Maresmencs i maresmenques al món

😀Nil i David

🛫Premià de Dalt /Premià de Mar

🛬Alemanya / Letònia / Lituània / Polònia

✅Intercanvi

Entrevista a David Pascual i Nil Codina, joves embaixadors de PEACE LINE.


Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.

Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?

Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.

David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.

En què consisteix Peaceline?

David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.

Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.

Com us vau assabentar de l’oportunitat?

David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.

Teníeu informació de les altres rutes?

Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.

Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?

David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista

Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.

David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.

Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?

David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.

Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.

Qui hi pot particpar?

Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.

El programa està subvencionat?

Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.

Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?

Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.

Més informació a: https://www.peaceline.eu

Publicat al Butlletí de març del 2022

Maresmencs i maresmenques al món

😀Albert

🛫 Premià de Mar

🛬Irlanda

✅ Feina

L’Albert i la Marina ens expliquen com és la vida a Cork.

What’s the craic, gent. Em dic Albert, sóc de Premià de Mar i actualment estic vivint a la ciutat de Cork, Irlanda!

 El 15 d’octubre del 2018 vaig arribar a aquesta petita ciutat, acompanyat de la meva parella, la Marina, amb el propòsit de millorar l’anglès i viure una experiència inoblidable a l’estranger.

El principal objectiu era millorar l’idioma.

Si parlo de la meva pròpia experiència, mai m’han motivat gaire els cursos acadèmics perquè sempre he tingut la sensació d’estar aprenent coses que mai faré servir a curt o mitjà termini. Per això, i des de fa molts anys, sempre he vist amb bons ulls anar-me’n fora una temporada per posar-me a prova.

 Cal dir que mai havia vist el moment de fer-ho però… vols saber el secret per aconseguir-ho? Posa’t una data i organitza’t.

I així va ser.

Ens vam donar un any de marge per estalviar i organitzar el nostre gran projecte: decidint el país, buscant informació per Internet, visitant el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, renovant documents d’identitat, llogant la casa compartida per una agència anomenada Viva Cork, etc.

En temes personals, la Marina va deixar la feina a Barcelona amb el propòsit de buscar-ne al nou destí. A distància li va resultar complicat fer-ho, així que va decidir apuntar-se a un curs d’anglès durant un mes a la ciutat de Cork i mentrestant, buscar ofertes.

En canvi, jo vaig optar per buscar-me una feina en remot abans d’anar-me’n, per assegurar-nos uns ingressos fixos i així poder canviar de plans durant l’estança.

Avui, us puc garantir que tot ens ha sortit exactament com ho teníem planejat.

Vam començar vivint en una casa compartida durant 2 mesos amb gent d’arreu del món. Això ens va facilitar moltíssim l’aspecte social. Tant, que la segona setmana ja estàvem al típic pub irlandès, amb unes birres a la mà i parlant anglès amb els nostres nous amics!

Paral·lelament a la nostra “vida social”, vam començar a buscar apartament per seguir la nostra aventura. Sense dubte, buscar pis ha sigut la tasca més esgotadora.

El portal més important d’aquí és daft.ie.

Tot està allà i com a consell, no perdis el temps anant a agències. Entra al portal, cerca i oblida’t d’enviar e-mails, truca!

Aquí les agències no t’ensenyen la propietat quan vols i et va bé, sinó que hi ha portes obertes el dia i hora que ells creuen convenient, moltes vegades inclús el mateix dia de publicar l’anunci. Per aquesta raó, enviar un e-mail és perdre una oportunitat. Ja ho diuen per aquí que és més fàcil trobar feina que trobar pis, i és totalment cert!

La segona tasca més esgotadora ha sigut obtenir el PPS number.

Teòricament, si no tens aquest document, no pots treballar, ni llogar pis i tampoc obrir un compte bancari irlandès. Però de fet, nosaltres primer vam llogar un pis i després el vam sol·licitar. Aquí les coses són lentes, paciència, perquè la Marina va haver d’anar com 3 o 4 vegades a l’oficina a reclamar el carnet perquè el necessitava per cobrar la nòmina.

