Maresmencs i maresmenques al món

😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.

Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Maresmencs i maresmenques al món

😀Omaima

🛫 Mataró

🛬Eslovènia

✅ Voluntariat

L’Omaima ens explica el seu voluntariat europeu a Krško

Hola! Em dic Omaima i sóc de Mataró. Ara mateix estic vivint a Krško que és un poble d’Eslovènia, bé, per elles és una ciutat. El país és molt petit i molt diferent. Jo estic aquí fent un voluntariat europeu, que és el que s’anomena EVS (European Volunteering Service) i puc dir que de moment és una de les millors coses que estic fent amb la meva vida.

Aquí faig coses que m’agraden i tinc temps per mi. Sóc una persona molt social i tinc aquesta mania que m’agrada estar ocupada tota l’estona. Jo sóc estudiant d’educació social i tot el que faig aquí té molt a veure amb aquest món. Vaig dos cops per setmana a un centre de dia que es diu Soncek Center, on ens dediquem a preparar detallets pel Nadal amb molt d’amor. Jo m’encarrego de trencar una mica amb la rutina i fem tallers, ja sigui classes de castellà, treballar les emocions, o fer classes de ball.

Després també he començat a anar a una escola d’educació especial i allà tinc una tutora i una classe assignada, m’ha tocat fer algun taller en anglès, i sobretot faig tot el que fan les alumnes. Un cop per setmana em demanen ajuda a la classe d’educació fisíca, ja que jo sóc atleta i m’encanta poder aportar idees meves a la classe.

Ara bé no tot és maco, al principi costa. Jo no utilitzava tant l’anglès i vaig passar de gairebé no parlar-lo a fer-ho tot el dia, i això al principi em cansava. Després també hi ha un altre complicació, que és l’idioma, ja que parlen eslovè. Per sort tinc un professor, tot i això és un idioma molt complicat però t’hi acabes acostumant.

També tinc una mentora que ara és la meva amiga i passem molta estona juntes, la meva sort és que parla castellà i a vegades va bé deixar de parlar anglès durant un moment.

Estic vivint en un hostel, en un apartament compartit amb un altre noi que també fa de voluntari aquí, l’apartament està molt bé.

En definitiva és una experiència que et fa valorar moltes coses i en el meu cas aprendre sobre l’educació social d’un altre país.Al centre on treballo sempre fan activitats, concerts, casals d’estiu i d’hivern, classes d’idiomes, no m’avorreixo pas.

Publicat al Butlletí de octubre de 2018

Estades de Voluntariat i oportunitats laborals: les opcions més demanades pels joves del Maresme que volen fer una estada a l’estranger.

Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.

De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.

Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona. 

 


En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària. 

Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:


Pots consultar les notícies i novetats a través de les xarxes del Facebook i Twitter.

Ja és aquí el 1r Butlletí de Mobilitat internacional de la nova dècada!!

Any nou projectes nous… Si els vostres tenen a veure amb la mobilitat internacional, dóna un cop d’ull al butlletí de gener!!

Entre moltes altres opcions, et recordem que encara està obert el procés de selecció per fer pràctiques a Brescia, Itàlia, amb el Programa TLN. Si t’interessa posa’t en contacte amb mobilitatjove@ccmaresme.cat i te n’informem amb tot detall!

 

Si no trobes la teva opció recorda que pots demanar dia i hora per fer una assessoria presencialment o online. Aquí tens les dades:

 

Maresmencs i maresmenques al món

😀Pol

🛫Cabrils

🛬Austràlia

✅ Feina

L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils

A quina regió d’Austràlia et trobes?

Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.

És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.

Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.

Què et va animar a emprendre aquest viatge?

Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).

El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.

Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.

Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.

Quines altres activitats fas?

Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.

Que trobes a faltar?

Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.

Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.

Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.

Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!

Publicat al Butlletí de juliol del 2020

Maresmencs i maresmenques al món

😀Maria

🛫 Cabrils

🛬Portugal

✅ Pràctiques

La Maria ens explica com van ser les seves pràctiques TLN a Lisboa, a un centre de ciències del mar i el medi ambient

Quan vas arribar?

Vaig arribar el 7 d’abril i vaig estar gairebé 3 mesos i mig, el 14 de juliol vaig tornar cap a casa.

Què vas anar a fer?

Vaig anar a fer unes pràctiques a un centre de Ciències del Mar i el Medi Ambient (MARE), vaig estar participant en un projecte sobre l’estat ecològic de l’aigua en diversos punts del riu Tejo. La major part del temps estava al laboratori analitzant els invertebrats que hi havia a les mostres recollides, però en alguns moments també vaig anar a fer sortides de camp pel riu Tejo per recollir les mostres que més tard analitzavem.

Actualment què estàs fent?

Estic buscat feina com a biòloga, tot i que està bastant difícilcrec que gràcies a aquesta experiència tindre més oportunitatsde trobar alguna cosa.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Abans de marxar vam realitzar activitats sobre el context social, cultural i històric del país, per saber en quines situacions ens podríem trobar, encara que Portugal té una cultura molt semblant a la d’aquí. A més a més vaig estar 5 setmanes fent un intensiu de classes de portuguès a una acadèmia de Barcelona. Gràcies al fet que Nexes es va ocupar de gestionar-ho tot juntament amb l’organització de Lisboa, no em vaig haver de preocupar de comprar bitllet, ni buscar feina ni pis.

