ACA i Consell Comarcal signen un conveni per construir la depuradora d’Àgora Parc (Tordera)

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per a millorar el sanejament de Tordera. Concretament, l´acord assolit permetrà impulsar el sanejament de la urbanització Àgora Parc mitjançant la construcció d´una depuradora i els corresponents col·lectors en alta encarregats de recollir les aigües residuals provinents del clavegueram i transportar-les cap a la depuradora.

Aquesta actuació, inclosa en la planificació hidrològica vigent, està pressupostada en prop d’1,2 milions d’euros, que seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua. L’execució de les obres anirà a càrrec del Consell Comarcal del Maresme. 

Aquesta depuradora se sumarà a la xarxa de sanejament del Maresme que actualment compta amb 11 EDAR’s (10 d’elles gestionades pel Consell Comarcal), 39 estacions de bombament i 123 quilòmetres de col·lectors. Aquesta infraestructura de sanejament facilita la depuració de les aigües residuals generades pel 95% de la població del Maresme. 

Sanejament a Catalunya
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

 

 
 

Sol·licitud de classificació de les aigües residuals com a assimilables a domèstiques

Aquí trobareu la instància que cal emplenar per a sol·licitar la classificació de les seves aigües residuals com a assimilables a domèstiques i quedar així exempts d’obtenir l’Autorització d’Abocament. Aquest procediment està pensat per a aquelles activitats industrials que aboquen aigües residuals al clavegueram procedents exclusivament dels sanitaris.

Per accedir al document, Cliqueu aquí

El sanejament al Maresme

SANEJAMENT D´AIGÜES RESIDUALS


El sanejament de les aigües residuals inclou tots els processos que tenen com a objectiu final tractar l’aigua residual per tal que el seu retorn al medi (riu o mar) no produeixi cap impacte ambiental. es diferencien 4 fases: 























1) Canalització d’aigües residuals en baixa:2) Canalització d’aigües residuals en alta:3) Depuració4) 3.Emissió/Retorn:


És competència de cada ajuntament gestionar el clavegueram en baixa, és a dir, el de recol·lectar l’aigua residual produïda als habitatges, establiments i indússtries del seu municipi i concentrar-les en un sol col·lector.




És el Consell Comarcal del Maresme l’encarregat de conduir les aigües residuals de cada municipi des del col·lector on estan concentrades fins a l’estació depuradora més propera.




És a les estacions depuradores on les aigües residuals són sotmeses a un procés biològic que elimina la matèria orgànica que porta l’aigua i aquesta suret amb unes característiques de qualitat aptes per a ser abocada al mar sense produir cap impacte ambiental. Quan la depuradora aboca les aigües tractades al riu, aleshores s’elimina la matèria orgànica, el nitrògen i el fòsfor que conté l’aigua. D’aquesta manera s’evita l’eutrofització de l’ecosistema aquàtic.




un cop l´aigua està depurada mitjançant un emissari submarí es retorna al mar. Al Maresme hi ha un total de 12 emissaris submarins. Totes les EDARs del Maresme desguassen al mar, excepte la de Tordera, la d´Òrrius, la de Sant Genís de Palafolls i la de Can Massuet-el Far que ho fan a llera.



 













 
 

Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme

Aquí podeu trobar la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 31 de gener de 2001 que recull el Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme, Cliqueu aquí

Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader. Si no teniu aquest programa, us el podeu descarregar gratuïtament des d’aquí





  • Modificacions de l’article 18 referents a abocaments mitjançant camió cisterna, publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 7 de febrer de 2003, Cliqueu aquí(2). Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader



Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

Acord entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda per reduir els sorolls de les instal·lacions de pretractament de l’EDAR del Maresme Nord

 
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.