Ah si! El dia d’avui la Marina té feina en un Deli i ha millorat moltíssim l’idioma, més que jo!

Va trobar feina en un tres i no res. De fet, totes les persones que hem conegut en la nostra aventura treballen i de coses similars, perquè clar, per molt que tinguis X coneixements o estudis, si no pots comunicar-te adequadament, no tens res a fer.

Per la meva part, he tirat més per coneguts, activitats esportives i de ball.

L’experiència està sent increïble, tant, que estem planejant un altre viatge per aquest setembre que ve.

Això sí, el clima ha sigut el més difícil d’assimilar. Les activitats a l’aire lliure que pots fer són escasses, i acostumat a tenir el mar i la muntanya a prop, personalment m’he sentit una mica limitat. És un dels motius pels quals hem decidit tancar aquesta aventura al juny i tornar cap al Maresme, per agafar sol i després, marxar cap a un altre lloc!

Per tant, recomano Cork totalment però per estar només uns mesos, com nosaltres i les persones que hem conegut han fet. També tingues en compte l’estil de vida que portes o vols. Jo he avorrit els pubs i he trobat molt a faltar el sol i l’esport a l’aire lliure, però potser a tu t’encanta.

Per cert, l’anglès d’aquí és molt peculiar i a vegades pots arribar a deprimir-te quan no entens res del que diuen. És un sentiment comú de tots els estrangers que he conegut aquí, a Cork. Us animo que tingueu paciència i entreneu l’oïda, perquè ells mateixos saben que és difícil i ho reconeixen.

Adéu!

Publicat al Butlletí de abril de 2019

El Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme es consolida

 

Joves, ajuntaments, Generalitat, Diputació i Consell Comarcal han coincidit a assegurar la importància de disposar al Maresme d’un Servei de Mobilitat Internacional per a Joves que els ajudi a emprendre una experiència d’èxit a l’estranger ja sigui en l’àmbit dels intercanvis, la formació, el voluntariat o la recerca de feina. Dimecres a la nit es va fer a l’espai Can Jorba de Vilassar de Mar un acte que va aplegar responsables de diferents administracions, entitats i joves que van explicar les seves vivències. Tots van aplaudir la conveniència de treballar plegats i aportant sinèrgies que enriqueixen el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, coordinat pel CCM, compta amb la implicació de 19 ajuntaments de la comarca.

Es va iniciar el 2012 amb 8 ajuntaments i ja en són 19. Això ja dóna una idea de la necessitat que hi havia a la comarca de disposar d’un servei d’assessorament per aquells joves que volen marxar a l’estranger. En aquest temps, s’han habilitat oficines d’atenció presencials a Malgrat de Mar, Mataró i Vilassar de Mar, mensualment s’edita un butlletí amb totes les ofertes disponibles i s’ha dut a terme un primer intercanvi internacional que els joves participants valoren molt positivament. Ara, és el moment d’expandir el servei per tal que sigui més conegut entre els joves.

 
En aquesta línia de treball s’han fet uns panells informatius i molt didàctics que, en format exposició i amb el títol Create’n’Share (crea i comparteix), anirà recorrent aquells municipis que ho sol·licitin. De moment, es pot veure a Vilassar de Mar.  A més, s’ha fet una col·lecció audiovisual de 9 vídeos de petit format que presenten les diferents opcions de mobilitat internacional i que s’aniran publicant en les properes setmanes. Aquests recursos contribuiran a donar una visió global de totes les alternatives de les què disposen els joves per viatjar a l’estranger tot enriquint les seves vivències personals, educatives i professionals.

A banda de l’experiència que els joves participants en el primer intercanvi internacional del Maresme van explicar, a l’acte celebrat a Can Jorba, van intervenir el regidor de Joventut de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies, el primer Tinent d’Alcalde, Joan Roca;  la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona.