Quines dificultats has trobat? Que has fet per solucionar-les?

La dificultat més gran jo crec que ha sigut l’idioma, tot i que tampoc ha sigut un gran problema, ja que portàvem una base gràcies a les classes, però al final no és el mateix que mantenir una conversa dia a dia amb gent d’allà. El portuguès és molt semblant al català i castellà i això ajudava a entendre-ho bastant, i també que quan els hi deien que no ho entens et parlàvem amb castellà o anglès sense cap problema.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Durant tota l’estada hem estat en contacte amb Nexes, preguntant com estava anant tot per Lisboa, a més, allà teníem una altra organització que també s’ocupava que tot anés bé.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que tirin endavant, és un país molt maco i tota la gent que he conegut també, sempre que necessitaves ajuda o no entenies alguna cosa, feien el possible per ajudar-te i que et sentissis bé.

Alguna recomanació?

Recomanaria aprendre portuguès abans de marxar però no és essencial, perquè he conegut alguns espanyols allà que sense parlar gens es comunicaven perfectament. Quan es vagi a buscar pis, que busquin molt bé perquè acostumen a ser preus molt elevats pel que al final és. I que no s’estranyin si en un pis compartit no es relacionen amb els altres inquilins, és molt normal, allà la gent va molt a la seva. I per visitar, hi ha massa coses així que recomano perdre’t per la ciutat, que és quan millor descobreixes i vius els llocs.

Publicat al Butlletí de novembre de 2019

Es publica el darrer butlletí de l’any del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Us presentem el darrer butlletí del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de l’any. Aquest arriba carregat de notícies, beques intercanvis, ofertes laborals i molta més informació. 

D’aquesta edició destaquem les beques del programa TLN Mobilicat per a joves beneficiaris de la Garantia Juvenil, les quals ofereixen una oportunitat per fer pràctiques a l’estranger a joves d’entre 16 i 29 anys.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

No te’l perdis!!

 

Jornada sobre la mobilitat internacional juvenil al Maresme i presentació de l’exposició “Reptes, joves del Maresme en els règims de mobilitat”

Dijous, 5 d’abril a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró)

 

24 municipis i el Consell Comarcal impulsen el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme per informar i assessorar els joves de la comarca que volen fer una estada a l’estranger ja sigui per estudiar, treballar, millorar l’idioma o fer un voluntariat. Amb l’experiència dels 5 anys de servei, el Consell Comarcal ha preparat una exposició que sota el títol “Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” dona veu a 8 joves perquè, a partir de la seva experiència personal, ens acostin als clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger. 

Les vuit històries són representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades que es poden fer a l’estranger. El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació al país estranger.

Els i les vuit joves reflexionen sobre el moment de marxar, les seves vivències i aprenentatges en el país on van fer l’estada i la seva experiència quan van tornar a casa. 

L’exposició, que es presentarà el dijous 5 d’abril a Mataró (Espai Jove de Cerdanyola. Passeig Ramon Berenguer, 84-86) , es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol.licitin. De fet, ja ha passat per Palafolls i Vilassar de Mar.

“Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” es presentarà emmarcada en una jornada en la qual es reflexionarà sobre la mobilitat internacional juvenil.

PROGRAMA:

  • 18:30.h.– Benvinguda, a càrrec de Maria Luisa Merchán, Regidora d’Esports, Polítiques de Gènere, Joventut i Convivencia de l’Ajuntament de Mataró.
  • 18.35h.- Concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional a partir dels testimonis:
    • Col·lecció Reptes: “El moment de marxar”, el context de la mobilitat juvenil.
    • Presentació de l’exposició REPTES. Servei Comarcal de Joventut.
    • Presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei d’informació i orientació juvenil impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal. Javier Naya, tècnic de joventut de Pineda de Mar i Clara Roca, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Mataró.
  • 19.05h.- Competències transversals en les experiències de mobilitat
    • Col·lecció Reptes: “Aprenentatges”
    • Presentació de la recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. Joves amb titulacions superiors que han migrat a Londres. Neus Alberich (Agència Catalana de la Joventut)
  • 19:45h.- Els impactes de la mobilitat i el retorn
    • Col·lecció reptes: “Experiències de Retorn”, testimonis del retorn.
  • 20:00h.- Cloenda de la Jornada. Cesc Poch, Director de l’Agència Catalana de la Joventut, i, Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme.  
  • 20:15h.– Visita Guiada a l’exposició 

 L’acte és obert a tothom, però cal inscripció prèvia mitjançant AQUEST FORMULARI


Els 24 municipis que impulsen el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Mobilitat Internacional. Què puc fer? Quines opcions tinc?

#MaresmeJove comencem un nou any amb les piles carregades per mostrar-te totes les opcions que tens disponibles relacionades amb la mobilitat internacional.

