Maresmencs i maresmenques al món

😀Aina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Holanda

✅ Estudis

Aina, una vilassarenca a Delft, Holanda.

Aina Soler Jofra, de 26 anys i Vilassarenca (Vilassar de Mar) de tota la vida. Va marxar a Delft (Països Baixos) el Setembre de 2014 a acabar la carrera de Biotecnologia fent un Erasmus Pràctiques de 6 mesos. Sense voler, ha acabat vivint a Delft gairebé 4 anys.

Quan vas arribar a Delft? Que hi vas anar a fer?

Quan estava acabant la carrera de Biotecnologia el Juny de 2014 no tenia molt clar que fer després: recerca, buscar feina, un màster, prendre’m un descans… Com a part de la carrera hi havia l’opció de fer pràctiques en empresa (o Universitat) i sabia que hi havia l’opció de demanar una beca Erasmus+ Internship per anar a fer pràctiques fora. Així que vaig decidir aprofitar una de les meves passions, com és viatjar i conèixer món, i acabar la carrera fora fent unes pràctiques mentre decidia que fer després.

Per què els Països Baixos?

Per poder demanar la beca, necessitava trobar un lloc de pràctiques primer. Així que quan vaig començar a buscar tenia dues condicions: i) Un país Europeu (condició de les beques Erasmus) on l’hivern no fos extremadament fred (sóc molt de sol i mar jo), ii) Que s’hi parles bé anglès (els números si, però els idiomes no són el meu fort). D’aquesta manera vaig començar a envia e-mails a Universitats i empreses principalment de Dinamarca, Bèlgica i Països Baixos.

Essent pràctiques no remunerades (l’ajuda Erasmus amb prou feina ajuda a cobrir l’allotjament) la primera intuïció va ser que seria relativament fàcil trobar un lloc on busquessin algú que treballes sense cobrar. La realitat va ser que de molts e-mails avui en dia encara n’espero una resposta, així que un primer consell seria no desesperar. Però finalment em van respondre d’un parell o tres de llocs i finalment vaig decidirme pel projecte que més em va interessar, al Departament de Biotecnologia Ambiental de la Universitat Tècnica de Delft. La sol·licitud de la beca va ser relativament fàcil, des de la meva universitat d’origen (Universitat Autònoma de Barcelona) em van donar tota la informació i em va respondre els dubtes que vaig tenir.

I com 6 mesos es van transformar en anys?

Quan arribes a un lloc nou amb la intenció d’establir-t’hi una temporada, més enllà del temps que podries marxar de vacances, fa impressió. Tot és nou, no coneixes a ningú, no saps com funciona res, bàsicament vas molt perdut. Però també tens un full en blanc a les teves mans i tu ho decideixes tot, i aquesta sensació també és molt poderosa. Potser al principi t’enyores més de casa, però tots els estímuls que et dóna sortir de la teva zona de confort ho fan una experiència increïble. Cada dia et sorprèn alguna cosa. D’aquesta manera sis mesos em va semblar poc, el grup de recerca on vaig fer l’estada em va agradar i també les pràctiques, vaig conèixer algun dels professors que estaven impartint les classes al màster en Life Science & Technology i vaig decidir quedar-me. Tant per seguir la meva formació com per seguir una mica més l’aventura descobrint Delft i els Països Baixos. Així que l’aventura va seguir durant dos anys més fent el màster.

I després del màster encara et vas animar a quedar-t’hi a fer un doctorat? Per què?

Quan estava acabant el màster, tenia clar que volia seguir fent recerca i fer un doctorat, així que vaig començar a mirar opcions per tornar a Barcelona. La meva parella vivia a Barcelona i jo ja havia tingut suficient amb la pluja (plou molt als Països Baixos). Tot i que em van sortir oportunitats de fer el doctorat a Barcelona, a Delft em van oferir quedar-m’hi, així que va ser un moment on va ser complicat decidir-me.

Una de les coses més increïbles de la forma de funcionar holandesa, és que hi ha poques jerarquies. Per posar un exemple, els divendres el cap del grup sempre venia a fer les típiques cerveses abans de marxar de cap de setmana amb la resta del grup. D’aquesta manera va ser fàcil explicar el neguit que tenia de voler tornar i vam poder trobar una solució intermèdia. Fer part del doctorat en intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes facilitats combinades amb les condicions de treball que oferien eren molt millors a Holanda em va fer decidir. (I aquí m’agradaria reivindicar que fent un doctorat a Espanya, és a dir, fer investigació durant 4 anys, implica plantar-te a la porta dels 30 anys amb un sou de menys de 1000 euros mensuals).

Què és el que més et va agradar i que vas trobar a faltar més?

