Butlletí de Mobilitat Internacional del mes d’abril

Com sempre ple de propostes, notícies i informacions per ajudar-te a preparar la teva estada a l’estranger! 

 


Recorda que pots demanar una assessoria presonalitzada per resoldre dubtes sobre el teu projecte de mobilitat o ampliar informació sobre qualsevol de les opcions! 

Es reactiva el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Tornen les assessories de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en el seu doble format: presencial i online.

El jovent maresmenc que es plantegi fer una estada a l’estranger ja torna a disposar d’assessorament personalitzat per conèixer l’ampli ventall d’alternatives que té al seu abast només cal que demanin CITA PRÈVIA en aquest enllaç.

L’atenció presencial es du a terme els dimecres a l’Oficina Jove del Maresme (Centre Cívic Cabot i Barba a la Plaça Miquel Biada,5 de Mataró) entre les 16h i les 19h.

També es poden fer consultes per correu electrònic: mobilitatjovemaresme@gmail.com o per whatsapp: 667 18 27 82

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme

Maresmencs i maresmenques al món

😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!

Publicat al Butlletí de novembre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

😀Raquel

🛫 Mataró

🛬Anglaterra

✅ Feina

La Raquel ens explica la seva experiència treballant a Oxford.

La Raquel Ferrer Peña és una jove de 28 anys de Mataró que actualment es troba vivint i treballant a Oxford (Anglaterra).

Quan vas arribar?

Vaig arribar el setembre del 2016.

Què vas anar a fer?

Volia anar a treballar però em feia por anar a l’aventura sense conèixer realment la situació laboral o com de complicat seria aconseguir una casa, etc. així que vaig optar per fer d’au pair per començar i veure com anava.

Què estàs fent?

Actualment estic treballant de mestra de primària a una escola amb nens amb problemes emocionals i de conducta, però abans vaig estar treballant de Teaching Assistant (ajudant a la classe, una mena de vetlladora) a dues escoles d’educació especial.

Que vas fer abans de marxar?

Un cop vaig decidir on aniria em vaig informar una mica de la zona i de les opcions que oferia Oxford. Vaig afegir-me a grups d’espanyols a facebook per veure què es parlava per allà i sobretot vaig parlar amb la família amb la qual viuria per veure el que s’esperava de mi i anar una mica més tranquil·la amb el que em trobaria.

Visat, permisos, recerca de feina…

A Anglaterra (aquesta és la situació actual abans del Brexit, ara tot pot canviar) amb un passaport o DNI espanyol no tens cap problema i no s’ha de demanar visat ni res enrevessat. És molt senzill perquè no s’han de fer tràmits de cap mena per anar a viurehi.

La situació laboral a Anglaterra varia molt segons la zona on vagis. Al nord tot és més barat però també hi ha menys oportunitats laborals, al sud –en especial les zones properes a Londres i a la mateixa capital- hi ha força més feina que al nostre país. A Oxford, en concret, no hi ha pràcticament atur però també és una ciutat molt cara.

Quines dificultats has trobat?

La veritat és que he tingut molta sort i m’he trobat amb pocs contratemps, o poc seriosos. Al principi la família em va ajudar en tot i després a poc a poc vaig anar espavilant-me quan ja em sentia més segura i sabia més de què anava la cosa. Conduir per l’altre cantó, per exemple, em va costar força.

Però en general em sento afortunada perquè la gent i amics que m’he trobat pel camí sempre m’han donat un cop de mà. Es fa molta pinya quan s’està fora de casa perquè tothom està enla mateixa situació que tu.

Cal dir que no he trobat que hi hagi grans xocs culturals però potser un dels més evidents és la manera que tenen de demanar les coses o dirigir-se a altres persones. Són molt correctes i de vegades costa molt “llegir-los” i desxifrar el que volen dir. Potser volen que facis una tasca però t’ho pregunten d’una manera que penses que tens l’opció de dir que no. I realment no és una pregunta ni tens alternativa, estan esperant que ho facis tot i que no t’ho diguin com una ordre. I això pot portar a alguna confusió a l’inici.

