Europa una diversitat de cultures. L’experiència de l’Eugènia.
Un estiu de fa temps, quan tenia 19 anys, vaig decidir fer un voluntariat a algun país d’Europa, preferia que fos a prop ja que era la primera vegada que marxaria sola de viatge. Gràcies a la Organització COCAT, vaig marxar de voluntària a un camp de treball a Anglaterra. Van ser només dues setmanes però va ser suficient per despertar en mi un interès enorme per Europa i per la diversitat de cultures que trobem en el nostre continent.
Al tornar a casa, començava el 3r any de carrera i no vaig dubtar ni un moment en marxar d’Erasmus al 4t any i tornar a viure una experiència internacional. A l’organitzar-ho, vaig marxar quatre mesos abans de l’inici de curs a una ciutat d’Alemanya propera on després faria l’intercanvi acadèmic. En aquesta ciutat em va acollir una família alemanya amb qui vaig viure aquests quatre mesos a canvi de passar temps amb les seves filles i parlar-los en castellà per tal que n’aprenguessin. Durant aquest temps a Alemanya vaig començar a aprendre alemany i em vaig trobar altra vegada amb una nova cultura i societat totalment diferents a les de casa. Un cop començat el curs acadèmic a Alemanya, vaig viure l’Erasmus amb gran felicitat i a dia d’avui puc dir que aquestes experiències em van canviar la vida, sobretot em van obrir la ment i em van convertir en la persona que soc avui.
Em vaig graduar i vaig començar a treballar però trobava a faltar el contacte amb el món internacional o simplement parlar en anglès. Així doncs em vaig fer voluntària d’una increïble associació internacional d’estudiants anomenada ESN on he tingut un recorregut de cinc anys i de la qual guardo un preciós record.
Aquí he après moltíssim, he millorat com a persona i he aportat el meu granet de sorra en les labors de integració social i cultural que fem les persones voluntàries. També m’ha permès viatjar per tota Europa en el context d’aquesta associació i mantenir el contacte amb estudiants d’arreu del continent.
Per últim lloc, fa pocs anys vaig decidir realitzar un viatge arreu d’Europa sola, coneixent les persones locals i altres viatgers i viatgeres d’aquells països on em trobés. Van ser dos mesos de viatge per cinc països (alguns planejats i d’altres improvisats), que altra vegada em van aportar una enorme riquesa cultural i un gran respecte i tolerància cap a les cultures desconegudes.
Durant aquest viatge vaig realitzar tasques de voluntària en camps de treball, gràcies al portal Workaway, el qual em permetia cobrir les despeses d’allotjament i àpats, apart de contribuir a accions socials.
En definitiva, viatjar ens obre la ment i ens fa millors persones, sobretot conèixer les persones autòctones de cada societat i entendre la seva forma de veure el món. Sens dubte, recomanaria a tothom que pugui que s’animi a viatjar.
Treballant i viatjant pel món, l’experiència de l’argentonina Mireia García.
Hola! El meu nom és Mireia García i sóc d’Argentona. Ara mateix tinc 25 anys, però tenia 22 quan vaig començar a treballar viatjant pel món. Sempre he tingut la motivació i la curiositat per conèixer nous llocs i diferents cultures, així que des de sempre he intentat viatjar tot el que he pogut. En un principi els meus viatges eren a llocs propers, dins de Catalunya, ja que no tenia molts mitjans per poder anar molt més lluny.
Amb la meva família sí que vaig tenir l’oportunitat de sortir alguns cops fora d’Espanya, però eren només a països veïns com Andorra, França o Portugal.
El meu camí a la vida viatgera va començar quan vaig trobar una oferta de treball com a fotògrafa en vaixell de creuer. Jo encara estava acabant d’estudiar el cicle formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística, però igualment vaig enviar el meu currículum per intentar-ho.
Mentre esperava una resposta a aquesta oferta de treball, també vaig començar a explorar altres alternatives per a viatjar i treballar al mateix moment així que vaig fer una recerca amb les diferents opcions que tenia. En aquell moment, el meu germà estava en Suïssa treballant com Au-pair, que també era una de les meves opcions per a viatjar fora, així que em vaig decidir a intentar també aquesta opció.
Durant aquesta recerca, em van citar en Madrid per a fer una entrevista de treball per a l’oferta a la qual vaig enviar el meu currículum per treballar com a fotògrafa en vaixell de creuers, així que hi vaig anar i vaig realitzar l’entrevista.
Mentrestant jo continuava buscant una família per a fer d’Au-pair fins que vaig trobar una en Londres per anar-hi en Setembre i quedar-me allà fins al Juny següent.