Sense cap dubte, el millor dels Països Baixos és la bici! El país està més preparat per anar amb bici que pels vianants, així que el primer que faria si algun dia hi aneu a passar més d’una setmana, és buscar una bici (hi ha moltes opcions econòmiques de segona mà). Una altra de les coses que també vaig aprendre a apreciar (al principi va ser molt xocant!) van ser els horaris dinar i sopar d’hora. Després si era cap de setmana i volies sortir la festa començava abans, de manera que acabaves anant al llit a una hora raonable i aprofitaves l’endemà. Finalment una altra cosa de la qual ja he parlat és la forma de fer a l’hora de treballar, molt poca jerarquia, tot es pot parlar i són molt directes a l’hora de dir les coses. En general diuen el que pensen tal com és, cosa que a nosaltres potser ens pot semblar de maleducats segons com, però en el fons acaba estalviant problemes, ja que es pot parlar de tot fàcilment. I no podria faltar a tota la gent que he conegut i que m’enduc d’aquesta experiència increïble.

Tant em van agradar moltes coses, com també en vaig trobar a faltar moltes. La família i amics per descomptat. Però també el bon temps (anar amb bici al matí i que plogui no acaba de ser agradable), el menjar (les verdures i la fruita sobretot per falta de sol son d’hivernacle o importades) i la vida al carrer (als bars i als llocs tancats el que vulguis, però la pluja sempre amenaça les coses que s’organitzen al carrer).

Ho recomanaries?

Recomano els Països Baixos, però el que més recomano és atrevir-se a marxar. Veure diferents maneres d’entendre el món, sortir de la zona de confort i veure que te’n pots sortir i gaudir-ho molt. Sigui on sigui i el temps que cadascú cregui necessari, però crec que és una experiència que ningú s’hauria de perdre. I diuen que tornar sempre és la millor part de l’aventura…

Publicat al Butlletí de novembre de 2018

Nova edició del Butlletí de Mobilitat Interacional Jove del Maresme!

Al butlletí d’aquest mes hi trobareu més notícies sobre la formació dual, informacions sobre fires de feina i ajudes per a la mobilitat, oportunitats del Servei de Voluntariat Europeu (SVE), Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi de batxillerat internacional i màsters a tot el món, pràctiques laborals i ofertes de feina.

Com sempre, a la secció de Maresmencs al món, un nou testimoni perquè pugueu conèixer, de primera mà, diferents opcions de fer una estada en un altre país. La Meritxell, una mataronina que realitza el seu SVE a Colòmbia, ens explica la seva experiència.

Compatim també, la informació del proper taller de mobilitat al Maresme, Estudiar a l’estranger, i el cicle de xerrades als PIJs de Barcelona “de BCN al món”.

A més, per primera vegada, tenim el plaer d’oferir una plaça del Servei de Voluntariat Europeu a través del Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament. Es tracta d’una plaça a Eslovènia, de deu mesos de durada, començant al gener de 2016. Cliqueu aquí per consultar el document explicatiu de la convocatòria on trobareu informació detallada del projecte.


 

2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

Mobilitat Internacional. Què puc fer? Quines opcions tinc?

#MaresmeJove comencem un nou any amb les piles carregades per mostrar-te totes les opcions que tens disponibles relacionades amb la mobilitat internacional.

Però saps a què ens referim? Cada mes al butlletí publiquem ofertes per participar en intercanvis juvenils, projectes de voluntariat, formacions internacionals, camps de treball, i molts d’altres.

Però en realitat saps en què consisteix cadascun? Quina durada tenen? Qui hi pot participar? De quines temàtiques hi ha?

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme hem creat uns videos explicatius de cada opció per a què tinguis al teu abast la informació que necessites. No te’ls perdis, perquè segur que t’aclareixen les idees!

Els programes de voluntariat internacional s’enmarquen dins del Cos Europeu de Solidaritat. Aquest és un programa que ofereix als joves d’entre 18 i 30 anys l’oportunitat de fer un voluntariat en un país estranger. Es tracta d’una experiència d’aprenentatge mitjançant l’educació no formal, en la qual els joves voluntaris adquireixen competències per al seu desenvolupament personal, educatiu i professional.

Els camps de treball són activitats de voluntariat que consisteixen en realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves. Cada participant es compromet, de manera individual o en grup, i de forma desinteressada, en participar en el treball proposat (ambiental, social, patrimonial, arqueològic, cultural…) a canvi de la pernoctació, la manutenció i de poder gaudir d’activitats de lleure educatiu.

Si tens entre 14 i 29 anys i vols viure una experiència de contacte i d’intercanvi amb una comunitat, no ho dubtis

Els intercanvis juvenils permeten a grups de joves de dos o més països conviure plegats en un dels països d’algun dels grups participants. Es porta a terme un programa de treball (amb tallers, exercicis, debats, activitats, etc.) que els mateixos grups heu dissenyat. Els intercanvis permeten desenvolupar competències, augmentar la sensibilització en relació a temes socials i conèixer nous països i cultures. Segons el nombre de països implicats, un intercanvi pot ser bilateral, trilateral o multilateral.

I recorda, et pots posar en contacte amb l’assessora de mobilitat internacional per mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat, watsapp 667 18 27 82, facebook i instragram

Xerrada informativa sobre l’FP Dual i oportunitats de treball a Alemanya

 

El proper dimecres 23 al Centre Cívic Cabot i Barba, tres agències referents en l’FP Dual a Alemanya (Institut dual IDEA, ABC Humbolt, i Bridge forMobilitly), ens explicaran en què consisteix aquest programa de formació / treball, i també ens presentaran algunes ofertes de treball per titutals d’FP en l’àmbit del comerç, sanitàri, estètica, etc.

