Una de les opcions que escullen les persones joves per fer una estada a l’estranger, millorar l’idioma, conèixer altres cultures i viure noves experiències és la de fer d’au-pair. És a dir, viure amb una família d’acollida tenint cura dels infants.
El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha organitzat una xerrada per informar, a través d’experiències personals i agències especialitzades, d’aquesta modalitat i de les diferents opcions que les persones interessades tenen al seu abast.
La xerrada es farà en format taula rodona i comptarà amb la presència de 4 joves que explicaran la seva experiència personal d’au-pair i responsables de les agències maresmenques Sabática i Via Irlanda.
L’acte es farà el dimecres 22 de setembre a les 18:00h a l’espai jove Can Jorba de Vilassar de Mar (carrer Santa Eulàlia, 140).
Atesa la limitació d’aforament, cal fer inscripció prèvia en aquest formulari
El CCM avisa a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca que el fum i les cendres que estan afectant a alguns municipis són fruït de l’incendi que s’està produïnt a l’Alt Empordà (Girona).
El CCM fa una crida a la calma i recorda als ciutadans i ciutadanes que NOMÉS S’HA DE TRUCAR AL 112 EN CASOS D’EMERGÈNCIA. CAL DEIXAR LLIURE LA LÍNIA PER ATENDRE LES URGÈNCIES.
Comproveu on es troben localitzats l’interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de l’aigua i del gas a casa vostr
Preveniu el deteriorament de la teulada i les terrasses per evitar filtracions que puguin afectar l’estructura de l’edifici
Reviseu periòdicament la teulada i mantingueu nets els baixants i desguassos d’aigua de pluja, especialment als patis o als terrats dels edifici
En soterranis i locals amb possibilitats d’inundació, cal que prevegeu mesures de protecció i disposeu d’eines per treure l’aigua (bombres d’aigua, etc)
Tingueu elements d’utilitat a mà, com ara: un transistor, una llanterna, els medicaments indispensables, roba de protecció (impermeables, botes d’aigua, etc.) i la documentació personal.
Al cotxe, també és recomanable portar una llanterna, roba d’abric i roba de protecció per a l’aigua, una farmaciola i mapes de carreteres.
No oblideu portar el telèfon mòbil carregat: us permetrà demanar ajut en el cas que patiu una emergència
Consells d’autoprotecció en casos d’aiguats i inundacions
Si us sorprenen precipitacions importants a l’exterior:
Quan sou fora de casa
En lloc urbanitzat busqueu refugi dins d’un edifici segur i tanqueu bé les portes i les finestres.
A la muntanya, dirigiu-vos a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de barrancs, rambles o torrents.
Quan circuleu amb el vostre vehicle
Circuleu preferentment per les rutes principals i les autopistes. Modereu la velocitat i mantingueu les distàncies de seguretat
Si teniu problemes de visibilitat, atureu el vehicle i senyalitzeu la vostra posició.
Allunyeu-vos de les rieres, dels torrents i de les zones que es poden inundar, i no hi estacioneu el vehicle. No us quedeu als ponts perquè aquests poden caure.
No travesseu cap riu, n riera ni zona inundada. Encara que no ho sembli, els cotxes poden flotar amb poca alçada d’aigua i ser arrossegats amb facilitat.
Si heu de travessar un bassal gran d’aigua avanceu molt a poc a poc amb una velocitat curta per evitar que l’aigua esquitxi el motor i es pari. Després d’haver passat comproveu diverses vegades que els frens del vehicle funcionen bé.
Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, sortiu-ne immediatament. Els ocupants que es queden a dins, sovint no sobreviuen.
Vigileu els moviments de terra, forats, clavegueram, cables de conducció elèctrica fluixos, i en general, tots els objectes caiguts (branques d’arbres, etc.).
Cal que abandoneu el vehicle i us dirigiu a zones altes quan: el vostre vehicle quedi immobilitzat per l’aigua / observeu que el nivell de l’aigua puja massa a la calçada / observeu que l’aigua arriba a l’eix del vostre vehicle … I si teniu dificultats per obrir la porta, sortiu per les finestres ràpidament.