També els costa molt dir que no i ser directes. Al principi especialment quan no coneixes aquests codis pots semblar mal educat perquè nosaltres diria que en general som força més transparents i no donem tantes voltes per dir una cosa. Un cop ja saps com va, trobo que no tens problemes.

Que has fet per solucionar-les?

Donar-me temps, parlar amb ells i entendre quina és la seva manera de fer per a intentar integrar-me tot el que puc. És una mica un exercici de pràctica i error fins que saps com fer-te entendre i com actuar per evitar malentesos. Crec que alguns d’ells també han intentat fer un esforç per saber d’on vinc i entendre que en algunes qüestions tenim maneres diferents d’expressar-nos i tots hem de ser una mica flexibles i tolerants amb els altres. El respecte i la comunicació són vitals per a solucionar petits conflictes que puguin sorgir en el dia a dia.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Internet està atapeït de webs, blogs, etc. d’experiències d’altra gent que poden ser molt útils sobretot al principi per saber com aconseguir el número de la seguretat social, com obrir el compte del banc i aquests tipus de tràmits.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que siguin oberts de ment, estiguin preparats per a conèixer gent de tot el món i tinguin ganes d’aprendre i de treballar dur. Potser al principi en feines que no siguin la seva però amb paciència i anglès tot s’aconsegueix!

Quins motius et van fer marxar?

Un cop vaig acabar la carrera tenia clar que volia conèixer món i viure experiències fora de casa, perquè sempre hi ha temps per tornar però si no ho feia en aquell moment m’acabaria acomodant en la meva zona de confort i em costaria molt més moure’m. La falta d’oportunitats La colla d’Spanish a Oxford laborals a Catalunya/ Espanya també va ser un factor que va influir en la presa de la decisió, o en el fet de portar més temps del que em plantejava en un inici. Tot i que si aquí el panorama hagués estat millor crec que també hauria marxat perquè és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i sempre he somiat en viure en altres països i veure món.

Com vius l’experiència fins al moment?

De manera molt positiva i com un aprenentatge constant on em puc permetre equivocar-me i arriscar perquè ara és el moment de fer-ho. Em sento molt lliure i sempre tinc l’opció B de tornar a casa si veig que això en algun moment ja no m’omple. Em sento molt agraïda de tenir aquest segon món en el que sóc una persona diferent de la que sóc quan estic a casa. Amb reptes diferents als que hi ha a Catalunya (una llengua que no és la meva materna, lluny de casa, etc) però que m’ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva i a intentar desenvolupar habilitats i a superar obstacles que no em trobaria a casa. Tot i estar lluny de la gent que estimo, amb les noves tecnologies em sento molt propera a ells i tot i que em perdo moments en què m’agradaria estar allà, crec que l’experiència de moment val la pena.

Quins aspectes hi destaques?

La feina, les oportunitats laborals, la formació que t’ofereixen… La multiculturalitat està present en tot el país i en aquest sentit es nota que la gent està molt més acostumada a tenir persones d’arreu del món. També la serietat que tenen, tot és molt més formal –tot i que s’ha de fer paperassa per a qualsevol cosa.

Que trobes a faltar?

Trobo a faltar a la família, els amics, el menjar, el temps… i el mar! Moltíssim. Els hiverns són molt llargs aquí i de vegades es fa dur.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

I tant, feu-ho! No recomanaria Anglaterra específicament sinó qualsevol país al que vulgueu anar i us cridi l’atenció. Viure a un altre lloc és una experiència brutal i et dona l’oportunitat de créixer a nivell personal. Jo he après molt a llençar-me més a la piscina i a gaudir del que hi ha en cada moment, a conèixer a gent que en algun punt ja no tornaré a veure, i també a apreciar més les coses que abans no valorava a casa. Amb les seves coses bones i dolentes, valoro molt positivament aquests (ja) 3 anys a Anglaterra. Tot i que m’agradaria en algun moment tornar a casa encara sento que tinc ganes d’explorar altres indrets i de posar-me a prova a mi mateixa. Si us ho esteu pensant, no us quedeu amb les ganes perquè fins i tot dels moments difícils se’n treuen grans lliçons i t’ajuden a avançar. Endavant!