Inscriu-te AQUÍ 

 

Les agències gestionen ofertes en sectors professionals i regions geogràfiques diverses, així que serà interessant poder-les reunir en un mateix fòrum per preguntar directament els dubtes sobre com es fa la selecció, quin és el programa i les condicions de marxar a treballar o a estudiar uns mesos a Alemanya.

Durant la xerrada s’explicaran dos tipus d’accions, que poden interessar tant als joves com als professionals de joventut:

Formació Dual:

Formació de tres anys, que combina els mòduls teòrics de la professió en un centre educatiu, i la part pràctica en una empresa.

S’obté una doble titulació i experiència laboral en el sector professional.

Cal tenir 18 anys, titulació d’ESO acreditada i nacionalitat d’un país membre de la UE.

Les agències fan formació lingüística subvencionada previa a l’estada formativa.

Programes de capacitació / treball:

Es tracta d’ofertes de treball a diverses regions alemanyes.

Cal tenir entre 18/20 i 35 anys (en funció del programa), títol d’FP de cicle superior finalitzat, i nacionalitat d’un país membre de la UE.

Les agències fan formació lingüística subvencionada prèvia a l’inici del treball.

 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Guisla

🛫 Canet de Mar

🛬Malawi

✅ Voluntariat

Volunteer for change. L’experiència de la Guisla a Malawi

Hola! Em dic Guisla i soc una jove canetenca de 23 anys que just acaba de retornar a casa després de més d’un any i mig en experiència en dos diferents voluntariats. El primer va ser un voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat a Hongria, i el segon, a través d’un dels programes de voluntariat que ofereix la fundació Humana a països del sud global, en el meu cas, a Malawi. Aquesta darrera experiència ha suposat per mi un canvi total en la meva mirada del món, i per això mateix he volgut compartir la meva experiència amb vosaltres.

El programa “Volunteer for change” consta de tres parts: una primera etapa formativa de 3 mesos a Dinamarca, seguida de la participació durant 6 mesos en un dels projectes de l’entitat a Àfrica o l’Índia, i una darrera etapa d’1 mes de retorn a Europa dedicat a la reflexió i sensibilització del projecte de cara al públic. Els tres primers mesos a Dinamarca vaig rebre una formació molt completa en l’àmbit teòric (sobre globalització, economia, pobresa, canvi climàtic…) així com en l’àmbit pràctic (participàvem de les activitats diàries del funcionament de l’escola, apreníem sobre agricultura treballant a l’hort així com se’ns encoratjava la participació en activitats o esdeveniments socials i comunitaris…). Aquí va ser on vaig conèixer la meva companya, la Clara, on vam aprendre a treballar juntes i on vam començar a crear un vincle d’amistat que durant els següents mesos s’acabaria convertint pràcticament en família.

El novembre del 2023 la Clara i jo vam arribar a Malawi amb una gran motxilla a l’esquena plena d’emoció i una miqueta també de dubtes. Ens havien assignat a treballar com a professores en una escola superior que forma joves adults per esdevenir els futurs professors de primària de les zones rurals del país. Jo mai abans havia ensenyat, i fer de professora era una cosa que m’espantava perquè no sabia si en seria capaç. Quan vaig saber, a més, que havia d’ensenyar matemàtiques vaig pensar: com he arribat aquí? Però ja no em podia fer enrere, havia creuat tot un continent per a alguna cosa. Els primers dos mesos van servir-me com a entrenament, vaig aprendre sobre el funcionament i la filosofia de l’escola i, gràcies al suport del professor de matemàtiques, vaig aprendre com organitzar les classes i mantenir l’atenció dels alumnes. Aquesta primera etapa va ser complicada perquè tot i que les condicions de vida al campus eren bones, vam haver de dur a terme un procés d’adaptació molt gran: el menjar (més simple), a la cultura (bastant tradicional), a l’estil i el ritme de vida (molt més lent)… durant un mes ens vam quedar sense electricitat a l’escola i, sense electricitat, tampoc hi havia aigua, per la qual cosa havíem d’anar a buscar aigua al pou cada dia. Vam haver d’aprendre a ser flexibles i a adaptar-nos a la situació, entendre que cada dia les coses podien ser diferents. Més enllà de les classes, l’escola tenia una relació molt estreta amb la gent de les comunitats. Amb els alumnes realitzàvem sovint investigacions on entrevistàvem els locals i creàvem tallers participatius per a ajudar el desenvolupament de les petites poblacions. A l’escola treballàvem a l’hort, plantant verdures que després cuinàvem entre tots o ens manteníem actius jugant a netball, l’esport femení per excel·lència al país. A vegades anàvem a les preescolars i pintàvem algunes escoles o construíem patis d’esbarjo; i totes aquestes sortides em servien no només per a interactuar de manera més propera amb els meus alumnes, sinó que també era una manera de conèixer la realitat de la vida a Malawi, i adonar-me de la gran quantitat de desafiaments que ha d’afrontar el sistema educatiu del país. La taxa d’abandonament escolar és molt alta; embarassos o casaments prematurs, dificultat per a les famílies de comprar el material o els uniformes escolars, necessitat de tenir mans treballant la terra o anant a buscar aigua, les llargues distàncies que els infants han de recórrer cada dia, la creença que les nenes no poden anar a escola quan tenen la menstruació… els motius en són masses.

