Es publica el darrer butlletí de l’any del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

11 desembre 2018

Us presentem el darrer butlletí del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de l’any. Aquest arriba carregat de notícies, beques intercanvis, ofertes laborals i molta més informació.

D’aquesta edició destaquem les beques del programa TLN Mobilicat per a joves beneficiaris de la Garantia Juvenil, les quals ofereixen una oportunitat per fer pràctiques a l’estranger a joves d’entre 16 i 29 anys.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

No te’l perdis!!

Maresmencs i maresmenques al món

17 maig 2023

😀Marta i Marina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

↪MENÚ

La Marta i la Marina relaten la seva experiència amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca Brugués i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conèixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hàbits d’una família autòctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, teníem organitzades diferents activitats que compartíem amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

Destinàvem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinàmica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboració de projectes grupals i activitats interdisciplinàries. Les tardes estaven adreçades a la preparació de tallers, visites lúdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferència, els caps de setmana podíem gaudir de la capital, Dublín, i el seu entorn, a més d’un munt d’activitats que organitzàvem pel nostre propi compte.

I és que, a més de tot l’aprenentatge que adquiríem durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusió per conèixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organització, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el màxim de l’experiència.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conèixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivències. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conèixer la banda més cosmopolita, multicultural i juvenil de Dublín, una ciutat que no deixa indiferent a ningú. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!

Publicat al Butlletí de maig de 2020

Ja tenim aquí el butlletí d’octubre

19 setembre 2016

Descarrega’t el butlletí d’octubre del Servei de Mobilitat internacional jove del Maresme. Conté oportunitats d’estudi i treball a l’estranger, turisme alternatiu, i altra informació actualitzada en aquest camp

Ja es pot consultar el Butlletí de Mobilitat Internacional de l’Octubre

13 octubre 2017

Com cada mes t’acostem informació interessant sobre diferents opcions per fer una estada a l’estranger. Aquest mes, entre moltes altres informacions, t’avancem que en breu sortiran les places del programa TLN Mobilicat adreçat a persones joves beneficiaries de la Garantia Juvenil interessades en fer una estada de pràctiques a l’estranger, i t’expliquem en què consisteix.

Fidels a la nostra voluntat de donar veu als que esteu vivint o heu passat per una experiència de mobilitat a l’estranger, aquest mes comencem una col·laboració amb l’Elna, una jove del Maresme que està fent d’aupair a Londres i vol compartir les seves impressions amb tots nosaltres. Aquesta secció completa les ja habituals “El Maresme es Mou” i “Maresmencs al món”, on els ajuntaments i professionals i les persones joves, respectivament, ens expliquen les seves activitats i vivències pel món.

Després de les vacances, tornem amb el butlletí de setembre!

12 setembre 2018

Després d’haver carregat piles durant el mes d’agost, tornem amb la darrera novetat: la publicació del butlletí de setembre 2018.

En aquest podreu trobar informació actualitzada de notícies, projectes de voluntariat i pràctiques, intercanvis juvenils, beques i ofertes de feina, així com notícies relacionades amb la mobilitat internacional.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

Maresmencs i maresmenques al món

30 maig 2025

😀Eric

🛫 Vilassar de Mar

🛬Finlàndia

✅ Feina

L’Eric de Servei de Voluntariat Europeu a Finlàndia.

Aquest vilassarenc ens explica com la mobilitat internacional no sempre són processos fàcils i cal informar-se molt bé de tots els aspectes del país de destí abans de decidir i marxar a fer el projecte personal.

Vaig arribar el dia 17 d Octubre. Vaig anar amb un projecte EVS a ajudar en les tasques d’una cafeteria en Piippola, i ara el dia 6 de Febrer canviaré de feina per fer un voluntariat a Karsamaki, ajudant en un museu d’art. Actualment estic en aquest impàs: he finalitzat el primer projecte i m’estic preparant per començar el segon projecte. No vaig haver de fer res abans de marxar, ni visats, ni permisos… la Lorena es va encarregar de gestionar-me tots els documents, únicament em vaig fer el passaport perquè el tenia caducat, no vaig haver de fer-me cap visat ni cap tipus de residencia ni cap vacuna.

