Maresmencs i maresmenques al món


😀Judith

🛫 Dosrius

🛬Itàlia / Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


De pràctiques per Europa! La Judith, de Dosrius, ens explica la seva experiència fent pràctiques Erasmus+ a Roma i amb el programa TLN a Lisboa.

Em dic Judith, actualment tinc 26 anys i sóc Animadora Sociocultural i Turística (ASCT), Monitora de Lleure, Postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendre-les al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018 i aquesta va ser la meva experiència.

La primera vegada que vaig marxar (el 3 de maig de 2016), estava estudiant primer d’Animació a l’Institut Salvador Seguí. Buscant llocs on fer hores de pràctiques, em va sortir l’oportunitat de rebre una beca ERASMUS+ que em donava l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, gràcies a la Fundació BCN, que era la coordinadora d’aquell projecte.

Em van fer una entrevista, part d’aquesta era en anglès i segons el meu perfil i les meves experiències, se’m va acabar assignant la ciutat de Roma i el Centro Diurno per Anziani Fragili la Casetta com a lloc de pràctiques. Allà, compartia lloc de pràctiques amb una estudiant d’Integració Social. En total vam ser tres les que vam acabar marxant a Roma, dues fèiem pràctiques a la Casetta i l’altra feia pràctiques de màrqueting i publicitat a l’empresa ACE SPA Lloyds Insurance. Totes tres compartíem pis a prop de San Giovanni.

Els primers dies, el pis estava superbuit, no hi havia ni una trista escombra, afortunadament teníem molts basars i supermercats a l’abast. Tampoc hi havia el wifi instal·lat i la propietària ens va passar la contrasenya del wifi d’unes noies que també estaven allà d’ERASMUS, esveu que aquell bloc de pisos és on enviaven a tothom que feia pràctiques, de fet, actualment

 formo part del Grupo Latentes, un grup de persones de diferents formacions artístiques que fan intervencions artístiques dins del marc de les arts comunitàries, i es veu que una de les meves companyes de Latentes també va fer pràctiques a Roma i no només va fer pràctiques en el mateix lloc que jo sinó que vivia en el mateix bloc també. Total, que la primera setmana, estàvem acabant tasques dels cicles formatius en el balcó d’una de les habitacions, que era l’únic lloc on arribava el wifi. Videotrucades i tot el que fos d’internet ho havíem de fer en aquell balcó. Un dels dies feia tant de Sol que vam improvisar un tendal fet amb paraigües, tovalloles… Amb tot el que vam poder arreplegar. Afortunadament això va durar només una setmana. La setmana següent ja vam tenir el wifi instal·lat en el pis.

Vaig gaudir la meva estada a Roma, vaig visitar molts llocs, alguns superconeguts com ara el Colosseo, la Fontana di Trevi o la Città del Vaticano. Però també d’altres com ara el Lago dell’EUR i la Basilica di San Paolo. Gràcies a les sortides que féiem en el centre de dia. Un dels llocs que em va agradar molt va ser el Roseto Comunale, que està just al costat del Foro Romano i el Palatino.

Tot i això, sent una noia d’un poble situat a la serralada litoral, situat al peu del Parc Natural Montnegre i Corredor, envoltat per muntanyes, vaig trobar molt a faltar les zones verdes, Roma en té, però és bàsicament una ciutat marró i grisa i, quan t’allunyes de les parts més turístiques, bastant bruta. De fet, tenia tanta enyorança de les zones verdes que quan vaig anar la Villa Borghese a veure un concurs d’equitació (del qual l’entrada em va costar 5€ pe

cert, una ganga), em vaig abraçar a un arbre. Així de grossa i, ho reconec, dramàtica, era la meva enyorança. En canvi, a Lisboa era tot el contrari, zones verdes per tot arreu i les voreres ben netes, tot i que no era ni segueixo sent massa fan de la Calçada Portuguesa, patina molt i és superirregular, els dies de pluja s’havia d’anar amb molta més precaució.