El gener del 2024, els nostres alumnes van marxar a treballar com a professors de pràctiques a les zones rurals i vam rebre un nou grup d’alumnes. Una de les coses que em va cridar molt l’atenció, ja des que ensenyava matemàtiques, era la dificultat que tenien els meus alumnes per a tenir idees innovadores i creatives i pensar fora de l’establert. El sistema educatiu de Malawi segueix el sistema tradicional britànic, basat a copiar i repetir.

Malawi té moltes necessitats, però el que és segur és que per tal de canviar és necessari fer les coses diferents. És així que vaig decidir canviar-me d’assignatura i començar a ensenyar art, amb el que m’hi sento molt més còmode, però on també vaig trobar l’oportunitat de realitzar amb els alumnes un treball de desenvolupament del pensament crític, l’expressió personal i la creativitat. De manera paral·lela, la Clara va desenvolupar un projecte des de zero per a la creació d’un departament de gènere a l’escola. Havíem estat fent una investigació sobre la vida de les dones malawianes i els reptes que tenen especialment les nenes per completar l’educació bàsica. Parlant amb algunes de les nostres alumnes ens vam adonar que la desigualtat i violència de gènere és el dia a dia de la gran majoria i vam decidir començar amb aquesta feina.

Com ja he mencionat, es tractava d’una iniciativa completament nova pel que no teníem un llibre amb el temari. Basant-nos en una guia de les Nacions Unides sobre recomanacions de temes a tractar per a una bona educació sexual, vam anar creant el currículum. Partíem en desavantatge perquè no coneixíem la cultura i plantar-se davant 120 alumnes per parlar sobre sexualitat va requerir força valor. Però tant la Clara com jo crèiem profundament en el que estàvem fent i setmana per setmana ens encarregàvem de buscar la informació necessària, preparàvem el material a ensenyar, sovint a través de dibuixos, ja que no teníem pantalla, o inventant-nos diferents jocs. Anàvem aprenent també nosaltres a tall de prova i error. Un dels mètodes que vam crear va ser una caixa de preguntes on cada setmana els alumnes podien dipositar en paperets els dubtes o els temes sobre què volien aprendre. D’aquesta manera, no només els servia a ells per a resoldre’ls dubtes que potser per vergonya no s’atrevien a preguntar davant de tothom, sinó que també ens ajudava a nosaltres a l’hora de crear les classes. El sexe és un gran tabú a Malawi, mai abans havien tingut l’espai per a parlar-ne i ens feien moltes preguntes: com et quedes embarassada?, com funciona el cicle menstrual?, què puc fer en cas d’abús per part d’un docent?, què puc fer si no vull tenir sexe amb el meu marit, però m’amenaça de matar-me? Adonar-nos-en com era de necessari el que estàvem fent ens va empènyer a treballar amb tot l’esforç possible. Volunteer for change. L’experiència de la Guisla a Malawi. Marxar va ser difícil. Tenia un sentiment de responsabilitat molt gran cap als meus alumnes i sentia com si els estigués abandonant. Havíem posat un gran esforç en un projecte que tot just començava i no entenia que hagués de marxar quan encara hi havia una necessitat tan gran. L’experiència de Malawi m’ha canviat totalment la perspectiva. He pres consciència de moltes de les coses que jo donava per fet, de l’esforç que qualsevol petit gest requereix i que difícil és canviar les coses. Va ser la primera vegada en què vaig prendre consciència que el color de la meva pell té un valor social, econòmic i polític en el món i que això és terriblement injust. M’he adonat de com de privilegiada soc i he hagut d’aprendre a conviure amb el meu privilegi en un entorn de pobresa extrema. Ha estat una experiència difícil, però que m’ha portat a un creixement personal enorme que m’ha marcat i canviat. I és que quan veus per tu mateixa el que està passant, quan hi estàs implicada de forma personal és molt difícil continuar-ho ignorant. He conegut un país preciós on la seva gent m’hi ha fet sentir sempre benvinguda i segura. Més enllà de la feina, me n’enduc les amistats, la música, els increïbles paisatges i uns records que m’acompanyaran per sempre. I tot i que tornar a casa m’espanta, ara tinc clar que hi ha una necessitat molt gran d’ajuda i que jo puc aportar-hi el meu granet d’arròs.

Publicat al Butlletí de juny de 2024

Maresmencs i maresmenques al món

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Feina

Samuel Rodríguez, un any a la Xina treballant com entrenador de bàsquet

El passat 6 d’abril de 2022 vam tenir entrevistar el Samuel Rodríguez, un jove de Premià de Dalt que al 2020 ens va explicar la seva experiència participant a una Formació Internacional d’Erasmus +. Dos anys més tard el seu esperit viatger continua vent en popa, i aquest cop ens comparteix la seva vivència treballant com a entrenador de bàsquet durant un any a la Xina.

