Teià aplica un innovador sistema de poda per millorar la salut dels plataners de la riera

 


A la riera de Teià, com a la de molts municipis de la comarca del Maresme, els plataners són un element típic que dona entitat pròpia a aquest espai ciutadà. En el cas de Teià, a més, el conjunt de 270 exemplars de centenaris plataners presents al tram urbà de la riera (al passeig de la Riera) estan declarats com a Arbreda Monumental d´Interès Local i, per tant, estan protegits. Per tal de preservar al màxim la seva salut, l’Ajuntament de Teià, assessorat pels tècnics d’entorn urbà del Consell Comarcal del Maresme, ha aplicat una nova modalitat d’esporgada anomenada manteniment de capçada.


Al llarg d’aquesta setmana s’estan esporgant els plataners de la riera de Teià, però en aquesta ocasió la poda serà menys agressiva i seguirà un nou sistema que s’aplica a països centreeuropeus. S’anomena manteniment de capçada i té com a principal objectiu frenar el procés degeneratiu d’alguns exemplars que ha estat observat pels tècnics del CCM. En concret, l’informe al·lerta que alguns arbres pateixen fitopatologies provocades per la poda intensa a la qual han estat sotmesos en els darrers anys. És per això que els tècnics del CCM han aconsellat a l’ajuntament modificar el sistema d’esporgada. La nova modalitat de poda, que implica aplicar una tecnologia punta dins l’àmbit agronòmico-forestal, permet un tractament sostenible de l’arbreda protegida, tot reduint els danys causats a l’arbre, afavorint el tancament de ferides i augmentant la seva resistència a fitopatologies i a les deficiències de nutrients. El nou sistema permetrà mantenir la qualitat paisatgística de l’arbreda, així com la seva capacitat d’ombra. A més, té l’avantatge que permet optimitzar els recursos municipals ja que es preveu un estalvi d’entre un 50 i un 75% a les esporgues anuals, i entre un 70 i un 90% en la reposició d’arbres en mal estat. Justament, aquest any s’hauran de reposar 5 exemplars que, pel seu estat deficient, es considera que són irrecuperables i que mostren perill de caiguda. L’ajuntament de Teià invertirà aquest any 36.000 euros en l’esporgada i conservació de l’arbreda del passeig de la Riera, incloent-hi també els plàtans i les alzines de la BV-5026.

La revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt a càrrec de 60 estudiants es farà demà, dimecres 2 de febrer


Dimecres, 2 de febrer, es realitzarà la segona fase de la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta acció, prevista per al passat 26 de gener, va ser ajornada a causa de les baixes temperatures. Així, doncs, demà entre les 10:00h i les 11:30h, 60 alumnes de l’escola Sant Jordi del municipi, assessorats per tècnics del Consell Comarcal del Maresme, plantaran espècies autòctones al Passeig de Casa Riera. A les 10:30h, l’alcalde de Sant Vicenç, Lluis Bisbal, i el conseller delegat de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal, Josep Jo faran un seguiment dels treballs de revegetació.


Aquesta actuació compta amb un pressupost de 2000 euros que financia l’ajuntament de Sant Vicenç, ha estat dirigida pel Consell Comarcal del Maresme i compta amb la col·laboració de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. A la vegada, és una bona acció de sensibilització i eduació ambiental per als nens i nenes que hi participaran.

El CCM fa una crida a la població perquè només truqui al 112 en casos d’emergència

El CCM avisa a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca que el fum i les cendres que estan afectant a alguns municipis són fruït de l’incendi que s’està produïnt a l’Alt Empordà (Girona).
El CCM fa una crida a la calma i recorda als ciutadans i ciutadanes que NOMÉS S’HA DE TRUCAR AL 112 EN CASOS D’EMERGÈNCIA. CAL DEIXAR LLIURE LA LÍNIA PER ATENDRE LES URGÈNCIES.

El govern del Consell Comarcal vol que la Generalitat declari “Zona d’Actuació Urgent als Boscos del Maresme” de pi pinyer afectats per sequera i Tomicus

 

El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.

Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.

El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.

Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal.  Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.

150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors…  assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.

Escolars de Sant Vicenç de Montalt revegetaran la platja del municipi

 


El proper 26 de gener es realitzarà la segona fase de revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquest és un projecte que du a terme l’ajuntament del municipi conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i que compta amb la col.laboració de la Federació Agrupació de Defensa Forestal (ADF)del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema.


Tal i com es va fer a la primera fase (el 31 de març de 2004), seran escolars del municipi els encarregats de dur a terme la revegetació. En aquesta ocasió, participaran 60 nens i nenes de l’escola Sant Jordi que, entre les 10:00h i les 11:30h i sota la direcció i supervisió de tècnics del Consell Comarcal, plantaran fenals de platja, fonoll marí i altres cinc espècies vegetals. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 2000 euros, es realitzarà al Passeig de Casa Riera i s’emmarca dins el programa Elymus de restauració i gestió sostenible de platges que està desenvolupant el Consell Comarcal del Maresme amb el suport de diversos Ajuntaments i ONG.

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

Intervencions contra el mosquit tigre al Maresme 2012

El control de plagues és competència dels ajuntaments. En el cas del mosquit tigre, però, el Consell Comarcal del Maresme va crear el 2011 el servei comarcal per donar suport als municipis en la seva lluita contra aquest insecte que tants problemes està ocasionant a la població.


Les administracions poden actuar a la via pública eliminant aquells elements que faciliten la cria de mosquits, però cal també que la ciutadania intervingui en els espais privats.

























































INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA 2013
 Maig – Juny – Juliol – Agost – Setembre- Octubre
 

Larvicides en embornals sifònics


El Consell Comarcal del Maresme ha signat conveni de col·laboració amb 21 municipis per tal de fer 3 intervencions amb larvicides en els embornals sifònics situats a la vía pública. Aquestes aplicacions serveixen per controlar l’expansió del mosquit tigre




MUNICIPIS ON S’ACTUARÀ


ALELLA                                                

 


ARENYS DE MAR         


ARGENTONA                                   

 


CABRERA DE MAR


CABRILSCALELLA

 


CALDES D’ESTRAC


CANET DE MARDOSRIUS

MATARÓ



 


MONTGAT


 


ÒRRIUS

 


PREMIÀ DE DALT


SANT ANDREU DE LLAVANERESSANT ISCLE DE VALLALTA

SANT POL DE MAR


 SANTA SUSANNA

 SANT VICENÇ DE MONTALT


 


TEIÀ

TIANA



 


VILASSAR DE DALT


 



 


VILASSAR DE MAR


 



 


 


Estudiar a l’estranger, una opció per seguir formant-te i aprendre idiomes

Al Servei de Mobilitat internacional del Maresme, facilitem assessorament i orientació sobre les diferents opcions i possibilitats de cursar estudis en un altre país. T’ho avancem amb aquest vídeo:

 



Consulta al teu Punt d’Informació Juvenil i al nostre facebook.

 

El Consell Comarcal comença a Mataró la campanya per frenar la propagació del mosquit tigre

 
El Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb l’Ajuntament, ha començat el tractament dels embornals sifònics de Mataró per evitar la proliferació del mosquit tigre aquest estiu. El CCM ha ofert als municipis, per quart any consecutiu, mancomunar i coordinar accions per dificultar l’expansió d’aquest insecte que tants problemes provoca entre la població els mesos de més calor. El Conseller Delegat de Medi Ambient, Antoni Valls, ha visitat avui un dels llocs de la ciutat on s’està actuant.

Les accions que realitza el Consell Comarcal consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió. Aquest larvicida s’aplica als embornals sifònics (aquells que retenen aigua i que, per les seves característiques, són uns dels llocs triats pels mosquits tigre per a la posta d’ous. L’aigua retinguda facilita el creixement de les larves).

Els treballs han començat per Mataró i a principis del mes de juny es continuarà pels municipis del Maresme que ho sol·licitin. A cada municipi es faran 3 aplicacions per assegurar l’eficàcia del tractament.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS
Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana.

Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habituals de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