El nou sistema de tractament integrat de fangs de les EDAR del Maresme permet estalviar econòmicament i millorar el medi ambient

 

El sistema de tractament integrat de fangs instal·lat a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord ha superat amb èxit la prova pilot. Des del passat mes de març, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera s’estan portant a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. Els resultats són triplement positius: s’han reduït les emissions de CO2, s’ha estalviat econòmicament i s’ha generat fertilitzant agrícola.

 

El projecte impulsat pel Consell Comarcal  permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitzi eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquests mesos de funcionament s’ha pogut comprovar que el tractament integrat de fangs instaurat a l’EDAR de l’Alt Maresme disminueix en un 85% les emissions de CO2, redueix els residus al 50% i facilita la seva transformació en fertilitzant agrícola. A més, com ha anunciat el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa “permet estalviar 180.000 euros a l’any, uns diners que revertiran en més serveis ambientals per al territori” i sintonitza amb la línia estratègica comarcal de mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord i la de Mataró són dos de les 10 depuradores de la comarca que estan preparades per fer la “digestió anaeròbica” dels fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals. La digestió anaeròbica és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes. Aquest procès estava infrautilitzat a l’EDAR de l’Alt Maresme tota vegada que és una planta projectada amb visió de futur i capacitat per cobrir les necessitats d’un possible increment de població a 2030.

Davant d’això, el Consell Comarcal, que és l’organisme que gestiona les depuradores del Maresme, va optar per una gestió més eficaç i integradora del conjunt de plantes. Ha habilitat els dipòsits de digestió anaeròbica que estaven en desús i des del passat mes de març s’estan tractant a l’Alt Maresme Nord ells fangs generats a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera.

La inversió,de 280.000 euros, s’amortitzarà en 18 mesos ja que els resultats obtinguts en aquest període de funcionament mostren que el sistema  és eficaç, a nivell ambiental i a niell econòmic ja que permet estalviar 180.000 euros/any.

Aquest model de gestió integradora és pioner a Catalunya i s’ampliarà l’any vinent amb la incorporació d’un sistema de cogeneració que facilitarà el funcionament autònom al 100% de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord. La planta generarà l’energia que necessita per funcionar i, a més, obtindrà un excedent que s’utilitzarà per altres projectes territorials que encara s’estan definint.

El Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, considera que aquest projecte és un exemple de com podem “convertir un problema en una oportunitat. De l’aigua residual generem aigua neta, fertilitzant i energia“.

 

Acord entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda per reduir els sorolls de les instal·lacions de pretractament de l’EDAR del Maresme Nord

 
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

El mar de fons dificulta la reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Els treballs de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar s’estan retardant a causa del mal estat del mar que impedeix els treballs submarins que s’hi han de realitzar. Els efectes de les onades van malmetre divendres passat, 18 de juliol, una part del tub de l’emissari submarí al seu pas per la platja de Pineda de Mar (a la zona compresa entre l’estació i el terme municipal de Santa Susanna). Aquest trencament provoca l’abocament directe a mar d’aigües residuals.
Demà, els tècnics -que hi estan treballant des del mateix divendres- tornaran a intentar reparar la part malmesa de l’emissari.

La zona afectada està tancada al bany i senyalitzada amb bandera vermella.

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.


L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar,  dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com  a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

Sol·licitud de classificació de les aigües residuals com a assimilables a domèstiques

Aquí trobareu la instància que cal emplenar per a sol·licitar la classificació de les seves aigües residuals com a assimilables a domèstiques i quedar així exempts d’obtenir l’Autorització d’Abocament. Aquest procediment està pensat per a aquelles activitats industrials que aboquen aigües residuals al clavegueram procedents exclusivament dels sanitaris.

Per accedir al document, Cliqueu aquí