Per a la meva sorpresa, just abans de confirmar amb aquesta família, vaig rebre un correu informant-me que havia sigut acceptada per a treballar com a fotògrafa així que no vaig dubtar ni un moment en començar a preparar-me per anar-me’n a treballar als creuers.
Jo no tenia cap coneixement de com funcionava aquest tipus de treball, ni que havia de fer, ni res… Així que l’empresa em va ajudar bastant a preparar-me per al viatge.
Per a treballar en vaixell de creuer es necessiten uns cursos específics que es diuen MSCW (STCW en anglès), que serveixen per a preparar-te per a situacions d’emergència, seguretat, etc. Aquests cursos no són gratuïts, així que va ser una inversió que vaig haver de fer en un principi, a més d’unes proves mèdiques que et demanen i una llibreta marítima semblant al passaport, però per a mariners.
Era tot un procés que s’havia de fer per a poder treballar com a marinera en qualsevol vaixell i també específic per al vaixell de creuers, que s’ha de fer pas a pas per aconseguir-ho tot. A mi em va portar més o menys dos mesos per a estar preparada del tot per a poder embarcar.
A finals de novembre del 2017 ja tenia quasi tots els documents que necessitava, així que em van assignar la meva data d’embarcament per al meu primer contracte de treball, el 8 de desembre del 2017 en Panamà, per a embarcar a un vaixell que estava fent una ruta pel mar del Carib.
Al principi vaig sentir por. La decisió de deixar la meva família i els meus amics i anar-me’n fora jo sola era una decisió que em va costar molt de prendre, sobretot per ser una noia tan jove viatjant sola a un lloc desconegut. Vaig haver de ficar molta força de voluntat i pensar positivament per poder fer aquest pas, ja que si no ens atrevim a fer les coses que ens donen por, mai farem res. El més difícil de tot, és el primer pas de sortir de la nostra zona de confort, un cop fet, el camí es comença a tornar a poc a poc més fàcil.
Per a viatjar a Panamà es necessita una Visa que realment és fàcil d’aconseguir, encara que a mi me la va aconseguir l’empresa. Vaig passar allà 5 mesos en els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents països i illes del centre d’Amèrica. Una de les millors experiències que he pogut realitzar, ja que d’altra forma, potser no podria haver conegut tants llocs diferents.
No mentiré dient que tot va ser fàcil. El principi va ser molt difícil, ja que estava molt lluny de casa i no coneixia a ningú allà. Em vaig sentir sola en un lloc estrany, però em vaig adonar que realment això és el que succeeix sempre que comences qualsevol cosa, així que només havia d’aprendre i, amb el temps, em vaig acostumar a aquest nou estil de vida. Vaig madurar molt, ja que ara totes les decisions les havia de prendre jo i havia d’aprendre a viure sola.
Treballar en vaixell de creuer em va donar l’oportunitat de conèixer persones de tot el món, amb diferents cultures, religions, costums, formes de veure la vida… I tot això em va obrir molt la ment. Vaig sentir que casa meva podia ser el món sencer, i que anés on anés sempre em podria sentir a gust. Vaig aprendre que realment no importa a on estiguis, el que realment importava era el que jo volia fer, com em sentia i què era el que necessitava, que la vida està plena d’oportunitats per a poder fer el que realment volem fer i que els impediments només ens els posem nosaltres mateixos.
Després d’aquests 5 mesos vaig tornar a casa. El que més havia trobat a faltar, a part de la meva família i els meus amics, era el menjar de casa. En cap altre lloc del món es menja com en casa.
Mai vaig deixar de viatjar, inclòs quan estava de vacances en casa, aprofitava per a fer viatges a altres llocs que no s’arriba amb vaixell.
Vaig continuar treballant en vaixells de creuers fins març del 2020, així que he tingut l’oportunitat de recórrer gran part del nord i sud d’Europa, una miqueta d’Àfrica i les Illes Canàries, i el centre d’Amèrica. No he deixat de treballar en vaixells de creuers perquè volgués, sinó perquè han deixat de funcionar temporalment
Jo estava un altre cop en el mar del Carib quan van prendre la decisió de parar tot el funcionament dels creuers. Així que estava un altre cop en Panamà, el lloc on va començar la meva història. Em feia una mica de por tornar a Espanya, ja que no hi havia vols directes des de Panamà i estaven cancel·lant tots els vols des d’Amèrica i les fronteres d’Europa havien tancat, així que vaig prendre la decisió de viatjar a Brasil, d’on és la meva parella actual, que també treballa en vaixells de creuer, per reunir-me amb ell.
