do Comerço/ Terreiro do Paço, de fet allà, vam anar a veure la Final d’Eurovisió, a les pantalles, ja que aquell any es celebraven allà, a causa de la victòria de Salvador Sobral amb la cançó Amar pelos dois l’any anterior. Durant una setmana, els carrers estaven pleníssims de gent de tot arreu, es veien banderes de països de totes bandes, participessin o no al concurs.

També vam anar a altres llocs no tan coneguts, com el Jardim Botánico i també un lloc on acostumàvem a anar a passejar perquè la meva companya d’ERASMUS feia pràctiques a prop del Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian. Així mateix, les dues vegades que he anat d’ERASMUS, m’ha vingut a visitar ma germana l’última setmana de la meva estada. La segona vegada va venir també la meva tieta (una setmana abans que ma germana) i al portar-la a visitar el Castelo de São Jorge, resulta que just aquells dies estava tancat, jo volia ensenyar-li les vistes de la ciutat des de dalt i vam començar a voltar pels carrers del barri d’Alfama, voltant i voltant vam veure que hi havia una fira, no us sabria dir que, però estaven tots els carrers del barri plens de paradetes, una de les paradetes de menjar ens va cridar molt l’atenció, perquè vam veure un cartell que posava que es venien Entremeadas i això ens va fer molta gràcia. Aquells carrers els podeu veure en el videoclip de la cançó Um contra o Outro, d’una cantant local que es diu Deolinda. Personalment no sóc massa fan del Fado (exceptuant algunes cantants com la Mariza), i aquesta cantant em va agradar molt perquè tenia un estil de música més fresc, més rítmic i més alegre que no pas el Fado.

També un lloc que vam anar la meva companya i jo, pel fet que la nostra professora de portuguès ens va demanar una foto, va ser on està situada l’estàtua de Fernando Pessoa, un poeta portuguès ben important nascut i mort a la ciutat de Lisboa.

D’històries en podria explicar moltes, podria omplir pàgines i pàgines de mil aventures, no totes d’elles bones, vam tenir un parell d’ensurts de salut, una de les meves companyes a Roma va agafar angines i a Lisboa vaig tenir una infecció d’oïda lleu, no van ser pas greus aquestes situacions, però vam haver d’anar a l’hospital, per tant, quan es diu que s’ha de demanar la Targeta de Sanitat Europea no es diu perquè sí, mai se sap el que pot passar.

Altres tràmits que recomano fer abans de marxar seria l’ISIC (International Student Identity Card), ja que us pot servir per descomptes en museus per exemple. Tant Roma com Lisboa estan a petar de museus i vaig anar a tants com vaig poder. Així mateix, recomano fer-se el carnet d’alberguista, ja que a l’estar dos mesos a Roma i després dos mesos a Lisboa, vaig aprofitar per fer una escapada a Florència i a Porto. A Florència vam anar-hi les tres un parell de dies i vam estar en un alberg juvenil a prop del Palazzo Pitti i el Giardino di Boboli. Quan vaig anar a Porto, que per cert, no es diu “oporto” en portuguès se li diu o Porto perquè va acompanyada de l’article. Bé doncs, vam anar les dues amb avió, perquè curiosament era més barat anar-hi en avió que en tren, vam passar-hi el dia i a la nit ja vam tornar a l’aeroport.

Fun fact! Per temes de transport i demés, he arribat a passar quatre nits en terminals d’aeroports. Sabent que podria passar, la segona vegada que vaig marxar em vaig endur un sac de dormir, ja que vaig passar molt de fred la primera vegada. Encara que sigui estiu, si heu de passar la nit a l’aeroport, recomano que us emporteu roba d’abrigar. El sac ens va anar de meravella, vam dormir per torns.

Aquests dos països la particularitat que tenen és que unper ser de cultura mediterrània i l’altre per formar part

 de la Península Ibèrica, amb cultura molt semblant a la mediterrània també, fa que siguin molt propers a la nostra cultura catalana, els paisatges, els carrers, les persones, tots tenen les seves individualitats, així i tot, és tan semblant que et sents com a casa. Vaig estar-hi molt a gust.