La segona vegada que vaig marxar (2 de maig de 2018), va estar estretament relacionada amb una lesió i una baixa laboral. L’estiu de 2017 vaig estar treballant com Animadora Turística en un hotel de Tossa de Mar, mentre treballava em vaig trencar per segona vegada el lligament creuat i aquesta vegada va anar acompanyada d’una operació. Vaig estar fins a mitjans de gener de baixa. Estant de baixa em vaig apuntar a la Garantia Juvenil i remenant la pàgina web vaig trobar el Projecte TLN Mobilicat, diferents entitats oferien diferents estades de pràctiques laborals de diferents durades amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una d’aquelles estades era de dos mesos a Lisboa i la portava la Fundació BCN també, en aquesta ocasió, em van fer una petita part de l’entrevista en italià, a part de fer-la en català i anglès.

Aquesta vegada, la beca era més elevada i incloïa un curs intensiu de la llengua d’un mes de durada tot subvencionat, en el meu cas de portuguès a l’Acadèmia ABCHumboldt, cosa que va ser ben útil, ja que l’altra vegada el curs de la llengua era online i durant l’estada. Recomano molt aprendre la llengua abans de marxar, perquè tot i ser llengües de la mateixa família en aquest cas, sempre és millor aprendre la llengua i no esperar que parlin anglès o castellà. De fet a Portugal, no vaig fer servir l’anglès ni el castellà per res, tot va ser en portuguès.

Allà vaig estar fent pràctiques a la Rede de Bibliotecas Municipais de Lisboa, especialment a la secció infantil de la Biblioteca de Belém i a la de Marvila, també vaig col·laborar amb l’organització d’activitats de la Feira do Livro’18 que es feia en el Parque Eduardo VII.

Vaig marxar amb una altra noia, ella feia pràctiques d’educació infantil en una escola bressol. Totes dues teníem una habitació cadascuna al pis d’una senyora. Vivíem a Belém, just davant de la biblioteca, jo trigava un minut a arribar a la feina. Vivíem en una zona no turística, no obstant això, en el mateix carrer una mica més enllà, la cosa canviava, estàvem també al mateix carrer on es venen els famosos Pastéis de Belém.

Vam anar a molts llocs, molts d’ells ben coneguts, com ara: la Torre de Belém, Castelo de São Jorge i també la Praça do Comerço/ Terreiro do Paço, de fet allà, vam anar a veure la Final d’Eurovisió, a les pantalles, ja que aquell any es celebraven allà, a causa de la victòria de Salvador Sobral amb la cançó Amar pelos dois l’any anterior. Durant una setmana, els carrers estaven pleníssims de gent de tot arreu, es veien banderes de països de totes bandes, participessin o no al concurs.

També vam anar a altres llocs no tan coneguts, com el Jardim Botánico i també un lloc on acostumàvem a anar a passejar perquè la meva companya d’ERASMUS feia pràctiques a prop del Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian. Així mateix, les dues vegades que he anat d’ERASMUS, m’ha vingut a visitar ma germana l’última setmana de la meva estada. La segona vegada va venir també la meva tieta (una setmana abans que ma germana) i al portar-la a visitar el Castelo de São Jorge, resulta que just aquells dies estava tancat, jo volia ensenyar-li les vistes de la ciutat des de dalt i vam començar a voltar pels carrers del barri d’Alfama, voltant i voltant vam veure que hi havia una fira, no us sabria dir que, però estaven tots els carrers del barri plens de paradetes, una de les paradetes de menjar ens va cridar molt l’atenció, perquè vam veure un cartell que posava que es venien Entremeadas i això ens va fer molta gràcia. Aquells carrers els podeu veure en el videoclip de la cançó Um contra o Outro, d’una cantant local que es diu Deolinda. Personalment no sóc massa fan del Fado (exceptuant algunes cantants com la Mariza), i aquesta cantant em va agradar molt perquè tenia un estil de música més fresc, més rítmic i més alegre que no pas el Fado.

També un lloc que vam anar la meva companya i jo, pel fet que la nostra professora de portuguès ens va demanar una foto, va ser on està situada l’estàtua de Fernando Pessoa, un poeta portuguès ben important nascut i mort a la ciutat de Lisboa.

D’històries en podria explicar moltes, podria omplir pàgines i pàgines de mil aventures, no totes d’elles bones, vam tenir un parell d’ensurts de salut, una de les meves companyes a Roma va agafar angines i a Lisboa vaig tenir una infecció d’oïda lleu, no van ser pas greus aquestes situacions, però vam haver d’anar a l’hospital, per tant, quan es diu que s’ha de demanar la Targeta de Sanitat Europea no es diu perquè sí, mai se sap el que pot passar.