Junts durant tota la quarantena i amb aquesta situació, vam decidir començar un projecte en el qual poguéssim ajudar a altres persones a trobar la seva manera de viure viatjant o a fer els seus viatges personals fora, ja que sempre que parlem amb algú sempre ens fan les mateixes preguntes sobre tots els llocs que hem visitat i hem conegut. Aquest projecte va rebre el nom de Mundeaderos (www.mundeaderos.com). Actualment continuem treballant amb aquestprojecte, ja que amb tota la nostra experiència hem après moltes coses de diferents llocs i creiem en la possibilitat de poder fer el que volem sense limitacions.
Personalment, recomano viatjar, sortir a conèixer el món, i adonar-te del que vols fer amb el teu futur, en què vols invertir el teu temps, ja que això serà el preu més car que pagaràs en la vida. Viatjar és molt més fàcil del que realment pensem i existeixen moltes oportunitats diferents.
La por al que és desconegut és molt comú en totes les persones, la diferència és com cadascú afronta aquesta por. Pots deixar que la teva por t’impedeixi fer coses i quan ja sigui tard t’adonis de l’oportunitat que no vas aprofitar per causa de la por, o pots agafar la por de la mà i portarla amb tu en totes les teves aventures. Sigui viatjant o ficant en casa, la por és un sentiment que viu constantment en les nostres vides.
Durant tot el meu recorregut i encara avui dia continuo sentint por en moltes coses, però m’he adonat que el que realment importa és el temps i en què el gastem, ja que mai sabem que pot passar en el futur.
Amb això vull terminar dient-vos el que a mi m’hagués agradat que em diguessin en el moment en què vaig decidir sortir de la meva zona de confort i és: Encara que ara dubtis del que estàs fent creu-me, que aquesta és la millor decisió que prendràs en la vida, i que un cop surtis, podràs tornar a entrar i sortir quan vulguis i els cops que vulguis. Que aquesta decisió serà la que et portarà a aprendre qui ets, que vols, i a on vas. Que el camí serà difícil, de vegades molt difícil, però que sempre tiraràs endavant i superaràs tot el que vingui perquè, encara que no ho creguis ara, ets capaç.
Segueix el blog de viatges https://mundeaderos.com Hi trobaràs podcasts i article sobre els viatges que la Mireia i el Felipe han fet arreu del món.
El control de plagues és competència dels ajuntaments. En el cas del mosquit tigre, però, el Consell Comarcal del Maresme ha creat aquest 2011 el servei comarcal per donar suport als municipis en la seva lluita contra aquest insecte que tants problemes està ocasionant a la població.
Les administracions poden actuar a la via pública eliminant aquells elements que faciliten la cria de mosquits, però cal també que la ciutadania intervingui en els espais privats.
INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (3ª fase)
Larvicides en embornals sifònics
Amb aquesta tercera fase es completa el programa d’actuació a la via pública impulsat pel Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a controla l’expansió del mosquit tigre en els seus municipis.
CALENDARI
Alella
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d’Estrac
Dosrius
El Masnou
Malgrat de Mar
Montgat
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Teià
Vilassar de Dalt
INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (2a fase)
Larvicides en emborals sifònics
La segona fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre que du a terme el Consell Comarcal del Maresme s’ha realitzat durant la segona quinzena de juliol i primers dies d’agost. En aquesta segona fase s’ha ampliat l’àmbit d’actuació amb la incorporació de 4 nous municipis: Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tiana.
CALENDARI
Alella
18 de juliol de 2011
110 embornals tractats
Argentona
20 de juliol de 2011
32 embornals tractats
Cabrera de Mar
20 de juliol de 2011
25 emboranals tractats
Cabrils
20 de juliol de 2011
32 embornals tractats
Caldes d’Estrac
21 de juliol de 2011
39 embornals tractats
Calella
26 de juliol de 2011
308 embornals tractats
Canet de Mar
26 de juliol de 2011
112 embornals tractats
Dosrius
20 de juliol de 2011
40 embornals tractats
El Masnou
18 de juliol de 2011
126 embornals tractats
Malgrat de Mar
28 de juliol de 2011
156 embornals tractats
Montgat
2 d’agost de 2011
103 embornals tractats
Pineda de Mar
26 de juliol de 2011
5 embornals tractats
Premià de Dalt
22 de juliol de 2011
52 embornals tractats
Premià de Mar
25 de juliol de 2011
172 embornals tractats
Sant Andreu de Llavaneres
21 de juliol de 2011
9 embornals tractats
Sant Iscle de Vallalta
21 de juliol de 2011
43 embornals tractats
Sant Pol de Mar
28 de juliol de 2011
2 embornals tractats
Sant Vicenç de Montalt
21 de juliol de 2011
98 embornals tractats
Santa Susanna
29 de juliol de 2011
366 embornals tractats
Teià
25 de juliol de 2011
18 embornals tractats
Tiana
25 de juliol de 2011
110 embornals tractats
Tordera
1 d’agost de 2011
357 embornals tractats
Vilassar de Dalt
22 de juliol de 2011
44 embornals tractats
TOTAL
2.359 embornals tractas
INTERVENCIONS A LA VÍA PÚBLICA (1a fase)
Larvicides en embornals sifònics
El Consell Comarcal del Maresme ha contractat una empresa especialitzada per abocar larvicides en els embornals sifònics dels municipis que ho sol·lictin. El larvicida, com el seu nom indica, actúa contra les larves impedint que eclosionin .