Per Itàlia és on he estat més, he estat a les ciutats i pobles de: Florència (tres vegades, cada vegada que he anat a Itàlia), Pisa, Siena, Venècia, Gènova, Savona, Voltaggio i òbviament, Roma. De Portugal, a part de Lisboa i Porto, vaig anar a Sagres quan era petita, quan vaig anar amb la meva família a fer la volta a la Península Ibèrica per la perifèria. Em vaig quedar amb les ganes d’anar a Sintra i Coimbra, si tornés a Portugal, són ciutats a les quals voldria anar, a part de Lisboa, on em vaig sentir molt acollida i on vaig aprendre molt i m’encantaria tornar. De fet, estic començant un projecte relacionat amb el món del conta-contes i la mediació literària incorporant-hi les arts escèniques, la inspiració del qual, està estretament lligada amb tot el que vaig aprendre allà, entre altres, vaig participar en una formació sobre la música en els contes.

En definitiva, van ser experiències de curta durada però intenses. Tinc Saudades (nostàlgia, enyorança…) tant d’una ciutat com de l’altra i al marxar no hi havia un adéu en els meus llavis, sinó un arrivederci Roma i un até a próxima Lisboa!


Publicat al Butlletí de març del 2021

El Consell Comarcal ultima la creació de l’agència de boscos del Maresme

 

El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d’Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l’agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l’aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d’incendis forestals. Davant d’aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d’actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques. Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d’Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts. Paral·lelament està treballant en la creació de l’Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris),  facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs.  Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l’Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s’associïn. 

Actuacions de manteniment de rieres 2002

Actuacions per al 2002 aprovades pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que portarà a terme el CCM:

Alella:
Torrent Riera Alta (Coma Alta/Alella P)
Pressupost: 4.865,82€


-Riera de Coma Fosca (C-4 Torres i Escolapis)
Pressupost 1090,15 €


-Torrent de Rials (Can Barnadas/Riera Principal)
Pressupost: 2.381,06 €


-Torrent Sintres (Camí del Mig/ Solaia)
Pressupost: 1.267,68€


-Coll de Verdrans
Pressupost: 5.077,38€


-Riera de Coma Clara i Can Cabus
Pressupost: 1.501,64 €


-Torrent del Cementiri (Caní del Mig /fins Tub)
Pressupost: 624,55€

Argentona:
Riera Pins (R. Riudemeia / Torrentbó)
Pressupost: 613,93 €


-Torrent de Can Carmany
Pressupost: 613,93€


-Torrent de Madà
Pressupost: 6.894,62€

Cabrera de Mar:
Torrent del Molí
Pressupost: 2.283,16 €


-Riera de Cabrera
Pressupost: 3.491,11€


-Torrent Barraqueres
Pressupost: 1.682,50 €


-Riera d´Agell
Pressupost: 6.425,54€


-Torrent Can Valencia a Can Peric
Pressupost: 13.012,03 €

Dosrius:
Torrent Mayans 1 (pista Can Noms / C. Bruguera)
Pressupost: 491,15 €


-Torrent Mayans 2 (Cal Carreter fins RR Dosrius)
Pressupost: 1.302,53 €


-Torrent de Can Valls (1 kim capçalera torrent)
Pressupost: 1.043,68€


-Riera de Rials (C. Cinc Pous)
Pressupost: 721,79€


-Sot de l´Aiguarol (encreuament Pista Costes Guinart)
Pressupost: 2.855,61


-Riera de Rimbles
Pressupost: 6.479,46€


-Riera de Canyamars
Pressupost: 751,98€


-Torrent del Sot del Virol (unió riera Canayamars)
Pressupost: 613,93€


-Torrent del Sot de l´Aiguarol 2 (encreuament Crta. Dosrius)
Pressupost: 3.086,25€


