L’estiu ha entrat en una controvèrsia davant dels gairebé tres mesos de desconnexió escolar, les escoles tancades i la diversitat d´ofertes de lleure en marxa. En aquest context, molts serveis de joventut planifiquen els casals d’estiu i activitats que es duran a terme aquesta temporada. Les families i joves, per la seva banda, en fan una tria, combinant interessos de socialitat, aprenentatge i conciliació. Davant de les grans possibilitats que s’obren a aquest sector, us volem posar a l’abast un recurs publicat per la Fundació Jaume Bofill i Ivalúa, que reflexiona sobre els Programes d’acceleració escolar (PAE), en tan que estratègia formativa durant les vacances que s´orienta a millorar el rendiment de la població escolar amb majors desavantatges.
Es pot pensar que no té res d’innovador el fet d’utilitzar l’estiu per treballar coneixements escolars. Els típics quadernets d’activitats que es van fent a casa entre anades i vingudes a la piscina, en serien un exemple. El que sí que resulta nou però, és el fet de mesurar el retard que suposen les vacances escolars en el ritme d’aprenentatge dels alumnes (el que s’anomena summer loss) i com en funció del tipus de lleure que desenvolupin els infants i joves, aquesta pèrdua pot incrementar-se. El segon element d’innovació, rau en com plantejar una oferta de lleure en els mesos d’estiu que serveixi per anivellar les desigualtats educatives, però que no pugui ser llegida com un càstig, un estigma, o una reiteració de metodologies acadèmiques que causen rebuig.
En aquest marc, Miquel Àngel Alegre presenta els resultats de les avaluacions dels PAE que s’han portat a terme en altres països. Les conclusions a les què arriba són d’interès, i apunten a una veritable millora dels rendiments, especialment en alumnes d’etapa primària, i pel què fa a matèries instrumentals de llengua i les matemàtiques en segon lloc. Dins de la diversitat de models existents però (programes residencials/domèstics, voluntaris/obligatoris, compensatoris/preparatoris) aquells més eficaços tenen components comuns:
- Combinen activitats instructives amb activitats de lleure.
- Construeixen un entorn instructiu potent: ratios petites, continguts alineats amb el currículum escolar i formadors amb una bona competència en cada àrea (preferiblement professors enlloc de monitors).
- Existeix algun tipus de figura de guia, mentoria, o tutorizatge que acompanyi als joves en el seu procés.
- Impliquen a les famílies i a l’entorn.
Volem incidir també en tres elements que van sorgir en el debat quan es presentaven aquests resultats d’aquests programes. Primer, com els espais, agents i temps fora de l’escola tenen un pes determinant en les trajectòries acadèmiques. Segon, què passa amb la vessant emotiva i afectiva dels alumnes, la motivació.. que pot ser un fre o una clau a qualsevol activitat educativa compensatòria. Per últim, alguna qüestió trampa, referent a si el temps escolar ha de colonitzar el temps de lleure amb el seus continguts. Què hi ha d’altres aprenentatges que poden ser importants per la vida i que s’aprenen en la família i la comunitat durant aquests mesos? Els infants que passen l’estiu amb la família extensa en altres països, aprenent una llengua d’origen, per exemple,… Com podem coordinar i equilibrar tots aquests factors en benefici dels diferents col·lectius i la seva relació amb l’escola?
Finalment, us deixem l’enllaç a l’informe, per qui en vulgui ampliar-ne la informació i fer-ne altaveu.