Altres tràmits que recomano fer abans de marxar seria l’ISIC (International Student Identity Card), ja que us pot servir per descomptes en museus per exemple. Tant Roma com Lisboa estan a petar de museus i vaig anar a tants com vaig poder. Així mateix, recomano fer-se el carnet d’alberguista, ja que a l’estar dos mesos a Roma i després dos mesos a Lisboa, vaig aprofitar per fer una escapada a Florència i a Porto. A Florència vam anar-hi les tres un parell de dies i vam estar en un alberg juvenil a prop del Palazzo Pitti i el Giardino di Boboli. Quan vaig anar a Porto, que per cert, no es diu “oporto” en portuguès se li diu o Porto perquè va acompanyada de l’article. Bé doncs, vam anar les dues amb avió, perquè curiosament era més barat anar-hi en avió que en tren, vam passar-hi el dia i a la nit ja vam tornar a l’aeroport.

Fun fact! Per temes de transport i demés, he arribat a passar quatre nits en terminals d’aeroports. Sabent que podria passar, la segona vegada que vaig marxar em vaig endur un sac de dormir, ja que vaig passar molt de fred la primera vegada. Encara que sigui estiu, si heu de passar la nit a l’aeroport, recomano que us emporteu roba d’abrigar. El sac ens va anar de meravella, vam dormir per torns.

Aquests dos països la particularitat que tenen és que unper ser de cultura mediterrània i l’altre per formar part

 de la Península Ibèrica, amb cultura molt semblant a la mediterrània també, fa que siguin molt propers a la nostra cultura catalana, els paisatges, els carrers, les persones, tots tenen les seves individualitats, així i tot, és tan semblant que et sents com a casa. Vaig estar-hi molt a gust.

Per Itàlia és on he estat més, he estat a les ciutats i pobles de: Florència (tres vegades, cada vegada que he anat a Itàlia), Pisa, Siena, Venècia, Gènova, Savona, Voltaggio i òbviament, Roma. De Portugal, a part de Lisboa i Porto, vaig anar a Sagres quan era petita, quan vaig anar amb la meva família a fer la volta a la Península Ibèrica per la perifèria. Em vaig quedar amb les ganes d’anar a Sintra i Coimbra, si tornés a Portugal, són ciutats a les quals voldria anar, a part de Lisboa, on em vaig sentir molt acollida i on vaig aprendre molt i m’encantaria tornar. De fet, estic començant un projecte relacionat amb el món del conta-contes i la mediació literària incorporant-hi les arts escèniques, la inspiració del qual, està estretament lligada amb tot el que vaig aprendre allà, entre altres, vaig participar en una formació sobre la música en els contes.

En definitiva, van ser experiències de curta durada però intenses. Tinc Saudades (nostàlgia, enyorança…) tant d’una ciutat com de l’altra i al marxar no hi havia un adéu en els meus llavis, sinó un arrivederci Roma i un até a próxima Lisboa!


Publicat al Butlletí de març del 2021

Maresmencs/ques al món

#MaresmeJove una de les seccions més destacades del butlletí mensual és la dels Maresmencs/ques al món.

En aquesta, els i les joves del Maresme ens expliquen les seves experiències personals relacionades amb el seu projecte de mobilitat internacional.

No tothom fa el mateix, existeixen moltes d’opcions segons les teves preferències…

Dona un cop d’ull a les històries que hem anat publicant al llarg d’aquests anys per a què te’n facis una idea.

Segur que et desperta el cuquet!!!

Clica a la imatge

Busquem als/les properes protagonistes…Si coneixes a alguna persona jove que hagi fet una estada a l’estranger, passa-li el nostre contacte

?Per e-mail mobilitatjove@ccmaresme.cat
?o per whatsapp al 667 182 782

2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

El butlletí d’abril ja és aquí!!!

Acaba de sortir el butlletí d’abril de mobilitat internacional?
No te’l perdis!!

#MaresmeJove acabat de sortir del forn, et presentem el butlletí d’abril de mobilitat internacional.