-Riera de Canyamars (escorxador)
Pressupost: 700,22€

Montgat:
Torrent Humbert
Pressupost: 5.372,73€

Pineda:
Riera de Pineda
Pressupost: 17.530,23€


-Torrent de Mas Roger
Pressupost: 4.861,67€


-Torrent del Correu
Pressupost: 2.225,09€


-Torrent Valdemaniu
Pressupost: 10.543,03€

Sant Cebrià de Vallalta:
Riera de Vallalta
Pressupost: 16.271,68€


-Torrent de Can Palau
Pressupost: 1.733,94€


-Torrent de Can Matas
Pressupost: 1.302,53€

Sant Iscle de Vallalta
Riera de Vallalta
Pressupost: 2.644,05 €


-Torrent Compixat
Pressupost: 7.502,08€


-Riera de Vallalta (tram superior)
Pressupost: 1.534,83€

Sant Pol de Mar:
Riera de Moré
Pressupost: 7.522,32€


-Torrent de l´Arroser
Pressupost: 5.668,08€


-Torrent de Can Vila
Pressupost: 11.022,56€


-Torrent de Murtra
Pressupost: 18.529,94€


-Riera Roques Blanques
Pressupost: 3.562,46€


-Riera Roques Blanques (partió T.M)
Pressupost: 6.125,21€


-Riera de Vallalta
Pressupost: 35.840,32€

Santa Susanna:
Riera de Can Font
Pressupost: 1.675,87€


-Torrent de Can Vidal
Pressupost: 1.244.46€


-Torrent de Can Rosich
Pressupost: 1.158,17€


-Torrent de la Font del Boter
Pressupost: 2.711,26€


-Torrent de Can Mas
Pressupost: 1.848,43€


-Torrent de Can Rabassa
Pressupost: 899,32€


-Torrent Veïnat
Pressupost: 1.934,71€


-Torrent de Can Vilajoan
Pressupost: 1.158€


-Torrent de Can Cases
Pressupost: 958,61€

Tiana
Riera Montalegre a Sant Bru
Pressupost: 22.368,29€

Xerrada sobre voluntariat internacional amb la participació de quatre entitats

Moltes persones que s’han adreçat a l’assessoria de mobilitat internacional jove del Maresme darrerament, tenen interès en conèixer les diferents opcions de voluntariat internacional per aquest estiu 2017. I de fet, ara és el moment de plantejar-se com decidim aprofitar aquests mesos, i començar a fer els tràmits per a sol·licitar una plaça.

Per això des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, hem organitzat una xerrada informativa sobre quatre tipus diferents de voluntariat internacional, que realitzen entitats properes a nosaltres, i que ens ho explicaran directament aquest dimecres 22 a Mataró. Durant la xerrada es parlarà de les diferencies entre les brigades internacionals, els camps de treball, les estades solidàries i els camps de solidaritat. També s’aprofundirà en els aspectes pràctics de les diferents estades, com ara dates d’inscripció, preus, allotjaments, destinacions, modalitats d’activitat i aprenentatges durant l’estada en el voluntariat, etc.

Pots fer la teva inscripció a partir d’aquest enllaç.

 

Comptarem amb la presència d’aquestes quatre organitzacions:

 

COCAT és la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya, una plataforma d’entitats fundada el 2005 i integrada per aquelles entitats catalanes que organitzen camps internacionals des de fa més de 2 anys consecutius i que han volgut ser-ne membres

 

El Servei Civil Internacional (SCI) són un moviment internacional que treballa activament per promoure una cultura de pau, la justícia global i l’apoderament de la societat civil, mitjançant el voluntariat internacional, la participació local i l’educació per la pau amb un impacte local i global.


 

L’Associació Catalana per la Pau (ACP) va nàixer l’any 1990 impulsada per un col·lectiu d’homes i dones, vinculats a diverses organitzacions i moviments socials compromesos en la lluita per la pau i el desarmament i en la transformació de les relacions entre el Nord i el Sud del planeta. Reralitza les brigades per la pau.

 
SETEM Catalunya és una organització no governamental de solidaritat internacional, independent i participativa que, juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitzem la nostra societat sobre les desigualtats Nord-Sud, en denuncia les causes i promou transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari.

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de juny!