Els municipis que integren aquest Servei de Mobilitat Internacional per a joves són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Podeu visionar imatges de l’acte, CLICANT AQUÍ

Any nou, Butlletí nou! Publiquem el butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Gener

Com cada dia 10, publiquem un nou butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.

Destaquem 2 beques de pràctiques; una per al Museu Guggenheim de Nova York i l’altra per fer pràctiques professionals al Japó.

Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes.

 

El pots consultar on line a https://issuu.com/mobilitatjove/docs/201901_butlleti-gener o descarregar-te’l a  http://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-gener-19

 

2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

Maresmencs i maresmenques al món

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Feina

Samuel Rodríguez, un any a la Xina treballant com entrenador de bàsquet

El passat 6 d’abril de 2022 vam tenir entrevistar el Samuel Rodríguez, un jove de Premià de Dalt que al 2020 ens va explicar la seva experiència participant a una Formació Internacional d’Erasmus +. Dos anys més tard el seu esperit viatger continua vent en popa, i aquest cop ens comparteix la seva vivència treballant com a entrenador de bàsquet durant un any a la Xina.

Què et va portar a la Xina?

Potser l’experiència. El tema de viatjar, una cultura diferent, de descobrir món, i conèixer un idioma tan diferent i tan interessant com és el xinès. Bàsicament m’hi va portar la feina. Estava treballant d’entrenador de bàsquet a Vilassar de Mar, i un company entrenador havia estat a la Xina prèviament. Li va agradar l’experiència i em va comentar que buscàven gent jove d’Europa que parlès anglès per treballar amb nens petits, i que si m’interessava. A través de contactes vaig arribar allà.

En què consistia la feina?

Estava a una acadèmia, que tenia col·laboració amb escoles i llogava pistes a la ciutat. L’estructura era la següent: de dilluns a divendres els entrenadors internacionals anàvem a diferents escoles, erem dos espanyols i un serbi. Anàvem a fer classes amb l’equivalent a 5è i 6è de primària d’aquí. Era una escola internacional privada que a part de fer bàsquet en anglès també feia altres assignatures en anglès amb professors internacionals. Pels infants del campus esportiu comptar amb entrenadors internacionals és una bona manera de preparar el nen o nena per conèixer i acceptar altres cultures diferents a la seva. Obrir els ulls al món. A part de la millora de la llengua anglesa.

A quina ciutat vas anar?

Vaig anar a Hangzhou, que està a l’est de la Xina, molt proper a Shanghai. És una ciutat d’uns 11 milions de persones que està prou bé, considerada de les més grans de la Xina, a nivell de tecnologia, de qualitat de vida, de mercat.. Per exemple, Alibaba té la seu a Hangzhou. És com un hub internacional pel que fa al comerç electrònic. És una ciutat que és molt avançada, però també destaca pel fet que combina la part de cultura més antiga, com els temples, els parcs… amb tot el que ens ve al cap amb la tecnologia més avançada. Pots estar a una megaurbe, i girar el cap i trobar-te en un llac on sona música tradicional xinesa

Què tal la integració en el dia a dia allà?

Al principi va ser complicada. Quan arribes a un lloc i estàs fora de la teva zona de confort, amics, familia, llengua… és complicat. I a la Xina és com fer-ho multiplicat per 5. Però mica en mica t’espaviles. Agafes paraules clau, aprens quin tren has d’agafar per anar a l’escola… automatismes que s’aprenen de manera natural.

Vas aprendre la llengua?

Sí, puc parlar xinès. No en sabia d’abans, vaig aprendre coses bàsiques gràcies a tutorials de YouTube. Un cop allà, vaig començar a aplicar el poc que sabia, però ningú m’entenia!
El xinès és un idioma on cada paraula té 4 tons. I depèn de com entonis una paraula pot tenir un significat completament diferent. Però al estar allà mica en mica agafes els tons i el significat de les paraules.

