Inici Medi ambient i canvi climàtic Sanejament

Sanejament

Aleatori

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

Acord interadministratiu per solucionar els problemes de soroll de la depuradora de Pineda de Mar

 

El Consell Comarcal, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ajuntament de Pineda han mantingut una reunió per trobar una solució a  les molèsties de soroll que ocasiona el funcionament de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord als veïns de l’entorn de la instal·lació. Les tres administracions han acordat que l’ajuntament de Pineda avançarà els diners per a la col·locació d’unes pantalles acústiques per esmorteir el soroll provinent dels motors de ventilació.

Aquest acord es ratificarà en el conveni que properament signarà el Consell Comarcal, com a administració actuant, i l’ajuntament de Pineda on s’especificarà que els diners que avança l’ajuntament els recuperarà quan l’ACA faci les obres de reposició i millora.

A la reunió va assistir el gerent del Consell Comarcal, Ramon Llastarry, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; i representants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals), ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. La seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

La presència de brutícia a les platges del Maresme es deu a causes alienes als sistemes de sanejament de la comarca

Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.

Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.

D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  

























 
 


 


Acord entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda per reduir els sorolls de les instal·lacions de pretractament de l’EDAR del Maresme Nord

 
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

Servei de sanejament d’aigües residuals urbanes

 

El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions: 



  • L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.

  • El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials

  • Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals

  • Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca



Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.

D’entre altres funcions, el Servei també:






















  • Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme





Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:


 

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

123Pàgina 1 de 3
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats