El nou sistema de tractament integrat de fangs de les EDAR del Maresme permet estalviar econòmicament i millorar el medi ambient

 

El sistema de tractament integrat de fangs instal·lat a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord ha superat amb èxit la prova pilot. Des del passat mes de març, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera s’estan portant a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. Els resultats són triplement positius: s’han reduït les emissions de CO2, s’ha estalviat econòmicament i s’ha generat fertilitzant agrícola.

 

El projecte impulsat pel Consell Comarcal  permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitzi eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquests mesos de funcionament s’ha pogut comprovar que el tractament integrat de fangs instaurat a l’EDAR de l’Alt Maresme disminueix en un 85% les emissions de CO2, redueix els residus al 50% i facilita la seva transformació en fertilitzant agrícola. A més, com ha anunciat el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa “permet estalviar 180.000 euros a l’any, uns diners que revertiran en més serveis ambientals per al territori” i sintonitza amb la línia estratègica comarcal de mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord i la de Mataró són dos de les 10 depuradores de la comarca que estan preparades per fer la “digestió anaeròbica” dels fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals. La digestió anaeròbica és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes. Aquest procès estava infrautilitzat a l’EDAR de l’Alt Maresme tota vegada que és una planta projectada amb visió de futur i capacitat per cobrir les necessitats d’un possible increment de població a 2030.

Davant d’això, el Consell Comarcal, que és l’organisme que gestiona les depuradores del Maresme, va optar per una gestió més eficaç i integradora del conjunt de plantes. Ha habilitat els dipòsits de digestió anaeròbica que estaven en desús i des del passat mes de març s’estan tractant a l’Alt Maresme Nord ells fangs generats a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera.

La inversió,de 280.000 euros, s’amortitzarà en 18 mesos ja que els resultats obtinguts en aquest període de funcionament mostren que el sistema  és eficaç, a nivell ambiental i a niell econòmic ja que permet estalviar 180.000 euros/any.

Aquest model de gestió integradora és pioner a Catalunya i s’ampliarà l’any vinent amb la incorporació d’un sistema de cogeneració que facilitarà el funcionament autònom al 100% de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord. La planta generarà l’energia que necessita per funcionar i, a més, obtindrà un excedent que s’utilitzarà per altres projectes territorials que encara s’estan definint.

El Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, considera que aquest projecte és un exemple de com podem “convertir un problema en una oportunitat. De l’aigua residual generem aigua neta, fertilitzant i energia“.

 

El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.


L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar,  dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com  a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

Presentació del nou sistema de tractament integrat de fangs del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha innovat en la gestió dels fangs que generen les depuradores de la comarca. Ha posat en marxa un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els residus que generen les depuradores del Maresme. El benefici és doble. D’una banda avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 85% les emissions de CO2 a l’atmosfera, i de l’altra incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual de 180.000 euros.

Demà, dimarts, es farà una visita a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord per veure sobre el terreny les obres fetes i el funcionament del nou sistema de tractament integrat de fangs.

El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Conseller Delegat de Medi Ambient, Josep Triadó, explicaran els avantatges d’aquest nou sistema que permet el tractament conjunt dels fangs generats per les 9 estacions depuradores del Maresme.

Data: 2016-12-13

Lloc: EDAR de l’Alt Maresme Nord

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord

 
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

 
L’EDAR de l’Alt  Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de  54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.