Hi trobaràs:

✔️ beques…
✔️ ofertes de feina i pràctiques…
✔️crida per fer voluntariats …
✔️ xerrades informatives…
✔️… i molt més!!

Aquest mes destaquem l’experiència de l’Alberto, que ens resumeix la seva experiència en “La mobilitat et canvia la vida”.

⬇️Descarrega-te’l a: https://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-abr-21

Voldràs que la mobilitat internacional el canviï la vida? Contacta amb nosaltres!!!

?Per e-mail mobilitatjove@ccmaresme.cat
?o per whatsapp al 667 182 782

El Consell Comarcal completa la segona fase de control del mosquit tigre a 23 municipis

La tercera fase es farà la segona quinzena de setembre

 

El Consell Comarcal ha completat la segona fase d’actuacions per intentar frenar la propagació del mosquit tigre al Maresme. En total s’han tractat amb larvicida més de 2.500 embornals sifònics. En aquesta segona fase s’ha actuat a 23 municipis, 4 més que a la primera. Les poblacions que s’hi han incorporat a la campanya han estat: Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tiana.

Les actuacions amb larvicides impulsades pel Consell Comarcal se centren en l’espai públic i, en concret, en els embornals sifònics (aquells que retenen aigua) que són un dels llocs utilitzats habitualment pel mosquit tigre per la posta d’ous. El larvicida, com el seu nom indica, actua contra les larves impedint que es converteixin en mosquit adult.

Des del 18 de juliol, s’han tractat més de 2.500 embornals situats en els municipis: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Malgrat de Mar, MontgatPineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.

El Consell Coamrcal del Maresme ha assumit el total de les actuacions en aquells municipis que s’hi han adherit a la campanya. També ho ha fet Arenys de Munt, tot i que en aquesta població no s’han localitzat embornals sifònics.

La segona quinzena de setembre es durà a terme la tercera fase d’intervencions.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de tots

El Consell Comarcal i els ajuntaments estan actuant en els espais públics, però cal comptar amb la complicitat dels ciutadans. A les terrasses, als balcons, als patis i als jardins particulars també hi ha objectes i espais on s’acumula aigua i són susceptibles de convertir-se en lloc de posta d’ous de mosquit tigre. El CCM ha activat un espai a la web corporativa on s’informa d’aquells punts sensibles amb els quals cal tenir cura: www.ccmaresme.cat

El Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme es consolida

 

Joves, ajuntaments, Generalitat, Diputació i Consell Comarcal han coincidit a assegurar la importància de disposar al Maresme d’un Servei de Mobilitat Internacional per a Joves que els ajudi a emprendre una experiència d’èxit a l’estranger ja sigui en l’àmbit dels intercanvis, la formació, el voluntariat o la recerca de feina. Dimecres a la nit es va fer a l’espai Can Jorba de Vilassar de Mar un acte que va aplegar responsables de diferents administracions, entitats i joves que van explicar les seves vivències. Tots van aplaudir la conveniència de treballar plegats i aportant sinèrgies que enriqueixen el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, coordinat pel CCM, compta amb la implicació de 19 ajuntaments de la comarca.

Es va iniciar el 2012 amb 8 ajuntaments i ja en són 19. Això ja dóna una idea de la necessitat que hi havia a la comarca de disposar d’un servei d’assessorament per aquells joves que volen marxar a l’estranger. En aquest temps, s’han habilitat oficines d’atenció presencials a Malgrat de Mar, Mataró i Vilassar de Mar, mensualment s’edita un butlletí amb totes les ofertes disponibles i s’ha dut a terme un primer intercanvi internacional que els joves participants valoren molt positivament. Ara, és el moment d’expandir el servei per tal que sigui més conegut entre els joves.

 
En aquesta línia de treball s’han fet uns panells informatius i molt didàctics que, en format exposició i amb el títol Create’n’Share (crea i comparteix), anirà recorrent aquells municipis que ho sol·licitin. De moment, es pot veure a Vilassar de Mar.  A més, s’ha fet una col·lecció audiovisual de 9 vídeos de petit format que presenten les diferents opcions de mobilitat internacional i que s’aniran publicant en les properes setmanes. Aquests recursos contribuiran a donar una visió global de totes les alternatives de les què disposen els joves per viatjar a l’estranger tot enriquint les seves vivències personals, educatives i professionals.