Què et va portar a la Xina?

Potser l’experiència. El tema de viatjar, una cultura diferent, de descobrir món, i conèixer un idioma tan diferent i tan interessant com és el xinès. Bàsicament m’hi va portar la feina. Estava treballant d’entrenador de bàsquet a Vilassar de Mar, i un company entrenador havia estat a la Xina prèviament. Li va agradar l’experiència i em va comentar que buscàven gent jove d’Europa que parlès anglès per treballar amb nens petits, i que si m’interessava. A través de contactes vaig arribar allà.

En què consistia la feina?

Estava a una acadèmia, que tenia col·laboració amb escoles i llogava pistes a la ciutat. L’estructura era la següent: de dilluns a divendres els entrenadors internacionals anàvem a diferents escoles, erem dos espanyols i un serbi. Anàvem a fer classes amb l’equivalent a 5è i 6è de primària d’aquí. Era una escola internacional privada que a part de fer bàsquet en anglès també feia altres assignatures en anglès amb professors internacionals. Pels infants del campus esportiu comptar amb entrenadors internacionals és una bona manera de preparar el nen o nena per conèixer i acceptar altres cultures diferents a la seva. Obrir els ulls al món. A part de la millora de la llengua anglesa.

A quina ciutat vas anar?

Vaig anar a Hangzhou, que està a l’est de la Xina, molt proper a Shanghai. És una ciutat d’uns 11 milions de persones que està prou bé, considerada de les més grans de la Xina, a nivell de tecnologia, de qualitat de vida, de mercat.. Per exemple, Alibaba té la seu a Hangzhou. És com un hub internacional pel que fa al comerç electrònic. És una ciutat que és molt avançada, però també destaca pel fet que combina la part de cultura més antiga, com els temples, els parcs… amb tot el que ens ve al cap amb la tecnologia més avançada. Pots estar a una megaurbe, i girar el cap i trobar-te en un llac on sona música tradicional xinesa

Què tal la integració en el dia a dia allà?

Al principi va ser complicada. Quan arribes a un lloc i estàs fora de la teva zona de confort, amics, familia, llengua… és complicat. I a la Xina és com fer-ho multiplicat per 5. Però mica en mica t’espaviles. Agafes paraules clau, aprens quin tren has d’agafar per anar a l’escola… automatismes que s’aprenen de manera natural.

Vas aprendre la llengua?

Sí, puc parlar xinès. No en sabia d’abans, vaig aprendre coses bàsiques gràcies a tutorials de YouTube. Un cop allà, vaig començar a aplicar el poc que sabia, però ningú m’entenia!
El xinès és un idioma on cada paraula té 4 tons. I depèn de com entonis una paraula pot tenir un significat completament diferent. Però al estar allà mica en mica agafes els tons i el significat de les paraules.

Quines altres activitats feies apart de la feina?

Bàsicament la vida allà era com aquí: normal. Fora del treball quedava amb amics. M’agrada molt la fotografia, i com que Hangzhou té un llac molt impressionant, el llac de l’oest, agafava la càmera i la moto i em perdia pel llac a fer fotos. Així m’endinsava a parts de la ciutat que desconeixia, parlava amb gent…

I què tal la conducció per allà?

Molt diferent d’aquí. És un caos, és interessant. Hi havia molta gent, moltes motos… Hi havia un carril només per e-bikes. Però en aquest carril hi podies trobar motos normals, e-bikes, bicicletes, gent amb carros… i al mateix temps gent que anava en contra direcció… Era com una prova de circuit on havies d’estar molt alerta. Era complicat al principi, però al final haver d’estar tota l’estona en tensió al final desgasta. Allà el vehicle principal és la moto electrica, l’e-bike, carregar la bateria de la moto potser et costava 1 cèntim.

Els teus amics eren internacionals o locals?

Mig-mig. Pel tema del Covid, molta gent internacional va marxar de la Xina, i va arribar un punt en que no es podia entrar al país si no eres familiar o si tenies visat de treball. No hi havia turistes ni estudiants. I la visa de treball era difícil que te la concedissin. Tot i així vaig trobar un grup d’amics internacionals, sobretot de llatinoamerica, d’Estats Units i UK.

Com vas viure el Covid allà?

La veritat és que molt tranquil. Quan vaig arribar a la Xina vaig haver de fer quarantena durant dues setmanes, en un hotel del govern. Un cop feta, vaig fer vida normal, només feiem servir la mascareta al transport públic. Pel que fa a les vacunes em vaig vacunar allà, em van enviar un comunicat oferint-me l’opció. Estan molt ben organitzats, tot ho fan molt ràpid. Si es donava un cas de Covid en alguna població, ho controlaven molt bé.

Vas viure algun xoc cultural?