Si us sorprenen precipitacions importants a casa:
No baixeu a les zones inundables de casa vostra compoden ser el soterrani, el garatge, etc. Quedeu-vos a les zones altes.
No deixeu fora objectes o mobles que l’aigua pugui arrossegar
Tanqueu portes i finestres i obtureu totes les escletxes possibles
Poseu els animals domèstics, els aliments, l’aigua potable, els documents importants, els objectes de valor i, sobre tot, els productes perillosos (com ara verí per a les rates, dissolvents, etc…) en llocs alts i protegits
Si se us està inundant la casa, desconnecteu l’interruptor general de l’electricitat
Si a l’edifici on us trobeu, no hi esteu segurs, sortiu-ne, tanqueu la porta i dirigiu-vos a punts alts de la zona
Si heu de marxar de casa
Tanqueu les claus de pas de l’aigua i del gas i l’interruptor general de l’electricitat
Assegureu i tanqueu les portes i les finestres
Agafeu un bastó, una llanterna, roba impermeable i calçat adequat, i emporteu-vos la documentació personal, els diners i els medicaments imprescindibles
No camineu per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajudeu-ovs del bastó per determinar l’alçada de l’aigua o detectar zones perilloses
Seguiu les instruccions dels equips de socors
Quan torneu a casa un cop passat el perill:
Feu una inspecció prèvia i no hi accediu si hi ha perill d’ensorrament
Si l’aigua no té garanties de potabilitat, bulliu-la o beveu aigua embotellada
Reviseu l’estat dels aliments abans de consumir-los
Si el temporal i la pluja produeixen grans onades a la costa;
A la conca mediterrània es poden donar tempestes i forts vents que agiten el mar i poden provocar a les costes grans onades que poden afectar el litoral amb violència. Encara que no hi hagi indicis de perillositat, sigueu prudents, el temporal marítim pot fer que sigueu arrossegats per un cop de mar
Si hi ha fortes onades no us banyeu ni us quedeu a la platja. Respecteu els senyals de perill
Tingueu molta precaució en les activitats recreatives o professionals al mar, cal evitar-les en cas de grans onades
No accediu als punts del litoral afectats pel fort onatge o als llocs on les onades trenquin amb força. Respecteu els tancaments d’accessos a aquests punts, són per la vostra seguretat.
No us atureu a contemplar les onades, eviteu posar-vos en perill
Allunyeu-vos d’espigons, esculleres, passejos marítims i altres zones on trenquin les onades a prop. Busqueu un lloc segur
Si algú cau a l’aigua truqueu immediatament al 112 i no perdeu de vista el punt exacte de la caiguda per indicar-ho als serveis de salvament.
Si caieu a l’aigua nedeu en direcció oposada a les roques i intenteu resistir flotant, sense fer cap altres esforç, en espera de socors.
Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.
De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.
Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona.
En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària.
Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.
El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:
D’un butlletí mensualamb ofertes, notícies i informacions per diferents tipus d’estades internacionals.
Ja tornem a tenir aquí un nou butlletí de mobilitat internacional
Com sempre trobaràs informació sobre convocatòries d’intercanvis, voluntariat, pràctiques i ofertes laborals per marxar a l’estranger. Però si encara no estàs segur/a llegueix la secció “maresmencs/ques al món”. La Tània ens explica la seva experiència cuidant cavalls a Irlanda.
L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.
Què us va portar a iniciar el viatge?
Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.
La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.
Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.
A què us dediqueu?
(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”
(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.
Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.
Amb què comptàveu en el moment de marxar?
Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.
Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.
Quines van ser les primeres sensacions?
Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!
Com ho fèieu per subsistir?
El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.
La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.
No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.
Què us deia la gent que us trobàveu?
Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.
En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?
Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.
Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.
On us va enganxar la Covid?
Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.
Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.
Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.
El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.
(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.
Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!
Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld
L’aigua és un bé escàs. Un recurs natural del qual gaudim i del qual tots i totes hem de tenir cura. Aquest missatge de sensibilització, de respecte i de cura del nostre entorn és el que transmet el programa d’educació ambiental “L’Aigua del Maresme” que el Consell Comarcal posa a disposició dels centres docents del Maresme. Durant el curs passat 54 grups d’escolars hi van participar fent visites guiades a l’estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.
El programa d´educació ambiental l´Aigua del Maresme vol conscienciar els nens i joves de la comarca de la necessitat de no malbaratar un recurs tan escàs i necessari com és l’aigua. Amb aquesta finalitat posa a disposició dels centres escolars de la comarca el web ./aigua
que fa una passejada virtual pel cicle de l´aigua i que aporta tot un seguit de fitxes didàctiques que serveixen com a material de suport i d´aprenentatge.
Visites guiades
A banda d´aquest recurs on-line que és utilitzat fins i tot per centres docents d´altres comarques, el CCM ofereix als escolars la possibilitat de fer visites guiades a l´estació de Tractament d´Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i visites guiades a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.
Cadascuna d´aquestes visites té una durada de 2 hores i es poden fer per separat o conjuntament. En el cas de l´ETAP, es mostra als alumnes el camí que segueix l´aigua des de la seva captació fins que surt per l´aixeta de casa i a l´EDAR de Sant Pol de Mar s´expliquen els processos físics i biològics que intervenen en la depuració de l´aigua per tal que quan sigui retornada al mar no produeixi contaminació.
Durant el curs 2005-2006, 54 grups (en total 1.264 estudiants) van realitzar aquestes visites. Tot i que el programa educatiu va destinat als alumnes dels centres d´ensenyament de tota la comarca, des de tercer de primària fins a batxillerat, els materials didàctics estan dissenyats especialment per als alumnes de primer i segon d´ESO.
Majoritàriament els grups que van seguir les visites a l´ETAP i/o a l´EDAR van ser estudiants d´ESO de segon i de tercer. També però, a petició dels centres docents es van organitzar visites de grups de tercer i de quart de primària.
Davant de l´èxit del programa, el Consell Comarcal del Maresme manté aquesta oferta educativa aquest curs. Les escoles que hi estiguin interessades poden demanar més informació al telèfon 618 30 68 20 o enviant un correu electrònic a l´adreça: aigua.maresme@ccmaresme.cat
L’aigua és font de vida per excel·lència. La població creix i, cada vegada, som més les persones que necessitem d’aquest recurs natural tan escàs. Això fa que cada vegada sigui més difícil garantir la cobertura de les nostres necessitats, actuals i futures.
És per això que tots hem de realitzar un consum raonable i estalviar el màxim d’aigua possible. Des del Consell Comarcal del Maresme us donem tot un seguit de consells per posar en marxa a les nostres llars la nova cultura de l’aigua:
Aixetes:Una aixeta raja 12 litres d’aigua per minut. Si està mal tancada, en el degoteig es poden arribar a perdre 50 litres d’aigua en un dia.
Consells:
Tanqueu l’aixeta mentre us renteu les mans, les dents… o us afaiteu.
-No ensaboneu els plats amb l’aixeta oberta. És millor tenir l’aigüera plena.
-Es pot reduir el consum instal·lant un dosificador o airejador a l’aixeta.
Dutxes:
Podem estalviar entre 30 i 80 litres d’aigua si en comptes de banyar-nos ens dutxem.
Consells:
Incorporeu un airejador al capçal de la dutxa, aconseguireu reduir el consum d’aigua sense notar la diferència.
Vàters:El buidatge de la cisterna del vàter representa la pèrdua d’entre 6 i 10 litres d’aigua potable.
Consells:
Hi ha vàters que ja disposen d’un sistema de mitja càrrega que permet no buidar tota l’aigua quan estirem de la cisterna. Una altra manera ben senzilla és posar una ampolla de plàstic plena d’un litre d’aigua dins de la cisterna del vàter. Això permet reduir el volum d’aigua necessària per carregar el dipòsit.
Electrodomèstics:Una rentadora gasta entre 60 i 90 litres d’aigua.