Però saps a què ens referim? Cada mes al butlletí publiquem ofertes per participar en intercanvis juvenils, projectes de voluntariat, formacions internacionals, camps de treball, i molts d’altres.

Però en realitat saps en què consisteix cadascun? Quina durada tenen? Qui hi pot participar? De quines temàtiques hi ha?

Des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme hem creat uns videos explicatius de cada opció per a què tinguis al teu abast la informació que necessites. No te’ls perdis, perquè segur que t’aclareixen les idees!

Els programes de voluntariat internacional s’enmarquen dins del Cos Europeu de Solidaritat. Aquest és un programa que ofereix als joves d’entre 18 i 30 anys l’oportunitat de fer un voluntariat en un país estranger. Es tracta d’una experiència d’aprenentatge mitjançant l’educació no formal, en la qual els joves voluntaris adquireixen competències per al seu desenvolupament personal, educatiu i professional.

Els camps de treball són activitats de voluntariat que consisteixen en realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves. Cada participant es compromet, de manera individual o en grup, i de forma desinteressada, en participar en el treball proposat (ambiental, social, patrimonial, arqueològic, cultural…) a canvi de la pernoctació, la manutenció i de poder gaudir d’activitats de lleure educatiu.

Si tens entre 14 i 29 anys i vols viure una experiència de contacte i d’intercanvi amb una comunitat, no ho dubtis

Els intercanvis juvenils permeten a grups de joves de dos o més països conviure plegats en un dels països d’algun dels grups participants. Es porta a terme un programa de treball (amb tallers, exercicis, debats, activitats, etc.) que els mateixos grups heu dissenyat. Els intercanvis permeten desenvolupar competències, augmentar la sensibilització en relació a temes socials i conèixer nous països i cultures. Segons el nombre de països implicats, un intercanvi pot ser bilateral, trilateral o multilateral.

I recorda, et pots posar en contacte amb l’assessora de mobilitat internacional per mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat, watsapp 667 18 27 82, facebook i instragram

Maresmencs i maresmenques al món

😀Eugènia

🛫Mataró

🛬Anglaterra / Alemanya

✅Estudis

Europa una diversitat de cultures. L’experiència de l’Eugènia.

Un estiu de fa temps, quan tenia 19 anys, vaig decidir fer un voluntariat a algun país d’Europa, preferia que fos a prop ja que era la primera vegada que marxaria sola de viatge. Gràcies a la Organització COCAT, vaig marxar de voluntària a un camp de treball a Anglaterra. Van ser només dues setmanes però va ser suficient per despertar en mi un interès enorme per Europa i per la diversitat de cultures que trobem en el nostre continent.

Al tornar a casa, començava el 3r any de carrera i no vaig dubtar ni un moment en marxar d’Erasmus al 4t any i tornar a viure una experiència internacional. A l’organitzar-ho, vaig marxar quatre mesos abans de l’inici de curs a una ciutat d’Alemanya propera on després faria l’intercanvi acadèmic. En aquesta ciutat em va acollir una família alemanya amb qui vaig viure aquests quatre mesos a canvi de passar temps amb les seves filles i parlar-los en castellà per tal que n’aprenguessin. Durant aquest temps a Alemanya vaig començar a aprendre alemany i em vaig trobar altra vegada amb una nova cultura i societat totalment diferents a les de casa. Un cop començat el curs acadèmic a Alemanya, vaig viure l’Erasmus amb gran felicitat i a dia d’avui puc dir que aquestes experiències em van canviar la vida, sobretot em van obrir la ment i em van convertir en la persona que soc avui.

Em vaig graduar i vaig començar a treballar però trobava a faltar el contacte amb el món internacional o simplement parlar en anglès. Així doncs em vaig fer voluntària d’una increïble associació internacional d’estudiants anomenada ESN on he tingut un recorregut de cinc anys i de la qual guardo un preciós record.

Aquí he après moltíssim, he millorat com a persona i he aportat el meu granet de sorra en les labors de integració social i cultural que fem les persones voluntàries. També m’ha permès viatjar per tota Europa en el context d’aquesta associació i mantenir el contacte amb estudiants d’arreu del continent.

Per últim lloc, fa pocs anys vaig decidir realitzar un viatge arreu d’Europa sola, coneixent les persones locals i altres viatgers i viatgeres d’aquells països on em trobés. Van ser dos mesos de viatge per cinc països (alguns planejats i d’altres improvisats), que altra vegada em van aportar una enorme riquesa cultural i un gran respecte i tolerància cap a les cultures desconegudes.

Durant aquest viatge vaig realitzar tasques de voluntària en camps de treball, gràcies al portal Workaway, el qual em permetia cobrir les despeses d’allotjament i àpats, apart de contribuir a accions socials.

En definitiva, viatjar ens obre la ment i ens fa millors persones, sobretot conèixer les persones autòctones de cada societat i entendre la seva forma de veure el món. Sens dubte, recomanaria a tothom que pugui que s’animi a viatjar.

Links d’interès:

Publicat al Butlletí de juliol del 2021