Maresmencs i maresmenques al món


😀Judith

🛫 Dosrius

🛬Itàlia / Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


De pràctiques per Europa! La Judith, de Dosrius, ens explica la seva experiència fent pràctiques Erasmus+ a Roma i amb el programa TLN a Lisboa.

Em dic Judith, actualment tinc 26 anys i sóc Animadora Sociocultural i Turística (ASCT), Monitora de Lleure, Postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendre-les al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018 i aquesta va ser la meva experiència.

La primera vegada que vaig marxar (el 3 de maig de 2016), estava estudiant primer d’Animació a l’Institut Salvador Seguí. Buscant llocs on fer hores de pràctiques, em va sortir l’oportunitat de rebre una beca ERASMUS+ que em donava l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, gràcies a la Fundació BCN, que era la coordinadora d’aquell projecte.

Em van fer una entrevista, part d’aquesta era en anglès i segons el meu perfil i les meves experiències, se’m va acabar assignant la ciutat de Roma i el Centro Diurno per Anziani Fragili la Casetta com a lloc de pràctiques. Allà, compartia lloc de pràctiques amb una estudiant d’Integració Social. En total vam ser tres les que vam acabar marxant a Roma, dues fèiem pràctiques a la Casetta i l’altra feia pràctiques de màrqueting i publicitat a l’empresa ACE SPA Lloyds Insurance. Totes tres compartíem pis a prop de San Giovanni.

Els primers dies, el pis estava superbuit, no hi havia ni una trista escombra, afortunadament teníem molts basars i supermercats a l’abast. Tampoc hi havia el wifi instal·lat i la propietària ens va passar la contrasenya del wifi d’unes noies que també estaven allà d’ERASMUS, esveu que aquell bloc de pisos és on enviaven a tothom que feia pràctiques, de fet, actualment

 formo part del Grupo Latentes, un grup de persones de diferents formacions artístiques que fan intervencions artístiques dins del marc de les arts comunitàries, i es veu que una de les meves companyes de Latentes també va fer pràctiques a Roma i no només va fer pràctiques en el mateix lloc que jo sinó que vivia en el mateix bloc també. Total, que la primera setmana, estàvem acabant tasques dels cicles formatius en el balcó d’una de les habitacions, que era l’únic lloc on arribava el wifi. Videotrucades i tot el que fos d’internet ho havíem de fer en aquell balcó. Un dels dies feia tant de Sol que vam improvisar un tendal fet amb paraigües, tovalloles… Amb tot el que vam poder arreplegar. Afortunadament això va durar només una setmana. La setmana següent ja vam tenir el wifi instal·lat en el pis.

Vaig gaudir la meva estada a Roma, vaig visitar molts llocs, alguns superconeguts com ara el Colosseo, la Fontana di Trevi o la Città del Vaticano. Però també d’altres com ara el Lago dell’EUR i la Basilica di San Paolo. Gràcies a les sortides que féiem en el centre de dia. Un dels llocs que em va agradar molt va ser el Roseto Comunale, que està just al costat del Foro Romano i el Palatino.

Tot i això, sent una noia d’un poble situat a la serralada litoral, situat al peu del Parc Natural Montnegre i Corredor, envoltat per muntanyes, vaig trobar molt a faltar les zones verdes, Roma en té, però és bàsicament una ciutat marró i grisa i, quan t’allunyes de les parts més turístiques, bastant bruta. De fet, tenia tanta enyorança de les zones verdes que quan vaig anar la Villa Borghese a veure un concurs d’equitació (del qual l’entrada em va costar 5€ pe

cert, una ganga), em vaig abraçar a un arbre. Així de grossa i, ho reconec, dramàtica, era la meva enyorança. En canvi, a Lisboa era tot el contrari, zones verdes per tot arreu i les voreres ben netes, tot i que no era ni segueixo sent massa fan de la Calçada Portuguesa, patina molt i és superirregular, els dies de pluja s’havia d’anar amb molta més precaució.

