El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord

 
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

 
L’EDAR de l’Alt  Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de  54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


El mar de fons dificulta la reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Els treballs de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar s’estan retardant a causa del mal estat del mar que impedeix els treballs submarins que s’hi han de realitzar. Els efectes de les onades van malmetre divendres passat, 18 de juliol, una part del tub de l’emissari submarí al seu pas per la platja de Pineda de Mar (a la zona compresa entre l’estació i el terme municipal de Santa Susanna). Aquest trencament provoca l’abocament directe a mar d’aigües residuals.
Demà, els tècnics -que hi estan treballant des del mateix divendres- tornaran a intentar reparar la part malmesa de l’emissari.

La zona afectada està tancada al bany i senyalitzada amb bandera vermella.

Sol·licitud de classificació de les aigües residuals com a assimilables a domèstiques

Aquí trobareu la instància que cal emplenar per a sol·licitar la classificació de les seves aigües residuals com a assimilables a domèstiques i quedar així exempts d’obtenir l’Autorització d’Abocament. Aquest procediment està pensat per a aquelles activitats industrials que aboquen aigües residuals al clavegueram procedents exclusivament dels sanitaris.

Per accedir al document, Cliqueu aquí

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme

Aquí podeu trobar la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 31 de gener de 2001 que recull el Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme, Cliqueu aquí

Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader. Si no teniu aquest programa, us el podeu descarregar gratuïtament des d’aquí





  • Modificacions de l’article 18 referents a abocaments mitjançant camió cisterna, publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 7 de febrer de 2003, Cliqueu aquí(2). Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader



Presentació del nou sistema de tractament integrat de fangs del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha innovat en la gestió dels fangs que generen les depuradores de la comarca. Ha posat en marxa un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els residus que generen les depuradores del Maresme. El benefici és doble. D’una banda avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 85% les emissions de CO2 a l’atmosfera, i de l’altra incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual de 180.000 euros.

Demà, dimarts, es farà una visita a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord per veure sobre el terreny les obres fetes i el funcionament del nou sistema de tractament integrat de fangs.

El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Conseller Delegat de Medi Ambient, Josep Triadó, explicaran els avantatges d’aquest nou sistema que permet el tractament conjunt dels fangs generats per les 9 estacions depuradores del Maresme.

Data: 2016-12-13

Lloc: EDAR de l’Alt Maresme Nord

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.