Publicat al Butlletí de gener de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

😀Mireia

🛫 Premià de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

Mireia, primer de batxillerat als EEUU

Hola! Em dic Mireia Campmany, tinc 18 anys i sóc de Premià de Mar.

Ara mateix farà dos anys que vaig marxar a Estats Units a estudiar un any, tot primer de batxillerat, i segueixo pensant que ha sigut la millor decisió que he pres mai. Vaig estar a l’estat de Nova Jersey, relativament a prop de Nova York, a un poble molt petit que es diu Hopewell. Recordo arribar a mitjans d’agost i sentir-me sola per dos motius: No coneixia a ningú i encara no tenia prou confiança amb la meva nova família, i tots els meus amics de Barcelona estaven aquí, podent estar junts i gaudint de les vacances.

Dues setmanes després vaig començar l’institut, vaig anar sentint-me part de la família i vaig acabar d’adaptar-me; a partir d’aquí no vaig tornar a sentir-me sola i no volia anar-me’n.

Abans de tot això vaig haver de fer-me el visat (d’estudiant) per anar-hi, i recordo anar a Madrid a fer-lo. De la resta de tràmits se’n va encarregar la meva organització (STEP), ja que hi vaig anar amb aquesta. Les dificultats que vaig trobar no van ser gaires, simplement el que ja he comentat: adaptar-me a una forma de vida tan diferent (nova família, nous amics, horaris…) i aprendre a estar sola.

Estudiar a l’estranger és una decisió en la qual s’ha d’invertir temps i reflexió. Tot i això, personalment recomano a tothom de tot cor que si teniu l’oportunitat d’anar-vos-en a l’estranger i fer alguna cosa així ho feu, perquè és el millor que m’ha passat mai: una experiència única i que mai oblidaré. Aprens moltíssim en tots els aspectes, i òbviament millores a un nivell extrem la llengua (en el meu cas l’anglès). Però és molt més que això; fas nous amics i et lligues a una nova família per sempre, aprens a estar sola i madures molt com a persona, cosa que és essencial per créixer i aprendre a afrontar circumstàncies de la vida.

No dic que tot sigui de color rosa perquè com tot, viure a l’estranger té els seus punts durs. Al principi costa assimilar que estàs sola en un món completament nou, pel teu compte i sabent que tot depèn de tu. Saps que has d’obrir-te a unes persones que al principi són uns desconeguts. Dates especials, com ara el teu aniversari o Nadal poden ser moments sensibles i que fins i tot pot semblar que t’enfonses, però no són més que petits desnivells a superar amb una nova família que estarà al teu costat per ajudar-te a fer-ho. Però sobretot, i per difícil que sembli al principi, has de donar-ho tot de tu en la teva nova vida, canviar el xip i posar els dos peus a terra en el nou país que t’acollirà i deixar-te emportar per viure al màxim l’experiència.

Del dia a dia em van sorprendre els horaris en general: jo dinava a les 11 del matí a l’institut i sopava relativament d’hora comparat amb aquí (entre les 5 com a molt d’hora i 8 com a molt tard de la tarda). També em va sorprendre (positivament) les condicions meteorològiques; on jo estava (New Jersey) a l’hivern feia molt de fred i nevava, fins i tot vam tenir “Snow days” (dies que no podíem anar a l’institut per la neu). A mi això em va agradar molt perquè jo només veig la neu aquí quan vaig a esquiar.

A la tornada quan vaig cursar segon de batxillerat tot va quedar convalidat i no vaig tenir problemes a l’hora de fer la selectivitat. Abans de marxar t’has d’assegurar que l’organització amb què vagis et doni suport amb la convalidació de les assignatures al final de l’estada als Estats Units. En el meu cas vaig haver d’anar a la Tresoreria del meu estat, un notari m’ho va oficialitzar. En tornar em van dir que per convalidar les assignatures a Espanya havia d’escollir unes assignatures d’una llista. Per a fer aquest tràmit em van ajudar a l’institut d’allà (la meva “counselor” m’ho va explicar tot i ella va contactar amb l’agència). També s’ha de tenir dos dits de front, és a dir, si quan tornis tens pensat cursar el científic a segon de batxillerat, lo seu seria escollir física o química, sempre i quan l’assignatura convalidi. Cada organització és un món; no us preocupeu perquè això és un tema que expliquen i insisteixen molt.