Quines altres activitats feies apart de la feina?

Bàsicament la vida allà era com aquí: normal. Fora del treball quedava amb amics. M’agrada molt la fotografia, i com que Hangzhou té un llac molt impressionant, el llac de l’oest, agafava la càmera i la moto i em perdia pel llac a fer fotos. Així m’endinsava a parts de la ciutat que desconeixia, parlava amb gent…

I què tal la conducció per allà?

Molt diferent d’aquí. És un caos, és interessant. Hi havia molta gent, moltes motos… Hi havia un carril només per e-bikes. Però en aquest carril hi podies trobar motos normals, e-bikes, bicicletes, gent amb carros… i al mateix temps gent que anava en contra direcció… Era com una prova de circuit on havies d’estar molt alerta. Era complicat al principi, però al final haver d’estar tota l’estona en tensió al final desgasta. Allà el vehicle principal és la moto electrica, l’e-bike, carregar la bateria de la moto potser et costava 1 cèntim.

Els teus amics eren internacionals o locals?

Mig-mig. Pel tema del Covid, molta gent internacional va marxar de la Xina, i va arribar un punt en que no es podia entrar al país si no eres familiar o si tenies visat de treball. No hi havia turistes ni estudiants. I la visa de treball era difícil que te la concedissin. Tot i així vaig trobar un grup d’amics internacionals, sobretot de llatinoamerica, d’Estats Units i UK.

Com vas viure el Covid allà?

La veritat és que molt tranquil. Quan vaig arribar a la Xina vaig haver de fer quarantena durant dues setmanes, en un hotel del govern. Un cop feta, vaig fer vida normal, només feiem servir la mascareta al transport públic. Pel que fa a les vacunes em vaig vacunar allà, em van enviar un comunicat oferint-me l’opció. Estan molt ben organitzats, tot ho fan molt ràpid. Si es donava un cas de Covid en alguna població, ho controlaven molt bé.

Vas viure algun xoc cultural?

A nivell cultural veus moltes diferències entre occident i orient. Per exemple, la manera de fer servir la lògica, el plantejament de les solucions, la manera de raonar, de comunicar…Per exemple a la feina, quan es brinda, el got sempre ha d’anar per sota del cap, així li estàs mostrant respecte. És una cultura molt tradicional. O quan encaixem les mans, el meu cos ha d’estar més avall que el seu, és
com mostrar el rang de poders. D’altra banda, la Xina està molt avançada a nivell tecnològic en comparació amb Europa. En el dia a dia allà no portava ni claus ni moneder, ho feia absolutament tot a través del mòbil. Per agafar el tren feia servir una aplicació, Alipay, que escaneja un codi. WeChat i Alipay son les dues aplicacions per excel·lència a la Xina, amb les que ho pots fer tot. WeChat és com un Instagram, un Twitter i un Facebook tot junt. La vida allà era molt còmode, ara, si es perd el mòbil, estàs fotut.

Per què vas decidir tornar?

Bàsicament vaig anar allà per viure una experiència. Em vaig graduar en Turisme i amb el tema del Covid ningú viatjava per oci, i en no tenir experiència en el meu camp vaig pensar que seria una bona manera d’aprendre. En comptes d’estar a casa un any sense saber què fer, vaig passar un any a la Xina a aprendre de l’idioma, de la cultura, per viure noves experiències.
Treballar d’entrenador et dóna eines de comunicació, de lideratge, d’adaptació a diferents perfils de gent… que poden ser eines molt útils de cara al futur laboral. Vaig arribar al desembre ja que des de casa em deien que estava tot molt millor, que començava a arrencar… i vaig pensar que era un bon moment per tornar. Després d’estar uns mesos aquí he decidit marxar a Budapest per treballar a una agència de viatges online. Com que no trobava feina per Catalunya, i soc jove i tinc ganes de viatjar, he decidit continuar a l’estranger.