A nivell cultural veus moltes diferències entre occident i orient. Per exemple, la manera de fer servir la lògica, el plantejament de les solucions, la manera de raonar, de comunicar…Per exemple a la feina, quan es brinda, el got sempre ha d’anar per sota del cap, així li estàs mostrant respecte. És una cultura molt tradicional. O quan encaixem les mans, el meu cos ha d’estar més avall que el seu, és
com mostrar el rang de poders. D’altra banda, la Xina està molt avançada a nivell tecnològic en comparació amb Europa. En el dia a dia allà no portava ni claus ni moneder, ho feia absolutament tot a través del mòbil. Per agafar el tren feia servir una aplicació, Alipay, que escaneja un codi. WeChat i Alipay son les dues aplicacions per excel·lència a la Xina, amb les que ho pots fer tot. WeChat és com un Instagram, un Twitter i un Facebook tot junt. La vida allà era molt còmode, ara, si es perd el mòbil, estàs fotut.

Per què vas decidir tornar?

Bàsicament vaig anar allà per viure una experiència. Em vaig graduar en Turisme i amb el tema del Covid ningú viatjava per oci, i en no tenir experiència en el meu camp vaig pensar que seria una bona manera d’aprendre. En comptes d’estar a casa un any sense saber què fer, vaig passar un any a la Xina a aprendre de l’idioma, de la cultura, per viure noves experiències.
Treballar d’entrenador et dóna eines de comunicació, de lideratge, d’adaptació a diferents perfils de gent… que poden ser eines molt útils de cara al futur laboral. Vaig arribar al desembre ja que des de casa em deien que estava tot molt millor, que començava a arrencar… i vaig pensar que era un bon moment per tornar. Després d’estar uns mesos aquí he decidit marxar a Budapest per treballar a una agència de viatges online. Com que no trobava feina per Catalunya, i soc jove i tinc ganes de viatjar, he decidit continuar a l’estranger.

Què li diries a una persona que tingui ganes de fer un projecte llarg a la Xina?

Ment oberta, moltes ganes i amb molta força. La Xina és olt interessant, però no és fàcil al començament. Sempre que emprens un viatge tens al cap unes expectatives, et fas la teva pel·lícula, i sempre sol ser diferent del que et pensaves. Allà l’anglès el parla molt poca gent, sobretot els joves. Segons la meva experiència, la gent més gran no el parla. Així que l’idioma també és un aspecte a tenir en compte,

Si vols recuperar l’experiència que el Samuel ens va compartir el 2020 participant en una
formació internacional al Regne Unit la pots llegir a: https://bit.ly/3bFceg4

Publicat al Butlletí de juliol de 2022

Amb el butlletí del mes de juliol us desitgem un molt estiu!!

Com sempre amb totes les seccions que a punt perquè trobis la teva inspiració o oportunitat de fer una estada a l’estranger. A més en aquest butlletí et convidem a participar en la secció Maresmencs al món compartint la teva experiència de mobilitat. Posa’t en contacte amb mobilitatjove@ccmaresme.cat i t’explicarem com fer-ho.

 

I si amb això no en tens prou, segueix-nos a les xarxes socials, allà també hi trobaràs més oportunitats i notícies interessants! 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Fernando

🛫 Mataró

🛬Marroc

✅ Estudis

El Fernando ens explica el seu projecte de final de curs al Marroc.

Quan hi vas arribar?

Vaig arribar al Marroc a l’abril del 2015.

Què hi vas anar a fer?

Un projecte de final de curs on analitzaríem la situació social del Marroc i les organitzacions i ajuts socials que existeixen. Anava amb els companys de curs de segondel CFGS d’integració social. Una vegada allà ens van dividir en petits grups on cadascú tenia el seu propi guia natiu. Els guies eren estudiants de filologia hispànica i eren voluntaris o utilitzaven l’experiència per després fer els treballs.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Com anava amb l’institut i l’estada era d’una setmana, només necessitàvem el passaport en vigor.

Quines dificultats vas trobar? Que vas fer per solucionar-les?

No sé si es poden anomenar dificultats, però, la “dificultat” més evident és l’idioma. Em va sorprendre la quantitat de gent que sabia parlar castellà, i doncs, no era tan difícil entendre’ns. També el seu idioma no és gens difícil d’aprendre, i encara que jo tenia alguna noció prèvia, es pot aprendre ràpidament algunes paraules que et serveixen pel dia a dia més proper. Una altra “dificultat” pot ser l’ús d’una moneda diferent, però com 1 euro són 10 dírhams, t’acostumes ràpidament a fer els comptes.

On vas trobar ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Abans del viatge vam tenir una sèrie de sessions informatives sobre el Marroc, que feia un noi que després va ser un dels guies. En aquestes sessions ens va parlar una mica de l’història del Marroc, com era allà la vida i recomanacions i consells per a l’estada. Després per la meva part, vaig ampliar aquesta informació navegant per internet, més que vídeo i informació general, crec que el més profitós és llegir les experiències d’altres persones, ja que és més proper a la veritat que et trobaràs.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Primer jo recomanaria una visita turística al país, però no només al cas del Marroc, sinó a tots els països on es tingui al cap anar a viure, això pot donar una perspectiva en primera persona del lloc, i és molt més realista que buscar informació a internet. També entendre que encara que no és un altre planeta, si tenen costums diferents i que el tema religiós és molt fort allà, potser no tothom es pot acostumar a això i cal investigar-lo abans.

