PRÀCTIQUES LABORALS A L’ESTRANGER TNL MOBILITAT. CONVOCATÒRIA 2019-2020

TRET DE SORTIDA DEL PROGRAMA TNL CONVOCATÒRIA 2019-2020.

Novembre és un mes clau per l’inici del programa TNL Mobility que promou pràctiques laborals a l’estranger.

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme enguany tornem a organitzar una xerrada informativa per explicar amb tot detall els continguts del programa.

Hem convidat a diferents organitzacions perquè ens expliquin els seus projectes de pràctiques a l’estranger i puguis conèixer el ventall d’oportunitats que ofereix el programa

Et pots inscriure’t en aquest enllaç : 


 


Qué és el TNL?


Són Pràctiques laborals a l’estranger per a joves inscrits a la Garantia Juvenil.


El Programa TLN Mobilicat s’emmarca en la mesura relativa als programes de mobilitat per millorar les competències professionals.

L’objectiu general del Programa TLN Mobilicat és facilitar la inserció laboral estable a persones joves inscrites i en situació de beneficiàries al Registre del Servei Nacional de Garantia Juvenil, per mitjà de la millora del perfil professional i de les competències personals claus fent períodes de pràctiques formatives en empreses públiques i privades d’estats membre de la Unió Europea.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, en el marc d’aquesta convocatòria, impulsa la línia de subvencions del Programa TLN Mobilicat, que ofereix serveis d’orientació i capacitació lingüística i intercultural als participants, com a elements previs i preparatoris per a l’adquisició d’experiència laboral pràctica en un país de la Unió Europea. Un cop superada la fase de preparació i la capacitació es durà a terme un període de pràctiques professionals no remunerades a països de la Unió Europea.

Quins són els requisits d’accés?

  • Tenir entre 18 i 29 anys

  • Tenir estudis professionals/superiors i poca/cap experiència laboral

  • Estar inscrita al SOC com a demandants d’ocupació.

    • Haver finalitzat la formació secundària obligatòria poder acreditar la realització d’una especialitat de formació per a l’ocupació, siguin certificats de professionalitat o no, amb una durada mínima de 200 hores, i trobar-se en una de les  situacions següents:

      • sense experiència laboral prèvia,

      • o bé, amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat realitzada.

    • Haver finalitzat estudis d’especialització de grau mig i superior, i trobar-se en una de les següents situacions:

      • sense experiència laboral prèvia o amb experiència laboral inferior a 12 mesos. No es tindrà en consideració per a la seva elegibilitat, una experiència laboral prèvia inferior a 12 mesos en l’especialitat feta.


Què és el programa TLN Mobilicat?

 
   

 

Recursos per a l’autoaprenentatge d’idiomes.

Vols aprofitar l’estiu per reforçar o aprendre un idioma?
A continuació compartim amb tu uns quants recursos, la majoria gratuïts, que et seran de gran ajuda!

Ves passant les pàgines i trobaràs informació de les següents llengües:

FRANCÈS / ANGLÈS / ALEMANY / ALTRES IDIOMES (ÀRAB, XINÈS, RUS, JAPONÈS)

? Si vols més informació, posa’t en contacte amb nosaltres i et facilitarem una fitxa completa amb aquests i més recursos.

? Coneixes més webs interessants per aprendre idiomes? Ajudan’s a fer crèixer la nostra base de dades!!

? Ens pots contactar a: mobilitatjove@ccmaresme.cat

El mosquit tigre: biologia i cicle vital

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie que pertany a l’ordre dels dípters, família dels culícids. El seu cicle biològic presenta quatre estadis: ou, larva, pupa i adult. La larva i la pupa són fases aquàtiques, essent l’aigua imprescindible per al seu desenvolupament en aquestes dues fases. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre  fases es poden completar en menys de 10 dies.

Quan arriba l´hivern i les temperatures baixen per sota dels 10 ºC, els adults i les larves moren, però queden els ous que són resistents al fred. Passat l´hivern, quan la  mitjana de les temperatures mínimes ja superen els 10 ºC i amb les primers pluges de la primavera, dels ous hivernants en surten les primeres larves.