Què li diries a una persona que tingui ganes de fer un projecte llarg a la Xina?

Ment oberta, moltes ganes i amb molta força. La Xina és olt interessant, però no és fàcil al començament. Sempre que emprens un viatge tens al cap unes expectatives, et fas la teva pel·lícula, i sempre sol ser diferent del que et pensaves. Allà l’anglès el parla molt poca gent, sobretot els joves. Segons la meva experiència, la gent més gran no el parla. Així que l’idioma també és un aspecte a tenir en compte,

Si vols recuperar l’experiència que el Samuel ens va compartir el 2020 participant en una
formació internacional al Regne Unit la pots llegir a: https://bit.ly/3bFceg4

Publicat al Butlletí de juliol de 2022

Tallers de Mobilitat Internacional a l’abril!

Amb la intenció d’acostar les diferents opcions i alternatives de mobilitat a les persones joves, des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme es programen, mensualment, tallers monogràfics de temàtiques diverses.

Els tallers s’adrecen als i joves del Maresme que volen explorar i conèixer millor el món de la mobilitat internacional com una alternativa en el seu procés d’aprenentatge vital i formatiu.

A l’abril és un bon moment per començar a planificar l’estiu. Les opcions per fer estades a l’estranger durant l’estiu són molt diverses: camps de treball, feina temporal, estudiar idiomes, viatjar… Amb els tallers de mobilitat programats per aquest mes podràs saber-ne una mica més i, si et quedes amb dubtes, a l’assessoria et podrem orientar de forma més personalitzada perquè t’acabis de decidir.

Consulta la programació des d’aquest enllaç.

Reptes està de Ruta!

Visita o programa l’exposició Reptes!

Vuit joves del Maresme que han fet una estada a l’estranger com a turistes, treballadors, estudiants o voluntaris.
No han marxat obligats a cercar feina, ni motivats exclusivament per la idea “romàntica” de voltar món, sinó com una estratègia de millora professional i/o personal que revertirà en el seu futur.
Les seves històries ofereixen una mirada realista de quins són els clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.

 

Publiquem el butlletí de mobilitat internacional Jove del Maresme del novembre

#MaresmeJove tot i la situació de pandèmia que estem vivint, les oportunitats de què disposes per iniciar el teu projecte de mobilitat internacional no s’han aturat. Dona-hi un cop d’ull!

Aquest mes en Samuel de Premià de Dalt ens explica la seva experiència i vivències participant en un projecte de formació internacional al Regne Unit. Si t’ha semblat interessant i penses que t’agradaria fer-ne una, al butlletí trobaràs ofertes per participar en projectes de voluntariat a França i Romania.

Si el que busques és feina a l’estranger, consulta la secció d’ofertes de feina on trobaràs informació sobre Fires d’Ocupació on line per treballar en diversos països.

Descarrega’t el butlletí per llegir-tel amb calma i conèixer quins recursos tens al teu abast!

Ah i recorda que si necessites més informació seguim teletreballant. Contacta’ns per e-mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat o WhatsApp al 667.182.782 i t’atendrem per videotrucada.