Estic en una vila situada en el cor de Finlàndia amb molta naturalesa i plena de neu, genial per als amants i les amantes del esquí. Disposa d’uns paisatges i unes vistes increïbles, sobretot la posta de sol és fascinant, a més les cases són molt grans i boniques. Es respira un aire pur i molta tranquil·litat. És ideal i fantàstic per a poder desconnectar i descansar, s’aconsegueix un relax absolut. Els habitants tenen una amabilitat exquisida, sempre t’ajuden en tot i més, ja que posseeixen molta educació i molt de respecte. És més la gent mai té un no a la boca i això és molt maco i meravellós. Les persones són molt obertes de ment i molt agradables, per tant, és molt fàcil que et facin treure un somriure i bàsicament t’enamores d’elles. També és molt còmode i agradable circular pels carrers.

Per altra banda, he trobat forces dificultats. Se’m fa molt difícil comunicar-me amb la gent d’aquí, intentar esforçar-me per poder parlar i expressar-me en tot moment el que vull, i vull dir. A més, la vida aquí és molt complicada i difícil, degut a les inclemències meteorològiques. Quasi cada dia neva, cada dia hi ha neu, i la temperatura és súper baixa {ronda els -20 graus). T’has d’abrigar amb molta roba cada dia per poder sortir al carrer, no pots aguantar més d’una hora al carrer per què sinó et congeles. Tot el dia és fosc, vius a les fosques, no hi ha ni una gota de sol, hi ha molt poca vida i molt poca gent pels carrers, que el menjar es molt limitat i generalment dolent, que hi han poques botigues i pocs llocs de treball. He anat trobant ajuda i solucions a través de la meva mentora del projecte que en teoria es la que m’ajuda en tot. Com a consell per a futurs joves que vulguin marxar a Finlàndia, no recomanaria aquest país. Recomanaria que se n’anessin millor a un país més càlid, amb mes claror, i amb gent. Aquí majoritàriament la poca gent que hi ha, és gent gran. Suposo que si pogués tornar a escollir el meu SVE tinc clar que no escolliria aquest destí.

Els motius que em varen fer marxar van ser que que estava agobiat, estressat, que tenia problemes familiars i personals, que ho estava passant malament, que estava aturat i necessitava ingressos, etc. Per ara l’experiència la visc tranquil·la i de forma pacifica. Com ja t’he comentat tampoc hi ha molt per fer en aquests països. Em solen passar els dies al poble, realitzant el meu projecte, i jugant a volleyball, a futbol, anant a la biblioteca, en bicicleta, a passejar, als supermercats, a quedar-me a casa mirant pel·lícules i series, etc. Diguem que faig una vida normal tirant a sedentària. Però es que no em motiva viatjar per què aquí cada ciutat queda a una mitjana de 3 hores en autobús i amb el temporal que fa no motiva sortir de l’aldea. A més en si no m’agrada gaire el país, no el trobo gaire maco ni interessant.

Trobo a faltar per suposat el sol, la platja, el menjar (com el fuet, la paella, el pa, la fideua, la dorada, les patates, els gelats, els iogurts, els flams, el pernil ibèric}, a sortir de festa cada setmana, a passejar per Barcelona, als meus amics i amigues de Barcelona, etc.

Publicat al Butlletí de febrer de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Joan

🛫 El Masnou

🛬Anglaterra

✅ Pràctiques

Parlem amb en Juan Loewe, un jove de 24 anys del Masnou que va fer pràctiques TLN a Chester, al Regne Unit.

Què et va cridar l’atenció d’aquest programa?

Una de les meves aficions és viatjar; el que em va agradar d’aquest programa és veure que podia viure i fer pràctiques a l’estranger i això em va animar. També el fet que les pràctiques fossin al Regne Unit. Jo he estudiat el cicle superior de comerç internacional i també en vaig estudiar un altre de transport i logística. Per aquests dos àmbits es necessita l’anglès, això va ser una motivació especial per tirar endavant amb aquest programa. També per agafar experiència.