La segona vegada que vaig marxar (2 de maig de 2018), va estar estretament relacionada amb una lesió i una baixa laboral. L’estiu de 2017 vaig estar treballant com Animadora Turística en un hotel de Tossa de Mar, mentre treballava em vaig trencar per segona vegada el lligament creuat i aquesta vegada va anar acompanyada d’una operació. Vaig estar fins a mitjans de gener de baixa. Estant de baixa em vaig apuntar a la Garantia Juvenil i remenant la pàgina web vaig trobar el Projecte TLN Mobilicat, diferents entitats oferien diferents estades de pràctiques laborals de diferents durades amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una d’aquelles estades era de dos mesos a Lisboa i la portava la Fundació BCN també, en aquesta ocasió, em van fer una petita part de l’entrevista en italià, a part de fer-la en català i anglès.

Aquesta vegada, la beca era més elevada i incloïa un curs intensiu de la llengua d’un mes de durada tot subvencionat, en el meu cas de portuguès a l’Acadèmia ABCHumboldt, cosa que va ser ben útil, ja que l’altra vegada el curs de la llengua era online i durant l’estada. Recomano molt aprendre la llengua abans de marxar, perquè tot i ser llengües de la mateixa família en aquest cas, sempre és millor aprendre la llengua i no esperar que parlin anglès o castellà. De fet a Portugal, no vaig fer servir l’anglès ni el castellà per res, tot va ser en portuguès.

Allà vaig estar fent pràctiques a la Rede de Bibliotecas Municipais de Lisboa, especialment a la secció infantil de la Biblioteca de Belém i a la de Marvila, també vaig col·laborar amb l’organització d’activitats de la Feira do Livro’18 que es feia en el Parque Eduardo VII.

Vaig marxar amb una altra noia, ella feia pràctiques d’educació infantil en una escola bressol. Totes dues teníem una habitació cadascuna al pis d’una senyora. Vivíem a Belém, just davant de la biblioteca, jo trigava un minut a arribar a la feina. Vivíem en una zona no turística, no obstant això, en el mateix carrer una mica més enllà, la cosa canviava, estàvem també al mateix carrer on es venen els famosos Pastéis de Belém.

Vam anar a molts llocs, molts d’ells ben coneguts, com ara: la Torre de Belém, Castelo de São Jorge i també la Praça do Comerço/ Terreiro do Paço, de fet allà, vam anar a veure la Final d’Eurovisió, a les pantalles, ja que aquell any es celebraven allà, a causa de la victòria de Salvador Sobral amb la cançó Amar pelos dois l’any anterior. Durant una setmana, els carrers estaven pleníssims de gent de tot arreu, es veien banderes de països de totes bandes, participessin o no al concurs.

També vam anar a altres llocs no tan coneguts, com el Jardim Botánico i també un lloc on acostumàvem a anar a passejar perquè la meva companya d’ERASMUS feia pràctiques a prop del Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian. Així mateix, les dues vegades que he anat d’ERASMUS, m’ha vingut a visitar ma germana l’última setmana de la meva estada. La segona vegada va venir també la meva tieta (una setmana abans que ma germana) i al portar-la a visitar el Castelo de São Jorge, resulta que just aquells dies estava tancat, jo volia ensenyar-li les vistes de la ciutat des de dalt i vam començar a voltar pels carrers del barri d’Alfama, voltant i voltant vam veure que hi havia una fira, no us sabria dir que, però estaven tots els carrers del barri plens de paradetes, una de les paradetes de menjar ens va cridar molt l’atenció, perquè vam veure un cartell que posava que es venien Entremeadas i això ens va fer molta gràcia. Aquells carrers els podeu veure en el videoclip de la cançó Um contra o Outro, d’una cantant local que es diu Deolinda. Personalment no sóc massa fan del Fado (exceptuant algunes cantants com la Mariza), i aquesta cantant em va agradar molt perquè tenia un estil de música més fresc, més rítmic i més alegre que no pas el Fado.

També un lloc que vam anar la meva companya i jo, pel fet que la nostra professora de portuguès ens va demanar una foto, va ser on està situada l’estàtua de Fernando Pessoa, un poeta portuguès ben important nascut i mort a la ciutat de Lisboa.

