Reptes: Júlia, camp de treball internacional a Itàlia

JÚLIA

Camp de treball internacional a Itàlia

“Volia sortir de “la caixa”, que si el poble, que si els estudis, que si la universitat,… Necessitava marxar i buscar altres horitzons més enllà del món on he crescut, i de passada aprendre anglès.”

Els camps de treball són experiències on les persones voluntàries es responsabilitzen de portar a terme tasques en l’àmbit educatiu, cultural, esportiu, o mediambiental, (en funció del camp) organitzats en grups de joves de diferents procedències nacionals, per afavorir l’intercanvi cultural.

Els camps duren un parell setmanes. L’edat mínima per participar-hi sol ser els 18 anys (16 en alguns casos) i quan es tracta de països del Sud normalment 20 o 21. Cal pagar tots els costos de viatge i l’assegurança i una quota per a l’organització catalana (d’uns 100-150€). Les despeses d’allotjament i manutenció queden cobertes així com els processos obligatoris de formació prèvia i d’avaluació posterior.

Tal com ens explica la Júlia el que et porta a participar en els camps de treball sovint són més les ganes de conèixer i conviure amb altres voluntaris, que no tant les tasques en sí. Els aprenentatges que es desprenen d’aquesta experiència es vinculen a la capacitat de treballar en equips internacionals i al teixit d’amistats d’arreu del món.

A Catalunya les principals entitats que gestionen camps de voluntariat internacional són la COCAT:  http://www.cocat.org/ i el SCI http://www.sci-cat.org/

Després d’un any d’estar estudiant, van arribar les vacances d’estiu i les dedicaria a viatjar. Volia sortir de “la caixa”, que si el poble, la universitat,… Necessitava marxar i buscar altres horitzons més enllà del món on he crescut, i de passada aprendre anglès.

Varies organitzacions ofereixen la possibilitat de participar en camps de treball internacionals a les seves webs. Pots consultar els camps en diferents categories: mediambientals, socials, d’esports,… esculls els que t’agraden i el dia que s’obren les inscripcions ja disposes dels seus codis per  apuntar-te. 

Fent la motxilla, em vaig emportar una postal per escriure un missatge a cada voluntari quan acabés el camp. No sabia amb qui em trobaria, però tenia la certesa que cada persona m’aportaria alguna cosa diferent,  obrir-me al mon en temes desconeguts, noves maneres de veure les coses, motivacions per continuar endavant,…

La primera impressió en arribar al camp va ser molt positiva: tant el lloc com la resta de companys voluntaris semblaven molt acollidors. Érem 11 persones procedents de set països en tres continents.

En els camps es treballa de 6 a 8h, en funció de com estigui organitzat i les tasques a realitzar. La resta d’hores es destinen a activitats d’oci i a crear convivència, que és la veritable raó per la qual has anat fins allà. Nosaltres vam col·laborar en l’organització d’un Triatló sostenible: muntàvem les balles, el recorregut, les zones per menjar, i assistíem als atletes donant-los aigua.

L’arribada a la Pugglia va ser molt emotiva per part de la gent del poble que ens estava esperant. Era un municipi de només 500 habitants, proper a la costa adriàtica. Ens havien preparat una benvinguda, cuinant pasta per tothom, i ensenyant-nos el ball popular de la tarantel·la.

L’endemà de la nostra arribada, la gent ens saludava pel carrer i ens parlaven en italià perquè la majoria no sabia anglès. Aquest contacte jo el vivia amb molta proximitat, pel fet de ser espanyola em tractaven com si fos de la família. Altres voluntaris que venien d’una major llunyania cultural estaven més cohibits.

Després de treballar anàvem de restaurants, menjàvem a la platja, jugàvem a vòlei, podíem descansar o estar solts llegint un llibre. També podies anar-te’n a parlar amb un altre voluntari que t’expliqués la seva vida. Al començament tothom té una mica de por, perquè no coneix a la resta de participants, però t’obres ràpid perquè t’adones que tothom parteix de zero.  

Hi havia un voluntari que venia de la Sibèria i que no havia vist mai el mar. Jo he nascut en un poble de la costa, i em va impactar molt quan el va veure per primer cop als seus 30 anys. Va ser com si estigués en la seva pell, vivint tota l’emoció d’aquell moment.

Tot i que la convivència de vegades es complica. Jo dormia molt a prop de la cuina i cada matí hi havia dos voluntaris que s’aixecaven a preparar-se ous amb ceba per esmorzar. Jo em despertava cada dia amb l’olor a ceba fregida que no es molt agradable… Ho vam parlar i l’opció va ser que em llevés abans.

En l’estada et crees les teves persones de suport: la millor amiga d’allà, el que et cuidarà com si fos el germà, la teva pròpia família en dues setmanes. Surts de la teva zona de confort, però en construeixes una. T’involucres en tot el que passa en el grup, i les emocions pugen i baixen com a la muntanya russa.

A la tornada a casa, els primers dies em sentia descol·locada, buscava a la gent amb qui havia compartit aquelles dues setmanes, i que feia tres setmanes no coneixia. Es crea un vincle tan fort, que fins i tot després de tres anys continuo parlant amb molts d’ells. Quan explicava la meva experiència als amics del poble, no empatitzavem amb mi. No havien estat allà i no sabien amb quina passió havia viscut aquelles setmanes.

Aquesta experiència m’ha ajudat a ser pacient amb la gent, vaig aprendre que per treballar en equip s’ha de saber escoltar el que diu l’altre. De fet, a l’organització italiana els hi va agradar la meva manera d’interactuar amb el grup, i em van proposar ser coordinadora d’un camp l’estiu següent. Així que vaig tornar al mateix poble per fer un nou camp de treball sobre la neteja de les platges d’aquella regió.  

Presentació dels projectes de voluntariat a l’estiu. Viu un estiu diferent!

L’Oficina Jove del Maresme i el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme hem organitzat aquesta xerrada sota el lema “Viu un Estiu diferent”.

Tindrà lloc el 17 de març a les 17.30h al Cafè de Mar de Mataró. Hem convidat a COCAT, SCI, Kuskaya Barcelona, Fundació Catalunya Voluntària i Setem per a què ens expliquin en quins projectes poden participar les persones joves maresmenques.

Inscriu-te a http:// bit.ly/voluntariatestiu

No te la pots perdre! 


 



Maresmencs i maresmenques al món


😀Elià i Guim

🛫Vilassar de Mar

🛬Món

✅Viatge alternatiu

MENÚ


Tres anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.

Què us va portar a iniciar el viatge?

Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.

La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.

Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.

A què us dediqueu?

(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”

(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.

Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.

Amb què comptàveu en el moment de marxar?

Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.

Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.

Quines van ser les primeres sensacions?

Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!

Com ho fèieu per subsistir?

El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.

La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.

No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.

Què us deia la gent que us trobàveu?

Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.

En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?

Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.

Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.

On us va enganxar la Covid?

Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.

Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.

Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.

El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.

(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.

Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!

Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld


Publicat al Butlletí de maig del 2021

Després de les vacances… torna el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme!

Hi podeu trobar notícies sobre mobilitat, oportunitats per participar en intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeu, beques d’estudis, pràctiques laborals a diferents organismes, i, ofertes de feina temporals i a llarg termini. També la informació i inscripcions als tallers de setembre i octubre “Recursos per treballar i fer pràctiques a Europa“.

A més, aquest mes tenim l’experiència d’un Maresmenc treballant al Regne Unit!!

Consulteu-lo on line o descarregueu-vos-el aquí!

 

Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme Juny 2018

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional jove del Maresme d’aquest mes de juny. Hi trobareu informació actualitzada de notícies, projectes de voluntariat i pràctiques, intercanvis juvenils, beques i ofertes de feina.

El butlletí s’edita mensualment des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei compartit per 24 ajuntaments de Maresme amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn

 

Cerquem experiències de mobilitat internacional de joves del Maresme

#MaresmeJove una de les seccions estrella del butlletí de mobilitat internacional és la dels Maresmencs/ques al món.

Cada mes joves del Maresme ens expliquen les seves històries i vivències relacionades amb un projecte de mobilitat internacional.

Tu tens molt a dir!!!! Comparteix amb nosaltres la tea història.

Posa’t en contacte amb l’assessora per mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat, instagram i facebook i ella et dirà com fer-ho!

Maresmencs i maresmenques al món


😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!


Publicat al Butlletí de novembre del 2021

Estades de Voluntariat i oportunitats laborals: les opcions més demanades pels joves del Maresme que volen fer una estada a l’estranger.

Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.

De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.

Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona. 

 


En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària. 

Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:


Pots consultar les notícies i novetats a través de les xarxes del Facebook i Twitter.

Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del mes de maig

Ja pots consultar el Butlletí mensual del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme d’aquest mes! Beques, ofertes de voluntariat, formacions internacionals, ofertes de feina i pràctiques, etc. Com cada mes, t’acostem propostes diverses i variades perquè puguis trobar una proposta que encaixi amb el teu perfil, habilitats, interessos, motivacions… 

A més, per als i les que encara esteu decidint i buscant opcions per aquest estiu, us donem uns recursos extra que potser us ajudaran a fer la tria! I si tens dubtes, recorda que pots demanar dia i hora per una assessoria personalitzada i individual amb la nostra assessora de mobilitat!

 

Que vagi de gust!

Prop de 1.000 alumnes han participat en els tallers de Mobilitat Internacional Jove que ofereix el Consell Comarcal

El Servei de Mobilitat Internacional, coordinat pel Consell Comarcal del Maresme, ofereix diferents plataformes per acostar al jovent els diferents recuros i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional.

En aquesta línia, ofereix als centres educatius de la comarca tallers adreçats a l’alumnat de 4rt d’ESO, de 1r i 2n de batxillerat, de cicles formatius, de Programes de Formació i Inserció i a
joves participants en el Programa Singulars i en cursos de monitors de lleure.

L’any passat es van fer 43 tallers a diferents centres educatius d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls,
Pineda de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar. En total van participar-hi 988 alumnes que van fer un primer tast d’opcions per anar a estudiar, treballar, fer estades de pràctiques i de voluntariat o per viatjar de manera alternativa en diferents països.

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.