En el moment en què em vaig inscriure al programa estava estancat. Ja havia acabat els estudis i vaig marxar a Anglaterra per millorar l’anglès. En tornar la meva idea era trobar feina però buscant-ne en el meu sector veia que em faltava l’experiència i l’anglès. Quan vaig veure que hi havia el programa TLN per a mi va ser com fer un salt per arribar on volia arribar.

A quin tipus d’empresa vas fer les pràctiques?

Estava a la Catedral de Chester, on tenen una botiga. Allà estava a la caixa o ajudant els clients. Estava tot el dia parlant en anglès, tant amb els clients com amb els companys de feina.

En què consisteix el TLN Mobilicat?

El TLN és un programa bastant complet. Estava gestionat per Nexes, que va seleccionar 25 persones per a fer pràctiques en tres països: Al Regne Unit, a Portugal i a Itàlia. Després de la selecció, un cop estàs dins del programa, vam fer un curs de 5 setmanes intensives de l’idioma a una acadèmia de Barcelona. Va estar molt bé, tot i que eren moltes hores al dia! Després el període de pràctiques van ser 3 mesos, de l’Abril al Juliol. Amb Nexes també vam fer 3 dies dedicats a fer un curs cultural, on fèiem activitats i parlàvem de les situacions diverses que podíem trobar al país degut canvi de cultura. De totes maneres, segons he vist entre el Regne Unit, Itàlia i Portugal no tenim tantes diferències culturals.

Així no vas notar diferències culturals en el teu dia a dia?

No, a la Catedral estava en contacte amb bastants turistes, la meva cap era francesa, encara que portava 25 anys vivint a Anglaterra, la meva companya era francesa-portuguesa… Jo no ho vaig notar molt.

A part de treballar quines activitats feies?

Vaig tenir molta sort. Jo jugo a futbol sala, i la “partner” d’allà té un fill que està ficat en un club de futbol sala d’allà i em va aconseguir el contacte d’un equip de la zona amb qui podia entrenar i jugar partits amistosos. Aquesta experiència em va agradar molt, porto des dels 6 anys jugant a futbol sala i per mi va ser una experiència molt guapa. I és clar, allà havia d’entendre les tàctiques en anglès, que al principi era complicat, ja que parlen bastant de pressa i, al ser al nord, tenen un accent força tancat. Em va servir per a millorar i vaig gaudir molt. El “partner” que teníem allà era super bo, es preocupava moltíssim per nosaltres. També ens van organitzar un viatge d’un cap de setmana a Cardiff.

Que tal amb els companys que van anar al Regne Unit amb tu?

D’aquí vam sortir un grup de 9 persones. En aquest cas si que vaig trobar diferències ja que jo venia de l’àmbit comercial i administratiu i en canvi els companys eren d’un perfil més de ciències i de la natura. Són àmbits molt diferents, i no trobava molta afinitat. Ens portàvem bé, però al final vaig decidir anar pel meu compte.

Un problema que teníem és que estàvem ubicats en ciutats diferents. Tot i que no estàvem lluny això dificultava que estiguéssim en contacte i féssim grup. En el nostre cas 2 estàvem ubicats a Chester, Anglaterra, i els altres estaven a Wrexham, a Bangor i a Llangollem, que és Gal·les. La primera setmana sí que vam estar plegats. Vam fer un curs cultural de 40 h, vam fer una sortida a Liverpool i vam anar per la muntanya. I l’última setmana també vam estar junts.

Com funcionava l’allotjament?