Maresmencs i maresmenques al món

😀Manel

🛫 Mataró

🛬Alemània

✅ Estudis

ERASMUS A STUTTGART, l’experiència del Manel

Durant la meva etapa universitària, sempre vaig tenir clar que volia viure l’experiència Erasmus en algún moment. El primer cop que vaig sol·licitar aquesta beca va ser durant el 2n any de carrera, per marxar a 3r, però no ho vaig acabar de veure clar i, un cop em van assignar la plaça, vaig decidir no acceptar-la. L’any següent, vaig tornar a fer la sol·licitud per anar-me el primer semestre de l’últim any de carrera, i aquest cop sí vaig acceptar. Em vaig posar molt content perquè em van assignar la meva primera opció (Hamburg, Alemanya), però, al cap d’uns mesos, de sobte, la universitat va fer un canvi d’última hora en el seu pla d’estudis, fent que fos obligatori tenir un C1 d’alemany per poder matricular-se (el nivell que m’havien demanat en un principi era un B2 d’anglès). Davant d’aquest contratemps, vaig haver de demanar un canvi de localització i fer una nova tria d’entre les universitats que encara tenien obert el període d’admissió. Pel que em van dir a l’Oficina de Relacions Internacionals de la meva universitat, l’opció més semblant a Hamburgo era Stuttgart, una altra ciutat alemana no tan coneguda, així que em vaig decantar per ella. Després de passar per tota la burocràcia prèvia (m’agradaria donar algun consell d’aquest pas, però sincerament no recordo absolutament res, només puc dir que si jo vaig ser capaç de fer-ho, tothom pot), la meva aventura, oficialment, va donar tret de sortida. L’1 d’octubre de 2022, els meus pares em van acompanyar a l’aeroport i tot va començar.

Primers dies

Les primeres setmanes van ser una barreja de sensacions una pèl estranya. Els meus dies consistien en un no parar d’activitats organitzades per la universitat: jornades de benvinguda, barbacoes, visites al Wasen (la fira de Stuttgart, una mena d’Oktoberfest), festes diverses (la pròpia universitat organitzava la Kückennacht, una festa de benvinguda dins del campus), excursions (encara que no us ho cregueu, una d’elles va ser a l’IKEA), visites guiades per la ciutat… Tota aquesta voràgine succeïa al mateix temps que jo encara em trobava al meu període d’adaptació, cosa que resultava una mica contraprodüent. Encara recordo una conversació que vaig tenir amb uns companys, tornant de la Wasen cap a la residència, que representa a la perfecció l’essència d’aquest període. Mentre comentavem qualsevol tonteria sobre la nit, de sobte, un d’ells, va dir: “no teniu la sensació de que esteu de viatge i de que en algun moment tornareu a casa?”. Crec, justament que, en aquest comentari, es troba la clau de com et sents els primers dies.

Penso que és important ser conscient d’aquest període d’adaptació i acceptar-lo. Existeix la idea generalitzada de que el període d’adpatació de l’ésser humà a qualsevol situació sempre és de 21 dies, i per aquest motiu, amb un amic sempre feiem la broma de que al dia 21 ja ens sentiriem com a casa. Tot i que no recordo a ciència certa si va ser exactament aquell dia quan vaig donar per finalitzat el meu període d’adaptació, sí que diría que, per a mí, és el temps que, com a mínim, has de donar-te a tu mateix abans de començar a sentir l’habitació de la residència com casa teva.

La residència

Cal dir que, en el meu cas, el tema de la residència va ser completament gestionat per la universitat d’allà, de manera que, un cop em van acceptar, em van assignar directament la residència. Per a mí, el millor de la residència, a part de la ubicació (tenia un supermercat gegant al costat i la universitat a 20 minuts en metro), va ser el fet de poder viure amb els teus amics en un mateix edifici. Ens veiem cada dia i fer plans i coordinar-nos era d’allò més senzill. Era molt recurrent anar d’un pis a un altre, fer prèvies o sopars als pisos dels teus amics, etc. Ara bé, “no todo es oro lo que reluce”, doncs algunes parts de la meva experiència amb la residència no van ser tan positives. Per començar, he de dir que la meva relació amb els meus companys de pis va ser bastant freda, pràcticament no vaig saber res de la vida d’ells durant tots els mesos que vaig viure allà i, fins i tot, va haver-hi un amb el qual no vaig tenir molt bona relació (per sort va marxar als dos mesos). També eren freqüents els problemes amb els electrodomèstics: vam estar bastant de temps sense que el congelador funcionés bé, sovint les rentadores de l’edifici s’espatllaven…