Com vas viure l’experiència?

En general el viatge ha sigut una experiència única que he pogut compartir amb amics, companys de classe, acompanyants i professors. Realment al principi estava una mica escèptic sobre si estaria bé i a gust. Encara que m’agrada viatjar, és un viatge d’estudis amb moltes coses a fer, i el fet de conviure 4 dies amb gent diferent, que excepte uns pocs, només estic amb ells en l’àmbit escolar. Però una vegada allà i ara des de la perspectiva del passat, he de reconèixer que vaig estar molt a gust i vaig gaudir molt, era com casa meva, em sentia molt lliure i content amb tot i tothom, això em va sorprendre molt gratament, fins i tot tinc ganes de tornar a viure una experiència similar.

Quins aspectes hi destaques?

La gent va ser molt agradable i propera, encara que si és veritat, que alguns s’intentaven aprofitar amb els preus pel fet de ser estranger. Cal destacar el caràcter i comportament de les gents del Marroc. Lògicament tothom és diferent en l’àmbit individual, però si crec que hi ha diferències generalitzades entre la gent del Marroc i a Espanya, per exemple. Òbviament ve donada per les diferències culturals, socials, religioses, etc.

Segons la meva observació, al Marroc les persones són molt properes entre elles, no tenen cap vergonya de fer certes coses en públic com gestos afectuosos, sobretot entre homes. Tenen menys prejudicis i estan més disposats a conèixer nova gent, noves cultures i noves maneres d’observar i veure el món, encara que després no les adaptin a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, ells eren molt més sociables que nosaltres, ja que feien molta vida al carrer xerrant i fent coses junts, aquí som més individualistes i perdem més temps veient la televisió o fent ús de les tecnologies. En el món occidental sembla que ni donem aquesta oportunitat de conèixer, tenim recel de la gent que no coneixem, fins i tot de la que coneixem, ja que sempre pensem que volen fer-nos algun tipus de mal. Em va sorprendre lo religiosos que són i com compleixen estrictament els seus dogmes, cosa que jo, al no ser religiós, veia excessiu.

Però vaig aprofitar per aprendre i investigar sobre la religió musulmana i vaig descobrir que molts dels prejudicis que aquí tenim no són reals, pot ser en els bàndols més extremistes, però no a la societat general. Per exemple, l’Alcorà no diu res sobre la submissió de les dones, de fet,La dona té els mateixos drets i deures que l’home.

D’altra banda em va sorprendre el menjar, tot portava moltes espècies i al no estar-hi acostumat, era una bomba per l’estómac. Molts dels companys es van posar malalts, però això no treu que estava tot boníssim i amb sabors molt diferents. També ens van recomanar veure aigua embotellada, ja que l’aigua d’allà podia tenir bacteris diferents i també fer mal a l’estómac.

Pel que fa a l’organització de l’estada, la divisió en petits grups em va semblar molt bona idea. Així teníem una atenció més especialitzada, i és cert que amb menys gent els temps i les activitats en generals es poden organitzar millor.

Els acompanyants van ser la millor part del viatge, gràcies a ells crec que tothom va aprendre molt ja que no hi ha res com que t’expliquin la cultura la gent que la practica, eren molt amables i protectors, fins i tot tinc contacte amb tots per les xarxes socials i hi parlo habitualment.

A nivell de visites, em va semblar bastant complet, a nivell acadèmic, tres centres de diferents col·lectius, a nivell turístic la medina, una sinagoga, el hamam, el mirador, cases decorades al estil àrab, l’herbolari, palau reial, etc.

Que hi vas trobar a faltar?

Vaig trobar a faltar visitar alguna Mesquita, però per als estrangers no era possible d’entrar-hi. Per la resta bastant complet, he pogut conèixer els diferents espais que conformen aquesta cultura.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

És un viatge que marca i que m’agradaria tornar a fer. Aquests són les veritables experiències de la vida que fan que una persona creixi i obri la seva ment. Recomano molt gratament els joves almenys visitar el país, però no només com a turista, sinó també vivint el dia a dia amb la gent i veient com és la seva realitat, que d’altra banda, dista molt de com la veiem a Espanya, plena de prejudicis i estigmes. És una cultura diferent i depèn de cadascú els seus gustos i necessitats, però com experiència va ser única i no m’importaria gens fer una estada més llarga al país i penso que tothom hauria de viure-la.

Publicat al Butlletí de febrer de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

😀Meritxell

🛫Mataró

🛬Colòmbia

✅ Voluntariat

Meritxell, voluntariat europeu a Bogotà

A Colòmbia amb el Servei de Voluntariat Europeu La Meritxell Marín, de Mataró, va marxar fa uns mesos a realitzar un Servei de Voluntariat Europeu a Bogotà, Colòmbia. Ens escriu des d’allà, explicant-nos la seva experiència i aportant uns quants consells útils.