Això depenia de la tria de cadascú. En el meu cas jo estava en una familia, altres companys estaven en residència o pis compartit. Amb la família per una part vaig estar bé: tenia una habitació correcte, el llit estava bé, tenia una tele gran amb Sky cinema, i podia veure pel·lícules cada dia, que em va ajudar a millorar l’oïda. Com a inconvenient: no tenia armaris a l’habitació, que sembla una ximpleria però en una estada de tres mesos fa falta. Un altre punt negatiu amb la família és que anaven bastant a la seva. Jo sopava a la cuina i ells al menjador, hi havia poca relació. Venia d’una altra experiència l’any passat en què vaig estar al sud del Regne Unit i en aquell cas sí que tenia relació amb la familia. Allotjaven pel tema econòmic. Que està bé, però el que és interessant és que facin més acollida. En aquesta ocasió vaig estar amb tres famílies diferents i les tres van ser igual de tancades. Però per a mi es compensava amb altres coses.

La manera de treballar de la gent és diferent que la d’aquí?

És diferent, té les seves parts positives i negatives. Com a part positiva: No paren dues hores per dinar, sinó que fan jornades intensives. Allà jo entrava a les 10 i sortia a les 17 hores. Tenia tres quarts d’hora per dinar. Tenia tota la tarda per tenir temps lliure i per fer vida social. La part negativa és que a les 17 – 18 h ja tancaven els comerços. En sortir de la feina gairebé no quedava temps per anar a comprar.

Aquestes pràctiques a l’estranger t’estan ajudant a trobar feina?

Encara no estic buscant feina perquè un dels meus objectius era fer un curs orientat a la part digital del comerç, que és el que estic fent ara. Jo crec que sí que m’ajudarà a trobar feina en el meu àmbit perquè el fet de tenir experiència treballant fora aquí està bastant valorat. També perquè he millorat l’anglès. Abans de fer el programa tenia un nivell mitjà-baix, més o menys un B1. Ara, després d’aquesta experiència he adquirit un bon nivell per tenir converses, ara tinc el que equivaldria al First.

Comentes que vas estar-hi d’abril a juny. Va ser suficient aquest temps? T’hi hauries estat més mesos?

Se’m va passar ràpid el temps, van ser 14 setmanes, però no hauria allargat l’estada pel clima. Durant el mes de juny i juliol plovia i feia fred, i jo estic acostumat al temps d’aquí on quasi no plou i a l’hivern tampoc no és que faci fred… El fet d’estar a l’estiu i haver d’anar amb jaqueta a mi al final em va passar una mica de factura.

Repetiries l’experiència?

Si que ho repetiria, com he comentat abans una de les meves aficions és viatjar, conèixer noves cultures, veure nous països. Lo bo que té el TLN és que al principi t’ho expliquen i no t’ho creus, és massa maco. T’ho cobreix tot: el curs de 5 setmanes d’idioma aquí, les 14 setmanes de pràctiques, et paguen el vol… Si teníem qualsevol problema ens ajudaven. És una beca realment molt bona!

Publicat al Butlletí de octubre de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Nil

🛫 Premià de Mar

🛬Suècia

✅ Estudis

El Nil, de Premià de Mar, actualment es troba a Suècia estudiant i ens explica l’experiència

Nil Codina Martínez. Premià de Mar Suècia. Illa de Väddö. Comtat d’Estocolm. Feia anys que desitjava viure una experiència de llarg termini a l’estranger. A l’institut em meravellava veure la gent que anava a intercanvis a Irlanda o Canadà i tornava totalment canviada, amb un anglès admirable i moltes aventures per explicar. La meva família (com la immensa majoria de les famílies) mai es va poder permetre pagarme una estada llarga a l’estranger i jo em vaig prometre que algun dia ho faria d’alguna manera o una altra. Poques setmanes abans de complir els 18, vaig agafar un vol cap a Suècia amb un any per endavant i mil idees al cap.

Vaig arribar a Suècia el 18 d’agost d’aquest any i hi estaré cursant fins al Juny del 2020 un programa internacional anomenat ‘Change Course: The Changemaker’s Toolbox’ a una folkhogsköla. El sistema educatiu suec és molt interessant i ofereix alternatives realment fascinants a l’educació reglada i formal habitual. Les folkhogsköla són el que a Catalunya coneixem com a instituts per a adults però amb un plantejament totalment diferent. A part dels cursos d’educació secundària per a persones majors de 18 anys, hi ha altres cursos com pedagogia social o health pedagogy i, per primera vegada, on sóc; ‘Change Course’ amb alumnes de diferents parts de la UE.