D’històries en podria explicar moltes, podria omplir pàgines i pàgines de mil aventures, no totes d’elles bones, vam tenir un parell d’ensurts de salut, una de les meves companyes a Roma va agafar angines i a Lisboa vaig tenir una infecció d’oïda lleu, no van ser pas greus aquestes situacions, però vam haver d’anar a l’hospital, per tant, quan es diu que s’ha de demanar la Targeta de Sanitat Europea no es diu perquè sí, mai se sap el que pot passar.

Altres tràmits que recomano fer abans de marxar seria l’ISIC (International Student Identity Card), ja que us pot servir per descomptes en museus per exemple. Tant Roma com Lisboa estan a petar de museus i vaig anar a tants com vaig poder. Així mateix, recomano fer-se el carnet d’alberguista, ja que a l’estar dos mesos a Roma i després dos mesos a Lisboa, vaig aprofitar per fer una escapada a Florència i a Porto. A Florència vam anar-hi les tres un parell de dies i vam estar en un alberg juvenil a prop del Palazzo Pitti i el Giardino di Boboli. Quan vaig anar a Porto, que per cert, no es diu “oporto” en portuguès se li diu o Porto perquè va acompanyada de l’article. Bé doncs, vam anar les dues amb avió, perquè curiosament era més barat anar-hi en avió que en tren, vam passar-hi el dia i a la nit ja vam tornar a l’aeroport.

Fun fact! Per temes de transport i demés, he arribat a passar quatre nits en terminals d’aeroports. Sabent que podria passar, la segona vegada que vaig marxar em vaig endur un sac de dormir, ja que vaig passar molt de fred la primera vegada. Encara que sigui estiu, si heu de passar la nit a l’aeroport, recomano que us emporteu roba d’abrigar. El sac ens va anar de meravella, vam dormir per torns.

Aquests dos països la particularitat que tenen és que unper ser de cultura mediterrània i l’altre per formar part

 de la Península Ibèrica, amb cultura molt semblant a la mediterrània també, fa que siguin molt propers a la nostra cultura catalana, els paisatges, els carrers, les persones, tots tenen les seves individualitats, així i tot, és tan semblant que et sents com a casa. Vaig estar-hi molt a gust.

Per Itàlia és on he estat més, he estat a les ciutats i pobles de: Florència (tres vegades, cada vegada que he anat a Itàlia), Pisa, Siena, Venècia, Gènova, Savona, Voltaggio i òbviament, Roma. De Portugal, a part de Lisboa i Porto, vaig anar a Sagres quan era petita, quan vaig anar amb la meva família a fer la volta a la Península Ibèrica per la perifèria. Em vaig quedar amb les ganes d’anar a Sintra i Coimbra, si tornés a Portugal, són ciutats a les quals voldria anar, a part de Lisboa, on em vaig sentir molt acollida i on vaig aprendre molt i m’encantaria tornar. De fet, estic començant un projecte relacionat amb el món del conta-contes i la mediació literària incorporant-hi les arts escèniques, la inspiració del qual, està estretament lligada amb tot el que vaig aprendre allà, entre altres, vaig participar en una formació sobre la música en els contes.

En definitiva, van ser experiències de curta durada però intenses. Tinc Saudades (nostàlgia, enyorança…) tant d’una ciutat com de l’altra i al marxar no hi havia un adéu en els meus llavis, sinó un arrivederci Roma i un até a próxima Lisboa!


Publicat al Butlletí de març del 2021

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, exemple de bones pràctiques al Congrés de la Joventut de Catalunya

El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el Congrés de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones pràctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme és mou” del butlletí mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.

També va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el Congrés de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matí del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial èmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present també el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + Agència Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.

Finalment, les persones que van visitar el Congrés també van poder veure l’exposició de Reptes 2018.Joves del Maresme en el règims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matí de dissabte a la zona del catering perquè pugués ser visualitzada per tots i totes les congressistes.

Maresmencs i maresmenques al món


😀David

🛫 Premià de Dalt

🛬Dinamarca, Balcans i Turquia

✅ Estudis

MENÚ


Aprenentatge vivencial en ruta a través de la convivència

El passat 6 d’abril de 2022 el David Casanovas (D), un jove de Premià de Dalt, acompanyat per en Tomasso (T) i la Fernanda (F), d’Itàlia i de Xile respectivament, ens van explicar en què consisteixen els estudis DNS – The Teacher Training College de Dinamarca.

