Ahir dijous 20 de maig a les 13h la Xarxa TET Maresme va presentar a la sala d’actes del Maresme Centre de Negocis l’estudi
Joves en Transició Escola Treball. El Maresme 2009
. Aquest estudi ha estat encarregat per el Consell Comarcal del Maresme i realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en el marc del projecte innovador Xarxa de TET del Maresme cofinançat pel Departament de Treball i el FSE.


El treball realitzat – on es fa una aproximació al moment de finalització dels estudis obligatoris amb una mostra de joves de 4art d’ESO de la comarca – s’ha recollit en un informe que es divideix en dues parts: la primera, planteja un marc teòric sobre la transició escola treball per contextualitzar quins són els elements que incideixen en la definició i concreció dels itineraris dels i les joves, i la segona part analitza la realitat concreta dels joves del Maresme fruit de les dades obtingudes en la realització de treball de camp: es tracta de conèixer quines són les necessitats dels joves, quins recursos coneixen, de quina manera defineixen els seus itineraris,etc., com també, els protocols que els centres educatius utilitzen per realitzar les orientacions als i les alumnes que finalitzen l’etapa d’educació secundària obligatòria.

Tant l’estudi com la presentació en power point els podeu trobar i descarregar a l’apartat Biblioteca d’aquesta mateixa web del Buscador Jove.

  


El secretari de Joventut del Departament d´Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, ha presentat aquest matí a Mataró l´estudi “L´emancipació juvenil al Maresme. Anàlisi del mercat immobiliari i de les polítiques públiques”, guanyador del Premi Joventut 2008. A la presentació també hi ha assistit el conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Cosatas, i el regidor d´Habitatge de Mataró, Francesc Teixidó.


El Premi Joventut, convocat per la Secretaria de Joventut en col·laboració amb l´Agència de Gestió d´Ajuts Universitaris i de Recerca, distingeix un treball, recerca o tesi en l´àmbit de les ciències socials i les humanitats que analitzi temes sobre la realitat juvenil actual a Catalunya. L´estudi guardonat, fet per Anna Garcia, analitza els factors que determinen l´emancipació dels i les joves des de la vessant social, econòmica i immobiliari, i fa propostes concretes per facilitar aquest procés, com ara: La gestió social de l´accés i la tinença d´habitatge.
-La rehabilitació de zones i edificis en desús susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles.
-La flexibilització i diversificació del mercat immobiliari per crear una oferta d´habitatge alternativa a la tradicional i reduir els preus, etc. L´autora creu que cal fomentar l´habitatge social a través de la integració urbana i territorial amb els equipaments i serveis que es requereixen i promoure la construcció de solucions habitacionals flexibles i adaptades a les necessitats dels col·lectius als quals van adreçades. El treball analitza el procés d´emancipació dels i les joves del Maresme el 2007, determinant quins són els factors que l´afavoreixen l´afavoreixen. Garcia constata l´endarreriment de l´edat d´emancipació com a conseqüència de la crisi econòmica i laboral de la gent jove i la rigidesa del mercat immobiliari. L´autora distingeix tres tipologies de joves amb diferents estratègies emancipatòries: La tipologia majoritària és l´emancipació tardana pròpia de les llars familiars més lliberals, que afavoreixen les relacions de cohabitació. Degut al retard de l´emancipació, hi ha hagut temps d´estalviar així com de consolidar les relacions de parella. Aquesta estratègia és més pròpia de les parelles estables, fins i tot casades, que formen llars en habitatges de propietat i donen raó al retard en l´emancipació.
-La tipologia minoritària és, per contra, la de joves emancipats pròpia de les llars familiars més tradicionals i rígides, amb relacions de control i manca de llibertat que provoca emancipacions primàries. Aquestes són llars més temporals formades per amistats, o en menor proporció, unipersonals, majoritàriament en règim de lloguer.
-Un tercer grup, més heterogeni, és el de llars poc consolidades que, o bé són unipersonals o bé són formades per amistats i per parelles no estables, majoritàriament en habitatges de propietat. Tot i que les llars amb estructures més temporals tenen un pes considerable, s´aprecia que el procés d´emancipació tendeix a consolidar-se a través de la cohabitació en parella en habitatges de propietat. Aquesta cohabitació s´institucionalitza, en última instància, mitjançant el matrimoni, davant l´arribada de la descendència o la proximitat de la mateixa. Pel que fa a la joventut no emancipada, l´autora proposa promoure la flexibilitat en les estructures de la llar en detriment de les relacions tradicionals i adaptar el parc d´habitatges en diferents tipologies, règims de tinença i superfícies.