En el cas de Väddö Folkhogsköla on estic no hi ha els cursos generals d’institut per a adults (educació secundària) sinó que només tenim un grup d’estudiants de health pedagogy (pedagogia de la salut), Change Course i classes de suec per a immigrants i refugiats. El sistema educatiu d’aquests cursos és molt diferent del que tenim a Espanya. No tenim exàmens ni assignatures i el dia a dia és un continu treball de camp. Generalment, els estudiants tenim entre 18 i 25 anys i hi ha perfils de tot tipus; des d’estudiants universitaris que han decidit donar-se un any sabàtic, persones que volen redreçar el seu futur o persones, que com jo, fem un “gap year” abans de començar la universitat. Com que aquests programes no t’ofereixen cap titulació reglada que pugui proporcionar-te una carrera laboral són vistos com un espai d’aprenentatge experiencial i vivencial apte per a perfils de tot tipus.

Més en concret, ‘Change Course’ és un programa en anglès de 2 anys (pots decidir només fer-ne un) que té per objectiu aprendre a dissenyar un canvi en el món; com crear projectes d’impacte en el planeta i en les persones que hi vivim. Al primer any es treballen diferents eines de creació i project management com el sprint design i el design thinking aplicant-los als reptes socials i mediambientals del planeta. A partir del segon semestre crearem en grups dos social labs; plataformes de creació i debat col·lectiu sobre reptes globals en una escala local. Al segon any, el curs aprofundirà en l’emprenedoria individual de projectes en cada participant (ja sigui en format ONG, empreses, cooperatives, etc).

En un primer moment m’espantava la idea d’una educació alternativa i no reglada però ara estic bastant segur que vaig prendre la decisió correcte. Tot i que personalment discrepo en parts de la tesi del programa (com que es pot atacar problemes globals amb solucions locals i sense qüestionar les bases del sistema) el propòsit del programa em sembla molt interessant. A més, és una educació gratuïta, estic millorant l’anglès a passos gegants, els costos de vida són reduïts i em permet viure un any diferent amb molt de temps lliure i facilitats per desenvolupar els meus projectes personals.

No vaig necessitar cap permís especial per traslladar-me a Suècia però ara miraré de trobar alguna feina pels caps de setmana (tot i que sense saber suec és molt complicat). Per treballar necessito obtenir el personnumber (el número d’identitat suec). Per ara em sembla que no serà molt complicat.

Les dificultats més grans que m’he trobat són l’idioma. Al campus bàsicament em relaciono amb la resta d’estudiants internacionals de Change Course així que el meu problema no és el suec sinó l’anglès. Hi ha gent que ja ha viscut a l’estranger molt temps (una noia alemanya ha estudiat el Batxillerat Internacional amb UWC a Canadà, etcètera) per la qual cosa el seu anglès és molt millor que el meu. La primera setmana m’havia de concentrar bastant per entendre’ls però ara ja m’he adaptat bastant.

A nivell pràctic també és una mica embolic el transport fins a Estocolm.. El campus està a 100km d’Estocolm i has d’agafar tres autobusos per arribar-hi. Ja no diguem fins a l’aeroport d’Arlanda… Per altra banda també pot ser complicada la vida al campus. Som pocs estudiants i la zona és d’estil residencial sense gaire comunitat local. La ciutat més gran està a 40 minuts amb bus. En el meu cas estic molt content de la tranquil·litat i del temps que tinc per llegir, escriure, veure pel·lícules, cuinar, fer una mica d’esport de tant en tant, tocar el piano, etcètera. També és important el tema dels horaris. Dinem a les 11.45h i sopem a les 16.30h així que inicialment ha estat complicat adaptar-se. He de dir que encara no he viscut l’hivern a Suècia i per ara m’està agradant la tardor i els dies nuvolats. Ara bé, ja m’han avisat que tot canvia quan es fa de nit a les 15h i el fred és de -20 graus… Veurem què passa. Per a aquells qui estiguin pensant a viure una experiència semblant els hi recomano que remenin per internet mil coses. Hi ha mil oportunitats diferents arreu d’Europa i encara que res s’assembli al que busques pensa en positiu amb allò que trobis. Al principi pots no estarne convençut (jo al final hi vaig anar per inèrcia però estava cagat; hi havia massa coses que no em quadraven), però al final crec que si ets una persona optimista i oberta l’experiència de sortir de la comoditat és fascinant.