Vaig arribar el 21 de febrer del 2015 a Bogotà gràcies al Servei de Voluntariat Europeu (SVE). Hi vaig entrar a formar part a través de l’IFM-SEI (International Falcon Movement- Socialist Educational International), una organització internacional formada per diferents organitzacions i entitats que treballen en l’educació en el temps de lleure. L’esplai del meu barri està federat a Esplais Catalans (Esplac), sòcia de ple dret de l’IFM-SEI. M’acull una fundació que treballa amb infants d’una comunitat en risc de pobresa i exclusió social. A més a més, participo de l’equip de Participació de la Direcció de Democràcia, Participació i Acció Comunal del Ministeri de l’Interior quan treballen projectes relacionats amb infància i adolescència.

L’oportunitat de marxar va ser el principal motiu, però també volia substituir la dinàmica d’estudiar i treballar, i fer alguna cosa diferent. I evidentment, descobrir Colòmbia també em cridava molt l’atenció. Però la confirmació la vaig rebre al setembre. Encara quedaven 4 mesos per marxar. Vaig intentar trobar feina mentre buscava cursos per a persones en atur, però tenia dos viatges planejats i pagats des de feia temps i no els volia perdre, així que no vaig acabar fent cap de les dues coses.

Al gener, per fi, vaig trobar una feina on acceptaven la condició que podia deixar la feina just en el moment en que aconseguís tota la documentació. Per sol·licitar el visat de cooperant o voluntari (TP-6), necessitava certs papers dels que la fundació no disponia i havia de demanar. Després de 5 mesos esperant, per fi me’ls van poder enviar per correu postal (necessitava els originals) i vaig poder demanar el visat, que me’l van entregar al moment. 5 dies després ja tenia el bitllet d’avió.

Per començar a entrar en contacte amb el viatge que m’esperava, vaig consultar blogs de persones que han realitzat el mateix programa. També vaig entrar a un parell de grups de Facebook d’espanyolxs a Colòmbia o Bogotà, que m’han pogut resoldre dubtes concrets de persones en situació d’estrangeria. Això és el suport que vaig buscar pel meu compte, però també compto amb l’assessoria de la tècnica internacional d’Esplac i persones properes del meu entorn que han viscut l’experiència de l’EVS.

Després de tot aquest procés i les vivències fins el moment, els meus consells per a les persones que desitgen viatjar a Colòmbia són:

  1. Que s’informin sobre la història del país: és un context social molt diferent i és important conèixer quina és la realitat per poder adaptar-se i entendre la societat colombiana.
  2. Que es prenguin el seu temps i siguin conscients que marxen molt lluny de casa: no es tracta d’un viatge per Europa, on Mataró queda a 2-3 horetes i els viatges en avió surten barats. Són 12 hores d’avió entre Barcelona i Bogotà i els vols són cars. Per tant, s’ha de ser plenament conscient que les “visites” no seran una opció viable. Jo he passat per un procés “d’estabilitat emocional” fins arribar a sentir-me còmode sense familiars i amigues a prop.
  3. Aquest punt és més una advertència, que us la farà qualsevol local que us trobeu: no s’ha de “donar papaia”. O sigui, no s’han de donar motius a les carteristes i demés personatges. Desconfia i encertaràs. Un cop t’acostumes, és més senzill i sabràs per on ficar-te i com actuar sense tanta pressió.

Sé que pinto el panorama molt negatiu. A mi no m’ha passat res però precisament perquè sempre tinc present que és una realitat que no es pot negar. I pel que fa a l’EVS, passar 11 mesos lluny de casa, i començar “sola”, et fa passar per moments de creixement personal, molt satisfactori, però també de por i dubte. La sensació de seguretat i el sentiment de pertinença de quan una estar al seu barri o poble l’aniràs elaborant amb els mesos. Recomano que la persona que vulgui aventurar-se, s’aturi un moment i es pregunti si es creu realment

capaç i amb força per superar situacions que, probablement, mai havia viscut abans. En una experiència així, s’ha d’obrir la ment, intentant mantenir l’equilibri entre les expectatives i la il·lusió, per evitar sobrecàrrega o decepcions innecessàries. I una advertència més: planifica en un parell de pinzellades què faràs després de l’EVS. Evidentment, durant els mesos fora de la zona de confort faràs milers de plans, somiaràs coses noves, etc., però tenir més o menys un “pla B” per quan tornis a casa pot evitar que et trobis sense res a fer després, o que pensis que no sabràs com continuar el camí. En una experiència així, sento una sensació de llibertat, que tinc l’oportunitat de fer el que m’agrada. Una oportunitat a la que ara, aquí, més que mai, me n’adono que no tothom hi té fàcil accés. Són coses que una recorda tota la vida, i on et demostres què ets capaç de fer, o què és el que més t’afecta i sobretot, reflexiones constantment sobre el que vols fer amb la teva vida. T’ajuda a escapar de la rutina i a obrir la ment a coses noves.

Per finalitzar, aquesta aventura pot ser la resposta (plena de preguntes) que molta gent jove busca per enfocar el seu camí de vida. El context del país fa que la gent sigui molt espavilada, ja que no sempre poden gaudir de les comoditats a les que “les europees” estem acostumades. Saben guanyar-se la vida des de ben joves, un caràcter emprenedor que costa de trobar a Catalunya. I se’n pot aprendre molt.

Publicat al Butlletí de novembre de 2015