Hi trobaràs, com cada mes informacions, notícies i opcions d’estades en altres països. Entre elles t’avancem de forma resumida quina orientació es preveu per al nou programa Erasmus+ 2021-2027; l’experiència de la Virgínia, de Pineda de Mar, al Marroc; i oferta de places en voluntariats, intercanvis juvenils i formacions internacionals, entre d’altres. 

 

Vols conèixer quins projectes pots fer a l’estranger?

S’acosta l’estiu i és el moment de planificar les activitats que es volen dur a terme.

El dimarts 31 de maig, a les 17h tindrà lloc, al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró, una sessió informativa adreçada a les persones joves interessades en experiències de mobilitat internacional: intercanvis juvenils, voluntariats internacionals, camps de treball….

Les persones interessades ja poden fer la inscripció a través d’AQUEST FORMULARI

31 de maig, a les 17h

Centre Cívic Cabot i Barba (Mataró)

Maresmencs i maresmenques al món


😀Marta i Marina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

MENÚ


La Marta i la Marina relaten la seva experiència amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca Brugués i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conèixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hàbits d’una família autòctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, teníem organitzades diferents activitats que compartíem amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

Destinàvem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinàmica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboració de projectes grupals i activitats interdisciplinàries. Les tardes estaven adreçades a la preparació de tallers, visites lúdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferència, els caps de setmana podíem gaudir de la capital, Dublín, i el seu entorn, a més d’un munt d’activitats que organitzàvem pel nostre propi compte.

I és que, a més de tot l’aprenentatge que adquiríem durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusió per conèixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organització, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el màxim de l’experiència.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conèixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivències. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conèixer la banda més cosmopolita, multicultural i juvenil de Dublín, una ciutat que no deixa indiferent a ningú. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!


Publicat al Butlletí de maig de 2020

El Consell Comarcal del Maresme i 16 municipis formen una taula de gestió conjunta de la sequera

 


El Consell Comarcal i 16 municipis del Maresme han començat a treballar conjuntament per seguir una política comuna en la gestió de la sequera actual i per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua.


Davant dels problemes i dels dubtes amb què es troben els ajuntaments per aplicar i gestionar situacions difícils, com ara el nivell d’excepcionalitat 2 que marca el decret de sequera que afecta els municipis del Maresme Centre (fins Caldes d’Estrac) i Maresme Sud, el Consell Comarcal ha proposat un sistema de treball conjunt que permeti als ajuntaments establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. Cal que les dutxes de les platges estiguin sense aigua?, Com hem de regar les zones enjardinades? Com s’ha de dur a terme la neteja viària? Què cal fer davant d’un incomplement del BAN de sequera? quines iniciatives es poden dur a terme per recollir aigües pluvials? …. Aquests són només uns exemples dels temes que s’han plantejat en la primera reunió de la taula de sequera que ja s’ha marcat un calendari de reunions de treballs. De moment, hi participen – a més del Consell Comarcal del Maresme- 16 ajuntaments: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar.

Reptes: Laura, voluntariat amb ONG al Nepal

LAURA

Voluntariat amb ONG al Nepal

“L’ONG gestiona un centre d’acollida que es diu Balmandil (el temple dels nens). Hi ha personal nepalès i hi van enviant voluntaris per treballar amb infants o en projectes de millora de les infraestructures. En aquell moment van voler engegar un projecte per dinamitzar l’ensenyament d’anglès a l’escola”

La Laura va fer un voluntariat en cooperació internacional amb l’objectiu d’apropar-se a un nou àmbit professional per orientar la seva carrera. En aquestes estades l’objectiu principal és el de donar suport a activitats que desenvolupen entitats locals del sud en els seus projectes de millora de l’entorn.

Les condicions del voluntariat poden variar. Les grans ONG’s tenen programes ja definits, però en general el voluntari pacta unes tasques abans de marxar que després es redefineixen un cop allà, en funció de les necessitats del projecte, la utilitat de les competències que tingui el voluntari/a i els seus interessos. No té salari, i l’entitat acostuma a proporcionar allotjament o pot ajudar a trobar-ne.

La figura del cooperant sovint esta atravessada per les relacions històriques de poder entre els països del nord i del sud. Situar-se en pla d’igualtat en aquest context implica un xoc inicial gran.

