Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.
La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.
Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.
Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.
El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.
La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.
El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.
El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.
Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.
En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.
La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.
Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.
Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.
El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions:
L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.
El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials
Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals
Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca
Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.
Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme
Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls, van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.
L’EDAR del Maresme Nord, que va entrar en funcionament a finals de 2012, va completar el mapa de sanejament del Maresme permetent que els 30 municipis de la comarca disposin de depuració d’aigües residuals.
Divendres, el Consell Comarcal, com a ens gestor, va fer una visita guiada per les instal·lacions de Pretractament ( ubicades a l’Avinguda del Consolat del Mar de Pineda de Mar) i per l’EDAR (a la pedrera de Montpalau). Polítics i tècnics van veure tot el procés que se segueix per abocar les aigües residuals al mar amb totes les garanties mediambientals. Entre d’altres, van assistir l’alcalde de Pineda de Mar Xavier Amor, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier; així com els consellers i conselleres comarcals Diego Sánchez, Neus Serra, Carlos Fernández, Albert Torrent, Alfons Molons, Jaume Borrell, Isabel Roig i Xavier Serra. També van assistir-hi representants de diverses associacions de veïns
L’EDAR de l’Alt Maresme Nord, que tracta l’aigua residual d’una població equivalent de 200.000 habitants, està preparada per tractar un cabal màxim de 54.000 m3 d’aigua al dia, tot i que aquest estiu no s’han superat els 35.000 m3 al dia. Aquesta planta té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.
El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera. En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 108 quilòmetres de col·lectors.
Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.
El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.
Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.
D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.
Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.
La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.
Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.
El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.
Es preveu que aquesta tarda finalitzi la reparació de la fuita d’aigües residuals que va patir l’emissari submarí de Pineda de Mar i, tot i que continuaran els treballs, els vessaments al mar quedaran completament aturats.
L’avaria, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i de les onades. Els treballs de reparació han estat realitzats en un temps rècord tenint en compte la magnitud de les obres que s’hi han hagut de realitzar i les condicions meteorològiques.
Per tornar a la normalitat s’ha hagut de fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant-ne les juntes.
Tot i aquesta reparació urgent, els tècnics del Consell Comarcal del Maresme asseguren que després de la temporada estiuenca caldrà fer una nova intervenció sobre el col.lector per tal d’adequar-lo definitivament a la seva utilització com a emissari submarí de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Pineda.
El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.
Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.
Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.
Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.
COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls, van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.