Un rentavaixelles gasta entre 18 i 30 litres d’aigua
Consells:
Poseu la rentadora i el rentavaixelles amb la màxima càrrega possible i utilitzeu màquines de baix consum per tal d’estalviar energia.
Plantes/Jardins:Regar el jardí amb aspersors comporta el malbaratament d’aigua potable.
Consells:
Utilitzeu el rec per degoteig. És més eficaç i permet estalviar aigua
-Regueu les plantes a la nit o de bon matí. És millor perquè l’aigua no s’evapora amb tanta rapidesa
-Si disposeu d’espai, podeu fer un dipòsit per recollir l’aigua pluvial.
Piscines:
Les piscines consumeixen molts litres d’aigua i s’ha de tenir cura del seu manteniment per no haver d’estar renovant constantment l’aigua.
Consells:
Cobriu la piscina mitjançant mampares o tendals, d’aquesta manera, aconseguireu reduir el tractament de neteja i per tant allargareu l’ús de l’aigua
Les experiències personals de vuit joves del Maresme, en vuit diferents tipus d’estades a l’estranger, centren l’exposició presentada ahir a la tarda a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró).
Una desena de plafons Roll-up, dissenyats amb vinyetes, com pàgines de còmic, il·lustren els clar-obscurs del que ja s’anomena “emigració 2.0”. L’exposició es itinerant i es podrà veure properament a Alella, Mataró (SIOP i Espai Gatassa), Pineda de Mar i Tordera.
La presentació de l´exposició gràfica es va complementar amb l´emissió de diversos vídeos temàtics, on els vuit joves reflexionen sobre les seves vivències.
Aquests audiovisuals, que es poden visionar al web www.ccmaresme.cat/reptes examinen les tres etapes del “repte”: el context, les concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional, a “El moment de marxar”, les competències transversals adquirides,
les competènciesa “Aprenentatges”
i l´impacte quan van tornar a casa, a “Experiències de retorn”
Rere la benvinguda, a càrrec de María Luisa Merchán, Regidora d´Esports, Polítiques de Gènere, Joventut i Convivència de l´Ajuntament de Mataró, representants del Servei Comarcal de Joventut van presentar oficialment l´exposició itinerant, que es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol·licitin i que ja ha assolit una bona acollida a Palafolls i a Vilassar de Mar.
Tot seguit, els tècnics de joventut dels Ajuntaments de Pineda de Mar i Mataró, Javier Naya i Clara Roca, van procedir a la presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal, aquest servei té com a objectiu orientar i informar als joves en els seus projectes a l´estranger de recerca de feina, pràctiques, aprenentatge, voluntariat o turisme alternatiu.
Per la seva banda, Neus Alberich, representant l´Agència Catalana de Joventut, va exposar el treball de recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. L´estudi analitza les competències desenvolupades per diversos joves catalans amb titulacions superiors, traslladats temporalment a Londres a la recerca de feina, i l´impacte que suposa la vivència per aquest nou tipus d´emigrant i per als empresaris de Catalunya que els valoren al seu retorn.
Finalment, abans de realitzar una visita guiada a l´exposició, es va poder escoltar, en viu i en directe, el testimoni d´un dels joves que hi són representats, en Mohamed, el qual va parlar amb absoluta sinceritat dels pros i els contres de l´experiment.
La Jornada es va cloure amb les paraules de Cesc Poch, Director de l´Agència Catalana de la Joventut, i de Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme. Ambdós van remarcar que cal reflexionar sobre aquest nou repte que suposa pels joves la mobilitat internacional, i van concloure que “marxa una persona i en torna una altra de diferent”.
#MaresmeJove comencem un nou any amb les piles carregades per mostrar-te totes les opcions que tens disponibles relacionades amb la mobilitat internacional.
Però saps a què ens referim? Cada mes al butlletí publiquem ofertes per participar en intercanvis juvenils, projectes de voluntariat, formacions internacionals, camps de treball, i molts d’altres.
Però en realitat saps en què consisteix cadascun? Quina durada tenen? Qui hi pot participar? De quines temàtiques hi ha?
Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme hem creat uns videos explicatius de cada opció per a què tinguis al teu abast la informació que necessites. No te’ls perdis, perquè segur que t’aclareixen les idees!
Els programes de voluntariat internacional s’enmarquen dins del Cos Europeu de Solidaritat. Aquest és un programa que ofereix als joves d’entre 18 i 30 anys l’oportunitat de fer un voluntariat en un país estranger. Es tracta d’una experiència d’aprenentatge mitjançant l’educació no formal, en la qual els joves voluntaris adquireixen competències per al seu desenvolupament personal, educatiu i professional.
Els camps de treball són activitats de voluntariat que consisteixen en realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves. Cada participant es compromet, de manera individual o en grup, i de forma desinteressada, en participar en el treball proposat (ambiental, social, patrimonial, arqueològic, cultural…) a canvi de la pernoctació, la manutenció i de poder gaudir d’activitats de lleure educatiu.
Si tens entre 14 i 29 anys i vols viure una experiència de contacte i d’intercanvi amb una comunitat, no ho dubtis
Els intercanvis juvenils permeten a grups de joves de dos o més països conviure plegats en un dels països d’algun dels grups participants. Es porta a terme un programa de treball (amb tallers, exercicis, debats, activitats, etc.) que els mateixos grups heu dissenyat. Els intercanvis permeten desenvolupar competències, augmentar la sensibilització en relació a temes socials i conèixer nous països i cultures. Segons el nombre de països implicats, un intercanvi pot ser bilateral, trilateral o multilateral.
I recorda, et pots posar en contacte amb l’assessora de mobilitat internacional per mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat, watsapp 667 18 27 82, facebooki instragram
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
L’aigua és un bé escàs. Un recurs natural del qual gaudim i del qual tots i totes hem de tenir cura. Aquest missatge de sensibilització, de respecte i de cura del nostre entorn és el que transmet el programa d’educació ambiental “L’Aigua del Maresme” que el Consell Comarcal posa a disposició dels centres docents del Maresme. Durant el curs passat 54 grups d’escolars hi van participar fent visites guiades a l’estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.
Una aixeta raja 12 litres d’aigua per minut. Si està mal tancada, en el degoteig es poden arribar a perdre 50 litres d’aigua en un dia.
Consells:
Tanqueu l’aixeta mentre us renteu les mans, les dents… o us afaiteu.
Podem estalviar entre 30 i 80 litres d’aigua si en comptes de banyar-nos ens dutxem.
Consells:
Incorporeu un airejador al capçal de la dutxa, aconseguireu reduir el consum d’aigua sense notar la diferència.
Vàters:
El buidatge de la cisterna del vàter representa la pèrdua d’entre 6 i 10 litres d’aigua potable.
Consells:
Hi ha vàters que ja disposen d’un sistema de mitja càrrega que permet no buidar tota l’aigua quan estirem de la cisterna. Una altra manera ben senzilla és posar una ampolla de plàstic plena d’un litre d’aigua dins de la cisterna del vàter. Això permet reduir el volum d’aigua necessària per carregar el dipòsit.
Electrodomèstics:
Una rentadora gasta entre 60 i 90 litres d’aigua.
Un rentavaixelles gasta entre 18 i 30 litres d’aigua
Consells:
Poseu la rentadora i el rentavaixelles amb la màxima càrrega possible i utilitzeu màquines de baix consum per tal d’estalviar energia.
Plantes/Jardins:
Regar el jardí amb aspersors comporta el malbaratament d’aigua potable.
Consells:
Utilitzeu el rec per degoteig. És més eficaç i permet estalviar aigua
Per la seva banda, Neus Alberich, representant l´Agència Catalana de Joventut, va exposar el treball de recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. L´estudi analitza les competències desenvolupades per diversos joves catalans amb titulacions superiors, traslladats temporalment a Londres a la recerca de feina, i l´impacte que suposa la vivència per aquest nou tipus d´emigrant i per als empresaris de Catalunya que els valoren al seu retorn. 