 


ELS 4 ESTADIS:










1.- ADULTS                                        
        

La mida del mosquit tigre adult  és d´entre  2 i 10 mm.  Es caracteritza per tenir l´abdomen i les potes amb bandes blanques i negres. També té una línia blanca que s’estén des del cap fins a la part distal del tòrax i  la punta dels palps de les femelles són de color blanc. Les ratlles blanques i negres són les que li donen el nom de mosquit tigre


 
El mosquit adult sovint es troba molt a prop del seu punt de cria.  El seu radi de vol màxim és de 400 metres. A diferència de molts mosquits, el mosquit tigre pica durant el dia, és un mosquit d´activitat diürna. Les seves picades poden ser més doloroses que les dels mosquits nocturns ja que el mosquit tigre fa poc que es troba en el nostre entorn i no estem habituats a les seves picades.


El mosquit adult, tant el mascle com la femella, s´alimenten de nèctar però a més les femelles per a formar els ous necessiten proteïnes que les obtenen de la sang dels mamífers quan piquen. Les femelles piquen mitjançant una trompa fina i allargada anomenada proboscide.










2.- OUS                                                                               
    

Els ous tenen una mida aproximada de mig mil·límetre i són de color negre i de forma ovalada.  Cada femella pot arribar a posar més de 100 ous. La posta d´ous es realitza en llocs susceptibles de quedar inundats, just per sobre del nivell de l´aigua de petits receptacles. Quan el nivell d´aigua puja i els ous queden submergits i les temperatures són favorables (sempre més de 10 ºC) els ous eclosionen. Els ous poden resistir la dessecació llargs períodes (fins a un any) esperant les condicions òptimes per eclosionar.




En el seu origen, les femelles posaven els ous en els forats dels arbres de les selves del Sud-est asiàtic, però el mosquit tigre s´ha adaptat ràpidament al medi urbà i actualment l´ovoposició es realitza dins de qualsevol contenidor, nomalment no més gran de 200 litres, que contingui aigua sense moviment com poden ser pneumàtics,  bidons, galledes, plats de sota els testos, gerros, cendrers, joguines…










3.- LARVES     
     

Quan l´ou eclosiona surten les larves. Aquestes són de vida aquàtica però de respiració aèria,  per obtenir l´oxigen ho fan a través d´un tub de respiració anomenat sifó i per fer-ho es posen a la superfície amb l´extrem del sifó en  contacte amb l´aire. Les larves fan entre 1 i 10 mm de llargada.




Les larves passen per quatre estadis, després dels quals es converteixen en pupes. Al final de cada estadi les larves muden de pell per a poder augmentar de mida.




S’alimenten de partícules de matèria orgànica de l´aigua com algues, bacteris, plàncton i altres microorganismes.  




Una petita quantitat d’aigua com la que queda en pots, gerros, plats de testos, etc… és suficient perquè les larves es desenvolupin. La desaparició de l´aigua comporta la mort de la larva.










4.- PUPES                                     
                                                



La pupa, a l´igual que la larva, és de vida aquàtica i  de respiració aèria. És més lleugera que l´aigua i per tant sura a la superfície i agafa l´oxigen a través d´uns tubs de respiració anomenats trompetes. La pupa, a diferència de la larva, no s´alimenta, aprofita les reserves acumulades durant l´estadi larvari.




Dins la pupa és on el mosquit es transforma en adult. En aquest moment, la pupa es trenca i surt el mosquit adult. La transformació en adult pot durar menys de 48 hores.




La desaparició de l´aigua comporta la mort de la pupa.

El Consell Comarcal ensenya els escolars del Maresme a reciclar bé

 

La segona fase de la campanya de sensibilització ambiental: “Apunta-t’ho: Recicla BÉ” ja està en marxa. Els destinataris són els escolars del Maresme per als quals el Consell Comarcal ha preparat activitats i sessions divulgatives especials i adaptades al seu cicle formatiu: Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat.

La brossa és un tresor i a les nostres mans està fer que aquest important recurs pugui allargar la seva vida útil més enllà dels contenidors. La campanya mediamdiental que porta a terme el Consell Comarcal cerca la sensibilització dels més joves perquè se sumin al reciclatge i aprenguin a fer una separació correcta dels residus. Només d’aquesta manera aconseguirem la seva posterior recuperació.

Les activitats ofertes a les escoles i instituts dels 14 municipis on l’administració comarcal presta el servei de recollida de residus són gratuïtes per als centres docents perquè estan finançades al 100% pel Consell Comarcal a partir dels convenis marc subscrits amb Ecoembes i Ecovidrio. Educadors mediambientals es traslladen al centre educatiu que ho sol·licita i realitzen unes sessions formatives adaptades a les edats dels escolars i pensades per incentivar la participació proactiva de l’alumnat.

