Acord interadministratiu per solucionar els problemes de soroll de la depuradora de Pineda de Mar

 

El Consell Comarcal, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ajuntament de Pineda han mantingut una reunió per trobar una solució a  les molèsties de soroll que ocasiona el funcionament de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord als veïns de l’entorn de la instal·lació. Les tres administracions han acordat que l’ajuntament de Pineda avançarà els diners per a la col·locació d’unes pantalles acústiques per esmorteir el soroll provinent dels motors de ventilació.

Aquest acord es ratificarà en el conveni que properament signarà el Consell Comarcal, com a administració actuant, i l’ajuntament de Pineda on s’especificarà que els diners que avança l’ajuntament els recuperarà quan l’ACA faci les obres de reposició i millora.

A la reunió va assistir el gerent del Consell Comarcal, Ramon Llastarry, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; i representants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals), ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. La seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Finalitzen les obres de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Es preveu que aquesta tarda finalitzi la reparació de la fuita d’aigües residuals que va patir l’emissari submarí de Pineda de Mar i, tot i que continuaran els treballs, els vessaments al mar quedaran completament aturats.

L’avaria, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i de les onades. Els treballs de reparació han estat realitzats en un temps rècord tenint en compte la magnitud de les obres que s’hi han hagut de realitzar i les condicions meteorològiques.


Per tornar a la normalitat s’ha hagut de fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant-ne les juntes.

Tot i aquesta reparació urgent, els tècnics del Consell Comarcal del Maresme asseguren que després de la temporada estiuenca caldrà fer una nova intervenció sobre el col.lector per tal d’adequar-lo definitivament a la seva utilització com a emissari submarí de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Pineda.

El CCM organitza una visita guiada a l’EDAR per alcaldes, regidors i tècnics de l’Alt Maresme

 
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls,  van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.

L’EDAR del Maresme Nord, que va entrar en funcionament a finals de 2012, va completar el mapa de sanejament del Maresme permetent que els 30 municipis de la comarca disposin de depuració d’aigües residuals.

Divendres, el Consell Comarcal, com a ens gestor, va fer una visita guiada per les instal·lacions de Pretractament ( ubicades a l’Avinguda del Consolat del Mar de Pineda de Mar) i per l’EDAR (a la pedrera de Montpalau). Polítics i tècnics van veure tot el procés que se segueix per abocar les aigües residuals al mar amb totes les garanties mediambientals. Entre d’altres, van assistir l’alcalde de Pineda de Mar Xavier Amor, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier; així com els consellers i conselleres comarcals Diego Sánchez, Neus Serra, Carlos Fernández, Albert Torrent, Alfons Molons, Jaume Borrell, Isabel Roig i Xavier Serra. També van assistir-hi representants de diverses associacions de veïns

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord,  que  tracta l’aigua residual d’una població equivalent de 200.000 habitants, està preparada per tractar un cabal màxim  de  54.000 m3 d’aigua al dia, tot i que aquest estiu no s’han superat els 35.000 m3 al dia. Aquesta planta té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera. En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 108 quilòmetres de col·lectors.

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

Servei de sanejament d’aigües residuals urbanes

 

El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions: 



  • L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.

  • El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials

  • Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals

  • Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca



Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.

D’entre altres funcions, el Servei també:






















  • Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme






Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:


 

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

El sanejament al Maresme

SANEJAMENT D´AIGÜES RESIDUALS


El sanejament de les aigües residuals inclou tots els processos que tenen com a objectiu final tractar l’aigua residual per tal que el seu retorn al medi (riu o mar) no produeixi cap impacte ambiental. es diferencien 4 fases: 























1) Canalització d’aigües residuals en baixa:2) Canalització d’aigües residuals en alta:3) Depuració4) 3.Emissió/Retorn:


És competència de cada ajuntament gestionar el clavegueram en baixa, és a dir, el de recol·lectar l’aigua residual produïda als habitatges, establiments i indússtries del seu municipi i concentrar-les en un sol col·lector.




És el Consell Comarcal del Maresme l’encarregat de conduir les aigües residuals de cada municipi des del col·lector on estan concentrades fins a l’estació depuradora més propera.




És a les estacions depuradores on les aigües residuals són sotmeses a un procés biològic que elimina la matèria orgànica que porta l’aigua i aquesta suret amb unes característiques de qualitat aptes per a ser abocada al mar sense produir cap impacte ambiental. Quan la depuradora aboca les aigües tractades al riu, aleshores s’elimina la matèria orgànica, el nitrògen i el fòsfor que conté l’aigua. D’aquesta manera s’evita l’eutrofització de l’ecosistema aquàtic.




un cop l´aigua està depurada mitjançant un emissari submarí es retorna al mar. Al Maresme hi ha un total de 12 emissaris submarins. Totes les EDARs del Maresme desguassen al mar, excepte la de Tordera, la d´Òrrius, la de Sant Genís de Palafolls i la de Can Massuet-el Far que ho fan a llera.