Suècia és un país molt ordenat, amb boscos increïbles i bona gent. Malgrat que el caràcter dels suecs pugui semblar una mica tancat, és qüestió de deixar l’espai que necessitin i no ser invasiu amb la seva vida. Hi ha mil oportunitats de conèixer gent més enllà del campus. És qüestió de posar-hi una mica de voluntat.

Vaig marxar a Suècia per viure una nova experiència i aprendre una nova manera de veure el món. Crec que, de moment, és exactament el que m’està passant. Recomano a tothom a no tenir por a saltar a l’estranger. I preneu nota perquè potser us interessa: el proper nadal s’obriran les admissions per Change Course a www.changecourse.se

Publicat al Butlletí de desembre de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

11 maig 2023

😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.

Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Mireia i Edgar

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Estats Units

✅ Feina

La Mireia i l’Edgar, dos maresmencs a Califòrnia.

Hola a tothom!

Som la Mireia i l’Edgar, dos maresmencs que fa uns quatre mesos vam començar una nova aventura a Irvine, al sud de Califòrnia. Dit així sembla un lloc remot i poc conegut, oi? La veritat és que nosaltres no en sabíem res d’aquesta ciutat! Però una vegada aquí ens vam adonar que hi viuen un munt de catalans/es.

Vam venir, ja que volíem fer un canvi d’aires durant una temporada i viure una experiència a l’estranger. Així doncs, l’Edgar està treballant a la universitat d’Irvine a través d’una beca Balsells, que té conveni amb la UPC. Cada semestre, uns quants catalans i catalanes que estudien enginyeries de diversos tipus poden optar a venir a estudiar o treballar (hi ha beques des de TFG fins a postdoc) aquí, així que som una bona colla!

Com us podeu imaginar canviar de continent és burocràticament una gimcana! Vam haver de fer molts tràmits abans de venir i un cop aquí, però passada la bogeria dels mesos previs i setmanes posteriors a l’arribada, ara tot sembla molt més fàcil. Jo (Mireia) encara tinc el permís de feina en procés (ens van dir que triga mínim 3 mesos perquè te l’aprovin i no el pots demanar fins que ja ets a Estats Units) així que de moment he trobat classes gratuïtes d’anglès, m’he apuntat a força activitats de la universitat (si busques bé pots trobar clubs i classes gratuïtes!) i estic fent un voluntariat en un altre College, a l’aula d’idiomes, mentre continuo estudiant un màster a distància a la UOC.

Resumint una mica tota la burocràcia feta, per a algú que l’hagi de començar:

Visat. Dependrà del tipus de visat amb què es vingui al país; l’entitat per qui treballis o que t’acull t’envia per correu ordinari un document (DS-2019) que serà el teu salvavides! Te’l demanen a tot arreu, fins i tot a l’aeroport quan t’entrevisten abans d’entrar al país. Després de rebre aquest formulari, pagar les taxes corresponents i completar una enquesta per internet a la web de l’ambaixada americana a Espanya, es pot sol·licitar l’entrevista a l’ambaixada (cal anar a Madrid). Allà t’aprovaran o no el visat i si tot va bé i l’aproven, t’envien el passaport de retorn a casa per correu postal en el termini d’una setmana aproximadament. Cal tenir en compte les despeses que comporta tot això, ja que el visat és força car.

Permís de feina: només es pot demanar una vegada al país si no t’han contractat abans. Cal omplir uns formularis online que es troben a la web de l’USCIS, imprimir-los i enviar-los per correu ordinari amb fotocòpies de tota la documentació que es requereix i un xec amb l’import requerit.