A banda de l’experiència que els joves participants en el primer intercanvi internacional del Maresme van explicar, a l’acte celebrat a Can Jorba, van intervenir el regidor de Joventut de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies, el primer Tinent d’Alcalde, Joan Roca;  la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona.

Els municipis que integren aquest Servei de Mobilitat Internacional per a joves són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Podeu visionar imatges de l’acte, CLICANT AQUÍ

Els boscos d’alzines i pinedes del Maresme es transformaran en 30 anys en matollars

 

Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.

El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.

Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.

L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.

Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea  de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.

Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual

Usos i cobertes del sòl

Ha

%

Urbà dens

191,44

2,60%

Urbanització

491,24

6,68%

Zones industrials i comercials

277,83

3,78%

Platges

0,10

0,00%

Massa forestal espessa

4966,09

67,51%

Massa forestal esclarissada

253,65

3,45%

Matollar

403,70

5,49%

Erm

120,75

1,64%

Conreu herbaci

624,04

8,48%

Conreu llenyós

27,43

0,37%

 

Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever)

Usos i cobertes del sòl

Ha

%

Urbà dens

1075,15 ha

14,59%

Urbanització

81,03 ha

1,10%

Zones industrials i comercials

264,13 ha

3,58%

Platges

0,00%

Massa forestal espessa

656,96 ha

8,92%

Massa forestal esclarissada

2877,51 ha

39,05%

Matollar

1746,82 ha

23,71%

Erm

431,68 ha

5,86%

Conreu herbaci

223,26 ha

3,03%

Conreu llenyós

12,45 ha

0,17%

 

L’ACA concedeix més de 196.000€ al CCM per fer el manteniment de les rieres del Maresme el 2003

 


De les 113 intervencions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme que havia sol.licitat el Consell Comarcal per a aquest any 2003, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’ha aprovat 53 que tenen un pressupost total de 196.447,31€. El programa de manteniment elaborat per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat del CCM, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca, contemplava 113 actuacions a 27 municipis amb un import total de 978.935€. La quantitat atorgada representa un 20% del sol·licitat


Segons la notificació que va arribar al Consell Comarcal el passat 25 d’agost, l’ACA ha aprovat actuacions a rieres, rials i torrents de 22 municipis de la comarca, algunes de les quals ja s’han començat a executar. Per veure el llistat d’intervencions i el pressupost detallat de cada treball  
cliqueu aquí . Les actuacions contemplades a les subvencions afecten a rieres de Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Alella, Dosrius, Montgat, Cabrera de Mar, Arenys de Mar, Tiana, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Tordera, Teià, Calella, Palafolls, Premià de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Malgrat de Mar, Mataró, Premià de Dalt i El Masnou. El manteniment d’aquests espais contempla desbrossades selectives de vegetació, retirada d’escombraries i de brossa, revegetació de trams no consolidats amb vegetació autòctona, reconstrucció d’estructures de protecció existents i reperfilat de marges i lleres. Amb l’execució del programa es preveu, entre d’altres objectius, afavorir la recuperació del medi natural i millorar i consolidar la xarxa de drenatge a través d’una intervenció de neteja i manteniment. La finalitat última del programa és establir la millora i l’adequació hidrològica mitjançant la protecció de les riberes en el tram afectat. Complementàriament, es consolida la vegetació i el paisatge dels trams de rieres, rials i torrents inclosos en el programa.

Arriba el darrer butlletí de 2015!!

Us portem de nou un bon recull de notícies amb oportunitats de formació dual, fires de feina, una proposta de ruta per Colòmbia, oportunitats del Servei de Voluntariat Europeu, Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques laborals i ofertes de feina! Totes elles triades i filtrades perquè us puguin ser d’utilitat per avançar en el vostre projecte de mobilitat o per despertar-vos el cuquet de la mobilitat!
 

Al Maresmencs al món, un masnoví ens explica la seva experiènca durant el seu viatge a l’Índia.

Aprofitem per informar-vos que a partir del 23 de desembre no hi haurà servei d’assessoria presencial! Podreu anar seguint el Facebook per posar-vos al corrent de les novetats!