De moment, aquestes sessions ja s’han dut a terme als següents centres:

ALELLA: Escola Hamelin- Internacional Laie (infantil i primària)

ARENYS DE MUNT: CEIP Sobirans (infantil i primària)

DOSRIUS: CEIP del Pi

PINEDA DE MAR: CEIP Poble Nou (infantil i primària)

PREMIÀ DE MAR: CEIP La Lió (infantil i primària) i CEIP Mar Nova (infantil i primària)

TEIÀ: SES de Teià (ESO)

La campanya es perllongarà durant aquest primer trimestre de 2012

Apunta-t’ho: Recicla BÉ!

Les accions de sensibilització ambiental per a escolars formen part de la segona fase de la campanya “Apunta-t’ho: Recicla BÉ!” que el Consell Comarcal va realitzar els mesos de juny i juliol de 2011. Com el seu nom indica, l’objectiu és conscienciar la població de la necessitat no només de reciclar, sinó de fer-ho bé: dipositant cada residu en el contenidor que li pertoca.

El ciutadà ha de tenir present que en el moment que barregem fraccions estem incorporant a la nostra bossa de la brossa els anomenats “impropis” i aquests limiten la capacitat de reciclatge de la resta de residus que sí que han estat ben seleccionats a l’hora que rebaixa la qualitat del producte resultant, principalment quan es tracta de matèria orgànica. Per tot això, l’Agència de Residus sanciona els ajuntaments que aporten als centres de reciclatge un percentatge elevat d’impropis. Cal, doncs,  que tots hi col·laborem per aconseguir valoritzar els nostres residus.

Maresmencs i maresmenques al món


😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!


Publicat al Butlletí de novembre del 2021

Tallers de Mobilitat Internacional a l’abril!

Amb la intenció d’acostar les diferents opcions i alternatives de mobilitat a les persones joves, des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme es programen, mensualment, tallers monogràfics de temàtiques diverses.

Els tallers s’adrecen als i joves del Maresme que volen explorar i conèixer millor el món de la mobilitat internacional com una alternativa en el seu procés d’aprenentatge vital i formatiu.

A l’abril és un bon moment per començar a planificar l’estiu. Les opcions per fer estades a l’estranger durant l’estiu són molt diverses: camps de treball, feina temporal, estudiar idiomes, viatjar… Amb els tallers de mobilitat programats per aquest mes podràs saber-ne una mica més i, si et quedes amb dubtes, a l’assessoria et podrem orientar de forma més personalitzada perquè t’acabis de decidir.

Consulta la programació des d’aquest enllaç.

Satisfacció pel funcionament de l’operatiu estiuenc de control d’incendis al Maresme

 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes. 

Sóc la Maribel de Tordera i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!!

“EVS is a Journey” és un dels projectes que ha realitzat la Maribel durant la seva estada a Eslovènia en el marc del programa de Voluntariat Europeu: la producció d’un vídeo que retrata totes les dimensions de l’experiència de l’EVS, en un reflex del què està vivint ella mateixa amb els seus companys i companyes del viatge. 

La Maribel va marxar fa uns mesos a fer un Voluntariat Europeu a la ciutat eslovena de Krskö. Des del Servei de Mobiltiat Internacional Jove del Maresme, la vam assessorar, acompanyar en la cerca del projecte de voluntariat i facilitar la seva preparació per marxar (a través de formació, tramitació de l’assegurança, etc.). A la meitat del seu voluntariat ens explica en què consisteix el seu dia a dia. 


Dober Dan! (Bon dia en eslovè)

Sóc la Maribel de Tordera (Barcelona) i estic fent un EVS a Eslovènia, concretament a un poble “alejado de la mano de dios” KRSKO!!! 

Què que hi ha a Krsko? Busqueu Krsko a google, només trobareu imatges sobre una central nuclear… doncs si, només hi ha això. Però cada dia que va passant estic més contenta d’haver escollit aquest lloc per fer el meu voluntariat. Aquí em sento com a casa i no em fa falta res més del que tinc. 

Vivim a un centre de joves (casal de joves + hostal), on col·laboro amb les activitats que s’hi realitzen, un conjunt de persones, d’arreu d’Europa, que com jo, també fem un EVS en el mateix o diferents projectes al meu aquí al centre.

Fins ara he estat a un munt de festivals de cine, de teatre, d’art en general, on he estat treballant de reportera, gravant, entrevistant als artistes i editant posteriorment. També en alguna ocasió he fet de fotògrafa o simplement he redactat. Aquí al centre cobreixo les activitats de la mateixa a part d’ajudar amb lo que es necessiti per dur-les a terme. També vaig publicant al Facebook i Youtube del centre. Es podria dir que fins ara la meva tasca ha estat al sector de “Social Media”.