En què consisteixen els estudis a DNS?

D: Estem fent una educació de 4 anys a DNS, on aprens bàsicament pedagogia per ser professors i professores, però es fa d’una manera una mica alternativa. Entre les 12 persones que formem la classe hem comprat un autobús, que hem equipat posant llits, una cuina i una tauleta. Els 4 primers mesos de l’educació hem viatjat des de Dinamarca fins a Turquia. Hem après de cultura, tradició, sistema educatiu, sistema sanitari i altres temes en funció de l’interès de cadascú. Per exemple, si hi ha un grup que vol aprendre sobre gènere, prejudicis i cultura islàmica a Turquia, se separa de l’autobús i se’n va a conviure durant un període d’uns deu dies amb una família local per tractar aquesta temàtica. En retornar a l’autobús tot el que s’ha après es comparteix amb la resta de companys/es que han anat a investigar sobre una temàtica diferent.

Així, no es tracta d’un aprenentatge individual, sinó que és un aprenentatge cooperatiu. A mesura que es va fent el viatge, també cursem els estudis, que han d’anar avançant. Algunes assignatures estan especialitzades en pedagogia; les que hem fet durant la ruta estaven basades en alguna temàtica rellevant durant el viatge. Per exemple l’assignatura “Big issues of our time”, Història del món, i “World Studies”.

T: La Fernanda i jo vam investigar en un poble parlant amb la gent local sobre l’efecte de la pandèmia en la societat, en com van canviar les relacions socials. Era un poble de menys de 200 persones

Quin impacte va tenir la pandèmia en aquest poble?

T: Hi havia molta solidaritat. Si hi havia un cas de COVID, es reunien i es donaven suport els uns als altres. En aquell petit racó realment no va afectar de manera greu, pel que vam veure. La població estava molt preocupada pel problema amb l’economia
D: El primer dia 1 euro corresponia a 8 lliures turques. Una setmana més tard, 1 euro valia 15 lliures. En aquell període les decisions polítiques van fer que la moneda caigués en picat, i això va generar un impacte. Per la situació econòmica preferien que si hi havia algú amb coronavirus, amagar-lo, per mantenir la feina i així cobrir les seves necessitats bàsiques. El que volem remarcar és que el que hem experimentat és de 3 ciutats de Turquia, per a res representa tot el país. Hem estat a Lüleburgaz, Silivri i Ayvalık, que són les tres ciutats de la zona que es consideren de caràcter més europeu per les que vam poder fer el viatge.

Quina és la ruta que vau seguir?

T: Vam començar des d’Europa, fent una investigació als Balcans sobre la Guerra de Iugoslàvia. Ens vam separar en petits grups: uns van anar a Sèrbia, altres a Bòsnia, altres van passar per Kosovo, que estan en aquest conflicte que no és considerat com un país per altres països europeus, i per altres sí. Aquest fet ens va fer comprendre el priviligi que tenen algunes nacionalitats.
F: Quan estàvem als Balcans ens vam separar en minigrups i vam fer autoestop, des de Zagreb, Croàcia, fins a Sofia, Bulgària. Durant 5 dies vam estar viatjant en autoestop, sense el bus. I aquesta és una altra de les maneres d’investigar. El nostre objectiu és no anar a hotels. Sinó parar en un lloc i preguntar a la gent si ens poden acollir a casa seva. I així poder connectar-nos amb les persones.

Conduíeu vosaltres l’autobús?

D: Vam seleccionar a dos conductors de la classe, que van haver d’estudiar pel carnet de conduir autobusos, jo vaig ser un d’ells. Com que no podia conduir a Europa, uns professors de l’escola, que sí que podien, van conduir fins a Turquia.

Algú de vosaltres tenia coneixements de mecànica?