L’estada de la Laura al Nepal, va coincidir amb els terratrèmols del 2015 que van sacsejar greument el país. Això va fer replantejar les seves funcions en terreny per passar de la cooperació a l’acció humanitària en emergències.

En acabar Enginyeria Industrial, em vaig adonar que les sortides laborals “típiques” d’aquests estudis no m’atreien. Em plantejava estudiar cooperació, però em calia una experiència internacional. Vaig decidir marxar al Nepal de voluntària amb una ONG. No sabia que al final res sortiria com havia previst.

Nepal em va sorprendre des de que vaig baixar de l’avió. Milers de colors convivint en el mateix espai que reclamaven la meva atenció i no van deixar de fer-ho en els cinc mesos que hi vaig viure. Bhimpedi, el poble on aniria a fer de voluntària, era un indret muntanyós de poques cases aplegades al voltant de la carretera. Com seria la meva vida allí?

En principi les meves tasques allà consistien en donar suport al professorat per dinamitzar les classes d’anglès de l’escola. Alhora, i ja que estava allotjada en una casa d’acollida per infants que l’entitat tenia en el mateix poble, vam decidir que també hi col·laboraria, assignant responsabilitats en els treballs comunitaris de neteja i manteniment als joves que hi vivien.  

Això em va portar alguns petits conflictes amb els nois, i a replantejar-me quin era el meu rol allà.  A més, i malgrat la bona acollida i la complicitat que tenia amb alguns infants, el fet de que parlessin una llengua de la qual no entenia ni un mot tampoc ajudava massa.

No em vaig deixar vèncer per aquests moments i em vaig posar a estudiar nepalès. Alhora, vaig fer amistat amb una parella d’allà que sabien anglès. Sovint els anava a veure i teníem converses agradables que em permetien entendre millor les diferents escales de valor que tenia la gent d’allà i que més que la llengua, era el que portava a incomprensions.  

Poc a poc, em vaig anar situant i trobant el meu lloc a Bhimphedi. Estaven construint una pista esportiva i com que havia jugat molts anys a basquet, em van demanar si podia entrenar un equip. El dia en què inauguràvem la pista, vam sentir un tremolor que recorria la terra. Vaig saber que era un terratrèmol quan vaig veure caure les primeres cases del poble.

Havia escollit viatjar al Nepal perquè pensava que era un lloc segur. No tenia previst viure aquell sisme que ho va sacsejar tot. Del primer moment només tinc records inconnexos: el caos, la duresa de veure persones que coneixes patint.

Les notícies del terratrèmol van sortir a la premsa internacional ràpidament. I quan vaig contactar amb els meus pares van provar de convèncer-me de què tornés a casa. Vaig decidir no tornar, estava bé allà, i a més em va semblar molt injust tenir l’opció de marxar còmodament, deixant aquella situació darrera.

Els següents dies vam intentar fer vida normal i reprendre les classes d’anglès, però aviat ens vam adonar que la gent tenia altres prioritats. L’ONG on treballava va fer una campanya per recaptar diners que ens va possibilitar viatjar a la Índia per comprar tendes de campanya i repartir-les entre la població.

S’exhauria el meu visat de turista i s’acostava l’hora de tornar. No en tenia masses ganes. Em sentia com si estigués en una bombolla amb una experiència molt intensa que havia viscut, i que la resta de persones del meu entorn no compartia. L’hauria d’aprendre a gestionar.

I va arribar el moment. Pujo a l’avió, m’adormo i en 15 hores de vol torno a ser en un món que em semblava diferent, que de fet és diferent. Em sentia descol·locada. M’havia acostumat a un altre lloc i estil de vida, tornava diferent, i encaixar de amb la vida d’aquí em va costar al principi, ja que la comparava amb la d’allà constantment

Havia vist maneres de viure amb molt poques coses i llavors tot em semblaven excessos. Vaig entendre però que no podia rebutjar l’entorn on he crescut, i que calia acceptar les dues realitats que coneixia. També estava contenta de tot el que havia après i això va decidir-me a estudiar un màster en acció humanitària, i a dedicar-me actualment a aquesta professió.