Finalment, no puc pensar en una sola paraula que descrigui aquesta experiència, de tantes emocions i moments a viure. Simplement us encoratjo al 100% a posar un peu al món exterior i endinsar-vos en aquesta oportunitat única.

Publicat al Butlletí de setembre de 2018

La Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, posa a l’abast dels ajuntaments el DVD Aprenent Més.

Aprenent més, és un nou recurs educatiu en format DVD on es recullen 6 històries de vida en què joves que no han acabat l’ESO i adults, dialoguen a l’entorn del procés que va de l’escola al món laboral.

Els sis vídeos van dividits en 4 blocs temàtics adreçats a diferents col·lectius: joves, famílies, professorat i món empresarial. Durant les intervencions, es toquen temes de l’àmbit més personal i comunitari, reflexions sobre el nostre sistema educatiu i la relació entre el món de l’escola i el món del treball.

Per a la realització d’aquest treball, el Consell Comarcal del Maresme va cedir els materials enregistrats el juliol de 2009 per al vídeo Joves en Transició  i ha col·laborat en tot el procés de producció d’aquest nou recurs formatiu.

Podeu consultar els vídeos penjats i les diverses maneres d’obtenir-lo en DVD a la web de la Diputació de Barcelona.



Reunió de regidors i regidores de joventut del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha convocat una reunió de regidors i regidores de joventut del Maresme  amb l’objectiu de facilitar un espai de trobada i de contacte entre els nous responsables polítics de les regidories de joventut dels ajuntaments del Maresme.  En aquesta reunió s’aportaran reflexions i orientacions sobre el paper de la regidoria de joventut i la tasca del regidor o regidora de joventut.

PROGRAMA:

  • Benvinguda i presentació, a càrrec de la Consellera de l’àrea de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra.
  • Què entenem per polítiques de joventut?, a càrrec de les tècniques comarcals de joventut Nati Puvill i Clara Ferrer
  • La regidoria i el regidor/a de joventut. Pautes i orientacions des de l’experiència, a càrrec de Sandra Villarte, regidora de joventut de l’Ajuntament de Pineda de Mar i Jordi Romero, regidor de joventut de l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
  • Línies i dinàmiques de treball a nivell comarcal, a càrrec de les tècniques comarcals de joventut Nati Puvill i Clara Ferrer

Data: 2011-11-26

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per cantonada avinguda Maresme – avunguda Jaume Recoder)

Adreça: Fins a les 12.30h

Els serveis de Promoció Econòmica i Joventut del Consell Comarcal del Maresme uneixen esforços per oferir tallers formatius a diversos professionals de la comarca.

Promoció Econòmica i Joventut  del Consell Comarcal del Maresme es coordinen per fer arribar tallers relacionats amb l’àmbit de l’orientació formativa i laboral a diversos agents que treballen a la comarca.{X}

D’aquesta manera, els tallers  Porta 22 i Construeix el teu projecte professional i coneix les oportunitats laborals al Maresme que, habitualment Promoció Econòmica ofereix als ajuntaments per a que tècnics de l’àrea coneguin i ofereixin als usuaris/àries, s’oferiran també a altres tècnics de les àrees de Joventut, Educació i Serveis Socials per a que també els coneguin i posteriorment els pugin treballar amb les persones joves que atenenen, assessoren i orienten.

La proposta ha estat rebuda amb interès per part dels professionals i ja s’han realitzat les inscripcions per a les trobades del 2 desembre amb el Porta 22 i el 13 de desembre amb el Construeix el teu projecte professional.

Taula Comarcal de Joventut – 26 de novembre de 2013

La Taula tindrà lloc a la seu del Consell Comarcal del Maresme de les 18h a les 21h.

Per fer notificar la vostra participació ompliu les següents dades:


Avís Legal