D: Jo vaig estudiar enginyeria de l’aeronavegació, i també vaig haver d’estudiar la mecànica de l’autobús. Una altra de les meves companyes també va haver d’estudiar més o menys la mateixa mecànica: els frens, el motor… i ho anàvem comentant. I la professora que tenia més experiència també ens ajudava a entendre el funcionament.
F: Quan estavem a Croàcia vam tenir un problema amb l’autobús. Com que som un equip, vam anar tots junts al taller mecànic per aprendre tots plegats a tenir cura del bus i a identificar què s’havia espatllat.

Després de l’aprenentatge en ruta, en quin punt us trobeu?

D: Ara justament després d’aquests 4 mesos de viatge tenim 2 mesos on fem el que s’anomena “Bringing to the public”. Les assignatures que ara estem estudiant són tècniques de comunicació. Avui, per exemple, hem anat a l’escola de La Salle, de Premià de Mar, i hem estat fent presentacions, jocs relacionats amb els prejudicis i l’educació, perquè reflexionessin i donessin la seva opció. Aquí és on hem d’aprendre a comunicar-nos i a escoltar com es connecten les altres persones i involucrar-les en el procés.

I com ha anat la sessió?

T: Estem aprenent a comunicar-nos. La comunicació no és només la paraula, és també el gest, el llenguatge corporal… ha anat molt bé. La nostra tasca és acceptar totes les opinions i aprendre a veure les coses des de diferents perspectives.
D: Intentem no fer una presentació on estem parlant tota l’estona, sinó que siguin ells i elles els i les protagonistes de les activitats que els portem. Generem debats, i fem de mediadors/es. Amb els nens, escoltant-los de vegades vèiem que els faltava motivació per l’estudi, hi havia pressió per les notes. Vam plantejar la següent frase: “Sento que les notes representen el meu aprenentatge”. Si tu estaves d’acord, feies un pas cap endavant. Si no, mantenies la posició. Molts nens i nenes estaven d’acord amb aquesta frase.
F: A l’institut d’un poble de Grècia també ens van explicar l’enorme pressió que senten els estudiants per passar l’examen de la selectivitat d’allà per després accedir a la universitat. Et fa plantejar si el sistema educatiu està plantejat perquè els estudiants adquireixin coneixements o només per les notes.
T: M’agradaria parlar també de les persones en situació de refugi. Duia a terme una investigació amb un grup de refugiats a Izmir, a Turquia. Pots sentir sobre històries de refugiats, és clar, però quan veus amb els teus ulls la dura condició de vida d’aquestes persones és quan t’adones del nostre privilegi com a ciutadans europeus, quan travessem les fronteres. Els infants que vaig veure al camp no anaven a l’escola, no tenien aigua, i lluitaven per aconseguir menjar. Una realitat completament diferent dels infants que hem vist aquí a Europa.

Com va néixer DNS?

D: Va començar l’any 1971 on un grup de 8 amics van agafar una caravana i se’n van anar a viatjar pel món. Quan van retornar es van adonar que tot continuava igual al seu voltant, però alguna cosa havia succeït al seu interior, ja no podien veure les coses de la mateixa manera. Aleshores t’entra ràbia, impotència, que es pot fer servir per crear diferents maneres d’educació o per fer arribar aquest coneixement a altres persones i així, crear una xarxa de solidaritat. L’esperit crític és quelcom que es promou molt en aquests estudis. Des del 1971 fins ara cada any hi ha
hagut diferents generacions passant per aquests cursos. Nosaltres formem part de l’equip 21 (vam començar el 2021) i les persones del grup sempre som les mateixes.

És molt car estudiar aquesta carrera?

D: La carrera, per poder començar, té un cost de 10.000€. Pots anar-hi un any abans i fer el que s’anomena “saving up”. Des de l’escola t’ajuden a trobar una feina per poder-te finançar la carrera, que és el que vaig fer jo. Ara hem fet el viatge de 4 mesos, en tenim 2 mesos de portar-ho al públic i a continuació tenim 3 mesos més de “saving up”. Així, dins de la mateixa educació hi ha períodes en què treballes per finançar-te l’any següent.

D’on sou, les 12 persones que formeu part de l’equip 21?

D: D’Itàlia, Lituània, Hongria, Romania i Alemanya, França, Croàcia, de Xile, amb nacionalitat Espanyola, i jo d’aquí. Tenim entre 18 i 27 anys. La qüestió amb l’edat, quan estàs en l’equip, és quelcom que desapareix. El que valorem els uns dels altres són les fortaleses, les debilitats, el fet de cooperar.