Allotjament: va ser una bogeria trobar pis. No volíem llogar res sense veure-ho, ja que no sabíem com ens podríem desplaçar (el transport públic és quasi inexistent i les distàncies increïblement grans). Primer vam estar vivint en un Airbnb i quan ja vam trobar pis al cap de dues setmanes, ens hi vam traslladar. Cal tenir en compte que la despesa de lloguer al sud de Califòrnia és, com a mínim, més del doble que a Barcelona. Molta gent que coneixem comparteix pis o habitació, ja que per aconseguir casa a la universitat hi ha molta llista d’espera.

Carnet de conduir: es pot conduir amb el carnet espanyol sense problemes. En principi tens tres mesos per treure’t el californià; l’examen teòric és fàcil i només cal revisar algunes normes que difereixen de les nostres. El pràctic en teoria també, però ja se sap… depèn de l’examinador! Nosaltres ens vam fer el carnet internacional de conduir a la DGT però no ens l’han demanat mai.

Transport: veient que les bicis eren una bona solució per a distàncies curtes, ens en vam comprar de segona mà. Tot i això, es fa molt difícil moure’s per qualsevol lloc sense cotxe perquè no hi ha pràcticament transport públic. Per exemple, el supermercat més proper és a 40 minuts caminant de casa i teòricament és “a prop”! O sigui que us podeu imaginar com va la cosa… Finalment vam comprar un cotxe de segona mà a uns catalans que se’l venien, i ens ha salvat molt la vida!

Malgrat aquestes petites coses, que hem anat aprenent i resolent amb el temps, hem de dir que està sent una experiència molt bona! Hem fet molts bons amics i amigues i tothom que viu aquí t’ajuda molt, explicant-te coses, resolent-te dubtes… tothom sap que als inicis et sents molt perduda. Fins i tot hi ha un casal de Catalans a Los Angeles que organitza activitats, vam fer un aplec de primavera per Sant Jordi, gairebé com ser a casa!

Mirant-ho tot en perspectiva, com a altres aspectes positius valorem que hem millorat l’anglès molt ràpid! Realment la immersió total fa que, encara que ja sàpigues parlar anglès fluid, aprenguis coses noves cada dia. Recordo que els primers dies em va semblar que no entenia bé el que em deien, però en unes setmanes t’adones que és qüestió d’acostumar-te a l’accent i les frases quotidianes que segurament en una acadèmia no pots practicar.

D’altra banda, el fet de veure que en aquest país pots tenir una feina ben pagada és un aspecte a considerar, malgrat que cal fer molts tràmits per poder treballar aquí.

Finalment, com a punt positiu, dir que hem vingut a parar en un lloc amb paisatges increïbles! Califòrnia té molta varietat, des de muntanyes de 3000 metres a platges precioses on fer surf o un desert a poques hores en cotxe. Val molt la pena fer excursions i gaudir de la natura en general, no et deixa indiferent!

En relació a coses que trobem a faltar, ser a 10.000 km i 9 h de diferència horària fa que et sentis molt desconnectada de la família i amics a vegades i tampoc pots tornar un cap de setmana amb un vol “lowcost” a casa, com faries des d’Europa. Però bé, internet alleugera gran part d’aquesta distància. I rebre alguna postal o menjar algun plat típic de tant en tant, també!

Encoratjo a tothom a viure una experiència a l’estranger! Sigui d’unes setmanes, mesos o anys crec que totes aporten aprenentatges vitals que t’acompanyaran sempre, et faran veure la vida des d’altres perspectives i entendre que hi ha moltes maneres de pensar i fer diferents. Nosaltres hem vingut a Estats Units, i he de dir que decidir-ho no va ser fàcil perquè sabíem que ens costaria molta burocràcia i en el meu cas, espera per poder treballar. Segurament un destí europeu és molt més fàcil de gestionar en aquest aspecte, però sigui on sigui, segur que serà una experiència gratificant.

Publicat al Butlletí de juliol de 2019

123...18 Pàgina 2 de 18