Ara estic ben bé a la meitat del meu EVS i tot i seguir amb aquestes tasques, els meus futurs projectes canvien una mica a partir d’ara ja que, he començat a col·laborar amb una escola de primària fent classes d’anglès i, també, amb l’organització d’esdeveniments, aquí, al centre.

Tot i la satisfacció d’aprendre noves habilitats ja que, jo mai havia realitzat ni estudiat res del que aquí estic fent, no tot és treballar.  Fent un EVS viatges molt, coneixes nous països, fas nous amics d’arreu d’Europa, coneixes altres cultures, etc. a les fotos es pot observar.. Així que ho recomano totalment!

 

 

 

 

Reptes: Àlex, turisme alternatiu a Iran

ÀLEX

Turisme alternatiu a Iran

No he marxat per necessitat de trobar una feina o de buscar uns estudis, sinó per les ganes de viatjar i de fer el meu projecte: un diari de viatge il·lustrat”

El turisme alternatiu proposa maneres de viatjar diferents que et permeten conèixer a altres persones, fer una immersió intercultural de manera lliure, flexible, autogestionada i amb molt baix pressupost.

Aquestes alternatives promouen l’intercanvi entre viatgers/es, que volen conèixer altres formes de viure, amb famílies, organitzacions, col·lectius o persones individuals que es contacten a través d’Internet.

L’Àlex ens apropa la seva experiència a través del Couchsurfing, una xarxa d’intercanvi hospitalari: “vam estar a casa de sis famílies, et feien de guia, et portaven a menjar a tal lloc, et cuinaven plats que no podries trobar als restaurants, no t’imposaven cap mena de costum i et respectaven tal com eres.”

Aquesta proximitat amb persones que l’acollien li ha permès comprendre millor la política i la història d’Iran, tot revisant els seus propis prejudicis.

Sempre m’han agradat els llibres i sempre he pensat que algun dia n’escriuria un. El viatge a Iran era l’ocasió: fer un diari il·lustrat del què m’anava passant. A la bossa em vaig endur materials per fer el diari; una màrfega i una tenda per si calia acampar per lliure.

Em pensava que trobar pràctiques no remunerades seria fàcil, però els mesos anaven passant i jo volia treballar. Vaig enviar el meu dossier d’aprenentatge a varies firmes europees i finalment em van respondre una d’Amsterdam i l’altre de Milà.

Vam estar a casa de sis famílies i només ens va costar trobar lloc durant la festa local del Nowrus. Els nostres hostes ens explicaven la història política des de la revolució del 79 fins ara. Parlant-hi recollia aspectes de la vida a Iran que, com a turista, hagués estat incapaç de descriure en el llibre.

També comprenia millor els seus estils de vida. Tothom havia llegit poesia i en memoritzaven fragments. Una noia ens va explicar que els alumnes competien per veure qui havia llegit més llibres i jo pensava que en el meu institut era just al contrari, competíem per veure qui en llegia menys,…

Viatjant pel país em sorprenia la bellesa de l’arquitectura, de l’art islàmic, com la mesquita de Sheikh Lotfollah. També anava descobrint el Shiisme. Els aiatol·lahs per exemple, eren líders espirituals que es poden dedicar també a la política, com Rouhami, el president actual. 

Vam viure el xoc cultural en la nostra forma de viatjar. Fent autoestop molts conductors ens demanaven diners per la benzina: compartim viatge doncs també despeses. I quan hem volgut acampar al carrer, s’han responsabilitzat del nostre benestar com a estrangers

Durant aquest mes, vam anar aprenent a mirar el país i a nosaltres mateixos amb uns altres ulls. Un dia que jugàvem un partit de futbol en una lligueta de veïns, hi va haver una apagada de llums. Tots van cridar “terrorisme”, ho feien perquè hi érem nosaltres, rient-se del que saben que pensem sobre Iran.

Cada vespre escrivia en un diari tot el que ens estava passant i les converses que recordava. Tinc 240 pàgines escrites que m’han servit per fer el llibre, on amb un llenguatge visual narro les nostres vivències i els fets històrics i polítics que ens explicava la gent. 

Dibuixos d’Àlex Oliver Ponsarnau

oliver.skander@gmail.com

Quan vaig tornar d’Iran vaig estar uns mesos a França intentant compaginar la feina agrícola amb la creació del meu llibre. Arribava de treballar cansat i no tenia l’energia necessària per posar-me a dibuixar. He decidit tornar al meu estudi de Mataró i concentrar-me.