Per a més informació sobre els estudis a DNS:
Es pot consultar la pàgina web https://www.dns-tvind.dk
Compte d’Instagram: https://www.instagram.com/dnsteachertraining


Publicat al Butlletí de juny de 2022

Ja és aquí el 1r Butlletí de Mobilitat internacional de la nova dècada!!

Any nou projectes nous… Si els vostres tenen a veure amb la mobilitat internacional, dóna un cop d’ull al butlletí de gener!!

Entre moltes altres opcions, et recordem que encara està obert el procés de selecció per fer pràctiques a Brescia, Itàlia, amb el Programa TLN. Si t’interessa posa’t en contacte amb mobilitatjove@ccmaresme.cat i te n’informem amb tot detall!

 

Si no trobes la teva opció recorda que pots demanar dia i hora per fer una assessoria presencialment o online. Aquí tens les dades:

 

Exposicions de Mobilitat Internacional Jove

Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat

L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del Maresme ens explica la seva estada a l’estranger en el marc d’algun projecte de mobilitat.

Hem escollit vuit històries representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades, i els hi hem fet entrevistes sobre el moment previ a marxar, l’estada i el retorn.  

El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’adquirir certes competències  internacionals pel mercat laboral d’avui, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos  d’adaptació que tenen lloc en la instal·lació de les persones en un país estranger. 

L’exposició disposa d’una pàgina web de l’exposició

Objectius: informar de les opcions de mobilitat, mostrar la capacitat decisiva dels i les joves en les condicions estructurals d’avui, i aprofundir en la comprensió de les vivències psicològiques i socials que tenen lloc en els processos migratoris. 

Metodologia: 10 plafons i 3 vídeos que es visionen al mòbil en QRS o projectats en pantalla. També disposa d’una guia pedagògica.

Destinataris: Públic en general

Exposició Create’N Share

Create’N Share relata una experiència dintercanvi juvenil internacional dins del programa Erasmus +, on van participar 21 joves del Maresme, Itàlia i Alemanya, a l’abril 2014. Es va albergar a Malgrat. 

Els intercanvis internacionals són una eina útil tan per l’educació intercultural com per desenvolupar competències en el pla més personal dels participants: la motivació, les habilitats socials, el treball en equip, i la responsabilitat.

Es per això que li dediquem una exposició i també un servei d’acompanyament per aquells grups que es plantegin realitzar-ne un. 

Més informació a: mobilitatjove@ccmaresme.cat

Objectius: Donar a conèixer què es un intercanvi, quines són les possibles vies per realitzar-lo i les seves potencialitats educatives en la formació entre iguals.

Metodologia: 10 plafons. Es pot dinamitzar amb tallers. 

Destinataris: públic en general, entitats juvenils, professionals de joventut i d’educació. 

Butlletí de mobilitat Internacional del mes de Desembre

Com cada mes, el butlletí de Mobilitat Internacional Jove t’acosta diferents opcions de viure una experiència a l’estranger.

 


Si li estàs donant voltes, demana’ns una assessoria. I si, abans, vols saber-ne una mica més, visita el nostre canal youtube

El Consell Comarcal del Maresme ja és entitat d’enviament acreditada del Servei de Voluntariat Europeu!

Des del passat mes de setembre, el Consell Comarcal del Maresme pot enviar joves voluntaris a projectes del Servei de Voluntariat Europeu (SVE).

El SVE és un projecte de voluntariat  de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea. Permet al voluntari o voluntària participar de forma activa en una organització d’acollida d’un país diferent al país de residència. L’experiència facilita l’aprenentatge de la cultura i la llengua del país i de competències transversals a través de les tasques desenvolupades a l’entitat en què es realitza voluntariat i durant el dia a dia.

Hi ha voluntariats de diferents temàtiques: Art i cultura, treball amb infants i joves, esports i activitats a l’aire lliure, educació i aprenentatge, medi ambient, projectes amb col·lectius en risc d’exclusió; etc.