Aquesta actuació va començar el 30 de maig i ha finalitzat el 27 de juny de 2011
Estem d’estrena… El Butlletí de Mobilitat internacional del mes de novembre arriba amb rentat de cara! I, com sempre, farcit de continguts i propostes interessats. Consulta’l!
Recorda que pots consultar totes les novetats al facebook del Servei.
La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.
Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.
Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.
Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.
Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.
Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.
Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!
Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.
Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.
Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.
Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.
D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.
La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.
Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.
Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny
Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal.
La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.
Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).
Us portem de nou un bon recull de notícies amb oportunitats de formació dual, fires de feina, una proposta de ruta per Colòmbia, oportunitats del Servei de Voluntariat Europeu, Intercanvis juvenils i formacions internacionals, beques d’estudi, pràctiques laborals i ofertes de feina! Totes elles triades i filtrades perquè us puguin ser d’utilitat per avançar en el vostre projecte de mobilitat o per despertar-vos el cuquet de la mobilitat!
Al Maresmencs al món, un masnoví ens explica la seva experiènca durant el seu viatge a l’Índia.
Aprofitem per informar-vos que a partir del 23 de desembre no hi haurà servei d’assessoria presencial! Podreu anar seguint el Facebook per posar-vos al corrent de les novetats!
Vilassar de Mar, municipi impulsor de l’actual Servei de Mobilitat Internacional Jove de Maresme, que coordina el Consell Comarcal, és el municipi triat per presentar l’exposició fotogràfica que recull l’experiència de l’intercanvi juvenil Create’n Share. L’exposició serà itinerant i visitarà els municipis que hi estiguin interessats.
La inauguració de l’exposició anirà acompanyada d’un balanç de la feina feta i de la presentació de la nova imatge del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Aquest és un servei compartit per 19 municipis del Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Presidiran l’acte, l’Acalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer; la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona i el Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies.
Han confirmat la seva assistència diferents regidors/es de Joventut, així com personal tècnic i joves implicats en el projecte.
Data: 2014-10-22
Lloc: Can Jorba (Carrer Santa Eulàlia, 140 de Vilassar de Mar
Tanqueu i assegureu les portes, finestres i tendals. Cal abaixar completament les persianes i, si són de cordó, subjectar-les adequadament.
Eviteu deixar testos o d’altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses i recolliu la roba dels estenedors per evitar que el vent els pugui fer caure al carrer i provocar un accident.
SI SOU A L’EXTERIOR
Vigileu amb el mobiliari urbà, l’enllumenat dels carrers, les motos i els cotxes aparcats, les grues, els contenidors de brossa, l’arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure.
No pugeu a llocsa alts i exposats al vent, com ara les bastides o altres construccions.
Eviteu els parcs, els jardins i les zones boscoses. Si sou a una zona arbrada, vigileu amb els arbres que puguin caure i eviteu totes les activitats amb foc. Tingueu en compte també la proximitat dels arbres als edificis. El vent els podria fer caure a sobre d’aquests.
SI HEU DE VIATJAR
Consultu les prediccions del temps i l’estat de les carreteres. Si es preveuen vents forts, eviteu desplaçar-vos per carretera.
Si és imprescindible desplaçar-vos, tingueu molta precaució perquè us podeu trobar obstacles a la via. Cal alentir la marxa, ser prudents en els avançaments i mantenir les distàncies laterals adequades amb els altres vehicles.
Si conduïu vehicles de grans dimensions o amb remolc, extremeu les precaucions perquè teniu més risc de sortir-vos de la via o bolcar.
SI FEU UNA ACTIVITAT DE LLEURE
Aneu amb compte al practicar esports a l’aire lliure.
En l’esquí, tingueu en compte que els remuntadors poden veure’s afectats pel vent.
Al mar, no navegueu i vigileu amb els amarratges de les embarcacions. No passegeu per les esculleres o espigons o zones properes al mar.
A la muntanya, extremeu les precaucions i no us apropeu ni passegeu pels penya-segats. Tingueu en compte que el vent pot arrossegar objectes voluminosos (per exemple, pedres per un pendent pronunciat), així com afavorir l’acumulació de neu amb el consegüent augment del perill d’allaus.
RECORDEU:
EN CAS D’EMERGÈNCIA, TRUQUEU IMMEDIATAMENT AL 112 i doneu-los la màxima informació.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