La universitat

La Universitat a la qual vaig assistir era la Hochschule der Medien (HdM), un centre especialitzat en l’estudi dels mitjans en totes les seves vessants. El que destaco més positivament de la universitat és el seu campus gegant i les seves instal·lacions. Especialment a mí, que venia d’una facultat molt petita a Barcelona, em va impressionar molt positivament aquest aspecte. També destaco la facilitat per comunicar-te amb el personal de la universitat, especialment amb les noies de l’ESN, que eren les que organitzaven tot el tema de les activitats, excursions, viatges, festes… També valoro positivament el “buddy programme”, en el qual se t’assigna una persona estudiant de la universitat com a “buddy” o “mentor” per ajudar-te en el període d’adaptació a la universitat i al país. Com a consell, això sí, us diria que, si voleu fer un Erasmus, us mireu molt bé el pla d’estudis per no emportar-vos decepcions… Les meves assignatures s’agrupaven en packs o itineraris anomenats “minors”. El “minor” que jo vaig escollir es deia “Media Creation and Management”, però diguem que hi havia molta part de “Management” i poca de “Creation”, de manera que la majoria d’assignatures que em va tocar cursar eren d’empresa, economia, emprenedoria… En resum, disciplines de les qual no en tenia ni idea i que, com a estudiant de Comunicació Audiovisual, tampoc m’interessaven gaire.

Balanç final

Per fer un balanç final, he decidit fer una petita llista a mode de resum dels pros i els contres de la meva experiència:

Pros:

Vaig adquirir un nivell d’independència i una capacitat de resoldre problemes per mi mateix que mai hauria aconseguit de cap altra manera. Crec que cap cosa et prepara més a treure’t les castanyes del foc que viure sol a un altre país.

Vaig conèixer gent que no hauria pogut conèixer mai. De fet, a dia d’avui, encara conservo algunes de les amistats. Sense anar més lluny, l’estiu passat vaig passar una setmana a Nàpols, a casa d’un dels millors amics que vaig fer durant l’Erasmus.

Es tracta d’una situació excepcional a la vida, que et permet fer coses que no pots fer amb tanta facilitat (per norma general) en el teu dia a dia, com per exemple, fer viatges freqüents amb els teus amics.

Contres:

Com que vaig fer l’Erasmus a 4t, l’últim any d’universitat, vaig decidir fer la meva estada durant el primer semestre, fet que va comportar, a parer meu, bastants inconvenients. El pitjor d’ells va ser el mal temps. També em va dificultar una mica posar-me al dia amb el TFG, ja que em vaig desentendre d’ell totalment i, al tornar, vaig haver de posar-me les

piles (tot i que això ja depèn de la capacitat d’organització de cadascú). També vaig haver de tornar a casa per Nadal, fet que, sento, que em va tallar una mica l’experiència. Així doncs, si podeu escollir, us recomanaria, si voleu fer un Erasmus, que us aneu el segon semestre!

Com ja he dit abans, la ciutat (Stuttgart), no va ser al 100% del meu gust, però això és un tema totalment subjectiu. Cadascú decideix què és el que vol a l’hora d’escollir destinació Erasmus i cada persona té opinions diferents sobre la mateixa ciutat (conec gent a la que li va encantar Stuttgart!)

Per finalitzar, l’últim aspecte negatiu del meu Erasmus va ser, com he comentat abans, la residència. Aquest aspecte depèn totalment de l’atzar, ja que una de les meves amigues, per exemple, va tenir molta sort amb els seus companys de pis i eren com una familia (de fet, vaig arribar a tenir més relació amb els seus companys que amb els meus).

Tot i les coses negatives que hagi pogut escriure, el record que tinc de l’experiència és totalment positiu! Així que, si estàs pensant en fer una estada a l’estranger, et puc confirmar que sempre és un encert (fins i tot quan la cosa no surt ben bé com t’esperaves)!


Publicat al Butlletí d’abril de 2024