Us deixem aquest vídeo explicatiu del Programa Erasmus+ perquè pugueu conèixer amb més detall què és el SVE.

 

Si et vols informar millor sobre tot el què cal fer per participar en un projecte del SVE tens diferents opcions:
– ens pots demanar una assessoria i valorarem el teu cas de forma personalitzada,
– et pots subscriure al Butlletí de Mobilitat Internacional Jove, cada mes hi publiquem oportunitats de voluntariat, o bé,
– segueix el nostre Facebook amb tot de propostes i informacions sobre mobilitat internacional.

Ja es pot consultar el Butlletí de Mobilitat Internacional de l’Octubre

Com cada mes t’acostem informació interessant sobre diferents opcions per fer una estada a l’estranger. Aquest mes, entre moltes altres informacions, t’avancem que en breu sortiran les places del programa TLN Mobilicat adreçat a persones joves beneficiaries de la Garantia Juvenil interessades en fer una estada de pràctiques a l’estranger, i t’expliquem en què consisteix. 

Fidels a la nostra voluntat de donar veu als que esteu vivint o heu passat per una experiència de mobilitat a l’estranger, aquest mes comencem una col·laboració amb l’Elna, una jove del Maresme que està fent d’aupair a Londres i vol compartir les seves impressions amb tots nosaltres. Aquesta secció completa les ja habituals “El Maresme es Mou” i “Maresmencs al món”, on els ajuntaments i professionals i les persones joves, respectivament, ens expliquen les seves activitats i vivències pel món. 

 

Ja està aquí el butlletí de Mobilitat del mes d’Octubre! No te’l perdis!

Aquest mes tenim notícies sobre la formació dual a Alemanya i cursos d’idioma gratuïts amb la garantia juvenil i us presentem la nova entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu: el Consell Comarcal del Maresme!!

Això sense descuidar totes les oportunitats característiques del nostre butlletí: intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeubeques d’estudispràctiques laborals a diferents organismes, i, les ofertes de feina; aquest mes amb ofertes de Nadal i processos de selecció del sector d’hostaleria, entre d’altres.

I a la secció Maresmencs al món, us presentem l’experiència de l’Ester, una Maresmenca que va marxar a un intercanvi juvenil a Lituània.

 


 
Com sempre, podreu trobar la informació i inscripcions als propers tallers:  Recursos per treballar i fer pràctiques a Europa a l’Octubre, i Estudiar a l’estranger” al Novembre.

Si ho preferiu, també podeu llegir el butlletí a l’Issuu: http://issuu.com/mobilitatjove

Xerrada informativa sobre l’FP Dual i oportunitats de treball a Alemanya

 

El proper dimecres 23 al Centre Cívic Cabot i Barba, tres agències referents en l’FP Dual a Alemanya (Institut dual IDEA, ABC Humbolt, i Bridge forMobilitly), ens explicaran en què consisteix aquest programa de formació / treball, i també ens presentaran algunes ofertes de treball per titutals d’FP en l’àmbit del comerç, sanitàri, estètica, etc.

Inscriu-te AQUÍ 

 

Les agències gestionen ofertes en sectors professionals i regions geogràfiques diverses, així que serà interessant poder-les reunir en un mateix fòrum per preguntar directament els dubtes sobre com es fa la selecció, quin és el programa i les condicions de marxar a treballar o a estudiar uns mesos a Alemanya.

Durant la xerrada s’explicaran dos tipus d’accions, que poden interessar tant als joves com als professionals de joventut:

Formació Dual:

Formació de tres anys, que combina els mòduls teòrics de la professió en un centre educatiu, i la part pràctica en una empresa.

S’obté una doble titulació i experiència laboral en el sector professional.

Cal tenir 18 anys, titulació d’ESO acreditada i nacionalitat d’un país membre de la UE.

Les agències fan formació lingüística subvencionada previa a l’estada formativa.

Programes de capacitació / treball:

Es tracta d’ofertes de treball a diverses regions alemanyes.

Cal tenir entre 18/20 i 35 anys (en funció del programa), títol d’FP de cicle superior finalitzat, i nacionalitat d’un país membre de la UE.

Les agències fan formació lingüística subvencionada prèvia a l’inici del treball.